Guia de viatge a Terra del Foc, Patagònia, Buenos Aires i Torres del Paine (Xile)

Com arribar-hi

El nostre viatge a Argentina va començar amb un vol de Barcelona a Madrid amb Spanair (1 hora). I a continuació el vol de Madrid a Buenos Aires (12 hores i 20 minuts per recórrer un total de 10.093 km) d'Aerolíneas Argentinas.

En el nostre vol la ruta seguida fins a Buenos Aires passà per sobre de Canàries, de Cap Verd (illa de Boa Vista), Brasil (Recife, Belo Horizonte i Sao Paulo), i Uruguai (Colonia).

L'aeroport d'arribada a Buenos Aires és l'aeroport internacional Ministro Pistarini (més conegut com a Ezeiza).

En la mateixa sala on es recullen els equipatges hi ha una oficina del Banco de la Nación on poder canviar euros i/o dòlars a pesos argentins. Al sortir d'aquesta sala hi ha una altra oficina de canvi, però s'oferia un canvi millor en el Banco de la Nación.

Per anar al centre de Buenos Aires des de l'aeroport d'Ezeiza, a uns 35 km de distància, hi ha l'opció d'agafar l'autobús nº 86 des de davant de la terminal d'Aerolíneas, però l'alternativa més ràpida i còmode (encara que més cara) és agafar un autobús privat o remís de la companyia Manuel Tienda León.

El bitllet costa 12 A$ i es compra en un petit quiosc abans de sortir a l'exterior de la terminal, on estaciona l'autobús. Aquest autobús funciona entre les 6:00 i les 00:45 h. i n'hi ha un cada 30 minuts aproximadament.

Triga uns 40 minuts fins arribar al seu destí final a l'Av. Santa Fe 790 (zona Retiro), on es troben les seves oficines i a només 50 m. de l'estació de metro o subte San Martín (línia C).

Dormir i menjar

En la zona de Recoleta, barri bastant exclusiu (zona d'ambaixades i botigues de marca), és difícil trobar hotels econòmics ja que solen ser de categoria tres estrelles o superior.

L'opció més econòmica que vam trobar en aquesta bonica zona va ser el Recoleta Youth Hostel, en el carrer Libertad 1216. L'edifici és força bonic, amb un pati central, i les habitacions són simples però correctes. Una habitació doble amb bany compartit costa 45 A$. El personal de recepció és molt amable i atent.

Proper al Recoleta Youth Hostel tenim el restaurant Santa Fe (c/Santa Fe, entre Libertad i Talcahuano). El local és molt acollidor i es menja bé i barat. Per exemple una pizza, una cervesa i postre surt per 10 A$.

Coses a veure i fer

En aquest moment del viatge Buenos Aires fou només una escala per fer nit, ja que a l'endemà de la nostra arribada teníem un vol domèstic cap a Ushuaia. Per tant, deixem la visita a Buenos Aires per a la part final del nostre viatge.

Veure més informació sobre la ciutat de Buenos Aires en l'apartat Buenos Aires (II) d'aquesta mateixa guia.

Com arribar-hi

Per arribar a l'aeroport d'Ezeiza des del Recoleta Youth Hostel l'opció més ràpida i còmode torna a ser l'autobús de Manuel Tienda León. Surt de davant de les oficines (c/Santa Fe 790), a uns 750 metres a peu des de l'hotel. Costa 12 A$ i triga 40 minuts en arribar a la terminal d'Aerolíneas (uns minuts més per a la terminal de la resta de companyies).

Vol d'Aerolíneas Argentinas des de l'aeroport Ezeiza de Buenos Aires, fent una escala intermèdia a El Calafate per deixar i agafar passatge. No paguem taxes d'aeroport.

La distància total a recórrer és d'uns 3.000 km. Són 3 hores de vol de Buenos Aires a El Calafate (sobrevolem la zona de Península Valdés), 40 minuts d'escala en aquest aeroport, i 1 hora més de vol fins Ushuaia.

El descens final a l'aeroport d'Ushuaia és molt espectacular, amb diverses maniobres i canvis de rumb sobtats per encarar la pista d'aterratge, mentre sobrevolem el canal de Beagle i les illes, muntanyes amb neu i glaceres properes a Ushuaia.

Per arribar des de l'aeroport d'Ushuaia al centre de la població, a només 4 km, s'ha d'agafar un taxi dels que surten des de davant de la terminal. El trajecte costa uns 4'5 A$.

Dormir i menjar

B&B Los Troncos (c/ Gobernador Paz, 1344. Tel. 421895). Es tracta de la casa particular d'una família molt acollidora, on una habitació doble amb bany compartit i esmorzar inclòs costa 30 A$.

Un bon restaurant és el Barcleit 1912 (c/ Fadul, 148). Hi ha diverses opcions de menú. Un d'ells costa 12 A$ i inclou dos plats i postre (la beguda és a part), però una ampolla gran de cervesa Quilmes costa 3'5 A$. Aquest restaurant està en una casa de l'any 1912 que va pertànyer al primer pioner de la família Fadul a la zona.

A la Confitería La Baguette (Av. San Martín cantonada amb Don Bosco) es poden trobar una gran varietat de sandvitxos, empanades, pastissos i begudes per emportar d'excursió.

Coses a veure i fer

USHUAIA. Ushuaia, la ciutat més austral del planeta i amb el sobrenom turístic de La ciudad del fin del mundo, té una ubicació fantàstica, situada entre el canal Beagle i cims de fins 1.500 metres d'alçada. Pertany a la província de Tierra del Fuego, Antártida e Islas Atlánticas del Sur.

En aquesta època de l'any el dia té més de 18 hores de llum, la qual cosa fa que una jornada doni per fer moltes coses i sembla que no s'acabi mai.

A més dels punts d'interès que s'expliquen en els següents apartats la pròpia ciutat d'Ushuaia també té algunes coses interessants a veure.

Per exemple l'edifici de la Legislatura Provincial, al c/ Maipú 465, que era la residència oficial del governador, o l'Església de la Merced, al c/ Don Bosco, construïda pels convictes del presidi.

A més, un passeig amb calma per l'Av. San Martín (el cor comercial i de serveis de la ciutat) ens permetrà veure algunes cases i edificis interessants i fotogènics.

El Museu Marítim i del Presidi. L'edifici que fou la presó nacional argentina des de l'any 1906 al 1947 ara hostatja ambdós museus: el Museu Marítim i el Museu del Presidi.

El Museu Marítim és especialment interessant ja que s'hi mostren cartes nàutiques de l'àrea, increïbles maquetes de vaixells famosos a la zona en els darrers 500 anys, fotografies de l'exploració antàrtica de tots els temps i abundant informació sobre els indígenes que van habitar aquestes inhòspites terres, els yámanas.

El Museu del Presidi, en canvi, mostra com era la vida a la presó i dóna informació sobre alguns dels seus famosos hostes. Al pati s'hi poden veure les restes d'un tren de mercaderies de via estreta (de fet la més estreta del món) que transportava als presoners d'un lloc a altre.

En resum ambdós museus estan força bé i són prou interessants. Es troben al final del c/ Gobernador Paz i l'entrada costa 13 A$. Està obert fins les 20:00 h.

Vistes d'Ushuaia i el Canal Beagle des de la glacera Martial

GLACERA MARTIAL. Aquesta glacera es troba en una de les muntanyes que hi ha a l'esquena de la ciutat.

De fet la glacera en sí no val gran cosa, però les vistes d'Ushuaia, el canal Beagle i l'illa xilena de Navarino són espectaculars, justificant de sobres l'excursió fins aquí. És una excursió de mig dia des d'Ushuaia.

Per arribar-hi cal agafar un minibús a la parada que hi ha a l'Av. Maipú (enfront del carrer 25 de Mayo).

Surten cada mitja hora i el trajecte de 7 km fins la base del telecadira costa 5 A$ anada i tornada (cal concertar una hora per tal que ens passin a recollir). També s'hi pot arribar caminant, però hi ha una bona pujada.

Un cop a la base del telecadira hi ha dos opcions per pujar: agafar el telecadira (costa 7 A$ anar i tornar) o pujar a peu per un camí que segueix el trajecte del telecadira (uns 30 minuts).

Un cop a la base superior del telecadira s'ha de seguir pujant a peu durant una hora més per una senda fàcil al principi i bastant dura al final, però com ja hem esmentat anteriorment la vista des d'aquí dalt és impagable.

Donades les condicions climatològiques extremadament canviants en la zona és molt recomanable portar roba d'abric encara que faci un bon sol.

CANAL BEAGLE. Una altra excursió molt recomanable a fer des d'Ushuaia és un passeig en barca pel Canal Beagle. L'opció més habitual és fer una excursió de mig dia per les illes properes a Ushuaia.

Llops marins sobre l'illa Alícia, en el canal Beagle

Hi ha diverses companyies que ofereixen aquest servei i totes estan al Muelle Turístico, a l'Av. Maipú entre els carrers Lasserre i Roca.

Recomanem especialment la companyia Excursiones Tres Marías, ja que disposa d'un vaixell més petit que la resta (només 8 places).

Un altre punt a favor és que l'excursió marina s'inclou una interessant caminada per l'illa H o illa de Bridges (és l'únic operador de la zona que té permís per desembarcar en aquesta àrea protegida).

En qualsevol cas és convenient reservar amb antelació per no quedar-nos sense plaça.

L'excursió en vaixell proposada per Tres Marías costa 70 A$ i dura més de 4 hores. Abans d'embarcar s'han de pagar 3'5 A$ en concepte de taxes portuàries.

Se surt del mateix port, s'abandona la badia d'Ushuaia, s'entra al canal Beagle i es dirigeix a l'illa Alícia (també coneguda com isla de los lobos). En ella hi ha desenes de llops marins sobre les roques o a l'aigua.

El vaixell circunnavega la petita illa, molt lentament, a escassos metres de les roques, la qual cosa permet veure'ls perfectament i val a dir que és un espectacle fascinant.

A continuació es dirigeix a l'illa dels ocells, on habiten milers de cormorans reals.

Es voreja l'illa i es continua la navegació cap a l'illa H o illa de Bridges, la més meridional d'Argentina, quasi sobre la frontera marítima amb Xile.

El canal Beagle des de l'illa de Bridges

En l'illa H desembarquem per a fer un trekking, guiats pels tripulants del vaixell, que també donen informació sobre la zona i responen qualsevol pregunta.

Donat que es tracta d'una zona protegida cal seguir el camí estrictament indicat pels guies.

A més d'un paisatge espectacular de mar, illes i muntanyes també s'hi pot veure una petita colònia de cormorans comuns, així com plantes molt i molt peculiars, especialment una que creix a raó de 2 cm anuals i va formant una enorme bola verda.

Acabat el passeig per aquesta illa es torna al vaixell i s'inicia la navegació de retorn a Ushuaia. Tot plegat és molt recomanable !!.

PARC NACIONAL DE TIERRA DEL FUEGO. És l'únic parc nacional argentí amb costa marina, i malgrat té més de 63.000 Ha. de superfície, només 2.000 estan obertes al públic (la resta forma la reserva estricta).

En la part visitable hi ha un sistema de sendes generalment curtes i ben indicades que permeten fer excursions per a tots els gustos i nivells de dificultat. Uns plànols d'aquestes rutes es poden aconseguir a l'oficina de turisme d'Ushuaia o bé a l'entrada del parc. Algunes de les rutes indicades són les següents:

• Senda Pampa Alta. Longitud: 5 km Durada: 1 hora (anada). Dificultat mitja.

• Senda Costera. Longitud: 6'5 km (anada). Durada: 3 hores. Dificultat mitja.

• Senda Hito XXIV. Longitud: 5 km (anada). Durada: 3 hores (anada i tornada). Dificultat mitja.

• Senda Cerro Guanaco. Longitud: 4 km (anada). Durada: 4 hores fins el cim. Dificultat alta.

Vista de la badia Lapataia, en el P.N. Tierra del Fuego

Però si només disposem d'un dia per a visitar el parc llavors recomanem combinar les següents cinc rutes en una sola jornada.

Totes són de dificultat fàcil i permeten veure una àmplia varietat de paisatges del parc, a més de molts animals, com guineus, conills, castors, albatros, cormorans, ànecs, etc..

• Paseo de la Isla. Longitud: 600 metres. És un recorregut per l'arxipèlag Cormoranes i transcorre per les vores dels rius Lapataia i Ovando. Ofereix bones oportunitats per a observar aus aquàtiques.

• Senda Laguna Negra. Longitud: 950 metres. Permet veure una turbera en formació al costat d'aquest llac.

• Mirador Lapataia. Longitud: 1 km. Magnífica vista panoràmica de la badia Lapataia. Aquesta ruta connecta amb la següent, la del Turbal, i és una excel·lent alternativa per arribar a la badia travessant un bosc de lenga. En aquest punt s'acaba la RN 3, a 3.063 km de Buenos Aires.

• Senda del Turbal. Longitud: 2 km. És una ruta alternativa a la RN 3 (pista de ripio) per accedir a la badia Lapataia. Permet veure castoreres abandonades i es voreja una turbera. Connecta amb la següent senda.

• Senda Castorera. Longitud: 400 metres (anada i tornada). S'arriba a una castorera activa, on es poden apreciar els grans dics construïts pels castors, formant petites preses artificials.

Dics construïts pels castors (P.N. Tierra del Fuego)

Aquests castors són d'origen canadenc i han estat introduïts en aquest zona, causant un gran impacte mediambiental, palpable per la gran quantitat d'arbres talats o inundats a causa de la seva presència.

La línia fronterera amb Xile està a poc més d'1 km d'aquest punt.

Per arribar al parc, a uns 20 km a l'oest d'Ushuaia, es pot agafar un minibús a la parada de Maipú-25 de Mayo o bé davant de l'oficina de turisme, a l'Av. San Martín, 674. El trajecte costa 15 A$, anada i tornada, i es triga uns 30 minuts.

Quasi tot el recorregut és per pista de terra. En arribar a l'entrada del parc s'han de pagar 12 A$ en concepte d'entrada. Es pot acordar amb el conductor del minibús el lloc on volem que ens deixi. També s'ha d'acordar el punt on ens ha de recollir i l'hora.

Per dur a terme la caminada que combina les cinc darreres rutes comentades anteriorment el millor és que la confitería del càmping Lago Roca sigui el punt de partida i d'arribada.

Des d'aquest punt, caminant uns 2 km per la vora del llac Roca primer i del riu Lapataia després, s'arriba a la Gendarmería, lloc d'inici de la senda Paseo de la Isla i a partir d'aquí començar l'itinerari proposat.

Donat que en la confitería del càmping Lago Roca els preus són cars és recomanable comprar el menjar i la beguda a Ushuaia i portar-la fins aquí per poder menjar amb absoluta llibertat en qualsevol punt del nostre itinerari pel parc.

Com arribar-hi

Vol de 60 minuts des d'Ushuaia a El Calafate amb Aerolíneas Argentinas. Per arribar a l'aeroport d'Ushuaia un taxi des del centre costa 4'5-5 A$. Abans d'embarcar s'han de pagar 13 A$ en concepte de taxes d'aeroport.

Novament dir que el paisatge que es veu des de l'avió en el moment d'enlairar-se d'Ushuaia és espectacular, però també durant la resta del viatge, especialment en el moment de sobrevolar l'estret de Magallanes.

L'aeroport de El Calafate està al costat del bonic llac Argentino i, un cop aquí, per arribar al centre de El Calafate (a uns 22 km de carretera asfaltada per un paisatge semidesèrtic) hi ha dos opcions: es pot agafar un minibús que costa 8 A$ o bé un taxi que val 22 A$, de forma que per a un grup de tres o més persones surt més econòmic agafar el taxi.

Dormir i menjar

En l'Hostería Aonikenk (c/ Alberto Mª Agostini s/n, a 50 metros de l'Av. Libertador i 300 metres del centre) una habitació doble amb bany compartit costa 40 A$. Es pot disposar de cuina i un saló amb TV. És molt tranquil i acollidor, i les habitacions de darrera tenen una bona vista sobre el llac Argentino.

L'Asador Parrilla La Tablita (Coronel Rosales 28, enfront del pont d'entrada a El Calafate) és potser el millor restaurant de la zona per menjar parrilla. Recomanem especialment demanar el rostit de xai patagònic (costa uns 15 A$), l'especialitat de la regió.

També el restaurant Parrilla y Asador Upsala (cantonada dels carrers Gob. Gregores i Comandante Espora) on es menja bé i barat.

Coses a veure i fer

EL CALAFATE (província de Santa Cruz). Aquesta petita població serveix com a base per visitar la part sud del magnífic Parque Nacional Los Glaciares, sobretot l'arxi-famosa glacera Perito Moreno, però també com a escala tècnica en el viatge al Chaltén i el Fitz Roy venint del sud o de Xile. Apart d'això El Calafate no té massa més interès.

Una activitat a fer és passejar pel carrer principal, l'Av. Libertador, on es concentren bona part de les botigues, agències, bancs, bars i restaurants.

A 1 km al nord del centre i sobre la vora del llac Argentino es pot visitar la Laguna Nimez, on es concentren gran quantitat d'aus, especialment flamencs, cignes de coll negre, ànecs, etc.

PARC NACIONAL LOS GLACIARES (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any 1981). Aquest parc nacional té una superfície de 600.000 Ha. i unes 356 glaceres, encara que la més coneguda de totes, sense cap dubte, és l'espectacular glacera Perito Moreno, una de les poques al món que encara avancen.

Glacera del Perito Moreno (P. N. Los Glaciares)

Perito Moreno té la particularitat d'avançar de forma permanent sobre les aigües del llac Argentino fins formar un dic de gel que barra el pas de l'aigua i forma un embassament d'una porció del llac.

En elevar-se les aigües d'aquest tros la pressió sobre la paret de la glacera va augmentant fins que es trenca de forma violenta, deixant de nou pas lliure a les aigües del llac.

Entre 1915 i 1988 aquest espectacular fenomen de la natura es va repetir 15 cops, però amb l'escalfament global del planeta sembla que s'ha frenat una mica l'avanç de la glacera i des de l'any 1988 no ha tornat a passar i és impossible saber quan es tornarà a donar.

Si no es disposa de vehicle propi per arribar fins el parc, a 80 km de El Calafate, no queda més remei que comprar una plaça en un tour. Hi ha vàries agències a El Calafate que venen aquest tipus de servei i totes ofereixen més o menys el mateix al mateix preu: 50 A$.

Podem recomanar-vos especialment l'agència Interlagos (oficina a la pròpia estació d'autobusos), i que només costa 45 A$. El preu inclou el transport d'anada i tornada i el servei d'un guia.

Es necessita un dia sencer per a l'excursió a la glacera Perito Moreno. Aquesta comença sobre les 8:30 h. en que el minibús de l'agència contractada passa a recollir-nos per l'hotel on estem allotjats.

Els primers 45 km són de carretera asfaltada per entre un paisatge d'estepa patagònica. El minibús s'atura en un punt proper a l'Estancia Alice per poder gaudir d'una excel·lent panoràmica sobre el llac Argentino.

Aquest llac és el més gran d'Argentina i el tercer de sudamèrica (60 km de llarg i fins a 20 km d'ample). Té un color verd turquesa que recorda al d'algunes platges tropicals, degut a la presència de partícules molt fines en suspensió, anomenades llet glacial, producte de l'abrasió de les glaceres sobre les roques.

Vista parcial de la glacera del Perito Moreno

Pel camí cap al parc és possible veure guanacos o còndors, a més de les ja clàssiques ovelles presents en qualsevol paisatge de la Patagònia.

A pocs quilòmetres d'aquest punt s'acaba l'asfalt i comença la pista, i una mica més enllà es troba l'entrada pròpiament dita al parc nacional, on s'han de pagar 20 A$ en concepte d'entrada.

A partir d'aquí hi ha un canvi important en la vegetació, apareixent arbres i arbustos com les lengas, ñires i guindos, apart de flors de diversos colors, especialment el notro de color vermell intens i típica del bosc andí patagònic.

La següent parada és en un mirador (davant l'hotel de megaluxe Los Notros) des d'on tenim l'oportunitat d'impressionar-nos per primer cop veient de lluny la glacera.

Després de 35 km de pista s'arriba al port Bajo de Las Sombras, on es pot agafar un vaixell que navega pel Brazo Rico fins situar-se enfront de la paret sud de la glacera Perito Moreno, a una certa distància de seguretat.

Això permet veure l'alçada real de la paret i les torres de gel, a 60 metres sobre el nivell de l'aigua del llac.

Aquesta navegació té una durada d'una hora i costa 25 A$. Absolutament recomanable ja que permet gaudir amb tot detall la magnificència d'aquesta obra de la natura.

Si el dia està ennuvolat i no fa sol podrem apreciar molt millor les formes i contrastos de colors blancs i blaus, ja que en cas contrari la llum solar es reflecteix sobre el gel i es perd contrast (especialment per a les fotos).

Acabada la navegació el minibús ens porta a la zona de les passarel·les de la Península de Magallanes.

Aquí es pot aprofitar per menjar alguna cosa en la confitería que hi ha a l'entrada de les passarel·les, tot i que recomanem portar menjar i beguda des de El Calafate perquè aquí és car i no hi ha molta varietat.

En aquest punt disposem de més de tres hores per gaudir de les excel·lents vistes i perspectives sobre la glacera sense córrer cap risc. Abans es podia baixar fins la vora del canal, però 32 persones mortes entre 1947 i 1988 a causa dels despreniments de la paret frontal van aconsellar prohibir-hi l'accés.

Hi ha 3 nivells de passarel·les: intermèdia (vista superior i frontal), dreta (vista de la cara nord i del canal de los Témpanos) i inferior (vista de la cara frontal des d'una posició més propera a la glacera i baixa en alçada).

La visita a Perito Moreno no solament és una inoblidable experiència visual sinó també auditiva, perquè és freqüent que grans trossos de gel es desprenguin de la paret frontal i es desplomin sobre l'aigua provocant un soroll imponent. Tot plegat fa que, sincerament, no tinguem paraules per descriure aquesta meravella. S'ha de veure...

Un cop acabada la visita només resta tornar a El Calafate, a on s'arriba entre les 5 i les 7 de la tarda, depenent de si la climatologia permet estar més o menys estona a la zona de la glacera.

Hi ha moltes altres excursions i activitats a fer en el parc nacional Los Glaciares: trekkings pel bosc, passejada amb crampons sobre el gel de la glacera Perito Moreno, o la navegació pel Brazo Norte del llac Argentino per veure les glaceres Upsala i Spegazzini i també el llac Onelli.

Però evidentment requereixen temps i, sobretot, diners, perquè els preus d'aquestes activitats són força cars.

Com arribar-hi

Per anar des de El Calafate fins a Puerto Natales (Xile) agafem un autobús de l'empresa Cootra. Costa 35 A$ anada i tornada (és més barat comprar l'anada i la tornada a El Calafate que comprar el bitllet de tornada a Puerto Natales).

Aquest autobús surt de l'estació d'autobusos de El Calafate sobre les 8:30 h. Fins Puerto Natales són 286 km i la majoria és pista de ripio.

A mig matí l'autobús s'atura en un hotel/restaurant decadent, enmig de la solitud de l'estepa patagònica, per prendre alguna cosa. També atura un moment a la població de Río Turbio per fer el canvi de conductor i pocs quilòmetres després cal baixar de l'autobús per dur a terme els tràmits burocràtics de rigor a les fronteres argentina i xilena.

Dotze km després del punt fronterer xilè arribem a Puerto Natales, sobre les 14:30. L'hora d'arribada dependrà molt del temps passat en les dues fronteres.

Dormir i menjar

Després de mirar l'Hostal La Cumbre (18.000 Ch$ l'habitació doble després de regatejar), que ens va semblar cara pel que ofereix, i també Casa Cecilia i Residencial Oasis que estaven plens, vam optar per demanar opcions d'allotjament en una botiga qualsevol.

El resultat és una casa particular on per 10.000 Ch$ tenim una habitació doble amb esmorzar inclòs. Es tracta de la casa familiar de Teresa Galindo Nieto al c/ Tomas Rogers 43 (Tel. 412603).

Per menjar a Puerto Natales una opció econòmica és el Restaurant Ñandú, al costat de l'oficina dels autobusos Cootra (c/ Baquedano), on un menú complet excepte la beguda costa 2.200 Ch$.

Al restaurant La Tranquera (c/ Bulnes 579) podeu provar la paila marinera, una mena de sopa de peix i marisc molt bona i típica de la zona, i que aquí costa 3.000 Ch$.

Per menjars menys sofisticats recomanem el restaurant/bar La Burbuja, també al carrer Bulnes, o també el cafè/restaurant La Oveja Negra (c/ Tomas Rogers 169), molt acollidor.

Coses a veure i fer

PUERTO NATALES (província xilena d'Última Esperanza) serveix bàsicament com a lloc de trànsit i camp base per a organitzar els aspectes logístics de l'excursió al parc nacional Torres del Paine: allotjament, transport, compra de material i queviures per a les excursions, etc.

Si disposeu d'algun temps extra val la pena fer una passejada pels carrers d'aquest tranquil i pintoresc poble.

El carrer Manuel Bulnes és un dels carrers principals, on podem trobar restaurants, hotels, bancs o supermercats.

A la costanera Pedro Montt tenim el port (on recala el transbordador a Puerto Montt i també els transatlàntics amb destinació turística a l'Antàrtida i als canals i fiords de la Patagònia xilena). S'hi poden veure un gran nombre i varietat d'aus aquàtiques i una bonica vista del Seno de Ultima Esperanza i la península Antonia Varas.

Mirant en direcció nord es poden veure les glaceres Serrano i Balmaceda, pertanyents al parc nacional Bernardo O'Higgins.

A la cèntrica Plaza de Armas Arturo Prat trobem la bonica Iglesia Parroquial, d'harmonioses línies arquitectòniques, i també l'edifici de la Municipalidad, amb un gran valor històric ja que representa l'arquitectura anglesa de principis del segle XX.

Per últim, al carrer Phillipi, tenim un mural que relata la història de les ètnies Kaweshkar i Aonikenk, que van viure entre el mar i la pampa fins finals del s. XIX.

Com arribar-hi

Des de Puerto Natales fins l'entrada de Laguna Amarga, uns dels tres accessos al parc de Torres del Paine, hi ha uns 112 km i la major part d'ells són de ripio.

Si no es disposa de vehicle privat llavors el millor és contractar el transport d'anada i tornada en una de les múltiples agències de Puerto Natales. Nosaltres vam optar per contractar-lo a Onas Patagonia-Path@gone, en el carrer Eberhard, 599 (Tel. 414349).

Aquest transport costa 11.000 Ch$ anada i tornada (la tornada pot ser qualsevol dia) i surt a les 7:00 h. des de davant de l'oficina de l'agència. S'atura a mig camí, al bar El Pionero de Cerro Carrasco (lloc fronterer amb Argentina), per poder esmorzar.

S'arriba a l'entrada de Laguna Amarga sobre les 10:00. Aquí s'han de pagar 8.000 Ch$ en concepte d'entrada al parc.

Dormir i menjar

Per dormir dintre del parc hi ha diverses opcions, des de les molt cares hosterías (més de 150 US$ la nit) fins als més assequibles refugis i càmpings.

En qualsevol cas és important tenir en compte la conveniència de fer reserves, especialment en temporada alta, ja que el nivell d'ocupació és altíssim (és suïcida presentar-se al parc sense reserva). La reserva es pot fer des de Puerto Natales o també a Punta Arenas.

En el cas de Puerto Natales qualsevol agència pot trucar per ràdio als refugis per fer efectiva la nostra reserva, però el més recomanable és anar directament a la ja esmentada Onas Patagonia-Path@gone (veure apartat anterior), ja que és la principal concessionària.

S'encarrega de trucar per ràdio al refugi o refugis que desitgem (segons el nostre itinerari previst dins el parc) i confirmar així la reserva per tots els dies de la nostra estada al parc. El preu del refugi és de 17 US$ per nit.

Per al refugi és imprescindible disposar d'un sac de dormir, però si no en portem també es pot reservar (pagant 4 US$ addicionals) en el mateix moment de reservar la plaça al refugi. Si anem d'acampada necessitarem també una tenda de campanya que igualment podem reservar per 9 US$ la nit.

El pagament de tot cal fer-lo en el moment de fer les reserves i es pot fer en efectiu o amb targeta VISA. Però si es paga en efectiu és més econòmic pagar amb US$ que no amb pesos xilens, ja que pagant amb moneda local hem de pagar taxes afegides.

En el cas de no portar material d'acampada com sacs de dormir, tenda de campanya, fogonets, etc. també hi ha l'opció de llogar-lo en botigues especialitzades de Puerto Natales.

Per a menjar dins el parc tenim l'opció més econòmica de comprar tot el menjar i la beguda a Puerto Natales (per exemple al supermercat La Bombonera del carrer Bulnes 646, amb força varietat de productes d'alimentació) o bé menjar als refugis.

Un sopar al refugi costa 10 US$ (és un menú complet, però senzill) i s'ha d'encarregar en el moment d'arribar al refugi i enregistrar-se.

El dinar o lunch-box costa 8 US$ i és una bossa amb un entrepà gran, una ampolla d'aigua i fruita. Per últim l'esmorzar costa 2 US$ (per pagar els àpats al refugi és més econòmic fer-ho amb US$ que no en $ xilens, ja que en aquest darrer cas s'han de pagar taxes afegides).

La nostra recomanació és un terme mig entre les dues opcions, sopant al refugi i fent la resta d'àpats amb el menjar que portem des de Puerto Natales.

Coses a veure i fer

PARQUE NACIONAL TORRES DEL PAINE (província xilena de Magallanes). Aquest parc, amb una superfície de 181.414 Ha, és segurament un dels parcs nacionals més bonics de Sudamèrica.

Posseeix paratges absolutament meravellosos, amb diversos senders habilitats per a caminades i trekkings, que recorren diferents paisatges de pampes, espessos boscos magallànics, llacs amb fonells de gel i impressionants glaceres, i tot això envoltat de gegantins cims rocosos que caracteritzen la silueta del parc.

Camí cap al Refugio Chileno

Apart del senderisme es poden fer altres activitats com escalada, kayak, rafting, pesca o observació de la variada flora i fauna del parc.

En fi, aquest parc és un veritable paradís per als excursionistes i amants de la natura.

Per a obtenir informació sobre el parc es poden visitar les oficines de CONAF, el servei de parcs nacionals, al carrer O'Higgings 584 de Puerto Natales.

En alguns quioscos i agències es pot adquirir un complet plànol del parc, amb totes les rutes i senders indicats.

Però també teniu l'opció del mapa del parc Torres del Paine que ofereix el propi web del parc.

Entre les moltes coses a veure en el parc Torres del Paine destaquem les següents:

• Els famosos cims granítics de les Torres del Paine i els Cuernos del Paine, amb alçades que oscil·len entre els 2.200 i 2.600 metres.

• Llacs i llacunes, de colors variats i originats pel desgel de les glaceres. Per exemple, els llacs Nordenskjold, Pehoé, Toro, Sarmiento i Grey o la Laguna Azul.

• Glaceres com la glacera Grey i la glacera Dickson.

• Salts d'aigua, com el Salto Grande i el Salto Chico.

Hi ha diverses opcions per recórrer el parc, bàsicament en funció del temps disponible i de la nostra predisposició a suportar llargues caminades dia rere dia.

L'opció més popular és l'anomenada W (per la forma del circuit), ja que es pot recórrer en uns 4 dies. La més llarga és la que fa un circuit sencer (aproximadament una setmana i inclou la W anterior més la part de darrera del parc).

Vegetació i el llac Nordenskjold al fons

Però si no podem disposar de tants dies podem muntar-nos un circuit a mida segons el nº de dies i les nostres preferències.

Si, en el pitjor dels casos, només podem invertir un dia sencer en la visita al parc no queda més remei que contractar un tour guiat en una agència de Puerto Natales, però això només permet emportar-se una molt ràpida visió de les meravelles del parc a través de la finestra de l'autobús.

En el nostre cas vam destinar dos dies sencers a la visita del parc (incloses l'anada i tornada a Puerto Natales). A continuació detallem el nostre circuit:

A la mateixa entrada de Laguna Amarga, on deixem l'autobús que ens porta de Puerto Natales (veure l'apartat Com arribar-hi), agafem un dels minibusos que espera l'arribada d'excursionistes i que fa el transfer entre aquest punt i l'Hostería Las Torres.

És un trajecte de 15 minuts per una pista i és gratuït si tenim reserva en qualsevol allotjament del parc. En cas contrari costa 2 US$.

Un cop a l'Hostería Las Torres iniciem la caminada cap al Refugio Chileno, on passarem la nit. El primer tram de camí és suau, però ràpidament comença la pujada fins arribar dalt d'un turó.

Des del Mirador de las Torres del Paine

A partir d'aquí el caminet va resseguint la carena de la muntanya i a estones va penjat sobre el buit (quan bufa vent cal vigilar molt perquè la força del vent ens pot treure fora del camí). El paisatge és molt i molt bonic.

El darrer tros és de baixada fins arribar al Refugio Chileno, situat a la vora del riu Ascensio i encanonat en una estreta vall entre muntanyes.

El recorregut total fins aquí és d'uns 7 km i el temps emprat és de 2 hores aproximadament.

Per entrar al refugi cal treure's les sabates i deixar-les fora (recomanem portar doble mitjó perquè el terra pot estar fred).

El primer que cal fer és enregistrar-se a recepció i prendre possessió de la llitera assignada.

El refugi té vàries habitacions compartimentades i en cadascuna d'elles hi ha diverses lliteres, amb un total de 7-8 places. Val a dir que està tot molt net i ordenat, incloent els banys.

El camí des del Refugio Chileno al Mirador de las Torres del Paine és suau i de no molta dificultat al principi (transcorre paral·lel al riu Ascensio), però a partir d'un punt a 6 km del refugi s'ha de pujar per entre les pedres de la morrena d'una antiga glacera.

Es tracta d'una ascensió difícil i destrossa-genolls. Però en arribar al mirador, dalt de tot, la recompensa és una extraordinària vista de les tres torres granítiques, si els núvols no ho impedeixen, que donen nom al parc. Tenen alçades compreses entre els 2.500 i 2.800 metres, i compten amb un petit llac en la seva base.

En total són 7 km de camí des del refugi i unes dues hores i quart per cobrir aquesta distància (aproximadament el mateix temps per fer el camí de tornada). Com en tota la zona, el temps és molt canviant i cal anar ben preparat per al fred.

A primera hora del matí de l'endemà iniciem el camí de 7 km de tornada a l'Hostería Las Torres, trigant una hora i mitja en fer el trajecte, ja que bàsicament és de baixada.

Des de davant l'Hostería surten els minibusos que van a Laguna Amarga i novament aquest trajecte és gratuït perquè al refugi ens donen un rebut (voucher) que justifica que hi hem passat la nit.

Vista entre núvols dels Cuernos del Paine

És important arribar a l'entrada de Laguna Amarga abans de que ho facin els autobusos que venen de Puerto Natales i continuen viatge fins a les oficines centrals del parc (Administración).

Per aconseguir-ho no hi ha més opció que agafar el minibús que surt de l'Hostería Las Torres a les 9 del matí.

Un cop a Laguna Amarga hem d'esperar a que arribi l'autobús de l'empresa amb qui vam contractar l'anada i tornada de Puerto Natales per poder anar gratuïtament fins a l'Administració del parc, a 33 km de Laguna Amarga, o bé fins a Pudeto, a mig camí entre els dos.

Aquest trajecte dura uns trenta minuts i és una pista de ripio que transcorre a una certa alçada i amb vistes espectaculars, especialment del llac Nordenskjold i les muntanyes que hi ha darrera seu.

Pudeto està al costat del llac Pehoe (des d'aquí surt el catamarà Hielos Patagónicos que travessa el llac fins al càmping i refugi Pehoe).

A Pudeto deixem l'autobús (el qual va cap a les oficines centrals del parc) i nosaltres continuem a peu durant 1 km per una pista ample fins arribar a un mirador sobre el salt d'aigua Salto Grande, on l'aigua es precipita per un desnivell existent entre el llac Nordenskjold i el llac Pehoe. Es tracta d'un salt modest però bonic per l'entorn i el color turquesa de l'aigua.

Continuant camí per un petit sender (indicat com Mirador de los Cuernos) entre precioses plantes patagòniques s'arriba finalment a un punt al costat sud del llac Nordenskjold, anomenat Mirador de los Cuernos.

Guanacos en el parc nacional Torres del Paine

Des d'aquest punt hi ha una vista impressionant sobre el llac i especialment sobre els anomenats Cuernos del Paine, un conjunt de tres cims que formen part del massís del Paine i que són una de les icones més característiques d'aquest parc.

El sender Mirador de los Cuernos és un camí fàcil i planer, d'uns 5 km de longitud d'anada i tornada, i que es pot fer en poc més d'una hora.

Després d'una estona contemplant aquest paisatge indescriptible fem el camí de tornada a Pudeto.

Hi arribem a les 13:00, a temps per poder agafar l'autobús que espera l'arribada del catamarà del llac Pehoe i que després retorna a Puerto Natales.

Finalment l'autobús surt de Pudeto a les 13:30 h. i fa el camí de tornada a Puerto Natales per una pista que voreja l'enorme llac Sarmiento. Pel camí es fàcil veure guanacos.

Com arribar-hi

Iniciem aquest llarg viatge des de Puerto Natales fins a Puerto Madryn agafant l'autobús Puerto Natales-El Calafate.

Aquest autobús surt a les 6:30 h. des de davant de l'oficina de l'empresa Cootra en el c/ Baquedano. A El Calafate ja havíem comprat l'anada i la tornada perquè sortia més econòmica (veure l'apartat Com arribar-hi de Puerto Natales).

Després de les sabudes aturades a les fronteres xilena i argentina, i també a la població argentina de Río Turbio per fer el canvi de conductor, i una darrera per esmorzar, arribem a l'aeroport de El Calafate a les 13:00 h.

Si s'ha d'agafar el vol de les 14:45 h. cap a Trelew, per exemple, el millor és comentar-ho al conductor de l'autobús amb la suficient antelació, ja que l'aeroport està 22 km abans d'arribar a El Calafate i a poca distància de la carretera que ve de Puerto Natales.

En aquest cas l'autobús es desvia i atura davant mateix de la terminal de l'aeroport, estalviant-nos així temps i diners anant a El Calafate i haver de tornar a l'aeroport.

El vol des de El Calafate fins a Trelew, amb Aerolíneas Argentinas, triga uns 80 minuts. Abans d'embarcar s'han de pagar 17'70 A$ en concepte de taxes d'aeroport.

Un cop a l'aeroport de Trelew la millor opció per anar a Puerto Madryn és agafar un minibús o remise de l'empresa Eben-Ezer. Espera l'arribada dels vols fora de la terminal i val 13 A$.

El trajecte des de l'aeroport de Trelew fins a Puerto Madryn és de 70 km i es fa en menys d'una hora. Aquest minibús ens deixa en l'hotel o lloc de Puerto Madryn que nosaltres indiquem al xofer.

Dormir i menjar

En el Residencial Manolo's (Av. J. A. Roca 763) l'habitació doble amb bany privat, TV i esmorzar ens costa 40 A$. Els responsables de l'hotel són molt simpàtics i el lloc està bé, especialment si demaneu una habitació que doni a la part de darrera (más tranquila). Com a únic punt negatiu dir que les parets són tan fines que se sent qualsevol soroll de l'habitació del costat.

Una opció més cara és Residencial La Posta (Av. J. A. Roca 33). Sembla que el lloc està força bé, tant per l'edifici com per la ubicació, però sol estar ple (es recomana reservar).

En el Restaurant Parrilla La Vaca y el Pollito (cantonada Av. J. A. Roca i c/ Storni) per 18 A$ es pot menjar un buffet lliure d'amanida i pasta de primer i un segon de parrilla, tot en un ambient molt acollidor. Molt recomanable.

També recomanem Caccaros Comidas & Bebidas, a l'Av. J. A. Roca 385. Si es vol portar menjar i beguda a qualsevol de les excursions es pot comprar als Supermercados Norte, al carrer 28 de Julio 136 (obre fins les 22:00).

Coses a veure i fer

PUERTO MADRYN (província de Chubut). Aquesta ciutat és una excel·lent base per a explorar Península Valdés i fins i tot altres punts d'interès més llunyans com Punta Tombo, ja que té l'atractiu d'estar al costat del mar i compta amb molta oferta per contractar excursions als diferents llocs.

Per tots aquests factors creiem que Puerto Madryn és més recomanable com a camp base que Trelew o, fins i tot, Puerto Pirámides.

Colons galesos van fundar Puerto Madryn en l'any 1886. La ciutat està enclavada al voltant del Golfo Nuevo, una badia natural protegida del mar obert.

Quan és temporada de balenes, de juny a desembre, és possible veure-les des del mateix passeig marítim de Puerto Madryn. En aquests mesos nombrosos exemplars de balena franca del sud arriben al Golfo Nuevo per parir les cries.

Com a activitats a fer a Puerto Madryn podem recomanar una passejada pel passeig marítim o costanera. També hi ha diversos museus com el Museo Oceanográfico y de Ciencias Naturales, ubicat en una antiga casa d'un colon català, anomenada Chalet Pujol (c/ Domecq García) o l'EcoCentro (c/ Julio Verne 3784).

En l'avinguda J. A. Roca, nº 223 hi ha l'oficina de turisme de la Municipalidad de Puerto Madryn, on es poden trobar nombrosos fulletons turístics i resoldre qualsevol dubte.

PENÍNSULA VALDÉS (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1999). La Reserva Faunística Península Valdés està considerada un dels espais de vida salvatge més bonics de tot Sudamèrica.

Rèplica de l'ermita del Fuerte San José, en la península Valdés

Aquí és possible veure, entre d'altres, lleons i elefants marins, pingüins magallànics, maras (una mena de llebre patagònica), guanacos, ñandús i balenes.

Donada la grandària de la península es fa necessari disposar d'un vehicle per poder veure-la mínimament.

Si no disposem d'un vehicle privat, la millor alternativa, i única, és contractar l'excursió des de Puerto Madryn.

De fet, és possible arribar en transport públic a Puerto Pirámides, l'únic nucli habitat dins la reserva, però un cop aquí també necessitarem un vehicle.

El recorregut per la península, més l'anada i tornada a Puerto Madryn, són un total de 400 km i és una excursió d'un dia sencer.

En l'Av. J. A. Roca, de Puerto Madryn, es troben la majoria d'agències de viatge on contractar aquesta excursió. Totes oferien més o menys els mateixos serveis al mateix preu de 60 A$. Tot i així recomanem mirar-ne dues o tres abans de decidir-se per una d'elles.

Finalment nosaltres vam optar per l'empresa Mar y Valle, a l'Av. J. A. Roca 94. Podeu trobar un llistat d'algunes d'elles a l'apartat Agencias de viaje del web de la Secretaría de Turismo de Puerto Madryn.

Elefants marins sobre la platja de Punta Delgada

L'excursió a Península Valdés comença a les 8 del matí, quan el minibús de l'empresa contractada passa a recollir-nos per l'hotel.

Després de 77 km per asfalt per la ruta RP-2 s'arriba al punt d'entrada a la reserva, enmig de l'istme Carlos Ameghino, on s'han de pagar 7 A$ en concepte d'entrada.

Immediatament es fa una primera aturada al Centro de Interpretación, on hi ha nombrosos panells explicatius de la fauna de la reserva així com animals dissecats i, fins i tot, l'esquelet sencer d'una balena.

A partir d'aquest punt la RP-2 ja és una pista de ripio, endinsant-se cap a l'est de la península.

Pel camí és fàcil veure guanacos, ñandús, maras i ovelles. La pista passa prop de la Salina Grande i la Salina Chica, a 42 metres sota el nivell del mar.

S'arriba a la costa passant de llarg el far de Punta Delgada i continuant cap al nord per la RP-47 fins arribar a Caleta Valdés, on aturem de nou. Es tracta d'un lloc magnífic sobre la platja que permet veure una important colònia d'elefants marins des d'unes passarel·les que impedeixen baixar a la platja per raons de seguretat mútua, dels animals i de la nostra, però tot i així es poden veure bastant bé.

Per un petit camí de 650 metres de longitud s'arriba a un mirador sobre un braç de mar envoltat de platges de sorra, amb abundant vida salvatge: elefants marins, pingüins, aus, etc. Tot plegat fa que aquest lloc sigui fantàstic.

Després d'una bona estona a Caleta Valdés reemprenem la ruta amb el minibús per aturar de nou 5 km més al nord, en un mirador al costat d'una pingüinera sobre la mateixa platja (atenció, no totes les excursions aturen aquí), on és possible veure als pingüins a una distància de centímetres, dins o fora dels seus nius, comprovant que apart de ser molt divertits no s'immuten per la nostra presència.

Continuem viatge per la RP-3 ara cap al sud, passant pel costat de El Salitral, una altra de les salines de la península.

El següent punt d'aturada és Puerto Pirámides, una petita població d'uns 200 habitants des d'on es fan les excursions nàutiques. El nom té el seu origen en una formació rocosa que hi ha en el litoral proper a la població i que té una forma que recorda a una piràmide

Abans d'embarcar es pot dinar en un restaurant, al costat de la platja, on es menja molt bé i amb preus moderats.

Lògicament l'excursió nàutica és opcional, però la recomanem molt. Val 40 A$ i dura poc més d'una hora.

Llops marins sobre la costa de Puerto Pirámides

En temporada de balenes, de juny a desembre, aquesta excursió rep el nom de Avistaje de ballenas i quan no n'hi ha simplement Excursión náutica.

En el nostre cas ens vam haver de conformar amb fer la segona per només uns pocs dies, ja que s'havien anat veient algunes balenes fins la setmana anterior.

Tot i així val la pena l'excursió perquè ens permet veure, des del mar, el paisatge àrid i rocallós de la costa propera, però també tindrem l'oportunitat de veure una colònia de llops marins a molt pocs metres de distància, així com colònies de cormorans i d'altres aus marines.

Acabat el passeig nàutic tornem cap a Puerto Madryn per la RP-2, amb una darrera aturada al mirador de la Isla de los Pájaros. Aquesta illa està a uns 800 metres del mirador, dins del golf de San José, i és una important reserva d'aus (tot i que sembla que el creixement de la població de gavines està fent fora a la resta d'espècies).

A 100 metres del mirador hi ha una rèplica d'una petita ermita construïda pels espanyols en el Fuerte de San José. Finalment s'arriba a Puerto Madryn sobre les 19:00 h.

PUNTA TOMBO. Es tracta de la major colònia de pingüins en territori continental. Es calcula que hi nien 500.000 exemplars de pingüí magallànic, principalment entre setembre i finals de gener.

Està situada a uns 180 km al sud de Puerto Madryn i es tracta d'un massís rocallós que s'interna al mar, de 3'1 km de llarg per 600 metres d'ample, envoltat de grans platges de sorra.

El paisatge circumdant és àrid i desolat, però hi ha una activitat faunística sorprenent, ja que a més dels pingüins hi ha la major concentració d'aus marines de tot el litoral patagònic, així com d'altres animals de la zona, com per exemple els guanacos.

Pingüins en la pingüinera de Punta Tombo

L'àrea de cria dels pingüins està concentrada en els terrenys arenosos situats a la base de Punta Tombo. El terra està ple de coves on els pingüins posen els ous i crien els colomins, normalment sota els arbustos per a protegir-se de les aus.

Per anar a Punta Tombo no hi ha transport públic. Per tant, si no disposem d'un vehicle privat cal contractar l'excursió en alguna de les agències de Puerto Madryn (o també a Trelew).

A l'igual que en el cas de l'excursió a Península Valdés, totes les agències ofereixen més o menys el mateix al preu de 60 A$ (i recomanem mirar-ne dues o tres abans de decidir-se). També aquí nosaltres vam optar per l'empresa Mar y Valle (Av. J. A. Roca 94).

Es tracta d'una excursió d'un dia sencer i complementa Punta Tombo amb una visita al Museu Paleontològic Egidio Feruglio de Trelew i un recorregut per Gaiman, una població d'origen galès.

La nostra excursió a Punta Tombo també comença a les 8 del matí (el minibús ens recull al nostre hotel). Els primers 70 km fins passada la ciutat de Trelew són d'asfalt, però en agafar la RP-1 els 110 km fins Punta Tombo són de ripio.

Quan s'arriba a l'entrada de la zona protegida de Punta Tombo s'han de pagar 7 A$ en concepte d'entrada. A 1 km de l'entrada hi ha l'aparcament on atura el minibús.

En aquest breu trajecte ja es poden veure els nius i multitud de pingüins circulant amunt i avall. La zona per la que es pot caminar entre els pingüins està delimitada per una tanca amb filferro.

A destacar el continu soroll dels brams dels pingüins. Es poden veure petits grups de pingüins, que des de les platges s'internen a la colònia o viceversa. És especialment divertit veure'ls entrar o sortir de l'aigua.

En alguns nius es poden veure cries de totes les mides. Per tot arreu hi ha pingüins, així com també moltes aus marines atretes per aquesta reserva única. Realment és una experiència que val la pena.

Després d'estar aquí uns 90 minuts es torna amb el minibús fins l'entrada de la reserva, on hi ha una confitería per poder dinar (si ja porteu dinar es pot menjar fora sense problema).

Després de dinar iniciem la tornada des de Punta Tombo per la mateixa RP-1 fins arribar a Trelew, on es visita el Museu Paleontològic Egidio Feruglio. Aquest museu sembla ser el més rellevant de Llatinoamèrica en quant a la vida dels dinosaures i és un referent internacional en paleontologia.

Si no esteu interessats en visitar el museu es pot aprofitar aquesta estona per donar un tomb per la ciutat (veure més informació en el següent apartat).

La darrera etapa d'aquesta excursió és la petita població de Gaiman, situada a 17 km de Trelew i fundada també per colons galesos.

Aquí es visita el Túnel del Ferrocarril (per on va passar el primer tren al 1914), la primera casa del poble (de l'any 1874), o el Colegio Camwy (considerat com la primera escola de secundària a la Patagònia).

I finalment el minibús ens porta a la casa de te Ty Finn, una de les moltes cases de te de Gaiman on fer la cerimònia del te, un clàssic d'aquestes contrades (en la casa Ty Finn aquesta cerimònia costa 12 A$).

Donat que nosaltres vam tenir la sensació de que era una turistada llavors vam optar per aprofitar aquesta estona (poc més d'una hora) i voltar en solitari pel poble, anant a la cèntrica Plaza Roca i fins el pont sobre el riu Chubut.

Una de les cases de te de Gaiman

Al costat del riu hi ha la casa de te Ty Cymraeg, una de les més boniques de Gaiman.

Al carrer H. Yrigoyen trobem la casa de te Ty Nain, amb una façana completament recoberta d'heures.

Parlant amb la seva actual propietària, la qual ens convida amablement a entrar i veure l'interior de la casa, ens explica que la seva avia galesa va ser la primera dona en néixer a Gaiman i el seu besavi el segon home en habitar el poble.

Sobre les 6 de la tarda el minibús inicia el retorn a Puerto Madryn, tot i que a nosaltres ens deixen en la ciutat de Trelew, tal com havíem pactat amb l'agència (portàvem tot el nostre equipatge amb nosaltres).

TRELEW. Aquesta ciutat va ser fundada a l'any 1886 entorn d'una estació del ferrocarril que era un nus ferroviari en el transport de productes agrícoles des de la vall del riu Chubut cap al Golfo Nuevo (Puerto Madryn).

El significat del nom Trelew és Poble de Lewis, en galès, en honor al pioner galès Lewis Jones que va promoure la seva fundació i expansió.

Donat que nosaltres havíem d'agafar l'autobús cap a San Carlos de Bariloche aquella mateixa nit, a les 22:30, des de la terminal d'autobusos de Trelew, vam voler aprofitar la tornada cap a Puerto Madryn de l'excursió a Punta Tombo per a quedar-nos a Trelew i estalviar-nos els 130 km d'anada i tornada entre Puerto Madryn i Trelew.

Així que, tal com hem pactat prèviament amb l'agència, el minibús de l'excursió ens deixa a la terminal d'autobusos de Trelew. En l'oficina de la companyia Mar y Valle deixem el nostre equipatge i, ja lliures de pes, aprofitem les quasi 4 hores que tenim fins la sortida de l'autobús per a visitar Trelew.

Comencem la nostra ruta al Museo del Ferrocarril, en l'edifici de la que va ser l'estació de ferrocarril al 1889, i que està molt proper al Museo Paleontológico Egidio Feruglio.

Seguint cap al centre per l'Av. Fontana trobem l'hotel Touring Club. El bar que hi ha a peu de carrer és molt bonic, de fusta, taules de marbre, bastant envellit i amb fotos d'època. En la cantonada amb 25 de Mayo hi ha el Banco de la Nación, en un edifici del 1922 i amb una interessant torre del rellotge.

En el carrer San Martín trobem a la dreta (al carrer Belgrano) la Capilla Tabernacl, l'edifici més antic de Trelew, de l'any 1889. Al mateix carrer San Martín també hi ha el Teatro Verdi, inaugurat per immigrants italians i avui dia una mica decadent.

Ja a la Plaza Independencia hi ha edificis interessants com el de la Municipalidad (1931) o el Salón de la Sociedad Española (1920). Al mig d'aquesta plaça ajardinada hi ha una bonica glorieta d'estil victorià de l'any 1910, i és un bon lloc per a descansar una estona i copsar la vida de Trelew asseguts en un banc.

Per a menjar podríem recomanar el restaurant El Viejo Molino, en el carrer Gales nº 250, però estava tancat en el moment de la nostra visita i només podem dir que és molt bonic per fora. Un lloc més normal, però on es menja bé és el restaurant Quijote, en el c/ Rivadavia 451 (un menú de tenedor libre costa 13 A$).

Com arribar-hi

Agafem un autobús de l'empresa Mar y Valle que fa el trajecte des de Trelew a San Carlos de Bariloche via Esquel. Aquest és un trajecte de 864 km que recorre Argentina d'est a oest.

Vam comprar el bitllet d'autobús (51 A$) a les oficines d'aquesta empresa situades a Puerto Madryn, a l'Av. J. A. Roca. És molt recomanable reservar i comprar els bitllets amb suficient antelació.

L'autobús és còmode i es dóna una petita safata amb algunes coses per sopar, tot i que aquest és bastant frugal.

Surt de l'estació d'autobusos de Trelew a les 22:30 i està tota la nit en ruta fins arribar a la ciutat d'Esquel, als peus de la serralada andina, a primera hora del matí.

Aquí s'atura quasi mitja hora i després continua ruta cap al nord per la mítica RN-40, passant per El Maitén i El Bolsón abans d'arribar a San Carlos de Bariloche cap al migdia.

El trajecte de carretera entre Esquel i Bariloche, de 284 km, és especialment bonic, amb diversos trams senzillament espectaculars. Molt recomanable.

La terminal d'autobusos de San Carlos de Bariloche està a uns 3 km del centre. Fora de la terminal hi ha una parada d'autobusos urbans on regularment passen autobusos de diverses línies (és preferible demanar quina és la que millor s'adapta a la nsotra destinació final).

Les línies nº 70, 71 i 83 passen per la parada principal al centre de la ciutat, al c/ Perito Moreno, entre els carrers Rolando i Palacios. Aquest trajecte costa 1 A$.

Dormir i menjar

En l'Hostería Adquintue (c/ Vice-Almirante O'Connor nº 766) l'habitació doble amb bany privat, TV i esmorzar inclòs costa 50 A$. Les habitacions de darrera tenen una bona vista i està a només tres illes del centre, en una zona molt tranquil·la. Molt recomanable.

L'Ahumadero Familia Weiss, a la cantonada dels carrers Palacios i Vice-Almirante O'Connor, és un local enorme, tot en fusta, on es menja força bé a un preu raonable.

Per a menjars menys elaborats podem recomanar Friends, al carrer B. Mitre 302. Però apart d'aquests hi ha una gran oferta de restaurants al centre.

Bariloche, entre altres coses, és famosa també per la seva exquisida xocolata. Al carrer Mitre hi ha unes quantes botigues on és possible comprar o tastar xocolata sota mil-i-una formes.

Coses a veure i fer

SAN CARLOS DE BARILOCHE (o simplement Bariloche, en la província argentina de Río Negro). Bariloche és una ciutat molt turística, amb tots els avantatges i inconvenients que això suposa.

En el costat negatiu podríem destacar la massificació (si és possible, millor evitar anar-hi a partir del 2 de gener i durant el mes de febrer per la gran afluència de turisme estival) i el creixement desmesurat que ha omplert de construccions qualsevol racó en quilòmetres a la rodona.

Però en el costat positiu tenim que és una excel·lent base per a explorar el parc nacional Nahuel Huapi, oferint incomptables serveis a uns preus molt raonables, i és també un important node de transport per anar cap al sud o bé saltar a Xile (la frontera entre Argentina i Xile està a pocs quilòmetres d'aquí).

Hi ha poca cosa a veure a la pròpia ciutat de Bariloche, però podem recomanar passejar pel carrer Bartolomé Mitre, el centre comercial de la ciutat, fins arribar al Centro Cívico, una mena de plaça amb bonics edificis de l'arquitecte Ezequiel Bustillo (en un d'ells es troba l'Oficina de Turisme, on es poden aconseguir pràctics mapes per a les excursions al parc nacional).

Una altra ruta urbana possible és la costanera Av. Juan Manuel de Rosas i Av. 12 de Octubre que voreja el llac Nahuel Huapi entre el Puerto San Carlos i la Catedral.

PARC NACIONAL NAHUEL HUAPI. Aquest és possiblement un dels parcs nacionals més visitats del pais i el seu element central és el llac Nahuel Huapi, d'origen glacial i que en l'actualitat té una longitud d'uns 100 km.

Aquest parc ofereix un gran nombre de possibilitats quant a excursions i activitats, segons el temps de que disposem.

• Circuito Chico. Aquest és el nom de la que és, segurament, l'excursió més popular i més vistosa de totes les que es poden fer en aquest parc. Es tracta d'un circuit d'uns 60 km, amb inici i final a San Carlos de Bariloche, que permet visitar alguns llocs emblemàtics del parc Nahuel Huapi.

Vistes des del cim de Cerro Campanario

Per dur-lo a terme hi ha diverses alternatives: transport públic, cotxe o bici de lloguer, o contractar un tour.

Nosaltres desaconsellem l'opció del tour organitzat, perquè aquesta excursió ens ha de permetre gaudir sense presses d'aquests magnífics paratges.

L'alternativa de la bicicleta, a més de ser exigent per la distància i el perfil de part del trajecte, té un cert perill perquè s'ha de circular per carreteres estretes i molt transitades per cotxes i autobusos.

Quant a l'opció del transport públic, la que vam utilitzar nosaltres, té l'inconvenient de que no és possible aturar-se sempre que es vulgui.

A més, segons l'època de l'any, no sempre hi ha autobusos que facin tot el recorregut o el fan amb escassa freqüència.

El nostre Circuito Chico amb transport públic comença al centre de la ciutat, a la parada principal d'autobusos urbans (c/ Perito Moreno, entre Rolando i Palacios), on cal esperar a que passi un autobús nº 10 o 11.

Quan l'agafem haurem de demanar al conductor que ens deixi a Cerro Campanario. Aquest primer trajecte de 17 km costa 1'5 A$ (en general els trajectes d'aquest circuit costen 1 ó 1'5 A$ segons la seva longitud).

Plantes de retama a la península de Llao Llao

El Cerro Campanario és un lloc de visita obligada, perquè la vista que s'obté des del mirador que hi ha dalt del cim (a 1.050 metres d'alçada) és absolutament increïble en totes les direccions.

Des d'aquest mirador gaudireu d'un paisatge de postal, format per llacs, penínsules, illes, muntanyes nevades, boscos i construccions d'estil alpí.

Per pujar al mirador hi ha un telecadira (val 12 A$ anada i tornada, i el dia 1 de gener està tancat) o bé pujar per un camí entre el bosc paral·lel al telecadira, tot i que, sobretot al principi, el camí és molt costerut.

Després de baixar a la base de Cerro Campanario, hem d'esperar al costat de la carretera a que passi un autobús nº 20 i agafar-lo en direcció a Llao Llao, 7 km més enllà (costa 1 A$), on aquest autobús acaba el seu recorregut i torna a Bariloche.

En la península de Llao Llao hi ha un luxós hotel situat al costat d'un camp de golf i enmig d'un entorn idíl·lic, limitant amb el parc municipal Llao Llao.

A menys d'1 km es troba Puerto Pañuelo, d'on surten moltes excursions en vaixell que creuen els Andes cap a Xile o que van al parc nacional Los Arrayanes, a tocar de Villa La Angostura.

També molt propera hi ha la Capilla San Eduardo, mostra de l'estil arquitectònic de la regió.

En les dates del nostre viatge no era possible continuar més enllà amb transport públic, per la qual cosa vam haver d'agafar l'autobús nº 20 de tornada a Bariloche, baixar en una cruïlla a 6'5 km de Llao Llao, i esperar el pas d'un autobús nº 10.

Vista sobre el llac Perito Moreno des del Punto Panorámico

Aquest autobús ens dóna la possibilitat de baixar a la Colonia Suiza (assentament fundat per colons suïssos, amb carrers i cases pintoresques) o bé continuar viatge fins arribar a l'anomenat Punto Panorámico.

Es tracta d'un mirador situat sobre un lloc elevat, al costat de la carretera, des d'on hi ha una magnífica vista sobre el llac Perito Moreno, la península de Llao Llao i tots els voltants.

Després de gaudir de la vista des del Punto Panorámico només queda esperar a que passi un nou autobús nº 10 per tornar cap a Bariloche (1'5 A$), passant pel costat del llac El Trébol.

Tant en la primavera com en l'inici de l'estiu austral es poden veure les vores de la carretera cobertes de color groc gràcies a les flors de la retama.

Aquesta excursió pot durar mig dia o un dia sencer en funció del transport escollit o dels llocs visitats, però nosaltres recomanem dedicar-li un dia sencer per gaudir plenament del bonic paisatge.

• Cerro Otto. Pujar a aquesta muntanya de 1.405 metres d'alçada és una altra bonica excursió que es pot fer en només mig dia des de Bariloche.

El Cerro Otto està envoltat de densos boscos de pins, làrixs (alerces) i lengas i, apart de gaudir de la magnífica vista que hi ha des del seu cim sobre els llacs Nahuel Huapi, Perito Moreno i Gutiérrez, i dels cerros Tronador, Catedral i Campanario, també es poden realitzar uns quants trekkings. Aquests estan indicats en un panell de fusta sota el mirador que hi ha en el cim i tenen durades que van dels 30 minuts a les 2 hores.

La confiteria contigua al mirador té la particularitat de que és giratòria, de tal forma que si seiem en una de les taules que dóna a l'exterior anirem girant molt lentament fins completar 360º, gaudint així de totes les vistes circumdants (encara que els preus també estan en consonància amb l'alçada).

En el mateix edifici on està la confitería hi ha una curiosa galeria d'art amb reproduccions a mida real de la la Pietat, el David i el Moisès del gran Miquel Àngel.

Per als més valents i valentes hi ha l'opció de saltar amb parapente acompanyat d'un monitor (el salt costa 120 A$).

Vistes des del cim de Cerro Otto

Per arribar fins el cim del Cerro Otto es poden caminar 8 km per una pista que comença en el km 1 de l'avinguda Los Pioneros i passa pel complex hivernal Piedras Blancas.

Però el més ràpid i còmode és agafar el telefèric Cerro Otto, la base inferior del qual està al km 5 de la mateixa avinguda Los Pioneros.

El telefèric costa 25 A$ anada i tornada.

Es triga uns 8 minuts en fer el camí de pujada o baixada dins la petita cabina i es un trajecte força espectacular, penjats sobre el vessant de la muntanya.

Per arribar fins a la base del telefèric des del centre de San Carlos de Bariloche hi ha dues possibilitats: agafar un autobús nº 51 en la parada del carrer Perito Moreno (1 A$) o bé agafar un autobús gratuït que surt des de davant del Banco de la Nación, en la cantonada dels carrers Mitre i Villegas.

L'avantatge del primer és que permet guanyar temps i arribar a la base del telefèric abans de que aquest obri, a les 10:00 del matí, mentre que el primer autobús gratuït surt a les 10:30 h.

Per tornar al centre des de la base del telefèric també es pot optar entre les dues possibilitats esmentades.

Com arribar-hi

El trajecte entre San Carlos de Bariloche i Buenos Aires, de 1.580 km, el fem d'una tirada en un autobús.

Per anar a la terminal d'autobusos de Bariloche des del centre de la ciutat només cal esperar en alguna parada de l'Av. 12 de Octubre a que passi algun autobús en direcció est i demanar al conductor si va a la terminal (val 1 A$).

L'autobús de l'empresa VíaBariloche que fa el trajecte entre Bariloche i Buenos Aires, via Neuquén, surt a les 14:05 de la terminal d'autobusos de San Carlos de Bariloche i arriba sobre les 11:00 h. del dia següent a la terminal Retiro de Buenos Aires.

El bitllet costa 120 A$ en classe Ejecutivo, en un autobús de dos pisos, amb seients molt més amples i reclinables (quasi fins la posició horitzontal), WC, vídeo, i servei de menjars i begudes al llarg de tot el trajecte.

La diferència de preu respecte a un autobús normal està plenament justificada per la durada en temps del trajecte, més de 21 hores. Gràcies a la comoditat en aquest viatge podem assegurar que no se'ns va fer gens pesat.

En aquestes dates és molt recomanable reservar i comprar els bitllets amb suficient antelació, i això es pot fer a la mateixa terminal d'autobusos (aquí podeu escollir, entre vàries companyies amb preus i serveis similars, la que s'adapta millor als horaris i preferències de cadascú) o bé directament a les oficines de les diverses companyies que hi ha en el centre de Bariloche.

La primera part del trajecte enfila cap al nord per la RN-237, amb el parc Nahuel Huapi a l'esquerra i el riu Limay a la dreta, donant lloc a un paisatge molt bonic i variat, amb grans formacions rocoses erosionades artísticament pel vent patagònic.

Mica en mica, al girar la ruta cap a l'est, el paisatge canvia i torna l'estepa i la planúria. Cap a les 20:00 l'autobús arriba a Neuquén, on s'atura uns 15 minuts a la terminal.

A partir d'aquí l'autobús circula per carreteres que s'internen a La Pampa i creuen aquest mar d'herba fins connectar amb la RN-5. Després de passar per la ciutat de Luján s'entra al Gran Buenos Aires, aturant en alguns punts com Liniers i Moreno per deixar passatge abans d'arribar finalment a l'estació central de Retiro de Buenos Aires.

Per anar a la zona de l'hotel (a l'Av. Callao) des de la terminal de Retiro agafem el subte (metro de Buenos Aires) a l'estació Retiro de la línia C, al costat de l'estació de ferrocarril i a només 500 metres de la terminal d'autobusos.

Un bitllet senzill del subte costa 0'70 A$. A l'estació Diagonal Norte s'ha de canviar a la línia B i baixar a l'estació Callao. Només queda caminar una illa per l'Av. Callao fins a l'hotel que hem escollit.

Dormir i menjar

El Nuevo Hotel Callao (en l'Av. Callao nº 292) fou una magnífica tria per la seva relació qualitat-preu. Una habitació doble molt àmplia i còmode amb balcó, bany privat, TV i esmorzar inclòs costa 55 A$.

L'hotel està ben ubicat, ha estat reformat fa poc temps i té una categoria equivalent a 3 estrelles. Les habitacions que donen al carrer Sarmiento són més tranquil·les que les de la façana de l'Av. Callao, però encara ho són més les que donen cap a l'interior d'illa.

Just davant de l'hotel hi ha el restaurant Gazebo Gourmet (Av. Callao 302), on es pot menjar un magnífic menú complet amb beguda per només 7'9 A$ (i en un local de disseny).

En el barri de San Telmo podem recomanar el restaurant Lezama, al costat nord de la plaça Lezama, on es menja bé i barat en un bonic entorn amb regust a vell.

I en el barri de La Boca el restaurant recomanat és El Obrero (c/ Agustín Caffarena 64), propietat d'uns germans d'origen asturià, en el que es menja molt bé, en un local decadent, però acollidor, com el barri, i amb les parets plenes de fotos, especialment de l'idolatrat Maradona (diumenges tancat).

Coses a veure i fer

BUENOS AIRES. La capital argentina és una ciutat atractiva, sofisticada i cosmopolita, però que també captiva per la personalitat pròpia de cada barri.

Recorrent els seus carrers, places i avingudes no és estrany sentir-se com a casa per la familiaritat que desprenen els seus edificis, l'urbanisme o els seus habitants.

Buenos Aires també té una oferta cultural amplíssima. De fet, un eslògan de la ciutat diu: "Vení a conocer una ciudad en donde el lunes no tiene nada que envidiarle al viernes".

I en les dates del nostre viatge, gràcies a la gran devaluació del pes argentí, també compta amb l'atractiu de reclam comercial per comprar articles de primeres marques a preus molt favorables.

Buenos Aires té moltes coses a veure i aquí no pretenem donar una llista completa de punts d'interès, sinó només allò que nosaltres hem pogut veure durant la nostra estada a la ciutat.

• Microcentro. La nostra visita a Buenos Aires comença per l'anomenat Barrio de Microcentro, el qual és el veritable centre de Buenos Aires i comprèn l'àrea al voltant del centre històric de la Plaza de Mayo.

Caminant per l'Av. Callao arribem a la propera Plaza del Congreso, on destaquen el Palacio del Congreso, clarament inspirat en el Capitoli de Washington DC, i el Monumento a los Dos Congresos, en honor als congressos que van portar a la independència del país.

Art urbà en un carrer del centre de Buenos Aires

En les dates del nostre viatge aquest monument estava recobert de grafitti al·lusius a la situació econòmica i política del país.

També vam poder constatar com la font que hi ha sota el monument s'utilitza com a improvisada piscina quan les temperatures de l'estiu austral són altes.

Continuant cap a l'est per l'ajardinada Plaza Lorea s'arriba a l'Avenida de Mayo, la primera avinguda de la ciutat i on encara es poden veure un gran nombre d'edificis elegants.

Una aturada obligatória en aquesta avinguda és al Café Tortoni (Av. de Mayo 829), el compendi dels afamats cafès bonaerenses, amb més de 100 anys d'història.

Val la pena gaudir d'una estona en aquest històric cafè mentre prenem alguna beguda en el seu bonic i elegant interior. El seus preus són, com és d'esperar, bastant elevats.

En les parets d'aquest històric cafè hi ha nombroses fotografies i documents que acrediten la visita d'il·lustres personatges al llarg de tots aquest anys: Carlos Gardel, Hillary Clinton, o el nostrat Joan Manel Serrat, tota una institució en aquest país.

En la cruïlla entre l'Avenida 9 de Julio (es diu que és la més ample del món i veritablement és un malson cada cop que l'hem de travessar a peu) i l'Avenida Corrientes hi ha el famós obelisc, de 63'5 metres d'alçada, construït per a commemorar el 400 aniversari de la primera fundació de la ciutat.

A només dos illes d'aquí trobem el Teatro Colón, el teatre líric més gran de l'Amèrica Llatina (és visitable, però en el moment de la nostra visita estava tancat per reformes, aprofitant les vacances estivals). De l'Avenida Corrientes es diu que no dorm mai i és famosa per la gran quantitat de teatres, cinemes i llibreries que s'hi poden trobar.

Al final de l'Av. de Mayo hi ha la Plaza de Mayo, la més coneguda de Buenos Aires. Ha estat escenari d'importants moments històrics i encara és el centre cívic per excel·lència (de fet les Madres de la Plaza de Mayo segueixen manifestant-se aquí tots els dimarts a les 15:30).

El Cabildo de Buenos Aires

En la plaça hi ha la Pirámide de Mayo, el primer monument de la ciutat.

En el costat oest de la plaça tenim el Cabildo de Buenos Aires, un bonic edifici històric que ha estat reformat i que té un atractiu pati interior on nosaltres vam poder gaudir d'una representació de tangos a càrrec d'artistes del carrer.

L'edifici hostatja el Museo Nacional del Cabildo y la Revolución de Mayo, amb quadres, retrats, peces i joies del segle XVIII. També hi ha fotografies.

Al nord de la plaça tenim la Catedral Metropolitana, de façana neoclàssica i construïda sobre una església colonial que hi havia originalment. A l'interior hi ha el panteó de José de San Martín, un autèntic heroi per als argentins i libertador de Xile i Perú.

La Casa Rosada, en el costat est de la plaça, és el palau presidencial i seu de l'Executiu del país. De fet, en aquest edifici només és de color rosat la seva façana.

En una part de l'edifici hi ha el Museo de la Casa de Gobierno, amb una cronologia dels presidents argentins i que s'atura en l'any 1966 (??). I en la part posterior del palau hi ha el Parque Colón, des d'on es poden veure les catacumbes del Fuerte Viejo, restes d'aquesta construcció colonial del s. XVIII.

Seguint el Paseo Colón cap al sud deixem a l'esquerra l'enorme Edificio Libertador, i continuant per l'Av. Ingeniero Huergo i tombant pel Boulevar A. Villaflor s'accedeix al Puerto Madero.

Aquest és un barri de nova construcció sobre antics molls portuaris, on ara hi ha lofts, oficines i restaurants de disseny (la veritat és que ens recorda moltíssim al barri de la Vila Olímpica de Barcelona).

Amarrada a la dàrsena 3 hi ha la fragata museu A.R.A. Presidente Sarmiento on es mostren records dels seus llargs viatges pel món. Una mica més enllà hi ha un modern pont, similar al de la Barqueta de Sevilla.

En la cantonada entre els carrers Defensa i Alsina, uns 200 metres al sud de la Plaza de Mayo, trobem el Museo de la Ciudad i una vella farmàcia homeopàtica en actiu, La Estrella, amb un sostre de fusta que és una filigrana.

• Barrio de San Telmo. Aquest és un dels barris més antics de Buenos Aires i el lloc de naixement del tango.

Des de la Plaza de Mayo, caminant 1 km cap al sud pel carrer Defensa, s'arriba a la plaza Dorrego, el centre neuràlgic de San Telmo. És un bonic lloc, ideal per descansar una estona mentre bevem alguna cosa en una de les múltiples terrasses que ocupen el centre de la plaça.

Tant a la plaça com en carrers adjacents hi ha moltes botigues d'antiguitats i, de fet, tots els diumenges de 10 a 17 h. aquí hi ha la famosa, però recomanable, Feria de antigüedades de San Telmo.

El Pasaje de la Defensa, a l'entrada de la plaça, és un edifici de finals del s. XIX que recrea el Buenos Aires colonial i que ara és un centre comercial amb venda d'antiguitats.

En la plaza Lezama, 600 metres més al sud, trobem el Museo Histórico Nacional i també la Iglesia Ortodoxa Rusa, construïda en l'any 1904 seguint l'estil moscovita del s. XVII.

• Barrio de Retiro. Caminant des de la zona de Plaza de Mayo cap al nord per Calle Florida, un important eix comercial de Buenos Aires, ens endinsem en l'elegant zona del barrio de Retiro.

En l'extrem nord de Florida trobem una àmplia zona ajardinada que condueix a l'estació de ferrocarril primer i a l'estació principal d'autobusos després.

La primera zona de jardins és la Plaza Libertador General San Martín, on hi ha un monument en memòria dels morts en la guerra de les Malvines contra els britànics.

Paradoxalment, en la Plaza de la Fuerza Aérea Argentina que hi ha a continuació, trobem la Torre de los Ingleses, una torre del rellotge donada l'any 1910 pels anglesos per a celebrar el primer segle de la independència argentina.

• Barrio de La Boca. Un altre barri bonaerense de visita ineludible és el barrio de La Boca, el més colorista de la ciutat. Aquí hi va haver el primer port de la ciutat i va ser lloc d'assentament de la població immigrant, especialment italians procedents de Gènova, arribats principalment entre els anys 1880 i 1930.

En general és un barri molt humil i amb un toc cutre, allunyat de l'aspecte ordenat i elegant d'altres barris de la ciutat, com Microcentro o Recoleta. Però això mateix li dóna un encant especial, fent-lo molt pintoresc i fins i tot amb un cert aire caribeny pels colors i el mestissatge.

La zona d'interès a visitar en aquest barri està formada pels carrers E. del Valle Iberlucea (fins arribar a l'estadi del Boca Juniors, un dels equips de futbol més emblemàtics de la ciutat i del país en general), Caminito (antiga estació de ferrocarril i que dóna nom al famós tango), Magallanes, Araoz de Lamadrid i Garibaldi.

Típiques cases acolorides del barri de La Boca

Bàsicament són les cases pintades de colors molt vius les que donen un aspecte únic a aquest barri.

Per altra banda s'ha convertit en una zona d'artistes a l'estela de l'artista plàstic local Benito Quinquela.

Recomanem visitar el barri aviat pel matí, abans de que arribin les hordes de turistes en autocar (al voltant de les 11 del matí) i s'ompli tot de paradetes de quadres, records i espectacles de carrer a la caça del turista.

Passejar per l'Av. Pedro Mendoza, seguint el Riachuelo en direcció a l'Av. Almirante Brown, permet veure algunes construccions interessants, com el Teatro de la Rivera i també el paisatge industrial dels suburbis propers de la zona de La Avellaneda.

Per anar al barri de La Boca des de la zona de l'hotel Callao cal anar a la plaça del Congreso i agafar l'autobús nº 64, just davant de l'edifici del Senat.

El trajecte costa 0'8 A$ i circula al sud pel Paseo Colón i després per l'Av. Almirante Brown fins arribar al Riachuelo, per després tombar a la dreta per l'Av. Pedro Mendoza, i baixant de l'autobús a la confluència amb c/ Puerto de Palos.

Per tornar al centre des de La Boca es pot agafar el mateix autobús nº 64.

• Tango. Una visita a Buenos Aires no pot deixar de banda aquest ball, el qual forma part de l'essència porteña.

Es pot contemplar el ball com espectador o, si disposem de temps i ganes, participar-hi rebent classes de tango en alguna de les múltiples escoles que hi ha per la ciutat.

Per anar a veure tango es pot optar per anar a un sopar-espectacle per a turistes o bé anar a una sala de ball on la gent local va simplement a ballar.

Caminito, carreró del barri La Boca i nom
del famós tango de Gabino Coria

Depèn de gustos, però creiem que la primera opció, apart de ser bastant cara, busca l'espectacularitat i està orientada clarament al turista, mentre que la segona no té cap pretensió i és més autèntica.

En el nostre cas vam optar per la segona anant al Centro Cultural Torquato Tasso (c/ Defensa nº 1575, en el barri de San Telmo), on les nits dels caps de setmana hi ha ball de tangos i milongas.

Però durant els mesos de vacances de gener i febrer no hi ha ball i només es fan classes (els divendres, amb la professora Mimí Lertora-Santapa).

Una alternativa, recomanada per la pròpia gent del Centro Cultural Torquato Tasso, és el Salón Canning, ubicat en el carrer Scalabrini Ortiz nº 1331 del barri de Palermo.

Aquí també s'hi fan classes, però a les 23:30 h. comença el ball pròpiament dit, moment en que nombroses parelles surten espontàniament a la pista per ballar.

Es tracta d'una sala gran, unes quantes taules al voltant de la pista i una barra de bar. A més de ballar també és lloc de reunió i vida social.

L'entrada al Salón Canning val 5 A$ (les consumicions en el bar són apart). Molt recomanable.

• Compres. En les dates del nostre viatge, després de la terrible devaluació del pes argentí i poques setmanes després d'anunciar-se el final de l'anomenat Corralito, es podien trobar bones oportunitats a l'hora de comprar, amb l'avantatge de que són articles de primera qualitat i perfectament homologables als que es troben a Europa.

Això inclou roba, material esportiu i de muntanya, material de viatge, música, etc.

El carrer Florida, eix peatonal i amb multitud de comerços, és una de les zones més comercials de la ciutat. Aquí hi trobem les Galerías Pacífico, un gran centre comercial ubicat en un edifici molt bonic que fou la seu del Museo de Bellas Artes.

En aquell moment, vam poder veure reflectits en les façanes de molts bancs d'aquest carrer els efectes de les protestes dels estalviadors argentins contra el corralito financer i la política del govern argentí i del FMI.

NOTA: Podeu trobar més informació sobre coses a fer en la ciutat de Buenos Aires en la guia/relat d'un viatge que vam fer a Argentina dos anys després, en el 2004: Viatge al nord d'Argentina i la ciutat de Buenos Aires.

I el viatge s'acaba ...

Per anar des del centre de Buenos Aires a l'aeroport internacional Ezeiza vam acordar, a través de l'hotel, un taxi que ens passés a recollir pel mateix hotel a una hora fixada, per comoditat i per aprofitar al màxim el temps disponible.

El preu prèviament acordat per al taxi va ser de 30 A$ (per a dues o més persones surt a compta respecte a l'autobús privat de Manuel Tienda León, sobretot si no estem aprop del punt on s'agafa l'autobús, en la zona de Retiro).

Des de l'hotel Callao a l'aeroport cal comptar al menys uns 30 minuts.

Abans d'embarcar cal pagar les taxes de sortida del país, que només es poden pagar en dòlars (18 US$ per persona) o en pesos argentins (60'12 A$), però no en euros.

A continuació ens espera un vol des de Buenos Aires a Madrid (11 hores i 45 minuts), de la companyia Aerolíneas Argentinas, on connectem amb un altre vol de Madrid a Barcelona amb Spanair (1 hora).