ESTATS UNITS
Relat d'un viatge per la Ruta 66, d'est a oest d'Estats Units
Fecha viaje: 
Introducció
La Ruta 66 comença a Chicago (Illinois) i acaba a Santa Mònica (Califòrnia). Travessa 8 dels estats nordamericans. En el nostre viatge, a més de la Ruta, vam aprofitar per visitar els Parcs Naturals d'Arizona i Utah i acabar el viatge a San Francisco. La Ruta 66 té unes 2.400 milles. Nosaltres vam fer en total unes 5.100 milles (que són uns 8.300 quilòmetres).
Durant el període de sequera de 1934, aquesta carretera 66 va ser el camí principal de molts immigrants de l'est, sobretot grangers (que s'havien quedat sense terres), per anar cap a l'oest del país, on se suposava que hi feia més bon temps i que hi havia feina per a tothom. Mentre va durar aquesta migració d'est a oest, els petits pobles que estaven a tocar de la carretera 66 es van beneficiar molt del trànsit. Van començar a sorgir motels, restaurants, tallers de reparació de vehicles, benzineres, etc.
Era la carretera més ràpida per fer aquest trajecte i tothom l'agafava per arribar a Califòrnia. Fins i tot es va aprofitar durant la II Guerra Mundial i, més tard, pel turisme (era una bona manera d'arribar a Disneyland, Hollywood o Las Vegas).Tot aquest anar i venir de cotxes va deteriorar-la molt. Per això, en molts trams es va substituir per autopistes (interestatals) que feien el camí més recte i ràpid.
L'any 1985 van descatalogar la 66 i es va descuidar totalment. Fins i tot, alguns trossos han desaparegut literalment i molts dels pobles que havien prosperat gràcies a la carretera han desaparegut o s'han convertit en pobles fantasma. Tot i això, hi ha una associació que intenta conservar la Ruta 66. En els pobles estans senyalitzats els carrers originals i alguns establiments de l'època.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
Del 26 de juliol al 18 d'agost del 2008.
Itinerari
Dia 1: Barcelona - Londres - Chicago
Dia 2: Chicago (Illinois)
Dia 3: Chicago - Springfield - St. Louis (Illinois - Missouri)
Dia 4: St. Louis - Stanton (Missouri)
Dia 5: Stanton - Cuba - Springfield- Joplin (Missouri)
Dia 6: Joplin - Foyil - Tulsa - Tahlequah (Missouri - Oklahoma)
Dia 7: Tahlequah - Oklahoma City - El Reno (Oklahoma)
Dia 8: El Reno - Elk City - Amarillo - San Jon (Oklahoma - Texas - New Mexico)
Dia 9: San Jon - Tucumcari - El Cuervo - Santa Fe - Taos (New Mexico)
Dia 10: Taos Pueblo - Santa Fe - Albuquerque - Gallup (New México)
Dia 11: Gallup - Canyon de Chelly - Monument Valley (New Mexico - Arizona)
Dia 12: Monument Valley - Arches NP - Moab (Arizona - Utah)
Dia 13: Moab - Capitol Reef - Dixie N.F. - Bryce C. - Panguitch (Utah - Arizona)
Dia 14: Panguitch - Cedar Bridge - Zion NP - Grand Canyon (Arizona)
Dia 15: Grand Canyon - Flagstaff - Williams (Arizona)
Dia 16: Williams - Seligman - Kingman - Lake Havasu - Blythe (Arizona-California)
Dia 17: Blythe - Joshua Tree - San Bernardino - Cucamonga - Azusa (California)
Dia 18: Azusa - Hollywood - Santa Mónica - San Fernando (California)
Dia 19: S. Fernando - Malibú - Sta Barbara - S. Luis Obispo - Morro Bay (California)
Dia 20: Morro Bay - San Simeon - Monterey - San Francisco (California)
Dies 21/22: San Francisco
Dia 23: San Francisco - Chicago (vol intern)
Dia 24: Chicago - Madrid - Barcelona
Diners
Quan hi vam anar, 1 euro = 1,3 dòlars.
Despeses de viatge
Avió: si us compreu el vol amb previsió, us pot sortir bastant econòmic. Pel voltant de 600 euros. Nosaltres, a més, vam agafar un vol intern de San Francisco a Chicago (ens sortia més barat que no pas tornar directament des de San Francisco a Barcelona).
Allotjament: només vam reservar l'alberg a Chicago (per internet) perquè sabíem segur els dies que hi volíem ser. No us preocupeu pels motels que necessiteu al llarg de la ruta, n'hi ha per tot arreu i a diferents preus. Això sí, com més fosc us poseu a buscar, menys habitacions lliures trobareu. A la part oest és més difícil trobar llocs barats i lliures. Els motels (habitació per a 2 persones) us poden sortir des de 40 fins a 100 dòlars. De vegades, els més cars no són els millors. Es pot entrar, preguntar el preu i sortir... en busca d'un altre motel amb millor preu. És recomanable que tinguin microones, nevera (pel menjar i beguda) i aire condicionat. Molts dels motels tenen wi-fi gratuït i piscina.
Cotxe: hi ha moltes empreses que lloguen cotxes. Els preus varien molt segons la companyia, el model del cotxe i l'assegurança que us feu. Si deixeu el cotxe a l'altre punta del país us cobren un plus. La gasolina va per galons (1 galó equival a 4 litres) i el galó sortia per 3,50 $. Cada benzinera posa un preu diferent. I a cada estat pot variar, essent més cara a l'oest. Hi ha parts de la ruta (sobretot per la zona dels parcs naturals) on hi ha poques benzineres. És millor omplir sempre el dipòsit. Per llogar el cotxe no cal un carnet internacional... però és recomanable per si et para la policia. S'ha de fer a Trànsit i només dura un any. S'han de pagar uns 10 euros.
Orientació
Les carreteres americanes es guien pels punts cardinals. És molt important saber si es va direcció nord o sud. Per sort, els cotxes porten una brúixola incorporada. En alguns trams de la Ruta no hi ha gaires senyalitzacions i és important portar mapes o GPS.
Clima
A cada estat és diferent. A la part est feia molta calor... i pels deserts també. L'aire condicionat del cotxe és imprescindible. A Califòrnia el temps és més fresc. A les nits calia jaqueta.
Diferència horària
A Chicago hi ha 7 hores menys que a casa nostra. A més a més, durant la ruta hi ha tres franges horàries diferents. S'ha de retardar una hora a Nou Mèxic i una altra a Arizona.
DIARI DE VIATGE PER LA MÍTICA RUTA 66
En aquest viatge el més important és la carretera, les persones que ens anem trobant i els contrastos entre estats. En algunes parts, seguir la ruta original és una mica complicat i es recomana agafar la interestatal. Però la gràcia del viatge és intentar recórrer tota la 66. Normalment està indicada pels símbols de la Route 66.
Vies de tren per tot el país, locomotores enormes, cotxes abandonats, camionetes, harleys, ...
Hi ha molts pobles similars i alguns no tenen gaire encant. En alguns destaquen els murals pintats a les parets (escenes històriques pintades, de la Ruta 66 o símbols indis) Es tracta doncs d'un viatge fascinant.
Aquí només destacaré alguns dels incomptables punts d'interès de la ruta, classificats per estats.
ILLINOIS
301 milles de la Ruta 66 passen per aquest estat. Tot i que té molta indústria, l'agricultura és molt important i són uns grans productors de cereals. El paisatge és pla i gairebé no té corbes.
CHICAGO. La ciutat del vent. És la tercera ciutat en nombre d'habitants d'Amèrica. En aquesta ciutat van néixer els gratacels, de fet la Sears Tower va ser durant molts anys l'edifici més alt del món. El llac Michigan és tan gran que sembla una platja. També hi ha el Navy Pier on hi ha tot de zones d'esbarjo. Hi ha molts busos i metros (aeris) que connecten tota la ciutat.
MOUNT OLIVE. Hi ha l'antiga benzinera Russell Soulsby's Shell i el Chain of Rocks Bridge, l'únic pont del món que té una corba de 45º al centre.
MISSOURI
317 milles de la Ruta 66 passen per aquest estat. Bàsicament agrícola: cereals i llegums.
SAINT LOUIS. Coneguda pel riu Mississipi (Tom Sawyer) i per la seva història lligada amb els esclaus negres que els francesos van portar per cultivar les plantacions de cotó.
El Gateway Arch és impressionant. Hi ha un parc enorme, el Forest Park. S'ha de visitar la zona del Loop i menjar un gelat Concrete.
SPRINGFIELD. A la Central Square hi va haver el duel amb pistoles entre el salvatge Bill Hickok i Dave Tutt.
STANTON. Hi ha les coves Maramec on, suposadament, s'amagava Jesse James.
CARTHAGE. Hi ha un drive-in, un cine a l'aire lliure que encara funciona. La pantalla és de 16x9 metres.
KANSAS
13 milles de la Ruta 66 passen per aquest estat. Productor de blat.
GALENA. Té un paisatge lunar, a causa de més de 70 anys d'explotació minera.
BAXTER SPRINGS. Hi ha el Bill Murphey's, un petit restaurant que abans havia sigut un banc (diuen que Jesse James hi va entrar per robar).
OKLAHOMA
432 milles de la Ruta 66 passen per aquest estat. Es podria dir que aquí va néixer la Ruta 66. Durant el camí es poden veure torres petrolíferes. També és la pàtria dels cow-boys.
MIAMI. Hi ha el Coleman Theatre, d'art déco. També un Pizza Hut Express decorat dels anys 50.
FOYIL. Hi ha el Galloway's Totem Pole Park, el tòtem de cement més gran. El va construir Ed Galloway, en homenatge als indis americans.
TULSA. És molt important pel petroli. Té edificis d'art déco.
TAHLEQUAH. No és un punt de la Ruta 66, però decidim anar-hi per a veure el Cherokee Heritage Center. Allí es representa l'obra de teatre Trail of Tears (és l'èxode que van haver de fer els indis quan els van expulsar de les seves terres). També hi ha la recreació d'un poblat.
OKLAHOMA CITY. Davant del Capitol hi ha una torre petrolífera en funcionament.
ELK CITY. Hi ha el Old Town Museum, una recreació d'un típic poble del far west, amb objectes originals.
TEXOLA. És un poble fantasma, les cases estan abandonades. És molt famosa la frase que hi ha pintada a la primera casa del poble: "No place like Texola".
TEXAS
186 milles de la Ruta 66 passen per aquest estat. Un estat totalment pla. És el segon estat més gran, després d'Alaska. Està ple de pous de petroli. La Ruta 66 original, en molts trams, ha desaparegut.
SHAMROCK. Hi ha l'US Drop Inn Cafe, una estació de servei amb una construcció innovadora per l'època.
AMARILLO. A les afores, sense indicacions, hi ha el Cadillac Ranch, 10 cadillacs ensorrats al terra. És una obra d'art feta per Stanley March III. Els cotxes estan inclinats en el mateix angle que les piràmides d'Egipte. De tant en tant els pinten de blanc perquè els turistes els puguin pintar amb esprais que hi ha al voltant dels cotxes. També hi ha el Big Texan Ranch, un motel i un restaurant totalment texà.
ADRIAN. El punt mig exacte de la Ruta 66 (1.139 milles).
NEW MEXICO
487 milles de la Ruta 66 passen per aquest estat. Els Estats Units van comprar aquest territori a Mèxic, per això, molta de la població que hi viu són mexicans i parlen espanyol. També hi ha molts indis americans i es comença a veure moltes botigues d'artesania índia. L'arquitectura és totalment diferent a la resta del país.
Nosaltres ens desviem de la ruta per anar cap a uns pobles indis: Nambé, Chimayó, Taos i Taos Pueblo, on hi ha una reserva índia (viuen sense llum i aigua corrent).
SANTA FE. És la ciutat més antiga d'Estats Units. Els carrers són estrets i les cases estan fetes d'adob.
ALBUQUERQUE. Hi ha el Diner 66, un restaurant que era una antiga estació de servei. Està ambientat en els anys 50.
GALLUP. Per aquesta zona es van rodar moltes pel·lícules del far west, al Rancho Hotel hi anaven moltes estrelles de cinema. També hi ha molta artesania índia.
ARIZONA
401 milles de la Ruta 66 passen per aquest estat. A causa de la proximitat amb el Grand Canyon, és una zona bastant turística. No vam fer tot el trajecte de la Ruta 66 que passa per aquest estat. Vam preferir visitar alguns dels Parcs Naturals. Segons el nombre de Parcs que es vulgui visitar és recomanable comprar un passi anual, el qual costa 80 $. Els preus dels parcs és per cotxe (independentment de les persones que hi vagin a dins).
CANYON DE CHELLY. Encara hi viuen Navajos, conreen les terres i viuen entre les muntanyes. Miradors amb vistes impressionants. Preu: gratuït.
MONUMENT VALLEY. Es poden fer visites guiades. És la típica imatge de Marlboro. A prop hi ha la Vall dels Déus, que és gratuït. Preu: 5 $.
UTAH
ARCHES NATIONAL PARK. Hi ha tot d'arcs de pedra amb formes impossibles. Molt recomanable. Preu: 10 $.
CAPITOL REEF NATIONAL PARK. Muntanyes de diferents colors. Hi ha petroglifs, dibuixos antics, a la paret. Preu: 5 $.
DIXIE NATIONAL FOREST. És un bosc que està pel voltant de tots els parcs. Hi ha molts ranxos.
BRYCE CANYON. Construccions de pedra amb forma de hodoos. Colors curiosos i impressionants. Preu: 25 $.
ZION NATIONAL PARK. S'ha de deixar el cotxe a l'entrada, la visita es fa amb bus. Hi ha muntanyes enormes. És recomanable si es vol fer excursionisme. Preu: 25 $.
ARIZONA (II)
GRAND CANYON. Hi ha dues entrades que no es connecten per dins... per tant, si es vol visitar tot, s'ha de fer una volta enorme per l'exterior. Preu: 25 $.
Retornem a la Ruta 66 ...
FLAGSTAFF. Una ciutat moderna.
WILLIAMS. Una ciutat molt animada amb tot de motels de l'època. Té molt encant.
SELIGMAN. Un petit poble que ha sabut captivar els turistes. Només té dos carrers importants, però valen la pena.
Ens tornem a desviar de la 66 i passem pel costat sud del desert de Mojave per anar al Joshua Tree National Park. Un Parc ple de cactus. Preu: 15 $.
CALIFORNIA
314 milles de la Ruta 66 passen per aquest estat. Agafant el carrer Foothill Boulevard només cal anar en línia recta per arribar a Los Ángeles. Aquest carrer creua molts pobles que estan un al costat de l'altre. El trànsit en aquesta etapa és molt més dens.
LOS ANGELES. Només passem per Hollywood per a veure el Passeig de les Estrelles, Rodeo Drive i Bel-Air.
SANTA MONICA. Just al final de Santa Barbara Boulevard amb Ocean hi ha la placa dedicada a Will Rogers, el final de la Ruta 66. Arribem a l'oceà Pacífic.
El nostre viatge continua cap al nord, per la Interestatal 1, vorejant l'oceà i passant per Santa Bàrbara, San Luis Obispo i el Big Sur, on trobem alguns elefants marins descansant a la sorra. Passem per Monterey abans d'arribar a San Francisco. Fa molt de fred i hi ha molta boira.
SAN FRANCISCO. Els típics carrers verticals, Chinatown, el Civic Centre, el carrer Lombard, el Fisherman's Wharf, el Pier 39, la presó d'Alcatraz (si es vol visitar, s'ha de comprar l'entrada per internet, setmanes abans), el Golden Gate Bridge, la Grace Cathedral, el barri de Castro, les cases victorianes i els surfistes.