Guia i relat d'un viatge en cotxe per Sicília

Com arribar-hi

Vol directe Barcelona-Palerm amb una companyia aèria xarter. Recollida del vehicle de lloguer a l'aeroport internacional Falcone-Borsellino. La distància entre l'aeroport i el centre de Palerm és d'uns 30 km.

La forma més ràpida d'arribar a Palerm des de l'aeroport és mitjançant l'A29, una autovia gratuïta.

Dormir i menjar

Hotel Elena (Piazza Giulio Cesare, 14), just al costat de l'estació de tren. Aquest hotel té l'avantatge de ser molt cèntric, però en canvi és sorollós pel trànsit de la plaça i una mica cutre pel preu que té (65.000 L per una habitació doble amb bany privat). No el recomanem.

A les properes Via Roma i Via Maqueda hi ha altres possibilitats d'allotjament (algunes més econòmiques), però no podem valorar-les perquè no vam trobar habitació en cap d'elles (ja era al voltant de mitjanit).

Coses a veure i fer

PALERM és la capital i també la ciutat més gran de Sicília. Tot i el seu aspecte decadent i el bullici, soroll i caos propi d'una gran ciutat, la veritat és que val molt la pena dedicar al menys un dia a Palerm. Seria una llàstima perdre's la seva vàlua històrica i arquitectònica.

Centre històric. Tot i la grandària de la ciutat aquesta zona és abastable per fer fàcilment a peu. En ella es troben molts dels llocs d'interès de Palerm.

Potser el millor lloc per a iniciar aquesta ruta és Quattro Canti, l'autèntic kilòmetre 0 i centre de la part més antiga de Palerm.

Està situada a la intersecció de Corso Vittorio Emanuele i Via Maqueda i també se'l coneix per Piazza Vigliena.

Cadascun dels 4 xamfrans de la plaça és una façana barroca espanyola (daten del s. XVII) decorada en tres nivells d'altura: a la part inferior hi ha una font i una estàtua d'una de les 4 estacions, al mig una estàtua dels reis espanyols Carlos V i Felipe II, III i IV; i a la part superior una estàtua dels sants patrons de la ciutat (Cristina, Ninfa, Olivia, i Agata).

Val la pena detenir-se a contemplar l'ornamentació de les quatre façanes, tot i la negror causada per la brutícia acumulada (Palerm necessita urgentment una campanya de neteja de façanes del tipus Palerm, posa't guapa!).

A la cantonada sud-oest de la plaça hi ha la també barroca Chiesa de San Giuseppe del Teatini, amb una cúpula altíssima i un interior molt bonic de marbre (oberta de 9 a 18:00 i entrada gratuïta).

La Fontana Pretoria, al centre de la Piazza Pretoria i al sud-est de Quatro Canti, és una gran font del s. XVI amb nombroses figures que la circumden (nosaltres només la vam poder veure parcialment ja que s'hi estaven fent obres de restauració, però suposem que ara ja deu estar lliure de bastides).

A un costat d'aquesta plaça hi ha la Chiesa di Santa Caterina (també tancada per obres en aquestes dates), mentre que en el costat est hi ha el Palazzo Pretorio, un bonic edifici que hostatja l'Ajuntament (es pot entrar al pati interior i a alguna de les dependències).

A la Piazza Bellini, a 100 metres de l'anterior, tenim La Martorana, segurament l'església medieval més coneguda de la ciutat. Fou construïda al s. XII, però ha estat modificada diverses vegades. Tot i així es manté el campanar d'estil àrab-normand. L'interior també és molt interessant pels mosaics bizantins que decoren l'església (l'entrada és gratuïta).

Just al costat hi ha la Chiesa di San Cataldo, una església molt austera i senzilla, però curiosa per la barreja dels estils àrab i normand, visible especialment en la cúpula de color vermell.

Uns 200 metres al nord tenim una altra església, la Chiesa di San Matteo, d'estil barroc i amb una decoració interior molt treballada.

Caminant cap a l'oest pel Corso Vitorio Emanuele podrem veure alguns edificis de boniques façanes.

I a 500 metres de Quattro Canti trobem la Catedral, amb una construcció imponent i estranya a la vegada.

Es va començar a construir al s. XII però amb els segles s'han anat afegint i modificant diferents parts. El resultat actual és un poti poti d'estils: normand, àrab, gòtic, ...

L'interior de la Catedral té nombroses i magnífiques obres d'art, des de les tombes imperials i reials fins al Tresor.

L'entrada a la Catedral és gratuïta (tanca els diumenges), però s'han de pagar 1.000 L per entrar al Tresor.

Continuant pel mateix carrer s'arriba a la Porta Nuova, construïda al s. XVI en estil manierista per celebrar l'arribada de Carlos V a Palerm, la qual marca el límit entre la ciutat vella i la nova.

Just al costat tenim el Palazzo dei Normanni o Palazzo Reale, començat a construir pels àrabs al s. IX.

Aquest palau conté un tresor artístic d'enorme bellesa, la Cappella Palatina, decorada amb mosaics bizantins i que suposa la màxima expressió de l'estil àrab-normand a Palerm.

L'entrada a la capella és per la Piazza Indipendenza i l'accés és gratuït. No cal dir que la seva visita és obligada.

En el mateix palau hi ha una altra estança interessant, la Sala di Ruggero, decorada amb mosaics del s. XII.

Ja per acabar amb la ciutat vella esmentarem la Chiesa di San Giovanni degli Eremiti, un bon exemple de la barreja arquitectònica dels estils àrab i normand.

Les Catacombe dei Cappucini, a uns 2 km a l'oest de Quattro Canti, és un dels llocs més estranys i gore que es poden visitar a Palerm.

Es tracta d'unes catacumbes que contenen uns 8.000 cossos momificats i esquelets de palermitans de cert estatus que es van fer embalsamar pels monjos caputxins des de principis del segle XVII fins ja començat el XX.

Els cossos estan repartits segons sexe i professió al llarg de corredors amb poca llum. Per sobre de tot sorprèn el magnífic estat de conservació d'una nena de dos anys que va morir l'any 1920 (és fàcil de trobar perquè només cal seguir els rètols indicats amb bambina).

L'entrada a les catacumbes costa un donatiu de 3.000 L i per arribar-hi es pot agafar un autobús a la parada de la Piazza Indipendenza (el nº 327 o demanar al conductor d'un d'ells).

MONREALE. En aquesta població, situada dalt d'un turó, es troba la Catedrale di Monreale, considerada l'exemple més bonic d'arquitectura normanda en terres sicilianes. Fou construïda al s. XII i és una barreja d'elements normands, àrabs, bizantins i clàssics.

L'interior de la catedral és senzillament impressionant, amb una superfície de 6.340 m2 de mosaics daurats. L'accés a la catedral és gratuït, però si es vol visitar el claustre l'entrada costa 4.000 L.

Al claustre s'accedeix des de fora de la catedral i està composat per 228 columnes dobles amb ornamentacions policromades.

No massa lluny de la catedral hi ha una terrassa des d'on hi ha una bona vista de la ciutat i la badia de Palerm.

Monreale està a uns 8 km al sud-oest de Palerm i arribar-hi és fàcil si es va amb vehicle privat, ja que només cal seguir les indicacions, sortint des del centre pel Corso Vitorio Emanuele.

També s'hi arriba amb autobús, per exemple des de la Piazza Indipendenza.

Com arribar-hi

Agrigento està uns 126 km al sud de Palerm. Encara que la ruta oficial entre les dues ciutats és la carretera SS189, nosaltres vam seguir la SS118.

La SS118 és una via més secundària (encara que en força bon estat), però que té l'alicient de passar per Corleone, petita població d'interior famosa arreu del món a partir de la pel.lícula "El Padrino" de Francis Ford Coppola, basada al seu torn en el llibre homònim de Mario Puzo sobre el món de la màfia.

Dormir i menjar

L'Hotel Concordia, a la Via San Francesco 11, és molt cèntric (just darrera de la Via Atenea) i és força correcte, encara que una mica sorollós. Una habitació doble amb bany privat costa 70.000 L.

Una altra alternativa és l'Hotel Belvedere (Via San Vito 20), situat en una zona més tranquil.la (i no tan cèntrica), encara que és més car que l'anterior.

A la porta adjacent de l'Hotel Concordia hi ha el restaurant La Forchetta. El menjador és força petit però s'hi menja bé. Una de les especialitats són els spaghetti al peix espasa.

Coses a veure i fer

AGRIGENTO. Encara que la gran atracció d'Agrigento és l'espectacular Vall dels Temples no seria just passar per aquí i no passejar per la seva ciutat medieval. Les estadístiques oficials diuen que Agrigento és una de les ciutats més pobres d'Itàlia, tot i que ningú ho diria veient les botigues d'articles de luxe i marca que hi ha a la Via Atenea (potser això s'explica pel fet de que sembla que la Mafia té a la zona un important centre d'operacions).

La ciutat medieval d'Agrigento s'estén a l'oest de la Piazzale Aldo Moro i el seu eix principal és la Via Atenea, bonic i concorregut carrer ple d'elegants botigues. Pujant unes escales al nord de Via Atenea (i darrera de l'hotel Concordia) s'arriba al Monastero di Santo Spirito, un interessant monestir cistercenc de finals del s. XIII (entrada gratuïta).

Continuant el passeig cap a l'oest per Via Atenea s'arriba a la Piazza Lena i a 100 metres al nord d'aquí, per un preciós jardí de xipresos i palmeres, tenim la Chiesa di Santa Maria dei Greci, construïda al s. XI. Sobre la Via Duomo, uns 300 metres a l'oest, trobem la catedral, també del s. XI però modificada al llarg dels segles.

Vall dels Temples (zona arqueològica declarada Patrimoni de la Humanitat al 1997). A només 1 km del centre d'Agrigento, entre la ciutat i el mar, es troba aquest conjunt monumental de temples i murs que resten de l'antiga ciutat d'Akragas i que constitueixen un dels principals punts d'interès de Sicília.

Malgrat els terratrèmols i pillatges que han contribuit a l'actual estat ruïnós i alguns horribles i moderns elements arquitectònics que l'envolten (certes edificacions i especialment un viaducte elevat que alletgen el paisatge) la veritat és que el conjunt és magnífic i la visita paga molt la pena. L'entrada a l'àrea arqueològica costa 8.000 L.

La carretera SS118 que arriba des del centre d'Agrigento divideix la zona arqueològica en dos: zona est i zona oest.

En la zona est es troben els temples més espectaculars, com el Temple d'Hércules, el Temple de la Concòrdia o el Temple de Juno.

En la zona oest el més destacable és l'enorme Temple de Júpiter (hauria estat el temple d'estil dòric més gran mai construït si no fos perquè els cartaginesos van interrompre la seva construcció).

A mig camí entre la ciutat i la zona dels temples hi ha el Museo Archeologico, amb un interessant recull d'objectes trobats a les excavacions de la zona arqueològica.

L'entrada al museu no és barata i costa 8.000 L. Al costat del museu hi ha la Chiesa di San Nicola i a l'altre costat de la carretera tenim el barri greco-romà, un petit entramat de carrers ben conservat que formava part de l'antiga estructura urbana de la ciutat grega d'Akragas (els romans la van rebatejar amb el nom d'Agrigentum).

Com arribar-hi

D'Agrigento a Piazza Armerina hi ha uns 120 km, prenent primer la SS640, connectant després amb l'autovia A19 pocs kilòmetres després de Caltanissetta, i finalment a Enna connectant amb la SS-561. Per arribar a Aidone, 12 km al nord-est de Piazza Armerina, cal prendre una carretera local que transcorre per un bonic paisatge entre boscos.

Dormir i menjar

L'Hotel Morgantina (Via Adelasia, 42) té una categoria de dos estrelles. L'habitació doble, molt gran, amb bany privat i esmorzar inclòs costa 110.000 L. Està situat en el centre històric de la petita població d'Aidone i és molt tranquil. Com a inconvenient nosaltres ens vam trobar que en ple hivern la calefacció de l'hotel no aconseguia escalfar l'habitació i per tant hi feia fred.

El fet de pernoctar a Aidone és perquè vam trobar plens tots els allotjaments de Piazza Armerina, tant hotels com turisme rural (l'explicació és perquè es tractava de la nit de Cap d'Any).

Tot i no poder verificar-ho personalment (estava ple), ens va semblar que podia estar bé l'Agriturismo Savoca (Contrada Leano - Piazza Armerina), una casa rural amb piscina, situada a 3 km de Piazza Armerina, en la carretera a Mirabella

Coses a veure i fer

AIDONE (l'origen del nom és grec) és un petit poble que no té res realment espectacular, però si tenim una mica de temps potser val la pena visitar alguns dels seus tresors arquitectònics.

Entre ells voldríem citar la Chiesa di Santa Maria La Cava, del s. XII, la Chiesa di San Antonio Abate d'esplèndida arquitectura romànica, o l'interessant Palazzo Comunale (Ajuntament), construït al s. XVIII.

A 4 km d'Aidone hi ha les restes d'una antiga colònia grega Morgantina (fundada a l'any 850 A.C.).

Aquest lloc arqueològic s'estén al llarg de dos turons i la vall que hi ha entremig. Sembla ser que val la pena de veure, però nosaltres no ho vam fer per manca de temps.

L'entrada al recinte costa 4.000 L i és molt difícil arribar a la colònia si no es disposa de vehicle privat.

PIAZZA ARMERINA. A més de ser un bon camp base des del qual explorar les rodalies, aquesta ciutat també és interessant en sí mateixa per la seva col.lecció de cases senyorials i esglésies.

A la Piazza Garibaldi, punt central de la ciutat, hi podem trobar l'elegant Palazzo di Città i la Chiesa di San Rocco, amb una impressionant porta d'entrada esculpida.

En la part més alta de la ciutat, dalt d'un turonet, trobem la Catedral, fundada al s. XVII però amb afegits posteriors.

L'edifici és d'estil barroc, però el campanar (aprofitat d'una altra església anterior) és d'estil gòtic català, inconfundible per la forma de les finestres.

A l'altre costat de plaça tenim el Palazzo Trigona, amb una bonica façana. Baixant per Via Floresta (arrenca al costat del palau) es poden veure uns quants edificis barrocs, bonics però alguns en un estat de conservació bastant lamentable.

Per últim, un passeig per Via Monte ens permetrà recórrer la part més pintoresca de l'antiga ciutat medieval.

VILA ROMANA DI CASALE (declarada Patrimoni de la Humanitat al 1997). Aquest lloc arqueològic constitueix el conjunt de restes de l'era romana més importants de Sicília i són, sense dubte, extraordinàries. Cap visita a l'illa hauria de passar per alt aquest lloc.

Fou la residència d'un alt dignatari romà, formada per quatre grups d'edificis connectats entre sí i construïts al segle IV.

Actualment la major part del conjunt està cobert per una estructura protectora, lletja però necessària per a preservar les excavacions de les inclemències metereològiques.

L'entrada al recinte costa 4.000 L. Recomanem anar-hi aviat pel matí (obre a les 9:00) per no trobar molts visitants i poder fer el recorregut pels estrets passadissos sense agobiar-nos, tot i que en les dates de la nostra visita no hi havia quasi ningú.

La visita es fa seguint un camí indicat que permet veure en un ordre determinat la major part de cambres ja excavades.

Com ja hem dit anteriorment tot el conjunt és esplèndid, però a tall d'exemple destacarem l'Ambulacro della Scena della Grande Caccia, un passadís de 64 metres de llargada amb uns mosaics que representen una escena de caça amb tot tipus d'animals (aquests mosaics estan considerats com un dels més bonics que s'hagin trobat mai i el nivell de detall que tenen és senzillament espectacular).

L'altre punt a destacar és la Sala delle Dieci Ragazze, la qual conté uns mosaics, el més famosos del conjunt, i que mostren a deu noies vestint un bikini!! (la qual demostra que aquesta peça de roba ja l'havien inventat els romans al s. IV, i que als anys '60 simplement es va reinventar).

La Vila Romana di Casale està a uns 4 km de Piazza Armerina i amb vehicle propi s'arriba sense problemes ja que està ben senyalitzat (al pàrquing també s'ha de pagar una propina al vigilant).

Amb transport públic sembla que només és possible arribar-hi des de maig al setembre, amb un autobús que surt de la Piazza Senatore Marescalchi de Piazza Armerina.

Com arribar-hi

Des de Piazza Armerina a Siracusa hi ha aproximadament uns 260 km. La ruta seguida per nosaltres fou la SS117b cap al sud per després desviar-nos a Caltagirone. Passat Caltagirone vam prendre la SS385 per acabar connectant amb la SS114 que va seguint la costa.

Els darrers 25 km abans d'arribar a Siracusa són d'autovia, l'A18. Especialment a les carreteres d'interior es poden veure interessants pobles, fortificats sobre un turó, com Caltagirone o Palagonia.

Dormir i menjar

Hotel Aretusa (Via Francesco Crispi 75, Tel. 0931 24211). Una habitació doble amb bany privat costa 80.000 L. Està a tocar de l'estació de tren, a mig camí entre l'illa d'Ortigia i la Neapolis, i és força confortable.

Coses a veure i fer

SIRACUSA. D'aquesta ciutat es diu que és la més bonica de l'illa i certament nosaltres estem d'acord amb aquesta afirmació, ja que ha sabut combinar perfectament el seu passat grec amb la magnificència arquitectònica del s. XVIII, donant lloc a un conjunt senzillament espectacular.

Per tot això i més no podem deixar de recomanar la visita a aquesta ciutat amb més de 2.700 anys d'història (famosa també per ser el lloc on va néixer i viure Arquímedes, el més gran científic de l'era clàssica).

Els dos grans punts d'interès a Siracusa, separats per només 2 km, són l'illa d'Ortigia i el parc arqueològic de la Neapolis, tot i que en una estada de més dies s'hi podrien afegir altres llocs de la ciutat, com el barri d'Acradina, les catacombes de Tyche o el Museu Arqueològic Paolo Orsi, el més gran de Sicília.

Ortigia. En aquesta illa, unida a l'illa principal per un parell de ponts, trobem nombrosíssims elements arquitectònics de diferents èpoques (grega, normanda, catalano-aragonesa i barroca), però combinats de forma harmoniosa.

La nostra ruta a peu per Ortigia comença a la Piazza Archimede, al bell mig de l'illa. Aquesta elegant plaça té al seu centre la font d'Artemisa, mentre que està encerclada per diversos edificis senyorials d'estil gòtic català, com el Palazzo Lanza o el Palazzo Platamone.

Al carrer Via Montalto, que arrenca al nord-est de la plaça, trobem potser el palau més bonic de Siracusa, el Palazzo Mergulese-Montalto, construït al s. XIV, però que no està obert al públic.

La següent aturada és a la Piazza del Duomo, una plaça semi-el.líptica impressionant per la seva bellesa. Aquí predomina clarament l'estil barroc i trobem el Palazzo Municipale, construït al s. XVII per un arquitecte espanyol.

També de la mateixa època tenim l'elegant Palazzo Arcivescovile (Palau de l'Arquebisbe).

A la cantonada nord-oest de la plaça hi ha el Palazzo Beneventano del Bosco, amb una bonica façana, mentre que al costat sud hi ha la Chiesa di Santa Lucia alla Badia, de façana barroca.

Al centre del costat est tenim la Catedral, el millor exemple de barreja d'estils arquictectònics a Siracusa.

Al sud de la plaça, ja al costat del mar, podem trobar la Fontana Aretusa, un punt de trobada de molts siracusans al caure la tarda.

El Castello Maniace, a l'extrem sud de l'illa, és una fortalesa del s. XIII que avui dia encara s'utilitza (no es pot visitar). Just a l'altre extrem de l'illa, a la Piazza Pancali, tenim el Tempio di Apollo, un dels primers edificis grecs aixecats a Siracusa al s. VI abans de Crist, però del que només queden algunes restes.

Apart de tots els llocs mencionats recomanem dedicar una bona estona a passejar sense rumb fix pel passeig marítim a costat i costat de l'illa i pels petits carrers que hi ha entremig.

Parc arqueològic Neapolis (neapolis significa ciutat nova). Situat al nord-oest de la ciutat és, sense dubte, el lloc més visitat de Siracusa i de visita obligada en un viatge a Sicília, tot i el gran nombre de grups de turistes que hi trobarem (no és mala idea estar allà a les 9:00 del matí, hora en que obren).

L'element estrella d'aquest parc és el Teatre Grec, una obra mestra de l'arquitectura clàssica, construït al s. III abans de Crist.

Està completament excavat en roca calissa i sembla que tenia una capacitat de 16.000 espectadors. És espectacular.

Just al costat del teatre s'estén la Latomia del Paradiso (Jardí del Paradís), una antiga pedrera de l'època grega que es va ensorrar amb el terratrèmol de l'any 1693 i que ara s'ha habilitat com a jardí de tarongers i magnòlies.

Al bell mig d'aquest jardí hi tenim l'Orecchio di Dionisio (Orella de Dionisi), una curiosa gruta excavada en la roca i amb forma d'orella.

I en la punta nord-est del parc hi ha una necròpolis romana on encara queden dues tombes en peu i una d'elles es diu que conté les restes d'Arquímedes.

L'entrada al recinte costa 4.000 L. Si no tenim vehicle privat hi ha nombrosos autobusos urbans que surten de la Piazza della Posta (al nord d'Ortigia) i que passen per l'entrada.

TAORMINA. Aquesta ciutat està a 107 km al nord de Siracusa. Al sortir de Siracusa pel nord agafem la SS114 que va resseguint la costa oriental de l'illa. Abans d'arribar a Catània connectem amb l'autopista A18 que fa de cinturó de ronda de la gran ciutat.

Passada Catània tornem a agafar la SS114, la qual transcorre entre el volcà Etna, omnipresent en tot el costat oriental de l'illa, i el mar.

Situada dalt d'un turó, el Tauro, la ciutat de Taormina té una vista espectacular sobre el mar, la costa i el volcà Etna. A més es diu d'ella, i potser tenen raó, que és la població més pintoresca de Sicília.

En qualsevol cas és un dels llocs d'estiueig favorits de la jet-set. Per tant sembla que a l'estiu, apart d'estar fins dalt de gent i ser molt difícil trobar allotjament o restaurant, els preus són molt i molt cars.

En les dates de la nostra visita, a principis de gener, podem dir que l'ambient era molt més tranquil i relaxat, tot i que tampoc estàvem sols. Per altra banda, els preus als restaurants eren mica més cars que a la resta de l'illa, però raonables.

Sense dubte, el seu principal punt d'interès és el Teatro Greco (Teatre Grec).

Tot i que fou construït pels grecs al s. III abans de Crist, l'estructura que podem veure avui dia és principalment romana, ja que va ser reformat a fons pels romans al segle primer de la nostra era.

Des del teatre s'obtenen unes vistes absolutament fantàstiques sobre el volcà Etna (fumejant en les dates del nostre viatge) i la badia d'Schisò.

El teatre grec es troba al final de la Via Teatro Greco i l'entrada costa 4.000 L. És el segon teatre clàssic més gran de l'illa, després del de Siracusa.

Com a curiositat cinematogràfica direm que en aquest teatre el director nord-americà Woody Allen va filmar les escenes de cors grecs de la pel.lícula Poderosa Afrodita.

Al costat sud del teatre hi ha unes escales que baixen i condueixen al Parco Duchi di Cesarò, un preciós jardí d'estil victorià des del qual hi ha unes increïbles vistes sobre la badia que hi ha als seus peus.

Un passeig pels carrers de Taormina ens permet trobar també altres llocs d'interès com la Catedral, el Palazzo Corvaja (actualment hostatja l'Oficina de Turisme), el Palazzo Duca di Santo Stefano (interessant exemple d'edifici de gòtic sicilià amb barreja d'estils àrab i normand), o la Badia Vecchia, una abadia gòtica del s. XIV.

Dalt de tot del mont Tauro, a uns 500 metres del centre per la carretera a Castelmola o pujant per unes escales, hi ha les ruïnes d'un castell medieval.

Però la veritable raó per pujar fins aquí és l'esplèndida vista que ofereix de tot l'entorn de Taormina.

I el viatge s'acaba ...

És l'hora de tornar a l'aeroport Falcone-Borsellino de Palerm a agafar el vol de tornada a casa. Els més de 250 km de distància de Taormina a Palerm els fem seguint la següent ruta:

Sortim de Taormina cap al sud per la SS114 i passada la població costanera de Giardini-Naxos agafem una carretera local cap a Castiglione di Sicilia, petita població medieval situada dalt d'un turó.

Continuem per la carretera SS120 que voreja l'Etna per la seva cara nord. El paisatge està dominat per aquest impressionant volcà (amb 3.323 metres d'altura és el volcà actiu més alt d'Europa i un dels més actius del món) i les seves enormes colades de lava.

Pel camí passem el també petit i bonic poble medieval de Randazzo (les parets de la seva Cattedrale di Santa Maria estan construïdes amb lava volcànica).

A continuació la SS120 va resseguint la part sud del Parco Regionale di Nebrodi i els paisatges que travessem són preciosos.

Aquest trajecte de carretera és poc transitat i a l'arribar a la població de Troina, situada dalt d'un estreta formació rocosa, la carretera s'enfila a més de 1.000 metres d'altura.

Arribant a Nicosia ens desviem per la SS117 per anar fins a la localitat costanera de Santo Stefano di Camastra, travessant una zona ben muntanyosa.

Aquí connectem amb l'autopista A19/A20 que va seguint la costa nord de l'illa fins arribar a Palerm, la capital siciliana.

Ja sense deixar l'autopista connectem amb l'autovia cap a l'aeroport de Palerm Falcone-Borsellino, on ens espera un vol directe a Barcelona. I aquí s'acaba aquest viatge per terres sicilianes, curt però molt intens.