Guia i relat d'un viatge a Laos i est de Tailàndia

Com arribar-hi

Vol d'Iberia Barcelona-Roma (1 hora i 20 minuts) i de Kuwait Airlines Roma-Kuwait-Bangkok (12 hores i 5 minuts).

Des de l'aeroport al centre de Bangkok s'hi pot anar amb autobús o tren, tot i que es recomana el tren pels constants embussos i caos circulatori en general als carrers de la mega-ciutat de Bangkok. Per problemes d'horari amb el tren nosaltres agafem un autobús que costa 3'5 Baht el trajecte i ens deixa a prop del carrer Khaosan, veritable centre neuràlgic per als motxillers a la ciutat de Bangkok.

Dormir i menjar

CHII Guesthouse (150 Baht l'habitació triple, sense bany i amb un "cert" soroll del carrer). Una altra opció és Guesthouse Choda, al mateix carrer, per 150 Baht l'habitació doble.

També al carrer Khaosan hi ha nombrosos llocs on menjar o prendre alguna cosa. El preu mig d'un àpat és d'uns 35 Baht. Un esmorzar de torrades amb mantega i melmelada i un cafè costa 20 Baht al bar del mateix hotel. Pels addictes al cafè cal dir que, en general, no espereu trobar cafè expresso, sinó cafè americà aigualit (en alguns llocs s'anuncia com 100% real coffee, però en realitat s'està referint al cafè soluble, tipus Nescafé). Al Chinatown de Bangkok (carrer Yaobaraj) podeu trobar autèntics restaurant xinesos on menjar un ànec amb arròs i una salsa boníssims per només 35 Baht.

Coses a veure i fer

BANGKOK. La nostra primera prioritat a Bangkok era l'obtenció dels visats de Cambodja i Laos.

A l'Ambaixada de Laos, amb molt poca amabilitat, ens fan saber que el preu del visat és de 2.500 Baht i triguen 5 dies en tramitar-lo. També demanem en les agències que hi ha al carrer Khaosan i allà el preu és de 1.900 Baht, però amb el mateix temps de tramitació.

Interior del complex Wat Phra Kaeo (Bangkok)

Donat que trobem que el preu és exagerat i que no estem disposats a esperar-nos cinc dies a Bangkok decidim "passar" del visat de Laos.

Amb el de Cambodja tenim més sort i el tramitem en una agència al propi carrer Khaosan, per un preu de 650 Baht i disponible en un sol dia.

Un cop acabats els tràmits burocràtics comença la nostra veritable visita a Bangkok...

Wat Phra Kaeo (també conegut com a Grand Palace). Es tracta d'un conjunt impressionant de temples i edificis, malgrat a primera vista sembla una Expo oriental.

El preu de l'entrada és tan "impressionant" com el propi conjunt: 125 Baht.

Wat Pho. És tan recomanable o més de visitar que l'anterior i el preu de l'entrada és només de 10 Baht. És especialment impressionant el Buda reclinat de 26 metres d'alt.

Wat Arun. Està a l'altre costat del riu (per travessar, des de Wat Pho anar a l'embarcador de Tha Chang i agafar un transbordador per 1 Baht.) i es tracta d'un temple-torre molt característic, de 80 mts. d'alt.

Vista des del temple Wat Arun (Bangkok)

Per unes escales vertiginoses es pot pujar més o menys fins la meitat del temple. La vista és extraordinària i això el fa molt recomanable. L'entrada costa 10 Baht.

Wat Traimitr (o Golden Buddha). El temple en sí no val res però conté un Buda d'or massís que paga la pena de veure. L'entrada també costa 10 Baht. i podeu arribar-hi en autobús (el preu únic dels autobusos urbans és de 3'5 Baht.

Golden Mount és un temple damunt d'un turó i val a dir que la vista sobre Bangkok és boníssima. L'entrada costa només 5 Baht. Pel camí de pujada i baixada trobareu monjos àvids de practicar l'anglès.

Com arribar-hi

Tren des de l'estació d'Hualamphong de Bangkok. Costa 48 Baht. i surt a les 6 del matí i arriba a les 11:30 h. Els trens tailandesos funcionen prou bé ja que són molt puntuals i fins i tot ja tenen informatitzada la venda de bitllets. Per anar des del carrer Kaoshan fins a l'estació es pot agafar un tuc-tuc per uns 40 Baht.

Coses a veure i fer

ARANYAPRATHET. El nostre interès per venir fins aquí no era un altre que la seva proximitat a la frontera cambodjana per després travessar a Poipet i anar cap a Siem Reap, on es troba el conjunt monumental d'Angkor.

Activitat comercial en la frontera amb Cambodja (Aranyaprathet, Tailàndia)

Així, davant l'estació de tren d'Aranyaprathet agafem un tuc-tuc estrambòtic, tipus roadster Mad Max, que ens costa 50 Baht. per fer els 7 km fins la frontera.

Ens deixa en una mena de mercat al mig del no res, on hi ha molta gent amunt i avall carregats de paquets. Ràpidament ens convertim en el centre d'atenció de tothom, preguntant-se segurament que fan aquests guiris aquí.

Hem de caminar mig kilòmetre per un camí sense asfaltar fins a les barraques de la policia tailandesa, seguint-nos una multitud de curiosos com si fóssim reporters de la CNN.

En arribar-hi veiem un cartell enorme de l'ACNUR on s'especifica que és prohibida l'entrada a Cambodja, excepte per als refugiats cambodjans i el propi personal d'ACNUR.

Tot i això parlem amb un oficial tailandès que ens explica amablement la situació actual a l'altre costat de la frontera: només es permet entrar a Cambodja per via aèria i la situació per als estrangers és molt perillosa dins el país. Dies enrere van ser segrestats tres estrangers per les guerrilles khmer en un tren cambotjà i demanen un rescat de 60.000 $USD (anys després es va saber que els khmers rojos els havien assassinat).

El resultat és que no ens permeten l'entrada al país, tot i que algú que escoltava la nostra conversa amb el policia ens ofereix després la possibilitat d'entrar a Cambodja d'amagat per 1000 Baht.

Evidentment no acceptem l'oferiment. Per tant tornem en un bus-camió a Aranyaprathet i allà mentre dinem fem un replanteig del nostre viatge...

Com arribar-hi

Tren des d'Aranyaprathet a Kabin Buri (20 Baht, 85 km, 50 minuts), autostop des de l'estació de tren a la d'autobusos i autobús des de Kabin Buri a Nakhon Ratchasima (145 km, 2 hores i 40 minuts).

Dormir i menjar

Doctor's Guesthouse (150 Baht l'habitació doble amb bany, és una bona opció i és molt tranquil, encara que no cèntric). A l'altra banda de la carretera podeu menjar un plat de carn de bou amb arròs i verdures molt bo per 20 Baht. Al centre de la ciutat es pot sopar al mercat de nit (obre a les 18 h.). És un carrer farcit de parades de menjar, roba, dolços, música, etc. amb un ambient extraordinari.

Coses a veure i fer

NAKHON RATCHASIMA (coneguda habitualment amb el nom de Korat) és una ciutat situada al nord-est de Bangkok, a unes 3 hores per carretera. Des del punt de vista històric Nakhon Ratchasima marcava el límit entre el territori dels antics regnes de Siam i de Laos.

Per al viatger la pròpia ciutat no té massa interès, però és un magnífic lloc base per a explorar la regió, la qual ofereix alguns llocs arqueològics fantàstics, a més de la possibilitat de gaudir de bonics paisatges de la Tailàndia rural.

PARC HISTÒRIC DE PHIMEI. Recinte on es conserven restes en bastant bon estat d'un complex arquitectònic d'estil khmer anterior al d'Angkor Wat a Cambodja.

Parc Històric de Phimei (Nakhon Ratchasima, Tailàndia)

L'entorn és preciós perquè a més hi ha gespa i arbres per tot arreu. L'entrada costa 20 Baht. També és recomanable passejar per les rodalies del poble en direcció al Banyan Tree. Trobareu camps d'arròs, canals, palmeres, i camperols amb els seus bous d'aigua.

Per arribar al poble de Phimei des de Nakhon Ratchasima s'ha d'agafar un autobús a l'estació principal d'autobusos. Costa 16 Baht i triga 1 hora en fer els 54 km que els separa.

TEMPLES DE PHANOM RUNG. Es tracta d'un conjunt de temples magnífic, amb una escalinata d'entrada i un passadís central flanquejats per columnes. Té certa similitud amb els d'Angkor, tot i que lògicament és molt més modest. L'entrada costa 20 Baht.

Per arribar a Phanom Rung des de Nakhon Ratchasima cal agafar un autobús direcció Surim (surten des de l'estació principal d'autobusos cada mitja hora) i baixar a Ban Tako (30 Baht, 2 hores, 112 km).

En la cruïlla on atura hi ha uns quants moto-taxis per fer els 12 km fins al temple, però el problema és que després de regatejar ens demanaven 100 Baht per cada moto, anada i tornada. Així que nosaltres vam optar per fer autostop.

Val a dir que la nostra experiència a Tailàndia amb l'autostop fou prou bona, ja que la gent s'atura i és molt amable (si parlen anglès estaran encantats de que els hi expliqueu el vostre viatge o coses del vostre país). Per tornat a Korat cal fer el mateix itinerari.

Com arribar-hi

Tren des de Korat (58 Baht, surt a les 5:35 del matí i triga 6'50 hores). Com que el tren ve de Bangkok i ja porta hores en ruta ja ve bastant ple i amb l'ambient carregat.

Dormir i menjar

Hotel Suriyat (150 Baht per una habitació només correcta, però de tots els vistos a Ubon és el de millor relació qualitat-preu). Al vespre hi ha forca ambient de gent jove en multitud de karaokes però que tanquen a les 22 h.

Coses a veure i fer

UBON RATCHATHANI (coneguda simplement amb el nom d'Ubon) és una ciutat situada en la part oriental de Tailàndia. Tant la ciutat com la província, de la que és capital, són conegudes per la seva forta tradició budista, per la qual cosa els temples i monestirs són uns dels principals atractius de la zona.

Temple Wat Tungsimua (Ubon Ratchathani, Tailàndia)

Ha Wat Tai. La ciutat d'Ubon és travessada pel riu Moon i caminant per la seva vora s'arriba a un embarcador de fusta des del que es veu una illa al mig del riu amb unes cases també de fusta molt boniques.

Temple Wat Tungsimua. Es tracta d'un temple amb la particularitat de que té una biblioteca situada en un palafit de fusta sobre un estanyol d'aigua i que les parets interiors del temple en sí contenen moltes figures de caire eròtic, especialment pits femenins (aquests monjos...!!)

Wat Suppattanaram és un temple-escola on tindreu ocasió de practicar el vostre anglès amb professors i alumnes. Apart d'això no té res d'especial.

Temple Wat Nong Bua (Ubon Ratchathani, Tailàndia)

Temple Wat Nong Bua. Està a les afores d'Ubon i s'hi pot arribar en un autobús urbà (a tot Tailàndia els autobusos urbans costen 3 Baht, independentment del trajecte, excepte a Bangkok on costen 3'5 Baht).

Sembla ser que aquest temple és una còpia d'un altre temple existent a l'India. En qualsevol cas val la pena arribar-s'hi.

TEMPLES PREAH VIHEAR (a Tailàndia se'ls coneix com Prasat Phra Viharn). Aquest conjunt de temples fou construït durant l'imperi Khmer (s. X-XI) i està situat sobre un turó de 525 metres d'alçada en les muntanyes Dângrêk, ja en territori cambodjà, però a escassos quilòmetres de la frontera tailandesa amb la província de Sisaket.

De fet, aquests temples encara estan sota disputa d'ambdós països, tot i que la Cort Internacional de Justícia de La Haya va resoldre al 1962 que pertanyen a Cambodja.

Nosaltres ens vam plantejar anar-hi des d'Ubon, però a l'oficina de turisme (TAT Office) de la pròpia Ubon ens van informar de la impossibilitat d'anar-hi, ja que la zona on estan els temples era un lloc de refugi habitual dels khmers rojos (recordem que estem a l'any 1994).

Per tant no podem opinar en primera persona sobre si la visita val la pena o no, però creiem que la resposta seria afirmativa.

Com arribar-hi

Bus des de l'estació d'autobusos d'Ubon (45 Baht, 150 km, surt a les 8 del matí i triga 3'5 h.)

Coses a veure i fer

MUKDAHAN. Per nosaltres l'únic interès de Mukdahan és el fet de ser lloc fronterer amb Laos pel que pretenem passar a Laos. Malgrat a tot arreu on hem preguntat ens diuen que l'únic lloc d'entrada a Laos és per Nong Khai (i això que no hem gosat dir que no tenim ni visat), hem decidit provar sort d'entrar per aquí en comptes de fer-ho per Pakse que era més propera a Ubon, ja que creiem que aquí serà més fàcil al ser un lloc més petit i estar una mica més allunyat de la zona conflictiva Cambodjana.

Des de l'estació d'autobusos agafem un tuc-tuc fins la frontera del costat tailandès, al costat mateix de l'enorme riu Mekong (i més ara que baixa força crescut).

Anem a l'oficina d'immigració tailandesa a sellejar el passaport de sortida però al veure que no tenim visat d'entrada a Laos un oficial tailandès primer ens diu que hem de tornar a Bangkok a fer el visat i que no és possible continuar, després diu que potser sí el faran a la pròpia frontera de Laos per 800 Baht i poc després ja puja el preu a 1.200 Baht afirmant que només ens servirà per moure'ns per la província de Savannakhet.

A més no para de repetir que a Laos només tindrem problemes mentre que a Tailàndia tot són facilitats. Està clar que la policia tailandesa està ben ensinistrada en convèncer als estrangers de no deixar el país.

Ferris per a creuar el riu Mekong entre Mukdahan (Tailàndia) i Savannakhet (Laos)

Però malgrat tota aquesta contrainformació ens acomiadem simpàticament dient que intentarem fer el visat a la mateixa frontera.

L'oficial tailandès s'acomiada de nosaltres dient-nos que ja ens veurem poc més tard, segurament confiant en que no podrem entrar a Laos.

Tot seguit anem a l'embarcador per prendre el ferri que travessa el riu Mekong i arriba a Savannakhet, ja en territori de Laos.

A tall d'anècdota frapa molt que a prop de l'embarcador hi ha tailandesos que lloguen prismàtics per 5 Baht per a poder espiar l'altre costat, el de Laos, i el curiós és que tenen clients.

Realment els tailandesos tenen una imatge molt estranya del seu país veí, com si es tractés del "diable vermell" pel fet de ser comunista.

Com arribar-hi

Cal prendre el ferri que travessa el riu Mekong des de l'embarcador de Mukdahan.

En desembarcar en el costat laosià de Savannakhet un policia ens demana els passaports. En comprovar que no tenim visat i donat que no parla anglès ens escorta fins al despatx del cap d'immigració.

Aquí també insisteix en que hem de tornar a Bangkok a fer el visat a l'ambaixada, però després d'una hora i mitja de persuassió i d'explicar-li els nostres plans de viatge per Laos ens ofereix la possibilitat d'obtenir el visat a l'instant, vàlid per 15 dies i a un cost de 50 USD$.

Després de fer una mica de comèdia simulant que ens ho rumiem acceptem ja que nosaltres és el que volíem. Ja estem oficialment a Laos !!!.

Dormir i menjar

Recomanem l'Hotel Mekong, regentat per vietnamites de Danang, i ubicat en una bonica casa d'estil colonial al costat del passeig que voreja el riu Mekong. L'habitació és molt àmplia i està molt bé, per un preu de 7.000 kip. Al vespre hi ha karaoke (o "dancing", com diuen ells).

En el capítol gastronòmic es recomana tastar un plat anomenat kirisaki, una mena de fondue amb verdures, carn i fetge de bou (costa 3.300 K, però ja no cal menjar més en tres dies !!)

Coses a veure i fer

Temple That Incheng (Laos)

SAVANNAKHET està formada per una malla de carrers rectilinis i força amples, amb algunes cases d'estil colonial francès.

Val la pena fer una passejada pels seus carrers, ja que és una població no massa gran i molt tranquil.la.

També és recomanable seguir el passeig que voreja el riu Mekong. Hi ha algun bar-terrassa de fusta penjat sobre el Mekong des del qual veure la posta de sol sobre el riu, i es van encenent els llums de les cases en la vora tailandesa. Absolutament imprescindible!.

Com a curiositat val a dir que en al mercat podreu trobar escarbats a la venda, vius o fregits en forma de pinxo. Els nens van pels camps amb una bossa de plàstic a la seva caça i captura.

TEMPLE THAT INCHENG, a 15 km de Savannakhet. El temple en sí no val gran cosa però val la pena l'excursió pel paisatge circumdant i en el camí al temple.

Per a entrar al temple cal demanar la clau als monjos que viuen en una casa al costat. Per arribar-hi llogar un saamlor (tuc-tuc o tricicle en laosià) per 3.000 kip, anar i tornar.

Com arribar-hi

Des de l'estació d'autobusos de Savannakhet (a tres km del centre del poble) surt un autobús a les sis del matí que triga unes 8 hores en fer els 260 km de distància a Pakse (preu: 2000 kip).

No hi ha carretera asfaltada, sinó una pista de terra vermella que travessa boscos i camps d'arròs, i per tant prepareu-vos per a quedar arrebossats de pols per tot arreu.

En el nostre cas a més el autobús anava tan ple que vam acabar "asseguts" sobre sacs d'arròs, sense espai per estirar les cames. En fi, un dels pitjors trajectes que recordem.

A més el autobús atura en la cruïlla a Paksong, a uns 2 km del centre de Pakse i per tant cal fer-ho a peu o, si hi ha sort, amb un saamlor.

Dormir i menjar

El més barat que trobem és l'Hotel Pakse, a 6.400 kip l'habitació doble sense bany i molt austera.

Per als àpats recomanem el restaurant Sedone (1.500 kip un senzill àpat). Donat que hi ha forces vietnamites establerts a la zona podreu tastar un magnífic esmorzar a base d'una baguette amb paté (200 kip) i un cafè en bossa de plàstic (150 kip).

Coses a veure i fer

PAKSE és una ciutat, situada a la vora del riu Mekong, que en sí no té massa interès, però és un molt bon camp base per a fer excursions a d'altres llocs d'interès més o menys propers.

Taxi fluvial sobre el riu Xe Don (Pakse, Laos)

L'única recomanació que fem és passejar pel camí que va a la cruïlla de Paksong, ja que a l'entrada de Pakse hi ha un antic palau, situat al costat del riu Xe Don (un afluent del Mekong), que ha estat reconstruit per a allotjar-hi un hotel.

En les proximitats del palau hi ha el temple budista Phabat, sense massa interès.

BAN SAPHAY és un petit poble a 13 km de Pakse (300 kip en un taxi col.lectiu) per una pista de terra vermella. El paisatge és molt bonic: camps d'arròs, palmeres i cases de fusta tipus palafit.

En la part baixa de cada casa-palafit hi ha aparells molt rudimentaris per a filar la seda, per exemple per fer les faldilles multicolor que porten les dones de Laos. Podreu veure multitud de dones filant amb aquests aparells.

Val a dir que els seus habitants, extensible als de tot Laos, són encantadors, saludant i somrient a tort i a dret.

ZONA ARQUEOLÒGICA DE WAT PHOU (declarada per la Unesco, juntament amb els antics assentaments de Champassak, Patrimoni de la Humanitat a l'any 2001). L'entrada al lloc arqueològic costa 200 kip, més 700 kip per la càmara de fotografiar.

Vista de Wat Phou (Champassak, Laos)

Es troba enmig de la jungla, prop de Champassak. Des de fora no sembla res de l'altre món, però a mesura que comença la visita la impressió augmenta moment a moment, ja que es tracta de les ruïnes no restaurades d'una ciutat en un entorn selvàtic que els hi confereixen un aspecte salvatge: pedres atrapades entre la vegetació, sorolls de la selva i la terrible humitat...

Per arribar-hi cal agafar un camió-bus, amb seients de fusta, a l'estació d'autobusos de Pakse que surt, no quan està ple, sinó quan està molt ple, i triga tres hores en fer els 50 km fins a Champassak: 8 km de carretera asfaltada, 35 km de pista de terra vermella direcció sud, travessar el Mekong amb el camió-bus damunt d'un ferri rovellat i 10 km més de pista. El camió-bus deixa en una cruïlla des de la qual s'han de caminar 3 km més fins a les ruïnes.

Donat que per tornar a Pakse no estava clar que hi hagués un camió-bus de tornada el mateix dia (de fet ens van dir que fins l'endemà no tornava), nosaltres ens vam veure obligats a demanar a uns visitants laosians que vam veure arribar a les ruïnes en un pick-up si tornarien en direcció a Pakse. Per sort hi anaven i molt amablement ens hi van portar després d'esperar-los a que fessin la visita.

Llagardaixos vius a la venda en el mercat de Saravan (Laos)

SARAVAN. Aquesta petita ciutat va haver de ser construïda de nou completament després de que fos arrassada pels B-52 americans durant la guerra del Vietnam, com tantes altres poblacions de Laos.

Per tant l'interès principal de visitar Saravan és constatar aquest fet, tot i que ja que hi som val la pena acostar-se al mercat.

Diverses ètnies baixen de les muntayes per a vendre tot tipus d'animalons per a la taula: llagardaixos, tortugues, granotes, gripaus, llagostes, serps, etc.

Es poden veure pel carrer alguns homes armats amb fusells Kalaixnikov molt vells (suposem que relíquies de les passades guerres en la regió) per a la caça d'animals.

Per arribar a Saravan cal agafar un camió-bus des de la mateixa estació d'autobusos de Pakse (1.200 kip) i triga unes 3 hores i quart en fer els 120 km de distància. Per sort tot el camí és asfaltat.

Degut a una informació errònia vam perdre l'autobús de tornada a Pakse que sortia a les 13 h. i com que sembla que era el darrer hem de tornar a fer autostop, i de nou tenim sort (a Laos hi ha molt pocs vehicles, però si van buits sempre s'aturen).

Com arribar-hi

Des de la consabuda estació d'autobusos de Pakse surt un camió-bus als voltants de les 7 del matí, però que acaba sortint quan està ple, en direcció a les illes fluvials Muong Khoune, en un tram del riu Mekong molt proper ja a la frontera amb Cambodja.

El trajecte costa 2.000 kip, encara que regatejant aconseguim pagar 1.500 kip, i són 150 km de pista (els primers 40 km de pista són els mateixos que els del trajecte a Champassak).

Són 6'5 h. de viatge i al final s'arriba al nucli de Ban Hatxay Khoun, des d'on s'ha de travessar amb ferri el riu Mekong per accedir a l'illa Dom Khong, el nostre destí final.

Dormir i menjar

Donada la poca oferta existent ens quedem en un hotel amb bungalous que encara estava a mig construir.

Regatejant fortament el preu passem dels 20 USD$ inicials a pagar 10.000 kip per una habitació doble amb bany, encara per estrenar (i algunes coses encara per acabar).

També semblava haver-hi un únic restaurant en aquesta petita illa.

Coses a veure i fer

DOM KHONG. Recomanem donar una volta per la petita illa per copsar la tranquil.litat de la vida diària en aquest racó de món. Per altra banda a prop del nostre hotel hi ha un nirador de fusta a la vora del riu Mekong, o millor dit d'un dels seus braços en aquest punt, des del qual hi ha una vista fantàstica.

Creiem convenient anar a aquesta illa en una nit de lluna plena, ja que aquí no hi ha subministrament elèctric a partir de les 20:30 h. i només es veuen els punts de llum proporcionats per les espelmes (de fet en aquesta zona només hi ha llum de les 18:30 a les 20:30 h, moment que aprofiten els seus habitants per veure la tele i carregar bateries pel dia següent).

CASCADES KHONE PHAPHENG. Són les cataractes més grans del sud-est d'Àsia i el significat del seu nom en laosià és "la veu del Mekong" en alusió al soroll que provoca la caiguda de l'aigua. La seva alçada és de només 21 metres, però la grandària del riu fa d'elles un veritable espectacle natural. A partir d'aquest punt el riu forma una successió de ràpids que s'estén durant 9,7 km riu avall.

Cataractes Khone Pha Pheng (Muong Khoune, Laos)

En el moment de la nostra visita el riu Mekong baixava força crescut degut a que estàvem en temporada de pluges, la qual cosa dóna més espectacularitat pel volum i soroll de l'aigua, però també heu de comptar que bona part dels salts d'aigua i ràpids queden amagats per l'augment del nivell d'aigua del riu, tal com es pot apreciar en la foto adjunta.

Per aquest motiu és possible que les cascades siguin més boniques durant l'època seca.

Una bona forma d'anar-hi és amb bicicleta (les lloguem al mateix hotel al preu de 1.000 kip/dia) i s'ha de travessar amb el ferri a Ban Hatxay Khoun per agafar la pista que va paral.lela al riu en direcció sud.

El primer ferri del matí travessa quan arriba l'autobús que surt de l'illa en direcció a Pakse (és el mateix autobús que el dia anterior havia fet el trajecte en sentit contrari). En el nostre cas això va passar a les 8:30 h. del matí. El preu del ferri amb la bici és de 100 kip.

Un cop feta la travessa cal fer 20 km de pista cap al sud. El soroll de la cataracta ja se sent uns quants kilòmetres abans d'arribar-hi. Primer s'arriba a un punt en que es veu el riu abans de precipitar-se al buit i mig kilòmetre més enllà hi ha un mirador de fusta des del que es veu la part frontal del salt d'aigua. És un panorama espectacular, especialment si el riu baixa crescut en època de pluges, com així fou en el nostre cas.

RÀPIDS DE LI PHI. Prenent el camí de tornada a Dom Khong, cal fer uns 6 kilòmetres fins la cruïlla a Ban Nakasang, agafar el camí a l'esquerra i fer 4 km més fins arribar al poble de Ban Nakasang.

Allà cal negociar una barqueta per anar a l'illa de Ban Khone Thai. Després de regatejar aconseguim una per 4.000 kip anada i tornada, carregant-hi les bicis. Aquest trajecte en barca pel riu proporciona una experiència fantàstica, travessant multitud de ramals i canals que forma el riu Mekong, donant lloc a desenes d'illetes farcides de vegetació com palmeres, bambú, etc.

Autobusos «deluxe» en les pistes del sud de Laos

En arribar a l'illa de Ban Khone Thai descarreguem les bicis i agafem un caminet d'uns 2 km fins arribar a un punt on cal deixar la bici i continuar a peu uns 500 metres., travessant dos ponts no aptes per a gent amb vertigen, fins arribar a una riba des d'on es veuen els espectaculars ràpids que forma un dels múltiple braços del Mekong en aquesta zona.

En el camí de tornada a la barca veiem les restes de l'únic tram de via de ferrocarril que van construir els francesos a Laos per salvar aquests ràpids del riu, unint les illes de Don Det i Don Khon, i permetre el transport de mercaderies pel Mekong ja que no és navegable en aquest tram.

De nou a Ban Nakasang encara queden uns 18 km de pista fins Ban Hatxay Khoun, on cal travessar amb el ferri de nou a Dom Khong. El darrer ferri travessa a les 18'30 h. i si s'arriba més tard a aquest punt cal negociar una barca que faci el trajecte. En el nostre cas vam pagar 1.500 kip per una barca que, ja fosc, ens transporta a nosaltres i les bicis al nostre "camp base".

Com arribar-hi

Deixem l'illa de Dom Khong, travessem el Mekong amb el ferri i agafem el nostre ja familiar camió-bus en l'embarcador del ferri a les 8:30 h, passem per Ban Hatxay Khoun i enfilem la pista a Pakse en sentit nord.

L'autobús va tan ple que decidim pujar dalt de tot, amb les mercaderies i 10 passatgers laosians més. Anem més amples, veiem millor el paisatge i es respira millor, però la contrapartida és la pols, les branques dels arbres i la meteorologia (al principi el sol intens i després la pluja incessant).

Després d'unes quantes incidències meteorològiques i mecàniques (es trenca el cigüenyal del camió) acabem trigant 9'5 hores en cobrir el trajecte entre Dom Khong i Pakse.

Dormir i menjar

Tornem al vell conegut Hotel Pakse, al mateix preu de 6.400 kip l'habitació.

Com arribar-hi

Al petit aeroport de Pakse agafem un vol de Lao Aviation amb destinació a Vientiane, la capital de Laos. Aquest vol costava 67.750 kip, sortia a les 8:30 del matí i arribava sobre les 9:55.

En tots els vols domèstics a Laos s'havia de pagar 300 kip a l'aeroport de sortida i 100 kip al d'arribada. L'opció d'agafar un vol fins a Vientiane és recomanable si no es disposa d'uns dies a invertir en el trajecte i quan és l'època de pluges que fan encara més impracticables les pistes

Arribats a Vientiane demanem per la possibilitat d'agafar un autobús o taxi a Luang Prabang, però finalment no vam tenir més remei que agafar un vol domèstic, ja que ningú ens va saber donar informació exacta al respecte (tampoc la guia Lonely Planet aclaria res al respecte) o se'ns assegurava que el trajecte per terra era molt perillós degut als nombrosos bandits que hi havia, o perque era impracticable per l'estat de la carretera i la distància (400 km).

El preu del bitllet d'anada i tornada entre les ciutats de Vientiane i Luang Prabang amb la companyia Lao Aviation costava 57.260 kip i n'hi havia tres diaris. El vol dura uns 35 minuts.

Dormir i menjar

Un saamlor de l'aeroport a l'hotel Vieng-Keo ens costa 500 kip. El preu de l'habitació es de 5000 kip però el cert és que és molt "cutre", amb molta humitat al seu interior. Com que està plovent molt l'agafem.

A prop del mercat, en parades ambulants, es pot esmorzar una baguette amb paté i un cafè per 350 kip.

Coses a veure i fer

LUANG PRABANG (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1995). Amb el seu passat reial aquesta tranquil.la ciutat és prou maca com per perdre's pels seus carrers i anar trobant la multitud de temples que hi ha. Un dels més característics és el de Wat Xieng Tong, al costat del riu.

Vista del Palau Reial i del riu Mekong (Luang Prabang)

Des del cim del turó Phousi hi ha una vista fantàstica de Luang Prabang i els seus voltants.

Hi ha unes escales que hi pugen (l'accés a les escales costa 500 kip), però també es pot pujar sense pagar per un camí que surt del temple Wat Phra Bath Nua i passa per Wat Phousi.

Temples a l'altra riba del Mekong. És molt recomanable visitar els temples que hi ha l'altre costat del riu. A l'embarcador de Luang Prabang es pot llogar una barqueta per 1.000 kip per travessar el riu. Després es tracta de recórrer caminets entre el bosc i alguna cosa aïllada.

Els temples que s'hi troben són els de Wat Tham, Lang Khong, Chom Phet i That Luang. A més es pot veure una perspectiva diferent de la riba on es troba Luang Prabang.

COVES DE PAK OU. Aquestes famoses coves es troben a 25 km des de Luang Prabang, navegant pel Mekong riu amunt. A l'oficina de turisme de Luang Prabang es ven el tour en barca per 35 USD$ per persona, però si es va directament al passeig que voreja el riu fàcilment es pot trobar algú que ens hi porti per força menys.

Entrada a la cova de Pak Ou, al riu Mekong

Nosaltres vam aconseguir llogar una barca només per a nosaltres pagant 13.000 kip (18 USD$ aprox.).

El trajecte en barca a motor és de 2'5 hores a l'anada, riu amunt, ja que es va contra corrent. La tornada és força més ràpida.

Tota la vora del riu és pura vegetació i ja només per això val la pena l'excursió, però és que a més la cova és molt peculiar ja que conté cents (o milers) de figures de Buda de totes les formes i tamanys imaginables.

BAN PHANOM és un poble a uns 3-4 km de Luang Prabang al que es pot arribar a peu o en bicicleta (1.500 kip per dia o 700 kip mig dia, en alguns hotels). El poble en sí no té res d'especial si no és la contemplació de la vida rural laosiana.

Com arribar-hi

El preu del bitllet d'anada i tornada entre Luang Prabang i Vientiane amb la companyia Lao Aviation costava 57.260 kip i n'hi havia tres diaris. El vol dura uns 35 minuts.

Per arribar al centre de Vientiane des de l'aeroport es pot agafar un saamlor al mateix aeroport o, si es vol pagar menys, sortir fora del recinte aeroportuari.

Dormir i menjar

El carrer d'hotels més econòmics de Vientiane és el Chao Anou. La nostra primera elecció és l'Hotel Inter, al mateix carrer fent cantonada amb Fa Ngum, enfront del Mekong. El preu és de 14 USD$ però es tracta d'una habitació enorme i amb aire condicionat.

A la tornada de Luang Prabang anem a la Guesthouse Hua Guo, al carrer Samsenthai, amb una molt bona relació qualitat/preu ja que el preu de l'habitació és de 10 USD$ també amb aire condicionat.

Coses a veure i fer

Patuxai o Porta de la Victòria (Vientiane)

VIENTIANE. A la pròpia ciutat de Vientiane, la capital de Laos, hi ha vàries coses d'interès per al viatger.

Una d'elles és el preciós temple de Wat Sisaket, el qual té un pati interior envoltat d'una balaustrada plena de figures de Buda sota les voltes (el preu de l'entrada és de 200 kip).

Altres temples interessants són el temple de Wat Phra Keo (l'entrada també costa 200 kip), el temple de That Luang (una donació de 100 kip a l'entrada, i val a dir que és més bonic per fora que per dintre) o el temple de Wat Simoung.

Per últim, destacar l'Estàtua del Rei, el mercat central, etc.

Per a visitar la ciutat de Vientiane una bona opció de transport és llogar bicicletes, ja que les distàncies són bastant assumibles. Es poden llogar a la botiga Kanchana, just davant l'hotel Ekalath Imperial, pel preu de 1.400 kip/dia (també es poden llogar només mig dia per la meitat de preu).

Parc temàtic de Budes a Xieng Khouane (Laos)

XIENG KHOUANE (Jardí dels Budes), és, com el seu nom indica, un jardí on un col.leccionista de figures de Buda n'ha aplegat de tots els tamanys i formes, algunes de gegantines, especialment un Buda reclinat.

Es com una mena de parc temàtic de figures de Buda. L'entrada a Xieng Khouane costa 200 kip.

Xieng Khouane està situat uns 29 km al sud-est de Vientiane i s'hi arriba agafant un autobús a l'estació d'autobusos de Vientiane en direcció a Thadeua.

N'hi ha cada 45 minuts i costen 200 kip, trigant una hora en fer el trajecte entre Vientiane i Xieng Khouane.

Com arribar-hi

Acabats els 15 dies que legalment ens permet el visat estar a Laos i amb molta pena hem de marxar, prenent de nou el camí de tornada cap a Bangkok, d'on surt el nostre vol a Europa. Després de passar per l'oficina d'immigració laosiana de Thadeua agafem una barca en l'embarcador adjacent que travessa el Mekong cap al costat tailandès, Nhong Khai.

El preu del trajecte en ferri de Thadeua a Nhong Khai és de 30 Baht i durant la travessa podem veure a menys d'un kilòmetre la construcció del super-pont que unirà Tailàndia i Laos per carretera.

En arribar al lloc fronterer de Nhong Khai (costat tailandès) i passar els tràmits d'immigració agafem un tuc-tuc per 10 Baht fins a l'estació de tren, a 3 km de distància.

Des d'allà surten trens amb una certa freqüència a Udon Thani. El tren triga una hora en cobrir els 55 km de distància i val 12 Baht.

Dormir i menjar

A l'hotel Srisawat el preu de l'habitació és de 140 Baht i no està malament, tot i que el matalàs del llit és poc gruixut i la fusta que hi ha sota s'acaba notant més del que seria recomanable.

Coses a veure i fer

UDON THANI és una típica ciutat gran tailandesa, amb molta activitat a totes hores. Es pot voltar pels seus carrers, tot i que ni hi ha massa a veure.

Com a curiositat podeu anar al cinema per a fer-vos una idea del cinema aquí. La doble sessió comença a les 20 h. i costa 25 Baht. A nosaltres ens va tocar en sort un programa doble de pel.lícules made in Singapur on tots els actors són xinesos i estan doblats al tailandès. Són tan dolentes que les qualificaria com de sèrie Z, amb molta violència i una mica d'erotisme, però tot molt suau, previsible i mal fet.

PARC ARQUEOLÒGIC DE BAN CHIANG (declarat Patrimoni de la Humanitat al 1992). Es tracta d'una zona d'excavacions on s'han fet importants troballes arqueològiques i un museu molt ben condicionat on s'exposen i s'expliquen aquestes troballes. L'entrada al museu costa 10 Baht mentre que la zona d'excavacions està oberta al públic.

Per arribar a Ban Chiang cal agafar un autobús a Udon Thani que triga 1 hora y 15 minuts en fer els 56 km i costa 20 Baht. Aquest autobús s'atura a la mateixa porta del museu.

El darrer autobús de tornada és a les 14 h. i si el perdem podem anar amb tuc-tuc, autostop o bé caminant fins la cruïlla amb la carretera principal, a 6 km de Ban Chiang, on a les 16 h. en passa un que fa el trajecte Nakhon Sakhon-Udon. En el nostre cas vam perdre l'autobús de tornada i vam optar per caminar fins la cruïlla, tenint la sort de que abans d'arribar-hi es va aturar un pick-up que ens va portar directament a Udon Thani.

Nayong Nham Khot (Tailàndia)

SALT D'AIGUA NAYONG NHAM KHOT. Aquesta excursió és molt recomanable per la bellesa del salt d'aigua, sobretot en època de pluges quan els rius baixen plens, però també per l'entorn muntanyós i de selva on es troba la cascada.

Arribar-hi és una mica complicat. Cal agafar un autobús urbà fins l'estació d'autobusos nord d'Udon i allà agafar un altre autobús a Ban Phu (són 58 km, triga 50 minuts i costa 15 Baht).

En arribar a Ban Phu encara s'ha d'agafar un camió-bus en direcció a Nayong (56 km més, 1'5 h. i 20 Baht), travessant una zona muntanyosa, tocant a la frontera amb Laos, coneguda com a "àrea roja" perquè aquí es van refugiar en certa època les guerrilles del Partit Comunista tailandès.

El camió-bus atura en una cruïlla de la que surt una pista i que s'ha de fer caminant un parell de kilòmetres més, fins arribar a un nucli de sis cases de fusta. D'allà surt un caminet que, endinsant-se a la selva, condueix al salt d'aigua un kilòmetre després.

Aquest salt es pot veure des de la seva base i després continuar el caminet que puja fins dalt de la caiguda. És un espectacle fascinant en un paisatge feréstec.

Per tornar a Udon cal desfer el camí a peu fins la cruïlla de Ban Phu i esperar que passi algun vehicle que ens hi porti per després allà agafar-ne un altre a Udon.

Com arribar-hi

Des d'Udon Thani l'autobús a Bangkok costa 240 Baht i triga unes 10 hores, però nosaltres hem preferit el tren. El bitllet de tren Udon-Bangkok costa 115 Baht (95 Baht tarifa normal més 20 Baht de suplement per ser tren ràpid).

Surt a les 8:34 del matí i arriba a l'estació d'Ualamphong de Bangkok deu hores després, passant per Khon Khaen i Ayuttaya, per exemple.

Alguna part d'aquest trajecte és especialment bonica ja que podreu veure paisatges molt similars als de Tamkok (Vietnam) o Guillin (Xina), amb muntanyes de roca calcària que sobresurten dels camps d'arròs.

Com en tots els llocs oficials de Tailàndia, a les estacions de tren sona, cada dia a les 8 del matí i les 6 de la tarda, l'himne oficial pels altaveus en connexió amb la ràdio, mentre els funcionaris ferroviaris romanen en posició de "firmes".

A l'estació d'Ualamphong es pot deixar equipatge a consigna per 20 Baht i tanca a les 22:30 h.

Coses a veure i fer

Aquesta vegada arribem a Bangkok des d'Udon Thani el mateix dia de la nostra partida cap a casa. Només ens dóna temps de fer alguna visita per la ciutat (veure Bangkok en aquest mateix relat).

I el viatge s'acaba ...

El nostre viatge ha arribat al seu final. Ara ja només queda anar a l'aeroport i agafar el nostre vol de tornada a casa. El darrer tren a l'aeroport de Bangkok surt a les 23:25 h. i costa 5 Baht.