ITÀLIA
Guia i relat d'una escapada a la regió de la Campània
En aquest viatge de 5 dies per la regió italiana de la Campania vam visitar la ciutat de Nàpols, a més de Caserta, Pompeia, Vico Equense, Sorrento i la Costa Amalfitana (Vietri sul Mare, Maiori, Ravello, Praiano, Positano, ...).
Data viatge: 2018 | Publicat el 22/4/2018Darrera actualització: 04/2022
Introducció
La regió italiana de la Campania es troba situada en la part meridional del país. La seva capital és la ciutat de Nàpols.
Aquesta regió està formada per les províncies d'Avellino, Benevent, Caserta, Salern i l'àrea metropolitana de Nàpols. A més les illes Flégrees i l'illa de Capri també formen part d'ella.
La seva població ronda els sis milions d'habitants, essent la tercera més poblada d'Itàlia, però la més densament habitada.
Tal com passa amb altres regions italianes, la Campània és molt rica en cultura, ja que compta amb llocs arqueològics de primera divisió mundial, així com nombrosos edificis històrics de totes les èpoques. També la seva gastronomia o la música enriqueixen el seu patrimoni cultural.
També els seus paisatges i llocs naturals, com per exemple la Costa Amalfitana, el mont Vesubi o l'illa de Capri, fan d'ella una destinació turística de primer ordre.
A més, el principal aeroport de la regió, l'aeroport internacional Napoli Capodichino, és la destinació de molts vols de baix cost provinents de nombrosos punts d'Europa. I el port de la ciutat de Nàpols també figura en la majoria de rutes de creuers que solquen la Mediterrània.
El nostre viatge o escapada a la Campània ha estat de només cinc dies, de fet quatre dies útils complets. Molt poc temps per a veure-ho tot, però suficient per a fer-nos una composició del lloc i quedar-nos amb ganes de més. El cert és que es tracta d'una destinació molt interessant i que paga molt la pena. Només la ciutat de Nàpols, sense anar més lluny, mereix un viatge per sí mateixa.
En aquesta guia sobre el nostre viatge a la Campània trobareu una fitxa tècnica del viatge, una breu explicació sobre els llocs visitats i, finalment, una galeria de fotos del viatge.
Fitxa tècnica del viatge
Data del viatge
Del 30 de març al 3 d'abril de 2018.
Itinerari
Dia 1: Barcelona → 
→
aeroport de Nàpols - Caserta - Pompeia
Dia 2: Pompeia - Vico Equense - Sorrento - Pompeia
Dia 3: Pompeia - Costa Amalfitana (Vietri sul Mare, Maiori, Ravello, Praiano, Positano, ...) - Pompeia
Dia 4: Pompeia - Nàpols
Dia 5: Nàpols → →
Barcelona
En aquest viatge de cinc dies (quatre dies útils complets) per la regió italiana de la Campània vam disposar d'un cotxe de lloguer durant tres dies complets (excepte el darrer dia a Nàpols), amb el qual vam fer un total de 340 km.
Despeses del viatge
+ 578 € (vols 3 pax d'anada i tornada entre Barcelona i Nàpols)
+ 153 € (cotxe lloguer durant 3 dies + assegurança tot risc)
+ 38 € (benzina Diesel per als 340 km recorreguts, a 1,4 €/litre)
+ 33,50 € (autopista i aparcament del cotxe de lloguer)
+ 260 € (3 nits allotjament apartament Pompeia)
+ 105 € (1 nit allotjament B&B Nàpols)
+ 23,5 € (entrades palau de Caserta, ruïnes de Pompeia i Castel Sant'Elmo)
+ 275 € (altres: restaurants, supermercats, gelats, records, ...)
= 1.466 € (total viatge per a 3 persones)
El cost de la vida en aquesta zona d'Itàlia no és molt diferent dels de casa nostra. En algunes coses és més car (com la benzina), però en altres és més barat.
Transport
• Avió. Per a l'anada vam comprar un vol directe de la companyia EasyJet de Barcelona a Nàpols amb un preu de 269 € per a tres passatgers, incloent una maleta facturada i elecció de seient.
Per a la tornada vam escollir un vol, també directe, de la companyia Vueling de Nàpols a Barcelona, con un cost total de 309 €, també per a tres passatgers i incloent la facturació d'un equipatge i la tria de seients.
La durada d'aquests vols directes entre els aeroports de Barcelona i Nàpols és aproximadament d'1 hora i 35 minuts.
• Cotxe de lloguer. L'objectiu principal de llogar un cotxe era, en el nostre cas, la comoditat, immediatesa i llibertat que ofereix per a moure's per la regió, sobretot en el recorregut per la Costa Amalfitana. El disposar d'un cotxe de lloguer també ens va permetre buscar allotjament fora del centre de les ciutats.
Però en aquest cas el cotxe de lloguer també té alguns desavantatges, especialment en dates de gran afluència de turisme a la zona, com passa durant la Setmana Santa, període en que la Campània s'omple de visitants nacionals i internacionals. Això fa que moltes carreteres de la zona (com la SS-163 que recorre la Costa Amalfitana o la SS-145 d'accés a la península de Sorrento) es col·lapsin fàcilment, podent trigar més d'una hora en recórrer només 20 km. I trobar aparcament en els pobles de la Costa Amalfitana pot ser un veritable malson, apart de car.
A més heu de comptar amb la forma de conduir en aquesta regió italiana, diguem que poc respectuosa amb les normes de tràfic a les que nosaltres estem acostumats (canvis de sentit en qualsevol lloc i sense previ avís, avançaments salvatges, caos en les rotondes i cruïlles, etc). Tot això fa que conduir en aquesta zona suposi per a nosaltres un extra d'atenció que ens impedeix fer-ho de forma relaxada, al menys al principi. Perquè al final, però, també t'acabes acostumant i fent com ells, perquè així funciona allà.
Per últim, heu de comptar que els preus dels lloguers de cotxe en dates com aquestes són més cars i també cal sumar-hi el cost de la benzina, dels peatges de les autopistes i de l'aparcament en zona blava o aparcaments públics o privats.
I és que el preu de la benzina a Itàlia és una de les coses que és significativament més cara que a casa nostra. En les dates del nostre viatge el litre de dièsel valia uns 35 cèntims d'euro més que a casa nostra, mentre que el litre de benzina 95 costa uns 40 cèntims més. A l'hora d'omplir el dipòsit val molt la pena comparar benzineres, perquè hi poden haver grans diferències.
En qualsevol cas nosaltres vam llogar un cotxe de la companyia Thrifty que vam recollir i deixar en l'aeroport Capodichino de Nàpols. El preu del lloguer per a 3 dies fou de 153 €, incloent una assegurança a tot risc i un conductor addicional. Tot i que havíem triat un cotxe de gama més bàsica, finalment ens van donar un Opel Insignia SuperWagon de canvi automàtic i motor dièsel que, tot sigui dit, per les seves grans dimensions no és la millor opció per a conduir (i aparcar) per aquesta zona.
• Transport públic. Tot i que nosaltres no el vam fer servir per a moure'ns per la Campània (a excepció de l'autobús entre l'aeroport i el centre de Nàpols), pensem que és una opció a tenir en compte com a alternativa al cotxe de lloguer, ja que el tren i/o l'autobús arriben a tots els llocs que esmentem en aquesta quia.
Per exemple, la línia ferroviària coneguda com a Circumvesuviana connecta les ciutats de Nàpols i Sorrento, amb aturades als importants centres turístics d'Herculà o Pompeia.
Els autobusos de la companyia Sitabus, per la seva banda, connecten les ciutats de Sorrento, Salern o Nàpols amb la població d'Amalfi, en la costa Amalfitana. I des d'Amalfi també hi ha autobusos als diferents pobles de la costa Amalfitana, com Positano, Praiano, Ravello, Maiori, o Vietri sul Mare, entre d'altres.
I anar fins al Palau Reial de Caserta des de Nàpols també és molt fàcil amb el tren de Trenitalia que surt de l'estació central de Nàpols, a la Piazza Garibaldi. A Caserta l'estació de tren està situada enfront de l'entrada del Palau Reial. És un trajecte d'uns 46 minuts i que costa 3,40 €.
Allotjament
En aquest viatge vam escollir dos allotjaments diferents: un a Pompeia per als dies en que disposàvem de cotxe de lloguer i un altre al centre de Nàpols per al darrer dia.
• A Pompeia ens vam allotjar a la Holiday House Paradise (Via Molinelle 26, b - 80045 Pompeia), on vam pagar 90 €/nit per una casa de vacances situada en una zona residencial molt tranquil·la, al sud del centre de Pompeia.
Es tracta d'un habitatge sencer, amb tres habitacions, dos banys, menjador i cuina, tot bastant bé. El propietari, molt amable i atent amb totes les nostres preguntes o peticions. En l'altre costat de la balança només esmentar que l'equipament de la cuina és una mica pobre (no hi ha microones, per exemple) i que tampoc no hi ha wi-fi (segons per a qui això pot ser un problema o no).
En qualsevol cas, la seva ubicació, fora del centre, només el fa viable si teniu vehicle propi, però té l'avantatja de que a menys d'1 km hi ha un gran centre comercial (La Cartiera), així com els accessos a l'autopista A3 Nàpols-Salern o a la carretera SS-145 a Sorrento. I la zona on es troba és agradable, entre residencial i agrícola.
El fet de triar Pompeia per a les tres primeres nits fou per la seva bona comunicació i centralitat respecte dels llocs que teníem previst anar a visitar. En la península de Sorrento, per exemple, podreu trobar infinitat d'allotjaments de tot tipus, alguns amb grans vistes sobre la badia de Nàpols, però tenen el gran inconvenient de que entrar o sortir d'aquesta zona és molt costós en termes de temps.
• I a Nàpols el lloc escollit fou el B&B La Canzanella (Vico della Quercia nº 22, al centre històric de la ciutat). Aquí vam pagar 105 €/nit per una habitació quàdruple de 45 m2., amb dos llits dobles extragrans situats en un dúplex.
El lloc ens va satisfer completament. Les estances estan decorades amb gust, els seus propietaris molt agradables i el lloc és tranquil. A més disposa d'una cuina molt ben equipada i d'una taula de menjador que permeten la possibilitat de fer-hi l'esmorzar i/o el sopar.
De fet, el preu de l'habitació inclou l'esmorzar, el qual es pren en un bar molt aprop de l'allotjament. Però l'esmorzar ofert és una mica pobre, ja que només consta d'un cafè amb llet i una pasta (o similar). També cal esmentar el fet de que l'allotjament està en un segon pis sense ascensor.
I que, si disposeu de cotxe (una completa nosa en la ciutat de Nàpols) no podreu accedir fins a la porta del B&B perquè està situat dins de la zona de tràfic limitat (ZTL) del centre històric, tot i molt aprop d'ell hi ha la Via Sant'Anna dei Lombardi, la qual sí és accessible amb el cotxe ja que es troba fora de l'esmentada ZTL.
Clima
Durant els dies del nostre viatge a la Campània vam tenir una mica de tot: sol, pluja, núvols, etc, tal com sol ser habitual en la primavera mediterrània, però per sort només ens va ploure una nit i durant mig matí del dia següent. Així que, en general, no vam tenir problemes amb el temps. Les temperatures màximes en aquest dies en movien entre els 15 i els 19ºC, mentre que les mínimes no van baixar dels 7-8ºC.
Això sí, la visibilitat era prou dolenta com per a fer-nos desistir de pujar al mont Vesubi, ja que d'haver-ho fet probablement no haguéssim vist gran cosa des del seu cim.
I l'estat del mar, molt mogut duranmt aquells dies, desaconsellava l'agafar un ferri per anar, per exemple, a l'illa de Capri, suposant que aquesta hagués estat la nostra intenció.
Diferència horària
L'hora local a Itàlia és la mateixa que a Catalunya. Per altra banda, en les dates del nostre viatge a la Campània, ja amb l'horari d'estiu, el sol sortia sobre les 6:40 del matí i es posava sobre les 19:30 de la tarda.
Guia de viatge
Naples, Pompeii & the Amalfi Coast travel guide, Lonely Planet (5ª edició, Gener 2016, en anglès), en format digital. Tractant-se d'una guia específica d'aquesta regió val a dir que el seu contingut és molt complet i exhaustiu. A més la informació estava prou actualitzada. Molt útil. I tot per només 2,95 €.
Per a complementar la informació proporcionada per aquesta guia vam recórrer a mapes i fulletons que vam obtenir en les oficines de turisme locals.
Viatjar amb nens a la Campània
Anar amb nens petits a la Campània no suposa cap mena de problema, ans al contrari. Per als pares ajuda saber que els petits no paguen pràcticament enlloc (llocs arqueològics, monuments, transport, etc).
I per als petits aquesta zona del país, com en general tot Itàlia, és un paradís gastronòmic: plats de pasta amb tomàquet (incloent l'arxiconeguda pizza napolitana), pastisseria (amb delícies locals com el babà, l'sfogliatella, el zeppole, etc) o els gelats, boníssims. La nostra filla, de set anys, va gaudir molt de la gastronomia napolitana.
I per acabar dir que en el parc Villa Comunale que hi ha al barri napolità de Chaia, a tocar de la Piazza Vittoria, hi ha un gran parc infantil. També n'hi ha un altre, situat en un agradable i enorme parc de grans arbres, anomenat parc Villa Floridiana, al cor del barri napolità de Vomero.
LLOCS VISITATS A LA CAMPÀNIA
Tal com ja hem dit en la introducció d'aquesta guia la regió de la Campània i la seva capital, la ciutat de Nàpols, tenen una riquesa cultural i paisatgística tan gran i de tanta importància que donen per a omplir bastants dies de visita de qualsevol viatger inquiet.
I com a mostra d'això que diem només cal veure la següent llista de llocs de la regió inscrits com a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco (entre parèntesi figura l'any d'inscripció del bé en aquesta llista):
Patrimonis de la Humanitat de la Unesco a la regió de la Campània
- Palau Reial de Caserta amb el parc, l'aqüeducte de Vanvitelli i el conjunt de San Leucio (1997)
- Longobards a Itàlia, llocs de poder. El Complex de Santa Sofia a Benevento (2011)
- Centre històric de Nàpols (1995)
- Llocs arqueològics de Pompeia, Herculà i Torre Annunziata (1997)
- La Costa Amalfitana (1997)
- El P.N. del Cilento i la Vallo di Diano, amb els llocs arqueològics de Paestum i Velia i la cartoixa de Padula (1997)
En el nostre cas, amb només quatre dies reals i amb el condicionant de viatjar amb una nena de set anys, ens vam plantejar uns objectius modestos, però assolibles.
Pel camí vam haver de deixar alguna cosa que havíem contemplat com a opcional, com per exemple l'ascensió al cràter del mont Vesubi (degut a la mala visibilitat atmosfèrica) o la visita al lloc arqueològic d'Herculà (ja estàvem molt cansats per la visita prèvia a Pompeia).
També ens hagués agradat anar amb el ferri a l'illa de Capri o donar un tomb per Salern i, fins i tot, arribar fins a les ruïnes de Paestum. En fi, això ens dóna una bona excusa per a tornar-hi en un altre viatge.
A continuació fem una breu sinopsi dels llocs que sí vam visitar en aquest viatge:
CASERTA
En aquesta ciutat, situada uns 25 km al nord de Nàpols, vam visitar Palau Reial de Caserta (Reggia di Caserta en italià), un impressionant conjunt arquitectònic d'estil neoclàssic que fou la residència de la família reial dels Borbons de Nàpols. Es va començar a construir l'any 1752 i les obres van acabar quasi un segle després.
Està inspirat en el palau de Versalles, però la seva excepcionalitat rau en la forma com el seu arquitecte, Luigi Vanvitelli, va saber integrar un sumptuós palau i els seus jardins i parcs, amb el seu entorn natural.
Com a curiositat, val a dir que aquest palau ha estat escenari de nombroses superproduccions cinematogràfiques de Hollywood, com per exemple L'amenaça fantasma i L'atac dels clons, de la saga Star Wars, o també Missió Impossible 3, El codi da Vinci i Àngels i dimonis.
Nosaltres vam pagar 8 €/adult (els menors de 18 anys no paguen) per l'entrada que permet la visita només dels jardins del palau (si també es volen visitar les estances del palau llavors l'entrada costa 12 €), tot i que també vam poder visitar alguns interiors dels edificis que conformen el palau.
Els jardins del Palau Reial de Caserta són uns dels jardins reials més importants d'Europa. Estan formats per un jardí d'estil italià, un d'anglès i un passeig que té una longitud de 3 km, on hi podem trobar prades, llacs artificials, glorietes amb estàtues, cascades, etc. Prepareu-vos per a caminar molt (tot i que també hi ha l'opció de llogar bicicletes, anar amb cotxe de cavalls o agafar un minibús), però el lloc s'ho val.
POMPEIA
En aquesta ciutat vam fixar el nostre camp base durant tres dies per la seva centralitat i bones comunicacions respecte als llocs de la Campània que volíem visitar. Pompeia està situada 26 km al sud-est de Nàpols.
Però, en general, l'interès de Pompeia rau en l'extraordinari jaciment arqueològic de l'antiga Pompeia, la ciutat de l'antiga Roma que fou destruïda per l'erupció del veí mont Vesuvi l'any 79 d.C.
Conjuntament amb els llocs arqueològics d'Herculà i Oplontis, Pompeia fou declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1997 pel fet de tractar-se d'un lloc únic al món, ja que per les seves circumstàncies tan especials constitueix un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat.
L'entrada a Pompeia ens costà 13 €/adult (els menors no paguen), però el dia de la nostra visita a Pompeia era el darrer en que s'aplicava aquest preu, perquè a partir de l'1 d'Abril de 2018 el preu puja a 15 €/adult.
Realment es tracta d'un lloc excepcional, ja que el bon estat de conservació de frescos, mosaics, construccions i edificis que daten de quasi 2.000 anys, apart de fruir de la seva inestimable bellesa, ens permeten visualitzar com era la vida llavors.
Les enormes dimensions del recinte, malgrat molts dels llocs excavats no són accessibles als visitants, fan que sigui virtualment impossible veure-ho tot en un dia.
Per aquest motiu és inevitable sortir del recinte, en acabar la visita, amb la sensació d'haver-nos deixat moltes coses per veure. Pot ser útil preparar prèviament la visita i anar ja amb una ruta preestablerta segons les nostres preferències per tal d'optimitzar la visita en temps i en distància recorreguda.
Tot i que Pompeia és un dels llocs turístics més visitats d'Itàlia, la veritat és que les seves grans dimensions fan que la seva visita, en general, no sigui massa agobiant.
SORRENTO
La ciutat de Sorrento es troba a la costa septentrional de la península de Sorrento, uns 50 km al sud de Nàpols, en l'altre extrem de la badia de Nàpols.
Des del nostre humil punt de vista, Sorrento no posseeix res realment excepcional, però tot i així mereix ni que sigui una curta visita, sobretot al capvespre, quan els carrerons del centre històric cobren vida.
I és que en el centre històric de Sorrento encara podem apreciar el traçat ortogonal dels carrers d'origen romà. També tenim alguns edificis interessants, com el Duomo o l'església de Sant Francesc d'Assís, i algunes precioses villes o mansions d'època, com la Villa Fiorentino o el Grand Hotel Excelsior Vittoria.
Des dels jardins del Parc Villa Comunale hi ha unes fantàstiques vistes sobre tota la badia de Nàpols, incloent el Vesubi i la pròpia Nàpols. Més aprop també podrem veure la Marina Piccola sorrentina.
I en la ruta en cotxe des de Pompeia a Sorrento, seguint la carretera SS-145 que ressegueix la costa, hi ha alguns llocs bonics de veure a Castellammare di Stabia i a Vico Equense, incloent alguns miradors sobre els penya-segats que cauen sobre la badia.
COSTA AMALFITANA
La Costa Amalfitana (en italià és Costiera Amalfitana) està situada en el costat sud de la península sorrentina, sobre el golf de Salern, i és una atracció turística de primera magnitud que atrau a molts visitants, tant italians com forans, gràcies a la seva bellesa i a la seva peculiar fesomia.
Al llarg d'aquest tros de costa trobem un total de 13 poblacions (d'est a oest): Vietri sul Mare, Cetara, Maiori, Tramonti, Minori, Ravello, Scala, Atrani, Amalfi, Furore, Praiano i Positano.
La carretera SS-163 uneix les poblacions de Vietri Sul Mare i Positano, en ambdós extrems de la Costa Amalfitana, i són 40 km d'una ruta espectacular que sol figurar en el rànquing de millors carreteres per a conduir.
I és que bona part d'aquest tram de carretera està excavat en la roca dels penya-segats que cauen al mar, proporcionant grans vistes sobre el mar Tirrè a un costat i sobre les muntanyes i penya-segats a l'altre.
Apart del propi interès turístic d'algunes de les poblacions de la Costa Amalfitana, especialment Positano, Amalfi o Ravello, al llarg de la carretera SS-163 hi ha alguns miradors que proporcionen vistes realment espectaculars. I és que, de fet, la pròpia carretera és també una atracció turística en sí.
Per altra banda, heu de tenir en compta que degut a les característiques de la zona és fàcil que aquesta és col·lapsi quan hi ha una gran afluència de visitants, per exemple a l'estiu o en altres períodes vacacionals, com en Setmana Santa. Això significa que es poden crear llargues cues en qualsevol punt de la carretera SS-163 (aquesta és estreta i molt revirada, i qualsevol incident, amb tants vehicles, pot donar lloc a un embús).
També convé saber que els escassos aparcaments que hi ha en les poblacions amalfitanes, sobretot en les més visitades, es poden omplir ràpidament, fent que sigui molt difícil o impossible aparcar en el lloc desitjat.
Tot això, i el fet de que la major part dels seus pobles estan fortament orientats al turisme, pot condicionar la nostra experiència final en la Costa Amalfitana. Per aquest motiu es recomana evitar, si és possible, aquests períodes de màxima afluència. A nosaltres ens va agradar molt la zona, però ens va quedar una sensació agredolça per la massificació turística. I és una llàstima.
NÀPOLS
La ciutat de Nàpols és la capital de la Campània, essent la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població de tot el país. Es troba situada en el costat nord del golf de Nàpols.
Nàpols també reb una gran quantitat de visitants, tot i que entre aquests també s'inclouen aquells que simplement la utilitzen per arribar a altres punts de la campània. Però afortunadament, al menys fins ara, està lluny de convertir-se en un parc temàtic, tal com passa amb altres ciutats italianes com Venècia, Florència o Roma.
La primera impressió quan hom arriba a Nàpols és la d'una ciutat caòtica, bruta i una mica tercermundista, i realment la ciutat és una mica tot això, però precisament això la fa més humana i autèntica. A més, Nàpols arrossega una certa mala fama quant a delinqüència, però el cert és si hom prèn un mínim de precaucions no sembla que sigui molt més perillosa que qualsevol altra gran ciutat europea.
Però tots aquests aspectes tenen poca importància si tenim en compta l'enorme riquesa històrica, artística, cultural i gastronòmica d'aquesta ciutat meridional.
Només dir que el seu centre històric és un dels més grans de tot el món, comptant amb l'increïble número de 448 esglèsies d'interès històric i monumental.
I la seva situació geogràfica, en un extrem del golf de Nàpols i amb el mont Vesubi a tocar, és també un poderós imant per als visitants.
Així doncs, la ciutat de Nàpols mereix una visita de dos o tres dies, com a mínim, per a visitar tot l'imprescindible del seu centre històric, però també altres barris i zones de la ciutat, com el Lungomare (preciós passeig marítim que inclou els carrers Nazario Sauro, Partenope, Caracciolo i Mergellina), Chiaia, Vomero o el Quartieri Spagnoli.
El centre històric de Nàpols i barris limítrofs es poden visitar a peu perquè la zona és força compacte. De tota manera hi ha tres línies de metro, tres línies de tramvia i nombroses línies d'autobús, però aquest darrer pot no ser molt pràctic a causa dels freqüents embussos que pateix la ciutat. Molt útils, en canvi, són els funiculars que pugen al barri de Vomero des del centre.
Galeria de fotos de la Campània
