Relat d'un viatge a la Patagònia i Iguaçú

Partim de la ciutat de Buenos Aires amb destinació a Trelew amb una durada de vol d'1 hora i 35 min. A l'arribada al petit aeroport de Trelew recollim les motxilles i contactem amb l'empresa de combis Eben Ezer, que realitzen l'enllaç entre Trelew i Puerto Madryn. El cost del viatge és de 25 AR$/persona. El transfer ens deixa a la porta del que serà casa nostra durant els propers dies, Hostel El Gualicho. La situació de l'hostel és perfecte, ja que es troba al centre de la ciutat. Per menjar recomanem el restaurant Estela (c/Roque Sáenz Peña 27), típic lloc on menjar una parrillada argentina per 100 AR$/parella.

Després de visitar l'oficina de turisme anem a llogar un cotxe per dos dies: anirem a Península Valdés i a Punta Tombo, quasi 900 km entre les dues. Ens decidim per l'empresa Centauro, situada a l'Av. Roca 733. També es poden contractar excursions en les diferents i múltiples empreses que hi ha repartides per tot Madryn i els preus són molt iguals a totes elles. L'excursió a Península Valdés surt per 150 AR$/persona més 100 AR$/persona pel vaixell de les balenes. A Punta Tombo també surt per 150 AR$/persona i si es vol navegar al costat de toninas (dofins) surt per 100 AR$/persona més.

Per completar el dia, ja que queda tota la tarda, ens decidim a llogar una bicicleta i acostar-nos fins a Punta Loma, situada a 16km de Madryn tot vorejant el mar per una carretera de ripio. El lloguer de bicis ens surt per 30 AR$/persona per mig dia. L'entrada a la reserva de lleons marins val 25 AR$/persona.

Bussejant amb lleons marins

De tornada, i quan anàvem a recollir el cotxe, descobrim un empresa de submarinisme, Lobo Larsen, a l'Av Roca 855. El producte més destacat que tenen és el bany amb lleons marins a Punta Loma. Són grups molt reduïts, màxim 8 persones per dia, i no existeix cap més empresa que ho faci (és vital reservar). Acollonits, però il·lusionats, contractem l'excursió i ens decidim per fer-ho amb snorkel, un gran encert ja que els lleons són mamífers i també necessiten respirar a la superfície. El preu és caríssim, però l'experiència és irrepetible, 450 AR$/persona. Si es vol servei de fotografia són 100 AR$/persona més. No és recomanable portar una càmera aquàtica per fer-les vosaltres, ja que estareu més pendents de la foto que de gaudir del moment.

Fins a Península Valdés hi ha 100 km des de Puerto Madryn. Paguem 45 AR$/persona en concepte d'entrada més 5 AR$ pel cotxe. Arribem a Puerto Piràmides per anar a veure les balenes. És recomanable contractar el servei amb les llanxes petites, ja que tenen més velocitat i degut a la mida es poden acostar més. Nosaltres no vam tenir opció, ja que era final de temporada i només hi havia un vaixell. El preu és de 100 AR$/persona. Dins el parc hi ha dos únics llocs on poder anar a veure alguna cosa, són a Punta Cantor i a Punta Norte. Preguntar per les hores de les marees altes, en cas d'haver-hi orques és quan es produeixen els atacs, d'aquí l'importància d'anar el cotxe i no excursió organitzada, vas on vols i quan vols.

Des de Puerto Madryn a Punta Tombo hi ha 180 km. A l'entrada hi ha un bar on poder menjar una empanada o bikini. L'entrada a la reserva val 35 AR$/persona. Farts de veure pingüins, marxem cap a Gaiman, poblet d'origen gal·lès situat a la vall del riu Chubut, prop de Trelew. Acabem dins d'una casa de te, on per 40 AR$/persona et donen te gal·lès i un assortit de reposteria casolana que acaba amb la gana de qualsevol.

Finalment, tornem a l'aeroport de Trelew amb la mateixa companyia de combis, Eben Ezer. A l'aeroport s'han de pagar taxes de sortida, que pugen a 6,05 AR$/persona.

A Ushuaia ens allotgem a l'Hosteria Green House, un capritx del viatge de noces. L'hotel està molt bé, habitacions molt àmplies i còmodes, extremadament netes, amb jacuzzi, la gent molt amable en una zona molt tranquil·la. Un taxi de l'hotel al centre de la ciutat surt per 12 AR$.

Excursió en 4x4

En el nostre pas per Ushuaia, a part de visitar el parc de Terra del Foc i el canal Beagle, volíem realitzar una ascensió al Cerro Alvear la qual fou impossible per les condicions meteorològiques que ens vam trobar. L'empresa Nunatak n'és una de les que ho organitza. Amb ells mateixos vam contractar dues excursions, una fou un descens en canoa per dins el PN de Terra del Foc i la travessa en 4x4 pels llacs més canoa pel llac Escondido. L'empresa és molt competitiva i els preus són més econòmics que altres empreses que surten a la Lonely Planet, com podria ser Canal Fun. Per exemple, l'excursió en 4x4 pel llac Fagnano més les canoes pel llac Escondido i un asado típic argentí al mig del bosc per dinar, surt per 300 AR$/persona.

El PN de Terra del Foc es troba a 12 km de Ushuaia. Nosaltres vam estar tot un dia complert més una tarda dins el PN de Terra del Foc. Existeixen varis recorreguts, tots ells molt ben indicats, de dificultat mitja-baixa. L'entrada costa 30 AR$/persona. Dins el parc hi han varis punts de parada i recollida dels diferents transports que t'hi porten. El cost d'un transfer (anada i tornada) del centre de la ciutat al parc és de 50 AR$/persona. Aquells aficionats a segellar el passaport tenen a la Bahia Ensenada Zaratiegui un punt on fer-ho i no perdre's una conversa amb l'encarregat de correus (Carlos, que té un avi català). Poc després d'ingressar al parc es pot fer un trajecte amb el Tren del Fin del Mundo, una turistada sota el nostre punt de vista per un mòdic preu de 100 AR$/persona.

Una excursió molt recomanable és navegar pel Canal Beagle. En el port es troben totes les companyies que realitzen el servei. Nosaltres, com que ja havíem vist pingüins i fugint de les massificacions, ens vam interessar per fer una excursió més alternativa, decantant-nos per l'empresa Tres Marías, ja que són els únics que tenen permís per baixar a l'illa H i realitzar una caminada, mentre s'observa l'espectacular flora i fauna de d'indret. Hi ha dues variants: anar amb la barqueta original per 150 AR$/persona o bé amb un veler per 180 AR$/persona. Cal afegir les taxes del port que són 6 AR$/persona. L'excursió és de mig dia.

Si necessiteu comprar roba de muntanya Ushuaia és un bon lloc, ja que els preus no estan carregats amb el 21% IVA, com a la resta del país. Recomanem la botiga DTT a l'Av San Martin 903. Alguns restaurants recomanats són El bodegón Fueguino (Av San Martin 859) o La Estancia (Av San Martin 253) o Tia Elvira (Av Maipú 349), un dels únics llocs on menjar peix.

Finament, Ushuaia és un bon punt per partir cap a l'Antàrtida. Un viatge cap el Pol Sud dura uns 15 dies i surt per 4.300 dòlars/persona.

A l'arribada a l'aeroport de El Calafate busquem un medi de transport fins a la ciutat, que es troba a 23 km. Finalment ens decidim per una furgoneta-taxi que costa 26 AR$/persona només anada.

Ens allotgem a l'alberg Glaciar Libertador, situat a l'av Libertador 587, bastant cèntric. L'hostel MarcoPolo també està bé, però està més a les afores. Hostel Glaciar també té una empresa d'excursions, Patagonia Backpackers i es poden contractar tot tipus d'excursions al mateix preu que trobes a la ciutat. De fet, nosaltres hi vam contractar una excursió de dos dies al Chaltén, molt recomanable.

Tot i contractar pels dos últims dies el supertrekking al Chaltén només arribar, teníem una tarda per descobrir com anar al PN de Torres del Paine, el nostre principal objectiu. Des del Calafate només hi ha dues opcions, o contractar una excursió d'un dia, opció gens recomanada degut a la distància i que només es visita el parc des del perímetre, o bé arribar allà i Déu dirà. Des del Calafate no et donen gens d'informació al respecte.

Arribar al PN de Torres del Paine es pot fer en autobús regular, tot i que no surt cada dia, o llogant un cotxe. Com que el bus havia sortit aquell matí i fins dos dies després no hi tornava, vam llogar el cotxe. Seguint els consells de tothom amb qui parlàvem vam llogar el material de muntanya a El Calafate (sacs, tenda, aïllants, fogonet,...) i comprar el menjar per tots els dies. Després vam descobrir que entre ells no es porten gens bé i a Xile hi ha absolutament de tot el que es necessita per fer l'estada al parc i molt ben organitzat. Consell: aneu a Puerto Natales i munteu-vos el viatge allà.

Vista al PN Torres del Paine

Després de deixar les motxilles que no utilitzarem a l'hotel fins el nostre retorn, comença una de les etapes més esperades del viatge: tenim tres dies per anar fins a Xile i visitar el considerat el millor parc nacional de Sud Amèrica.

Des del Calafate és recomanat passar pel pas fronterer de Cerro Castillo, molt pròxim al parc. Nosaltres ens passem el trencant i apareixem a Puerto Natales. Sobretot, quan llogueu el cotxe comenteu a l'oficina que passareu la frontera, ja que podríeu tenir problemes. Just a l'entrada de Puerto Natales hi ha l'oficina de turisme. És aquí on comencem a descobrir que al Calafate ens amagaven informació i això no és el cul del món a on s'ha de portar de tot.

Descobrim que dins el parc hi ha varis refugis i podem dormir en lliteres comunitàries o bé llogar el material per dormir d'acampada. Els refugis pertanyen a dues empreses diferents, però estan gestionades per l'empresa Andescape, situada a c/Arturo Prat 828.

Al PN Torres del Paine

Aquí, després de demanar informació per pròximes visites, ens recomanen que fem els dos costats de la famosa W: excursió fins a la galcera Grey i fins a la base de les Torres. Per acabar, i veient que venien dies de no menjar gaire bé, li demanem un lloc on dinar. Ens recomana la Picada de Carlitos (c/Blanco Encalada 444) on per 16.000 pesos xilens ens atipem com porcs. El canvi estava a 810 pesos xilens/€.

De Puerto Natales al parc Torres del Paine hi ha uns 100 quilòmetres. De camí parem a les cuevas del Milodón (3.000 pesos/persona). L'entrada al parc nacional de Torres del Paine val 15.000 pesos xilens per persona.

Podem arribar a la zona del refugi Paine mitjançant un catamarà que travessa el llac Pehoé per 10.000 pesos un trajecte o 18.000 anada i tornada per persona, amb tres sortides diàries.

El refugi surt entre 20.000 i 25.000 pesos/persona i nit, un esmorzar per 5.000 i un sopar per 10.000. A la zona del refugi Paine hi ha servei de cuina i un petit súper (però no a la zona del refugi Torres).

L'excursió del refugi Paine fins a la glacera Grey són unes 6-7 anada i tornada, mentre que del refugi Torres a les bases unes 7-8, també anada i tornada.

Després de l'excursió a la base de les Torres arribem sobre les 16 hores a la zona del refugi on tenim el cotxe aparcat. Ens queden més de 400 km per arribar al Calafate, més els tràmits fronterers. Tornem a l'hostel Glaciar Libertadores, i després de treure'ns la sorra i els pantalons que s'aguantaven sols, anem a sopar fora. Us recomanem un parell de llocs on hi vam menjar uns bons asados, són el Don Pichon (c/Puerto Deseado 242) i La Tablita (C/Rosales 24).

L'endemà tenim el dia destinat a visitar el famós Perito Moreno. El Perito es troba a uns 80 km de El Calafate i s'hi pot arribar amb l'autobús de línea o bé contractant l'excursió en alguna de les nombroses empreses per uns 150 AR$/persona. Nosaltres encara tenim el cotxe de lloguer, així que fem via i sense haver de controlar el rellotge. L'entrada al parc surt per 40 AR$/persona. Després de fer la visita a les passarel·les anem fins al port per agafar el vaixell que ens acostarà davant el frontal del glaciar. Surt cada hora i costa 35 AR$/persona. Existeix l'opció de fer un trekking per sobre de la glacera, però pinta a turistada i és caríssim. A més, a la zona del Chaltén ja tenim contractada una excursió sobre el Glaciar Torre.

Una excursió molt típica a la zona del Calafate és el conegut com Todo Glaciares, visitant en vaixell les glaceres Upsala, Onelli i Spegazzini. Nosaltres no la vam fer perquè a Madryn vam conèixer una noia que venia del Calafate i ens va avisar que els vaixells no arribaven a les glaceres degut al desgel i a la presència d'icebergs, quedant-se a 14 km del frontal. Tenim constància que les agències no avisaven d'aquest detallet sinó se'ls preguntava explícitament. El preu de l'excursió és superior a 300 AR$/persona.

L'endemà marxem cap a El Chaltén amb l'excursió que hem contractat des de l'alberg. Són 230 km i 3 hores de camí amb una parada tècnica per beure i/o evacuar. Ens deixen davant de la botiga de la gent que organitza l'excursió de dos dies, que inclou una caminada pel Glaciar Torre i pràctica d'escalada en gel. S'anomenen Serac i són uns fora de sèrie, aquesta excursió és per cobrir temps mentre surten expedicions a l'Aconcagua, al camp de Gel Continental, ... Aquí lloguem el material que necessitem i comencem la caminada fins a la base del Fitz Roy per acabar el dia en el campament, a la base de la glacera Torre, amb un total d'unes 6 hores caminant.

Excursió pel Glaciar Torre

El següent dia ens despertem i després de 2 hores més caminant entrem sobre el Glaciar Torre, on comença l'extensió de gel continental més gran de la Terra, després de Groenlandia i el Pol. Ens col·loquem els grampons i a gaudir. No podem opinar del trekking al Perito, però aquest no és cap turistada: som 15 persones i no hi ha més grups.

Entrem ben al mig i busquem una paret on fer escalada, tot plegat espectacular. Per arribar a la glacera s'ha de travessar el riu Fitz Roy (aquest únicament es travessa amb una tirolina).

Acabada la caminada sobre el gel, ens queden 2 hores fins el campament i 2 hores més fins el poble, on ens esperen per tornar-nos a El Calafate. El preu d'aquesta excursió de 2 dies és de 650 AR$/persona.

L'últim dia al Calafate el tornem a passar a l'hostel Glaciar Libertador. El dia següent al matí agafem la mateixa furgoneta taxi per 26 AR$/persona i anem a l'aeroport, destinació Bariloche. Paguem els 18 AR$/persona de taxes de sortida i ens informen que el vol s'ha cancel·lat i que fins última hora del dia no marxem.

Arribem a Bariloche que no queda ni una ànima a l'aeroport, prou feines a trobar un taxi que per 35 AR$ ens acosti al centre de la ciutat, situada a 15 km. Acabem dormint a hotel Carlos V per 220 AR$/nit. L'hotel és molt complert i cèntric, habitacions molt àmplies, els lavabos una mica vells i l'esmorzar força variat. També contractem a la mateixa recepció una excursió per l'endemà per fer la ruta de los 7 Lagos fins a San Martín de los Andes. Ens surt per 140 AR$/persona i dura tot el dia.

A la nostra arribada visitem l'oficina de turisme per informar-nos de la possibilitat de recórrer el PN Nahuel Huapi pel nostre compte. Perdem el que queda de tarda i sense treure'n l'aigua clara, tot són excursions convencionals. Vist l'èxit, contractem una excursió convencional per visitar el PN Nahuel Huapi (ja podem anar guardant la roba de muntanya). L'excursió és l'única que visita en un mateix dia la cascada de los Alerces i el cerro Tronador. El cost és de 107 AR$/persona. Cal dir que el parc, i sobretot la zona del Vestiqueo Negro i el cerro Tronador, són espectaculars, però sortim decebuts per la manera que l'hem visitat. A la zona de Pampa Linda es pot acampar i existeix un alberg: segur que allà ens haguessin atès com volíem, però tot no pot ser. A l'entrada del parc s'ha de pagar l'entrada de 20 AR$/persona.

De tornada a Bariloche i plenament immersos en una espiral negativa contractem la turistada més gran. Això no implica que la zona no sigui digne de ser visitada, però a nosaltres no ens agrada anar com gossets amb fotògrafs perseguint-te i dient-nos a quines botigues hem d'entrar. L'endemà al matí farem el Circuito Chico i a la tarda agafarem un vaixell i anirem fins a l'illa Victoria i el Bosque de los Arrayanes. El preu fou de 180 AR$/persona.

Circuito Chico

A Bariloche no vam trobar res que sortís dels circuits turístics convencionals. Possiblement l'error fou nostre en confiar trobar alguna cosa o bé una estratègia seva de no facilitar la informació i obligar-te a contractar els serveis, de fet viuen del turisme i enlloc he vist tants guies turístics, carrera universitària de 6 anys a Argentina. Aquells que voleu aprofundir una mica més seria interessant visitar el Club Andino, just darrera l'oficina d'informació (tanquen a les 5 de la tarda). Aquesta gent, segons ens van dir, tenen informació de refugis, trekkings, ... Són com un grup excursionista.

Durant la visita del Circuito Chico vam conèixer una parella de Madrid amb la qual compartiríem bona part del viatge per Iguaçú.

Sortim de Bariloche amb destinació a Iguaçú, amb escala a Buenos Aires. Ens acompanyen una parella de Madrid que porten el viatge organitzat. En arribar a Iguaçú, a ells els espera un taxi per portar-los a l'hotel i després d'unes gestions el taxista accedeix a portar-nos de manera gratuïta. Durant el trajecte el taxista s'ofereix per fer-nos de guia i portar-nos on vulguem. Ens convenç per portar-nos a tots 4 a varis llocs (Hito de las 3 Fronteras, ritual dels guaranís) i finalment acabar sopant a Foz do Iguaçú, al Brasil, en un lloc anomenat Rafa Inn (recomanat), molt conegut a la zona i on fan espectacle de ball cada nit, ens cobra 100 AR$ entre tots per tota la nit.

Nosaltres acabem dormint a Hostel MarcoPolo de la cadena Hotel Inn. No és el millor d'Iguaçú, però està cèntric, habitacions àmplies i netes. A la mateixa recepció vam contractar el transfer fins a les cascades d'Iguaçú (costat argentí) per 10 AR$/persona, entrepà inclòs, i a la part brasilera per 40 AR$/persona.

Les cascades d'Iguaçú, costat argentí, obren a les 8h i el preu és de 60 AR$/persona. Nosaltres només entrar vam anar directament a la Garganta del Diablo, ja que els grups organitzats comencen la visita a les 9 del matí i així vam gaudir d'una mica de tranquil·litat i espai. Són necessàries unes 6-7 hores per visitar les cascades. Es pot contractar una navegació pel riu i que ens porta sota les cascades i quedes xop. A més, també pots contractar un safari en jeep pel parc, totes dues surten per 150 AR$/persona. Cal dir que el safari no val la pena, només serveix per tornar-te a l'entrada i evitar les escales de pujada.

L'entrada a les cascades del costat brasiler val 35 AR$/persona. S'obté una visió molt més panoràmica i amb mig dia n'hi ha suficient. Si es disposa de tot el dia es pot completar visitant les Mines de Wanda o un parc d'ocells molt pròxim a les cascades. A nosaltres ens va anar d'un pèl no perdre l'avió cap a Buenos Aires, última escala del viatge.

Arribem a l'aeroport de Buenos Aires i contactem amb l'empresa Tienda León per portar-nos al hostel Carlos Gardel, al c/Carlos Calvo, al cor del barri de San Telmo i a 5 minuts de la Plaça Dorrego. El tranfer ens costa 40 AR$. Habitacions i bany són molt noves, tot i que una mica petites i algunes sense aire condicionat, vital per aquelles dates, tot i que ens van dir que està previst posar-ne a totes. Per sopar per la zona us recomanem el restaurant Desnivel, al carrer Defensa 855. Nosaltres hi vam menjar l'última parrillada argentina i estava boníssima, els dos per 100 AR$.

L'endemà al matí deixem l'habitació i guardem les motxilles a recepció. Visitem la famosa Feria de la Pulga, una fira d'antiguitats que es fa cada diumenge al llarg del carrer Defensa. Visitem també la zona de Caminito i l'estadi del Boca per acabar a la Plaça de Mayo i al carrer comercial Florida.

Acabant el dia, tornem a l'hotel per recollir l'equipatge i marxem cap l'aeroport. Per anar a l'aeroport internacional Ezeiza vam acordar, a través de l'hotel, un taxi que ens passés a recollir pel mateix hotel a una hora fixada, per comoditat i per aprofitar al màxim el temps disponible. El preu acordat va ser de 70 AR$, ens queden 45 minuts de trajecte i anem acomiadant aquest magnífic i hospitalari país. Aquesta nit tornem a casa. Ens esperen 11.000 km d'avió i un retorn forçat i brusc a l'hivern.