Diari d'un viatge a Laos i la meitat nord de Vietnam

Vam tardar quasi 24 hores en el viatge de Barcelona a la primera parada del nostre viatge, Luang Prabang. Vam agafar un vol de Barcelona a Doha (Qatar) i un altre de Doha a Hanoi (Vietnam) amb Qatar Airlines (18 hores de vol), i després un altre vol de Hanoi a Luang Prabang amb Lao Airlines (62 €, 1 hora 20 minuts).

Vam arribar a Luang Prabang cap a les 19 hores. Vam fer el visat a l'aeroport, i un taxi ens esperava per dur-nos a l'hotel (7 US$). Aquell dia només vam tenir temps de sopar, veure una beerlaos i anar a dormir.

Dormir a Luang Prabang: Thatsaphone Villa (25 US$ l'habitació doble).

L'endemà pel matí vam estar visitant el poble. Luang Prabang esta plena de temples budistes, budes en totes les posicions i mides, i monjos, es impressionant! La ciutat esta declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, i si et perds pels carrers i els temples, com That Phusi (20.000 kips) o Wat Xieng Thong (20.000 kips) ho entens perfectament.

Cataractes de Tat Sae (Luang Prabang)

Després de recuperar forces amb un curri groc deliciós (hi ha el groc, que en teoria no pica, el verd, una mica, i el vermell, que deu ser la bomba!) vam agafar un tuk-tuk per 50.000 kips i una barqueta (10.000 kips) per anar a veure les cataractes de Tat Sae (15.000 kips), les quals no són massa altes, però que formen unes piscines naturals on et pots banyar, i si es vol (pagant, és clar) pots donar de menjar a uns elefants petits i fins i tot pujar-hi a sobre.

A les 18h, quan vam tornar a Luang Prabang, vam anar directes a un centre on ens van fet un massatge de peus d'una hora (30.000 kips), i ja relaxats vam anar a sopar al mercat nocturn de l'artesania, un plat boníssim de tot el que volguessis per 10.000 kips.

El dia següent ens vam aixecar de bon matí, a les 5:30, per anar a veure els monjos demanant almoina, tots en fila índia, parant unes espècies de cassoles on la gent els anava posant arròs, fruita, i altres coses de menjar. En un primer moment vam quedar al·lucinats amb la imatge, fins que ens vam adonar que tots els que estaven agenollats, omplint les olles, eren estrangers!. Els del país sembla ser que han passat de donar menjar als monjos a llogar el lloc i les paneres amb menjar als de fora perquè els hi donin als monjos, un negoci rodó!. Tot i així va valer la pena aixecar-se tant aviat.

A les 8:00, després d'un bon esmorzar vam agafar un barquet a motor per a sis persones, no gaire més alt que un caiac, però amb sostre i cortinetes, que ens va portar a les coves de Pac Ou, una hora i mitja Mekong amunt, esquivant troncs, tot i així, era tant relaxat que tant l'anada com la tornada hem fet una migdiada. El dia abans havíem comprat un tour a una agència d'allà (80.000 kips).

Les coves (20.000 kips) ens deceben una mica. Estan plenes de budes, però sense ser res espectacular. Tot i així va valer la pena per la passejada pel riu. De tornada ens vam aturar a Ban Xang Hai. Ens l'havien venut com el poble del whisky, i sí, per fer bonic tenien dues destil·ladores, la resta del poble era venda de teles.

Per la tarda vam marxar en tuk-tuk cap a l'aeroport (60.000 kips) i després de 40 minuts d'avió (Lao Airlines, US$ 87) vam arribar a la capital, Vientian. Ens vam decidir per l'avió per no anar tota la nit en bus. El trajecte de l'aeroport a l'hotel, ens va costar 60.000 Kip.

Dormir a Luang Prabang: Thatsaphone Villa (25 US$ l'habitació doble).

Vam estar tot el dia donant tombs per Vientiane, la capital de Laos. La veritat és que no és una ciutat espectacular, però té algun temple que ens ha agradat molt, com el de Si Saket (50.000 kips), el més antic de tots, que tenia fins a 7.000 estàtues de buda, o el Haw Pha Kaeo (5.000 kips). També tenen un arc de triomf, el Patuxai, i el símbol nacional de Laos, el Pha That Luang (5.000 kips), una immensa estupa dorada.

A les 20h vam agafar un sleeper bus (190.000 Kip) per anar a Pakse. Es tracta d'un autobús de dues plantes que en comptes de cadires tenia llits dobles, bé, això de dobles és un dir: 1,70 x 1 metre, o sigui, mida vietnamita, tot i que és millor que estar tanta estona en una cadira. El trajecte havia de durar 14 hores i al final només van ser 12.

Vam arribar a Pakse, però vam decidir no passar el dia aquí, ja que hi havíem de tornar més endavant.

Al temple de Wat Phu (Champassak)

Per això vam agafar un tuk-tuk petit, és a dir, una moto amb sidecar, que ens va portar darrera el mercat, d'on sortien els tuk-tuks cap a Champassak (20.000 Kips), tota una immersió al món de les mestresses de casa laosianes: les senyores no paraven de baixar i pujar del tuk-tuk perquè cada cop pensaven en alguna cosa més per comprar, eren compradores compulsives, i així vam estar esperant més d'una hora, i pel camí, quan veien parades de verdures feien aturar el tuk-tuk per preguntar preus, la veritat és que va ser tota una experiència.

Un cop vam arribar a Champassak vam buscar hotel, vam dinar i vam llogar dues bicicletes (10.000 kips) per fer els 10 km que hi havia fins les runes de Wat Phu.

Tant el camí com el temple va estar molt bé, no ho tenen massa explotat, pel camí no vam trobar cap estranger i cada nen que trobàvem ens saludava a crits, i allí n'hi devien haver 10, ... potser va ser per l'hora.

Al vespre, com que no teníem res a fer (aquest poble és un carrer perdut de la mà de déu) vam anat a fer-nos un massatge de peus (55.000 kips) i un tradicional (80.000 kips) al Champassak Spa, un centre obert per una francesa, molt recomanable!.

Dormir a Champassak: Souchita Guesthouse (50.000 kips l'habitació doble).

Després de Champassak vam agafar un barquet per creuar el Mekong i a l'altre banda, després d'esperar uns 10 minuts, va passar un sawngthaew (55.000 kips) que ens va portar a fins als embarcadors de les barques que ens havien de portar a Don Pet o Don Khon (30.000 kips).

Als arrossars de Si Phan Don

Ens vam decidir per aquesta segona opció perquè la guia explicava que era menys turística i va ser un encert!. Don Khong, l'illa més gran, la vam descartar directament perquè segons la guia semblava que fos l'illa dels complexes per a gent rica.

Don Khon és un lloc on sembla que el temps no existeixi. Teníem una habitació molt simple, però a la riba del Mekong, amb una hamaca i tot per veure passar les hores amb un llibre i una beerlao, quasi el paradís, llàstima que en comptes de mar hi hagi el Mekong, un riu que baixa ben marró.

Vam estar tot el dia recorrent en bicicleta (10.000 kips) les illes de Don Pet i Don Khon (no va ser cap proesa, l'illa mes gran fa 5 km de punta a punta) veient arrossars. Cal passar un pont que té un peatge de 20.000 kips. També vam anar a veure les cascades de Li Phi, a Don Khon.

Dormir a Don Khon: Guesthouse Souksanh (40.000 kips l'habitació doble).

L'endemà al matí vam tornar a agafar un altre cop la barca i després un sawngthaew cap a Pakse, per fer-hi un viatge de 3 hores (55.000 Kips). Aquest és un altre trajecte molt a l'estil laosià: gent pujant amuntegada a la minivan i parada de 15 minuts perquè el conductor volia dinar.

Paksé és la ciutat més avorrida i lletja que vam trobar, realment no val la pena, no té res interessant, però era impossible no fer-hi nit, ja que volíem fer una ruta de dos dies en moto per l'altiplà del Boulavent.

Per llogar una moto a Laos només necessites deixar el passaport, no cap el carnet de conduir internacional. De bon matí vam llogar una Honda Wave 110cc (5 US$ al dia), amb marxes, però sense embragatge, amb la intenció de passar dos dies a l'altiplà i veure fins a 7 cascades, però el dia ja va començar amb el monzó, que no va parar.

Només agafar la carretera cap a Pakson, després de donar unes quantes voltes i perdre'ns una estona, ja ens va començar a ploure: estona sí, estona també. Al final, amb esforços, perquè alguns dels camins que portaven a les cascades no estaven asfaltats, eren argilosos, inundats i relliscaven, vam veure 3 de les 4 que volíem veure el primer dia.

Quan vam veure que la tercera cataracta, la mes alta i espectacular, Tat Fan, estava plena d'una boira espessa i no es podia distingir res de res, vam decidir tornar a Paksé i no arribar a Paksong com era la nostra intenció, i no fer un segon dia. Realment aquesta ruta no es pot fer en època de pluges, va ser una llàstima.

Quan vam arribar a Paksé vam comprar un bitllet d'autobús per a l'endemà, a les 8:00 del matí, que ens portaria a Hué, al Vietnam (220.000 kips). Vam comprar-lo de dia perquè ens van dir que a la nit la frontera tancava i els busos que feien el trajecte de nit tardaven més perquè s'havien d'aturar unes hores a esperar que obrissin.

Dormir a Paksé: Phonsavanh Hotel (80.000 kips l'habitació doble).

A les vuit del matí, vam agafar un autobús que va creuar al Vietnam per la frontera per Lao Bao fins a Hué, en 10 hores. L'autobús va ser tota una experiència, era una espècie de semi-sleeper bus: tenies les cames estirades i el cos molt recolzat cap a darrera, tres files de lliteres individuals i cinc lliteres juntes al darrera.

Una de les tombes reials als voltants d'Hué

Just abans de creuar la frontera van pujar dues dones que canviaven els kips laoians per dongs vietnamites, i a més t'agafaven els passaports, amb algun kip de propina i te'ls feien passar ràpid per la frontera laosiana (per la vietnamita ens vam haver d'espavilar). Va ser un encert portar ja fet el visat del Vietnam.

L'endemà ens vam llogar una bicicleta al mateix hotel (20.000 VND) i vam anar a veure les tombes reials de Tu Duc (55.000 VND), Minh Mang (55.000 VND) i Khai Dinh (55.000 VND), eren espectacular però va ser una matada fer-ho en bicicleta.

Hauríem d'haver llogat una moto, diguem que molt pla no era el camí, a més a més passaves també per una carretera on hi transiten camions.

Vam tornar a Hué per dinar i en aquell moment ens va començar a diluviar. Per culpa de l'aiguat no vam poder anar a veure la ciutadella de Hué, ja que aquí les coses tanquen cap a les 16:30 i quan va parar de ploure i vam arribar-hi ja estava tancada.

Dormir a Hué: Binh Minh Sunrise 1 Hotel (18 US$ l'habitació doble).

Imatge de Hoi An

Al mateix hotel de Hué vam comprar un bitllet de bus per anar a Hoi An directament i no haver de passar per Danang (US$ 3,5). El trajecte va durar 4 hores i a Hoi An ens vam passar dos dies fent tot allò que fan els turistes, comprar fanalets i xancles, fer-nos roba i sabates a mida, fer alguna excursió i anar a la platja.

El primer dia el vam dedicar a veure el poble de Hoi An, amb un casc antic restaurat tal i com sempre ha existit. Realment val la pena, a més no hi poden passar cotxes, només bicicletes i motos. L'única cosa negativa és que tot són restaurants, souvenirs o sastreries. Comprant un tiquet pots veure fins a cinc cases, temples i/o sales de reunions xineses, realment espectaculars, per 90.000 VND.

També vam dedicar el dia a conèixer la gastronomia local. Els plats típics de Hoi An estan boníssims: wantons, white roses, lao cau, etc. i fins i tot tenen una cervesa local, Le Rue.

El dia següent vam contractar una excursió a les runes de My Son (US$ 7), un centre religiós dels Cham que inexplicablement (s'hi veuen els forats de les bombes) va aconseguir sobreviure a la guerra, al menys 20 de les 68 estructures que es creu que hi havia.

Per la tarda vam llogar una moto (US$ 6) per anar a la platja de Cua Dai i aquí vam quedar al·lucinats, no ja per la platja, que no estava malament, però no era res espectacular, sinó pel munt de ressorts que hi havia i s'estaven construint al llarg de tota la costa fins a Danang, una llàstima.

Com que no vam trobar un tren nocturn vam decidir comprar un vol de Danang a Hanoi (uns 80 US$) per a l'endemà de bon matí.

Dormir a Hoi An: Thuy Duong (15 US$ l'habitació doble).

Vam arribar a Hanoi a mig matí i, després de trobar hotel, ens vam dedicar a aclimatar-nos a Hanoi donant un tomb pel casc antic i decidint on anar i com arribar-hi.

Hanoi és una ciutat molt sorollosa, plena de motos pitant, aparcades per tot arreu, i gent, molta gent, asseguda, venent o menjant al carrer, realment sembla que ningú tingui cuina a casa.

Després de dinar vam anar cap a l'estació central per comprar un bitllet nocturn cap a Lao Cai, al nord, per arribar a Sapa, però, per a sorpresa nostra ens van dir que fins el dia 31 d'agost no n'hi havia. Llavors vam anar a una agència que ens havien recomanat, Hangspan: si agafàvem tot un pack no hi havia cap problema (ens va donar la sensació que en temporada alta les agències els compren tots). Al final, vam decidir contractar amb ells dos dies a Halong primer (151 US$) i després tres a Sapa (261 US$).

Dormir a Hanoi: Hotel Specen (25 US$ l'habitació doble).

Vam passar dos dies a la badia de Halong, i pagar un vaixell una mica millor va ser un encert. El vaixell era genial, a més a més que ens va fer un temps esplèndid i la badia és espectacular.

Vista de la badia de Halong

De bon matí vam sortir de Hanoi per anar cap a Halong amb una minivan de l'agència, 4 hores. Un cop instal·lats al vaixell vam dinar i vam fer la primera parada a l'illa de Tiptop, on hi ha una platja on et pots banyar i unes escales per pujar a un turó on hi ha un mirador i tens unes vistes espectaculars de la badia.

La segona parada va ser per fer 40 minuts de caiac per l'illa de Cat Ba amb un guia. Vam passar per coves, fins arribar a una zona on vam poder veure (de lluny) mones i, per acabar ... tots a l'aigua!.

L'endemà al matí, després d'un esmorzar lleuger, vam fer mitja hora de taitxí i després ens vam aturar per anar a la cova Surprise, una cova amb tres càmeres, a la que s'hi accedeix per un pont de fusta i unes 90 escales.

Després del dinar vam tornar a Hanoi, i aquella mateixa nit vam agafar un tren cap al nord, a Lao Cai.

Només baixar del tren a Lao Cai ja ens esperava un cotxe per anar al mercat dels diumenges de Bac Ha, on es ven i es compra de tot, des de menjar (gossos i tot!) fins arades, bous, mòbils, ... La majoria de la gent que hi havia al mercat eren de l'ètnia Hmong. Les dones duen uns vestits espectaculars, molt coloristes.

Per la tarda vam anar a veure la frontera amb la Xina que estava allà al costat, no ens imaginàvem que estàvem tant al nord.

Finalment la nit la vam passar a Sapa, un poble que en realitat no té res d'especial i és molt turístic, però pels voltants té uns paisatges espectaculars.

Dormir a Sapa: Chau Long Hotel.

De bon matí ens va venir a buscar la Jing, la nostra guia per al trekking, de l'ètnia Black-Hmong, que van vestides amb roba molt fosca, quasi negra, i ens va fer una ruta per les muntanyes de Sapa, passant pels arrossars i els poblats de les ètnies Black-Hmong i Thai, molt espectacular, sobretot quan vam entrar en un bosc de bambú.

Arrossars als voltants de Sapa

Fins l'hora de dinar, els 7 primers quilòmetres, ens van estar seguint quatre dones Black-Hmong, per donar-nos conversa i ajudar-nos, així després et sents obligat a comprar-los alguna cosa, bé, aquestes coses s'han de prendre amb filosofia.

Per dormir vam elegir l'opció home-stay, és a dir, dormir a la casa d'una família, bé, de fet dormíem en una sala gran plena de matalassos al terra, mosquiteres i ventiladors, vam passar una calor horrorosa!.

L'endemà al matí vam pujar fins a l'escola, que estava dalt de tot d'un turó, passant per camps d'arròs, i vam fer un kit-kat remullant-nos dins l'aigua gelada d'unes mini-cataractes, un moment genial, perquè feia una calor horrorosa.

Després de dinar a la casa on havíem dormit ens va venir a buscar un cotxe per tornar-nos a Sapa, on ens vam poder dutxar, menjar alguna cosa i donar un tomb fins que ens van portar a Lao Cai per agafar el tren nocturn cap a Hanoi.

A les cinc del mati vam arribar a Hanoi, i després d'agafar les maletes, que les teníem a l'agència, i esmorzar vam decidir fer un tour (22 US$) d'un dia fins la Pagoda del Perfum. No ens venia de gust quedar-nos a la ciutat.

Cova a la Pagoda del Perfum

La Pagoda del Perfum és un complexe de pagodes i santuaris budistes a la muntanya de Huong Tich. Vam optar per pujar en funicular i baixar a peu, tot i que el camí estava molt relliscós. Alguns dels temples estan dins coves i l'atmosfera que dóna impressiona, ara no hi havia ningú, però ens van explicar que durant els mesos de març i abril està ple de pelegrins budistes.

Per anar-hi, a part de dues hores de cotxe, cal fer uns tres quarts d'hora en una barqueta amb sis persones per un riu (60.000 VND). La veritat és que anar-hi és un kit kat genial per marxar del soroll de Hanoi. I una cosa curiosa és que totes les barques les porten dones!. En teoria la barca estava inclosa en el preu del tour, però el guia ens va comentar que era normal donar-li una propina a la barquera. Creiem que en realitat estàvem pagant la barca perquè se'ns va queixar de la propina.

Dormir a Hanoi: Hotel Specen (20 US$ l'habitació doble).

L'endemà vam decidir marxar cap a Ninh Binh, un poble que en realitat no té res d'especial, però al seu voltant el paisatge és espectacular. Dóna la sensació d'estar a la badia de Halong, però en comptes de mar estem enmig d'arrossars.

Al matí vam agafar un tren local (35.000 VND) des de Hanoi, amb seients durs (no n'hi havia de tous). Al cap de dues hores, una mica horribles, la veritat, vam arribar a Ninh Binh, i un cop instal·lats a l'hotel i dinats vam llogar una moto (6 US$ per dia) per anar a Tam Coc, que en realitat està a 15-20 minuts del poble.

A Tam Coc vam llogar una barqueta (80.000 VND), on una parella de iaios ens van portar a fer un tomb pel riu Ngo Dong, passant per unes coves, vam estar molt tranquils i relaxats.

Vistes sobre Tam Coc

Ens feia una mica de por el tema dels venedors, que segons la guia eren molt pesats, però com que era tard i ja devien haver pres el pèl a molts turistes no es van fer gens pesats quan els vam dir que no compraríem res. Va ser molt curiosa veure la manera de remar que tenien, amb els peus!.

Després vam fer cap a Ninh Binh per una carretera secundària que passava pels poblets del voltant, un recorregut molt recomanable. La gent posava l'arròs collit pels carrers perquè les persones i els vehicles el trepitgessin, por poder treure el gra més fàcilment.

Ja a Ninh Binh vam acabar prenent una Bia Hoi, una cervesa de barril, en uns locals (taules i cadires de plàstic amb un toldo de lona sobre el cap) al costat del riu.

Per la nit vam anar a un dels restaurants on hi ha a menjar carn de cabra, l'especialitat d'aquest poble, a la carta també hi havia serp, anguila, tortuga, ... però no ens venia massa de gust experimentar.

Ens vam quedar amb ganes de més i per això l'endemà pel matí vam tornar a agafar una moto per anar a pujar les més de 400 escales de la cova de Mua (20.000 VND), des d'on hi ha unes vistes espectaculars de Tam Coc, llàstima de la boira. També vam passar pel temple de Hoa Lu.

A l'hora de dinar vam agafar el bus local (60.000 VND; no hi ha parades i has d'avisar a l'hotel que truquin per a que et vinguin a buscar) i vam tornar a la sorollosa Hanoi, on vam donar un tomb i a les 21h vam anar a veure la funció del teatre de marionetes d'aigua (40.000 VND), molt curiós.

Dormir a Ninh Binh: Thanhthu's Guest House & New Hotel (15 US$ l'habitació doble).
Dormir a Hanoi: Hotel Specen (25 US$ l'habitació doble).

L'últim dia el vam dedicar a veure Hanoi. La veritat és que no em va emocionar massa.

Imatge d'un carrer de Hanoi

El barri antic, el cor històric de la ciutat, és un batibull de carrers i carreronets estrets, plens de cotxes i motos, impossibles de creuar, plens de cafès a tots els racons. Les cases tenen les façanes tant estretes i són tant llargues que semblen tubs. Els carrers són temàtics, alguns amb botigues de joguines, altres venen flors, els de carn, els ferrers, les agències de viatges ... fins i tot làpides i altars, hi pots trobar de tot. Al centre hi ha el llac Hoan Kiem, que té el temple de Ngoc Son al mig i la Thap Rua, la torre de la tortuga. Hi ha una llegenda que diu que hi ha tortugues al llac, tot i que sembla que ningú les ha vistes.

A més d'aquest centre històric també vam anar a visitar el complexe del mausoleu de Ho Chi Minh (25.0000 VND) i també la pagoda del Pilar Únic. A part del mausoleu, al que no vam poder entrar perquè només obrien de 9 a 11h, hi ha els palaus i cases on va viure Ho Chi Minh. Prop hi ha el temple de la literatura (10.000 VND) i el llac Ho Tay, el llac de l'oest.

A les 23:30 vam agafar el vol de tornada a casa. Vam trigar quasi 20 hores, primer parada tècnica d'una hora a Bangkok i després canvi d'avió a Doha (Qatar) per agafar un altre vol que, per fi, ens deixava a casa, a Barcelona, cap a les 13 hores del dia següent.