Relat d'un viatge de 12 dies a Sicília

Sortim de l'aeroport de Girona a la tarda amb un vol de la companyia Ryanair i arribem a Tràpani, al nord-oest de l'illa, passades les set de la tarda. Recollim el cotxe i ens dirigim ja fosc cap al petit nucli urbà de Buseto Palazziolo.

Dormim a Casa Colomba, una casa rural envoltada de camps de llimoners i de tarongers molt tranquil·la. Sopem a la cuina de la casa uns entrepans que portàvem fets des de casa. Ja tindrem temps de provar la pasta, les pizzes i la cuina siciliana.

Després de xerrar una estona amb la masovera de la casa on som agafem el cotxe per anar cap a la reserva natural del Zingaro on hi passarem tot el dia.

Aquesta reserva natural inclou 7 km de costa verges entre les poblacions d'Scopello i San Vito on l'oposició popular ha evitat que les promotores hi construïssin com a molts altres llocs de la costa.

Paguem una entrada de 6 euros i tot i començar resseguint el camí de costa, quan arribem a la casa museu on es pot veure la fauna, la flora i la història humana de la zona, ens hem d'enfilar muntanya amunt ja que uns despreniments de pedres tallen el camí més enllà. Som a començaments de primavera, però els camps i arreu les flors de tots colors ens envolten.

Tot tornant ens arribem fins la cala de Capreria on unes les aigües claríssimes ens refresquen fins i tot l'esperit.

Soparem al restaurant Bushi a uns 5 o 6 km de Casa Colomba. Un restaurant popular de la zona amb força ambientació local, i on les grans famílies sicilianes van a sopar, i nosaltres diríem, que també a fer-hi negocis. A la casa us indicaran com arribar-hi fàcilment. Si ho pregunteu us donaran un mapa amb les indicacions corresponents.

Salines de Marsala

Segon dia per recórrer els encants de la zona nord oest de l'illa.

Comencem per Segesta, unes runes dòriques d'un teatre amb espectaculars vistes a la regió i un temple força ben conservat.

Recomanem anar-hi d'hora perquè el lloc és força concorregut. La pujada al teatre la fem a peu, sense agafar les navetes llançadora que paren al costat mateix de les taquilles, i així us estalvieu uns euros i estireu les cames.

L'entrada al recinte és de 6 euros, que és el que pagarem a la majoria de llocs que visitarem. Aquí el pàrquing és curiosament gratuït.

A continuació ens encaminem cap a Érice, un poblet molt ben conservat i amb molt d'encant situat un altiu turó de 800 m. al costat del mar. Potser per això és fàcil que els núvols si encallin, i en el nostre cas, ens hi plogui una miqueta.

Per arribar-hi ens perdem totalment i literalment per les carreteres interiors que separen l'autopista A29 de la nacional 187 i ens posem per carreteretes que de sobte es converteixen en camins i que no apareixen al mapa, com tampoc alguns dels petits poblets per on passem, però que amb un bon sentit de l'orientació aconseguim superar.

Un cop a Érice, passejar pels seus carrers al migdia, totalment deserts i sota la pluja, és molt agradable i tranquil. Les vistes des del castell de la ciutat de Tràpani als seus peus així com del mediterrani valen la pena la visita. Al poble també s'hi pot pujar amb uns telecabines per la seva vessant sud i des de Tràpani.

Un cop hem dinat un entrepà a Érice mateix, descendim fins a Tràpani que no visitem ja que el nostre proper destí és Marsala i les seves salines. Les salines, amb els seu molins i les teules que posen per protegir les piles de sal així com la seva olor característica, són una bona visita a fer.

Marsala, com a ciutat, és un altre caos de conducció siciliana però interessant de veure, amb potser un ambient aràbic que perceps en el seu centre urbà.

Aprofitant que ja coneixem el camí i que per ser de Casa Colomba ens fan un 15% de descompte, tornem al restaurant Bushi per provar un bon rissoto de peix i uns salats tagliatelle al funghi.

Avui anem a dormir al Giardino de Sicilia, a Santa Agata Militello, a la costa nord de l'illa i ben a prop del parc natural del Nebrodi.

Durant el trajecte farem unes quantes parades, tot i que per falta de temps decidim deixar Palerm per una propera visita. Primerament fem escala a Monreale, al sud de Palerm.

Per arribar-hi anem per l'interior pujant per la carretera 186 i on veiem per primera vegada un cartell indicador amb la coneguda població de Corleone. El nucli urbà és molt caòtic i sense donar-nos-en compte ens posem amb el cotxe fins al rovell de l'ou.

Carrers súper estrets i tortuosos d'un sol sentit ens fan anar amunt i avall sense poder fer res més que seguir endavant. Una experiència curiosa i perquè no, recomanable per veure el poble des d'una altra perspectiva. Finalment podem aparcar a les afores, que ja era la nostra primera intenció.

La plaça central del poble, i on hi ha la catedral normanda que volem visitar està en obres, però és gran i maca.

La Catedral de Monreale té un interior espectacular. Totalment recoberta de mosaics representant escenes bíbliques i un claustre de columnes treballades i incrustacions daurades amb mil formes diferents i bonics i diversos capitells. L'entrada al claustre val de nou els 6 euros de rigor.

Intentem no entrar a Palerm però les afores són inevitables. Res millor que una dosi de circulació caòtica siciliana on la llei del més fort és el que val per recordar que a la carretera s'ha d'anar amb precaució per totes bandes.

Seguim per la costa ara fins a Cefalú, un poble de costa bonic que ens recorda Sitges tant pel poble com per la munió de turistes que el visiten. Aprofitem per fer un gustós machiatto i passejar pels carrers de vianants del centre.

En una pastisseria comprem i tastem els súper dolços pastissets de massapà anomenats frutta di Martorana; no aptes per gent salada!

Seguim per la faraònica autopista del nord de Sicília, on els gegantins ponts i llargs túnels foraden i a travessen la muntanyosa costa nord. És curiós trobar peatges en funcionament i d'altre avariats per vandalisme i d'altres simplement que no saps si funcionen o no. Sembla cosa de la màfia...

La següent parada la fem a Sant Stéfano de Camastra, que si tornem a fer el símil amb una població catalana, diríem que és la Bisbal siciliana. La indústria de la ceràmica és el que dóna a conèixer aquesta petita població de nucli urbà tortuós però que al no tenir alts edificis és agradable de passejar-s'hi.

Com a record comprem un pot posa culleres de fusta per la cuina, decorat amb tot un símbol sicilià, les llimones. Ens cal regatejar una mica per no pagar el preu elevat que ens demanen inicialment.

Al capvespre arribem a Santa Agata de Militello i ens enfilem muntanya amunt fins a trobar l'allotjament, on unes edificacions arrodonides en forma d'ou són les habitacions.

La Margarita i el Reginaldo en són els amos. Ella, magnífica cuinera, ens farà una àpats exquisits amb peix fresc per sopar, i els esmorzars, amb ricotta (formatge similar al mató) i melmelada casolana, són també deliciosos. El Reginaldo, d'origen brasiler, és l'encarregat d'aconsellar-nos què visitar i d'escollir les músiques que escoltarem sempre que estiguem a la cuina. Chill-out brasiler que ens porta pau i bon rotllo només entrar.

Parc natural de Nebrodi

Avui anirem a estirar les cames al parc natural del Mont Nebrodi.

Farem una caminada d'unes 3 o 4 hores (uns 15 km) per anar i tornar al llac Malauzzo.

El camí és una pista que zigzagueja per una fageda que ens recorda el Montseny i que en constant pujada ens durà al llac on dinarem.

El Reginaldo només ens havia dit que vigiléssim amb els porcs senglars, que al final no vam divisar, i en canvi no ens va dir res dels llangardaixos de color blau elèctric que vam poder fotografiar de ben a la vora i que ens van deixar totalment al·lucinants.

Tot i ser començament de primavera, ja comencem a veure molta flora, d'entre la que destacaria les orquídies salvatges blanques i grogues.

A la tarda conduïm primer fins a Grifone, cap a Alcara li Fusi, una zona sota uns elevats penya-segats on crien voltors, que veiem volar de ben a la vora i d'una mida força considerable; i seguidament fins a Stidda, havent preguntat abans a uns carabinieri que ens guiaran amb el seu 4x4, que és un petit barri de pastors de Alcara li Fusi que encara conserva les construccions originals de corrals de pedra i teulades de vímet.

Segurament el millor de la zona són els colors que prenen les muntanyes que ens envolten a la posta de sol i veure els atapeïts pobles i els corresponents atapeïts cementiris en turons i vessants escarpats.

Després d'un bon esmorzar amb pa de pessic casolà, fruita i ricotta, carretera i manta fins a Santa Venerina, prop de Catània. Durant el trajecte fem un parell de parades.

La primera a Tyndaris, lloc de peregrinació de molts sicilians per adorar una Mare de Déu negra (la Madonna Nera) ubicada ara en un santuari molt i molt kitsch. Hem de deixar el cotxe al pàrquing de pagament i utilitzar els autobusos que et porten fins al peu del santuari.

Ja que hi som, aprofitem per visitar les senzilles runes romanes que hi ha una mica més enllà (2 euros), i d'on destacaria el teatre i uns senzills mosaics d'una derruïda casa romana. Tot i no tenir una bona visibilitat per la calitja que hi ha, entreveiem per primera vegada el cim fumejant de l'Etna.

Agafem de nou l'autopista que va vorejant tota la costa i on sembla que tots els peatges funcionen perquè hem de pagar unes quantes vegades. Voregem Messina i veiem l'Itàlia continental a la llunyania. L'estret de Messina és la zona més propera entre Sicília i la bota.

El nostre proper destí és la súper turística població de Taormina ubicada dalt d'un turó costaner. El cotxe el deixem en un dels pàrquings habilitats per poder visitar la ciutat després de pujar per unes carreteres molt virades. Unes 3 hores de visita ens costaran uns 7 euros.

L'atracció principal del poble és el teatre grec, tot i que amb restes romanes posteriors, de Taormina (entrada: 6 euros), que té una ubicació espectacular amb unes vistes esplèndides del mar i de l'Etna, de més de 3.000 m. d'alçada, fumejant i nevat.

La població està totalment encarada al turisme amb botigues cares i de luxe i restaurants arreu. Un parell de dies després de la nostra visita parlarem amb en Cesare, l'amo de la casa rural on farem nit els dos propers dies, i ens dirà que una nit va estar a Taormina escoltant un concert del cantautor del brasil Caietano Veloso, i que durant l'actuació es podia veure de fons l'Etna en erupció amb la lava incandescent corrent vessants avall i el mateix cantant parava a mitja cançó tot dient que estar en aquell lloc i en aquell moment era tan impressionant que no podia ni cantar.

Cada vegada que ara escoltem un disc del Caietano Veloso ens ve el cap Taormina, el seu teatre i l'Etna al fons.

Fem nit a Santa Venerina, un poblet relativament a prop de Catània, més al sud. Estarem a casa del Cesare, la seva dona i la seva filla, Casa di Pippinitto, una masia siciliana reconvertida on encara és possible anar a passejar pels camps i escollir la taronja que et menjaràs per berenar.

Mont Etna

Avui, Etna amunt. Després d'un altre bon esmorzar i dels consells del Cesare, pugem amb cotxe fins al Refugi Sapienza a 1.400 m. d'altitud.

L'escenari volcànic i llunàtic que ens envolta és espectacular. Lava negra, fumaroles i neu.

Agafem un telecabina que ens pujarà uns 800 metres de desnivell (25,50 euros anada i tronada.

Sí, és molt car pel que realment és, però crec que es justifica dient que cada pocs anys s'ha de reconstruir tot perquè les erupcions del volcà ho destrueixen tot).

Allà, o podem agafar un autobús 4x4 per pujar encara més amunt (25 euros més), o com decidim fer, podem començar a caminar pista amunt per on passen els 4x4. Aquí ja tenim neu per tot arreu que es barreja amb el vapor d'aigua que surt arreu i la visió d'un Etna fumejant.

Caminem un parell d'hores per entre un paisatge realment diferent i peculiar fins que la boira comença a limitar-nos la visió. Fa fred. Recordeu que estem per sobre dels 2.500 m. i que l'Etna té 3.323 m. d'altitud.

A la tarda visitem Catània i admirem els seus edificis de parets negres degut a les pedres volcàniques provinents de la lava de l'Etna. Potser per això la ciutat té un aire una mica tètric, com fantasmagòric, que contrasta, però, amb el bullici incessant dels seus carrers.

Recordeu però, que entrar i sortir de la segona ciutat més gran de Sicília amb cotxe no és apte per conductors no-italians poc experimentats. Aparcar, també és d'una altra galàxia. Ara, tranquils que sempre s'acaba aconseguint, tingueu paciència. Per berenar mengem un bon gelat sicilià, gros, bo i barat.

Sopem a Casa di Pippinitto, després de fer petar la xerrada una estona amb el Cesare; avui disposem de cuina pròpia.

Mirant el mapa semblava que Ragusa Ibla, el nostre destí nocturn d'avui, era més proper, però les cues provocades per unes obres i que l'autopista es converteix en carretera nacional on els revolts i les poblacions es succeeixen una rere l'altre, fan que arribem a port ben entrada la nit.

Durant el trajecte un parell de visites força interessants. Primer la necròpolis de Pantàlica, a la vall del riu Ánapo i després l'agradable ciutat de Siracusa.

Pantàlica

Per arribar a Pantàlica hem d'entrar cap a l'interior. Per arribar-hi hi ha una mini carretereta que deu fer que els autocars no hi puguin anar i per tant que els visitants que hi arribin siguin ben poquets.

Anem fins al poble de Sortino i anem seguint les indicacions fins que la carretera s'acaba.

Pantàlica és una necròpolis situada a les gorges del riu Ánapo i es creu que va ser construïda entre el segle XIII i X abans de Crist. L'entrada és gratuïta.

Impressiona la seva ubicació i la gran quantitat de tombes que hi ha arreu; se n'han comptabilitzat unes 5000. Són tombes escarpades a la roca, amb una obertura de mig metre per mig metre aproximadament i l'interior és habitualment rectangular i deu fer un metre per dos metres.

A l'entrada de la necròpolis hi ha un mapa amb les diverses excursions que s'hi poden fer. Nosaltres hi estem un parell d'hores baixant fins al riu i entrant en una immensa balma o s'hi està molt fresquet. Les aigües del riu són claríssimes. Recomanem anar-hi amb temps i deixar-se portar pel lloc i les sensacions.

Sortint de Pantàlica anem directes cap a Siracusa. Deixem el cotxe en un dels pàrquings més a la vora del Ponte Nuovo, que té connexió gratuïta amb un bus elèctric cap al centre.

Siracusa és considerada una de les ciutat més importants del món antic i per això el seu present està ple de monuments i edificis històrics i té un encant difícil de trobar en cap altra ciutat de l'illa.

La nostra visita es concentra a la part antiga anomenada Ortygia, d'on destacaria la impressionant Piazza del Duomo amb edificis del 1700 i 1800 i el propi Duomo, amb gegants columnes gregues en el seu interior.

Abans de marxar de Siracusa passem pel recinte històric del museu arqueològic on hi anem amb cotxe. De nou 6 euros per visitar el teatre grec, l'amfiteatre romà i una espècie de jardí anomenat Latomie del Paradiso on hi ha la coneguda cova de l'Orechio di Dionisio, que com el seu nom indica sembla que tingui forma d'orella.

Un cop estem ben amerats d'història, cap a Ragusa Ibla falta gent.

Ragusa Ibla

Ens despertem i ens adonem d'on estem realment.

El B&B de Le Chicche està situat darrera mateix del Duomo del poble, i des de la finestra podem admirar tota la cúpula barroca de l'església de Sant Jordi.

Ragusa Ibla, com d'altres pobles de la zona, dels que potser destaquen Noto, Mòdica o Scicli, tenen una característica en comú; l'any 1693 un terratrèmol les va deixar totalment derruïdes i la seva reconstrucció va utilitzar l'art influent de l'època, el barroc.

Per tant totes les decoracions de les façanes, balcons, esglésies i edificis segueixen aquest estil. Passejar pels seus carrers és sensacional.

Després de Ragusa Ibla visitem Noto que potser és la que té més renom. De totes maneres ens quedarem amb Ragusa Ibla com la més bonica. Per sopar hi ha multitud de restaurants i pizzeries que alegraran l'estòmac de qualsevol.

Si teniu temps us recomanen anar a la costa, prop de Marzamemi, on ens comenten que hi ha les millors platges de l'illa.

Per anar al proper destí, Sant Angelo Muxaro, al nord de Agrigento, teníem dues alternatives: o per la costa o per l'interior. La ràpida és la costa però decidim agafar la interior, més llarga però que ens permetrà fer dues parades interessants, Caltagirone i la famosa casa romana de Piazza Armérina.

Caltagirone és una població dedicada de nou a la ceràmica i té un atractiu turístic interessant de veure, l'Scala. Com diu el seu nom, és una escala de 142 graons decorats cadascun d'ells amb unes rajoles amb diferents decoracions, que pugen fins l'església de Santa Maria del Monte, amb bones vistes del poble i les seves rodalies.

Deixem la població per anar cap a Piazza Armérina on el recinte romà de la Villa Romana del Casale n'és la principal atracció turística. Per arribar-hi has de passar per dins de la ciutat i estar molt atent a les indicacions doncs són força perdedores.

La Villa Romana està a uns 5 km de la ciutat i els seus mosaics valen una bona visita (6 euros de nou).

La casa i el seu terra va quedar tapats per fang i fins fa pocs anys no es van descobrir els mosaics, molt grans i complets amb escenes de caça i de la vida romana i d'entre els que destaquen unes noies amb bikini fent esport. Potser els primers bikinis de la història?. Fem la visita al migdia, amb menys afluència de gent i sort que el recinte està cobert perquè ens cau un bon xàfec.

A mitja tarda ens dirigim ja cap a Sant Angelo Muxaro on ens posem en contacte amb la gent de Val di Kam. El poble està ubicat dalt d'un turó, cosa normal en la regió que estem, i Val di Kam es una empresa que s'ha posat en contacte amb diversa gent del poble que vol llogar cases o habitacions als visitants.

A nosaltres ens toca una casa amb vistes al poble. De fet és un xalet condicionat com a B&B. Cada matí ens deixen a la porxada una cistelleta amb l'esmorzar, d'on en destaquen les pastes seques de San Biágio Plátani, poble d'on és l'amo del B&B.

Anem a sopar al bar Sport de San Biágio Plátani, que ens han recomanat per la seva bona cuina casolana i econòmica. Només arribar ja ens reconeixen i és que l'ambient de màfia i del boca a boca es respira en l'ambient. L'endemà hi tornarem no fos cas, encara que de totes maneres s'hi menja força bé.

Al poble s'hi celebren les festes anuals i tenen el carrer súper decorat amb motius religiosos i amb unes estructures fetes de canya i palla molt impressionants.

Scala del Turchi

Avui anem a veure la coneguda vall dels temples d'Agrigento, una ciutat exteriorment molt castigada pel boom immobiliari.

La vall dels temples (6 euros per persona) és una zona on es succeeixen tot un seguit de temples i runes gregues on la multitud de visitants que hi ha a tota hora en fa perdre una mica l'encant.

És una d'aquelles visites que semblen obligades, però que quan t'ho mires de lluny en el temps veus que hi ha llocs molt menys coneguts però molt més interessants i bonics.

Però bé, si ha d'anar per poder opinar.

Per desintoxicar-nos una mica de la gent, anem a dinar a l'Scala del Turchi, a la costa oest d'Agrigento i a uns 20-25 quilòmetres. És un lloc una mica rebuscat de trobar però interessant de veure.

Al costat del mar i sobre un parell de cales estretes hi ha uns penya-segats d'una pedra totalment blanca que fan com unes franges en forma de balcó per on pots passejar. Un fenomen natural curiós tot i no ser molt extens.

El cotxe s'ha de deixar a la part superior i buscar un camí mig amagat que hi baixa. També es pot anar més enllà en una platja on hi ha algun restaurant i recórrer la costa a peu fins arribar-hi.

Tornem d'hora a San Angelo Muxaro i passegem pel poble tot adonant-nos que vulguis o no els habitants del poble, i sobretot els grans, ens van observant i saben perfectament qui ets i on estàs i et mantenen controlat. És una sensació curiosa que en aquesta zona de l'illa detectem sovint.

Cap a mitja tarda i al capvespre, els sicilians practiquen la coneguda passeggiata, que és una manera de sortir al carrer, passejar i relacionar-se amb els veïns.

Anem a sopar de nou al bar Sport de San Biágio Plátani.

Després de buidar la cistelleta amb l'esmorzar decidim la ruta que ens durà de nou al punt de sortida, l'aeroport de Tràpani. De nou podem triar per la costa o per l'interior, i per sort agafem l'interior, ja que ens agrada moltíssim.

El paisatge és muntanyós i els poblets enturonats es succeeixen els uns als altres. Els camps són extensos i d'un verd intens i es respira pau i tranquil·litat. Una pau i una tranquil·litat trencada fa uns anys i habitualment per la màfia, que va estar i segurament està molt arrelada per aquests verals.

Fem parada a Palazzo Adriano, el poble on es va rodar la coneguda pel·lícula Cinema Paradiso, de Giuseppe Tornatore. La plaça del poble, gran, viva i centre de totes les activitats és molt maca. Passejar pel poble també val la pena, rústic i ben conservat.

Amb una mica de temps es podria seguir fins a la tristament coneguda població de Corleone, que no ens han recomanat especialment, però que és on es van rodar algunes de les escenes de la pel·lícula del Padrino.

Ara, de debò que val la pena ni que sigui de passada, veure aquesta zona i alguns dels seus poblets com Bivona o Santo Stefano Quisquina. La Sicília profunda tradicional se us mostrarà amb tots els seus encants.

Ara sí que ja ens encaminem de nou cap a la costa i sense parar anem directes al nostre últim objectiu turístic del viatge, Selinunte (6 euros). Més runes, aquestes gregues i també força interessants.

Hi ha un parell de recintes enllaçats o bé per carretera o per un camí a peu amb diversos temples, alguns dels quals totalment derruïts amb totes les columnes trencades i enfonsades formant un bon caos per on s'hi pot passejar.

La ciutat antiga que es pot visitar, molt gran, està també bastant derruïda. El temple dòric suposadament dedicat a Hera (Aphrodite) és el més ben conservat i on s'han fet certes feines de restauració. El mar sempre és visible en la llunyania.

Ara ja només ens queda tornar a l'aeroport, deixar el cotxe i esperar que no hi hagi retards aeris.

Han estat 11 dies ben complets que ens han permès conèixer molts dels encants de l'illa i deixar-ne molts d'altres perquè hi puguem tornar quan vulguem.

Com a suggeriment i en cas de tenir un parell o tres de dies més, visiteu les illes Eòlies al nord de l'illa i pels amants de les ciutats, Palerm, la capital.