ITÀLIA
Relat d'una escapada a Bèrgam i el nord d'Itàlia
Data viatge: 
Introducció
La possibilitat de realitzar vols econòmics des dels descentralitzats aeroports de Girona i Reus ens ofereix als enamorats de les escapades un ventall de descobertes. En aquesta ocasió, i sense saber massa on anàvem, vàrem aconseguir uns vols amb Ryanair a Bèrgam, un aeroport proper a Milà, per un cap de setmana de tres dies (20 € per persona anar i tornar).
La Llombardia és una regió situada al nord d'Itàlia fent frontera amb Suïssa. La seva orografia variada i el llegat de la història conjuntament amb una bona gastronomia són uns ingredients ideals que asseguren una bona estada. L'aeroport d'Orio al Serio està situat en el centre de la província, així que un cop arribats hi ha opcions per tots els gustos: al sud predominen les ciutats medievals i les zones vinícoles i al nord els llacs i les muntanyes. Pels amants de la Fòrmula 1 a pocs quilòmetres hi ha el circuit de Monza.
Fitxa tècnica del viatge
Dates del viatge
El viatge el vàrem dur a terme del 20 al 22 de setembre de 2008. En aquesta zona hi ha atractius durant tot l'any. A l'estiu i primavera es poden fer caminades, banys... a la tardor hi ha bolets i a l'hivern gaudir de la gran quantitat de pistes d'esquí.
Pressupost: allotjament, transport, alimentacióL'allotjament a les grans ciutats (Milà, Bèrgam...) no és precisament econòmic. Els preus que havíem mirat per internet podien arribar amb facilitat als 50 € per persona i nit, sobretot en els allotjament més ben comunicats. Tot i això hi ha altres alternatives per a dormir, com els càmpings que també lloguen bungalows o allotjaments més allunyats que compensen amb el seu encant. Els albergs juvenils cobren aproximadament 20 € el llit en habitació compartida.
La Llombardia està molt ben comunicada amb transport públic (autobús i tren), sobretot entre les grans ciutats. Si volem visitar el nord és més recomanable el cotxe de lloguer, ja que hi ha zones on no arriba el transport públic. És per això que varem llogar un cotxe (dos dies, 52 €) que ens permetia recórrer la zona amb llibertat i aprofitar més el poc temps que disposàvem. Com que tampoc sabíem ben bé quin recorregut faríem no varem reservar cap allotjament.
El menjar és bo i variat, però a preus d'aquí. No cal parlar dels arrossos i pastes, el formatge Grana Padano, els embotits... sense esmentar els gelats o el cafè i les seves variants. Es pot trobar pa variat a totes les poblacions i, fins i tot, fer-te fer paninis (entrepans) a les salumerias. El menjar consisteix en antipasto (per picar), un primer plat de pasta o arròs i un segon de carn o peix amb contorni (acompanyament). La veritat és que pel nostre gust, amb un sol plat de pasta abundant i uns bons postres ja quedés més que satisfet.
Guies utilitzades
Italia. Guías visuales El País Aguilar. 9a edició, 2006.
DIARI D'UNA ESCAPADA A BÈRGAM I EL NORD D'ITÀLIA
Dissabte 20 de setembre
El nostre vol de Ryanair cap a l'aeroport Orio al Serio, al bell mig de la regió italiana de la Llombardia i proper a Milà, surt a les 6:45 del matí del dissabte des de Girona. Hem pogut fer el check-in d'anada i tornada des de casa, així que anem tranquils fins l'aeroport sense necessitat de fer cap cua per la targeta d'embarcament. Deixem el cotxe en un pàrquing proper (5 € al dia). Els vols els varem comprar ja fa temps, quan buscant per internet varem trobar l'anada i la tornada amb taxes incloses per 20 € per persona i el cotxe el vàrem llogar a través d'internet uns dies abans (52 € per dos dies).
El vol no dura més d'una hora i vint minuts. En arribar ja és clar i, tot i que les companyies de lloguer de cotxes obren oficialment a les 8:30, la d'Europcar (el preu més econòmic que hem trobat per internet) ja està funcionant a les 8 del matí. Hem llogat un cotxe petit, però ens donen una Kangoo novíssima, enorme i molt confortable pel mateix preu. Dins el mateix aeroport hi ha una oficina de turisme on trobem algun mapa de la zona (dins el cotxe no hi ha cap mapa de carreteres).
Per anar al pàrquing del cotxe de l'aeroport hi ha un servei d'autobús que en cinc minuts et deixa al pàrquing compartit de totes les companyies. Un cop allà agafem el nostre flamant vehicle i posem rumb a l'oest. Sortint de l'aeroport veiem la ciutat de Bèrgam molt propera i enfilada dalt un turó. La visitarem l'últim dia.
Conduir pel nord d'Itàlia sense utilitzar les strada (autopistes de peatge) és un exercici de paciència que té l'avantatge de permetre't gaudir dels paisatges. La majoria de les carreteres són estretes i tenen la velocitat limitada a 70 km/h, malgrat que es creuen moltes poblacions i gran part del recorregut està limitat a 50 km/h. Les retencions en la zona del llac Como (suposem que per ser cap de setmana) o de retorn a Bèrgam estan assegurades.
Sortint de l'aeroport agafem la carretera en direcció al llac Como. Parem a Cisano Bergamasco (25 km), on fem un cafè a l'Oratorio de darrera l'església, un típic bar-punt de trobada de poble. Aparquem davant la biblioteca i posem el disc horari que ja duu incorporat el cotxe (molts aparcaments no són de pagament, però tenen estades màximes d'estacionament). Després de refer energies tornem a parar en veure un forn a Calolziocorte. Carreguem de pa, grissini i pasta tradicional (Pizzocherri). Al mercat del costat comprem aigua, formatge i més pasta.
La població de Calolziocorte està just abans d'arribar a Lecco (34'5 km), ja en la ribera del llac Como. En el recorregut pel costat del llac veiem pobles enfilats als turons amb esglésies i alts campanars. Per la vora del llac hi ha zones verdes que conviden a passejar.
En aquesta zona trobem una mica de retenció per agafar el trencant cap a la ciutat de Como. Un cop hi arribem aparquem prop del centre i ens passegem pels carrers empedrats. El dissabte és mercat, però aquest està situat en el perímetre del centre antic i només ens hi passegem en un petit tram. El casc antic és bonic i està força animat. Visitem la plaça Cavour, el Duomo del segle XIV (atenció tanquen de 12 a 15 h), la basílica Sant Fedele i alguna església més que anem trobant pels voltants. Ens desplacem amb el cotxe fins la zona propera al llac on veiem el tempio Voltiano, comprem embotit en una fira de productes típics (després de tastar-ne molts!!) i passegem pel costat del llac veient les poblacions de l'altra riba.
Continuem el nostre camí en direcció nord pel costat del llac veient pobles com Tavernola, Cernobbio, Moltrasio, Urio, Brienno, Argegno.... Anem trobant poblacions pintoresques amb esglésies boniques. Parem quan trobem un espai públic a Ossucio (95 km), just davant de l'illa de Comacina. En aquest prat al costat del llac hi ha bones vistes i tranquil·litat. Hi ha bancs i taules sota les oliveres i un grup d'ànecs se'ns passegen, atrevits, pel voltant. Mentre ens atipem, relaxats, les embarcacions es passegen navegant en aquest tranquil llac de postal.
Arribem a Tremezzo, on hi ha forces cafès al costat del llac i fem una parada per anar a visitar Villa Carlotta. Durant tot el recorregut hem anat veient a banda i banda del llac les fantàstiques cases senyorials. Villa Carlotta té uns bons jardins i en el seu interior una col·lecció d'art. Fem una bona passejada per les diferents zones del jardí amb vistes al llac, però la casa, tot i ser senyorial, no és tant bonica com d'altres que hem vist durant el recorregut. Cal pagar una entrada de 8 € per persona per accedir al recinte.
El llac de Como està situat a 198 metres per sobre el nivell del mar i té una fondària màxima de 414 metres, ocupant una superfície de 145 km². Convida a una estada relaxada de més dies tot gaudint de passejades amb vaixell, la visita de pobles típics... En la seva part més nord hi ha un transbordador que evita haver de fer tota la volta al llac.
Després de la visita continuem el camí en direcció nord i agafem el trencant cap a Sondrio. Travessem cinc o sis túnels per arribar a Rumo (120'7 km), on tenim unes bones vistes de les muntanyes. En el camí fins a Sondrio es poden veure les altes vinyes enfilades als vessants de les muntanyes de la vall de Valtellina. Arribem a Sondrio que encara és clar i decidim fer un tros més de camí, ja que la zona al seu voltant és força industrial. Comencem a veure els primers pics nevats, però la carretera és bona.
Arribem a la Villa de Tirano que ja fosqueja. Veiem un anunci de Bed&Breakfast a Stazona, un poblet proper. Ens hi arribem, però no hi ha ningú a la casa. A quatre quilòmetres d'aquí està Tirano i busquem lloc a l'hotel Bernina, situat davant l'estació del Trenino Rosso, patrimoni de la Humanitat. Tot el poble té ocupació màxima, però la recepcionista, de Salamanca i casada amb un suís, ens troba un allotjament a pocs quilòmetres. Coincidim amb una altra parella alemanya que també està buscant allotjament i arribem al mateix temps a l'hotel Franca (Tel. 0342/770064) de Tovo, a 10 minuts de cotxe en direcció a Bornio.
Ens quedem les últimes habitacions d'aquest hotel d'arquitectura tirolesa. Dormim en una casa propera a la principal amb totes les comoditats, jardí i piscina. Sopem un fantàstic filet a la brasa i spizzialone, un plat típic de la zona fet amb un pasta d'un tipus de blat negre, patata i col.
Diumenge 21 de setembre
La vall de Valtellina és una àmplia regió molt productiva, esquitxada de vinyes enfilades a les muntanyes. A la plana hi ha molts pomers carregats amb les famoses pomes de la regió a punt de collir i venedors de mel.
La nit anterior ens hem plantejat agafar Il Trenino Rosso, que en poc més de dues hores i a través d'un paisatge espectacular arriba a la població suïssa de Sant Moritz (a partir de 18 € per persona). Tot i això descartem l'opció, ja que ens agradaria poder visitar el parc natural d'Stelvio i amb el poc temps que disposem no ho podem fer tot, així que ens ho apuntem per una altra visita.
Arribant a Tirano aparquem prop del centre (gratuït els diumenges) i visitem la catedral, que té un interior espectacular, la zona antiga de la ciutat i l'estació del Trenino. Veiem passar el tren vermell que comparteix durant uns quilòmetres la carretera en direcció a Suïssa. Comprem pa i foccaccios de formatge a la fleca que hi ha davant l'església de la Madonna di Tirano.
Emprenem el camí en direcció a Bormio, a 33 km de Tirano. La carretera es va enfilant i travessem una gran quantitat de túnels de més d'un i dos quilòmetres (tot gratuït). Les muntanyes amb els cims nevats estan molt properes i gairebé sense adonar-nos-en arribem a aquest poble que té tots els serveis i comoditats necessàries per constituir una bona base per explorar la zona (també hi ha una oficina de turisme). La majoria de cases són de fusta i tots els balcons estan plens de flors.
Encara que no volem passar la frontera Suïssa sí que recorrem un tros de l'espectacular carretera que hi porta i en la que podem trobar les famoses termes de Bormio. Ens quedem a 2.000 metres d'alçada, al bar Kiosk National Park (un petit establiment de descans al costat d'una impressionant cascada), veient com les motos i els cotxes de luxe gaudeixen del tram més espectacular del recorregut. Pel camí túnels impossibles, carretera estreta i vistes impressionants.
Des del punt de partida de Bormio ens dirigim a una altra vall per travessar verticalment el Parco Nazionale dello Stelvio, el parc natural més gran d'Itàlia. Travessem alguns pobles encantadors i veiem casetes enfilades a les muntanyes que aviat treuen el nas imponents i empolsinades. La carretera no para de pujar i la possibilitat de caminades i petits recorreguts és present per tot arreu. Agafem un trencant a l'esquerra (301 km) seguint un indicador d'àrea de picnic amb punt d'aigua inclòs. Mengem a la preciosa àrea de Ponte delle Veche, a 2.047 metres d'alçada, amb bancs i taules de fusta, una font d'aigua glaçada i una barbacoa amb imponents vistes a les muntanyes del voltant. Hi ha cartells indicadors de caminades, rutes amb bicicleta i un refugi proper. Mentre mengem pa amb formatge Grana Padano i salumi contemplem el Pizzo Tressero, de 3.594 metres, la Cima Valumbrina, de 3224, la Punta de San Matteo de 3678...
En el cim del Passo di Gavia es pot gaudir d'un paisatge sublim amb les glaceres molt properes i el llac Blanc envoltat de boira i misteri. En canviar de vessant el recorregut és tot de baixada, però ens acompanya una boira espessa que fa encara més irreal la vegetació i els cingles que es desplomen sota nostra. La carretera, amb pendents del 17%, és encara més estreta que la de pujada. Després travessem l'anomenada Val Camonica molt més oberta i poblada que d'altres valls que hem vist. Arribem a Ebola, en el quilòmetre 349 del recorregut. A prop agafem el trencant en direcció a Brescia.
Tenim pensat parar al Parco Nazionale delle Incisioni Rupestri (reconegut per l'Unesco), on es poden veure inscripcions datades des de l'edat de bronze fins a la romana amb alguns misteris interessants per descobrir. Per això parem a Capodiponte (369 km) i seguim les indicacions. S'hi ha d'accedir a peu, però el cotxe es pot deixar a la mateixa base del camí. Abans d'arribar a l'entrada (4 € per persona) hi ha 10 minuts de caminada i un cop s'ha entrat es pot triar quin recorregut fer depenent del temps, interessos... amb ajut del mapa. Acabem fent tot el recorregut sencer perquè la visita és molt interessant i el paisatge amb grans castanyers carregats en aquesta època de l'any és molt agradable.
Continuem el recorregut en direcció a Bèrgam, però a l'alçada d'Spinone al Lago, un petit poblet al costat del llac di Endine, ja estem cansats de la retenció i decidim quedar-nos en un albergo al costat de la carretera amb un aspecte molt bo. L'hotel Azzurra (telèfon 035 810076) és un edifici nou amb una pizzeria a la planta baixa i unes habitacions acabades d'inaugurar (algunes encara inacabades). Teníem pensat dormir en alguna població propera (havíem buscat diferents opcions de turisme rural prop de Bèrgam a través d'internet), però ja ens va bé quedar-nos en aquesta encantadora població de gent molt agradable que ens permet passejar-nos tranquil·lament pel costat del llac i menjar unes pizzes espectaculars en el mateix establiment. A Spinone al Lago hi trobem una curiosa església dedicada a Sant Pere i Sant Pau construïda en el segle XI i que va patir una modificació del seu angle uns segles més tard. L'efecte òptic de la modificació és curiós.
Dilluns 22 de setembre
Avui és el nostre últim dia a Itàlia. Ens llevem a les set perquè volem anar molt tranquils i, tot i estar a pocs quilòmetres de Bèrgam, hem tingut ja alguna experiència amb les retencions que no volem repetir. Tenim temps de tornar al llac per esmorzar i passejar una mica abans de marxar. Posem benzina pel camí i tot i així arribem escandalosament puntuals a l'aeroport. Pel camí hem pogut veure les fantàstiques muntanyes properes a Bèrgam i indicadors per les quantioses estacions d'esquí (Spiazzi, Lizzola, Schilpario, Colere, Presolana...) que ja es preparen per la temporada hivernal. A les 9 ja estem deixant el cotxe i després que el shuttle bus ens torni a la terminal deixem la maleta al loccio (4 €) per visitar la ciutat ja més tranquils.
Des de l'aeroport veiem la ciutat de Bèrgam enfilada en un turó. Els seus monuments ja es veuen esplendorosos en la llunyania i és que aquesta ciutat va ser governada sota la influència arquitectònica de Venècia des del segle XV al XVIII. L'autobús públic que surt de davant la terminal ens porta al cor de la ciutat. El bitllet de l'autobús s'ha de comprar en unes màquines expenedores que hi ha a les parades on també hi ha un plànol amb les diferents parades que hi ha dins la ciutat. Nosaltres comprem un bitllet giornalero que ens permet agafar transports públics durant tot el dia (desplaçar-nos en bus per la ciutat, fins l'aeroport i agafar els funiculars) per 3'50 € per persona. El preu del viatge en autobús des de l'aeroport és de 1'70 € i l'abonament per cinc dies 3 €.
El dilluns és dia de mercat a Bèrgam i hi ha una mica més de moviment a l'exterior de la ciutat antiga. Comencem el recorregut pujant al funicular de San Giacomo que ens deixa a la medieval città alta. Aquí fem un capuccino al bar Doce (Via Gombito, 13) i ens comprem unes pastes típiques a la pastisseria Nessi (Via Gombito, 34). La visita del Duomo, la Cappella Colleoni, la piazza Vecchia, la Torre del Comune, l'exterior de la Biblioteca Civica (tancada dilluns), el Palazzo della Ragione (en restauració), il parco delle Rimembranze, els carrers empedrats, les muralles... ens fascina. Fa bon temps i és agradable passejar-se gairebé sols per aquesta fantàstica ciutat amb un gran llegat cultural.
Travessem la porta de Giacomo i baixem per l'scaletta que ens porta a la città bassa. L'ambient per aquesta part de la ciutat, amb circulació de cotxes i homes de negocis caminant amb decisió, és diferent, però també ens permet mesurar-ne el pols. Els grans castanyers bords que hi ha als carrers comencen a deixar anar les enormes i rodones castanyes que trobem per tot arreu... Això no impedeix que ens atipem de gelats, cafès i pasta en aquests últims dies del mes de setembre a Bèrgam. Mengem al BarCode 212 (Via Ghislanzoni, 42), una mica fashion, però amb bones taules assoleiades a l'exterior (el dilluns molts establiments i botigues són tancats i no tenim gaires més opcions per la zona). Estem molt propers a l'estació de trens, una de les parades dels autobusos que van directament a l'aeroport.
Pugem a les 15:00 a l'autobús, una mica apretadets, i quan arribem a l'aeroport (15 minuts més tard) trobem que el vol s'ha endarrerit. Només ens queda esperar recordant l'estada abans d'agafar l'avió i tornar a Girona... ben bé com si d'un viatge amb autobús fos.