Guia i relat d'un viatge per lliure a Nova Anglaterra

Com arribar

Vam iniciar aquest viatge agafant un vol de la companyia Lufthansa de Barcelona a Frankfurt. En el moment de facturar van comprovar que, efectivament, disposàvem de la corresponent autorització electrònica de viatge (ESTA), sense la qual no podríem volar als Estats Units.

Després d'1 hora 45 minuts de vol vam aterrar a l'aeroport de Frankfurt, després de recórrer uns 1.150 km des de Barcelona. En aquest gran aeroport de la ciutat alemanya de Frankfurt ens vam veure obligats a fer una connexió ultra-ràpida per tal d'agafar el següent vol a Boston, ja que el nostre primer vol havia sortit amb molt de retard a causa d'una vaga de controladors a França. Per sort vam trobar menys controls dels que suposàvem i vam arribar a temps a la sala d'embarcament.

El vol de Frankfurt a Boston, amb una durada de 7 hores i 15 minuts de vol i una distància recorreguda de 5.920 km, el vam fer en un Airbus A-330 de la mateixa companyia. Aterràrem a l'aeroport Logan de Boston i després de baixar de l'avió vam trigar només 5 minuts passant els tràmits d'immigració. Com va sent cada cop més habitual als aeroports, també aquí ens van escanejar les empremtes digitals de les dues mans i ens van fer una fotografia de la cara.

També ens van fer algunes preguntes sobre la nostra ocupació laboral, motiu de la visita, diners que portàvem, etc. però la veritat és que ens esperàvem un interrogatori més dur, sobretot tenint en compte els nombrosos segells de països àrabs que teníem estampats en els nostres passaports.

Recuperat l'equipatge embarcat vam sortir de la terminal, no sense passar abans per l'oficina d'informació turística que hi ha a la terminal d'arribades per obtenir mapes de Boston i Massachusetts. Vam veure algunes oficines de canvi de diners a la mateixa terminal, però no vam canviar res perquè portàvem alguns dòlars des de casa.

A l'exterior de la terminal busquem l'autobús blanc i blau que ens portaria gratuïtament, en un curt trajecte de 3 minuts, fins a l'estació de metro de l'aeroport, a la Blue Line. Per no perdre temps, ja que estàvem molt cansats, vam comprar un bitllet senzill de metro (2 US$ cada un) per arribar fins a l'hotel que ja teníem reservat.

Des de l'estació Airport de la línia blava vam anar fins a Governor Square, on vam canviar a la línia verda en direcció a Riverside, tot i que vam baixar a l'estació de Kenmore. En total va ser un trajecte de menys de 30 minuts. Quan vam sortir al carrer vam trobar l'hotel a menys de 100 metres de la boca del metro.

Dormir i menjar

A Boston ens vam allotjar a l'Hotel Buckminster (645 Beacon Street, Fenway Kenmore - Boston, MA), on vam pagar 106 €/nit per una habitació doble amb bany privat i esmorzar inclòs. Disposava també de TV, nevera i microones. El preu incloïa wi-fi gratuït limitat a 90 minuts/dia, tot i que després de sol·licitar-ho ens van proporcionar un cable de connexió a xarxa per poder connectar-nos sense límit de temps.

Aquest històric hotel, que va tancar a causa de la pandèmia de Covid-19, necessitava algunes reformes, però en general estava bé. I tot i que no era gaire cèntric, la veritat és que no estava mal situat, a només 100 metres d'una estació de metro i al costat de Fenway Park. Fins i tot es podia anar caminant fins al centre de Boston en un agradable passeig de 2,3 km i 30 minuts fins a l'Boston Common.

Finalment, cal tenir en compte que a Boston hi ha una gran oferta d'allotjament, degut sobretot a la presència d'un gran nombre d'universitats, però també és una ciutat molt popular entre els visitants, per la qual cosa els preus dels hotels són força alts, especialment els més cèntrics i en temporada alta (d'abril a juny i de setembre a octubre). Per aquest motiu, si aneu amb un pressupost ajustat convé buscar i comparar allotjament a la ciutat de Boston.

Coses a veure i fer

BOSTON. La ciutat de Boston és la capital i ciutat més poblada de l'estat de Massachusetts. Fou fundada l'any 1630 i actualment és el centre cultural i de negocis de tota la regió de Nova Anglaterra.

Llocs visitats en la ciutat de Boston i voltants:

• The Freedom Trail. Recorregut d'uns 4 km per setze llocs històrics del centre de Boston (edificis, esglésies, parcs, monuments, cementiris, etc) que ajuden a entendre l'origen i la història de Boston i dels Estats Units d'Amèrica.
• Jardins Boston Common i Public Garden. Dos grans parcs adjacents en el cor de Boston.
• Copley Square.
• Barris de Chinatown i Theater District.
• Barri de Bunker Hill.
• Commonwealth Avenue.
• Zona de Back Bay, on es troba el Museu Isabella Stewart Gardner i un bon nombre d'universitats.
• Campus de la Universitat de Harvard. Està ubicat a Cambridge, a les afores de Boston, però s'hi arriba fàcilment amb metro. La Universitat de Harvard és la més antiga de tot Nord-amèrica, fundada l'any 1636.
• Quincy Market. El millor lloc a Boston per a dinar, amb una gran varietat de possibilitats.
• Prudential Center. Vam pujar al bar/restaurant Top of the Hub, ubicat en la planta 52 del gratacels Prudential i on vam gaudir d'un còctel amb unes vistes extraordinàries de Boston en totes les direccions.
• Fenway Park. És l'estadi de beisbol de la ciutat de Boston i la seu dels Boston Red Sox. La nostra visita a l'estadi va coincidir amb un partit dels Red Sox i hi havia un gran ambient.

Com arribar

Ja amb el cotxe de lloguer vam iniciar el trajecte de Boston a Providence anant cap al sud des dels voltants de l'aeroport Logan de Boston. Vam creuar el riu Charles pel túnel subterrani Ted Williams (peatge: 3,5 US$) i connectàrem amb l'autopista Massachusetts Turnpike.

A partir d'aquí vam anar seguint les indicacions cap al sud i connectant diferents autopistes, com la I-90 i la I-93, fins a desembocar a la I-95 (les rutes I són carreteres interestatals).

Després de 52 km per aquesta carretera vam sortir seguint les indicacions cap al Downtown de Providence.

Vam arribar al centre de Providence després de recórrer un total de 86 km des de Boston i vam trigar 1 hora i 30 minuts. Poc abans d'arribar a la ciutat de Providence hem deixat enrere l'estat de Massachusetts i hem entrat en l'estat de Rhode Island.

Dormir i menjar

A Providence ens vam allotjar a l'hotel Hampton Inn & Suites Providence Downtown (58 Weybosset Street - Providence, RI) on vam pagar 128 €; per una estupenda habitació doble amb bany privat i esmorzar inclòs. També hi havia wi-fi gratuït. És cèntric i l'hotel i l'habitació estaven molt bé, tot i que nosaltres buscàvem alguna opció no tan cara.

El pàrquing de l'hotel era de pagament i car, però al carrer davant de l'hotel hi havia zona blava que era gratuïta a partir de les 18:00 i fins a les 8:00 de l'endemà.

A Providence no havíem reservat hotel a través d'Internet i vam optar per recórrer alguns hotels del centre, però encara eren més cars que aquest, per la qual cosa finalment ens vam quedar en el Hampton Inn. En qualsevol cas hauria estat millor (menys molèsties i potser una mica més barat) reservar el dia abans per Internet.

Coses a veure i fer

PROVIDENCE. Aquesta ciutat és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Rhode Island. És també una de les ciutats més antigues del país, ja que fou fundada el 1636, en un territori que estava sota el domini dels indis Narragansett.

Llocs visitats en la ciutat de Providence:

• Benefit St. Farcit de boniques i històriques cases.
• Smith St i la Rhode Island State House.
• Canal St i el Roger Williams National Memorial.
• Downtown Providence.
• South Water St i el riu Providence.
• Zona de Federal Hill. En el carrer Atwells Ave. hi ha un munt de restaurants, especialment italians i mexicans.

NEWPORT. Aquesta ciutat costanera pertany a l'estat de Rhode Island i està situada a la badia de Narragansett, a uns 53 km al sud-est de Providence.

Aquesta ciutat és un important centre turístic d'estiu de Nova Anglaterra i, de fet, els expresidents Dwight D. Eisenhower i John F. Kennedy van tenir aquí la seva residència estival. Newport és famosa també per les seves mansions històriques i per la seva rica història en el món de la navegació esportiva i recreativa.

A més, fou el lloc on es van celebrar la primera edició dels tornejos US Open de tenis i de golf, i aquí es van dur a terme totes les edicions de l'America's Cup de vela entre 1930 i 1983.

En el s. XVIII Newport fou una important ciutat portuària i d'aquella època colonial queden molts edificis remarcables.

Per arribar a Newport des de Providence vam agafar la I-95 cap al sud.

A continuació vam seguir per la ruta 4 fins a Kingstown, on connectàrem amb la US-1 i poc després amb la 138. A través del pont Jamestown Verrazzano vam passar a l'illa de Jamestown i la vam travessar d'oest a est.

A l'altre costat de l'illa vam seguir pel llarg i impressionant pont penjant Claiborne Pell/Newport (peatge 4 US$) que ens portà a l'illa Aquidneck en la que es troba la ciutat de Newport.

Llocs visitats en la ciutat de Newport i voltants:

• Bowen's Wharf i carrers adjacents.
• Wellington Ave.
• Mirador de Fort Adams i Fort Adams State Park. Ubicat a uns 5 km a l'oest del centre. És un lloc molt bonic i amb unes vistes impressionants de 360º sobre Newport, Jamestown i el pont penjant Claiborne Pell/Newport.

La impressionant mansió Rosecliff, a Bellevue Ave. (Newport)
• Ocean Ave i Bellevue Ave. Ubicades en l'extrem sud-est de l'illa, a uns 4 km del centre de Newport. Aquesta zona, al llarg d'aquestes dues avingudes, està farcida de mansions increïbles, moltes d'elles d'interès històric. Molt recomanable.
• Newport Cliff Walk. És una de les principals atraccions de Newport. Es tracta d'un camí peatonal d'accés públic de 5'6 km que voreja la costa sud-oriental de l'illa, des de l'extrem est de Bailey's Beach fins a l'extrem occidental de First Beach. Al llarg d'aquest camí es poden veure nombroses mansions de l'època daurada de Newport, així com vistes sobre la badia de Narragansett.

Com arribar

El trajecte per carretera que vam seguir per anar des de Newport (RI) fins a West Yarmouth (MA), on teníem l'allotjament reservat, era de 130 km i el vam fer en poc més d'una hora i mitja.

Des de Newport vam agafar la ruta 138 cap al nord i a Portsmouth (RI) vam connectar amb la 24. A través d'un pont vam deixar enrere l'illa Aquidneck i després de passar Tiverton creuem el límit estatal entre Rhode Island i Massachusetts i arribem a Fall River, on vam enllaçar amb la I-195 cap a l'est.

Després de passar per New Bedford vam arribar a West Wareham on vam connectar amb la ruta 25 fins a Sagamore. Aquí ens vam desviar per l'autovia 6 per travessar cap a la península de Cap Cod a través del pont Sagamore. Uns quants quilòmetres després vam sortir de l'autovia 6 per la sortida 72 cap a West Yarmouth, la destinació final d'avui.

Dormir i menjar

A West Yarmouth ens vam allotjar en el motel Econo Lodge West Yarmouth (59E Main Street, West Yarmouth, MA), on vam pagar 57 € per una habitació doble. El motel no tenia res d'especial, però la relació qualitat/preu era prou bona.

Al costat de la recepció del motel hi havia cafè i te gratuïts, a més d'alguna cosa per menjar. Amb això i quelcom que havíem comprat la nit anterior en un supermercat 7/11 proper vam poder esmorzar al costat de la piscina del motel.

Per a sopar vam anar fins a Hyannis Port, molt prop del motel, on hi havia alguns bars i restaurants.

Coses a veure i fer

CAP COD (Cape Cod en anglès). Coneguda també amb el nom de The Cape, aquesta península està situada en l'extrem oriental de l'estat de Massachusetts. L'any 1914 es va construir el canal de Cape Cod, el qual va separar l'istme del continent, però encara es considera que Cape Cod és una península degut a l'artificialitat d'aquesta modificació. Actualment els ponts de Sagamore i de Bourne uneixen Cape Cod al continent.

Cape Cod i les illes al sud de la península, com Nantucket i Martha's Vineyard són un imant per al turisme, sobretot durant els mesos d'estiu, atraient famílies benestants, celebritats i visitants en general. Aquesta zona també és un lloc molt cobejat per a viure després de jubilar-se i més d'un 31% de la població té 65 anys o més.

Llocs visitats en la península de Cape Cod:

• West Yarmouth. És el lloc on ens vam allotjar, però aquí no hi ha res d'interès. Hi ha poc més que una carretera amb hotels, motels i botigues a costat i costat.
• Hyannis Port. Situada a uns 5 km de West Yarmouth i a 2'3 km del centre de Hyannis, aquesta petita vil·la residencial és famosa perquè diversos membres molt coneguts de la família Kennedy hi tenen o hi han tingut la seva residència. Apart d'això, el lloc en sí és bonic.
• Far i platja de Chatham. La població de Chatham està uns 27 km a l'est de West Yarmouth seguint la ruta 28. Davant del far (Chatham Lighthouse) hi ha una bonica platja a la que val la pena acostar-s'hi.
• Salt Pond i el Cape Cod National Seashore. Uns 20 km al nord de Chatham ens vam desviar per anar fins al centre de visitants del Cape Cod National Seashore Salt Pond, des d'on vam completar el bonic camí a peu Nauset Marsh Trail. Es tracta d'un recorregut circular de 2'1 km (1 hora) que passa pel costat de la llacuna Salt Pond i arriba a una preciosa badia entre camps, boscos i aiguamolls.

El far Highland Lighthouse (North Truro, MA)
• Coast Guard Beach. A molt poca distància de Salt Pond i al costat de la badia de Nauset. Bonica platja de dunes.
• Nauset Light Beach. A només 2'3 km al nord de l'anterior. Hi ha un far, el Nauset Lighthouse, i davant d'ell la platja de Nauset Light, des d'on sortia el segon cable transatlàntic que va unir Amèrica del Nord i Europa l'any 1879.
• Highland Lighthouse. Seguint 26'5 km al nord per la ruta 6 s'arriba a aquest preciós far, un dels molts fars que hi ha a Cape Cod. El far, situat enfront d'un penya-segat i al costat d'un camp de golf, té un interessant museu.
• Pilgrim Lake. Uns 4'8 km cap al nord-oest, la ruta 6 passa pel costat del curiós paisatge format pel llac Pilgrim, una llacuna de marisma salada ubicada en la zona de Truro.
• Province Lands Visitor Center. En aquest molt recomanable centre de visitants, amb vistes a la platja de Race Point, vam veure una exposició sobre l'ecologia de les dunes de la zona. I des d'una plataforma d'observació que hi havia al terrat vam tenir vistes espectaculars de 360º sobre la platja, les dunes i els matolls que hi ha al voltant. És un lloc extraordinari. El centre de visitants està uns 2 km al nord de Provincetown.
• Provincetown. Aquesta ciutat és la capital de Cape Cod. El dia de la nostra visita hi vam trobar un gran ambient, amb una gran desfilada de motos Harley Davidson i cotxes americans dels anys 50 i 60 del segle passat organitzada per la gran comunitat LGTB que fa de Provincetown la seva capital estival en els EE.UU. L'animat carrer Commercial St està ple de botigues i restaurants. I des de la zona del port hi ha una bonica vista sobre el cridaner Pigrim Monument, un campanile de granit de 77 metres d'alçada que fou construït entre 1907 i 1910 per a commemorar el primer desembarcament l'any 1620 dels Pares pelegrins del Mayflower en aquest port.

Façana marítima de Provincetown i el Pilgrim Monument (Provincetown, MA)
• Ruta escènica 6A Provincetown-Truro. Transcorre paral·lela a la ruta 6, però més enganxada a la costa.
• Ruta escènica Old King's Hwy. En arribar a la població d'Orleans, seguint la ruta 6 cap al sud, ens vam desviar per tornar a agafar la ruta 6A que aquí s'anomena Old King's Hwy. Aquesta bonica ruta escènica, molt recomanable, voreja la costa nord de la península i passa per Brewster, Dennis, Yarmouth o Barnstable. En arribar a aquesta darrera ens vam desviar per la ruta 28 en direcció a Falmouth, on teníem el nostre proper allotjament.

Com arribar

Tal com hem explicat en el punt anterior, a Falmouth vam arribar després de fer una ruta circular per la península de Cape Cod en la que vam visitar alguns dels seus punts d'interès.

L'objectiu de triar aquest lloc per a pernoctar fou la seva proximitat (5 km) a Woods Hole, el petit port d'on surten els ferris cap a l'illa de Martha's Vineyard, la qual era la nostra destinació per a l'endemà a primera hora del matí.

Dormir i menjar

A Falmouth ens vam allotjar en el Mariner Motel (555 Main Street, Falmouth, MA), on vam pagar 111 € per una comodíssima habitació doble amb bany privat i wi-fi, però sense esmorzar. El motel estava molt bé, però el vam trobar una mica car, sobretot comparat amb el de la nit anterior a West Yarmouth.

En el mateix carrer del motel hi havia un munt de botigues, bars, restaurants i hotels, fent d'ell un agradable passeig. Vam sopar en el Liam Maguire's Irish Pub, on vam menjar molt bé i a més vam gaudir de música en directe.

Coses a veure i fer

MARTHA'S VINEYARD. L'illa de Martha's Vineyard, també coneguda com The Vineyard, està situada uns 11 km al sud de la costa meridional de Cap Cod. Per arribar-hi nosaltres vam agafar un ferri que sortia a les 9:30 des de Woods Hole i que va arribar a l'embarcador d'Oak Bluff (Martha's Vineyard) a les 10:20. El bitllet d'anada i tornada valia 15 US$/pax.

Durant l'època de la caça de la balena molts capitans i comerciants de Boston amb diners van crear propietats a Martha's Vineyard amb els beneficis dels seus negocis.

Actualment l'illa continua essent un lloc d'estiueig molt preuat, atraient nombroses celebritats. I és un lloc tradicional d'estiueig de la comunitat afrodescendent de classe alta a causa de la llarga història d'harmonia racial que hi ha a l'illa.

També ha crescut com a destinació turística gràcies a que la seva temperatura a l'estiu difícilment puja dels 32ºC.

D'entre les moltes celebritats que viuen o han visitat l'illa regularment podríem citar els expresidents Barack Obama i Bill Clinton, l'humorista i presentador David Letterman, el músic Quincy Jones, així com Ted Danson, Larry David, Meg Ryan, Spike Lee, Dan Aykroyd o James Belushi entre molts d'altres.

Per tant, no ha de sorprendre que Martha's Vineyard, com tants altres llocs de Nova Angaterra, sigui un lloc amb un nivell de vida molt alt i on tot, en aparença, sembla poc menys que idíl·lic.

Per a moure'ns per l'illa vam comprar un passi diari de la companyia d'autobusos VTA que per 7 US$/pax ens permetia pujar a tots els autobusos que volguessim en aquell dia. Comprant el bitllets individualment, el cost era de 2 US$ per trajecte i persona.

Llocs visitats en l'illa de Martha's Vineyard:

• Oak Bluff. Aquí està l'embarcador a on va arribar el nostre ferri. És un poble de postal, amb moltes cases boniques i tot molt ben posat. Paga la pena passejar per Ocean Park, Cottage Park, Trinity Park, Seaview, Ave, Kennenbec Ave o Circuit St, entre d'altres llocs d'aquest preciosa població.
• Vineyard Haven. Població situada a l'oest d'Oak Buff i a la que vam arribar amb l'autobús. Un cop a Vineyard Haven vam passejar pels carrers Union St, Main St i Beach Rd, però el lloc en conjunt no ens va resultar molt interessant.
• Edgartown. Amb l'autobús i seguint la carretera Edgartown-Vineyard-Haven Rd vam anar també a Edgartown, una preciosa població situada en l'extrem oriental de l'illa. Al voltant del moll d'on surt el ferri hi havia algun quiosquet on menjar bon peix i marisc. I passejant pel carrer S Water St vam trobar nombroses cases molt boniques i d'interès històric.

Acabada la visita a Edgartown ens hagués agradat anar amb l'autobús fins a Aquinnah, en l'altre extrem de l'illa, per a veure el seu paisatge marí de penya-segats, però ja no ens donava temps perquè volíem agafar el ferri de tornada a Woods Hole a les 15:45. Volíem arribar aquella mateixa tarda a Salem, on teníem previst fer nit.

Així que vam anar amb l'autobús des d'Edgartown directament a Oak Bluff, des d'on sortia el nostre ferri. A les 15:45 el ferri va sortir puntualment de Martha's Vineyard i va arribar al port de Woods Hole a les 16:30.

Des del port vam caminar els 200 metres que hi havia fins al punt on havíem deixat el cotxe al matí, en un lloc on vam aparcar gratis (a Challenger Dr), però que ens havia costat de trobar al matí, sense estar segurs de si arribaríem i trobaríem una multa, cosa que afortunadament no va passar. A Woods Hole tot l'aparcament era de pagament i llavors sortia per uns 12 US$ el dia.

Com arribar

Des de Woods Hole, on havíem deixat el cotxe per agafar el ferri a Martha's Vineyard, vam agafar la carretera Woods Hole Dr fins a Falmouth, on vam connectar amb l'autovia 28 que travessa Cap Cod en direcció nord-sud.

Vam travessar el canal de Cap Cod a través del pont Bourne i vam continuar per la autovia 25 fins a West Wareham, on vam agafar l'autovia 495 fins arribar a Mansfield. Allà vam continuar per l'autovia 95 cap al nord. En arribar al Gran Boston aquesta autovia voreja tota la seva àrea metropolitana pel costat oest i després continua cap al nord.

Ja al nord de Boston vam deixar la ruta 95 i vam continuar per l'autovia 128, agafant la sortida 39 cap a Salem.

Dormir i menjar

A Salem ens vam allotjar en el Hawthorne Hotel (18 Washington Square West, Salem, MA), on vam pagar 102 € per una habitació doble amb bany privat i wi-fi, però sense esmorzar. L'hotel estava força bé. Hi havia pàrquing gratuït per als clients, la qual cosa ens va anar molt bé tenint en compte que Salem és una ciutat força gran.

Per al sopar vam anar fins al carrer Derby St, a tocar del port, i vam provar la Mercy Tavern, on vam menjar molt bé.

Coses a veure i fer

SALEM. Aquesta ciutat costanera està situada a la costa nord del Gran Boston i ha estat habitada des de l'any 1626, amb l'arribada dels primers colons anglesos.

Després es va convertir en un dels ports marítims més importants per al comerç de productes bàsics dels primers Estats Units. Actualment Salem és una zona residencial i turística que acull un gran nombre de punts d'interès.

Però si per alguna cosa és coneguda la ciutat de Salem és pels infames judicis de bruixes que hi van tenir lloc l'any 1692.

Llocs visitats en la ciutat de Salem:

• Districte històric. Al voltant del carrer Essex St hi ha diversos punts d'interès, com la bonica The Witch House, l'única estructura que queda a Salem relacionada directament amb els judicis de bruixes del 1692 i que actualment és una casa-museu. En el petit Lappin Park hi trobareu l'estàtua Bewitched en homenatge a Samantha, el personatge protagonista de la popular sèrie Bewitched (Embrujada a casa nostra) dels anys 60 dels segle passat i que va ser interpretat per l'actriu Elizabeth Montgomery. En aquesta zona històrica de Salem també val la pena passejar per Washington St, Front St i Charter St, on hi ha el Salem Witch Trials Memorial.
• Salem Maritime National Historic Site. Fou el primer lloc històric nacional establert als Estats Units, al 1938, i consta de 12 estructures històriques, incloent una rèplica d'un vaixell d'època, que interpreten l'època daurada de Salem en el comerç marítim durant el període colonial, la guerra civil americana i després de la independència.

Com arribar

Des de Salem fins a la ciutat de Portland, ja en l'estat de Maine, hi ha un trajecte d'uns 160 km. Nosaltres vam aprofitar aquest trajecte per a fer algunes parades pel camí.

Vam sortir de Salem cap al nord-est per l'autovia 128 que va cap a Gloucester, però abans d'arribar-hi vam connectar amb la 133 que va a Ipswich. Passat Ipswich vam enllaçar amb la carretera 1 cap al nord.

Passada la població de Salisbury la ruta 1 deixa l'estat de Massachusetts i s'endinsa en el de New Hampshire durant uns 27 km abans de passar al de Maine. Aquest tros és l'única sortida al mar que té New Hampshire i ens va sorprendre veure al llarg de la carretera un munt d'outlets i de venda de loteria. Ens va quedar clar que New Hampshire és un estat que, històricament, té un dels nivells d'impostos més baixos del país ja que no hi ha un impost estatal per a les vendes o sobre els salaris. Pel que sembla, molts residents dels estats veïns venen a NH a comprar.

En arribar a Portsmouth, la darrera població de New Hampshire abans de travessar a Maine, vam aturar-nos per a dinar i fer una ràpida visita. Després vam sortir de Portsmouth i vam connectar amb l'autovia 95 cap al nord.

Immediatament després vam travessar el pont Piscataqua River sobre el riu Piscataqua que fa de límit natural entre els estats de New Hampshire i Maine. Uns quilòmetres més al nord ens vam desviar per a una ràpida visita a la petita població d'Ogunquit.

I uns 12 km més al nord per la ruta 1 ens vam desviar seguint la ruta 9 per a fer una darrera aturada a Kennebunkport abans de tornar a la ruta 1 i continuar viatge fins a Portland, la nostra destinació final.

Dormir i menjar

A Portland ens vam allotjar en l'Hotel Inn at St. John (939 Congress St, Portland, ME), on vam pagar 52 € per una habitació doble enorme amb bany privat, wi-fi i un esmorzar força complet inclòs. Una autèntica ganga i l'habitació estava molt bé, però millor reservar una habitació interior (com vam fer nosaltres amb la nº 102) o que doni al pàrquing de darrera per a evitar el soroll del tràfic del carrer. Hi havia pàrquing gratuït per als clients.

Vam sopar molt bé en l'acollidor restaurant Vignola, en el barri Old Port del centre de Portland, però malauradament aquest restaurant va tancar a mitjans del 2019.

Coses a veure i fer

PORTLAND. La ciutat de Portland (no confondre amb la ciutat d'igual nom que hi ha a l'estat d'Oregon) és la ciutat més gran de l'estat de Maine. Actualment la seva economia està basada en els serveis i en el turisme.

Llocs visitats en la ciutat de Portland i voltants:

• Old Port. És, sens dubte, la zona més interessant de la ciutat. Es tracta d'un barri històric pintoresc amb carrers de llambordes i bonics edificis de maons, molts del s. XIX, amb botigues de roba, de records i de menjar gurmet.

  També hi ha a Old Port una variada oferta de restaurants, des de llocs elegants de cuina americana moderna a establiments més tradicionals de marisc.

  Passejant per la zona d'Old Port vam trobar la botiga Old Port Candy Co (422 Fore St, Portland, ME), un autèntic paradís per als golafres i un regal per a la vista per la simfonia de colors dels pots de llaminadures i per les formes i colors de totes les varietats de fudge que s'hi venen. El fudge, o dolç de sucre, és un tipus de llaminadura que s'obté mesclant sucre, mantega i llet, amb una gran varietat de gustos segons el que se li afegeixi després: fruites, nous, xocolata, carmel, etc.

• The Arts District. En aquest barri, sobretot al voltant de Congress St, hi ha un munt de museus, la Biblioteca, l'Auditori, així com moltes galeries d'art.
• Portland Freedom Trail. Es tracta d'una ruta a peu autoguiada que recorre 13 llocs clau en el moviment abolicionista que es va desenvolupar a Portland entre 1829 i 1866. Al llarg de 3.2 km es recorren edificis que tenien passadissos i túnels ocults que van ajudar a protegir els esclaus afroamericans en el seu camí per assolir la llibertat. Amb el ferrocarril subterrani local es traslladaven en secret persones que abans havien estat esclavitzades a Maine i a través de la frontera fins al Canadà (un pas que suposava obtenir la llibertat).
• Molls de Portland. Des d'aquí surten els ferris cap a l'illa de Peaks i altres illes de la badia de Casco.
• Portland Head Light Lighthouse. L'històric far de Portland Head Light està ubicat a Cap Elizabeth, uns 8 km al sud-est del centre de Portland. Va entrar en funcionament l'any 1791, essent el far més antic de tot Maine. L'antiga casa del faroner és ara un museu i forma part del Fort Williams Park. Val molt la pena arribar fins aquí perquè tant el far com l'entorn són preciosos.

KENNEBUNKPORT. El centre d'aquest poble costaner de Maine es troba al llarg del riu Kennebunk. Des de fa més d'un segle Kennebunkport és un popular centre d'estiueig i una destinació turística de costa. De fet, Kennebunkport té la reputació de ser un refugi d'estiu per a les classes altes i és una de les comunitats més riques de l'estat de Maine.

A Kennebunkport vam fer un passeig pel centre del poble, al voltant de la zona de Dock Square. Després, amb el cotxe, vam anar per Ocean Ave, una carretera que ressegueix la vora del riu primer i la costa després i que permet veure tota una sèrie de mansions, a quina més espectacular!!.

En un punt al costat de la carretera hi ha el memorial Anchor to Windward en homenatge a l'expresident els Estats Units d'Amèrica George H. W. Bush, el pare del també expresident George W. Bush. I és que la família Bush té una residència d'estiu a Kennebunkport des de 1980. De fet, si mireu cap a la petita península de Walker's Point que hi ha davant d'aquest memorial podreu veure la mansió d'aquesta prominent família.

OGUNQUIT. Es tracta d'un petit poble de la costa de Maine i el seu únic interès per a nosaltres era veure la seva afamada platja. La platja d'Ogunquit té una longitud de 5,6 km de sorra blanca, la qual forma curioses dunes.

És un lloc fantàstic per a caminar i sentir l'aigua fresca en els peus, però és millor fer coincidir la visita amb la marea baixa per a poder veure'n tota la seva extensió. Aquesta platja sol figurar en la llista de millors platges dels Estats Units.

Com que Ogunquit ens venia de pas en la ruta cap a Portland vam fer-hi una curta aturada, però que va valer la pena.

PORTSMOUTH. Aquesta ciutat de New Hampshire, però molt propera a la frontera amb Maine, fou en el passat un important port marítim i actualment és una popular destinació turística estival.

El motiu de la nostra parada a Portsmouth fou, sobretot, buscar un lloc on dinar, cosa que vam fer finalment en el restaurant Portsmouth Brewery, on vam dinar molt bé i el recomanem.

Després de dinar vam fer un passeig per la zona del port, així com pels carrers Congress St, Market St i Pleasant St. Vam veure algun edifici d'època interessant, però en general no ens va semblar que Portsmouth tingués molt interès.

Com arribar

Des de Portland vam sortir per la ruta 1 cap al nord. Al cap d'uns 24 km ens vam desviar per anar fins a South Freeport, on vam dinar. Després vam fer una ràpida visita a la població de Freeport, a menys de 5 km de l'anterior.

Des de Freeport vam anar a l'anomenat Desert de Maine, uns 5'5 km al sud-oest. I vam continuar tornant uns quilòmetres cap al sud per a connectar amb la ruta 302 que va cap a l'oest. Aquesta carretera passa per una zona de llacs molt bonica, entre els quals destaca el llac Sebago. Aquest és un trajecte que val molt la pena de fer.

Seguint la ruta 302 i passada la població de Fryeburg vam deixar enrere l'estat de Maine i vam tornar al de New Hampshire. Sobre les 18:30 vam arribar a North Conway, on teníem previst pernoctar.

Dormir i menjar

A North Conway ens vam allotjar en l'Golden Gables Inn (939 Congress St, Portland, ME), on vam pagar 56 € per una habitació doble molt gran amb bany privat, wi-fi i pàrquing, però sense esmorzar. Aquest allotjament estava molt bé, a més de ser molt tranquil perquè té un edifici lluny de la carretera.

La zona d'hotels i motels on està el Golden Gables Inn està a uns 3'2 km del centre de North Conway, on hi ha els restaurants i botigues. Vam sopar en el restaurant Horsefeathers, el qual va resultar ser una bona elecció.

Coses a veure i fer

NORTH CONWAY. Aquest petit poble de New Hampshire funciona com a centre turístic tot l'any gràcies a la seva posició central respecte de llocs com el White Mountain National Forest, Cathedral Ledge (molt popular per a l'escalada), Echo Lake State Park, o l'estació d'esquí Cranmore Mountain Resort, entre d'altres. North Conway també té un gran nombre de botigues outlet.

Dins del petit nucli de North Conway destaquem la bonica i antiga estació de ferrocarril de North Conway, la qual fou construïda l'any 1874 amb un estil eclèctic victorià rus.

Aquesta estació va estar uns anys abandonada després de que la seva línia fèrria entrés en desús, però a mitjans de 1974 fou restaurada per a operar el Conway Scenic Railroad, un ferrocarril històric que actualment ofereix dues rutes ferroviàries històriques amb finalitats purament turístiques: una línia de North Conway a Conway i una altra des de North Conway a Fabyan a través de Crawford Notch.

DESERT DE MAINE. Es tracta d'una curiositat natural i una atracció turística, de propietat privada, que ocupa una extensió de 16 Ha. de sorra glacial àrida. Està ubicat uns 5,5 km al sud-oest de Freeport.

Hi vam anar perquè havíem llegit alguna cosa sobre aquest lloc i ens va semblar curiós de veure, però quan vam arribar-hi el que vam veure ens va decebre molt i no vam voler pagar els 5 US$/pax que costava l'entrada al lloc. Per tant, no podem afegir res més al respecte.

FREEPORT. Aquesta petita ciutat de Maine fou en el passat un important centre de la indústria de construcció naval, les explotacions de fusta i l'agricultura, però ara és coneguda per les seves nombroses botigues outlet de marques a preus més baixos. Pel que vam poder veure hi havia molts grups organitzats de jubilats que venien des de diferents punts de l'estat o dels estats veïns a comprar aquí.

En el nostre cas ens va limitar a passejar una estona pel carrer Main St i veure les nombroses botigues i outlets que hi havia al voltant d'aquesta zona, sense cap interès en comprar-hi res.

SOUTH FREEPORT. Aquest petit però bonic port marítim està situat en la badia de Casco, a 4.2 km al sud de Freeport.

L'únic motiu pel que vam anar-hi era per a tastar el llamàntol de Maine en el Harraseeket Lunch and Lobster, un quiosquet amb taules exteriors i que està en el port i al costat del lloc d'on surt el ferri a l'illa de Bustins.

Vam pagar un total de 27 US$ per un menú de dos llamàntols petits, unes patates fregides i unes begudes per als dos.

La veritat és que el lloc va estar molt bé i els llamàntols estaven molt bons.

Com arribar

Per anar des de North Conway fins a Lincoln, on volíem allotjar-nos a la nit, vam triar la ruta que passa per la carretera US-302, la qual suposa uns 90 km en total. Aquesta ruta nord és més llarga i dóna més volta que la que va a través de la carretera NH-112, però al llarg del trajecte teníem ja marcats uns quants punts d'interès que no ens volíem perdre.

Vam sortir de North Conway per la carretera 302 cap al nord, però de seguida ens vam desviar a l'esquerra per anar fins a l'Echo Lake i l'Echo Lake State Park, situat a 1,6 km de la carretera. Acabada aquesta visita vam tornar a la ruta 302 i vam continuar cap al nord.

En arribar a Glen ens vam desviar per la carretera 16 cap al nord per a recórrer els 70 km d'anada i tornada de la ruta Glen-Gorham i veure alguns punts d'interès al llarg d'ella.

Continuant per la carretera US-302 vam travessar el Crawford Notch State Park, un trajecte molt i molt bonic, i poc després vam passar per la població de Brettorn Woods.

Després de dinar en un quiosquet de carretera en la zona de Bretton Woods vam continuar breument per la US-302 i en arribar a Twin Mountain ens vam desviar cap al sud-oest agafant la US-3, la qual continua essent una ruta escènica amb uns paisatges espectaculars.

Uns 16 km després de Twin Mountain vam connectar amb l'autovia I-93 direcció sud, entrant en els límits del Franconia Notch State Park. Després d'alguna parada més pel camí, finalment vam arribar a la població de Lincoln.

Dormir i menjar

A Lincoln ens vam allotjar en el Mt Liberty Motel & Cabins (10 Liberty Road, Lincoln, NH), on vam pagar 49 US$ per una habitació doble amb bany privat, sense esmorzar, ubicada en la part de motel. Aquest lloc ens va semblar fantàstic, amb una relació qualitat-preu boníssima.

També hi havia una mena de cottage individuals que costaven 70 US$, però no ens van convèncer.

Aquest motel està a menys de 4 km del centre de Lincoln i a menys de 3 km de North Woodstock, on hi ha unes quantes opcions de restaurants i llocs on sopar i/o esmorzar. La nostra recomanació per a l'esmorzar és per a l'excel·lent Arnold’s Wayside Diner (93 US-3, Lincoln, NH).

Coses a veure i fer

ECHO LAKE STATE PARK. Es tracta d'una àrea d'esbarjo pública de només 6 Ha. que inclou el llac Echo i dues parets de roca, Cathedral Ledge i White Horse Ledge, molt populars per a fer-hi escalada en roca i gel.

Hi ha un camí d'1.6 km al voltant del llac. L'entorn és molt bonic i paga la pena acostar-se fins aquí.

L'Echo Lake State Park està situat uns 3 km a l'oest de North Conway.

RUTA NH-16 DE GLEN A GORHAM. Aquesta ruta escènica (en aquesta zona totes les carreteres són escèniques!!) és un tram de 35 km entre les poblacions de Glen i Gorham que nosaltres vam fer d'anada i tornada.

El primer punt d'interès que vam trobar fou a l'entrada de la població de Jackson, on vam veure el nostre primer pont cobert en aquest viatge: el pont cobert Honeymoon, un preciós pont de fusta sobre el riu Ellis que data de 1876.

Més endavant ens vam aturar per a fer a peu el Glen Ellis Falls Trailhead, un curt però bonic camí per a veure la cascada Glen Ellis.

I 1 km més enllà ens vam aturar novament en l'AMC Pinkham Notch Visitor Center, on vam aparcar el cotxe per a fer una de les moltes rutes a peu que surten des d'aquí i que permeten gaudir de la bellesa de la regió.

En aquest trajecte teníem molt bones vistes sobre el cim del Mount Washington, el qual té una alçada de 1.917 metres i és el més alt del nord-est dels EE.UU.

També aquí vam veure les primeres mostres del canvi de color de la fulla dels aurons a causa de la tardor.

Finalment, en arribar a Gorham vam donar la volta per a tornar per la mateixa ruta fins a la 302.

CRAWFORD NOTCH STATE PARK. Aquest parc estatal, situat en la zona nord de New Hampshire, entre Bretton Woods i Bartlett, s'estén al voltant de Crawford Notch, un important pas de muntanya a través de les White Mountains.

Abans d'entrar en els dominis d'aquest parc ens vam aturar en un punt de la US-302 per a veure el bonic pont cobert Bartlett sobre el riu Saco. L'interior del pont estava ocupat per una botiga de records.

En aquest parc ens vam aturar en el lloc històric Willey House i en les cascades i salts d'aigua d'Arethusa Falls, Ripley Falls i Silver Cascade. Tots aquest punts estan a tocar de la carretera NH-16 o a molt poca distància d'ella.

BRETTON WOODS. Aquest és el nom d'una zona que pertany a la població de Carroll i que està pràcticament envoltada pel White Mountain National Forest.

El nostre interès en aquest lloc es limitava a veure l'històric i impressionant Hotel Mount Washington, el qual va allotjar l'any 1944 la decisiva Conferència de Bretton Woods que establí les bases del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial.

L'entorn és senzillament preciós i l'edifici de l'hotel és visible des de milles al voltants.

Per arribar a l'hotel des de la ruta US-302 cal agafar a la dreta la carretera que va fins a The Mount Washington Cog Railway, el lloc on s'agafa el tren de cremallera que puja fins al Mount Washington. L'hotel està a 1.6 km de la cruïlla.

FRANCONIA NOTCH STATE PARK. El parc estatal Franconia Notch és una reserva natural que agafa el seu nom del pas de muntanya Franconia Notch, sobre la I-93, entre les serralades de Kinsman i de Franconia, en les White Mountains. El parc s'estén des de la població de Franconia en el nord fins a Lincoln en el sud.

Sovint es diu del Franconia Notch State Park que és el millor parc estatal de New Hampshire i un dels millors dels EE.UU. Sigui cert o no, la veritat és que paga molt la pena.

El sol fet de conduir a través del parc seguint la I-93 ja és un plaer per la bellesa dels paisatges i els seus colors, independentment de l'època de l'any, tot i que és la tardor la que atrau més visitants quan el verd de les fulles es converteix en escarlata i daurat.

En el Franconia Notch State Park vam visitar alguns dels seus nombrosos punts d'interès.

El primer d'ells fou The Basin, una cascada del riu Pemigewasset que ha donat lloc a un forat en el granit d'uns 6 metres de diàmetre.

I per sota d'aquest forat hi ha una curiosa formació rocosa anomenada Old Man's Foot, també formada a causa de la força erosiva de l'aigua.

També vam visitar l'espectacular gorja Flume (Flume Gorge i també The Flume), que no us heu de perdre si visiteu aquest parc. Es tracta d'un congost natural que s'estén horitzontalment al llarg de 240 metres en la base del Mount Liberty. Tallat pel riu Flume Brook, el congost presenta parets de granit que s'eleven a una alçada de 21 a 27 metres i amb una amplada entre parets de 3,7 a 6,1 metres.

Vam aparcar el cotxe en l'aparcament del Flume Gorge Visitor Center, vam pagar l'entrada (13 US$ cadascú) i vam fer el circuit de 3,2 km en una hora i mitja aproximadament. Val molt la pena. Aquest circuit a peu passa pel Flume Covered Bridge, un bonic pont cobert sobre el riu Pemigewasset.

KANCAMAGUS HWY. La Kancamagus Highway és el tram de 55 km de la carretera NH-112 que hi ha entre les poblacions de Lincoln i Conway, travessant el White Mountain National Forest i pujant fins al Kancamagus Pass, un port de muntanya de 870 metres d'alçada. Aquesta ruta escènica és molt popular a causa de les seves vistes panoràmiques i dels llocs a visitar, juntament amb un gran nombre de rutes de senderisme.

Teníem l'esperança de poder veure un ant (moose en anglès) en aquesta zona, però no vam tenir sort. I això que feia dies que veiem rètols a les carreteres de New Hampshire avisant sobre la possible presència d'aquests grans cèrvids.

Per cert, deixar el cotxe en qualsevol aparcament de la Kancamagus Hwy costava una tarifa plana de 3 US$ per tot un dia o 5 US$ per tota la setmana.

Nosaltres vam recórrer aquesta ruta escènica d'oest a est, començant a Lincoln.

Al llarg del trajecte ens vam aturar en tots els miradors que vam trobar: Hancock Overlook, Pemigewasset Overlook, C. I. Graham Wangan Overlook, Sugar Hill Overlook, etc. També ens vam aturar per a veure el Lily Pond, un petit estanyol on s'enmirallen els arbres i les muntanyes que l'envolten, donant lloc a una imatge molt fotogènica (sobretot amb el canvi de color de les fulles).

Uns 6 km més endavant també ens vam aturar en l'aparcament per anar a veure el salt d'aigua Sabbaday Falls. Des d'aquí hi ha un camí d'1,2 km d'anada i tornada que segueix el curs del rierol Sabbaday Brook i que arriba fins al lloc on està el salt d'aigua, força impressionant. Molt recomanable.

I 10 km més enllà ens vam aturar per a veure la Rocky Gorge. Es un estret congost esculpit per les glaceres i on el riu Swift forma una sèrie de cascades i ràpids sobre la gorja.

Hi ha un pont sobre el congost que ofereix una excel·lent oportunitat de fer fotos i tot en una zona escènica impressionant.

Seguint el camí uns 100 metres s'arriba a Falls Pond, un pintoresc estany envoltat per un dens bosc.

De tornada a la carretera i continuants uns altres 3,4 km més cap a l'est vam trobar les cascades Lower Falls, però havent vist ja tants salts d'aigua i cascades impressionants els darrers dies, aquestes cascades no eren res de l'altre món.

I 1 km més enllà hi ha el desviament de la carretera local Passaconaway Rd que passa per sobre del riu Swift a través del pont cobert Albany.

En arribar a Conway vam donar per finalitzada aquesta extraordinària ruta escènica per la Kancamagus Hwy.

Però no marxeu d'aquí sense veure un parell de ponts coberts més, separats només 200 metres un de l'altre i al nord del centre de Conway: el Saco River Covered Bridge i el Swift River Covered Bridge.

LINCOLN. La petita població de Lincoln fou, en el nostre cas, el lloc on vam buscar (i trobar) allotjament i que va servir de base per a visitar el Franconia Notch State Park.

En el terme de Lincoln hi ha el bonic pont cobert Clark's Bridge, el qual es va construir l'any 1904 a Vermont, però l'any 1960 es van abandonar tant la línia del ferrocarril com el propi pont cobert.

Ed Clark i el seu germà Murray, membres d'un important clan familiar de Lincoln, el van desmuntar dels seu emplaçament original i el van portar peça a peça fins al seu lloc actual, sobre el riu Pemigewasset.

Des de l'any 1965 s'utilitza com a part del ferrocarril de vapor de Clark, el Clark's Short Steam Railroad. Sembla ser l'únic exemple de pont del ferrocarril d'entramat Howe que queda en tot el món.

Com arribar

Per anar des de Lincoln fins a Wolfeboro vam seguir una ruta de 124 km via Conway, ja que volíem fer la ruta escènica Kancamagus Hwy, però val a dir que hi ha una ruta més curta via Plymouth (94 km).

Des de Lincoln vam agafar la NH-112 en direcció est, la popular Kancamagus Hwy, i en arribar a Conway vam connectar amb la ruta NH-16 cap al sud.

A West Ossipee ens vam aturar a dinar en un restaurant de carretera, el Hobbs Tavern & Brewing Company. I 400 metres més endavant ens vam desviar per la NH-25 que vam seguir fins arribar a la població de Moultonborough.

Passat l'aeroport de Moultonborough vam desviar-nos a l'esquerra per agafar la ruta escènica NH-109 en direcció sud-est i que voreja el llac Winnipesaukee pel seu costat nord fins arribar a la població de Wolfeboro.

Dormir i menjar

A Wolfeboro ens vam allotjar en el motel Crescent Lake Inn & Suites (282 S Main St, Wolfeboro, NH), on vam pagar 86 US$ per una habitació doble amb bany privat i amb vistes al llac Crescent. El wi-fi i l'aparcament són gratuïts. Hi havia cafè i llet gratis. Aquest lloc, ubicat en un lloc magnífic, tenia el nom de The Lake Motel en les dates d'aquest viatge.

Per a sopar vam anar al restaurant Morrisseys' Front Porch & Pub, a només 100 metres del motel. Recomanable.

Coses a veure i fer

WOLFEBORO. Aquesta població està ubicada a la capçalera de la badia de Wolfeboro del llac Winnipesaukee. Actualment Wolfeboro és una popular zona d'estiueig, especialment per a les famílies de Boston i el sud de New Hampshire. Gent molt coneguda, com el príncep Rainier i la princesa Grace de Mònaco, Drew Barrymore, Jimmy Fallon o l'ex-president francès Nicolas Sarkozy hi han anat de vacances en un moment o en un altre.

La nostra visita a Wolfeboro va coincidir amb un dia plujós (a estones).

Així que ens vam limitar a passejar per S Main St, el carrer principal de Wolfeboro, on vam poder veure alguns edificis històrics com la Clark House, la Pickering House, el Brewster Memorial Hall (l'Ajuntament), etc.

També vam anar fins a la zona dels molls del centre de Wolfeboro, on vam veure atracat el bonic vaixell Winnipesaukee Belle (conegut localment com a Winni Belle), una rèplica d'una embarcació de paletes de finals del s. XIX que fa sortides turístiques xàrter a l'estiu per diferents àrees del llac Winnipesaukee.

RUTA DE WOLFEBORO A CONCORD. Aquest trajecte de 90 km ens va portar des de Wolfeboro, al costat del llac Winnipesaukee, fins a Concord, la capital de l'estat de New Hampshire.

Vam sortir de Wolfeboro cap al sud per la carretera NH-28, la qual voreja el llac Winnipesaukee pel seu costat oriental. I quan vam arribar a Alton ens vam desviar a la dreta per la NH-11. Aquesta carretera transcorre enganxada a la vora sud del llac i així fins arribar a la petita ciutat de Laconia.

Aquí vam connectar amb la carretera US-3, la qual, sortint de Laconia, ressegueix el llac Winnisquam. I en arribar a Tilton vam connectar amb l'autovia I-93 cap al sud. Vam sortir de l'autovia I-93 agafant la sortida a Concord per a una curta visita.

CONCORD. Aquesta ciutat és la capital de l'estat de New Hampshire, però és només la tercera més gran en població de tot l'estat de New Hampshire després de les ciutats de Manchester i Nashua.

A Concord nosaltres ens vam limitar a fer una curta visita pel centre de la ciutat. La ciutat no té res d'extraordinari, però si passeu pel costat (com era el nostre cas) llavors és una bona excusa per a estirar les cames i fer un passeig pel seu petit i tranquil centre.

Nosaltres vam aparcar el cotxe a N Main St, el carrer principal, i vam passejar per l'àrea on es troba l'edifici de la New Hampshire State House i voltants.

La New Hampshire State House és l'edifici del capitoli de l'estat de New Hampshire i fou construït entre 1815 i 1818.

Davant d'ell, a l'altre costat de carrer, hi ha l'històric Eagle Hotel, el qual fou construït el 1851 i ha estat una fita local destacada des de llavors i fins l'any 1961 (data del seu tancament), essent un lloc de trobada per als polítics estatals, incloent diversos presidents dels EE.UU.

Just al costat d'aquest antic hotel hi ha la torre del rellotge d'Eagle Square, la qual data de 1873. I uns 150 metres més al sud hi ha el també històric edifici de Phenix Hall. I més al nord, sobre el mateix carrer N Main St, hi ha la Walker-Woodman House, actualment la casa més antiga que queda a Concord, ja que fou construïda entre 1733 i 1735.

Com arribar

El nostre trajecte de tornada a la ciutat de Boston des de Wolfeboro, amb un total de 198 km, va començar amb la ruta de Wolfeboro a Concord via Laconia, la qual voreja el gran llac Winnipesaukee pels seus costats est i sud.

I després de fer una curta visita al centre històric de Concord, la capital de l'estat de New Hampshire, vam continuar per l'autovia I-93 cap al sud durant uns 108 km fins arribar a Boston. Pocs quilòmetres després de passar pel costat del llac Canobie i abans de la ciutat de Methuen vam travessar el límit estatal, passant de New Hampshire a Massachusetts.

Dormir i menjar

Per a la darrera nit d'aquest viatge vam tornar al mateix hotel que a la nostra arribada (veure l'apartat Dormir a Boston).

Coses a veure i fer

Després d'arribar a Boston vam deixar l'equipatge a l'hotel i vam tornar el cotxe de lloguer a l'oficina de la companyia Alamo, ja que a la ciutat el cotxe no ens era útil. Amb el cotxe havíem recorregut un total de 1.184 milles (1.904 km).

Encara ens quedava un dia quasi complet fins a la nostra tornada a casa, el qual vam aprofitar per a veure i fer coses a la ciutat de Boston que ens havien quedat pendents dels primers dies d'aquest viatge.

I el viatge s'acaba...

Des del centre de Boston vam agafar el metro (línia blava) fins a l'aeroport Logan. Un cop allà un autobús shuttle gratuït ens dugué fins a la terminal E d'on sortia el nostre vol cap a Frankfurt.

El vol de Lufthansa entre Boston i Frankfurt, en un Boeing 747-400. s'enlairà a les 17:25. El trajecte previst era de 5.960 km i un temps de 6 hores i 15 minuts. Finalment vam aterrar en l'aeroport de Frankfurt a les 5:45 hora local alemanya (+6 hores respecte l'hora a Boston). El vol cap a Barcelona, també de la companyia Lufthansa, va sortir de l'aeroport de Frankfurt a les 8:25 i va aterrar en l'aeroport Barcelona / El Prat a les 9:55. Final d'una nova aventura.