Relat d'un viatge de 16 dies a Vietnam, Cambodja i Singapur

El primer dia de viatge sortim amb Singapore Airlines amb destinació Hanoi (canvi d'avió a Singapur). Nit a bord. La veritat és que és força còmode i ens alimenten, fruita i tot.

Al dia següent, arribada a Hanoi. Busquem transport fins la ciutat i fem canvi de diners (acabem compartint taxi amb 2 noies catalanes que van un pel acollonides degut al típic caos de l'arribada i pel fet de no tenir hotel). El taxi ens deixa en el barri antic (plovent a bassals, cosa habitual a Vietnam, però de curta durada com anirem veient gairebé cada dia). Busquem un hotel on passar la nit i deixar les motxilles. El trajecte ens va costar 2 USD per pax. El primer hotel ja ens marcarà el viatge. És bastant "cutre", hi ha cuques al bany (inevitable), i amb un aire condicionat que fa molt soroll!!. El Jordi i la Belén posen el llençol "anti-manies" per passar la primera nit.

Visat del Vietnam

Iniciem el nostre primer contacte amb la bogeria dels carrers de Hanoi amb un passeig pel barri antic, ens sentim "patosos" dins la multitud de gent i motos amunt i avall.

Tenim problemes per creuar els carrers sense que les motos se'ns tirin al damunt, semblem guiris del bons. Seguint la planificació contractem una excursió a Halong per als dos dies següents. La gent es desplaça amb les motos tipus Scoopy amb tres i quatre persones, amb nens petits, i ningú duia casc...

La ciutat de Hanoi és la capital de Vietnam i segona en tamany, amb més de tres milions de habitants, després de Ho Chi Minh. En l'any 1010 es va convertir en la capital del antic regne Viet.

Quedem amb uns amics d'en Lluís per fer una cervesa, que fan el viatge al revés que nosaltres i ja l'estan acabant per que ens expliquin què val més la pena.

Per la tarda, a les 20:00, anem a veure les Marionetes de l'Agua (espectacle típic) i degut al cansament em costa mantenir el cap dret durant la funció, ens quedem tots dormits.

Sortida matinera cap el port de la Badia de Halong (3 hores aprox). Embarquem en una barca amb 8 persones més, entre el quals hi ha una parella italiana amb la que farem amistat. Recorregut en barca per la badia. Ha Long Bay, magnífic conjunt de unes 3000 illes i illots repartits en una superfície de 1.500 km² per tot el Golf de Tonkin.

La Badia dels Dragons Caiguts presenta un paisatge fascinant. Ha Long Bay, protegida per la UNESCO, es considerada per molts com la octava meravella del món. Baixem a una illa per pujar a un mirador (arribem a dalt suats i sense alè, però la vista val la pena). Un cop a baix, després d'un banyet, em relaxo a la platja mentre en Jordi i en Lluís fan el boig amb una moto aquàtica.

Amb la posta de sol i amb la barca amarrada per fer nit, en Jordi i jo fem un concurs de salts des de la barca a les calmades aigües. Nit màgica a la barca, tot i el cabreig per no tenir aire condicionat a l'habitació. Comença la lluita del Lluís amb els mosquits...que continuarà tot el viatge.

Ens aixequem a la sortida del sol per tal de fer fotos. Esmorzem a la barca i visites. En Lluís i en Jordi fan una excursió amb Kayak al poble flotant que hi ha entre els illots. L'excursió val molt la pena, la gent es deixa fer fotos i ens convida a casa seva. Curiosament la gent va amb màniga llarga, guants, boca tapada,... Mentrestant la Belen i jo xerrem i juguem amb un nen (que ha dut els Kayaks).

Badia de Ha Long

Tornada a Halong. Dinem i a continuació per carretera fins Hanoi.

De nou a Hanoi, ens dediquem a passejar per la ciutat i ens perdem pels carrers i mercats. Com que no tenim temps per anar a la zona nord del país (Sapa), decidim contractar una visita d'un dia a uns poblats de l'interior.

M'aposto amb en Lluís que no és capaç de comprar-me una samarreta per 1 $ i perdo.

Desprès de sopar anem a un bar a fer una copa. Es un club de jazz i en aquell moment un vietnamita estava tocant un saxo al més pur estil americà.

Ens va agradar molt veure com, tot i haver sofert una guerra extremadament cruenta, els vietnamites saben apreciar una de les virtuds de l'antic país enemic.

A la habitació, dormim amb dracs dintre de les habitacions, cosa que ens passarà sovint durant el viatge. Els vietnamites diuen que els dracs porten sort. El Drac és un dels símbols nacionals, com l'estrella de la seva bandera.

A primera hora sortida per carretera fins una petit poble interior de muntanya a veure la manera de viure de les ètnies de la zona. Pel camí contemplem els búfals d'aigua, animals enormes amb enormes banyes que duien enormes esquelles i que llauraven enormes camps d'espígol o arròs o vés a saber què...

El poble te unes quantes cases que acullen guiris i fins i tot, fent una volta, veiem unes noies fent una dansa per a un grupet de turistes. L'àpat el fem seguts a terra en coixins i s'entén que es típic de la regió, més tard anem caminat a fer el té a una casa d'uns camperols que ens ensenyen la casa (cuina, llar i dormitori tot en un, un autèntic loft) que és realment pobre. La visita és interessant, tenim ocasió de xerrar amb ell (amb el guia del traductor). També fumem una espècie de puro, el que utilitza el camperol per col·locar-se. Són cases elevades per evitar insectes i riuades i per poder amagar el bestiar a sota. El paisatge és espectacular. Fem fotos als verds camps d'arròs, als nens jugant, al bestiar. Veiem com treballen l'arròs. Durant tot el dia han anat caient xàfecs curts, però intensos.

En aquest país la frase el riu és vida pren tot el seu significat. En el riu s'hi banyen, juguen, renten la roba, renten els plats, pesquen, reguen, es dutxen, netegen les motos, planten verdures, i fins i tot els fa de clavaguera... i tot això sense agafar el tifus...

Tornem a Hanoi. Per la nit anem a l'estació de tren per agafar-ne un de nocturn que ens durà al centre de Vietnam, baixarem a Hue. El taxista ens deixa a l'entrada dels trens que van a Sapa i un espavilat ens vol cobrar per acompanyar-nos a la bona, però com tenim temps anem a investigar i trobem la porta bona.

Compartim compartiment (6 lliteres) amb una noia vietnamita (es talla una mica al veure'ns, però la Belen aconsegueix fer-la parlar una mica abans de posar-se a dormir) i un home que no diu res. El trajecte en tren és tota una experiència. Hem agafat el bitllet de classe intermitja. Les lliteres són dures, però qui més qui menys acaba dormint unes hores.

Paisatge rural

Al matí arribem a la ciutat de Hue. Les cases són d'estil colonial, amb els carrers amples. Trobem ràpidament un bon hotel i a un bon preu (uns 16$ la doble amb esmorzar) i pactem preu amb un taxista per fer una excursió, el mateix matí, a la zona desmilitaritzada, on ens endinsem al fons de la terra pels túnels on vivien els del Vietcong durant la guerra amb USA. Els diferents túnels són a 10 i 20 metres sota terra. En Lluís, que no cap dins d'ells, pateix durant els 30 minuts de l'expedició.

Un cop tornem a Hue, al moll lloguem un bot tradicional i recorrem el riu del Parfum (excursió totalment prescindible).

Per la nit anem de passeig pel poble i sopem en un bar recomanat per la guia, al ser d'un fotògraf de la Lonely Planet.

Els menjars a Vietnam consisteixen en verdures, fruites, arròs, peix, ... Tot sa, massa sa!!. I els batuts de fruita, que bons, fets de gel i aigua. En Lluís, quan pensa en l'aigua del riu i els batuts que ell no tastava ... li agafen tots els mals, però els altres no varem tenir cap problema.

De matí lloguem unes motos i fem una excursió (que ens recomana la parella d'italians de Halong, i aprofitem per quedar amb ells a Hoi An per fer un sopar, escollim un restaurant de la guia, fa molt bona pinta) pels diferents temples de les rodalies, ens ho passem com nens conduint les motos tot i estar a punt de xocar amb cotxes, camions, motos, carros, nens, animals. Fa molta calor.

Fem una curta visita al casc antic. Per la monumental Porta del Migdia entrarem a la Ciutat Imperial d'Hue, on veurem l'esplanada de la Gran Salutació, el Palau de la Suprema Harmonia, el Temple Mieu. Dins d'aquesta mini-ciutat estan les restes de la que fou la ciutat Púrpura Prohibida.

Després sortida de Hue cap a Hoi An (amb taxi a preu tancat, això de ser 4 implica que el taxi ens surti econòmic, estem fets uns senyors). L'hotel que trobem és genial, amb piscina, decidim fer un excés i encara que costi més que la mitjana (20$, uau!!) que portem ens hi quedem. El bany a la piscina ens recupera del cansament. Ja podem anar a voltar el poblet de nit.

És un poble sastreria a preus tirats que no tanca mai les botigues, un poblet de vacances ple de guiris amunt i avall comprant. La Belen i el Lluís encarreguen un parell de jaquetes guapes fetes a mida i al seu gust, que tindran llestes en 24 hores i per quatre duros!!. El poble està creuat per un riu, hi ha botigues per compra-hi de tot, fetes i decorades amb molt bon gust. El lloc ideal per gastar-s'hi els diners del viatge.

Sopem amb els italians. El restaurant, Chez Pierre o alguna cosa així, el duu un tipus molt amable i ens seiem a la terrassa mentre el cuiner ens fa un "menú degustació" impressionant, que bo que estava tot. Deixem la nostre signatura en record del dia al llibre de les visites, on i llegim forces anotacions de catalans. Tot seguit anem a fer una copa i a dormir que ja és tard. Ens acomiadem dels italians, doncs segurament ja no els tornarem a veure, o si.

Esmorzem a l'hotel i lloguem 2 motos per tot el dia (no demanen carnet, ni ens donen cascs). La idea és anar a My Son, on hi ha unes ruïnes i que es troba a uns 30 km del poble (fer-ho aviat per evitar la calor hi ha la tarda platja). La moto d'en Jordi es cala sovint mentre la provem i demana que li canviïn, la noia atura un xicot del carrer (el deu conèixer) i ens dona la seva moto, que és quasi nova.

Comença l'aventura. Ens han dit que anem per un carrer que va a parar a la carretera general i llavors cap a la dreta i que ja veuríem algun cartell o que preguntéssim. A les afores del poble hi ha camps d'arròs amb pagesos treballant-hi, fem una aturada per fer fotos. Fem benzina i tornem a preguntar el camí, sembla fàcil. No es pot córrer a més de 30 km/h i al principi fem cas, però al final anem a tope. La moto d'en Jordi corre molt (arriba als 70 / 80 km/h). El dia és brutal de sol, arribem acalorats a My Son, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, però és un lloc preparat i comprem begudes. La visita es força maca, clar que encara no havíem vist Angkor.

Tornem a Hue i dinem a mig camí de la platja. Migdiada sota una palmera a la platja, genial. L'aigua és força calenta i els autòctons es banyen vestits. Al Vietnam hi ha una obsessió, sobretot en les dones, en no posar-se morenes (és de classes inferiors), i van tapades, cara i tot i guants amb la calor que fa.

Mentre dormen vaig a caminar per la platja. Més tard ve en Jordi i ens adonem que som a la zona d'un resort i que la gent del país te prohibit banyar-se. Ja veig que he creuat una frontera invisible i el segurata (socorrista) que hi havia no m'ha dit res pel color de la meva pell. Quan tornem a les motos ens parem a mirar (comprar) quadres a un pintor. Realment ha estat un dia genial, tots tenim un vermellet de pell.

Taxi cap a l'aeroport de Danang per agafar un vol a Siem Reap (Cambodja). Hem comprat el vol des de Barcelona, per tal d'assegurar-nos d'arribar-hi (només el vam trobar al portal Rumbo). El visat de Cambodja no es pot aconseguir a Barcelona, i a Vietnam només a Saigon o a la frontera, així que ens arrisquem a poder fer-lo a l'aeroport de Siem Reap...

Visat de Cambodja

Quan aterrem a Siem Reap, baixem de l'avió i fem cua per al visat, tot força peculiar. Al sortir al carrer ens n'adonem que som en un altre país, no sols pel color de pell, sinó també per la multitud de taxistes, ... que es tiren damunt nostre. Mantenim la calma i agafem un taxista dels que ens diu la policia, segurament deu tenir comissió i ens quedem amb la mosca sota el nas... Parla força bé l'anglès i li diem que volem un hotel normalet a prop del centre.

Tot és diferent: la gent, la pobresa, els mutilats, està ple d'hotels de súper luxe i el contrast és enorme. Pel camí, el taxista-guia ens explica com va el tema d'Angkor: que s'ha de matinar per veure la sortida del sol, millor fer la visita de matí amb menys calor, ... ens recomana sortir d'Angkor a l'hora de dinar i anar a fer un vol pel poblat flotant i tornar a Angkor per l'hora de la posta de sol. Ens dóna un preu per tenir-lo tot el dia de taxista a l'endemà, per fer l'excursió.

Al vespre marxem al centre a visitar-lo i a buscar lloc per sopar. Molts nens i mutilats mal vestits demanant almoina insistentment, algun guiri amb noia de curta edat, ... Certament és diferent a Vietnam (a la Belen no li agrada gaire tot plegat). Comprem un insecticida per a dormir intoxicats, però sense mosquits!. A aquestes alçades de viatge la paranoia és de tots... Una copeta en un bar exòtic i a dormir, que hem de matinar.

Angkor, capital dels khmers, fou fundada en l'any 900 prop del Gran Llac (el Tonle Sap). Fou saquejada pels Xam d'Annam en l'any 1177 i posteriorment reconstruïda i protegida per altes muralles i fossars. Aquesta ciutat santuari (la major d'Indoxina) tenia, en l'època d'esplendor, 80 km² en els que hi havia més de 600 temples.

A primera hora de la matinada, abans de la sortida del sol, ens ve a buscar el taxista i ens deixa a la porta d'Angkor Wat per veure sortir el sol. Semblava que havia de ser una visita tranquila i solitària, i ens trobem amb milers de turistes fent la mateixa visita que nosaltres a les 5 de la matinada... Algú hauria de provar de fer-ho al revés que vam fer nosaltres... De tota manera el silenci durant la sortida del sol és respectat per tothom i es converteix en un moment màgic.

Davant del Bayon

Desprès caminarem per l'àrea central d'Angkor Tom cap el Bayon, visitant en ruta la Terrassa del Rei Leprós i la Terrassa dels Elefants. A l'hora acordada el taxista ens recull per anar a veure el temple de Ta Prohm (és el temple més famós en ser l'escenari del rodatge de la pel·lícula Tomb Raider, amb l'Angelina Jolie). És el millor dels temples, per quedar amagat a la selva, i per l'espectacular vegetació que l'envolta. La vegetació i l'obra de l'home encaixen perfectament, fent un sol monument on no s'entendria un sense l'altre. Uns tullits ens porten a veure quelcom pel mig de la vegetació, no hi ha ningú, sols indigents.

A les 12:30 quedem amb el taxista per anar a dinar i fer una visita al poble flotant de Chong Kneas, al costat del llac Tonle Sap (hi ha molta pobresa) i amb una barca endinsar-nos pels canals fins arribar al llac. Sorprèn veure nens dins de palanganes demanant almoïna.

Després de la visita al llac tornem a Angkor, però passejant sobre las muralles d'Angkor Tom fins arribar al Bayon, on esperarem la posta de sol. I abans d'anar a sopar comprem 4 bitllets d'autocar amb aire cap a Phnom Penh, la capital del país, a mig camí de la frontera amb el Vietnam.

Ens han de venir a buscar a l'hotel per dur-nos a l'estació central d'autocars. Venen tard i ens toca un autocar sense aire, que valia la meitat del que varem pagar (típica presa de pèl als guiris), que per la NH6 i vorejant el llac Tonlé Sap ens porta a la capital. La majoria de gent a l'autobús és del país. Unes noies es passen tot el camí menjant cucs, aranyes i bitxos similars, i riuen de nosaltres perquè no els volem tastar.

Un cop a Phnom Penh mirem si podem prosseguir el camí en barco cap al Vietnam per entrar i fer el riu Mekong, però no ens convencen les poques opcions. Un taxi ens porta al palau i fem la visitem del Royal Palace, amb la Silver Padoga, deixant les 4 maletes dins del taxi amb el paio que acabem de conèixer (això a Barcelona jo no ho faria). Demanem preu a un taxista perquè ens porti a la frontera amb Vietnam. S'acosta una tempesta i tots preferim no fer nit a Phnom Penh i poder visitar amb temps el Mekong i Ho Chi Minh. Ens dóna un bon preu, però serà un company seu qui ens hi dugui. Sota una tempesta de debò ens porta per la NH1 a la frontera, via Moc Bai. Ens deixa a 50 metres de la frontera, ja no pot seguir.

Crec que va ser el moment més surrealista del viatge, creuar la frontera Cambodja-Vietnam a peu amb la maleta. El soldat que ens ha de signar el passaport ens mira amb una cara de sorpresa. No veig turistes que estiguin com nosaltres, però tot surt bé. Ja som a casa (a Vietnam, jeje), però, i si no hi ha taxis a l'altre costat?. Uns nois ens ofereixen la moto per dur-nos fins al punt on aparentment hi ha taxis, jo accedeixo. Ja toca tornar a negociar preu fins a Ho Chi Minh. Tanquem el preu i a seguir la ruta, aquest cop el taxista és un fitipaldi superconcentrat que no xerra. Jo em cordo el cinturó i estic tot el viatge en tensió per culpa de la nit (foscor de la carretera), la pluja i el fitipaldi vietnamita.

Quan arribem a Ho Chi Minh (l'antiga Saigon) ens deixa al mig del carrer De Than, a la zona de Pham Ngu Lao, on hi ha els hotels per a motxillers, i cansats busquem un hotel sense mirar gaire el preu, sols serà per una nit.

Jornada de passeig per Ho Chi Minh. Decidim seguir la ruta de la Lonely Planet (pàg. 357) sense preses i parem a fer una copa a la terrassa del Rex Hotel, al costat de l'Hotel de Ville de la ciutat. Dels monuments no recordo res en especial. Ens perdem literalment entre tants carrer i en Lluís ens redresa amb la seva habilitat de saber on està el nord i el sud. Tornem a trobar als italians, per darrer cop.

A l'igual que Hanoi, la ciutat es un formiguer gegantí, amb gent, molta gent, per tot arreu. Algun cotxes, moltes motos i bicicletes, gent tirant de carros, i botzines, moltes botzines tota l'estona... Al final, però, t'hi acostumes i fins i tot li trobes un no sé què. Veus que la ciutat és viva tant quan plou com quan no plou. Impossible trobar-te sol.

Per la tarda visitem el Museu del Record de la Guerra i certament quedem al·lucinats de las barbaritats que varen fer el americans i les conseqüències al cos humà i als nens de la generació posterior de les mateixes.

L'única tasca a fer era buscar, escollir i negociar una excursió d'un parell de dies pel Delta del Mekong. Un cop tantejada l'oferta havíem d'escollir entre: sortida amb autocar i grup de turistes (l'opció més habitual i econòmica) o sortida a la carta per nosaltres sols. La majoria decideix la segona opció (s'ha de reconèixer que un cop finalitzada l'excursió tots estàvem d'acord que la elecció havia estat encertada).

Agafem un ciclo-taxi per anar a sopar pel barri del carrer Dong Khoi i acabem fent una copa abans d'entrar a l'hotel.

De camí cap al Delta xerrem amb el guia i ens n'adonem que és molt nacionalista, que aspira a la separació del Vietnam Sud. Creuem el riu Mekong en ferry per Chau Doc. Ens aturem a una casa on agafarem la barca de motor (hi ha un criader de cocodrils o es tracta d'un caçador furtiu). La barca ens durà pel Mekong fins a una zona de selva, parc protegit on agafarem unes canoes per fer una volta per la selva "mekong" a U-Minh, riu creat pels sud-vietnamites per amagar-se durant la guerra. És una zona de selva molt densa per on amb prou feines podem passar. La meva canoa la porta (rema) una noia, i estem a punt de naufragar quan en Jordi es gira per poder fer fotos.

A la tarda anem a la casa local on dormirem. El guia ens presenta la família, uns avis de mitjana edat i una noia amb 2 filles. El cap de la família ens duu de passeig pel veïnat i al camps de cultiu que té. Les dues nenes són molt simpàtiques. En Jordi i jo juguem amb elles a futbol i després amb avions de paper.

La casa és molt especial: hi ha cinc o sis habitacions, una cuina gran i un menjador. El menjador dóna directament al riu. Hi tenen una mena de xarxa, de manera que cada hora recullen la xarxa des del menjador per veure si hi ha peixos!. A més, al petit jardí hi ha arbres fruiters plens de fruits. Sembla que qualsevol cosa que es planti hagi de donar fruits en pocs dies, tot és súper fèrtil!. També tenen una enorme truja amb 6 garrinets al costat dels banys, aquesta gent no deu passar gana. Dormim en llits de ciment amb un petitíssim matalàs, envoltats d'una mosquitera i amb dracs a les parets, com més dracs, menys mosquits, així que benvinguts siguin.

Mercat flotant de Can Tho

Ens llevem a les 6 del matí i les nenes ja estan preparades per anar a l'escola.

Fem un recorregut en barca fins al mercat flotant de Can Tho a primera hora del matí, on comprem i mengem pinya,... El mercat és una bogeria de locals amb barques de tots els tamanys, venent o canviant el que cadascú produeix. Val molt la pena.

Desprès fem diferents visites, com a les pagodes dels rat penats de Chua Doi (dels arbres dels voltants hi pengen centenars de vampirs) i d'argila KH'leang, a la zona de Soc Tranc. Trobem monjos budistes que es deixen fer fotos (amb previ permís).

Al dia següent, de tornada a Ho Chi Minh, jornada de passeig per la ciutat, per entrar als mercats (ens perdem dins del mercat Ben Thanh, hi ha de tot) i per anar de compres. A la tarda cap a l'aeroport, vol a Singapur, la darrera parada del viatge. Ens sentim tristos: trobarem a faltar els ulls axinats de la gent. Ulls sense malícia, sincers i de bona fe. Ens enduem un gran record del Vietnam.

Aterrem a Singapur. A l'aeroport arriba el metro que ens duu al centre de Singapur, prop de l'hotel. Carregant les maletes pels carrers ens costa trobar-lo, però fa molt bona pinta, de luxe en comparació als habituals (contactes de la Belen i en Jordi a bon preu per ser el primer món, però molt car comparat amb el que hem pagat fins aleshores).

Ens espera un dia de caminar i caminar. Sorprèn la globalització de races i cultures de Singapur i, aparentment, tots conviuen amb respecte i ens xoca la modernitat d'aquest ciutat-país. Sembla una ciutat d'Europa o els USA, però estem a 50 km de l'Àsia profunda i pobre de l'illa de Sumatra (Indonèsia).

Visitem: Barris moderns plens de gratacels, carrers nets (no venen xiclets en tot el país per que no es puguin embrutar els terres!!), zona costera de la ciutat, barri xinès, barri indi on entrem en un temple molt pintoresc (algun dia hauré d'anar a l'india, sembla diferent a tot el que he vist). És brutal el canvi que es produeix de barri a barri: creues un carrer i ets en una altra part del món. Del barri musulmà em va agradar el mercat, els carrers, la plaça on hi ha només homes xerrant i jugant. Es miren la Belen com una intrusa.

Mengem en un self service de tipues americà. I de copes en un bar amb orquestra i desprès dalt de tot del gratacels del Swissôtel, on hi ha un bar a la 70ª planta, des d'on les vistes de nit són maquíssimes.

En Lluís es passa el dia preocupat i de mala llet, doncs li han dit que les pluges i la posterior riuada s'han endut el seu cotxe. Els desperfectes no són excessius, però ja té ganes d'arribar.

M'ha sortit el cansament del viatge i ja no tinc ganes de caminar. Tenim l'avió a les 23:00, i estem realment cansats. La Belen està com jo i decidim tots passar la tarda a la piscina de l'hotel de relax amb un llibre o l'mp3, però les hores passen lentament. A les 18:30 anem a donar un vol i a sopar, i desprès, per fi, cap a l'aeroport. Ja facturat, esperem l'embarcament malgastant les darreres monedes. Tinc ganes de seure a la butaca i dormir fins a Barcelona.

El viatge em resulta molt plàcid i curt degut al cansament. Al dia següent, a les 9 del matí ja som a Barcelona. Em dutxo i a dormir, deu ser el jet lag.