Del 6 a l'11 de març de 2009.
NOTA: Aquest viatge està pensat com a una extensió des de Nova York, per això l'iniciem i acabem en aquesta ciutat.
El dòlar, que en aquests moments surt molt favorable amb el canvi a euros.
+ 120 € (allotjament 4 nits)
+ 80 € (cotxe de lloguer)
+ 120 € (menjar)
+ 30 € (altres)
= 350 € (total per persona)
Estats Units és el paradís del cotxe: a tot arreu s'hi pot anar en cotxe i llogar-lo. El transport públic és limitat a segons quines zones i requereix molt de temps per arribar allà on es vol. Nosaltres vam llogar-ne un a l'aeroport Newark de Nova York. Altra opció és llogar-lo abans de sortir de casa, per exemple a través del buscador eAlquilerdecoches.
Per internet hi ha molt bones ofertes d'hotels (per exemple a través del buscador Booking.com). Surt més car si comences la ruta i es pares quan estàs cansat, tot i que és una opció que el país et proporciona, ja que sempre hi ha un motel correcte i barat a prop.
Al març, a l'est d'Estats Units, fa fred. Val a dir, però, no sempre neva ni hi ha un clima extrem. Però en cas que nevi això no implica que es paralitzi el país a les primeres quatre volves. No és una situació excepcional i estan més que preparats.
La zona est dels Estats Units no presenta especials complicacions pel que fa a seguretat, més enllà de seguir les normes bàsiques del sentit comú (no entrar en zones marginals, etc).
Catalunya té una diferència de sis hores més amb l'est dels Estats Units.
Utilitzem la Lonely Planet Estados Unidos, en castellà.
A la tarda lloguem un cotxe a l'aeroport de Newark i sortim de Nova Jersey en direcció cap a Ohiopyle. Són més de 500 km i decidim anar tirant i fer nit quan ens cansem.
La raó d'anar a Ohiopyle és que allà hi ha la Fallingwater House, obra de l'arquitecte Frank Lloyd Wright. Probablement hi ha altres llocs més turístics o més espectaculars, sens dubte, però a nosaltres ens motivava veure aquesta obra mestra de l'arquitectura nord-americana i decidim fer la volta que implica arribar-hi. Parem a dormir en una mena de motel típicament americà, dels que les portes donen a fora i aparques el cotxe al davant.
Al dia següent arribem a la Fallingwater House i fem la visita. Cal reservar prèviament, ja que encara que sembli mentida és un lloc molt concorregut i en tant que requereix fer una volta considerable deu ser una gran decepció arribar-hi i que no hi hagi entrades, cosa que passa sovint a l'estiu. La compra d'entrades es pot fer per Internet, a la seva pàgina web, sense cap problema i costen 18 dòlars. La visita es fa amb guia, en anglès. És una casa realment espectacular, i més si es té en compte que es va fer als anys 30. Passem estona també pels jardins, fem les fotos de rigor i després posem ruta a Washington.
Visita a Washington, la capital dels Estats Units. Ruta a peu pels monuments: la Casa Blanca, el Mall, els Memorials, els monuments als Presidents, etc. També visitem dos museus, el Museu de l'Holocaust i el Museu de l'Aeronàutica. L'avantatge a Washington és que tots els museus són gratuïts i estan un al costat de l'altre. Només cal triar el que t'interessa.
Al dia següent, al matí, visitem el Capitoli. No deixen veure molt, però és el màxim que es pot veure. La visita és gratuïta, però cal reservar-la abans per Internet. Ens afegim al grup que ens diuen, enmig de la cridòria dels molts escolars que visiten Washington.
Després sortim de la ciutat, creuem el riu i anem al cementiri d'Arlington. Tant a Washington com a Arlington, un dels cementiris més famosos del món, tens una mica la sensació de ja haver-lo vist, després de tantes pel·lícules... A la tarda arribem a Lancaster, la capital del Dutch Country, a Pennsylvania, i comencem a voltar per les carreteres rurals per a veure el que hem vingut a veure: els amish.
Avui seguim voltant per la zona dels amish. Al matí tots els homes són al camp, llaurant, i la mainada és a les escoles amish. Algunes dones són a comprar. No deixa de sorprendre veure'ls arribar amb la carreta i aparcar en els llocs que tenen preparats, al costat dels pàrquings per a cotxes. El més sorprenent, però, és que no van disfressats ni són voluntàriament un reclam turístic, malgrat que s'hi hagin convertit. Senzillament volen viure com en el segle XVIII i que els deixin tranquils.
Al migdia comencem a tornar cap a l'aeroport Newark de Nova York per a tornar el cotxe i agafar el vol de tornada.