Cambodja, després de molts anys de guerres, genocidis i conflictes polítics diversos, travessa ara un cert període d'estabilitat, entrant així de nou al mapa turístic internacional.
L'any 1999 la majoria dels guerrillers dels khmers rojos van acceptar el procés de pau ofert i així la major part del territori cambodjà va quedar lliure de conflictes.
Per tant, ara ja és possible viatjar arreu del país i no limitar-se només a visitar el temples d'Angkor i Phnom Penh, tal com va passar durant anys.
Apart de la magnificència i grandiositat dels temples d'Angkor (situats en el nostre particular Top 3 de conjunts arqueològics vistos arreu del món), a Cambodja trobarem una població que té un somriure sempre a punt i uns paisatges rurals de postal.
I tot això, al menys en les dates d'aquest viatge, amb molt poc turisme, sobretot de grups organitzats. Així que, donat que el país està canviant de forma vertiginosa, la nostra recomanació és anar-hi avui millor que demà.
Per últim, voldríem posar de manifest que tot el que expliquem aquí, sobretot respecte al lamentable estat de les infraestructures del país, s'ha de contextualitzar en les dates del nostre viatge a Cambodja, l'any 2001, molt poc temps després de finalitzar el conflicte armat que durant dècades va patir el país.
Del 3 al 26 d'Agost de 2001.
Un cop més vam utilizar la ciutat tailandesa de Bangkok com a punt d'entrada i sortida del viatge, donat que els vols a Bangkok eren, al menys en les dates d'aquest viatge, bastant més barats que volant directament a Phnom Penh.
En les dates d'aquest viatge encara estaven vigents a Espanya les antigues pessetes, motiu pel qual tots els canvis mostrats a continuació són referits a aquesta moneda. Per la mateixa raó, en no disposar encara d'euros, la moneda que vam utilitzar per a tots els canvis a Tailàndia i Cambodja fou el dòlar d'Estats Units (US$).
1 US$ (dòlar USA) = 193,04 pts.
1 Riel cambodjà = 0,049 pts (1 US$ = 3937 Riel)
1 Baht tailandès = 4,45 pts. (1 US$ = 43,4 Baht)
+ 110.110 pts. (vol i taxes aeroport)
+ 4.450 pts. (visat)
+ 7.720 pts (passi Angkor)
+ 44.068 pts (hotels, menjar, transport, regals, ...)
= 166.348 pts.
Per a viatjar a Cambodja és necessari disposar d'un passaport amb un mínim de sis mesos de validesa i d'un visat d'entrada al país.
Anteriorment el visat només es podia obtenir a l'arribada als aeroports de Phnom Penh o de Siem Reap, així com a través d'una ambaixada de Cambodja (com que n'hi ha a España, la més propera és la de París).
Però des de mitjans de l'any 2001 el visat d'entrada a Cambodja es pot obtenir també en les fronteres terrestres i no solament en els aeroports. Aquest visat permet una estada màxima en el país de fins a tres mesos.
En el nostre cas vam obtenir el visat de Cambodja en Poipet, frontera occidental amb Tailàndia, i fer-ho no va resultar fàcil. Primer cal anar a una petita caseta i omplir el formulari del visat, adjuntant una fotografia tamany carnet (per tant cal portar-ne una) i pagant 1.000 Baht tailandesos, (i no 20 US$ com diu la guia Lonely Planet, ja que no s'admet el pagament en dòlars).
Per tant és important disposar d'aquesta quantitat a l'arribar aquí, ja que del contrari haurem de canviar a algú que possiblement farà un canvi no massa bo (no hi ha bancs). Després de passar aquest punt cal anar a la cua de la finestreta Arrival havent omplert un nou formulari d'entrada (Custom Form) que es pot trobar allà mateix.
Si tot és correcte llavors col·loquen el segell al passaport (cal portar el passaport amb una validesa mínima de 6 mesos i al menys amb una pàgina sencera en blanc). Per últim cal passar per una nova finestreta havent omplert prèviament un altre formulari (Quarantine Form), aquest amb informació sanitària.
És recomanable, encara que no obligatori, portar el certificat de vacunació de la febre groga.
Cal vacunar-se d'allò especificat per un Centre de vacunació internacional, especialment si anem a la zona costanera sud-est, on la malària està força extesa.
Encara que el Ministerio de Asuntos Exteriores espanyol encara l'inclou en el llistat de països no recomanables per al turisme, la nostra experiència ens diu que no hi ha cap problema, sempre i quan es respectin unes regles mínimes de comportament (com arreu del món) i anant en compte amb les mines anti-persona quan es visitin zones poc controlades.
Durant la nostra ruta vam trobar-nos amb forces episodis de pluges, però això no és especialment molest. Les pluges fan les pistes una mica més intransitables, però la contrapartida és que fa que la temperatura sigui més suportable.
A Cambodja són +5 hores respecte del nostre horari d'estiu.
El Khmer o llengua cambodjana és parlat per la gran majoria dels cambodjans. Aprendre'n unes quantes paraules facilita el contacte amb els cambodjans, sobretot a l'hora de negociar preus, ja que fàcilment ens podem trobar amb algú que no parli anglès ni francès. A més el nostre esforç serà sincerament apreciat ja que els demostra una major integració en la seva cultura. Per aquesta mateixa raó, possiblement també ens permetrà obtenir millors preus.
En qualsevol guia podreu trobar més vocabulari, però aquí teniu uns quants vocables molt útils i fàcils de pronunciar per a nosaltres (entre parèntesi, el vocable khmer està escrit tal qual l'hem de pronunciar nosaltres):
Hola (Susadei), Adéu (Lijaai), Gràcies (Aucon), Sí per als homes (Baat), Sí per a les dones (Jaa), No (Te), Si us plau (Som), 1 (mui), 2 (pii), 3 (bai), 4 (buan), 5 (bram), 6 (bram mui), 7 (bram pii), 8 (bram bai), 9 (bram buan), 10 (dop), 11 (dop mui), 16 (dop bram mui), 100 (mui roi), 1000 (mui poan)
Cambodia, Lonely Planet (ed. Abril 2000, en anglès).
Un cop més utilitzem la ciutat de Bangkok, la capital de Tailàndia, com a punt d'entrada i sortida al sud-est d'Àsia, ja que els vols a Bangkok són força més barats que volar directament a Phnom Penh, per exemple.
També perquè la idea inicial era obtenir el visat cambodjà aquí (més barat i ràpid d'obtenir que fent-ho des de Barcelona ja que Cambodja no té ambaixada a Espanya i cal fer la gestió a la de París, sumant al cost del visat el del missatger que hi faci arribar el nostre passaport).
Però des del passat mes de Maig d'aquest any 2001 el visat ja es pot obtenir en les fronteres terrestres amb Tailàndia de Poipet i Koh Kong, i no solament als aeroports de Pochetong (Phnom Penh) i Siem Reap, com fins ara.
Vol de Barcelona a Londres Heathrow (2 hores i 10 minuts) de la companyia British Airways i un altre des de Londres Heathrow a Bangkok (11 hores i 35 minuts) ambQantas.
Des de l'aeroport al centre de Bangkok s'hi pot anar amb bus o tren, tot i que es recomana el tren pels constants embussos i caos circulatori als carrers de la megaciutat de Bangkok, tot i que no hi ha trens amb la freqüència que hom voldria. El preu del bitllet de tren de l'aeroport a l'estació de Hualumpong és de 5 Baht per persona i triga 50 minuts.
Donat que volem anar a dormir a la zona de Banglamphu (carrer Khao San) hem de prendre un tuk-tuk a la mateixa estació que ens porta al carrer Khao San per 50 Baht, trigant uns 20 minuts en fer el recorregut.
7 Holders Guesthouse (220 Baht l'habitació doble, sense bany i amb força soroll nocturn dels vehicles, i dels clients i la música dels bars del carrer, especialment els caps de setmana). Segurament hi ha moltes alternatives millors a aquesta en qualitat i preu, però donat l'actual nivell de massificació de la zona, i si s'arriba a darrera hora de la tarda o de nit, poden haver-hi veritables problemes per trobar un lloc on dormir i s'haurà d'agafar el que es trobi.
Per fer un àpat el restaurant Chada (al costat de l'hotel mencionat) continua essent una bona alternativa. De tota manera en el conjunt de la zona s'aprecia un marcat augment dels preus respecte a anys enrera, causat segurament per la quantitat de turistes que hi ha.
Cal replantejar-se escollir una altra zona de Bangkok per allotjar-se perquè la zona de Banglamphu ja no és el lloc barat i ple de serveis per als motxillers que era abans.
Al mateix carrer Khao San hi ha varis llocs per canviar Bahts tailandesos. Mirar-ne uns quants per comparar canvis, tot i que són bastant similars.
Veure l'apartat Bangkok (II) al final d'aquesta guia.
Aranyaprathet és la darrera ciutat tailandesa en el camí a la frontera cambodjana de Poipet.
Per arribar-hi des de la zona de Khao San (Bangkok) es pot agafar un tuk-tuk fins l'estació de Hualumpong per 45 Baht i allà agafar un tren ordinari que surt a les 5'55 hores del matí (48 Baht per persona) i arriba a Aranyaprathet a les 11'45 h. del matí.
Aquest és l'únic tren que es pot agafar per poder passar la frontera i no haver de pernoctar a Poipet.
Quan el tren surt de Bangkok el paisatge de gratacels, viaductes, xaboles i gent amunt i avall dóna pas als camps d'arròs, zones inundades d'aigua, petits poblets i temples budistes enmig de la planícia que configura les terres de l'est de Tailàndia.
Poipet és la primera ciutat cambodjana just a la frontera i està a uns 5 km d'Aranyaprathet.
Des de l'estació de tren es pot agafar un tuk-tuk per arribar fins la frontera però una via força més barata és agafar un songthaew (camió-bus) que fa aquest recorregut quan s'omple i costa 5 Baht per persona. Aquest transport acaba el seu recorregut al mig d'una zona de mercat molt gran.
Després cal anar caminant uns 500 metres fins l'oficina de policia tailandesa per posar el segell de sortida al passaport. Fet aquest tràmit i travessat el corresponent pont "terra de ningú" que fa de frontera s'arriba a la zona cambodjana.
Passat el tràmit d'obtenir el visat cambodjà (veure apartat Visat) ja s'està oficialment a Cambodja, caminant cap a la parada de pick-ups de Poipet enmig d'una allau de cambodjans que van i venen carregats amb mil i un paquets.
No cal molestar-se en buscar un banc per canviar perquè no hi és i perquè en tota aquesta zona del país es pot pagar perfectament amb Bahts tailandesos i dòlars americans, malgrat el canvi serà retornat en riels (moneda cambodjana).
Des de Poipet l'única manera d'arribar aquí és prenent un pick-up (l'únic vehicle que pot suportar el pèssim estat de la National Higway 5 (NH-5)). A la plaça del mercat de Poipet es pot negociar un pick-up a Battambang, i que normalment implicarà fer un canvi a Sisophon, a mig camí.
Als pick-ups cambodjans hi ha dues tarifes: dintre la cabina i fora. Dintre suposa normalment anar estret, però assegut (dues places al costat del xofer i quatre darrera). Fora la cabina és més barat perquè es va "tirat" sobre la mercaderia, amb un munt de gent i exposat al sol, la pluja, i a la pols i bots de les carreteres cambodjanes.
Per tot això recomanem vivament pagar una mica més i anar dintre. Però, com sempre, "it's up to you"!
A nosaltres el trajecte entre Poipet i Battambang (129 km) dintre la cabina ens costa 3 US$ per persona i suposa 3'45 hores, fent una aturada a Sisophon per canviar de pick-up.
Els 75 km de NH-5 de Sisophon a Battambang són una successió de forats a la carretera i ponts destrossats per les mines i bombardejos de la guerra, la climatologia, i un manteniment zero. Per tant és fàcil arribar a Battambang amb tots els ossos fora de lloc.
L'hotel Chhaya és molt cèntric i costa 5 US$ l'habitació doble amb bany i ventilador. És un pèl cutre, però no està gens malament i és tranquil. També es pot agafar una habitació amb aire condicionat per 10 US$ o bé amb aire condicionat però només fins les 12 de la nit per 8 US$. Com a curiositat, en el full de registre de l'hotel cal especificar si es porten armes de foc o no !!.
Un bon lloc per menjar és el restaurant Colap So (o White Rose), a prop del riu. Un plat i una beguda costa uns 1'6 US$. Però qualsevol dels restaurant adjacents també estan prou bé i no surten a la guia Lonely Planet (menys gent i més barats).
Si voleu canviar a riels el millor lloc per a fer-ho són les joieries que hi ha al costat del mercat. En aquest moment el canvi estava a 3.940 riels per US$.
BATTAMBANG. Aquí el principal interès està en la pròpia ciutat, ja que els temples que hi ha als voltants són de difícil accés en època de pluges.
Battambang és una ciutat tranquil·la i molt agradable, que es pot fer a peu i així copsar millor aquest ambient relaxat.
A costat i costat del riu Sangke, el qual travessa la ciutat, hi ha nombroses cases d'estil colonial francès, actualment ocupades per ONG's.
També val la pena visitar un parell de temples budistes a la vora del riu, especialment el de Wat Kandal, i caminar en direcció a l'hospital provincial per a veure barques amarrades a la vora que serveixen de llar i un passeig ajardinat molt bonic.
En el carrer principal sorprèn veure la quantitat de perruqueries i salons de bellesa que hi ha, tant per home com per dona. Per altra banda, tothom ens saluda i somriu. Segurament molt pocs turistes venen aquí.
Des de Battambang és possible agafar un pick-up fins a Pursat, però l'estat de la carretera NH-5 sembla ser tan lamentable que arreu s'aconsella agafar el tren.
Tot i que vist com funciona el tren a Cambodja, a hores d'ara no sabem massa bé que és pitjor, però ni que sigui per viure l'experiència única que suposa recomanem agafar el tren i deixar-se portar...
El tren surt de Battambang en algun moment indefinit a partir de les 6:40 h. del matí.
Recentment s'ha fixat un preu especial per a estrangers (més car, clar) i ara el trajecte Battambang-Pursat costa 4900 riels, mentre que Battambang-Phnom Penh costa 12.830 riels.
Si es vol anar directament a Phnom Penh i no voleu passar un dia sencer al tren recomanem fer en tren Battambang-Pursat i continuar des d'allà per carretera, ja en millor estat.
En el nostre cas el tren acaba sortint a les 8:10 h. i arriba a Pursat a les 13:50 h. (quasi sis hores per fer uns 115 km, a una mitjana inferior als 20 km/h).
El comboi està format per nombrosos vagons de mercaderies i només dos de passatgers. Aquests darrers estan rovellats per dintre i per fora, amb goteres, seients de fusta, i plens de gent a vessar, amb les mercaderies més insospitades.
A més, degut a la poca velocitat que assoleix en marxa sorprèn el que s'arriba a moure el vagó a costat i costat. En fi, un espectacle...
L'hotel Vimean Sourkea, molt a la vora del costat oest del riu, costa 5 US$ l'habitació doble amb bany. Està a uns 2 km de l'estació de tren i per tant es pot agafar una moto per arribar-hi. Aquest hotel és bastant correcte, però com molts hotels a Cambodja, es tracta d'un "puti-club" reconvertit a hotel, amb un "karaoke" i "senyoretes" a la planta baixa. De tota manera això no incideix gens en la seva vessant com a allotjament i no sol molestar de nit.
Per menjar recomanem el restaurant de l'hotel Phnom Pech que hi ha just al costat del Vimean Sourkea. S'hi menja molt bé i a un preu molt raonable. Es pot demanar una ampolla gran de cervesa Angkor i costa 5.500 riels.
Molt pocs viatgers s'aturen a Pursat, però creiem que és un bon lloc per a fer nit si viatgeu de Battambang a Phnom Penh, permetent així també passejar per aquesta tranquil·la ciutat amb riu i, sobretot, per a fer l'excursió a la ciutat flotant de Kampong Luong sobre el llac Tonle Sap.
PURSAT. Paga la pena de travessar el pont sobre el riu i tombar a l'esquerra seguint un caminet veïnal que transcorre al costat del riu Pursat, per tornar a travessar pel següent pont.
També es recomana visitar el mercat, diurn i nocturn, i els carrers adjacents.
KAMPONG LUONG Es tracta d'una ciutat flotant sobre la riba del llac Tonle Sap i que es desplaça seguint les crescudes del llac en època de monsons.
En aquest curiós poble cada temple, botiga, benzinera, restaurant, o llar qualsevol, és una construcció de fusta que descansa sobre una barcassa, i els carrers són les aigües del llac, essent la barca un element imprescindible per al transport i l'activitat econòmica d'aquest lloc. Els nens i nenes de Kampong Luong molt probablement aprenen abans a remar que a caminar, ja que qualsevol desplaçament aquí suposa agafar una barca.
Està habitada per una important colònia de vietnamites, així com cambodjans i xams.
Per veure bé la ciutat cal llogar una barqueta que recorre alguns "carrers" i s'endinsa al llac per pujar a una talaia construïda sobre l'aigua des de la qual es veu una fantàstica visió de conjunt. Nosaltres vam pagar 10.000 riels per la barca sencera durant una hora i quart.
Per arribar fins a Kampong Luong cal anar a la parada de pick-ups de Pursat i agafar-ne un fins a Krakor (30 km) i allà agafar una moto per fer els 3 km des de Krakor fins a Kampong Luong, o bé negociar una moto directament des de Pursat.
La moto, anada i tornada des de Pursat, costa 15.000 riels per persona i triga més o menys una hora en cada trajecte (incloent-hi aturades per a fer fotos).
Aprop de Siem Reap, a l'altre costat del llac, hi ha un lloc similar a aquest, però Kampong Luong és més gran i en qualsevol cas molt menys visitat. Per tot això recomanem moltíssim la seva visita.
Des de la parada de pick-ups que hi ha a la carretera NH-5, al seu pas per Pursat, es poden agafar minibusos, pick-ups o taxis compartits a Phnom Penh. Una "vanette" minibus costa 10.000 riels per persona i triga unes sis hores en fer els 180 km fins la parada final al mercat central o Psar Thmei de Phnom Penh.
La primera meitat del camí, fins Kampong Chhnang, està en força mal estat, però a partir d'aquí ja millora bastant. Durant aquest trajecte no és estrany veure militars al costat de la carretera buscant mines anti-persona amb detectors.
L'hotel Royal Guesthouse costa 7 US$ l'habitació doble amb bany i ventilador. A més té un restaurant propi (s'hi menja bé però és car, costant 3 US$ un plat estàndar i una beguda) i ofereix serveis com venda de bitllets de vaixell, de bus i d'avió, organitza excursions, i tramita el visat de Vietnam.
A l'altre costat de carrer de l'hotel hi ha un un petit "xiringuito" amb connexió a Internet per només 1 US$/hora, tot i que el temps mínim a pagar és 1/2 hora (2000 riels). Al costat mateix de l'hotel hi ha un bar-restaurant local amb una gran terrassa on es pot menjar bé i barat.
Els restaurants FCC Phnom Penh (Foreign Correspondents Club) i Globe, ambdós a Sisowath Quay, ofereixen bona cuina internacional en edificis d'estructura i decoració colonial molt bonics, però els preus també són "internacionals".
La diversió nocturna a Phnom Penh no arriba aln nivells de la de Bangkok o la de Saigon però ofereix algunes opcions, com per exemple els esmentats FCC i Globe, el casino flotant Naga, o l'after hours Heart of Darkness, el lloc de moda ara mateix.
PHNOM PENH. Algunes de les coses Sisowath Quaysible veure i visitar en la capital cambodjana són les següents:
• Wat Phnom. Pujant pel carrer Norodom Boulevard s'arriba a aquesta petita elevació sobre la ciutat i sobre la qual hi ha un temple.
L'entrada costa 1 US$ per persona i el temple en sí no val gran cosa, però sí és bonica la vista i l'entorn del temple. És un dels símbols de Phnom Penh.
• Sisowath Quay. És el passeig que voreja el riu Tonle Sap i és més bonic com més ens acostem a la zona del Palau Reial. En aquest passeig s'hi poden veure nombrosos edificis d'estil colonial francès.
Sempre hi ha un gran ambient degut a que s'hi concentra bona part dels bars, cafès-internet i restaurants per a estrangers que hi ha a Phnom Penh.
• Foreign Correspondents' Club (FCC). Al mateix Sisowath Quay es troba aquesta construcció colonial que va hostatjar als corresponsals de guerra estrangers durant el conflicte cambodjà. Actualment és un bar-restaurant-llibreria, decorat amb molt de gust, des del qual hi ha una molt bona vista del riu Tonle Sap.
El bar i restaurant tenen preus "occidentals", però val la pena gaudir d'una bona estona en una de les seves terrasses amb vista panoràmica i escoltant bona música. Una cervesa Anchor de barril costa 1'4 US$, per exemple.
• Wat Ounalom. Temple budista i complex on viuen nombrosos monjos. La majoria de temples a Cambodja tenen aspecte de molt nous ja que han hagut de ser restaurats o reconstruits en els darrers 15 anys, degut a que van ser destruits o malmesos durant el període dels Jemers Rojos. Donat que la religió predominant al país és el budisme theravada la gran majoria de temples corresponen a aquesta religió.
• Palau Reial i Silver Pagoda. Es tracta d'un complex d'edificis i jardins molt ben mantinguts, impressionants.
Tot el conjunt recorda el Grand Palace de Bangkok en el que està inspirat, però aquí hi ha molts menys turistes i no és tan recarregat com aquell.
El Palau Reial té una part visitable i altra que no ho és (on viu la família reial cambodjana).
Dins de la Silver Pagoda es pot apreciar una riquesa sumptuosa: per exemple un buda de maragda, nombrosos budes d'or amb incrustacions de diamants i un terra format per 5000 planxes d'argent d'un quilo cadascuna.
Cal tenir en compte que aquesta pagoda està tancada d'11 a 14 hores. I el preu de l'entrada al complex és de 2 US$ més 3 US$ per la càmara de fotos.
• Presó Tuol Sleng (S-21). Es tracta d'un antic institut de secundària "reciclat" al 1975 a centre de detenció i tortures durant l'època dels Jemers Rojos. Els detinguts que sobrevivien aquí després eren conduïts als anomenats camps de la mort (killing fields), situats a les afores de Phnom Penh. Aquests també es poden visitar, però nosaltres no ho vam fer perquè amb Tuol Sleng ja havíem tingut prou dosi d'horror.
El lloc és bastant depriment en sí, però aquesta sensació es va magnificant a mesura que es van visitant els quatre edificis que formaven el centre, sobretot veient les fotos dels detinguts. La imaginació ja fa la resta.
Comparant-lo amb el museu dels crims de guerra de Saigon (Vietnam) aquell és més "heavy" perquè les imatges i utensilis exposats són més explícits, però Tuol Sleng compta amb el fet de que el propi museu és el lloc real on es van portar a terme aquelles atrocitats.
Repetim que la visita és molt depriment i no apta per a tothom, però pensem que s'ha de fer ja que malauradament forma part de la història d'aquest país i de la Humanitat sencera.
L'entrada costa 2 US$ i per arribar fins aquí des de Psar Thmei cal agafar una moto (1.000 riels) perquè està lluny.
• Mercats. El mercat central de Psar Thmei és curiós per l'edifici que l'hostatja, amb forma de zigurat.
Al voltant d'aquest mercat hi trobem unes quantes joieries o botigues a on canviar moneda, mostrant un cartell amb el canvi del dia.
No massa lluny de Tuol Sleng hi ha el Psar Toul Tom Pong o mercat rus, on es podreu trobar la més gran varietat de souvenirs: samarretes, figures, "antiguitats", postals, etc. Curiosament també trobareu infinitat de CD's pirates de tots els estils musicals (fins i tot de Julio Iglesias!!).
TONLE BATI. Es tracta d'un temple, situat a 35 km de Phnom Penh, de la mateixa època que el d'Angkor Wat, però molt més petit i força malmès. En alguna paret encara es poden apreciar les destrosses dels Jemers Rojos.
A uns 300 metres del temple hi ha una zona d'esbarjo, encara en construcció, al costat d'un petit llac a on venen molts cambodjans de pic-nic durant el cap de setmana. Per tant recomanem anar-hi un dia feiner.
També al costat del llac hi ha alguns temples nous i un mirador sobre l'aigua des del qual es veu un bonic paisatge. L'entrada al recinte costa 2 US$.
Per arribar fins a Tonle Bati cal agafar l'autobús a Takeo en la parada de la companyia Ho Wah Genting que hi al costat de la benzinera del mercat Psar Thmei.
Hi ha varis autobusos durant el dia i costa 3.000 riels per persona. Triga uns 75 minuts en fer els 33 km fins la cruïlla de Tonle Bati.
Des de la cruïlla fins al temple hi ha uns 2 km per una pista enmig dels camps d'arròs, que es poden fer en moto (1.000 riels per persona) o a peu (el camí a peu val molt la pena per l'entorn rural que hi trobareu).
Per tornar a Phnom Penh cal anar de nou fins la cruïlla i esperar allà el bus que ve de Takeo, tenint en compte que el darrer passa a les 17:30 h.
Donat que la carretera NH-4 entre Phnom Penh i Sihanoukville està en força bon estat, aquest trajecte es fa en autobusos grans i còmodes, amb aire condicionat i pel·lícules de vídeo de "xinos".
Les companyies d'autobusos D.H. Cambodia, G.S.T. i Ho Wah Genting, totes a prop del mercat Psar Thmei, ofereixen un servei similar al mateix preu de 12.000 riels. Hi ha autobusos a diverses hores del dia i triguen unes 4 hores en fer el recorregut de 232 km.
En arribar a Sihanoukville el primer que sorprèn és la quantitat de comissionistes que esperen l'arribada de l'autobús de Phnom Penh per a "recomanar" el seu hotel. Si ja teniu una idea de l'hotel escollit millor "passar" d'ells i no fer-ne cas, malgrat la seva insistència.
Nosaltres recomanem moltíssim l'Angkor Inn Guesthouse. L'habitació doble amb un bany nou costa 4 US$ i el porta una senyora molt simpàtica i amable.
Davant mateix de l'hotel hi ha un curiós bar anomenat Angkor Arms decorat a l'estil d'un pub anglès on naturalment s'hi pot beure cervesa, encara que barata no és.
En el carrer Ekareach, el carrer principal de Sihanoukville, es poden trobar nombrosos restaurants i bars de preus i qualitat variada. En les platges també es pot menjar fruita, peix i d'altres que ofereixen uns quants venedors ambulants.
En la platja Victory hi ha un restaurant, amb taules sobre una plataforma de fusta en la sorra, que ofereix una variada carta a preus cars, però que val la pena per la meravellosa vista del mar, l'horitzó i les illes que es gaudeix des de la taula, amb l'oceà Índic literalment sota els peus.
SIHANOUKVILLE (també coneguda com a Kampong Som). El principal interès de Sihanoukville són les seves platges i descansar una mica de la pallissa que suposa el transport en aquest país.
Fent un bonic passeig d'uns 3 km (o en moto) des de l'hotel s'arriba a la platja d'Ochheuteal, la més propera i potser la més maca de les quatre platges que hi ha.
Caminant 1'5 km s'arriba a la platja veïna de Sokha, on ja s'està construint el que sembla ser un complex hoteler. Per anar a les altres dues platges cal agafar una moto perquè estan prou lluny.
Per 2.000 riels aconseguim una moto per dues persones per anar a la més llunyana, la platja Victory. Pel camí veiem, encara que no ens hi aturem, la platja Independence.
Totes aquestes platges no poden competir en bellesa amb les platges del Carib, per posar un exemple, però estan bé. Des de totes elles es veuen illes i illots propers a la costa.
Recomanem especialment quedar-se en alguna d'elles a veure la posta de sol, quan s'omple l'horitzó amb multitud de vaixells de pesca que surten d'un port de pesca proper, 3 km al nord de la platja Victory.
Són platges bastant solitàries, excepte els caps de setmana en que hi venen cambodjans "domingueros". Val la pena observar els seus costums de bany.
Per tornar des de la platja Victory fins al centre de Sihanoukville cal agafar una moto, per 1.500 riels dues persones.
Els pick-ups a Kampot surten des de la zona del mercat de Sihanoukville quan s'omplen. Costen 8.000 riels per persona.
Els primers 60 km són de bona carretera per la NH-4 en direcció a Phnom Penh, però els següents 30 km són un autèntic infern. Es tracta d'una pista, per dir-li alguna cosa, que passa entre la costa i les muntanyes on hi ha el Parc Nacional Borok.
La pista té uns forats tan grans que de vegades desapareixen de la vista els vehicles que venen de front per tornar a aparèixer poc després. A més, amb el monsó cal sumar-hi l'aigua i el fang que s'acumula en aquests forats.
Els darrers 20 km són de carretera asfaltada amb forats, però força millor que els anteriors. En total són quasi quatre hores per a recórrer 110 km.
Escollim l'hotel Phnom Khieu per la seva situació cèntrica. L'habitació doble amb bany, TV i nevera costa 6 US$ i està força bé. A més amb molta tranquil·litat perquè no hi ha ningú més a l'hotel.
Un bon lloc per sopar és el restaurant Ta Ou (antic Orrore de Seble), sobre el mateix riu. És una mica car, però val la pena per la situació. Al restaurant hi ha unes noies vestides amb el color i logo d'algunes marques de cervesa que van per les taules intentant "col·locar" la seva cervesa entre els comensals. Curiós.
També hi ha un lloc nou anomenat restaurant Marco Polo que ofereix menjar occidental, com pasta i pizzes, a preus bastant cars per als estrangers residents que venen els caps de setmana des de Phnom Penh.
Cal tenir en compte que a principis d'aquest any 2001 va estar aquí l'equip de rodatge de la pel·lícula Under the Banyan Tree amb Matt Dillon, Gerard Depardieu i James Caan, i això segurament ha fet pujar els preus de la zona.
KAMPOT és ua petita ciutat al costat del riu Kampot, molt i molt tranquil·la, que sembla estar al cul del món. De fet, fins fa molt poc no hi havia ni connexió telefònica amb la capital. A Kampot s'hi poden trobar alguns exemples d'arquitectura colonial francesa, especialment al passeig que voreja el riu.
KEP. Lloc costaner a 25 km de Kampot que durant dècades va ser una mena de Riviera francesa, amb cases d'estiueig i casinos per a la classe alta, colonial primer i cambodjana després.
Actualment és un lloc fantasma donat que en el millor dels casos només queda l'esquelet d'algunes d'aquestes cases, degut a la guerra i sobretot pel saqueig a que es van veure forçats els locals durant l'episodi de fam que es va patir al 1979-1980 (per a vendre el material als vietnamites).
Tot i així el lloc és molt tranquil i val la pena fer una passejada per la carretera que voreja el mar.
Davant mateix de Kep es veu l'illa de Koh Tensay (o Rabbit Island), on és possible hostatjar-se en cases de famílies de pescadors.
Seguint aquesta carretera es passa per un ex-palau de la familia reial Sihanouk, ara en estat ruïnós, i s'arriba a un edifici també semi-derruït que antigament va ser un casino i avui dia hostatja algunes parades d'un mercat. Tot el conjunt té un aspecte bastant apocalíptic.
Hi ha un pas fronterer amb Vietnam, Ha Tien, a només 10 km d'aquí, però actualment està tancat per als estrangers.
Per arribar fins a Kep cal acordar un preu amb un conductor de moto pel temps necessari. Nosaltres paguem 3 US$ per moto, anada i tornada, incloent-hi la visita de les coves de Phnom Sia. La carretera està en bon estat i el paisatge és prou encisador.
COVES DE PHNOM SIA. Més o menys a mig camí entre Kampot i Kep surt una pista que 1 km més enllà arriba a l'entrada d'una petita muntanyeta, dalt de la qual hi ha un petit temple.
La vista des de dalt és sensacional: camps d'arròs, palmeres, mar, illes, ...
La muntanyeta és de pedra calcàrea i pujant per unes escales es poden veure algunes coves amb formacions estalactítiques.
Arribar fins aquí es pot incloure en el preu de la moto des de Kampot a Kep, donat que ve de pas i es pot fer a l'anada o a la tornada.
PARC NACIONAL BOKOR (Bokor Hill Station). Es tracta d'un dels parcs nacionals més grans del país i ara està obert al turisme, donat que va haver-hi activitat guerrillera i de furtius fins fa molt poc.
La Bokor Hill Station està a 1.080 metres d'alçada i la visita paga la pena pels salts d'aigua aïllats al mig de la jungla, però sobretot per la magnífica vista que hi ha sobre el golf de Tailàndia.
El problema d'arribar fins aquí és que està a 41 km de Kampot i la carretera és horrible. Hi ha uns 30 km que només es poden fer en un 4x4 i en època de pluges encara pitjor.
Al restaurant Marco Polo de Kampot ens ofereixen un 4x4 per 40 US$. Com que el vehicle és de 6 places si s'omple el preu no està malament.
En el nostre cas, com que no hi més turistes per a compartir-lo ho deixem còrrer, tenint en compte a més que porta tot el dia plovent i la muntanya de Bokor està completament tapada pels núvols i per tant sense vistes possibles.
En la parada de taxis que hi ha propera a l'hotel Phnom Kieu de Kampot agafem un minibus a Phnom Penh per 7.000 riels per persona.
Com que la NH-3 està acceptablement bé, excepte en alguns trossos on el deteriorament ja és evident, els 148 km de Kampot a Phnom Penh es fan en 3'5 hores. La parada final a Phnom Penh és al costat del mercat Dang Kor.
Cal agafar una moto (1.500 riel) per arribar al mercat de Psar Thmei, concretament a la parada de la companyia Ho Wah Genting, des d'on surt l'autobús que va a Kampong Cham.
També costa 7.000 riels per persona, n'hi ha a diverses hores, i triga 2'5 hores en fer els 120 km de distància (també la companyia G.S.T. fa el servei a Kampong Cham al mateix preu).
La carretera éstà en molt bon estat ja que s'ha arreglat recentment amb capital japonès.
Uns 78 km al nord de Phnom Penh, on es creuen la NH-6 i la NH-t ia mig camí en el trajecte a Kampong Cham, l'autobús fa una parada de "avituallament" davant d'uns xiringuitos per menjar alguna cosa i anar al WC. p>
Es tracta del petit nucli de Skuon, el qual és conegut també amb el sobrenom de Spiderville per les seves ja famoses aranyes fregides, unes taràntules grans i peludes, amb vuit potes, que són una delicatessen en aquesta zona del país.
Els venedors s'acosten als autobusos i vehicles que paren aquí per oferir la seva preuada mercaderia, servida de múltiples formes.
Van ser diversos els passatgers (cambodjans) del nostre autobús que les van comprar per a "picar" després durant el viatge.
Els estrangers, en general, ens limitàvem a fer fotos i observar aquest curiós mercat (també es venen insectes).
La veritat és que no tenien mala pinta i havien d'estar bones, però no ens vam atrevir a provar-les, tot i que els nostres companys d'autobús ens van convidar amablement a provar-les.
Una bona tria és l'hotel Bophear Guesthouse, a 50 metres del riu Mekong i molt proper a l'embarcador dels vaixells ràpids Phnom Penh-Kratie, on l'habitació doble amb bany i ventilador costa només 3 US$. Aquí també funciona un "karaoke", però per la nit és molt tranquil.
Per menjar recomanem algun dels restaurants que hi ha al costat del mercat i la parada de minibusos i taxis compartits.
KAMPONG CHAM. El nostre interès en venir a Kampong Cham era només com a escala en el trajecte a la remota regió de Mondulkiri, ja que la nostra idea inicial era fer el trajecte de Kampong Cham a Snuol via Memot, i després d'Snuol a Sem Monorom.
Sembla ser que s'ha arranjat bastant la carretera de Kampong Cham a Memot, fent més ràpida aquesta ruta.
De tota manera nosaltres no vam poder portar a terme la nostra idea inicial ja que les circumstàncies ens van obligar a tornar ràpidament a Phnom Penh per malaltia greu d'un company de viatge que hi estava hospitalitzat.
La tornada a Phnom Penh la fem en un autobús de la companyia G.S.T. que surt de les seves oficines, properes al mercat de Kampong Cham. Costa 7.000 riels per persona i triga 2'5 hores.
Kampong Cham és una capital de provincia gran, però molt tranquil·la i sense turisme. Té avingudes i carrers amples, i edificis oficials.
Si es té temps val la pena donar una volta pels seus carrers i, sobretot, pel passeig fluvial al costat del riu Mekong.
Destaca de seguida l'enorme pont que han costruit els japonesos per unir les dues vores del riu i que s'inaugurarà a finals de l'any 2001 (és el primer pont a Cambodja sobre el Mekong).
Un cop estabilitzada la situació del nostre company de viatge hospitalitzat, des de Phnom Penh reemprenem el nostre viatge cap a Siem Reap.
Els minibusos a Kampong Thom surten de la parada de minibusos i taxis compartits que hi ha en una de les cantonades del mercat Psar Thmei de Phnom Penh.
El preu és de 7.000 riels cadascú i triga 4 hores en fer els 165 km de Phnom Penh a Kampong Thom. Els primers 120 km són de bona carretera per la NH-7 i un troç de la NH-6, però els darrers 45 km són força dolents pel pèssim estat de la NH-6.
Sense cap dubte recomanem l'hotel Vimean Suor Guesthouse, darrera mateix de l'hotel Neak Meas. Ens costa 5 US$ una habitació doble, amb bany, ventilador i TV, molt nova i super tranquil·la. De les millors que hem trobat fins aquest moment.
Per menjar també hem de recomanar amb entusiasme el restaurant Arunras, molt proper a l'hotel. La seva relació qualitat-preu és excel·lent. Per exemple, un àpat d'un plat principal i una Coca-Cola costa 5.000 riels, i a més molt bo.
Com a curiositat val a dir que en cadascuna de les quatre parets del restaurant hi ha una pantalla de televisió que contínuament emet combats de boxa tailandesa i full contact, molt populars entre els homes locals vista la quantitat que s'hi congrega a tota hora davant les televisions.
KAMPONG THOM. Aquesta ciutat, a més de ser una possible escala en el llarg trajecte per carretera entre Phnom Penh i Siem Reap, també és una bona base per a visitar alguns llocs propers:
• Sambor Prei Kuk, un temple preangkorià que es troba a uns 35 km de Kampong Thom.
• Phnom Suntonk, un temple situat dalt d'una muntanyeta, no massa lluny de Kampong Thom.
En el nostre cas, per la combinació de pluja i manca de temps no vam poder dur a terme cap d'aquestes visites fora de la ciutat.
Ens vam haver de conformar amb una tranquil·la passejada per la zona del riu i del mercat de Kampong Thom, la qual cosa ens va permetre copsar el dia a dia d'aquesta capital de província cambodjana.
Des de la parada de pick-ups i minibusos de Kampong Thom (a l'altre costat de la NH-6 respecte de l'hotel Neak Meas) surt, quan s'omple, transport cap a Siem Reap. Un pick-up ens costa 15.000 riels cadascú i triga 6 hores en fer els 146 km fins Siem Reap.
Aquest trajecte per la NH-6 és senzillament horrible, degenerant la carretera en alguna cosa que no se sap massa que és.
A més cal sumar-hi punts en que el fang acaba atrapant multitud de vehicles.
És difícil transmetre l'infern que ens va suposar circular per aquesta ruta.
Per tant recomanem agafar un pickup, que és 4x4 i amb millors suspensions, abans que un minibús, perquè també l'esquena i els ronyons ho agrairan.
També s'ha d'intentar no anar massa apretat perquè encara enpitjorarà més el patiment.
Arribats a Siem Reap, la parada final dels pick-ups és davant del nou mercat de Siem Reap, a 1'5 km de la zona central del carrer Sivatha.
Si voleu anar directament de Phnom Penh a Siem Reap de forma més ràpida i còmode hi ha l'opció, apart de l'avió, d'agafar un vaixell ràpid.
Aquest vaixell ràpid costa 25 US$ i triga unes 5 hores, però pel que es comenta (nosaltres no el vam agafar) no és un medi massa segur perquè ja s'ha enfonsat més d'un, i en qualsevol cas s'aconsella no anar dintre la cabina sinó a la teulada del vaixell (així si s'enfonsa sempre es pot intentar nedar).
Aquí recomanem fermament la Chreuk Loeung Guesthouse (n° 311, National Road 6, Siem Reap, Tel. 063 963 381), just al costat de l'Apsara Guesthouse. L'habitació doble amb bany i ventilador, tot nou de trinca, costa 8 US$ (6 US$ si hi passeu unes quantes nits i després de regatejar una mica).
El porta una família molt servicial, que parla anglès i francès, i que us pot ajudar en l'obtenció de bitllets de bus i vaixell, o per organitzar la visita a Angkor amb moto. Un altre correu de contacte és aic@mobitel.com.kh.
En el tema del menjar, apart dels restaurants normals, volem esmentar el Restaurant-jardí Sawasdee, molt bo i en un entorn molt bonic, però car. Com a exemple, un plat i una Coca-Cola costen uns 15.000 riels. Similar a aquest és el restaurant Angkor Garden, tot i que aquest és encara més car, ja que més o menys el mateix costa uns 20.000 riels.
Però una de les millors opcions és el restaurant Greenhouse, a 200 metres de l'hotel, amb un entorn agradable, molt bon menjar i a un preu no barat, però raonable. Un plat amb una cervesa gran Angkor costa uns 12.000 riels.
Per connectar-se a Internet hi ha un lloc proper al restaurant Angkor Garden que costa 2 US$/hora, amb un mínim d'1 US$ per 20 minuts.
SIEM REAP. No cal dir que la principal raó per venir a Siem Reap és la visita als temples d'Angkor, tot i que la mateixa ciutat de Siem Reap també ofereix coses interessants. Per tant no és mala idea passar-hi quatre dies, dedicant tres als temples d'Angkor i un dia a la ciutat de Siem Reap.
Com ja hem dit, la pròpia ciutat de Siem Reap també mereix dedicar-li part del nostre temps ja que té algunes coses interessants per a fer o veure.
Per exemple passejar per la zona dels Jardins Reials i els Jardins de Lotus, entre el Grand Hotel d'Angkor i el Palauet Reial. Després el passeig pot continuar per la vora del riu Siem Reap en direcció al mercat vell i arribant a la granja de cocodrils.
També es pot veure la peculiar rèplica en miniatura d'Angkor Wat i Banteay Srei que ha fet un esculptor al jardí de casa seva, propera a La Noria Guesthouse. En teoria l'entrada costa 1 US$, però podeu negociar entrar gratis.
Per altra banda, per a recomposar els ossos del nostre cos, malmesos per les carreteres cambodjanes, recomanem molt fer-se un massatge a l'Angkor Massage By Blind. Certament no és dels millors, però només costa 3 US$ una hora i val la pena per la finalitat a la que es destinen els diners, ja que el massatge el fan nois i noies cecs i aquests diners van a una associació de la província de Siem Reap que recull fons pel benestar de la gent amb ceguera.
Per últim, recomanem permetre's un petit luxe anant a prendre una beguda a l'Elephant Bar del Raffles Grand Hotel d'Angkor. Es tracta d'un hotel d'estil colonial adquirit i reformat recentment pel grup Raffles de Singapur.
Els seus preus són prohibitius, però els pobres tenim la possibilitat d'anar a un dels seus bars, l'Elephant Bar, i prendre un coctel o una cervesa. A més entre les 4 i les 8 de la tarda, la "happy hour", demaneu una ronda i en teniu una altra de gratuïta, incloent-hi un bol amb crispetes.
Tot en aquest hotel és molt bonic i elegant, en un ambient relaxat amb música melòdica i un personal amabilíssim i atent. És un luxe pels sentits. El preu de dues rondes de cervesa és de 3'62 US$.
A més val la pena donar una volta pel "hall" de l'hotel i el bar amb el racó de les cel·lebritats, amb fotos de clients il·lustres com la Jackie Kennedy o l'escriptor anglès Somerset Maughan.
TEMPLES D'ANGKOR. Aquest conjunt de temples fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1992. Donada la seva excepcional bellesa i l'extensió del complex de temples (uns 200 km2) recomanem comprar un passi de tres dies per a la visita.
Aquest passi només es pot comprar en una mena de peatge que hi ha a la carretera de Siem Reap a Angkor i requereix una fotografia de carnet per a personalitzar-lo i evitar-ne la revenda. Per tant no s'ha de comprar enlloc més per a evitar sorpreses desagradables.
El seu preu és de 20 US$ per un dia, 40 US$ per tres dies i 60 US$ pel d'una setmana (els dies de visita han de ser consecutius a partir del dia de compra).
Hi ha uns 7 km des de Siem Reap fins l'inici del complex d'Angkor. La visita pot repartir-se entre els tres dies al gust de cadascú. Per la seva extensió es fa inviable fer a peu i, fins i tot amb bici, la visita a Angkor.
L'única alternativa és agafar una moto, que pot ser llogada amb xofer o sense, però aquesta darrera no és massa recomanable perquè no hi ha cap mena d'assegurança i al llogar-la ja s'avisa de que si li passa res a la moto haurem de pagar (?). A més surt quasi al mateix preu que amb xofer. Si s'agafa una moto amb xofer també hi poden anar dues persones darrera.
Normalment es podrà negociar un millor preu si s'acorda un preu global pels tres dies amb el mateix conductor. Per fer-se una idea es pot pagar 4 US$/dia per fer l'anomenat Petit Circuit, 5-6 US$/dia pel Gran Circuit i uns 9 US$ per la visita als llocs més llunyans com Banteay Srei i Kobal Spien.
Aquí exposem el nostre periple per Angkor:
• Angkor Wat. Imprescindible. Recomanem la seva visita a primera hora del matí, hora en que és possible estar sol ja que la major part dels visitants s'hi concentren a la tarda per a veure la posta de sol.
Val la pena pujar al pis superior i quedar-s'hi una estona, aprofitant la quietud, sentint els ocells i els sorolls que arriben de la selva. S'hi pot tornar a darrera hora de la tarda (abans de les 6) per a veure la posta de sol.
• Ta Prohm. Realment fascinant. Veure en aquest cas la mútua interrelació entre els arbres i les pedres dels temples és una experiència d'un altre món.
• Pre Rup, Ta Som, i Preah Neak Pean. Més temples interessants.
• Phnom Backeng. És ja un "clàssic" a Angkor pujar a aquest temple muntanya a veure la posta de sol. El problema és la quantitat de visitants que s'hi concentren a partir de les 5 de la tarda.
Per tant val la pena pujar-hi abans per a poder-ne gaudir de la vista excepcional i alhora estar tranquil, i si ens quedem fins el final baixar ràpid abans de que es faci fosc perquè el camí no és fàcil. Ah! no perdre's el xou dels elefants-taxi...
• Banteay Srei. Està dintre del complex d'Angkor però a uns 26 km de Siem Reap. És tracta d'un temple petit en comparació a la resta, però la bellesa i el bon estat dels seus relleus el fan d'obligada visita.
• Kobal Spien. És una muntanya sagrada per als cambodjans, propera a Phnom Kulen, però a diferència d'aquesta és menys visitada (pels propis cambodjans) i val el mateix passi d'Angkor, ja que a Phnom Kulen l'entrada per als estrangers ara costa 20 US$ addicionals.
L'entrada a Kobal Spien està 7 km més enllà de Banteay Srei, per una pista de terra. Després cal fer a peu un caminet per entre la jungla, durant uns 30 minuts, fins arribar a l'anomenat riu de les 1.000 lingues.
En el lloc de Kobal Spien trobem un petit riu que compta amb nombroses figures tallades en les roques, simbolitzant divinitats hindús i cents de figures circulars, o lingues, esculpides a la llera del riu.
L'excursió val força la pena, però és molt recomanable fer-la amb un guia (pot ser el propi conductor de la moto) per a poder localitzar fàcilment les figures, ja que algunes d'elles no són fàcils de trobar.
El guia també ens ajudarà a evitar les mines anti-persona que encara queden escampades per la zona.
En el caminet de pujada al riu, per exemple, és important no sortir-se de la zona marcada per unes estaques de fusta amb un senyal vermell.
Per arribar fins aquí negociar un preu conjunt amb la visita a Banteay Srei. Aquest preu conjunt pot ser de 9 US$ la moto, incloent-hi el servei de guia per part del conductor i el cost del pàrquing per la moto.
• Prasat Kravan. La peculiaritat d'aquest temple és que és l'únic de tot el complex construit en totxo i, sobretot, perquè en les parets interiors de dues de les cinc torres que hi trobem hi ha uns notables baix-relleus amb figures de Vishnu i d'altres divinitats.
• Bayon. També imprescindible. Des de lluny sembla un desgavell, però vist de prop és senzillament impressionant, amb les 54 torres i sobre 200 cares somrients representant a Avalokiteshvara.
Miri des d'on es miri sempre són visibles al menys 12 cares. Tampoc cal perdre's els 1.200 metres de baix-relleus que hi ha a la paret exterior del primer nivell, amb escenes del dia a dia del segle XII cambodjà.
• Baphuon, Phimeanakas, Royal Enclosuree, Preah Paliley, terrassa dels Elefants, terrassa del Rei Leprós, les dotze torres de Prasat Suor Pral, Preah Pithu, Kleang Nord i Kleang Sud. Tots ells formen part del recinte d'Angkor Thom, juntament amb el Bayon, i estan en divers estat de conservació.
Algun d'ells, com el Baphuon, està tancat actualment per restauració i d'altres estan senzillament en ruïnes. En qualsevol cas val molt la pena passejar-s'hi amb calma i gaudir de la bellesa de l'entorn.
• Thommanon i Chau Say Tevoda. Estan un enfront de l'altre. El primer està en força bon estat mentre que el segon està ara sota restauració xinesa.
Si veniu d'Angkor Thom cal aturar-se a la Porta de la Victòria, una de les cinc magnífiques entrades que donen accés al recinte d'Angkor Thom.
• Ta Keo. Un exemple monumental de temple-muntanya, amb una alçada de 50 metres en la torre central, a la qual s'hi pot pujar per unes escales.
• Preah Khan. També espectacular, ja que aquest i el de Ta Prohm són els dos únics temples no restaurats i on la força de la jungla és més palpable. És un temple bastant gran i val la pena veure'l amb calma. Per una altra banda és menys visitat que el de Ta Prohm i per tant més tranquil.
Amb la millora de la pista que va de Siem Reap a Poipet, en la frontera ambTailàndia, cada cop apareixen més companyies d'autobusos que fan aquest servei.
Molts hotels i guesthouses de Siem Reap venen els bitllets, tot i que segurament es poden comprar més barats directament en les oficines de la companyia. El preu és de 5-7 US$ a Poipet i 11-14 US$ a Bangkok (en aquest cas s'ha de canviar de bus a la frontera).
Una de les companyies de busos que fan aquest servei és Neak Krorhom Travel, amb oficines al costat del mercat vell. Un altra està davant de la granja de cocodrils, i encara n'hi ha més al carrer Sivatha. En qualsevol cas, si es compra el bitllet amb antelació llavors l'autobús passa per l'hotel a recollir-nos.
Després de recollir a tot el passatge el bus surt de Siem Reap a les 7:30 h. aproximadament i triga 5'5 hores en fer els 152 km fins a Poipet.
Els primers kilòmetres de carretera són asfaltats i en bon estat, i després ja és una pista de terra però també en força bon estat (a diferència del que diuen les guies). Per tant aquest trajecte podria ser fet en força menys temps, però successives aturades per esmorzar, dinar, "avaries" i excuses variades fan que s'arribi a Poipet a les 13 h., sense temps per poder enllaçar amb el tren a Bangkok que surt del costat tailandès d 'Aranyaprathet a les 13:35 h.
Essent malpensat hom diria que hi ha una intencionalitat per aconseguir que el viatger que no ha comprat ja bitllet a Bangkok es vegi obligat a fer-ho en arribar a la frontera.
Però hi ha una tercera opció que és agafar un autobús regular a Bangkok des d'Aranyaprathet, certament força més barat (140 Bahts) que fer-ho amb el bus-express des de Siem Reap (300 Bahts), però no tant com el tren (48 B).
En qualsevol cas el bus de Siem Reap s'atura a prop del mercat de Poipet. Cal fer a peu els 300 metres fins la frontera cambodjana i sellejar el passaport (és un tràmit relativament ràpid). Despés cal travessar al costat tailandès i fer el visat d'entrada, omplint els formularis corresponents. Aquí cal comptar força estona per la cua que hi ha.
Un cop passats els tràmits fronterers cal anar al mercat proper i agafar un tuk-tuk per fer els 4-5 km fins l'estació de busos d'Aranyaprathet (o de tren si encara estem a temps d'agafar-lo). Com que el preu del tuk-tuk serà d'un mínim de 60 Bahts no és mala idea buscar altres viatgers interessats en agafar-ne un per a compartir-lo.
L'estació de busos d'Aranyaprathet està al costat d'un mercat i no massa lluny de l'estació de tren. Si es necessita canviar Bahts tailandesos hi ha un banc al costat de l'estació de busos.
Hi ha un autobús gran a Bangkok a les 15 h. i costa 140 Baht. Triga unes 5 hores en fer els 280 km fins a la terminal de busos est de Bangkok. A més els darrers 30 km, si ja és fosc, són bastant espectaculars ja que l'autopista per on entra l'autobús al gran Bangkok és un viaducte elevat que va entre els edificis i anuncis lluminosos, passant també per sobre l'aeroport.
Un cop a la terminal d'autobusos de Bangkok es pot agafar un tuk-tuk fins el carrer Khao San (costa 100 Baht i també pot ser compartit amb altres viatgers) o a qualsevol altre zona de Bangkok.
Pel fet d'arribar al vespre o nit a la zona de Khao San és probable tenir veritables problemes per trobar una habitació d'hotel, barata o cara, per l'alt nivell d'ocupació de la zona en aquesta època.
Per tant nosaltres ens veiem obligats a agafar una habitació megacutre en un dels edificis del CHII Guesthouse que hi ha en un carreró adjacent a Khao San. Ens costa 240 Baht l'habitació doble amb bany i com a mínim no és tan sorollosa com d'altres que es troben a la zona.
BANGKOK. Ja havíem estat a Bangkok en viatges anteriors i ja havíem visitat la majoria dels seus nombrosos punts d'interès. En aquesta ocasió repetim visita a alguns d'aquests llocs:
• Grand Palace. És l'atracció estelar de Bangkok i això es nota en la quantitat de "tours" que hi podem trobar, tot i que es concentren en hores molt concretes.
L'entrada costa 200 Baht i s'hi arriba caminant des del carrer Khao San.
• Wat Pho. Aquest temple és famòs bàsicament per l'inmens Buda reclinat que es pot veure a l'interior d'un dels seus edificis, al qual ara s'estan restaurant les seves parets interiors.
L'entrada costa 20 Baht i s'hi pot anar caminant fàcilment per la vora del riu Chao Praya fins arribar-hi.
Wat Pho també és conegut per hostatjar una escola de massatge tradicional tailandès, on es poden fer massatges o cursos per aprendre la tècnica.
• Wat Arun. Bonic temple a l'altre costat del riu Chao Praya. L'entrada costa 20 Baht i per arribar-hi cal anar fins a l'embarcador que hi ha al costat d'un petit mercat de peix proper a Wat Pho i agafar una barca per travessar el riu (2 Baht per trajecte) fins l'embarcador proper a Wat Arun.
Per anar a l'aeroport internacional hi ha un nou servei d'autobusos que passa per diferents llocs de Bangkok, entre ells la zona de Banglamphu on hi passa la línia A-2, però el seu preu és de 100 Baht per persona (hi ha servei entre les 6 h. del matí i l'1 de la matinada).
Una alternativa més econòmica, si va bé per l'horari, és comprar un bitllet de minibús en alguna de les agències del propi carrer Khao San, ja que el preu és de 60-70 Baht per persona Cal comptar una hora per arribar a l'aeroport des de Khao San.
Un cop a l'aeroport, després de facturar l'equipatge i abans de passar per immigració, cal pagar les taxes d'aeroport que costen 500 Baht per persona. S'han de pagar obligatòriament en Bahts, però hi ha oficines de canvi properes per si no portem moneda tailandesa.
Per a la tornada a casa agafem un vol de Bangkok a Londres Heathrow (12 hores i 30 minuts), amb la companyia Qantas, i un altre des de Londres Heathrow a Barcelona (2 hores), ambBritish Airways.