Diari d'un viatge de 8 dies a la ciutat de Nova York

Havia arribat el gran dia d'anar a Nova York, però ens vam aixecar tranquil·lament i no vam sortir de casa fins a les 11:45, ja que l'avió no s'enlairava fins a les 18:30.

En principi, ens havien dit que unes 24 hores abans havíem de fer la gestió d'obtenir les targetes d'embarcament per internet, però després els de l'agència de viatges ens van avisar de que ells ho havien intentat, però que no els deixava. Haguéssim sortit una mica més tard, però degut a aquest petit entrebanc, a l'agència ens van recomanar d'anar-hi unes tres hores i mitja abans per a treure les targetes d'embarcament i per si hi havia possibles problemes a l'aeroport de Barcelona.

Vam arribar a l'aeroport de Barcelona/El Prat (Terminal 2) al voltant de les 15:00 i vam anar directes als mostradors de Norwegian Airlines. No vam trobar cues i després de fer un cafè, vam anar a la porta. Després vam comprar alguna cosa de menjar a l'aeroport per fer un mos a l'avió.

Vam preferir fer-ho així, i estalviar-nos els diners dels "apetitosos àpats" que donen als avions, però la jugada nos ens va sortir massa bé. La terminal 2 només disposa d'un Pans & Company i a sobre tot és caríssim. Va ser una pena, perquè haguéssim pogut passar entrepans, ja que a uns parents que van venir aquest any amb nosaltres, no els van dir res a la duana de les pomes que portaven.

Vam sortir amb uns 10 minuts de retard i el vol, en general, molt bé. El pilot va enlairar i aterrar l'avió suaument, i els hostessos i hostesses de vol van ser molt educats i discrets.

Els seients podien haver estat millor, però també pitjor. Tots disposen de pantalla per veure sèries, pel·lícules... No vam haver de comprar ni auriculars ni mantes perquè ja anàvem preparats. Cal portar connector USB per a poder carregar el mòbil. Alguns no funcionen, però pots provar el del costat.

No vam dormir durant el vol, però va ser millor així, ja que vam arribar a les 21:00, hora de Nova York (les 3 de la matinada a Catalunya).

Un cop vam aterrar, vam passar el control d'immigració tots junts, no va ser necessari passar d'un en un. Cap problema. No em vam demanar els papers de l'ESTA, que havíem tret dos mesos abans.

Aquesta autorització electrònica de viatge, necessària per a viatjar als Estats Units, es pot sol·licitar uns dies abans del viatge, però a l'agència ens van recomanar fer-ho amb dos mesos d'antelació. A l'hora d'imprimir-la, no només s'ha d'imprimir el pagament, sinó també cadascun dels papers que et donen per a cada sol·licitant.

Després del control vam sortir i vam buscar el taulell del transport encarregat de portar-nos al centre. No sabíem on parava, però vam preguntar a uns senyors que portaven cartells amb noms de persones que venien a buscar, i ens van adreçar al pis de baix.

Un cop el vam trobar, només ens vam esperar uns 20 minuts. De fet, l'aeroport on vam aterrar, el de Newark, no és gaire gran, així que va ser fàcil.

L'aeroport de Newark es troba en la ciutat homònima i ubicada al comtat d'Essex, a l'estat de Nova Jersey. Aquest aeroport dóna servei a l'estat de Nova Jersey i també a la ciutat de Nova York.

Finalment arribàvem al nostre hotel en la Gran Poma sobre les 22:30 (4:30 hora catalana), en ple cor de Manhattan.

L'hotel Row NYC at Times Square està ubicat en el nº 700 de la 8ª avinguda, entre els carrers 44 i 45. Això està ben bé a Times Square, així que vam anar directes cap al soroll, els llums i el vaivé de la gent. Era increïble.

Aquest hotel, quan va obrir, l'any 1928, era el més gran de Nova York. L'última reforma va ser al 2014. Nosaltres ens allotjàvem a la vuitena planta. Disposa de 1.331 habitacions. Per això no sorprèn que hi hagi vuit ascensors (abans de pujar has de pitjar un botó i posar el número de la teva planta, llavors t'indica quin ascensor has d'agafar).

La nostra habitació era quàdruple, amb dos llits de matrimoni. Era una mica justa i el bany bastant petit. Quan vam entrar l'aire condicionat estava a 18'5ºC. Vam pensar que estaven bojos, semblava una nevera.

Al nostre pis disposàvem d'una màquina on podies omplir ampolles d'aigua gratuïtament. Estava molt bona i freda. Això va estar molt bé i ens va fer estalviar molts dòlars en beure.

Bé, un cop vam arribar a l'habitació vam endreçar les coses en un plis plas i tot seguit vam sortir. Només volíem fer un tomb ràpid i veure l'ambient, però quan vam baixar estava plovent a bots i barrals i vam decidir anar a dormir.

El primer que vam fer després d'esmorzar va ser entrar en una estació de metro i comprar la targeta de transport Metrocard (veure quadre Agafar el metro a Nova York).

Un cop vam tenir la targeta Metrocard ens vam endinsar en la ciutat.

La veritat és que no sabia per on començar: teníem set dies sencers per a recórrer la Gran Poma, però aquesta se'm feia massa gran, i a sobre, era diumenge, un dia que normalment és diferent als altres.

El que estava clar era que el primer dia necessitàvem explorar una mica el nucli de Manhattan i així situar-nos.

Anar caminant fins a una de les icones més importants de Nova York, l'Empire State Building i pujar-hi, era la meva idea, però el dia no era massa clar i no era recomanable. Finalment vam decidir anar fins allí, però sense pujar-hi.

De camí vam passar per Bryant Park, on es troba la New York Public Library. Aquest parc és molt conegut, però estava buit perquè era molt aviat. També haguéssim entrat a la biblioteca, però era diumenge i estava tancada.

Després vam dirigir-nos cap a l'estació Grand Central Terminal, però abans d'entrar vam veure que a pocs metres d'allí estaven fent una filmació i ens vam atansar.

Ens vam aturar en una cantonada, però ens van cridar l'atenció ja que la gent que estava al costat nostre eren extres. L'escena principal era d'un grup de gent que ballava.

Davant de tot hi havia dos nois i dos noies. Al cap d'una estona, la meva neboda va dir que el noi de davant era Liam Hemsworth, el nòvio de la Miley Cyrus. Jo havia sentit dir que era el cunyat de l'Elsa Pataki i germà del seu home, el principal protagonista de Thor. No el coneixia, però realment s'assemblava al seu germà. També va dir que la noia era Priyanka Chopra.

La meva filla també va dir que la regordeta era la de la pel·lícula Dando la nota, una tal Rebel Wilson, però no li vam fer cas. És la petita... A la nit, la meva neboda va fer un cop d'ull a internet i va llegir que el que vam veure era la gravació d'una pel·lícula titulada Isn't romantic? i que s'estrenarà al 2019, per Sant Valentí. Increïble, oi? I sí, eren els actors que les nenes havien anomenat! Bé, this is America. Ens tocarà anar al cinema!.

Després vam entrar a la Grand Central Terminal. Em va agradar, però penso que és millor visitar-la quan hi ha més gent, ja que no vam poder gaudir del vaivé de la gent. Un cop allí, vam buscar la Galeria del Xiuxiueig. Ara no recordo ón exactament estava, però que al costat tenia l'Oyster Bar. Tenia entès que si un es posa en una de les columnes i una altra en una altra columna, i xiuxiueja una cosa, la persona que està a l'altra columna ho sent perfectament. Us asseguro que és veritat!.

Després ens vam atansar al Chrysler Building i vam veure el seu vestíbul. Molt a prop d'aquest es troba l'Empire State Building i el Daily News Building, així que també els vam admirar. No vam poder entrar en aquest últim, ja que era diumenge.

Una cosa que recordava de Nova York era la impressió que et donava estar rodejada de tots aquells gratacels. Et feia sentir molt i molt petit. Aquest cop però, no va ser així. Segurament va ser perquè quan hi vaig anar, gairebé no hi havia gratacels a Catalunya, però actualment hi ha hagut una proliferació accentuada, així que segurament ja no em va impressionar tant.

Després vam decidir agafar el Roosevelt Tramway, un telefèric que s'agafa a Manhattan i et porta a l'illa de Roosevelt, sobre el riu East. Havia llegit que l'illa no valia la pena, però que el telefèric era gratuït amb la Metrocard i que les vistes eren bones.

De camí cap al telefèric, vam passar per Tudor City, el primer gratacels residencial a Nova York, i també per The United Nations Headquarters. Allí vaig aprofitar per treure l'estelada i immortalitzar la foto.

Prop d'allí hi ha una de les torres Trump que hi ha a la ciutat. Les tres que vam veure durant la visita a Manhattan eren fosques i modernes, i m'oblidava, totes tenien unes grans lletres amb el seu cognom. Perquè serà?...

Després vam fer una petita parada agafant el Roosevelt tramway i admirant els edificis i l'East River. El telefèric és realment bonic, tot vermell i gairebé nou. El trajecte dura tan sols uns cinc minuts. Un cop a l'illa, has de baixar i tornar a pujar. No és una cosa imprescindible de fer, però si es passa per allí, no està malament.

Era gairebé l'hora de dinar així que vam mirar de trobar un lloc per menjar. A prop estava el Plaza Hotel, així que vam aprofitar d'entrar al seu vestíbul i després vam anar a baix perquè havia llegit que hi havia botigues per a dinar. Allí vam trobar una pizzeria petiteta i vam quedar-nos-hi.

Abans del viatge havia fet un cop d'ull a internet per a veure on es podia menjar a la Gran Poma, però no vaig tenir molt de temps per buscar tota la informació necessària. A Nova York tot és realment car i els primers dies t'esgarrifes, però al cap d'uns dies ja vam trobar llocs amb preus més accessibles. Recomano dinar a:

• Chipotle Mexican Grill. Es una cadena on fan menjar mexicà. Pots demanar burritos o un plat, i et van posant el que demanes: arròs, mongetes, enciam, salsa al xili, ... Ajuda donar un cop d'ull al que demana la gent.

• Fresh & Go. Cadena on trobes, fins i tot, llenties amb quinoa. Jo em vaig posar gall d'indi amb salsa xili... nyam nyam!!. Hi ha uns vasos mitjans i grans i et serveixes la beguda tu mateix. Al costat n'hi ha uns de petits per a tastar. També disposen d'amanides molt complertes, entre d'altres coses.

• Whole Food Market. Té diversos establiments a la ciutat. Em sembla que es compra menjar i va a pes. Acostuma a haver-hi molta gent. Crec que no hi ha taules ni cadires. Només vaig entrar un cop, però vaig haver de marxar perquè hi havia massa cua.

• McDonald's. Quan realment no saps on anar, per què no?.

• Devon & Blakely. Situat a l'estació Oculus. Vam comprar-hi menjar. Molt bé.

Una cosa que diferencia Nova York d'altres llocs és que sempre trobes algun lloc per asseure't i menjar, fins i tot, de vegades, en un local on no has comprat el menjar. A l'estació Oculus, per exemple, vam comprar menjar en un lloc que no tenia taules ni cadires i ens vam asseure en una cafeteria al costat.

Bé, després de dinar, vam passar per la famosa botiga Apple Fifth Avenue, però no la vam poder veure bé, ja que estaven de reformes a la part de fora. Davant de la botiga es podia veure un gran cub de vidre transparent que realment serà impressionant de veure quan acabin les obres.

També ens vam atansar a la botiga Tiffany & Co però em va decebre, ja que fins i tot els turistes hi entraven. Jo m'havia fet a la idea que Tiffany era una botiga molt selecta. La part positiva és que hi vam poder treure el nas.

Havia llegit que just molt a prop d'aquí hi havia Paley Park, una zona tranquil·la, fora de l'enrenou de la ciutat, però no va resultar ser el que esperàvem. A sobre, pensava que veuríem un tros del mur de Berlín, però encara esperem veure'l.

I després vam entrar al vestíbul del MOMA (Museu d'Art Modern). També vam passar pel costat de l'escultura pop LOVE, situada al carrer W 55th amb la 6ª avinguda.

Ja que ens trobàvem molt a prop del sud-est del Central Park, vam aprofitar per passar-hi. Només vam fer un petit recorregut prop del Gapstow Bridge. Just al costat hi ha una zona on s'aprecia bé el gran contrast entre el parc i els gratacels. Brutal!!.

De tornada vam passar per la sala de concerts Radio City Hall i la famosa botiga Victoria's Secret. I al costat hi havia la Saint Patrick's Cathedral, així que vam aprofitar per asseure una estona al seu interior.

Molt a prop es troba el Rockefeller Center, la famosa zona on s'instal·la la pista de gel a l'hivern i el famós gratacels Top of the Rock. Al costat també vam veure la Trump Tower.

A la nit vam menjar una mica de fruita asseguts a Times Square, la zona on, com diu el meu home, no s'apaguen mai els llums.

Aquest va ser recorregut per Nova York del nostre primer dia, però jo recomanaria, tenint en compte que era un diumenge, haver fet un recorregut una mica diferent.

Si el dia acompanya potser començar caminant fins a l'Empire State Building i pujar-hi. Després aniria a Central Park i donaria tombs per allí.

A Central Park començaria per la zona propera al MET i aniria baixant, passant pel Jaqueline Kennedy Onassis Reservoir, Belvedere Castle, Strawberry Fields, Bow Bridge, Alice in Wonderland, The Mall i ja baixaria fins la zona sud-est, al The Pond. També aprofitaria de fer un pícnic allí mateix a l'hora de dinar.

El parc és immens, així que no sé fins a quin punt és pot fer tot això en un dia. Més tard, aniria a la 5th Avenue i baixaria passant per Saint Patrick's Cathedral, Bryant Park, etc. fins arribar a Times Square.

Sobre les 9:15 ens vam dirigir cap a l'Empire State Building. No vam trobar gaire gent, però el dia no estava del tot clar. Era realment emocionant pensar que havia sigut construït entre el 1929 i el 1931, i que estàvem dalt d'una de les icones més importants del món.

L'ascensor et puja en tan sols uns segons. Nosaltres vam pujar fins a la planta 86. Hi ha l'opció de pujar fins a la 102, però tinc entès que la nostra tria era més que suficient.

Un cop vist l'Empire State Building, cap allà les 11:00, vam dirigir-nos a l'icònic Flatiron Building.

També vam atansar-nos a la Rizzoli Bookshop, la famosa llibreria de la pel·lícula Enamorar-se i tantes altres, i després al Madison Square Park.

Allí vam agafar el metro fins a Bleeker Street per anar al barri de Nolita. Vam anar baixant per Mulberry Street i vam recorre part del barri i també dels barris de Little Italy, Chinatown i el Soho.

Al barri Little Italy hi ha la Saint Patrick's Old Church, però aquest dia estava tancada.

Després vam caminar fins a Columbus Park i també pel Soho.

Per dinar vam acabar en un McDonald's que hi havia a Lafayette Street.

Un cop vam acabar de dinar, vam pujar per Broadway Avenue. Vam veure un edifici d'estil venecià, però estava en obres, així com l'edifici Singer. També vam entrar en una botiga de sabates on hi havia una instal·lació molt maca.

En tots aquests barris vam veure les famoses cases amb les escales d'incendi exteriors que surten a moltes pel·lícules, però no van ser el que esperàvem. Potser la part més maca va ser la del Soho. A més, hi ha altres barris on les famoses cases amb escales d'incendi eren molt més maques.

Després vam agafar el metro per anar al pier 83 (moll) i agafar el Circle Line Sighteeing Cruise a les 16:30. Pensava que no arribàvem a temps, però vam estar de sort.

Aquest creuer surt del moll 83, en el Midtown West, i navega pel riu Hudson en la zona sud-oest de Manhattan, passant després per davant de l'illa Ellis i de l'illa Liberty, amb l'arxiconeguda Estàtua de la Llibertat. Aquí fa mitja volta per a tornar al lloc d'on va salpar el vaixell.

Al vaixell vam estar tranquils i vam poder gaudir de la tranquil·litat del mar i admirar a Lady Liberty, gaudint també de l'skyline del sud-oest de Manhattan, amb els seus imponents edificis.

Teníem vàries opcions a l'hora d'escollir el creuer inclòs en la targeta NY CityPASS, tal com he dit abans, però vaig pensar que aquesta era la més adient. Tot i que, segur que a la les nenes els hagués entusiasmat The Beast.

Després del creuer vam atansar-nos a un edifici que la cosina va veure, el Landmark Theatre, un edifici on hi ha un multi cinema i que està al carrer W 57th St.

Un cop vist vam anar a l'hotel a descansar i també vam menjar una mica de fruita. A les 21:15 vam tornar a sortir per anar a veure l'Empire State Building by night. Molt maco, una perspectiva molt diferent. I tot es veia molt clar.

Cap a les 9:15 vam agafar el metro en direcció a l'anomenada Zona Zero, on fins a l'11 de setembre del 2001 hi havia les Torres Bessones del World Trade Center.

Allí vam veure les torres noves que s'han construit, com el One World Trade Centre. També ens vam atansar a les dos grans fonts (forats) on es trobaven les Torres Bessones. Per les vores cau una cascada que al mateix temps cau en una altre forat que hi ha al centre.

Semblava mentida que en aquell lloc tan petit, hi haguessin perdut la vida 2.996 persones.

Entre els dos grans espais hi ha el 9/11 Memorial & Museum, un lloc on es poden veure objectes, fotos, etc. Tot allò relacionat amb aquell dia, que tothom recorda i que mai oblidarem.

Personalment no em penedeixo d'haver-lo visitat, però no és un lloc que hauria visitat. Estava inclòs en el NY CityPASS i tenies l'opció d'anar a un altre museu en comptes d'aquest, i, simplement, vam preferir visitar aquest.

I després vam entrar a l'Oculus, l'estació de trens que hi ha en aquesta zona, construïda per l'arquitecte Santiago Calatrava. La veritat és que és preciosa, i és un lloc tranquil per relaxar-te i descansar. Pots entrar per la part central, però també pots accedir pels costats que donen a dues balconades laterals.

Per a visitar la Zona Zero no es necessita tot el matí, així que ens va anar bé per a donar una mica de temps lliure a les nenes que volien anar a un famós outlet anomenat Century 21 i que queda just al costat.

Tinc entès que hi ha diversos outlets que valen la pena a Nova York, però crec que estan a una hora del centre i no havíem anat a Nova York per anar d'outlets ...

Després vam comprar pites i entrepans a Devon & Blakely, un lloc que havíem vist mentre donàvem tombs per l'Oculus. No hi havia ni taules ni cadires, així que ens vam asseure en el cafè on havíem estat al matí. El menjar molt bé.

La tarda la volíem dedicar a visitar el Metropolitan Museum of Art i per anar-hi vam agafar el metro a la mateixa estació de l'Oculus. Em sembla que és una estació de trens, però si segueixes els rètols et porta al metro.

Un cop asseguts al tren, una parella de Washington em va preguntar si anaven bé per anar a Times Square. Em van dir que era divertit que uns estrangers els ajudessin, quan se suposava que eren ells els que ens havien d'ajudar. Vam estar fent la xerrada una estona. El dia abans també ens va ajudar un home que provenia de l'antiga Iugoslàvia. Havia vingut de petit i ja s'hi va quedar.

Quan vam arribar a l'estació propera al MET, a la sortida del metro hi havia un home cridant i tot de gent. Deia que teníem dos opcions: o sortir o apartar-nos de l'entrada, i que el proper cop no ho diria de bones maneres. Això ho deia perquè a fora estava plovent molt i la gent s'estava amuntegant en la sortida.

Nosaltres portàvem els paraigües, així que vam optar per sortir. Vam estar de sort, perquè just al costat hi havia un banc i hi vam entrar. No érem els únics. Només van ser cinc metres, però ens vam xopar. Estàvem tan sols a 10 minuts caminant del MET, però no podíem fer res. La pluja anava acompanyada de vent i des dels grans aparadors del banc veiem l'espectacle de la pluja.

Al cap d'aproximadament mitja hora, ens vam armar de coratge. Encara plovia, però la pluja era més minsa. Total, que vam arribar al museu, però amb els peus ben molls. Teníem dues hores per a veure el museu abans de que el tanquessin, a les 17:30.

L'edifici del Metropolitan Museum of Art (MET), tant per fora com per dins, és realment fascinant. Les exposicions són úniques, però el museu és immens i per a veure'l mínimament bé, necessites unes 4 hores. 100% recomanable.

Destaquen les galeries de Grècia i Egipte, el temple de Dendur, inclús un pati d'un castell d'Almeria, pintures dels impressionistes, de Rafael, Tiziano, el Greco, Rembrandt, Velàzquez, Picasso, Miró, Dalí, ...

A les 17:30 vam anar al vestíbul del Guggenheim Museum per a trobar-nos amb els cosins i després vam anar baixant cap al sud per Central Park, on vam veure el Jaqueline Kennedy Onassis Reservoir, o el mosaic Imagine de John Lennon (a la zona d'Strawberry Fields vam veure moltes cuques de llum).

També vam sortir del parc per a veure l'edifici Dakota, on John Lennon vivia abans de morir. I després vam tornar a entrar al Central Park.

El temps ens havia donat una mica de treva, però després va tornar a ploure, així que vam tornar a l'hotel.

Haurem de tornar a Nova York per a veure aquesta part de Central Park que va quedar entristida per la pluja.

Aquell dia tocava el Financial District, un lloc on només s'hi pots anar al matí i mai en cap de setmana. Però un cop allí no vam veure moviment, només turistes. Així que, apunteu a quina hora és més adient anar-hi si voleu veure un vaivé d'intrèpids newyorkers.

Vam baixar a Whitehall Street, crec recordar, i des d'allí vam anar tirant cap al nord, passant per Bowling Green Park, el Charging Bull, Trinity Church, la NY Stock Exchange i el Federal Hall. Aquesta part es veu bastant ràpid.

Després vam decidir anar al barri de Williamsburg, situat en el districte de Brooklyn, a l'est de Manhattan, ja que ens trobàvem molt a prop del Pier 11/Wall St, d'on podíem agafar un ferri a Williamsburg pagant només 2.75 US$. Podíem també agafar el metro, però amb el ferri vam tenir l'ocasió de navegar per l'East River.

Ens trobàvem a prop d'una guixeta de TKTS, així que vam aprofitar per acostar-nos a veure si trobàvem entrades per algun espectacle de Broadway. A fora hi havia un cartell amb els espectacles que oferien i el tant per cent que rebaixaven. Però no hi havia cap dels que esperava, com Aladdin, Frozen, Mamma Mia, ...

Vam estar de sort perquè hi havia un noi fora que ajudava i li vaig preguntar quins espectacles podien estar bé per a les nenes i nosaltres, i que a l'hora s'entenguessin. Em va recomanar Kinky Boots (la traducció literal seria Botes Pervertides, però crec que le títol en castellà és Pisando Fuerte), una altra que ara no recordo i The Book of Mormon. El noi també em va explicar una mica de que anava la primera i la segona.

Jo no sabia quina triar, però vaig optar per Kinky Boots. Cada entrada va costar 91 US$, però les entrades que trobes allí són seients bons. Potser havia d'haver preguntat si hi havia entrades més econòmiques.

Després vam agafar el ferri. Vam anar ràpid. Hi havia una altra cua, però era per als que anaven a Long Island per a passar un dia de platja. El ferri tenia varies parades: al costat del pont de Brooklyn, al sud de Williamsburg i al nord després. Jo no sabia on aturar-nos exactament, però ens van recomanar parar al nord.

Quan vam arribar a Williamsburg no vam veure res del que esperàvem veure, el famosos jueus ultra-ortodoxos, amb els seus rinxols al costat de la cara, i també les dones rodejades de nens i amb vestits molt austers.

No hi havia res interessant, però vam trobar un local on vam dinar tranquil·lament. Jo vaig demanar pasta al pesto amb alvocat, tot calent. Estava molt bo i abundant.

Un cop vam acabar, vam anar tirant cap al sud i de camí vam veure alguna botiga original. Aquesta zona no té res a veure en el que havíem vist fins ara. Les cases tenen unes quatre plantes d'alçada com a molt i es veu el cel, cosa que a Manhattan, amb tants gratacels, costa una mica. Durant la passejada vam veure varis murals.

Però només arribar a la part sud del barri, a Lee Avenue, ja vam veure els famosos jueus d'aquest barri. Estàvem realment al segle XXI?. Doncs no!!.

Les dones porten roba molt senzilla, de tons blau fosc i negre majoritàriament. També porten una mena de barret i mitges gruixudes de color carn amb una ratlla darrera. Tenen la cara molt blanca i la gran majoria empenyen cotxets.

Els homes, per la seva banda, van tots de negre, amb vestit i barret. Tenen uns tirabuixons als costats que, fins i tot, els nens també tenen.

Parat en una cantonada, vam veure un senyor gran jueu, que va estar força estona mirant a la meva neboda. Això no ho va fer pas per admirar-la, sinó per la indecència del top i els pantalons curts que portava.

Després buscàvem un carrer concret i li vam preguntar a un d'aquest senyors. Va dir-nos que no parlava anglès, només "sami" (suposo que hebreu).

El metro de tornada a Manhattan va per la part superior del pont de Williamsburg i ens va deixar a prop de la New York Public Library, situada a Bryant Park.

Vam aprofitar per pujar fins a la tercera planta d ela biblioteca per a visitar les dues gran sales de lectura. Realment impressionant. També vam passar per la botiga que hi ha al pis principal, ja que havia llegit que valia la pena entrar-hi. Estava molt bé, però els preus a Nova York són prohibitius.

Ens vam oblidar de mirar la petita exposició dels ninos que tenia el fill del creador de Winnie the Pooh.

Cal recordar que la biblioteca disposa de varies entrades, però si voleu veure el seus dos lleons a l'entrada, heu d'anar per la de la cinquena avinguda.

Després vam anar pujant per Fifth Avenue, la Cinquena Avinguda, i la teenager va entrar a varies botigues de marca (Urban Outfitters, Adidas, ...) que hi ha en aquesta famosa avinguda.

Abans d'anar al musical de Broadway, a les 20:00, ens vam dutxar i vam descansar una estona a l'hotel. Aprofito per anotar que una cosa que vaig percebre a Manhattan és que l'aigua de la dutxa et deixa la pell i el cabell molt suaus.

Bé, doncs després d'una mica de descans, ja estàvem preparats per anar al musical Kinky Boots, a Broadway. Des del nostre hotel tan sols vam haver de creuar el carrer per anar al Hirschfeld Theatre.

Els seients, molt bons, fila 6. Durant el musical van parlar bastant en anglès, però al meu home li va agradar i a les nenes els va encantar. Un cop va acabar, tothom es va aixecar i no van parar d'aplaudir. Estàvem a Broadway!.

L'obra va estar molt adient per ser a Nova York. L'argument senzill, però amb un detall sorprenent. Tracta d'un noi que viu en una ciutat del Regne Unit i s'ha de fer càrrec de la fàbrica de sabates del seu pare. Ja no explico més.

Vam sortir tan contents que necessitàvem donar un tomb. La dosi d'adrenalina havia estat molt forta. I on podíem anar?. Indiscutiblement a Times Square! Allí la teenager del grup va entrar a la botiga Forever 21 i després a la de M&M's. Sobre les 11 i escaig de la nit vam anar cap al llit a descansar, per a estar al 100% per al dia següent.

Aprofito ara, per parlar una mica de la gent de Nova York. En general, tothom és molt amable, en especial la gent de color. Vam veure el típic que fa el gest "give me five", el que condueix cantant mentre mou el cap i les mans, i el que està assegut al metro escoltant música i també mou el cap i les mans, ... Totalment americà. A fora del nostre hotel sempre hi havia persones oferint tours, però sempre amables i la gran majoria no es feien pesats.

Al matí volíem fer la famosa High Line, així que vam agafar el metro en direcció a Chelsea Market i així començar el passeig pel sud. De camí vam veure l'edifici on Google té les oficines. Vam entrar al vestíbul i allí van informar a les nenes de que demanant cita prèvia podies fer una visita.

Després vam entrar al mercat de Chelsea, però no vam veure res interessant, així que vam pujar unes escales per començar la passejada per la High Line. Aquesta és una antiga línia de tren, que queda a uns 6 metres d'alçada i que tenia una llargada de 20 km. Va ser eliminada, però quedaven dempeus encara 2 km i es va fer una proposta que consistia en conservar-la i fer una mena de jardí enlairat.

És curiós de veure i la zona és realment maca, però n'esperava més. És una zona nova, amb modernes edificacions, on vam admirar els seus jardins i alguns dels edificis que hi ha, com el de la Zaida Hadid o un del Frank Gehry.

Després vam agafar el metro cap a la 14th Ave i vam aprofitar per anar a Greenwich Village i West Village. Aquests dos barris ens van agradar perquè sorties de l'enrenou de la ciutat i passaves per les típiques cases de totxo que surten a les pel·lícules. A més, moltes d'elles tenen també les famoses escales a l'entrada.

Vam passar per bastants dels seus llocs i carrers, com per exemple: els jardins al costat de la biblioteca Jefferson Market (on es van casar la Miranda i l'Steve, de Sexe a Nova York); Patchin Place; The Stonewall Inn (lloc molt important en la historia dels gais, ja que aquí hi va haver uns aldarulls); Christopher St; Barrow St; Bedford St; Grove Court; la casa on es va filmar la sèrie Friends; Commerce St; Leroy St (hi ha una renglera de cases molt maques i aquí també es va filmar la sèrie de Bill Crosby, tot i que a la sèrie diuen que viuen a Brooklyn. En el mateix lloc, es troba una casa que a diferència de les altres, té dos fanals a cada costat de l'entrada, crec recordar que les van posar perquè un dels alcaldes de Nova York va viure allí); James Park o Walker Park, entre d'altres.

Després vam anar a Washington Square Park i vam aprofitar per a menjar una pizza que vam comprar a la cadena 1$ Pizza. Et donen, per tan sols 8 US$, una pizza enorme. Només en tenen d'un tipus, però val la pena.

Així que vam menjar asseguts en un banc a la plaça i a alhora, delitant-nos de la música que oferien tres nois que tocaven jazz. Millor... impossible!. Hi vam estar una bona estona, però és que l'ambient era agradable i sota els arbres s'estava de meravella. És una zona on hi ha molts universitaris.

Un cop refets, vam buscar el famós arc del triomf que hi ha a Washington Square i després vam sortir per aquell mateix costat per a veure Washington Mews, unes antigues cavallerisses que ara són habitatges. Només hi vam poder treure el cap, però.

Després de fer una paradeta a l'hotel, vam agafar el metro per anar a Brooklyn.

Vam començar la visita a Brooklyn en el barri anomenat Dumbo (l'acrònim de Down Under Manhattan Bridge Overpass), una zona portuària que s'ha transformat en un barri pel que val la pena donar un tomb.

Hi ha una part on hi havia antics edificis industrials i on ara hi ha restaurants, entre d'altres coses. També hi ha un parc que ressegueix la vora del riu East, per sota del Manhattan Bridge i del Brooklyn Bridge i continua cap al sud.

Jo pensava que el pont més maco era el de Brooklyn, però el de Manhattan impressiona.

Entre els carrers Plymouth i Washington podreu fer una foto magnífica de tota aquella estructura de ferro que és el Manhattan Bridge. És tan famós que, fins i tot, hi havia models fent un reportatge de fotos per alguna revista o anunci. No vam pujar a aquest pont de Manhattan perquè diuen que hi passa el metro i fa molt soroll.

A prop d'allí vam entrar en una llibreria, la Powerhouse Arena, i també ens vam asseure una estona a escoltar un grup que tocava. Després ja vam anar tirant per la vora del riu fins arribar al Brooklyn Bridge. En principi volíem fer també la part dreta d'aquest pont, però no teníem temps.

Doncs ja estàvem creuant un dels ponts més emblemàtics del món i el sol l'il·luminava i es preparava per una meravellosa posta de sol, tal com tothom aconsella. Jo no hi entenc de fotografia, però en la meva opinió, vam tenir tota l'estona el maleit sol davant i costava de treure bones fotos.

I per acabar el dia, perquè no fer el típic hot dog al carrer, com fan molts americans?. Doncs sí, vam anar al Rockefeller Center per a veure'l at night i gaudir així d'una nit genuïnament americana. Per cert, el Rockefeller Center de nit és increïble. I és que Nova York s'ha de veure de dia, però també de nit.

El dia es presentava clar, així que avui tocava anar al Top of the Rock, però de camí vam parar una estona a escoltar un conjunt de heavy metal que de bon matí, ja estava tocant a Times Square. I és que allò és Nova York, la ciutat que mai s'atura.

Allà actuava Dee Snider, el membre principal del grup Twisted Sister. També hi havia presentadors de la Fox News, la metereologa canadenca Janice Dean i altres periodistes, com Jilian Mele i Steve Doocy.

Després d'aquest començament del dia, a les 9:15 entràvem al Top of the Rock. L'exterior de l'edifici no és gran cosa, però l'interès real està a dalt. I és que hi ha una zona, amb i sense vidre, des d'on es poden veure perspectives inimaginables de l'Empire State Building. Simplement, al·lucinant.

L'Empire State és una icona que s'ha de visitar, però el Top of the Rock és el súmmum, en la meva opinió. Tot sigui dit, que si no arriba a ser pel cel tan clar, no hagués estat possible una panoràmica tan esplèndida.

L'ascensor et puja en tan sols uns segons. Un cop a dalt, puges dos pisos més a peu, crec recordar. També vam estar de sort que hi havia poca gent.

Després d'això, aquell dia també tocava museu. Així que a les 10:30 arribàvem a l'American Museum of Natural History. L'edifici és imponent, però el museu en sí no ens va entusiasmar.

Amb l'entrada estava inclosa una de les dues filmacions que ofereixen: The Space Show o el Giant Screen Film. Nosaltres vam triar la primera, però no ens va agradar gaire perquè tractava sobre l'univers i és un tema que a mí, personalment, no m'entusiasma. A més, van xerrar tota l'estona en anglès i el meu home no va entendre res.

El museu disposa de gran sales on es poden veure uns grans expositors que mostren els tipus d'habitants que hi havia a Amèrica, animals dissecats, grans dinosaures... En la meva opinió, el museu està molt bé per a nens més petits, però vam trobar que potser haguéssim preferit aprofitar i fer alguna cosa més interessant.

A la sortida, sobre les 12:45, vam passejar un estona per Central Park. El tros que vam fer va ser realment novaiorquès, com la font de Bethesda i l'estany, ple de barquetes amb gent remant. Una imatge realment preciosa i, sobretot, pel contrast dels edificis i el parc. Brutal.

De tornada al centre vam dinar en un Fresh & Co. Em va encantar, perquè a més d'amanides i altres coses, hi havia una secció d'aliments saludables, com gall d'indi amb salsa al xili o llenties amb quinoa, entre altres coses.

Volíem beure un cervesa, però aquest establiment no servia begudes alcohòliques i tampoc les podies prendre allí si les compraves fora, ja que no disposaven de llicència i si algú en prenia es jugaven quedar-se sense feina.

I és que, degut també a la legislació local sobre begudes alcohòliques, si vols beure cervesa pel carrer, per exemple, ho has de fer tapant la llauna amb un paper o alguna altra cosa.

Eren les tres i escaig de la tarda i estàvem rendits. Com que l'hotel dels cosins es trobava a prop, vam aprofitar per fer una parada als sofàs que hi havia al seu lobby.

Després de descansar una estona, a les 16:45 vam anar cap al Museu d'Art Modern (MOMA). Els divendres, entre les 16:00 i les 20:00 hores, aquest museu és gratuït, així que no ens el podíem perdre.

Un cop vam arribar vam treure les entrades en un tres i no res. Vam començar per la 5ª planta del museu, on hi ha les obres més destacades, com les d'Andy Warhol, els impressionistes (per exemple, La Nit Estelada de Vincent Van Gogh), Picasso (Les Senyoretes d'Avignon), Mondrian, Miró, etc.

Aprofito per a comentar un altre cop l'amabilitat de la gent. En una de les sales hi havia uns pòsters que podies agafar gratuïtament i en vam agafar un. Mentre visitàvem el museu, de sobte, un senyor que treballava allí ens va fer una senyal rient, ensenyant-nos una goma elàstica. Cada cop que veia algú amb un pòster, l'hi donava una.

Al final de la visita vam asseure'ns una estona a la terrassa de la planta baixa de l'edifici. A les 18:40 marxàvem.

Després vam passar pel Carnegie Hall, que està molt a prop, i després vam dirigir-nos cap a Columbus Circle, on hi havia un grup de nois i noies que tocaven tambors i ballaven. I a continuació pel Lincoln Center i The Juilliard School.

Era la nostra última nit a Nova York, així que després de descansar una estona a l'hotel, vam sortir a menjar una mica de fruita a Times Square i gaudir de l'espectacle on uns nois es treien uns calés amb el seu espectacle.

Era el nostre últim dia a Nova York i l'havíem d'aprofitar al màxim. Per començar el dia vam anar a Harlem.

Vam anar a l'estació 125 i vam caminar per tota l'avinguda. Al costat de l'estació hi havia un d'aquells llocs que surt a les pel·lícules, on compres el teu menú McDonald's mentre estàs assegut al cotxe.

La zona era tranquil·la i no hi havia la multitud del centre. A l'avinguda hi havia diverses paradetes on venien perfum a granel, sabó negre, shea butter, etc. Vam passar per davant de l'Apolo Theater i després vam tirar cap a la dreta, al carrer 123.

En la cantonada entre 123 St i Malcolm X Avenue hi havia una església, així que vam entrar-hi. Dins hi havia un anar i venir de gent de color. Un d'ells ens va convidar a entrar i gaudir del servei religiós.

Quan vam entrar, per a mi, va ser de pel·lícula. Tot de gent de color assegut en una església. A l'altar varies senyores, també assegudes, mentre una noia molt jove cantava. Després les dones que estaven a l'altar van anar parlant d'una en una. Una d'elles portava un gran barret i anava molt elegant.

En general, tots anaven molt arreglats. La nostra presència, realment ressaltava, però després, vam veure que altres turistes s'asseien. I era una missa?. Doncs, no. Era una mena de combinació de pregàries i notícies, suposo de la seva comunitat amb sermons i cants.

Més tard va entrar un grup de gent que formaven part de la coral i després un grup d'homes i un altre de dones. Entre el homes, també n'hi havia un de blanc. Elles portaven una mena d'uniforme blanc.

Durant l'estona que vam estar allí, un dels oradors va preguntar si hi havia algú que visitava la seva comunitat per primer cop, i una família de quatre persones de color van aixecar la mà. Llavors, els va dir que s'aixequessin. La senyora de davant ens va fer un gest perquè, si volíem, ens aixequéssim també.

Més tard, una noia jove es va atansar a nosaltres i jo em vaig aixecar. Em va donar la mà. Crec recordar que ens va donar la benvinguda i ens va preguntar d'on érem. Com he dit abans, en general la gent és molt amable, especialment la gent de raça negra, als quals trobes més sovint treballant com a vigilants, cambrers, ...

Al cap d'una mig hora/tres quarts d'estar allà ens vam aixecar i vam enfilar cap a la sortida, però un senyor ens va dir que ara cantarien, que si volíem que ens quedéssim. Així que ens vam tornar a quedar una estona més, asseguts al final de l'església. Aquest últim cant va ser el més animat.

L'església tenia vàries entrades, nosaltres vam sortir per l'avinguda Malcom X. En el poc tros que vam fer a peu vam veure que hi havia moltes esglésies. També vam veure passar uns autobusos turístics, del tipus Hop on Hop off. I també en vam veure passar un en que els passatgers estaven asseguts, no de cara al conductor, sinó de cara a un lateral del bus. Suposo que així els turistes tenen una visió complerta. Realment curiós.

Després vam tornar a l'estació de metro i vam anar cap a Union Square. Aquesta plaça té renom perquè hi va haver importants reivindicacions fa anys. Hi ha un mercat de menjar, així que vam donar-hi un tomb.

I a continuació vam enfilar carrer amunt per acabar de donar un últim tomb per Manhattan.

Quan vam veure que es feia tard, vam agafar el metro cap a l'hotel. L'avió sortia a les 11 de la nit, però havíem quedat que a les 18:40 ens passarien a buscar per l'hotel.

A l'hotel, com he dit al començament, hi havia molt de moviment de gent, però va ser llavors que vam descobrir que dintre hi havia uns cinc o sis petits establiments per a menjar.

A l'hora acordada, el transfer contractat va venir i ens va portar cap a l'aeroport Newark. Com que no teníem les targetes d'embarcament vam preferir anar-hi tres hores abans.

El viatge de tornada a casa, molt bé. Com que era l'hora de dormir, vam descansar més del que ens pensàvem.

Cap a les 12:15 del dia següent aterràvem a l'aeroport de Barcelona (eren les 6:15 a Nova York). El viatge d'anada va suposar unes 8 hores i mitja de vol, mentre que en el de tornada van ser 7 hores i quart.

I que puc dir del viatge per acabar?. Doncs no sé, va estar molt bé. Potser no és el lloc que més m'ha agradat, però el que si sé és que les nenes mai l'oblidaran. Nova York atrau a la gent jove i un viatge així en aquesta edat marca.

Bye!.