Relat i guia d'un viatge a Chicago, Seattle, San Francisco i els estats de Washington i Oregon

El vol des de Barcelona a Lisboa dura dues hores, però en guanyem una pel canvi horari. El vol entre Lisboa i Chicago té una durada de 9 hores i 10 minuts, guanyant 6 hores respecte Lisboa (són 7 hores de diferència amb Barcelona)

Arribem a l'aeroport de Chicago a les 16:15. Un cop al centre de Chicago tenim temps de fer un primer passeig pels voltants de l'hotel i comprar menjar.

Chicago és la ciutat dels gratacels. Des del punt de vista arquitectònic és més famosa i millor que la ciutat de Nova York, ja que a Chicago van ser els pioners dels gratacels i grans arquitectes de renom van deixar la seva empremta.

La ciutat de Chicago és molt gran, enorme, però la part a visitar és relativament petita, sobretot tenint en compta com de grans són les ciutats estatunidenques. Això fa que es pugui visitar a peu, combinant amb el metro, com si visitéssiu Barcelona, per exemple.

La gran part de districtes de Chicago, que són horrorosos, ni els veureu o només (i sols en part) des del tren que us porta a l'aeroport. A alguns d'aquests barris no et recomanen anar-hi, com per exemple Fuller Park, Washington Heights, Englewood, Riverdale i West Garfield Park.

El Chicago dels gratacels es troba comprès en la zona anomenada Loop, on es troben les avingudes per passejar «a l'europea». En aquesta zona podeu passejar tranquil·lament pels seus carrers.

El metro de Chicago és un altre tema. En el Loop és curiós, dons circula elevat per sobre dels carrers i és molt, molt estrany veure'l. Viure-hi al costat deu ser un drama. En el metro es veu l'escala social i ètnica que no veus en els carrers.

Com moure's per Chicago

Una bona guia per al transport urbà de Chicago, amb metro, autobusos i trens: Chicago Transport Authority.

Llocs visitats a Chicago

• Gratacels. És el motiu principal per anar a Chicago. Si passeu de l'arquitectura i del ciment no cal que hi aneu.

  

  La Torre Willis vista des d'un creuer pel riu Chicago (Chicago, Illinois)

  Imprescindible agafar un creuer pel riu Chicago, el qual travessa la ciutat. En aquests creuers hi ha un guia que explica els principals gratacels per on passem. Apart de l'explicació les vistes són impressionats.

  A més dels creuers pel riu hi ha un passeig, el Chicago Riverwalk, que ressegueix la vora del riu i que és molt maco, donant una altra vista pausada dels gratacels i de la ciutat. I també s'ha de el passejar pels carrers, tot passant als peus dels gratacels (alerta amb la torticoli).

  No vam pujar al mirador de cap gratacels perquè els preus són força elevats i com que feia poc havíem pujat al del Burk Khalifa de Dubai que, a data de 2024, continua essent el més alt del món, vam entendre que la despesa encara no la havíem amortitzat.

  Us esmento només uns pocs (molt pocs) de tots els gratacels de Chicago que vam veure:

  

  L'ondulada façana de l'Aqau Tower (Chicago, Illinois)

  - Willis Tower (abans conegut com Sears Tower). Amb els seus 442.3 metres d'alçària és el gratacel més alt de Chicago.

  - Wrirgley Building. Les seves dues torres d'estil elaborat es van construir entre 1920 i 1924.

  - Tribune Tower. La seva construcció, en estil neogòtic, va finalitzar el 1925.

  - Kluczynski Federal Building. Edifici de 171 metres d'alçària dissenyat per l'arquitecte Ludwig Mies van der Rohe.

  - Reliance Building. Edifici que fou completat l'any 1895.

  - Aqua Tower. Gratacel de 82 plantes que ha guanyat diversos premis de disseny.

  - Two Prudential Plaza. Gratacel de 303 metres d'alçària.

  - One Prudential Plaza (abans conegut com Prudential Building)

  - St. Regis Chicago. Gratacel de 365 metres d'alçària completat l'any 2020.

  - Lake Shore Drive Apartments, un parell de torres d'apartaments d'acer i vidre que es van completar l'any 1951.

  - John Hancock Center (ara rebatejat com a 875 North Michigan Avenue). Aquest gratacel fou completat l'any 1968 i té 344 metres d'alçària.

• Barris. Més que barris es tracta de diferents zones que, tocant una amb l'altra, delimiten tres àrees diferents:

  - The Loop. És com l'Eixample de Barcelona, però amb un metro elevat. Passejant per aquesta zona trobareu escultures de famosos artistes de renom mundial, com per exemple Monument with Standing Beast, del francès Jean Dubuffet; Chicago Picasso, de Pablo Picasso; o Flamingo, de l'estatunidenc Alexander Calder; Miró's Chicago, de Joan Miró; etc..

  - Magnificient Mile. És la zona més comercial de la ciutat, com el Passeig de Gràcia de Barcelona en versió Chicago.

  

  Davant del Cloud Gate en el Millenium Park (Chicago, Illinois)

  - Millenium Park. Aquest parc fou inaugurat l'any 2004 i està situat entre el llac Michigan i el Loop. Llocs a visitar dins d'aquest parc: el Jay Pritzker Pavilion; el Cloud Gate, la moderna icona de Chicago; The Lurie Garden; el Harris Theater; la font Crown Fountain, de l'artista visual, escultor i dissenyador català Jaume Plensa; la plaça Wrigley Square; el passeig de vianants The Chase Promenade; el pont Nichols Bridgeway; el pont de vianants BP Pedestrian Bridge; l'espai multi-propòsit The McCormick Tribune Plaza & Ice Rink; els quatre edificis The Exelon Pavilions; el museu Art Institute Chicago; etc.

Pel matí fem un tomb pel Chicago Riverwalk per acomiadar-nos de la ciutat. Després ja anem cap a l'aeroport internacional O'Hare.

El vol des de Chicago a Seattle té una duració de 4 hores i 33 minuts, però arribem a Seattle a les 21:09 hores, doncs guanyem 2 hores pel canvi d'horari entre la zona central i la costa oest dels Estats Units.

A l'aeroport Seattle-Tacoma tenim el cotxe reservat per anar fins sl motel, als afores de la ciutat, on passarem tres nits. Mentre visitem el centre de Seattle no agafem el cotxe, excepte per anar al supermercat.

Seattle té un gran avantatge: el centre de la ciutat és força petit, per la qual cosa caminar és una molt bona opció. La majoria de punts d'interès turístic es troben en aquesta zona central i quasi no és necessari el transport públic. Com que el nostre motel estava als afores vam haver d'agafar l'autobús per anar al centre i tornar. Mai vam anar en cotxe.

Si heu estat a la ciutat de Vancouver, en la veïna regió canadenca de la Colúmbia Britànica, també a la costat del Pacífic, podem dir que Seattle és la Vancouver dels Estat Units... o a l'inrevés.

Com moure's per Seattle

Guia per a moure's amb transports públic per la ciutat de Seattle (en espanyol): Cómo moverse por Seattle: Transporte.

Llocs visitats a Seattle

• Pike Place Market. Amb més d'un segle d'història, aquest és el mercat d'agricultors en funcionament continu més antic del país i un dels atractius més populars de Seattle. El mercat atrau visitants i locals per igual (estem parlant de 10 milions de persones a l'any), amb els seus productes frescos de granja, rams vestits de carnisseria, abundància de botigues, restaurants i bars.

La futurista torre Space Needle (Seattle, Washington)
• Space Needle. Una torre futurista que és la icona de Seattle. No vam pujar al seu mirador (160 metres d'alçada).
• Pioneer Square. És el barri històric de Seattle, on es van establir els fundadors de la ciutat l'any 1852.
• Pioneer Building. És un edifici d'estil romànic richardsonià, completat l'any 1892 i situat en el barri històric de Seattle.
• Klondike Gold Rush - National Historical Park. És un museu petit, però força interessant. Visita gratuïta.
• Museum of Pop Culture. Situat al costat de l'Space Needle. La vàlua de l'arquitectura de l'edifici que ocupa aquest museu queda a la vostra opinió que de ben segur serà molt dividida, a l'igual que per als habitants de la ciutat.
• Smith Tower. És el gratacels més antic de la ciutat, completat l'any 1914. Té 38 plantes i 148 metres d'altura.
• Oliympic Sculpture Park. Un parc on ens tornem a trobar amb una escultura del català Jaume Plensa: Echo.
• Seattle Central Library. Es tracta d'una biblioteca amb molt premis arquitectònics. Paga la pena entrar-hi a veure-la. Per al meu gust és molt millor per dins que per fora, però l'exterior respon a una idea. Llegiu l'enllaç.
• Fremont Troll. És una enorme escultura pública ubicada sota un pont i que representa un trol. Aquesta és la més famosa, però n'hi ha de més interessants: una estàtua de Lenin, un grup de passatgers esperant un autobús, etc.
• Capitol Hill. Aquest barri residencial de Seattle té una gran vida nocturna i d'oci, a més de ser històricament la llar d'una important població gai i d'una vibrant comunitat contracultural.

The Spheres (Seattle, Washington)
• Art Museum Seattle. Museu d'art repartit entre tres llocs de la ciutat: el SAM Downtown al centre de Seattle, el Seattle Asian Art Museum en un edifici art déco del Volunteer Park, i a l'Olympic Sculpture Park.
• Columbia Center. Es tracta d'un gratacel de 76 plantes i 284 metres d'altura, essent l'edifici més alt de Seattle.
• The Spheres. Són tres grans hivernacles esfèrics que allotgen una part de la nova seu de l'empresa Amazon. Només es pot visitar l'exterior de les esferes.
• Arctic Building. Aquest històric edifici de 10 pisos i construït l'any 1914 és actualment un hotel de luxe, però originalment fou un club social establert per individus que es van fer rics amb la febre de l'or d'Alaska.
• Lake Union Park. Un gran espai verd al costat d'un llac, on es troba la seu del Museu d'Història i Indústria, mostrant el patrimoni cultural, marítim i industrial de la ciutat i la regió, i del Centre de Barques de Fusta.

Al llarg dels propers 10 dies fem un itinerari circular de 3.100 km amb el cotxe de lloguer pels estats de Washington i d'Oregon, ambdós ubicats en la costa nord-occidental dels Estats Units.

Recorregut circular en cotxe pels estats de Washington i d'Oregon

Deixem enrere les ciutats per anar a veure natura. No es pot considerar ni molt menys que això sigui l'«Amèrica profunda»”. Cal dir, però, que els pobles (o com els vulgueu anomenar) que hi trobareu són horrorosos. I altres en realitat són només un centre comercial i benzineres, ja que la gent viu fora del poble.

Avui visitem el Mount Rainier Nacional Park, on hi ha el cim del Mont Rainier, un estratovolcà de 4.392 metres d'alçada, sent el més alt dels Estats Units, sense comptar Alaska i el seu Mont McKinley de 6.194 metres d'alçada.

Vista entre núvols del cim del mont Rainier (Mount Rainier Nacional Park, Washington)

En les dates de la nostra visita (estiu de 2024) les entrades al parc no es podien comprar en línia per a l'estiu. Les hem de comprar a l'entrada del parc: 30 $ per vehicle, incloent tots els passatgers. A més, degut a l'increment de visitants, ara, si entres entre les 7:00 i les 15:00 hores has de comprar un slot horari addicional que costa 2 $.

Avui visitem el Mount St. Helens un volcà que va fer una de les més grans explosions modernes. Està situat a 154 km al sud de la ciutat de Seattle i 85 km al nord-est de Portland.

El 18 de maig de 1980, a les 8:32 del matí, un terratrèmol de magnitud 5,1 va desencadenar una de les esllavissades de terra més grans registrades al món, seguida d'una de les explosions volcàniques més potents de la història d'Amèrica del Nord: l'erupció del Mont St. Helens.

El dia de la nostra visita ens va fer molt núvol i vam tenir mala visibilitat del volcà.

Aquella nit vam a dormir a Portland, la ciutat més gran de l'estat d'Oregon. No us faig esment de res perquè és la ciutat més lletja que mai he vist al món. Feia por i semblava que hi hagués passat un apocalipsi zombi. Tor era tancat, solitari, gris, lleig, deixat i amb moltíssims «homeless» miressis on miressis. Un consell: no hi aneu.

Vam fer quasi quatre hores de cotxe, recorrent 172 milles (276,8 km), desviant-nos cap a l'est per a veure el Mont Hood, un altre estratovolcà actiu i que amb els seus 3.429 metres d'alçada és la muntanya més alta d'Oregon.

Aquest volcà forma part del Mount Hood National Forest, al qual dóna nom. Aquest bosc abasta uns 4,318.17 km².

Llocs visitats en el Mount Hood National Forest

• Wildwood Recreation Site
• Cascade Streamwatch Trail. Un camí fàcil que transcorre al llarg d'1,2 km sobre passarel·les de fusta.
• Wetlands Trail. Una altra fàcil caminada sobre una passarel·la de fusta d'1,1 km.
• Little Zigzag Falls Trail. Camí d'1,3 km, anada i tornada, que voreja un bonic rierol fins arribar a una cascada.
• Trillium Lake. Aquest llac és popular per a la pesca, l'acampada i la fotografia (sovint les seves aigües reflecteixen el con volcànic del Mont Hood). Hi ha un sender de 3,2 km que voreja el llac.

Acabada la visita a aquesta zona de bosc vam seguir cap al sud, fins al Smith Rock State Park, a poc menys de dues hores de cotxe (93 milles - 149,66 km), el qual es troba al costat de la població de Redmond, on tenim el motel.

Avui visitem el Crater Lake National Park, situat al sud de l'estat d'Oregon. Aquest parc abasta la caldera d'un volcà destruït i que ara és un llac d'un color blau intens. El llac es troba a una alçada de 1.881 metres i al costat d'altres volcans, entre els que destaca el Mont Scott, d'uns 2.700 metres d'alçada.

Vista des de dalt del llac-cràter (Crater Lake Nacional Park, Oregon)

Vam tenir mala sort, doncs aquell dia hi havia fum d'un incendi que feia tenir mala visibilitat. De fet, vam haver d'entrar i sortir pel costat sud del parc doncs la resta d'entrades estaven tancades. Tanmateix és un lloc imprescindible.

Es pot donar la volta al cràter-llac, que és bàsicament rodó, amb e cotxe i anant parant en diferents llocs per a tenir vistes panoràmiques. Aquest circuit té una llargada de 34,6 milles (55,84 km) i ocupa al voltant de 1'5 hores en cotxe, sense comptar les parades.

Avui ens desplacem cap a l'oest, fins el Pacífic, travessant el Umpqua National Forest i anant quasi sempre per una carretera que voreja el riu North Umpuqua. Pocs o quasi cap poble fins que no arribem a creuar la carretera 5 que va de sud a nord. Son 191 milles (307 km) que recorrem en unes 3 hores i 45 minuts.

El llac Diamond i el Mont Bayley al fons (Cascade Mountains, Oregon)

Al llarg d'aquest trajecte ens aturem en els següents punts:

• Diamond Lake. És un llac natural situat al cor de les muntanyes de la Cascada i està envoltat d'una bellesa natural impressionant. El llac rep el nom de les seves aigües cristal·lines que brillen com diamants a la llum del sol.
• Umpqua National Forest. Malauradament quasi tot el tram que vam recòrrer dins dels límits d'aquest bosc estava cremat. Incendis ocurreguts en anys anteriors han dexat el bosc pelat.
• Dean Creek Elk Viewing Area. Un ramat d'entre 60 i 100 uatipís de Roosevelt són residents durant tot l'any en aquesta zona a la vora del riu Umpqua. Els vam veure de lluny, dons no es van moure d'on estaven.

Al final del dia anem cap al motel reservat a la petita població de Lakeside, a tocar de la costa del Pacífic.

Avui anem cap al nord en un recorregut de 110 milles (177 km) que ens ocupà unes dues hores i mitja sense aturades.

Aquest és un trajecte que travessa els camps de dunes més grans de tota la costa del Pacífic nordamericana. Hi ha miradors des d'on es poden veure i camins que travessen la zona de dunes fins arribar a la platja pròpiament dita.

Aquests camps de dunes s'apleguen sota la denominació de Oregon Dunes National Recreation Area i s'estenen al llarg d'aproximadament 64 km de la costa d'Oregon al nord del riu Coos. Algunes dunes arriben als 150 metres sobre el nivell del mar, sent el producte de milions d'anys d'erosió pel vent i la pluja a la costa d'Oregon.

Al llarg del trajecte d'avui també ens vam aturar a les Sea Lion Caves, un conjunt de coves i cavernes connectades entre sí i obertes a l'oceà Pacífic. Es troben a unes 44 milles (71 km) al nord de Lakeside.

Actualment conformen una reserva de vida silvestre i santuari d'aus que és de propietat privada des de l'any 1932. Les coves al mar es van crear fa més de 25 milions d'anys i és on viuen el lleons marins (d'aquí el nom del lloc). Sea Lion Caves obre de 9:00 a 17:00 hores i l'entrada té un preu de 18 $/persona (17,44 €).

I unes 8 milles (13 km) cap al nord passat Newport també ens vam aturar a Devils Punch Bowl State Natural Area, un entorn geològic situat al costat del mar format per un gran forat creat de forma natural en un penya-segat i que està parcialment obert a l'oceà. Es creu que aquest forat es va crear quan dues coves tallades per l'oceà es van esfondrar.

Avui continuem fem ruta cap al nord, fins arribar a Tumwater, ja prop de Seattle. Deixem enrere l'estat d'Oregon i tornem al de Washington. És un trajecte de  226 milles (363,7 km) que suposa més de quatre hores i mitja de cotxe fins arribar al motel on estarem dues nits.

En el camí visitem Cannon Beach, població coneguda per l'emblemàtic Haystack Rock, un faralló que emergeix 72 metres sobre el nivell del mar i que sovint és accessible amb la marea baixa, sobretot a l'estiu.

Formacions rocoses «The Needles» adjacents a Haystack Rock (Cannon Beach, Washington)

Uns 100 metres al sud de Haystack Rock, el faralló principal, hi ha altres tres formacions rocoses sobre l'aigua i que reben el nom de «The Needles» (les Agulles).

Avui dediquem tot el dia a vorejar completament la Olympic Peninsula, la qual cosa suposa recórrer una distància de 408 milles (656 km). No hi ha cap carretera que travessi aquesta península i això és així perquè quasi tot l'interior està ocupat per una zona molt muntanyosa compresa dins de l'Olympia National Park.

En aquest parc nacional es troben les Olympic Mountains, sent la zona oest de les muntanyes, la que dona a l'oceà, el punt més plujós de tots els Estats Units, mentre que la part oriental és més seca degut a la pantalla pluviomètrica que suposen les muntanyes.

La muntanya més alta d'aquesta serralada és el Mt. Olympus, la qual s'eleva a una alçada de només 2.432 metres, però malgrat això compta amb grans glaceres.

Limitant amb el parc nacional Olympic i amb la serralada de les muntanyes Olympic, als quals quasi envolta completament, es troba el  Olympia National Forest. Té una superfície de 254.189 Ha. i conté paisatges de que van des del bosc plujós temperat fins al fiord d'aigua salada de Hood Canal o als cims del mont Washington.

El llac Crescent en un dia gris (Olympic National Park, Washington)

Llocs de l'Olympia National Forest ens els que ens vam aturar :

• Lake Cushman. Aquest llac i embassament es troba a la bifurcació nord del riu Skokomish i destaca per les seves precioses aigües blaves i cristal·lines i les enormes roques rodones que l'envolten.
• Hama Hama Falls. Aquesta cascada és la més alta i més gran dels diversos salts d'aigua accessibles que es troben al llarg del riu Hamma Hamma.
• Mt. Walker viewpoint. Són dos miradors, nord i sud, i ambdós disposen de senders curts fins a la zona on es troba el mirador sobre el cim del Mt. Walker.
• Lake Crescent. Amb una profunditat màxima d'aigua de 190 metres és un dels llacs més profunds de l'estat de Washington i el segon llac més gran. Està envoltat de nombroses rutes de senderisme, inclosa la Spruce Railroad Trail. El dia de la nostra visita el cel estava ennuvolat, però potser encara fou millor així, creant un entorn misteriós.
• Lake Quinault. Aquest llac ocupa una glacera que formà la vall de Quinault i el riu Quinault, en el límit sud del parc nacional Olympic. És adjacent al Quinault Rain Forest, un bosc plujós temperat.

Avui és un dia estrany que ve condicionat pel fet de que a l'endemà hem de tornar el cotxe i, a més, l'avió surt a les 8:00 del matí, havent d'estar a l‘aeroport a les 7:00 del matí o abans malgrat ser un vol domèstic. Tenint en compte tot això vaig buscar per aquesta nit un hotel el més a prop possible de l'aeroport.

En el trajecte des de Tumwater fins a SeaTac (el curiós nom d'aquesta ciutat deriva del fet de que aquí es troba l'aeroport internacional Seattle–Tacoma) vam visitar el Discovery Park.

Aquest parc té una superfície de 2,16 km2 i és el parc públic més gran de Seattle. Dins dels seus límits hi ha 19 km de camins per a fer a peu de rutes per caminar. Els boscos, les platges, les prades i els penya-segats dominen el paisatge del parc. És un dels millors llocs de la ciutat per veure la vida salvatge, especialment els ocells i els mamífers marins.

En aquest parc vam fer el Discovery Park Loop Trail, un sender recreatiu de 4,5 km de llarg i amb un desnivell de només 43 metres, que recorre el parc i connecta amb altres senders.

I a poca distancia d'aquí anem fins al Ballars Locks Fish Ladder, un lloc des d'on es pot veure la migració dels salmons a través dels vidres sota les aigües de Salmon Bay. L'accés és gratuït.

Avui volem des de Seattle fins a San Francisco, a on arribem a primera hora del matí.

Vista del pont Golden Bridge des del mirador «Golden Gate Postcard Viewpoint» (San Francisco, Califòrnia)

Com moure's per San Francisco

En la página Precio y boletos transporte San Francisco es proporciona informació (en espanyol) sobre formes de pagament i tipus de tarifa per als bitllets d'autobús, tren, tramvia o telefèric a la ciutat de San Francisco.

Tal com es pot veure en aquesta pàgina és complicat entendre com funciona, sobretot diferenciar el trajecte a l'aeroport dels transports per la ciutat. I dins de la ciutat si agafeu el cablecar de la resta.

El metro de San Francisco és operat per dues companyies diferents: MUNI i BART. Les dues companyies comparteixen quatre estacions al centre de San Francisco: Civic Center, Powell, Montgomery i Embarcadero.

Per canviar entre les dues xarxes de metro cal adquirir un bitllet per a cadascuna d'elles. Les tarifes de BART es basen en la distància recorreguda en cada tram i, depenent del trajecte, un viatge pot costar des de 2,50 US$ (2,30 €) fins a 12,90 US$ (12,10 €).

Medis de transport públic en la ciutat de San Francisco:

• MUNI Metro (light rail metro). Recorre el centre de la ciutat. És com un tipus de metro lleuger, amb parades tant subterrànies com de superfície. La xarxa de MUNI té sis línies normals i una especial (la «S») que opera durant l'hora punta. Preu adults: 3,0 US$ (2,30 €) i inclou transbordaments al llarg de 90 minuts.
• MUNI Buses (autobusos). Cada ruta d'autobús està numerada i els mapes de les rutes es troben a les parades. Els trolebusos realitzen les mateixes parades que els autobusos però, a diferència d'aquests, funcionen mitjançant l'energia elèctrica que els transmeten els cables als quals estan enganxats. Preu adults: 3 US$ (2,3 €) i inclou transbordaments al llarg de 90 minuts.
• Tramvies (historic streetcars). A l'Igual que el Cable Car, amb el qual no s'ha de confondre, els tramvies són un mitjà de transport històric i una forma diferent de conèixer la ciutat de San Francisco.

• Cable Car (San Francisco cable car system). Preu: 8 US$ (6,60 €) per trajecte.

  Hi ha tres línies. La línia PH (Beach & Hyde) té 28 parades des de Powell St & Market St fins a Hyde St & Beach St. La línia PM (Bay & Taylor) té 23 parades des de Powell St & Market St fins a Taylor St & Bay St. I la línia CA (Hyde & Califòrnia) té 4 parades des de Califòrnia St & Van Ness Ave fins a Califòrnia St & Hyde St.

  És el que surt a les pel·lícules, però és un robatori i hi ha moltes cues. Ens vam fer un foto, però no el vam agafar.

I la forma més recomanable de desplaçar-se des de l'aeroport de San Francisco fins al centre de la ciutat, i viceversa, és usant els trens BART, en un trajecte de 35-40 minuts.

Durant la nostra estada a San Francisco ens van fer uns dies molt macos, amb fresca a primera hora del matí. I les pujades/baixades dels carrers de San Francisco són veritat!!!. Recórrer un d'ells és com fer l'ascensió a un cim.

És imprescindible fer un creuer per la badia de San Francisco. Hi ha força opcions horàries i vam agafar-ne un a la tarda, doncs pel matí pot fer boira i hi ha la possibilitat de no poder veure el pont Golden Gate. Ens va fer un temps molt bo, amb una mica de boira alta al pont per fer més maques les vistes. El creuer passa també per Alcatraz, però el nostre no incloïa parar i entrar a visitar l'antiga presó (és molt car).

Apart de que passes per sota del pont Golden Gate i envoltes l'illa d' Alcatraz, les vistes de la badia i de la ciutat des del creuer són extraordinàries!!.

L'illa d'Alcatraz vista des del creuer (San Francisco, Califòrnia)

Llocs visitats a San Francisco

• Golden Gate Bridge. Amb 2,7 quilòmetres de longitud i 227 metres d'alçada, el Golden Gate és un dels ponts penjants més llargs i alts del món i, sobretot, és el símbol més volgut i representatiu de la ciutat de San Francisco. Apart de veure'l des d'un creuer, també es pot caminar pel pont. Feu-ho encara que no cal travessar-lo tot. Nosaltres ens vam quedar més o menys a la meitat.

• Chinatown. La porta d'entrada al barri xinès de San Francisco es troba a la cruïlla dels carrers Bush i Grant.

  - Dragon Gate. La diferència amb altres portes similars que s'ubiquen als barris xinesos de tot el món, aquesta estructura compleix els estàndards de les tradicionals portes d'entrada xineses que tenen pedra arreu.

  - Grant Avenue. Es tracta d'una de les avingudes més antigues i s'estén al llarg de tot Chinatown.

  - Edificis Sing Fat i Sing Chong. Aquests edificis van ser els primers a reconstruir-se després del terratrèmol de 1906 i és notòria la seva típica arquitectura neo-xinesa.

  

  L'edifici Sin Chong en el barri xinès de Chinatown (San Francisco, Califòrnia)

  - Kong Chow Temple. El temple va ser fundat l'any 1849 per membres de la població cantonesa de San Francisco.

  - Stockton St. Aquest carrer és el cor comercial i de negocis de Chinatown.

  - Tin How Temple. És el temple taoista més antic de Chinatown i un dels temples xinesos més antics dels EUA

  - Waverly Place. Aquest carrer és l'ànima de Chinatown. Està farcit de negocis familiars i de balcons de temples plens de color i de banderoles.

  - Plaça Portsmouth. Aquesta plaça enjardinada fou el primer parc de San Francisco.

• Jack Kerouac Alley. Aquest carreró, anteriorment anomenat Adler Alley o Adler Place, és d'un sol sentit i connecta les avingudes Grant Avenue (Chinatown) i Columbus Avenue (North Beach). El carreró porta el nom del novel·lista i poeta estatunidenc Jack Kerouac, membre de l'anomenada Generació Beat. Jack Kerouac solia freqüentar el pub i la llibreria adjacents al carreró
• Coit Tower. És una torre monumental art déco de 64 metres d'alçària que domina l'horitzó de San Francisco des del cim de Telegraph Hill. Ofereix vistes panoràmiques sobre la ciutat i la badia.

• North Beach. Aquest districte és adjacent al de Chinatown i aquí es troba el Little Italy de San Francisco. Fou un dels bressols de la Generació Beat liderada per l'escriptor Jack Kerouac.

• Fisherman's Wharf. És un dels llocs més importants de San Francisco perquè aquí es va construir el primer port de la ciutat, que donaria lloc al primer assentament. Aquesta construcció va tenir lloc el 1853 i a causa de la seva fantàstica ubicació, en poc temps va aconseguir convertir-se en un dels principals ports marítims de tot Califòrnia. Des dels seus començaments i fins ben entrada la dècada dels anys 50 del segle XX la ciutat no va fer més que prosperar i aquest racó va representar l'epicentre de la vida de la ciutat.

  - Pier 39. En aquest moll podràs observar una gran colònia de lleons marins que hi tenen el seu hàbitat.

  - Pier 45. És un dels molls principals Fisherman's Wharf i des d'aquí surten molts creuers i barques.

• Civic Center. El Civic Center és el cor de la ciutat de San Francisco, amb l'ajuntament de la ciutat o com diuen allà, el City Hall, el Museu d'Art Asiàtic, la Casa de l'Òpera, l'auditori Bill Graham, la Gran Biblioteca de San Francisco o la Cort Suprema de Califòrnia. A prop de la Civic Center Plaza, a Market St, hi ha l'edifici de la seu de X Corp (antiga Twitter), recentment comprat per Elon Musk.

El gratacel Transamerica Pyramid (San Francisco, Califòrnia)

• Union Square. Aquesta gran plaça i els seus voltants han estat històricament un lloc on s'han aplegat un gran nombre de grans magatzems, botigues de luxe, botigues de regals, galeries d'art i salons de bellesa.

  Ara és una important destinació turística i un lloc de trobada al centre de San Francisco.

• San Francisco Financial District. En aquesta zona hi ha una gran concentració de seus corporatives, despatxos d'advocats, companyies d'assegurances, empreses immobiliàries, caixes d'estalvis i altres institucions financeres.
• Transamerica Pyramid. Aquest característic gratacel, amb forma de piràmide, té 48 plantes i 260 metres d'alçària, sent el segon gratacel més alt de la ciutat de San Francisco.
• Nob Hill. És un dels set turons originals de San Francisco, així com la llar històrica i actual de la classe alta de la ciutat. Avui en dia, la població local de San Francisco la sol anomenar irònicament «Snob Hill». Aquesta zona la teníem relativament a prop de l'hotel, però de pujada, això sí !!.

El vol des de San Francisco a Lisboa dura 11,05 hores. Aquest cop perdem hores, així que passem la nit volant i arribem a Lisboa a les 11:25 hores (hora local) del dia següent.

I sortim de Lisboa a les 14:00 cap a Barcelona, a on arribem a les 16:55 hores hora local. Aquest vol dura 1 hora i 50 minuts, però perdem una hora pel canvi horari.