Relat d'un viatge a Cambodja i Tailàndia

En aquest dies el viatge aquí exposat i l'esmentat de Cambodja 2001 presenten pocs canvis. Només cal ressenyar la millora de les carreteres que escurça, i molt, la durada dels viatges.

A Battambang vam fer nit a l'hotel Chaya. Just davant del mercat i en el mateix hotel es pot aconseguir qualsevol tipus de transport. La gent, com a tot arreu, molt amable. 5 US$ habitació doble amb bany i televisió.

De Battambang recomanem el temple de Wat Kampheng, on els monjos estan encantats de poder practicar anglès amb els turistes. La comunitat de monjos és relativament gran, cosa que fa la visita més colorista i interessant.

Des del garatge dels pick ups de Battambang -que es troba a les afores del poble- n'agafem un i anem fins a Pursat. Ens allotgem al Vimean Tip Hotel per 5 US$ (habitació doble amb bany -molt gran- i tele satèl·lit. Hotel nou, net i amb molt pocs turístes). Inconvenient: no parlen anglès, però per això es van inventar els gestos com a llenguatge universal.

Al migdia, després de dinar, visitem la tomba de Kleang Meoung un heroi local de la resistència contra els Thais. Cal agafar una moto perquè la distància és de 5 km per un paisatge molt i molt bonic. Volíem llogar una bici per fer la passejada però el llenguatge universal dels gestos no va funcionar aquest cop.

Agafem pick up fins a Krakor i d'allà una moto fins a Kompong Luong on hi ha una mínima infrastructura turística que et permet fer una visita per la ciutat flotant (1 hora de duració, 5 US$). Val la pena perquè realment és molt més maca que l'altra ciutat flotant que es troba a prop de Siem Reap.

Si la intenció és arribar fins a Phnom Penh el mateix dia (opció absolutament recomanable) s'haurien d'agafar les motxilles i deixar-les a Krakor, en algun lloc on les vigilessin (opció gens difícil i absolutament segura), i quan s'acabi la visita per Kompong Luong recollir-les i esperar transport fins la capital. Nosaltres vam tornar a Pursat, refent el camí ja fet, vam recollir i vam arribar a

Phnom Penh

cap a les cinc de la tarda (amb pluja inclosa). Si l'opció hagués estat deixar les motxilles a Krakor hauríem arribat a Phnom Penh dues o tres hores abans sense problemes. Hi ha una xarxa d'autobusos que fa la ruta Pursat-Phnom Penh, però que només ofereix el servei a primera hora del matí.

A l'arribada a Phnom Penh (ha deixat de ploure) travessem la ciutat caminant (es pot perfectament fer a peu, en moto, en carret o com es vulgui) fins arribar al Capitol Guest House. El Capitol és absolutament recomanable (fins i tot estaria bé trucar abans i reservar), perquè no només és econòmic, 4 US$ per nit l'habitació doble amb bany, sinó que també ofereix serveis que inclouen autobusos per arribar al Vietnam o a Siem Reap, i una variada oferta de tours per la ciutat. Després de descansar i dutxar-nos, sopem i anem a dormir.

Al matí visitem per compte pròpia la Silver Pagoda i resta de ciutat, i a la tarda (a les 3 de la tarda surt la furgoneta des del Capitol) visita als impressionants i corprenedors Killing Fields. Uns camps de la mort fets pel senyor Pol Pot i on hi ha 20.000 persones enterrades en fosses comunes. D'aquestes 20.000 s'han recuperat aproximadament la meitat. I han fet una stupa gegant i han col·locat tots els ossos dins. L'espectacle és esgarrifós i caminant per la zona es pot trobar fragments d'ossos i d'altres... Molt i molt interessant per entendre el passat més recent del país.

Viatge amb autobús (bitllet comprat al Capitol) fins a Sihanoukville (àlies les platgetes). Ens allotgem a la zona de Victory Beach, concretament a Christmas House (5 US$ l'habitació doble amb bany). L'autobús et deixa a diversos llocs: al poble, i a les 3 platges que hi ha, vosaltres escolliu. Agafant el camí que porta a la platja hi ha un xiringuitu regentat per un anglès que ha viscut uns anys a Eivissa i que parla català amb certa fluïdesa. De fet, ell diu que parla eivissenc... És un lloc interessant per sopar, veure partits de futbol australià i fer una cerveseta mentre deixa de ploure i on pots parlar en català (si les coses no canvien, pocs turistes catalans trobes per la zona).

La visita a les platges de Serendipity són interessants, i si el temps ho permet es poden veure els costums de bany dels nadius: samarretes i pantalons.

Per anar a Kampot cal anar fins el poble de Sihanoukville per agafar un taxi o un pick-up. Des de Kampot, si el temps ho permet, es pot visitar el parc natural de Bokor. Molt recomanable pel que vam veure a les fotos dels anuncis... i pels comentaris d'unes turistes que hi havien anat i que ens vam trobar més endavant. Recomanem sopar al restaurant que hi ha sobre el riu. Molt bon menjar, molt bon ambient, potser un pèl més car que un restaurant del poble, però val molt la pena.

Si al final no es visita Bokor es pot optar per anar en moto fins a unes coves on hi ha uns temples sagrats. La visita a les coves és interessant i les vistes són molt maques, també.

En un sol dia es pot anar de Kampot a Kompong Cham. Es matina per agafar un pick up fins a Phnom Penh, i després, des del mercat central hi ha companyies de bus que et porta fins a Kompong Cham fent una parada a Skuon (on podeu comprar i menjar les típiques aranyes fregides). Si es fa aquesta opció s'arriba a Kompong Cham a primera hora de la tarda.

L'allotjament en aquesta ciutat s'ha degradat, i tot i que la Lonely diu que els guest house Spean Thmiy i Kim Srun estan bé, la veritat és que s'han descuidat. Tot i això, la gent que ho porta són molt amables i t'ajuden a llogar una bicicleta per visitar el poble i Wat Nokor, a un quilòmetre a les afores del poble, on hi ha uns temples pre-angkorians molt interessants. La visita en bicicleta és molt recomanable.

Per arribar a Sen Moronom recomanem sortir aviat de Kompong Cham, perquè cal canviar de vehicle a Snuol i si s'arriba més tard del migdia, segurament (vaja, el més segur) haureu de fer nit a Snuol perquè el vehicle no s'omplirà i no sortirà fins l'endemà al matí. Snuol és un poble amb dos carrers, que no té res. S'ha d'evitar passar-hi la nit (ho diem per experiència...)

Aqui les carreteres comencen a empitjorar, però en tres hores s'arriba a Sen Moronom. Recomanem l'allotjament a Pech Kiri, una guesthouse regentada per Madame Deu. Es la primera senyora que va muntar una guesthouse allà i que ara és la més famosa. Es tracta de bungalows que donen a un pati central molt agradable. El preu és de 5 US$ l'habitació doble amb bany (atenció, a la nit fa fred... i l'aigua de la dutxa és freda). Madame Deu és un encant: us omplirà de te, d'alvocats amb sucre, de litxis, plàtans... tot sense haver de pagar-ho, i li encantarà que us estigueu al porxo fent-la petar o senzillament seure-hi.

Madame Deu també s'encarrega d'arranjar els treks amb elefants (20 US$ una persona i 30 US$ dues persones) i els bitllets per tornar cap a les ciutats. En arribar a Sen Moronom al migdia, vam passar la tarda al porxo i visitant el poble i rodalies.

El dia de l'elefanta. Al matí arriba una moto per dur-te al poblet que serveix com a punt de sortida del trekking. Allà arribarà l'elefant o elefanta i després de posar-hi els seients a banda i banda del coll començarà el trekking. Molt maco. El trek inclou elefant menjant bambú, caminada per la selva, arribada a riu, bany d'elefant i dinar d'humans, tornada, elefant menjant bambú (això es repeteix constantment), però és un dia molt diferent i molt interessant. Nosaltres ens ho vam passar molt bé. Ah!, el preu del trekking inclou el dinar i la beguda. Fins i tot plàtans per alimentar l'elefanta! (cortesia de MAdame Deu). Un consell, si no us agrada el gingebre digueu-li a Madame Deu la tarda abans del trekking... si no, el més segur és que la carn en porti... i bastant!.

Després que la senyora pactés que ens vindria a recollir un pick up marxem de Sen Moronom direcció Kratie, amb transbordament a Snuol. Però està apamat que el pick up Snuol-Kratie no marxa fins que arriba la gent de Sen Moronom. A Kratie s'arriba a les 2 i després de deixar la bossa a l'habitació (hi ha una oferta turística important) es pot aprofitar la tarda per anar fins el Mekong en moto per veure dofins. La veritat és que es pot fer perfectament arribar i marxar a veure els dofins que, a més, dóna ocasió de veure els pescadors recollint les xarxes i permet fer unes fotos impressionants. L'estada al riu és molt tranquil·la i relaxant. Al dia següent marxem de Kratie.

De Kratie es pot agafar una mini·vanette que ens portarà fins a Skuon on s'ha de canviar de vehicle si el que es vol és arribar a Siem Reap. Com que no es pot fer sense parar, el transport et deixarà a Kompong Thom. Allà, a les 3 de la tarda, s'han acabat els transports fins a Siem Reap, però sempre es pot trobar d'altres turistes en la mateixa situació i entre 4 agafar un taxi que surt de preu igual que el transport local (1 taxi per aquesta ruta ens va sortir per 20 US$ a dividir entre la quantitat de passatgers). Nosaltres ho vam fer i vam arribar a Siem Reap a les 6 de la tarda.

A Siem Reap s'ha d'intentar dormir a The Orchidea's Guesthouse. Un lloc absolutament recomanable per descansar després dels intensos dies que es viuran a Angkor. El preu és de 5 US$ l'habitació doble amb bany. L'Orchidea té un meravellós porxo ple d'hamaques on es pot sopar, fer-la petar i prendre una cerveseta. També lloguen bicis, motos i el que necessitis. Els dos nois que ho porten parlen un anglès de First Certificate impecable que permet una comunicació molt fluïda.

Angkor. Què dir d'Angkor si ja s'hi ha estat. I com intentar descriure-ho. Impossible. S'ha d'anar!!!!! Recomenem la visita en bicicleta com a mínim pel dia que es faci el tour principal. També recomanem la visita als Rulous Group (però fer-ho en tuk tuk sinó els riscos d'insolació són alts, també per experiència). A Angkor també s'ha d'intentar anar a veure al riu de les Mil Lingues (també en tuk tuk) i que permet visitar també el temple de les Dones (en un estat de conservació i filigrana impossible de millorar).

Per tornar de Siem Reap a Bangkok assegureu-vos de quina és la frontera per on fa el canvi de país. Per què nosaltres no ho vam fer i en comptes de fer el canvi per la frontera tradicional (Poipet) vam anar a una nova que es diu Pai Ling, que es troba a 5 hores de camí (Poipet només a hora i mitja) i que té una merda de carretera plena de sotracs. Si en el moment que agafeu el bitllet per anar en autobús fins la frontera no us asseguren que travessareu per Poipet, podeu intentar fer-ho en transport local, un pel més incòmode, però absolutament més ràpid).

Després de passar el dia pel centre de Bangkok (centres comercials i la casa de Jim Thompson, molt recomanable aquesta visita) vam agafar un tren nocturn (amb llitera) per arribar fins a Chumpong. S'arriba a Chumpong quan encara és de nit i allà mateix pots comprar el bitllet de ferri per anar fins el paradís de Koh Tao (on es basa el llibre de The beach). 500 bats per persona el viatge. Si podeu evitar la companyia Ekawin molt millor. El nostre transport no disposava d'aire condicionat i ho vam passar fatal). Durant el viatge us preguntaran si feu busseig per a intentar portar-vos als resorts on hi tenen comissió. Vosaltres mateixos, perquè tots els ressorts estan prou bé. Però si no voleu fer busseig i només voleu desconnectar de Thai i relaxar-vos podeu allotjar-vos a la banda oposada de l'illa. Unes cabanes molt maques on no hi ha més que descans i bon ambient. El transport fins aquelles cabanes i el centre de l'illa és gratuït si el fas un d'anada i un de tornada. Per més viatges ja te'ls has de pagar.

Nosaltres, que no tenim títol de busseig però si un carnet d'anglès, vam fer snorkelling amb un vaixell que fa la volta a l'illa i et permet tota una jornada de bones platges i millors paisatges submarins. El material, el dinar i la beguda també inclòs en el preu del viatge. No recordem el preu, però no és car.

El darrer lloc on et banyes són tres illes impressionants unides per un banc de sorra que es diuen Nangyuan Island Dive Resort. Aquí podries fer nit si fossis mínimament ric perquè la qualitat del ressort és mega luxe. L'entrada costa 100 bats i t'hi estàs un parell d'hores. Les fotos per presumir a la tornada són molt i molt recomanables. Ah! per cert, en el fons aquàtic es poden veure peixos pallasso que fan que Finding Nemo tingui una nova dimensió.

Atenció si per casualitat us comença a picar el palmell (i només el palmell) de les mans haureu descoberts que sou al·lèrgics a aquella aigua (us ho diem per experiència masculina). Per curar-vos només cal passar-se per qualsevol health center, ensenyar el palmell i fer mala cara. De sota el taulell trauran unes bossetes amb pastilles blaves i taronges que us deixaran com nou i podreu dormir. També us donaran una crema... això sí, s'han acabat els banys al mar.

Arribada a Bangkok: només recordar que la tornada a l'aeroport s'ha de fer amb temps (està lluny del centre i les autopistes col·lapsades). Podeu agafar l'autobús de la línia 2 que surt de la indescriptible Kaosan i arribareu directes a la terminal. També es pot fer en transport públic (aquesta opció és molt recomanable per moure's per Bangkok, molt barata 2-3 bats en funció de la destinació. Només cal assegurar-se que va al lloc correcte).

També recordem que les taxes per sortir de l'aeroport són 500 bats (de totes maneres, pregunteu-ho a l'arribar).

I fins aquí tot el viatge. Esperem no haver-vos cansat too much (olé el meu anglès).