Relat d'un viatge al nord d'Itàlia i Venècia

Vam sortir de casa per a sortir en avió a les 14:00 des de l'aeroport de Reus. Arribàvem a l'aeroport italià de Treviso a les 15:00 i només arribar ja vam anar directes a l'oficina d'Avis per a agafar el cotxe que ja havia llogat feia mesos.

A les 16:15 sortíem en direcció a Lazise, al lllac di Garda. Cap problema. Els italians condueixen com els catalans, però de vegades fan algun adelantament que déu n'hi do... Abans d'arribar al càmping vam veure un súper i vam parar a comprar menjar per tota la setmana. A les 19.00 arribàvem al càmping Piani di Clodia, a Lazise, al costat del llac di Garda. Quan vam arribar ens va decebre el bungalow perquè feia una calor que et mories. Estava tot tancat i sense l'aire condicionat posat. Ho vam obrir tot, vam posar l'aire i vam decidir anar al llac a banyar-nos perquè les piscines tancaven a les 19.00. El llac era meravellós per a banyar-te, amb una aigua clara, clara.

Al final la caseta del bungalow no va estar malament. Al matí quan marxàvem deixàvem l'aire a 27ºC i quan arribàvem la casa estava súper bé. A la nit tancàvem l'aire i només deixàvem mig obertes algunes finestres.

A la nit vam sortir a donar un tomb pel càmping: hi havia espectacle tipus guiri de Tenerife o Salou, però millor. A les 23:00 acabava tot. Hi havia molt holandès, austríac, alemany, ...Les piscines eren... una passada. La veritat és que és un càmping per a passar-hi tot el dia, però el meu plan era aprofitar per a conèixer una mica la zona.

M'agradaria dir que no va estar malament, però va ser una pena perquè no sabia molt bé què visitar i va fallar una mica. També vaig haver de fer un canvi de plans perquè feia calor i cada dia, entre les 14 i 15 hores, tornàvem a casa per a descansar i fer piscina fins a les 18:00.

Ens vam aixecar i la veritat és que no sabíem on anar, no sabíem per on començar. Al final vaig decidir fer la volta sencera al llac di Garda, cosa que no recomano perquè es triga molt temps a fer-ho. Vaig ser ruca perquè hauria d'haver deixat els pobles del costat de Lazise per a fer per les tardes, ja que sortíem del càmping sobre les 18:00 i llavors ens quedaven poques hores per rodar.

Bé, vam començar visitant Bardolino, Garda i Torri del Benaco. Són pobles similars i bonics. De totes maneres son molt turístics i hi ha molta botiga. La veritat és que ja no recordava que Itàlia és el país de la moda, i és ben cert.

Després vam anar cap a Malcesine, també molt maco, potser més i diferent també. M'hagués agradat pujar al telefèric del mont Baldo, però no donava temps a tot. Diuen que val la pena de fer-ho un dia clar per a veure tota la vista del llac di Garda. Després vam parar a Torbole, però no val la pena. Vam continuar per Riva di Garda, un poble més senyorial. Llavors vam començar a baixar cap a baix per l'altre costat. Allí hi ha molt tros de túnel. Volíem parar a Limone del Garda, però ens el vam passar, equivocant-me amb el GPS. Ja no vam poder parar en cap lloc més perquè eren les 22:15 quan arribàvem al càmping.

En les poblacions normalment aparcàvem el cotxe en uns pàrquings on posa "una ora" o "dos oras". Sembla que si et posa això només has d'agafar un rellotge que tens de plàstic dins del cotxe, al parabrises, i si al cartell posa 1 hora i son les 11, per exemple, llavors cal posar l'hora real en aquest rellotge i a les 12 ja has de marxar, perquè sinó...multa. Nosaltres no ho sabíem i vam començar bé, amb una multa. Cal fixar-se que hi ha unes línies de color gris (em sembla). En altres pobles hi havia línea blava i pagaves al parquímetre. Em va estranyar molt llegir als fòrums moltes coses d'Itàlia, però mai res d'això dels rellotges al cotxe que us he explicat.

Al matí vam anar a Verona. El cotxe el vam aparcar en un dels pàrquing del centre i bé. La veritat és que Verona és maca. Vam visitar l'Arena. Vam tenir sort que estava obert. Havia llegit que els dilluns estava tancat, però vam tenir molta sort. Vam caminar pels carrers, vam arribar a la plaça més famosa d'allí que era també molt bonica, amb els seu mercat. També vam passar per la casa de la Julieta. Al final de camí cap al cotxe vam veure que hi havia un trenet i vam poder fer una passejada. Amb el trenet no vam passar per la zona que ja havíem vist perquè son carrers peatonals, però vam veure altres coses, no tan maques però bé.

Una cosa que m'ha sorprès del país és que els italians són tranquils. Jo pensava que eren com nosaltres, uns exaltats, però que va, en realitat viuen bé. Em va agradar la seva manera de ser. També van ser sempre amables. De si són guapos o no ja no us ho puc dir gaire, perquè al càmping gairebé el 95% eren estrangers i a Venècia hi havia també molts estrangers.

A la tarda vam fer piscina i a les 17:30 vam anar a Dezenzano. Després vam visitar Sirmione, que és maco, però tampoc tant. És interessant perquè hi ha una península. Volia anar a Saló, però hi havia força estona i tot no pot ser. A la tornada els hi vaig dir que volia anar a banyar-me al llac i al final es van animar tots. I que bé! L'aigua estava súper i això que eren les 21:30.

El dilluns al matí vam anar a Mantova. Maco. Hi ha molta gent en bici. Et sorprèn veure una senyora tota maca en la bici. Desprès vam anar a Solferino. És un poble petitet i no hi ha gairebé res, però el recomano per a veure un poble no tant turístic.

Després vam anar a Borghetto, un poble que ni l'havien anomenat i és el més bonic. De fet, li vaig dir a la noia del càmping que no volíem visitar lloc tan turístics, que volíem quelcom diferent. El poble és petitíssim, però encantador. No vam poder visitar el castell perquè eren la una passades. Hi havia un cartell on el classificava dels més bonics. En el moment que hi vam anar estaven fent un anunci de cotxes de la BMW. No paraven de passar pel pontet.

Després vam anar cap al càmping i a les 18:00 ja tornàvem a estar en marxa cap a Peschiera del Garda i després a Lazise. Els dos macos.

Al matí vam anar a Trento. Va ser una pena perquè vam perdre una hora de la manera més tonta. Vaig posar Trento al GPS i no em vaig adonar que l'aparell em marcava un altre poble que hi ha al sud. Quan em vaig adonar ja havia passat una hora. Només fèiem que rodar i rodar. Trento és bonic i val la pena. També vam parar a Roveretto.

A la tarda vam anar a Bardolino i novament a Lazise. Ja hi havíem estat, però no volia fer gaires quilòmetres.

Al matí vam anar al llac d'Iseo. Allí vam agafar un vaixell cap a una illa que hi ha al mig del llac. Quan vam arribar vam veure que era molt petitet i que ens donava temps a anar caminant (em sembla 2 km) fins a l'altra població, a més allí podies agafar el vaixell de tornada també, però les nenes no volien caminar i els altres grans no em van ajudar a animar-les.

La veritat és que no va ser una excursió meravellosa, però tampoc horrorosa. M'havien recomanat fer-ho així o donar la volta al llac. No obstant, potser vam escollir la millor opció i així fèiem quelcom diferent. A la tarda vam tornar a Torri del Benaco.

A la nit vam sortir a donar un tomb pel càmping i vam veure part del xou. Va estar bé.

No vam estar a Milan. Em sap greu, però pel que vaig llegir a internet al final ho vam descartar. Diuen que només és maca la catedral i la zona comercial amb les seves gal.leries. Vaig trobar que seria un caos el tràfic i que a més ens costaria una fortuna el pàrquing. Hi havia l'opció d'anar en tren, però també em sabia greu desaprofitar el cotxe de lloguer. Si hagués sabut d'algun lloc proper a Milan on deixar el cotxe i poder agafar un tren, hi hagués anat.

Aquella nit hi havia l'opció d'anar a veure l'òpera Aida de Verdi a la mateixa Arena de Verona. Sortien excursions programades des del mateix càmping. Al final no ens vam animar perquè havíem de sortir passades les 19:00, començava a les 21:15 i durava unes 3 hores, la qual cosa vol dir que no arribaves a casa fins a les 2 de matí. M'hagués agradat, però 3 hores...

Abans de marxar vam deixar el bungalow net, no ens costava gaire i així ens estalviàvem 40 €. A les 10 havíem de deixar-lo, però passades les 9 ja marxàvem.

De camí cap a Venècia teníem Vizenza i Padova. Em van aconsellar parar millor a Padova i així ho vam fer. Vam arribar allà les 11 i ens va costar un horror trobar aparcament, tot i pagar. No ens va agradar gaire i a més a més l'església de Padova estava apartada del centre i ja no hi vam anar. Potser ens haguéssim atansat amb el cotxe per veure-la de fora, però ens van trucar els de l'apartament per dir-nos que hi havia vaga de transports a Venècia i que ens costaria d'arribar-hi.

Així que vam decidir anar cap a Mestre a tornar el cotxe. Havíem de tornar-lo a les 16:00, però passades les 13:00 ja hi érem. Quan vam arribar l'oficina estava tancada i no obria fins a les 15:00. Vaig aprofitar per anar a mirar si podíem anar a Venècia, però em van dir que la cosa estava malament, tothom estava esperant. Llavors vam pensar que potser ens deixarien tornar el cotxe a Venècia mateix, ja que a la plaça di Roma hi ha una altra oficina Avis i així va ser. Quan va arribar el senyor de l'oficina de Mestre no ens va posar cap problema. Així que vam anar-hi i en 20 minuts ja estàvem a Venècia.

Llavors vaig trucar als de l'apartament i vam quedar en trobar-nos al campo (plaça) Luca, molt a prop del pont de Rialto. Vam trigar una mitja hora fins allí caminant. Hi havia la possibilitat d'agafar un taxi aquàtic, però els preus son molt alts. Quina caminada!!!.

Llavors la noia de l'apartament ens va dir que hi havia hagut un problema amb l'apartament que en principi havíem triat i que ens donarien un altre també molt a prop d'allí. El que passa sempre!!! L'apartament era per a 6 persones, tal com havíem quedat. Era a 3 minuts del ponte Rialto, al barri de San Marcos, cosa que estava molt bé. Però era una mica tètric. De fet tot el centre de Venècia és una mica així. Li vaig preguntar si tenia aire condicionat i em va dir que no, que només hi havia dos ventiladors. La noia ens el va ensenyar en 5 minuts i va marxar pitant.

Suposo que va ser per a que no veiéssim que hi havia només 4 cadires, 5 plats, 5 forquilles, que no teníem aigua calenta, no hi havia ni microones ni forn, no hi havia ni una perxa, hi havia moqueta, era molt fosc, no hi havia ni ratllador, ni un ganivet decent per tallar... I tot i haver-hi una rentadora i un petit rentaplats, no vam ni tocar-ho, perquè segur que només estaven per fer bonic.

El que també va estar malament és que era massa cèntric i això implica soroll. Donàvem a varis carrers, entre ells el carrer Fabbi o Fabbri, i és un continu de passar gent. A més, els italians que vivien al voltatnt de l'apartament començaven a treballar a les 7 del matí i només feies que sentir portes, claus... Menys mal que la roba de llit i les tovalloles estaven impecable.

Jo em conformo amb poc, però em va saber greu per la gent que venia amb mi. Jo ho havia organitzat tot i em sentia responsable. L'apartament el vaig trobar a través de la mateixa pàgina de Ryanair (on vaig comprar els bitllets d'avió). Els apartamentes s'anomenen Dimora Veneziana i el nostre era al ponte Rialto, per a sis persones. Als comentaris dels viatgers uns deien que bé i uns altres que no tan bé. Hagués pogut trucar, però al fòrum també deien que de vegades no contestaven. A l'hora de marxar la noia dels apartaments em va dir que tan sols deixés les claus sobre la taula i que marxés. Suposo que se li devia caure la cara de vergonya i preferia no veure'ns.

Bé, després d'una dutxa freda (quin remei!!) vam sortir a comprar. La noia ens va marcar al mapa varis súpers. De camí cap al que buscàvem vam veure'n un altre i hi vam entrar. No era barat, però estàvem a Venècia.

Després de deixar la compra vam anar a donar un tomb i, com no, vam donar a la plaça San Marcos. No sé com ho fèiem, però sempre anàvem a parar allí.

La veritat és que la ciutat està molt ben indicada, ja que tota l'estona et trobes cartells que t'indiquen per anar a la plaça San Marcos, Vaporetos, ponte Rialto i a Ferrovia (estació de trens). També, de vegades, t'indiquen algun lloc d'interès. No obstant, si busques segons quin carrer, et pot costar.

El que sí que em va estranyar és que ningú em digués que era millor no anar-hi amb cotxets de crios. Hi ha infinitat de ponts i els pobres pares els veus carregar el cotxet una i altra vegada. Teniu-ho molt en compte si penseu anar-hi. També em va xocar no veure tants immigrants com a Catalunya. Potser a Venècia n'hi havia més, però no com a casa nostra.

Al matí vam decidir fer coses a prop d'allí i no agafar cap vaporetto fins al mig dia. Vam esperar a treure les Travel Cards perquè marxàvem al cap de 3 dies a les 12 del matí i així podíem agafar la targeta de 3 dies sencers i ens sortia més bé de preu (les hauríem tret el primer dia, només arribar, però per culpa de la vaga no va poder ser). El tiquet comença a funcionar una vegada el valides en una de les màquines que hi ha abans de pujar al vaporetto. Durant la nostra visita a Venècia ens van demanar els tiquets tres cops. I els dos últims cops quan marxàvem. Així que vigileu.

Bé, al matí vam anar cap al Ponte Rialto i vam anar caminant fins als mercats de peix i verdures que hi ha al costat. Després vam caminar pel barrri de San Polo i ens vam arribar a l'església de Santa Maria Gloriosa dei Frari. Va ser una pena perquè estava tancada degut a un casament. Després vam agafar un vaporetto per tornar a casa.

A la tarda vam anar caminant fins a Fundamenta Nova per agafar el vaixell cap a Murano. Va ser una gran idea anar caminant, així vam explorar altres barris, en aquest cas el de Cannalegio. En aquest barri hi viuen molts venecians. Vam aprofitar de visitar l'església de Giovanni e Paolo. Volíem anar al Ghetto i també visitar una mica la part jueva, però tot no pot ser. També us recomano menjar en un dels restaurants al costat de Fundamenta Nova. Nosaltres no vam anar de restaurant perquè teníem l'apartament, i la veritat és que t'estalvies molts diners, però us els recomano perquè el preu no estava malament i no feia mala pinta.

De totes formes cada dia compràvem trossos de pizza que venen en petits comerços. A la zona del Lago du Garda acostumaven a ser gruixudes, però a Venècia eren primes. A Internet havia llegit de la Pizzeria d'Angelo. La vaig trobar i no estaven malament, però tampoc estaven malament les altres. Aquesta pizzeria està al carrer della Mandola nº 3711, molt a prop del nostre apartament, al barri de San Marcos.

Vam agafar el vaporetto cap a Murano i la veritat és que no va valer massa la pena perquè era dissabte per la tarda i estaven tancades les fàbriques per a veure com treballen el vidre. Després vam anar a Piazzale di Roma per a comprar els bitllets d'autobús per anar a l'aeroport de Treviso a la tornada. Costaven 5 € per persona i ja els vaig agafar per anar sense problemes. Tenen un full amb tots els vols impresos, ho tenen molt controlat.

Després vam agafar un altre vaporetto, però el de la línea 2 ja que va més lent. Vam tenir sort perquè eren les 7 de la tarda, estava súper tranquil i vam poder gaudir del gran canal tranquil·lament. Vam parar a la plaça San Marcos i vam anar caminant fins a casa. També vaig llegir que valia la pena agafar el vaporetto de nit, i veure Venècia by night, així que també vam sortir a donar un tomb per la nit.

M'agradaria dir-vos que Venècia és bonica, però gran part dels edificis son vells i els falta una neteja. Alguna gent la troben una mica tètrica, però és que hi ha molts diners a gastar en reparacions.

Al matí vam anar a la plaça San Marcos i allí vam agafar el vaporetto cap a St Maria de la Salute, al barri de Dorsoduro. També vam aprofitar per veure de lluny el pont del Suspirs. Val la pena anar a les esglésies pel matí perquè, si mal no recordo, estan més o menys obertes de les 9:45 a les 12:30 i de 14:30 a 17:30, però ho haureu de comprovar. A venècia hi ha infinitat d'esglésies, cosa que mai m'hagués imaginat. Em sembla que és la ciutat on hi ha més esglésies del món.

Després vam aprofitar que estàvem em aquell barri i vam entrar a l'Acadèmia a veure els Tizianos, Veronés... no va estar malament, però no son els millors pintors, en la meva opinió. La meva mare i les nenes no van pagar, així que ens va sortir bé de preu. Des de allí vam anar caminant cap a casa, cosa que val la pena per a conèixer millor la ciutat.

Després de dinar li vam fer pagar a la iaia un passeig en gòndola. Ens va costar 80 € a tots 6 i vam donar un tomb de 40 minuts. No va ser al·lucinant però... hi vam pujar. El gondoler que ens va tocar semblava maco, però no va xerrar gens. Això sí, cada cop que hi havia poca visió cridava "eooo" i així feia saber que algú passava. En la meva opinió és millor veure-les i trobo que és una pena que no i hagi servei de fotos, seria una bona manera de guanyar-se la vida.

Una cosa important per a la gent que no pugui o vulgui gastar-se els 80 € (alguns et demanen 100 € per passar per sota del Pont Rialto) és que hi ha una gòndola que s'anomena traghetto. Les coneixeràs perquè en comptes d'un gondoler n'hi ha dos. Estan normalment en alguns llocs del gran canal i també els vaig veure al pont del costat de l'Accademia. I què fan? Et travessen a l'altre costat, cosa que et pot costar 1 € per persona (havia llegit que costava 0.5 per persona, però jo vaig preguntar i em van dir 1 €). L'únic inconvenient és que jo vaig veure que la gent anava dreta i jo, personalment, no me'n fiaria massa.

I a la nit, sabeu què?, vam anar a un concert de música barroca i òpera. Al costat del nostre apartament hi havia l'Escola Grande di San Teodoro i ens vam animar a anar-hi. Va començar a les 20:30 i va acabar a les 22:00. A mi em va agradar molt. Valia 35 € als seients de davant i 25 € els de darrera. Van tocar unes 14 peces de Le Nozze di Figaro, La Traviata, Don Giovanni, Tosca... També us he de dir que hi va haver gent que a la segona part ja no va entrar un altre cop, però només uns pocs. No era un teatre, simplement una sala maca, això sí, sense aire condicionat. Però a mi em va agradar i el temps em va passar volant. Jo us ho recomano, això sí potser no per estar-hi més temps perquè les cadires son normals. Els sopranos i l'orquestra ho van fer súper, al meu gust. Com era d'esperar vam arribar a casa cantant.

L'últim dia a Venècia vam aprofitar per visitar la basílica de San Marcos. Quan vam arribar hi havia bastanta cua, però en mitja horeta ja érem dintre. Aneu amb compte perquè si portes motxilles te les fan deixar no sé on i si no portes un mocador per tapar les cames i les espatlles has de pagar 1 € per un tros de paper. Quan entres pots optar per passar directament a la basílica, que és gratuïta, o pots pujar escales a dalt per visitar, pagant uns 4 € els cavalls que no son originals, i també pots veure una fantàstica vista de la plaça. Nosaltres no vam pujar a Il Campanile, però penso que potser és millor pujar dalt de la basílica.

Ens hagués agradat i de fet teníem intenció de prendre alguna cosa al cafè Florian, potser el més antic d'Europa. Però al final no ho vam fer perquè a la carta que hi ha fora posava que un cafè valia més de 6 €, però si mal no vaig entendre, que s'havia de pagar 6 euros per persona pel fet de gaudir de l'orquestra del cafè.

Després vam agafar un vaporetto per anar allí davant mateix, a l'església de San Giorgio Maggiore. Em sembla que ocupa una sola illa. Després, com que estava al costat, vam agafar un vaporetto cap a un lloc proper a l'Accademia, on pots veure el taller de un tal Livio di Marchi, que fa góndoles. D'allí vam anar a veure el famós pont de Pugni i també la façana de l'església de Barbana, a la que l'Indiana Jones va anar en una de les seves aventures. D'allí vam anar passejant fins a casa i vam aprofitar per agafar pizzes a l'Angelo.

A la tarda vam anar a Burano. Estava bastant decebuda perquè havíem tardat dues hores en arribar a Fundamenta Nova. A més, no m'havia donat compte que estava bastant lluny, ja que tardes mitja hora en arribar-hi. Jo havia llegit que Burano valia la pena per les seves casetes de colors, però a mesura que ens anàvem aproximant se'm passaven les ganes. La meva mare va dir que potser el millor era no baixar del vaporetto i tornar. Jo també pensava el mateix, però no es veia lleig i finalment vam parar. Vam donar un tomb i ens va sorprendre, la veritat és que va valer la pena. Vam estar poca estona ja que era tard i la pena és que no vam poder agafar un altre vaporetto per anar a Torcello, una altra illa a cinc minuts en vaporetto d'allí. Vaig llegir a Internet que no estava malament.

Quan vam arribar de nou a Fundamenta Nova vam anar a casa a peu. Després de sopar vam decidir anar a la plaça San Marcos perquè hi havia un concert. Al final no vam poder veure res perquè era pagant, però el vam escoltar una mica.

Vam anar a fer unes petites compres i allà a les 11 sortíem de l'apartament per agafar el vaporetto per última vegada i anar a la plaça di Roma per agafar el bus. L'avió sortia a les 16:00, així que fins a les 14:00 no havíem d'estar a l'aeroport de Treviso, que està a una hora, però vam decidir agafar el de les 11:40 perquè feia força calor. Vam fer ben fet ja que a l'aeroport s'estava fresquet i la veritat és que havíem aprofitat el temps bé.

Al final, l'avió va sortir amb uns 20 minuts de retard, però al menys només van ser uns minuts. L'aterratge a Reus va ser... què malament!. Però finalment tot va anar bé.

En resum, dir que Venècia és realment fascinant, i sí, s'hauria de millorar els palaus i edificis, però tot no pot ser. Resulta curiós el fet de que està formada per 118 illes unides per 400 ponts. Nosaltres no vam trobar-la una ciutat bruta, però això sí, no hi havia gaires papereres. L'aigua tampoc feia gens d'olor.