Relat de viatge a Nova Anglaterra i la ciutat de Nova York

La costa de Nova Anglaterra és espectacular, la península de Cape Cod és un paradís i Maine té moltíssim a veure i una gastronomia francament bona.

L'interior de l'estat de New Hampshire també és molt recomanable, on les White Mountains no són un destí turístic internacional, però a nosaltres ens van sorprendre molt gratament i ens van quedar ganes d'anar-hi més entrada a la tardor, quan el Fall Folliage està en el seu punt àlgid.

A més, ja que érem a la Costa Est no podiem deixar de visitar Nova York, la ciutat que mai dorm, on vam passar-hi 5 dies fantàstics.

A les 6:20 del matí agafem el vol de KLM de Barcelona a Amsterdam i d'allà enllaç amb el vol cap a Boston de la companyia Delta Airlines. Sense cap incidència arribem a Boston a les 13:30 hora local.

Els hotels a Boston són extremadament cars, més i tot que a Nova York... nosaltres al final vam optar per un hostal, el 40 Berkeley Hostel, que portàvem reservat des de casa. L'habitació era privada, però el bany compartit, tot i que força net, l'esmorzar estava inclòs i està a uns 15 minuts caminant del centre de Boston. Un lloc per passar-hi 2 o 3 nits com a màxim.

En el primer contacte amb Boston vam anar caminant fins al centre, la Copley Square i la Charles River Esplanade, un passeig al costat del riu molt agradable.

Per sopar vam descobrir un lloc, a prop de l'hostal, que recomanem fermament, The Butcher Shop, una carnisseria reconvertida en restaurant amb el millor filet de vedella que hem provat a la vida.

Seguint el Freedom Trail, un camí peatonal que segueix els principals punt d'interès de Boston, és pot visitar Boston en un matí.

Es va crear als anys 50 per tal de preservar la història de la ciutat i la visita es pot fer tant per lliure com amb guies que caracteritzen els diferents esdeveniments de la història de Boston.

El Freedom Trail comença al cèntric parc Boston Common i acaba a Charleston, i és gairebé impossible perdre's, perquè només cal seguir el camí de totxanes vermelles i gaudir de la vista.

A la tarda ens vam acostar fins a Harvard per a visitar la seva famosa universitat i gaudir de l'ambient.

L'oferta gastronòmica en la zona de Harvard és variada i força econòmica, on destaca, sobretot, l'hamburgueseria Mr. Bratley's Burguer, força atapeïda i sorollosa, però amb bon menjar, bon tracte i preus molt assequibles.

Un cop recollit el cotxe sortim de Boston i ens dirigim cap a Sandwich, el poble més antic de Cape Cod, fundat l'any 1637.

Aquest poble és petit, net i molt cuco. També es pot visitar el passeig de la platja o Sandwich Broadwalk i la  Town Neck Beach.

Sortint de Sandwich hi ha la Cape Cod Potato Chip Factory, on et fan un tour i t'ofereixen mostres gratuïtes de patates fregides que són francament bones.

Des d'allà ens vam dirigir cap a Hyannis, un poble sense cap gràcia, però amb molta oferta d'hotels a bon preu i des d'on surten els ferris cap a les illes de Nantucket i Martha's Vineyard.

El nostre hotel, l'Americas Best Value Inn & Suites Hyannis, no tenia cap gràcia, però incloïa esmorzar i tenia un bon aparcament. És un motel de carretera sense cap pretensió.

Si es poden passar 3 o 4 dies a Cape Cod és recomanable agafar el ferri i passar un dia sencer a l'illa de Nantucket.

Nosaltres finalment vam rebutjar aquesta opció per falta de temps, però deu ser interessant. En canvi ens vam acostar fins a Yarmouth Port, un poble amb molt més encant que Hyannis, i amb una zona d'aiguamolls molt maca per visitar.

També es poden visitar els múltiples monuments a JFK que hi ha repartits per la zona (la família Kennedy és originària de Cape Cod i JFK estiuejava a Hyannis).

Sortim de Hyannis per la carretera US 6A (més pintoresca que la Highway 6) en direcció a Brewster, on hi ha la Brewster Store, un magatzem de productes a l'estil antic operatiu des de 1866.

Des d'allà ens vam acostar a Ellis Landing i el Point of Rocks, dues platges de la zona.

Des de Brewster cal acostar-se al Centre de Visitants del parc Cape Cod National Seashore, situat en el lloc anomenat Salt Pond i on els rangers donen informació sobre el mateix parc i on es pot comprar un tiquet per poder aparcar a les diferents platges dins de la zona protegida (encara que fora de temporada, és a dir, quan hi vam anar nosaltres, només era necessari els caps de setmana).

El Cape Cod National Seashore s'estén sobre 40 milles de costa amb platges, dunes i fars. Des del Salt Pond Visitor Center surten moltes rutes en bici o de trekking.

Nosaltres vam anar fins a la zona de Great Island, des d'on surten camins de trail molt interessants, com el Great Island Tavern Trail.

Després de cansar-nos amb el trekking, ens vam acostar a Provincetown, el poble més al nord de la llengua de terra que és Cape Cod.  Es pot fer una agradable passejada per la Commercial St i fer una ruta a peu visitant els principals monuments de la ciutat.

També és d'on surten els vaixells per a veure les balenes del Stellwagen Bank National Marine Sanctuary. L'empresa Dolphin Fleet Whale Watch organitza excursions de 3-4 hores per uns 40 US$.

Des de Hyannis ens dirigim al nord, cap a Salem, ciutat que va ser fundada per pescadors l'any 1626 com a part de la colònia de la Badia de Massachusetts i que es va fer famosa perquè al 1692 un total de 19 persones van ser acusades de bruixeria i penjades com a càstig.

És una petita ciutat que viu per al turisme i explota al màxim l'atmosfera de bruixeria i tenebres. Tot i així, el centre històric és agradable i la zona del port també mereix una visita.

Des de Salem seguim cap al nord, fins arribar a Cape Elisabeth, on hi ha el Fort Williams Park i el Portland Head Light, el més antic dels 52 fars que hi ha en funcionament a Maine i el més ben conservat que vam veure en tota la ruta.

Des de Cape Elisabeth fins a Bar Harbor, la nostra següent destinació, hi ha gairebé tres hores de viatge, però la carretera és bona i el trajecte no es fa massa pesat.

Bar Harbor és el poble més important de la zona d'Acadia i esta situat a la costa, just abans d'entrar al parc nacional Acadia.

Aquí l'oferta hotelera és molt àmplia i hi ha un munt de motels econòmics i de qualitat. Nosaltres vam optar pel Eden Village Motel and Cottages, que ofereix apartaments i habitacions simples i que té una propietària extremadament simpàtica i molt amable.

De fet va ser ella qui ens va recomanar el Side Street Cafe per sopar i l'Atlantic Breewing Company, una destil·leria de cervesa local, per a visitar-la i comprar cervesa artesanal boníssima.

Bar Harbor es un poble turístic, però agradable, amb un passeig marítim que mereix una visita. Llàstima que nosaltres la vam haver de fer en cotxe, perquè, literalment, diluviava... preludi del que ens esperava al dia següent.

El dia que havíem reservat per la visita a l'Acadia National Park es va llevar plujós, gris i, sobretot, amb una boira impressionant... La veritat és que no vam poder gaudir massa del paissatge, sobretot de les vistes des de la Cadillac Mountain, que permeten veure tota la badia, si no hi ha boira... però tot i així vam visitar el que vam poder del parc.

L'entrada al parc costa 20 US$ per vehicle i es vàlida durant 7 dies. Des de d'allà ens vam dirigir als Wild Gardens of Acadia, on hi ha una petita mostra de les 12 biosferes que es troben al parc, caminets per passejar i des d'on surten diferents rutes de trekking.

Des d'allà vam seguir la ruta Park Loop Road que voreja tot el parc i permet anar parant als diferents punts d'interès i miradors. Els més recomanables són els següents:

• Sand Beach: zona de platja i des d'on surten diferents rutes de trail, com la Precipice Trail, una volta circular de 2.9 km amb algunes zones escarpades. però amb bones vistes de la badia.

• Thunder Hole: forat a la roca, en una entrada del mar, que emet un soroll com de tro quan hi entra l'aigua. Lloc curiós i ben adaptat, fins i tot per a cadira de rodes.

• Cadillac Mountain: des de la Park Loop Rd s'agafa la Cadillac Summit Rd que puja fins a dalt de la muntanya. Des d'allà, si el temps ho permet, es poden apreciar vistes de la Frenchman Bay. És un bon lloc on veure la posta del sol.

La nostra visita a aquest parc nacional va estar força passada per aigua i la vam gaudir poc, però té pinta de ser un molt bon lloc per on fer caminades. Ho haurem de deixar per un altre viatge.

Des de Bar Harbor a Conway, on comença la Kancagamus Highway, hi ha 330 km, unes 4 hores força avorrides d'autopista, però el que et trobes després val la pena.

La Kancagamus Hwy es una de les scenic byways de New Hampshire. El passi per a poder aparcar als diversos miradors val 5 US$ i es pot comprar directament als aparcaments, en una espècie de quioscs d'autoservei força rudimentaris.

Un cop iniciada la Highway es pot anar parant als diferents miradors. Les White Mountains no són massa altes, però la gran quantitat de corriols i riuets que les travessen les fan un lloc digne de veure.

Durant la ruta nosaltres vam fer un petit trail per les Sabbaday Falls, unes cascades a través de canals de granit i piscines naturals, i a els Lincoln Woods, on un caminet segueix el riu Pemigewasset durant 4.5 km amb passos elevats i ponts penjants.

Un cop arribats a Lincoln, un poble sense massa encant, vam optar per dormir al motel Rodeway Inn Lincoln, ja que era barat i oferia un mini esmorzar de cortesia (tot i així, si tornéssim a la zona possiblement buscaríem un lloc una mica menys cutre).

Al matí torna a brillar el sol i ens dirigim cap al Franconia Notch State Park, que té entrada gratuïta.

Un dels punts més emblemàtics d'aquesta zona és la Flume Gorge (entrada 15 US$), que val moltíssim la pena, ja que és una zona de cascades impressionant.

Des d'allà, una mica més al nord, nosaltres vam seguir la Recreation Trail, un camí que voreja el riu Pemigewasset i pel que trobes diverses cascades i gorgs naturals, com el Basin.

A continuació ens vam dirigir cap a Bretton Woods, la zona on es troba el Mount Washington Hotel que és on és va dur a terme la Conferència de l'FMI que va decidir l'estabilització de l'economia mundial després de la Segona Guerra Mundial.

Des de Bretton Woods, seguint la ruta US 302, s'arriba al Crawford Notch State Park, on també hi ha diverses zones de trekking i des d'on es pot pujar al Mount Washington (gratuït si es puja en autobús o 30 US$ si es vol fer en cotxe particular).

Des del Mount Washington vam tornar a agafar la carretera fins a les Glen Ellis Falls, unes de les més altes de la zona i des d'allà fins al poble de North Conway, molt més pintoresc i agradable que Lincoln i on vam aturar-nos en l'outlet Settler's Green Outlet Village a comprar roba esportiva i de muntanya a molt bon preu.

Primer contacte amb la ciutat de Nova York

Des de Lincoln fins a Boston hi ha una mica més de 2 hores en cotxe. A Boston tornem a l'oficina de lloguer de cotxes i deixem el vehicle. Des d'allà ens dirigim a l'estació central de Boston, des d'on surt el tren Amtrak que ens deixarà a la Penn Station de Nova York.

Un cop arribats a Nova York ens dirigim a l'apartament que havíem llogat abans de sortir de Barcelona a través del web Airbnb. En teoria llogar apartaments per a durades curtes de temps no és legal a Nova York, però a través d'aquesta pàgina, que posa en contacte particulars, nosaltres no hem tingut cap problema i hem aconseguit un apartament amb cuineta i davant de Central Park per una mica menys de preu que un hotel a la mateixa zona de la ciutat.

La tarda del primer dia a Nova York vam fer un primer tastet al Central Park i Times Square... és com ser en una pel·lícula.

A continuació us fem cinc cèntims del que nosaltres vam visitar en les diferents zones de la ciutat:

Lower Manhattan i Pont de Brooklyn

En aquesta zona de la ciutat vam començar per visitar el 9/11 Memorial, el lloc on estaven les torres bessones, i on ara hi ha un monument a les víctimes de l'atemptat. L'entrada es gratuïta i es aconsellable reservar-les des de casa per a evitar cues (cobren 2 US$ de gestió).

Des d'allà només queda caminar. Es pot pujar cap al Pont de Brooklyn o anar baixant cap al port passant per Wall Street i el Federal Hall, el parc de Bowling Green i la Trinity Church.

En aquesta zona s'ha d'aprofitar per veure l'Estàtua de la Llibertat (es poden agafar creuers turístics que et deixen a l'illa i que inclouen l'entrada i pujada a l'estàtua).

Nosaltres vam preferir estalviar-nos els diners, les cues i les aglomeracions de pujar-hi i només la vam veure de lluny des del ferri gratuït que va a Staten Island. La veritat és que si no es té un interès especial en pujar-hi, aquesta és una molt bona opció, ja que permet vistes molt bones de l'Estàtua i tot l'skyline de Manhattan.

Midtown i Central Park

 Per començar a visitar el Midtown nosaltres vam agafar Times Square de referència i des d'allà vam pujar fins a Central Park (és una bona caminada, però el metro no et permet gaudir de la ciutat).

Times Square no necessita presentació, cal veure-la de dia i de nit, és el Nova York que tots coneixem de les pel·lícules... Des d'alà es pot anar al Bryant Park, tranquil i relaxat i on a les tardes d'estiu fan concerts i pel·lícules a l'aire lliure. A més, els lavabos públics del parc són els més nets que hem vist a la vida...

Al costat del parc hi ha la Public Library, on es va filmar la pel·lícula El dia de mañana, i que es pot visitar per dins, sempre que es respecti el silenci. Baixant una mica més et trobes l' Empire State Building, una visita imprescindible. Cal pujar-hi per apreciar les vistes de 360º de la ciutat. Es pot comprar l'entrada directament a les taquilles, però per a estalviar cues nosaltres vam anar-hi a primera hora del matí i amb les entrades comprades des de casa.

Des d'allà vam anar pujant per poder veure els edificis més emblemàtics de la ciutat: la Grand Central Station, que també ha sortit a un munt de pel·lícules, l'edifici Chrysler, el Rockefeller Center i el Radio City Music Hall.

Després vam agafar la 5ª Avinguda (totalment prohibitiu intentar comprar-hi res a les seves botigues) i pujar fins a Central Park, on només queda caminar i gaudir de la increïble tranquil·litat que es respira ben bé al bell mig de Nova York. En el nostre cas no volíem ser menys que els novaiorquesos i vam fer un picnic i una migdiada a la gespa.

Central Park és gegant i no te l'acabes, però és qüestió de perdre-s'hi. Un cop s'hi és també es pot aprofitar per a visitar els museus que hi ha al voltant. Nosaltres només vam entrar al Metropolitan Museum of Art i al Natural History Museum. Ambdós museus tenen entrada aconsellada de 25 US$, però si en deixes menys també et deixen entrar i no et posen cap pega.

Soho, Greenwich Village i Chelsea

Aquesta és una de les zones més agradables i tranquil·les de la ciutat, a nosaltres ens van encantar.

Són barris amb ambient de barri, amb blocs baixos i botigues de proximitat... però no per això aquí els preus són menys cars. De fet, ara són les zones de moda de la ciutat i els preus s'han disparat.

És molt aconsellable visitar el Chelsea Market i el High Line, un parc construït sobre unes vies de tren elevades i abandonades, amb un ambient la mar de bohemi.

També valen la pena els parcs Washington Square Park i Hudson River Park.

La resta del temps el vam dedicar a caminar i perdre'ns... els carrerons i les sensacions que s'hi respiren valen molt la pena.

Chinatown, Little Italy i Union Square

Els barris de Chinatown i Little Italy estan tocant l'un a l'altre i la veritat és que, encara que a priori no ho sembli, no són tan diferents.

Chinatown és agobiant, bruta, plena de gent i sorollosa. S'hi barreja l'olor de botiga de 20 duros i de fideus tres delícies. Es bo passejar-s'hi, apreciar la gran varietat de fruita de les seves parades i sorprendre's amb la quantitat de coses que poden encabir-se en una botigueta de 6 metres quadrats.

Little Italy també és agobiant, sorollosa i plena de gent. L'olor que s'hi respira, però, ja no és de fideu, sinó d'espagueti i de salsitxa a la planxa. Hi ha parades d'oreo fregides, sembla ser que són un invent local, però nosaltres no ens vam atrevir a provar-les, semblaven més una bomba de colesterol que un postre. Es un bon lloc per menjar, lògicament pizza i pasta, a preus força assequibles i amb molt bona qualitat.

Des d'allà, nosaltres vam agafar Broadway St. fins arribar a Union Square. És una bona caminada, però no podíem marxar de Nova York sense veure l'emblemàtic Flatiron Building, amb la seva cantonada hiperestreta i el Madison Square Park que hi ha al costat.

En el nostre darrer dia a Nova York vam baixar xino xano fins a Times Square i vam acabar de comprar quatre souvenirs.

A les 18:00 sortia el vol de tornada a casa, via París, amb la companyia Air France.

El viatge s'acaba, però ens quedem amb l'agradable sorpresa que ha estat per a nosaltres Nova Anglaterra i la constatació de que Nova York és, realment, la capital del món.