Relat d'un viatge a Bali, Lombok, Gili Meno i Bangkok

Bangkok no és una ciutat maca. Es caòtica, calorosa, humida i sense un sentit urbanístic definit. Les cues que es formen als carrers i a les vies d'accés son llegendàries. La gent omple les voreres. És una ciutat que dóna la sensació que creix sense que ningú controli res. Senzillament creix i creix absorbint els camps que l'envolten.

Podeu adonar-vos d'aquest fet si pugeu dalt de tot del gratacels Baiyoke Tower. De fet aquest edifici és per ell mateix una foto de la ciutat: poblada, caòtica, enorme, luxosa, pobre, desordenada, exuberant. A mig fer.

Heu d'anar a Bangkok, la ciutat dels àngels, ja que això és, més o menys, és el que vol dir el seu llarguíssim nom tailandès de la ciutat.

En el nostre viatge cap a Indonèsia vam aturar-nos a Bangkok, fent-hi escala. Hi ha tanta informació a internet sobre aquesta ciutat (també en aquest web) que poca cosa puc afegir del que podeu veure a Bangkok. Alguns dels webs amb informació sobre Bangkok són: Disfruta Bangkok | Bangkok | Guía de Bangkok | Bangkok Tourist.

Temples de Bangkok

Bangkok és una enorme metròpolis formada per diferents ciutats en una:

• Ciutat riberenca, on el riu Chao Phraya voreja i dóna sentit al perquè Bangkok és el que és: un nus de comunicació. Un gran tràfic de vaixells, motores i barques de tot tipus van amunt i avall del riu transportant gent i mercaderies.

• Ciutat de canals, formada pels khlongs que fan una teranyina de carrers d'aigua on les cases s'aposenten sobre bigues de fusta que s'alcen d'amunt unes brutes aigües. Una ciutat de cases baixes sobresurt del que era una zona pantanosa i inundable (de fet encara ho és). Es veuen rescloses que no tenen la sensació de que puguin aguantar un monsó més. Aquesta zona, anomenada Thonburi, és on es va establir la capital de Tailàndia després de la destrucció d'Ayutthava en l'any 1767.

• Ciutat de temples, monestirs i palaus. És, principalment, encara que va més enllà, la zona de Rattanakosin, on trobem els exemples més majestuosos de l'arquitectura tradicional tailandesa. Aquí trobem el Gran Palau, el Wat Pho, el Wat Mahathat, el Wat Ratchaphradit, el Wat Ratchabophit, i molts altres monestirs que donen una imatge més clàssica, més turística, més del que s'espera d'una ciutat budista: els monjos vestits amb túniques taronges, estàtues de budes, campanetes, encens, allargassats temples que apunten al cel.

• Ciutat bulliciosa i comercial (com en el Chinatown) de carrerons estrets, de mercats de mils olors, de petits temples, de mil i una botigues. Una altra típica estampa d'una ciutat asiàtica on els cotxes, els tricicle, els auto-rickshaw (anomenats tuk-tuk a Bangkok) i els vianants esdevenen una única riuada d'activitat. Una ciutat on cada diumenge s'estableix el mercat al aire lliure més gran del món, el mercat de Chatuchak amb 15.000 parades!!!.

El Bangkok modern, vist des del riu

• Ciutat plena de locals nocturns, d'espectacles de sexe i de locals de massatges amb quelcom més. És una altra ciutat que no vam visitar (la família amb dues adolescents obliga!!), però no per això deixa d'existir. La ciutat dels espectacles de boxa tailandesa o del teatre tradicional tailandès.

• Ciutats modernes, formada per nous temples, però aquests del consum, amb gratacels i centres comercials de luxe, com el Siam Paragon, el MBK Center o el Central World, on les classes altes, mitjanes, adinerades i occidentalitzades de la ciutat van a refrescar-se amb l'aire condicionat a tot drap, compren a les botigues de marca, van al cinema a mirar les estrenes de les darreres pel•lícules americanes i mengen en restaurants de qualsevol cuina del món.

Mentre, a fora, a pocs metres d'aquests moderns edificis de vidre i acer, la xafogor impregna l'ambient i al llarg d'unes vies de tren s'arreplega un altre Bangkok, amb la gent vivint sota quatre lones a modus de tenda que els mal aixopluguen del monsó.

Just uns metres per sobre d'aquestes "ciutats", un moderníssim tren elevat, l'Skytren, ens porta a vol d'ocell al Bangkok International Suvarnabhumi Airport. Així podem evitar les cues, les autopistes elevades col•lapsades de tràfic... i els autocars del Barça que anaven a jugar un partir amistós i que van fer que els carrers de Bangkok semblessin una penya blaugrana !!!.

Malgrat que l'illa de Bali és una fabulosa illa de paisatges extraordinaris. Un imaginari col•lectiu de maques platges plenes de cocoters. Però, segons el meu entendre, no s'ha d'anar a Bali només per les seves platges, que són maques, sinó perquè Bali és excepcional per la seva entitat cultural dins d'un món indonesi de religió majoritàriament musulmà.

Terrasses d'arrós a Bali

Resulta que aquesta illa, una mica més gran que dos cops Mallorca i amb tres milions d'habitants, té un patrimoni cultural i religiós hinduista envoltat de 238 milions de musulmans que habiten un arxipèlag de quasi 2 milions de quilòmetres quadrats. Així que, en plena època del ramadà, que és quan vam estar-hi, a l'estiu del 2013, i més de dos-cents milions d'habitants d'Indonèsia feien dejuni durant les caloroses hores de sol, nosaltres podíem beure i menjar, a l'igual que quasi tota la resta de balinesos de pràctiques hinduistes (i animistes).

Vaig llegir, no se on, que hi havien més dos-cents mil temples. No sé si ho sap algú, però la veritat és que n'hi ha arreu. Crec que quasi totes les cases en tenen un, encara que sigui minúscul.

Per tota l'illa veus tallers amb estàtues i pedres tallades a punt per fer nous temples o reconstruir-ne algun... sembla que després del turisme sigui la segona activitat de l'illa.

Quan camines per qualsevol carrer et trobes amb les ofrenes que la gent fa als seus negocis, a les motos, als cotxes, a la Tv, a la nevera, etc. Sense adonar-te'n vas donant cops als cistells de flors que estan a les voreres, davant dels comerços. I encara més, com en qualsevol postal de Bali, quan visites els temples, escampats per tota l'illa, les dones porten grans ofrenes de menjar i flors que dipositen als peus de les estàtues dels deus. Doncs si, aquesta imatge és veritat!! no és una foto per als turistes, és la seva pràctica i la seva religiositat.

Hi ha tants llocs per a visitar en l'illa de Bali que no s'acaben: Pura Taman Ayun, Pura Luhur Uluwatu, Pura Meduwe Karang, Puri Gianyar, Goa Gajah, Pura Taman Saraswati, el Pura Tirtal Empul (que ens recorda a temples d'altres latituds, com l'India o Nepal) o el conjunt de temples de Besakih. I molts altres que podreu consultar en qualsevol de les desenes de guies i centenars de llocs web dedicats a Bali.

El més increïble de tots aquests llocs és la seva tranquil•litat, que contrasta amb el xivarri del seu exterior, ja que a més a més d'aquestes postals, certes de Bali, ens va sorprendre una cosa: el seu trànsit !!!.

Vam llogar un cotxe a Ubud per a recérrer alguns punts de l'illa. Sobre el mapa les distàncies no eren gaire grans, però en realitat travessar una ciutat o la impossibilitat d'avançar camions per les carreteres estretes, esdevenien hores per anar d'un lloc a un altre.

Temples balinès

En molts casos l'absència de rètols o de qualsevol altre indicació ens feia perdre'ns. Tot i així va ser una gran vivència estar envoltat de centenars de motos, o de milers, ja que les motos constitueixen el medi de transport més gran de l'illa, moltes conduïdes per nens al sortir de les escoles!!!.

Travessar les ciutats, sobre tot del sud com Denpasar, fins llocs de platja com Kuta o Sanur, va ser una prova de nervis!!!. Alerta amb això (sobretot si heu d'agafar un vol en el seu aeroport). A més, i no és un mite viatger, les carreteres poden estar tallades per festivals o altres cerimònies (ens va passar a nosaltres), per la qual cosa ens feien desviar per camins rurals secundaris perduts enmig del bosc.

Tanmateix aquests inconvenients queden més que compensats pel preciós paisatge de Bali: verd amb frondosos boscos, volcans (com el Gunung Batur ); llacs; torrents que baixen fins el mar i camps d'arròs amb terrasses, com a la vall del riu Ayung entre Kedawatan y Sayan). Accidentades carreteres que contínuament pugen i baixen, donant pas a un paisatge tan o més bonic que l'anterior.

Aquesta sinuositat de les carreteres fa que les distàncies sobre un mapa enganyin. Semblava que estiguéssim als Alps per la quantitat de ports de muntanya que hi ha a l'illa. Tan estàs a nivell de mar com a mil metres per sobre en pocs quilòmetres.

Però que és això per tal de gaudir d'aquesta meravellosa illa!!.

Platja de Lombok

Creuar l'estret de Lombok que separa les illes de Bali i Lombok no és només un viatge entre illes.

Sortim de Padangbai, encara a Bali, acomadant-nos amb una ofrena de flors i arribem a Senggigi, je en l'illa de Lombok, amb el cant de les mesquites.

Continuem estant a Indonèsia, però ara sí estem ja en el que és: un país musulmà en ple ramadà.

Sempre es diu que ara Lombok és el Bali anterior al massiu descobriment pel turisme. Es cert, almenys, pel que fa a la infraestructura turística, els preus i el trànsit de les seves carreteres.

Hi ha menys gent, és més barat i es circula millor. Lombok no té, però, la característica més important de Bali: la seva cultura hinduista.

I una altra platja de Lombok

L'absència d'aquest factor cultural a l'illa de Lombok fa que el paisatge esdevingui el seu principal actiu.

Volcans com el Gunung Rinjani, platges per fer surf com la de Gerepuk o per banyar-se quasi sol, com la de Kuta (Kuta de Lombok: no confondre-la amb la de Bali) o la preciosa platja de Mawun.

Però si algun lloc sobresurt a Lombok són tres diminutes illes, anomenades illes Gili, situades a la costa est de Lombok i a pocs quilòmetres de Bangsal i al nord de Senggigi, recorrent una costa solcada de platges negres amb cocoters.

Les illes Gili són en realitat tres petitíssimes illes: Gili Air, Gili Meno i Gili Trawangan.

Vista des de l'illa Gili Meno

Cadascuna d'elles és a gust del consumidor, doncs la més gran, Gili Trawagan, és moguda i amb força gent, mentre que les altres dues són molt més familiars i tranquil•les).

Gili Meno és l'illa on vam estar nosaltres (encara que també vam passar per Gili Trawangan). És un pou de calma: ni carreteres, ni cotxes, ni edificis horrorosos de pisos, ni resorts de luxe, ni carrers, ni pubs, ni quasi res de res.

Només un parell de restaurants i unes quantes cabanes de fusta i palla al voltant d'una platja que dóna tota la volta a l'illa i que pots caminar en menys de dues hores.

A Gili Meno pots nedar, bussejar o fer esnòrquel, passejar, prendre el sol, ... i poca cosa més.

Tot i així no tens sensació d'aïllament, ja que l'illa es troba enmig de les altres dues i, a més, l'illa de Lombok la tens a prop.

Però en canvi sí tens una magnifica sensació de calma... pots fer esnòrquel entre peixos de colors, tortugues, ...

Efectivament, a les illes Gili es pot nedar entre tortugues amb facilitat i també entre vaixells enfonsats i coralls.

Gili Meno

Potser Gili Meno no té les millors platges, ni els millors fons marins (en això, per exemple, les illes Perhentian, situades a la costa oriental de Malàisia, són millors).

Els corrents marins al voltant de les illes és fortíssim i les marees fan que, de vegades, el mar quedi lluny. Però tot això no treu que, passar uns dies sense pensar on vans a sopar i que has de fer, està molt però que molt bé.

Uns burrets que tiren d'un petits carretons per si no vols passejar l'equipatge és l'únic que et pot "destorbar" el passeig.

El mar ja ha ensorrat part del seu "passeig marítim" i l'illa és tan plana i de tant poca alçada que no se si sobreviurà a un canvi climàtic com el que ens diuen que vindrà.

Però mentre això arriba, estirat sobre una tombona mirant al mar i amb el fons verdós de Lombok en l'horitzó no cal pensar més que en la bellesa d'aquest indret.