L'estiu del 2013 vam tenir l'oportunitat de visitar una de les zones dels EE.UU. que no figura en els destins principals dels viatgers del continent europeu.
Es tracta de la zona dels Finger Lakes. Un familiar que s'havia traslladat a viure a Ithaca, una ciutat situada al centre de l'estat de Nova York (i al nord-est dels Estats Units), ens hi va convidar.
Buscant informació per internet d'aquesta zona de l'estat de Nova York em vaig adonar que era difícil de trobar-ne, només una resposta en un fòrum en anglès d'algú que hi havia viscut em va guiar una mica i, la veritat, aquest viatge em va descobrir uns paratges fantàstics.
10 dies del mes d'agost de 2013.
Dia 1: Nova York - Ithaca (5 hores en autobús). Primer apropament a Ithaca
Dia 2: Visita a Ithaca, el llac Cayuga i la Universitat de Cornell
Dia 3: Visita a Taughannock Falls State Park
Dia 4: Excursió a les cascades del Niàgara
Dia 5: Visita a Letchworth State Park
Dia 6: Descans. Visita a Aurora cap al tard
Dia 7: Visita a Sèneca i Watkins Glen
Dies 8 i 9: Excursió a la zona de les 1.000 illes
Dia 10: Fi de la nostra estada a Ithaca
Per moure's i visitar la zona és del tot imprescindible el lloguer d'un cotxe. Les distàncies són sempre llargues, però valen molt la pena de fer.
Nosaltres vam llogar el cotxe a l'aeroport d'Ithaca. No ens va sortir barat, potser vosaltres us en podeu sortir millor!.
És un viatge de molts quilòmetres, sobretot en el cas de les excursions a les Catarates del Niàgara, a la zona de les 1.000 illes i al Lecthworth State Park.
Cal tenir en compte que el viatge el vam fer en el mes dl'agost. La major part de l'any aquesta zona està tota coberta de neu i hi fa molt fred. Al juliol i l'agost s'hi està bé, amb temperatures d'uns 25 a 30 graus.
Nosaltres ens vam situar a Ithaca, una població que es situa a l'extrem sud del llac Cayuga, és a dir, Cayuga Lake, un dels anomenats Finger Lakes.
Hi vam arribar després de cinc hores d'autobús des de l'estació central de Nova York, però també s'hi pot arribar en un vol a un aeroport local.
Cal dir que tot allò que veiem a les pel·lícules americanes és real, així que passejar per un dels pobles d'EE.UU. és com donar un volt per un escenari cinematogràfic: les cases de fusta, baixes, les banderes a la barana del porxo, cada porxo amb la seva cadira, els carrers rectes, els rètols lluminosos d'"open" als bars i restaurants.
El primer dia vam sortir a passejar pel poble i amb la calor del mes d'agost, amb els carrers llarguíssims i amb el nostre afany d'abarcar-ho tot, vam acabar rebentats. Els pobles d'Estats Units no són per ser visitats a peu. Cal agafar el cotxe i mirar.
A Ithaca hi ha un centre de dos carrers, un dels quals estaven reformant, on es poden trobar botiguetes i molts restaurants amb cuina de tot el món. Aquesta part és la que cal visitar a peu per conèixer la població.
També, amb cotxe, vam visitar l'Stewart Park, que està a tocar del llac per la seva part sud. En realitat, és una esplanada de gespa molt ben cuidada, amb un pàrquing immens al costat, amb vistes al llac. No hi ha res més, no hi ha bars, ni xiringuitos, ni res, només la pau i el relax de mirar l'aigua.
Ithaca és coneguda per la seva universitat, la Cornell University, una universitat important, molt gran, inspirada en les universitats de la Gran Bretanya.
Està situada en un turó i és interessant visitar-la, des del punt de vista arquitectònic i d'estil de vida dels estudiants americans. Destaca i és molt recomanable el seu museu, el Johnson Museum of Art, que destaca per la seva arquitectura, des de la cinquena planta es tenen unes vistes panoràmiques molt maques de la Universitat i el seu entorn. Al seu interior hi podem trobar temàtiques ben diferents, però amb un valor que sorprèn. Hi ha un apartat dedicat a Àsia, pintures i dibuixos des del segle XV, una col·lecció d'art contemporani i una col·lecció d'antiguitats d'Africa i precolombines. A aquesta visita s'hi pot dedicar tot un matí.
A la tarda vam visitar en cotxe unes cascades que hi ha dintre la localitat d'Ithaca, però com que ens hi van acompanyar no recordo ben bé on es situaven. Es tracta d'unes cascades que estan molt a prop del poble. Per començar a fer-se a l'idea de què cal esperar de la zona. Són molt maques, s'aparca just al davant i la gent hi va a passar la tarda, però no us espereu de cap manera cap aglomeració.
Després de descansar i fer vida familiar al matí, a la tarda vam visitar el Taughannock Falls State Park.
Les cascades de Taughannock (pronunciat tuh-ga-nick) han creat una profunda gorja de 122 metres d'alçada a través de capes de gres, pissarra i pedra calcària que alguna vegada formaven part de la llera d'un antic mar.
Amb una caiguda de 65.5 metres, aquesta cascada supera en alçada a les mateixes Cascades del Niàgara (51 metres d'alçada)
Hi ha diverses rutes de senderisme dins d'aquest parc, amb vistes al salt d'aigua i a la gorja. Algunes d'elles són Gorge Trail (1.2 km, a la base de les cascades, nivell fàcil); South Rim Trail (1.81 km, nivell moderat); North Rim Trail (2.41 km, nivell moderat).
Per arribar-hi des d'Ithaca, cal seguir el llac Cayuga per la part oest cap al nord. Trobareu la indicació potser al cap de mitja hora de conduir.
Cal aparcar el cotxe en un aparcament ben senyalitzat a mà dreta i seguir el camí que queda a l'esquerra de la carretera.
Al cap de mitja hora de passejar a peu s'arriben a les cascades.
Vam marxar de bon matí, a les 8 del matí, cap a les famoses Cascades del Niàgara.
Hi vam arribar tres hores més tard després de perdre'ns. El GPS ens portava a un lloc que era com un polígon industrial. Ens van sortir dos senyors que ja ens van preguntar fent broma si el GPS ens havia portat fins allà, es veu que estan mal configurats i no paren de rebre gent perduda a la seva fàbrica. Ells ens van indicar com arribar-hi.
Vam aparcar a fora el poble, tot i que tots els indicadors ens portaven al poble, no vam haver de pagar, tot i que semblava que no s'hi podia aparcar, ho vam preguntar i ens van dir que sí que es podia.
No cal gaire informació sobre aquest lloc espectacular perquè les guies en van plenes. Jo pensava que em trobaria atabalada de turistes i no va ser així. Hi havia gent, és clar, però en cap cas em vaig trobar com en un parc temàtic (com a vegades passa).
La majestuositat del paisatge i el soroll de l'aigua només es capten in situ. És a dir, que les fotografies que heu vist es veuran superades clarament per l'espectacle natural.
Nosaltres no vam passar la frontera cap al Canadà, ja que teníem por de les cues, sobretot de tornada als EE.UU. i, efectivament, vam veure de lluny molta cua. Tothom diu que des del cantó canadenc es veuen millor i deu ser veritat, però nosaltres vam tenir suficient de veure-les des del cantó dels Estats Units i estalviar-nos la cua.
Com a atraccions que t'acosten a les cascades són imprescindibles, per al meu gust, Maid of the mist, que és un vaixell que et porta fins sota la cascada més gran (és indiferent agafar el vaixell des d'un costat o l'altre) i The hurricain, molt divertida.
Al poble hi ha molta oferta per quedar-se a dormir i veure a la nit l'espectacle de llums. Alguns dies hi ha focs artificials.
El parc Letchworth State Park es troba a una hora i mitja de les cascades del Niàgara, i cap a dues hores i mitja d'Ithaca. Es pot visitar de camí a les cascades.
És un parc més gran que el de Watkins Creek. Es visita en cotxe, seguint la carretera que travessa el parc. Sovint trobareu llocs per aparcar el cotxe i contemplar el paisatge o caminar un trosset i acostar-se al riu que travessa la gorja.
Vam dinar a l'únic restaurant que hi ha al mig del parc, Glen Iren Inn. És una caseta molt maca i sembla car, de dintre és molt elegant, però no ho vam trobar gens car i estava molt bo!.
Es diu que aquest parc és el Canyó del Colorado de l'est dels EE.UU. Una visita molt recomanable.
Acabada la visita tornem a Ithaca.
Al matí cal un descans.
Cap al tard visitem Aurora. És un poble que està seguint el llac d'Ithaca, costa est cap al nord. Potser tardareu una hora en arribar-hi des d'Ithaca.
Està bé anar-hi per veure la posta de sol al llac. El poble també és agradable per passejar.
Nosaltres no ho vam fer, però una de les activitats que es poden realitzar a la zona és la visita de cellers i vinyes. Trobareu un mapa amb totes les vinyes senyalitzades, només cal triar la que tingueu més a prop.
El poble de Seneca està a l'extrem sud del llac Seneca (en aquest cas es segueix la lògica), a l'oest d'Ithaca.
Es tarda uns tres quarts d'hora en arribar-hi. El poble mereix una volta, però amb cotxe, i després deixar-se perdre per alguns dels carrers principals, sobretot si hi ha mercat al carrer.
Cal seguir els indicadors cap a Watkins Glen, fàcil de trobar. Aquest parc té dues entrades. Totalment recomanable entrar per l'entrada nord (potser dubtareu de quin camí agafar perquè entremig hi ha una zona de pícnic, etc, però al final s'hi arriba).
A l'entrar a l'aparcament us faran pagar uns 8 € per vehicle, però tot el que pagueu valdrà la pena. Entrar pel nord fa que sigui més fàcil el recorregut i, a més, que la sorpresa més grata la trobem al final. El recorregut està totalment marcat i només cal seguir-lo, meravellar-se i fer moltes fotos.
Quan acabeu el recorregut, arribareu a la sortida sud, un autobús us pujarà fins al vostre cotxe, això també s'ha de pagar, si no, es pot fer el recorregut invers, tot depèn de la forma física de cadascú.
Si a algú li costa baixar escales o caminar es pot visitar només la part sud, això ja valdrà la pena.
Des del llac Ontario, un dels cinc Grans Llacs dels EE.UU., s'inicia el St Lawrence River, que marca la frontera entre EE.UU. i Canadà. Aquest riu travessa Montréal i s'eixampla a la ciutat de Québec.
Allà on les aigües del llac Ontario comencen el camí cap al mar, sorgeixen unes illes minúscules durant uns quilòmetres formant un paisatge ben peculiar.
Les illes es poden veure des dels EE.UU. o des del Canadà. Nosaltres vam fer-ho des de les dues parts, des del poble canadenc de Brockville al de Clayton, ja en territori dels Estats Units.
Ens va agradar més la part dels Estats Units, sobretot Clayton. El vam trobar molt autèntic i amb una infraestructura adequada per al turisme. En canvi, la part canadenca ens va ser més difícil de visitar perquè hi havia moltes zones privades que tancaven l'accés al canal i a la vista de les illes.
Vam dormir a Brockville i no ens va agradar gens el poble, potser teníem mal dia, o potser hagués estat millor allotjar-nos a Gananoque.
Des de qualsevol poble del recorregut, sigui dels Estats Units o canadenc, podreu trobar excursions que visiten les illes. Nosaltres no ho vam fer, però val la pena fer-ho!.
Arribada a Ithaca.
El darrer dia del viatge ens el prenem de descans i per a fer els comiats. Ha estat un bon viatge!.