MALÀISIA/SINGAPUR
Relat viatge a Malàisia i Singapur: l'Àsia tranquil·la
Data viatge: 
Introducció
El perquè del títol de "l'Àsia tranquil·la" és clar. Aquells que heu estat a llocs com l'Índia, Pakistan, Nepal i altres llocs de l'extrem orient, on heu viscut de primera mà l'aclaparament que comporta moure's per allà o els problemes amb l'idioma i/ó dificultats amb qualitat dels transports i/o qualsevol altre inconvenient, ja sabeu de què parlo (incloent el regateig).
Res o pràcticament res d'això es dóna a Malàisia i encara menys a Singapur. En aquest darrer cas és una ciutat d'estàndards occidentals (i depèn de quin occident sigui té un estàndard molt superior!!).
Aquests dos països, amb la seva multiculturalitat conformem un microcosmos del sud-est d'Àsia. A Malàisia hi ha 3 ètnies principals: malaia (58 %), xinesa (24 %) i hindú (8 %), amb un 10% d'altres ètnies, sobretot a Sarawak.
I a Singapur: xinesa (77 %), malaia (14 %) i hindú (8 %). I conformen un mosaic idiomàtic amb quatre llengües i tres alfabets: el malai, el xinès, el tàmil (els hindús són preferentment immigrants del sud de l'Índia) i l'anglès (llengua colonial que uneix com a llengua a totes les comunitats i als turistes!!).
Aquest mateix mosaic ètnic té també la seva representació religiosa: l'islam (per a la població malaia, i oficial a Malàisia), l'hinduisme (per als hindús, preferentment tàmils), i el budisme (per als xinesos).
Malàisia és una país amb una ciutadania calmada, no et molesten pel carrer i no t'inflen a preguntes. L'estat de les comunicacions i els transports és bo; la infraestructura hotelera és a l'abast de totes les butxaques i estàndards. El país és petit per a moure's amb comoditat i rapidesa.
Té paisatges que abasten selva, rius, platges, ciutats, illes paradisíaques, platges. ...i la gran illa de Borneo (l'extrem nord). És un país majorment islàmic (moderat), però hi conviuen també el budisme i l'hinduisme sense dificultat aparent, degut a les immigracions, xineses i tàmils principalment, que conviuen amb les d'ètnia malaia. A l'illa de Borneo, a més, hi ha les ètnies aborígens.
Això comporta, a més a més, uns barris ètnics a les ciutats, uns focus culturals que abasten gastronomia, arquitectura i idiomes diferents, que l'anglès entrellaça com a idioma pegament de tots. I que ens va molt bé als que viatgem per allà.
Un altre dels avantatges que vam trobar va ser que no es una destinació de masses, al menys al 2011, entre la segona quinzena de juliol i la primera d'agost, que és quan vam estar-hi nosaltres. Això inclou les platges de la costa est. Altres indrets del sud-est asiàtic són més famosos que la pròpia Malàisia.
I a més amb uns preus que en alguns casos, com el menjar, són ridículament baixos (on per 2 € pots menjar un plat ben ple i bo assegut en un restaurant).
Si voleu escollir una primera destinació asiàtica i/o per anar-hi en família, o per atrevir-vos a anar per lliure o sols, aquest és sens dubte el vostre lloc.
A tenir en compte
Data del viatge
Segona quinzena de juliol i primera d'agost de 2011.
Itinerari
Nosaltres vam fer un itinerari amb inici i final a Singapur. Després d'uns dies a Singapur vam anar a Johor Bahru per agafar un avió fins a Kuching (a la província de Sarawak, a l'illa de Borneo). Després vam tornar a Johor Bahru i vam anar a Melaka. D'allà a Kuala Lumpur (i les Batu Caves). Vam continuar cap al parc Taman Negara via Jerantut (amb autobús) i Kuala Tahan (en barca).
Des del parc vam tornar a Jerantut per agafar el tren de la selva fins a Kota Bahru. Després vam anar cap al sud, per la costa est, fins a les illes Perhentian. Vam continuar cap al sud, fins a Marangi Pulau Kapas. Seguint la costa vam arribar fins a Cherating i d'allà ja vam tornar a Singapur.
Moneda
A Singapur hi ha el dòlar de Singapur (1 $S = 0,59 €). A Malàisia hi ha el ringgit malai (1 RM = 0,24 €). Aquests canvis són de les dates del nostre viatge, el 2011, però ja sabeu que això varia. Un web de consulta de canvi: Xe.
No hi ha problemes per a trobar bancs i cases de canvi per a canviar euros i trobar caixers automàtics.
Transport
Avió. Nosaltres vam volar a Singapur amb Turkish Airlines via Istambul (vam pagar 3.600 € pels quatre bitllets, 3 adults i 1 menor de 12 anys). Singapore Airlines vola des de Barcelona, però vam trobar els preus més cars i no la vam escollir, malgrat permet no haver de fer transbords perquè el vol és directe.
Per a rutes internes (i regionals) hi ha Air Malaysia, però Air Asia és la companyia de low cost per excel·lència. Té uns preus que són al·lucinants!!. I també surt des de París i Londres. Entreu al seu web no tant sols per Borneo i península, ja que abasta moltes parts de l'extrem orient. Esteu alerta, doncs he vist que als cercadors de vols més habituals a casa nostra Ais Asia no surt!!!. Per exemple, anar i tornar a Kuching (Borneo) des de Johor Bahru sortia per uns 45 €. No utilitzeu l'aeroport de Singapur per fer vols regionals, surt més car. Al costat malai hi ha la ciutat de Johor Bahru, on des del seu aeroport els vols són molt més barats, i entre d'altres, pots volar amb Air Asia. Tanmateix la Malàisia peninsular és petita (131.500 km2, més o menys com Grècia) i si no és per anar d'una punta a altre les distàncies no són gaire grans.
Per carretera. La xarxa d'autobusos és molt bona. Comunica molt bé i amb freqüència quasi tots els llocs que vulgueu visitar. Les carreteres són bones i s'hi circula amb rapidesa. Els vehicles, menys en algun cas, són bons, confortables i amb aire condicionat. De Kuala Lumpur, Melaka, Johor Bahru surten des de terminals que centralitzen totes les companyies i són molt còmodes per a comprar bitllets, veure horaris, etc. Però en el cas de Melaka i Johor Bahru (desconec altres llocs) la terminal central d'autobusos es troba als afores i queda una mica lluny per anar-hi. Com tot el país, els preus dels autobusos són molt barats.
Exemples de trajectes: Johor Bahru - Melaka (3,5 hores), Melaka - Kuala Lumpur (2,5 hores), Cherating - Singapur (6 hores, incloent el pas fronterer), Kotha Bahru - Kuala Besut (per anar a les illes Perhentian: 1 hora), o Kuala Lumpur - Jerantut (3'5 hores).
Els taxis per a fer distàncies curtes i mitges també estan molt bé de preu. Si el podeu omplir i repartir el preu, surt una mica més car que l'autobús, però és més ràpid. Pregunteu al taxista on voleu anar. No es regateja.
No vam llogar cotxe. No sé si val gaire la pena, ja que els itineraris normalment fan que estiguis lligat dies en algun lloc. No vaig veure molt problema per a circular fora de Kuala Lumpur!!. En el cas de Singapur, tenint en compte el petit que és i la seva xarxa de transport públic, llogar un cotxe és totalment innecessari. Les carreteres són bones i no hi ha gaire caos fora de les grans ciutats.
Ferrocarril. Encara que a Malàisia només hi ha dos línies de tren, val la pena pensar en agafar-ne algun si voleu fer un trajecte nord-sud. Són còmodes i d'una puntualitat increïble, o al menys el que vam agafar nosaltres. La línia del tren de la selva es pot fer de dia (el paisatge és molt maco), però si la feu de nit us estalvieu l'hotel i fareu via. Nosaltres el vam comprar per internet i el bitllet el reculls a l'estació. El preu va ser d'uns pocs euros per un trajecte de 8 hores, de Jerantut a Kotha Bahru, amb llitera còmode i aire condicionat. En el web dels ferrocarrils malais podeu consultar (i reservar) amb preus i horaris actualitzats.
Allotjament
Tenint en compte que el menjar i el transport són molt econòmics, no vam estalviar gaire amb els hotels, que en general van ser de gama mitja/alta, excepte a Singapur, on eren de mitja/baixa. Evidentment hi ha hotels més econòmics dels que esmento a continuació. L'aire condicionat esdevé gairebé indispensable. Cercàvem habitacions de quatre persones si era possible.
En tots els hotels que vam estar es podien reservar per internet anticipadament. Al final, quan vam ser-hi, excepte a Singapur, vam veure que no era necessari, ja que no hi havia turisme massiu, però bé, tenint en compte que viatgem amb família no volíem anar amunt i vall perdent temps.
Hotels en els que vam allotjar-nos en aquest viatge:
• A Singapur vam estar en dos hotels de la cadena 81. Es tracta d'una cadena d'hotels funcionals que hi ha per tot Singapur. Es a dir: un lloc per dormir i prou. Sense esmorzar. Cerqueu el web per fer les reserves. Depèn del barri on estigui l'hotel els preus poden ser bastant diferents. A Singapur els allotjaments, com la resta de coses, són sensiblement més cars que a Malàisia, però en el cas dels hotels bastant més. Com a tot arreu, com més cèntrics més cars. En el cas dels 81, també. El barri xinés, al districte financer, són més cars; si cerqueu altres barris el preu baixa.
Nosaltres vam allotjar-nos a l'hotel 81 Bencoolen, el qual està força ben situat, al costat del barri Little India. Una habitació per a 4 persones ens va costar 159 $S (uns 98 €). A la tornada vam estar a l'hotel 81 Joo Chiat, en el barri malai. En aquest vam pagar 45 € la doble i tenint en compte que era el dia nacional de Singapur, en plena temporada alta, no està gens malament.
• A Kuching vam estar al Harbour View Hotel, un hotel de 4 estrelles al costat del Hilton i davant del riu. Pensareu, com jo quan el vaig cercar, que és per gent amb pasta; però per què estalviar més quan tens una bona habitació de quatre llits per 200 ringgits (uns 49 €)!!!!!!. Doncs no ho vam fer. Sense esmorzar, però just al costat hi havia un lloc que podies fer-ho quasi regalat. Si aneu a Kuching cerqueu el web de l'hotel a veure si encara estan bojos i fan aquests preus. Totalment aconsellable. S'ha de dir que si Malàisia peninsular és barata, Sarawak (a l'illa de Borneo) encara ho és més.
• A Melaka el que vam escollir va ser l'hotel Heeren House, una petita casa colonial amb poques habitacions (aquí si cal reservar), molt cèntrica i que dóna al riu. Es just davant de la plaça de Town Square, en ple barrí holandès. La ciutat de Melaka és tant petita que quasi tot és cèntric. Aquest hotel està ben cuidat i hi ha una botiga d'antiguitats. Ens va costar 279 ringgits (uns 72 €) una habitació familiar on hi havia lloc per a 5 ó 6 persones, amb esmorzar inclòs.
• A Kuala Lumpur vam estar a l'hotel Mandarin Pacific. Ben situat i econòmic, en ple barri xinès, amb carrers comercials i amb el metro al costat. Cal dir que el web és molt millor que la realitat. El vam trobar brut, sobretot les parets. Però bé, que cal esperar d'una habitació per a 4 persones amb esmorzar (bastant bé per cert) per 170 ringgits (uns 52€) en plena capital??. I a més, just al costat, hi ha una agència on podeu contractar el transport (i el que vulgueu) per anar al parc Taman Negara. Doncs cap queixa. No es dorm a les parets ni al terra!!.
• Al parc Teman Negara vam estar al Rainforest Resort, a Kuala Tahan, just a l'altra vorera del riu, davant de l'entrada del parc nacional. Vam agafar un paquet de tres dies i dos nits, donat que sortia més econòmic. Teníem pensió completa, les visites en barca i excursions incloses. Aquest paquet ens va costar 1.480 ringgits (4 persones), incloent tot el que us he comentat: Night Jungle Walk, Jungle Trekking, Canopy Walkway, Teresek Hill, Rapids Shooting, visita a Orang Asli). Els esmorzars i sopars eren de tipus bufet (calia anar d'hora, perquè el menjar s'acabava i quasi no el reposaven) i les habitacions estaven bé.
• A Kotha Bharu vam estar al Crystal Lodge, un hotel de tres estrelles molt bo i molt recomanable, amb unes magnífiques habitacions i boníssim bufet per a l'esmorzar. A 149 Rm la doble (uns 37 €).
• A les illes Perhentian vam estar al Wartecolours Resort, situat a l'illa de Pulau Besar, la més gran de les dues. No es el millor dels que hi havia, però el preu era correcte tenint en compte que aquestes illes són un centre turístic amb preus més alts del normal a Malàisia. Vam tenir una habitació de quatre amb esmorzar inclòs per 230 Rm (uns 90 €).
• A Marang (enfront de Pulau Kapas) vam estar allotjats a l'Angullia Beach House Resort, situat en una platja enorme i solitària davant de Pulau Kapas. No hi havia quasi ningú. Si no voleu estar a Pulau Kapas i estar més tranquils aquest és el vostre lloc. Vam tenir un xalet al costat de la platja, amb terrassa i quatre llits, amb esmorzar, per 230 Rm (uns 60 €).
• A Cherating vam estar al The Legend Resort un petit luxe de 4 estrelles, amb piscina, al costat del mar i amb una altra platja enorme i solitària. Luxós, a 58 € una habitació doble amb vistes al mar i esmorzar inclòs.
Menjar
Hi ha menjar xinés (amb totes les seves enormes varietats geogràfiques), malai, indi, tailandès, vietnamita, indonesi, coreà, japonès, vegetarià, occidental (western food), etc. Normalment, per als que no us agradi el picant, anar als restaurants xinesos és el millor. El menjar malai és picant (per al meu gust, massa).
Hi ha una enorme varietat de llocs, des de xiringuitos amb quatre taules a restaurants de luxe. Els més normals costen uns 3 ó 4 € i l'àpat consisteix en un bon plat de fideus o sopes (malgrat la calor) plens de tallarines i boles de peix o carn. És molt barat menjar.
Acostumen a tenir la carta amb fotos i explicació en anglès, a part del xinés, malai i tàmil. En els xinesos és on trobareu una més gran varietat, i a més les salses les acostumen a posar fora del plat. El xili en els malais és usual.
Als llocs mes turístics hi ha menjar occidental per a treure't d'algun ensurt. Nosaltres vam tenir una part de les vacances coincidents amb el ramadà musulmà a la costa est, que és la més integrista. Tots els restaurants estaven tancats al migdia, així que encara que als estrangers no ens deien res si menjàvem i bevíem el cas és que no trobàvem llocs on fer-ho, i els xinesos eren allà una minoria, quasi inexistents.
Climatologia
No ens enganyem amb aquest tema: fa calor. En fa durant el dia i durant la nit, on quasi no refresca. I a més fa xafogor, ja que la humitat acostuma a ser molt alta. Les temperatures van dels 26 als 35ºC i humitats superiors o molt superiors al 65% són habituals.
Durant els nostres mesos d'estiu no hi ha monsons i és quan les precipitacions són menors. En el nostre cas particular (juliol/agost 2011) quasi no ens va ploure i és la millor època per anar a la costa oriental de la Malàisia peninsular i a l'illa de Borneo. El meu consell és que passeu de portar res contra la pluja. Allà compreu un paraigua (estan tirats de preu) i prou. A més, quan plou ho fa de forma torrencial, així que us mullareu igual. Porteu els llibres, càmeres i passaports amb bosses impermeables !!.
Si us consciencieu que suareu i que la nit poc us alleujarà, millor. Ara bé, això no ha de ser cap inconvenient per a viatjar-hi, ja que estem en plena zona equatorial (a Sevilla fa més calor!!!). Si no és un hotel molt bàsic, tots tenen aire condicionat o ventiladors. Els autobusos també tenen A/C i les botigues i centres comercials estan gelats, sobretot a Singapur. I teniu les platges !!!!.
El barret i protecció solar són imprescindibles. El sol és pràcticament equatorial, el que significa que el teniu a la vertical. Si esteu a la platja i feu esnòrquel feu-lo amb samarreta i pantalons llargs o us cremareu (la meva dona té la pell molt blanca i només en 2 hores va quedar com una gamba). Estar dins de l'aigua no us salva. Per cert l'aigua del Mar de la Xina Meridional està a més de 28ºC. Els fredolics no tindreu problemes per a entrar a l'aigua. Als llocs poc profunds, dir que l'aigua és tèbia és quedar-se curt !!!.
Webs on podeu consultar dades climatològiques de la zona: Clima a Malàisia i El temps a Singapur.
GUIA DE VIATGE DE MALÀISIA I SINGAPUR / LLOCS A VEURE
SINGAPUR (Singapur)
Singapur és una ciutat-illa de poc més de quatre milions d'habitants amb pocs anys d'història, sense edificis històrics remarcables, molt occidentalitzada, moderna i xafogosa. Tot això no sembla una targeta de visita gaire bona.
Però Singapur té un atractiu enorme, immens. El seu centre financer és més que un conjunt de gratacels un al costat de l'altre. La seva façana marítima és molt més que un moll reciclat amb hotels i restaurants. Gran part de la ciutat gaudeix d'una gran harmonia. No se si és el feng-shui, potser si. Però els gratacels no estan caiguts del cel al primer lloc on hi havia un forat per a edificar-los. Singapur és pura harmonia. El barris ètnics de Singapur (el xinès, indi i malai) tampoc són una Disneylandia per a turistes. Encara que no us agradi fer turisme de ciutat, dos o tres dies a Singapur són totalment imprescindibles.
També molt recomanable és Marine Bay, espectacular, però a l'hora humana. Les noves torres Marina Sands (inaugurades al 2010) són luxoses i molt impressionants, però no són vulgars, de nou rics, ni trenquen amb l'entorn, ni fan malbé l'horitzó. Si voleu un capritx allotgeu-vos a l'hotel del complex i podreu gaudir de la piscina infinita més alta del món.
Una guia qualsevol us explica els llocs per a veure a Singapur, tals com:
• Els barris ètnics: Little India, Chinatown, Kamplong Glam (el barri malai).
• Museu de les Civilitzacions Asiàtiques. Molt aconsellable visitar les seves sales plenes d'objectes no habituals de veure al nostre país.
• Els temples budistes, com el Thian Hock Keng.
• Les mesquites, com la Masjid Sultan.
• El temples hinduistes, com el d'Sri Veeramakaliamman. Aneu-hi al capvespre i si teniu sort podreu veure una cerimònia colorista d'aquesta religió.
• I també les Sand Towers, els milers de llocs per a poder menjar, el riu, el zoo nocturn (sobre tot si aneu amb canalla), etc.
I tot això amb una xarxa de metro molt eficient i, com tota la ciutat, d'una netedat i un ordre que possiblement no haureu vist en cap altre lloc del món.
Visiteu-la tant de dia com de nit, ja que per la nit la il·luminació dels gratacels és magnifica, Little India esdevé més caòtica i sembla més Índia, la gent surt a córrer al costat del riu (donat que durant el dia és impossible a causa de la calor insuportable).
I arreu, tant de dia com de nit, podeu trobar llocs per menjar, tant per fer-ho de peu o en una petita taula al costat de la vorera o per entaular-se. Alguns com el famós Lau Pa Sat, un veritable mercat de centenars de llocs de diferents cuines asiàtiques, enmig d'un brogit de gent, plats i taules. I si teniu calor, els centres comercials, amb la darrera tecnologia i les marques més luxoses, s'enllacen amb el metro sense necessitat de sortir al carrer.
Ruta per Malàisia
KUCHING (Sarawak - Malàisia)
Kuching. L'illa de Borneo, dividida entre Malàisia (estats de Sarawak i Sabah), Indonèsia (Kalimantan) i el sultanat de Brunei, és per si mateix una destinació que ompliria de sobres totes unes vacances. En el nostre cas vam fer un petit salt a la part oriental de l'estat de Sarawak, on està la seva capital, Kuching.
Creiem, i ho seguim creient, que malgrat no es faci una visita intensa per l'illa no es pot deixar l'oportunitat d'estar en un lloc que sempre ha excitat la imaginació (pirates, Sandokan, tribus talladores de caps, orangutans, etc).
Tot ho vam trobar més econòmic que en el territori peninsular malai. La barreja ètnica és diferent, ja que els autòctons de l'illa conformen un grup important com és la comunitat xinesa, sent la presència ètnicament malaia molt menor.
La ciutat de Kuching ens va agradar. La part principal, el que podríem dir-ne el centre, dóna al riu, on podreu veure algunes postes de sol maquíssimes que l'envermelleixen. Alguns hotels han fet malbé el paisatge, però tot i així és una ciutat agradable, amb uns temples xinesos molt macos i un passeig que voreja el riu per passejar amb uns petits molls on pujar i baixar de les barques (sampans) que a cobert del sol creuen el riu d'una vorera a l'altre.
Un cop allà vam veure que es podia viatjar per tota l'illa molt millor del que ens imaginàvem. Tot i així cal anar amb avió a Sabah i altres llocs, com les coves al parc de Gunung Mulu, a on no vam anar i resta com a deure per a futures estades.
Tanmateix, i centrant-nos en la ciutat de Kuching, vam tenir un tast de tota l'illa.
Per uns banda tens a poc quilòmetres el Bako National Park. Si us lleveu d'hora podeu anar i tornar en una dia sense problemes. S'agafa un autobús que en menys d'una hora us porta al poblet pescador de Bako, on s'agafen les embarcacions (menys de œ hora) fins l'entrada del parc nacional. Ja només l'entrada i sortida del parc és interessant, ja que el poble de Bako dóna a un riu prop de la desembocadura al mar de la Xina, entrant al parc no per terra si no per mar. A més, si aneu pel mati la marea està alta i les embarcacions van fins un moll al costat d'uns manglars, i si torneu per la tarda, la marea està baixa i les embarcacions us recullen a la platja, davant de l'oficina del parc (bé, això en l'època en que vam anar nosaltres, ja que el tema de les marees varia). Amb el mateix barquer heu de quedar per l'hora de la recollida. També hi ha un allotjament al mateix parc. Un munt de camins de diferent durada recorren el petit parc. Alguns només es poden fer si dorms allà.
En pocs quilòmetres el camins donen pas a manglars, pluviselva, altiplans rocosos amb plantes carnívores i a unes platges de somni (com la platja Telok Pandan Kecil) dins d'un marc incomparable, tot i que la calor i la xafogor també és incomparable!!!!. Hi ha els Proboscis Monkey, uns monos nassuts que només estan a Borneo. Llàstima, però no en vam veure cap, així que continuo havent vist com a únic exemplar el del Tintin al Vol 714 a Sidney!!. La qual cosa fa que tingui un altre deure per tornar a Sarawak!!.
Un altre lloc amb una impressió molt favorable va ser el Semengoh Wildlife Rehabilitation Centre, on podreu gaudir dels orangutans en semi-llibertat. Semi perquè són orangutans acollits, però en llibertat perquè no estan engabiats sinó al bell mig d'una reserva de selva tropical. Hi ha horaris de menjar, venen si volen, però quasi sempre s'acosten alguns exemplars. Va ser molt maco veure'ls, encara que van trigar a fer-ho i ja pensàvem que no venien. Van arribar poc a poc, per damunt dels arbres, acostant-se a la tarima on el guarda els havia posat el menjar. Després tornaven als arbres balancejant-se amb les quatre extremitats. Recordeu que és una espècie amenaçada per culpa de la desforestació de les selves i que només es podem trobar a Sumatra i Borneo.
A prop d'aquí també està el Kubah National Park i el Gunung Gading, on floreix la flor més gran de món (com només floreix durant un dia convé trucar per assegurar-se de si és l'època i/o hi ha alguna oberta). No vam anar-hi.
Un lloc a on ens va fer gràcia anar, també molt a prop de Kuching, va ser la Jong's Crocodrile Farm. Primer perquè el lloc és molt maco. I en segon terme, l'exhibició de donar de menjar als cocodrils (mireu els horaris) posant una gallina (ja morta!!) penjant d'un cable mentre els enormes bitxos salten per agafar-la, impressiona.
MELAKA (Malàisia)
Melaka (també escrit com a Malacca) és una ciutat molt petita. Es pot visitar en un sol dia, si bé us aconsello estar-s'hi dos. Patrimoni portuguès, holandès, britànic i del sultà de Johor. Tot ben junt.
Agradable passeig pel riu. En un mateix carrer podeu trobar una mesquita, un temple budista i un temple hindú, pràcticament un al costat de l'altre en aparent normalitat social i religiosa.
KUALA LUMPUR (Malàisia)
Kuala Lumpur. La capital de Malàisia, al contrari que la ciutat de Singapur, és una ciutat que poc pot oferir per estar-hi més enllà d'un parell de dies, o fins i tot, un. I si aneu molt justos de temps i heu d'obviar algun lloc aquest pot ser Kuala Lumpur, si no fos per alguns llocs que no cal perdre's:
• Les Torres Petronas. Fins fa pocs anys eren les mes altres del món. Són realment impressionants.
• Les Batu Caves, als afores de Kuala Lumpur, a on s'hi pot anar amb metro des de fa poc. És un dels santuaris hindús més important fora de l'Índia. I us l'aconsello fermament, ja que és molt sorprenent tant pel lloc en si (són unes coves calcàries enormes) com per tota la parafernàlia hinduista d'edificis, temples i estàtues del seu panteó, que sembla inabastable.
• I podeu completar la visita a Kuala Lumpur amb el seu barri de Chinatown, de marques falses i immens bullici, la plaça Merdeka i la mesquita Masjid Jamek. També fa gràcia la línia de monorail.
TAMAN NEGARA (Malàisia)
Taman Negara. És un fantàstic parc nacional que dóna fe de com era la pluviselva que cobria el sud-est asiàtic abans de la desforestació i els conreus de palma (Elaeisguineensis) que malauradament han acabat en gran part amb els boscos originals de Malàisia, i que ara ho estan fent a Borneo i Sumatra (Indonèsia).
Només per poder comprovar de primera mà com és aquest entorn natural ja paga la pena anar-hi. Malgrat que es pot anar per terra, la millor manera d'accedir al Taman Negara és per riu. Solcant el riu amb barcasses de 12 persones durant poc menys de tres hores i envoltats de selva.
Un cop allà, tal com he comentat en l'apartat d'Allotjament d'aquest relar, hi ha un munt de coses per fer i visitar. Almenys tres dies. I si voleu fer un trekking per la selva doncs més dies. I aneu alerta amb les sangoneres.
Per a nosaltres el més fantàstic va ser els trajectes en barca, principalment els que es poden fer des de Kuala Tahan per anar als ràpids, l'assentament dels Asli o altres indrets on el riu s'estreny i els arbres, cercant la llum, enlairen les seves branques cap al cel fins que cauen al riu arrossegats pel seu propi pes.
El Canopy Walk és un camí en suspensió, entre 20 i 40 metres per sobre la jungla, i que és el més llarg del món (mig quilòmetre). I des d'ell s'aprecia la immensitat dels arbres.
KOTA BHARU (Malàisia)
Kota Bharu. És una ciutat de pas, tant si vas o tornes de Tailàndia com si, com va ser el nostre cas, arribes de l'interior del propi país per anar a la costa est. Està situada a l'estat de Kelantan.
És una zona eminentment musulmana i això es nota molt. La multiculturalitat que s'aprecia en altres llocs del país aquí esdevé molt minsa, i xinesos i indis són una minoria. Es nota un canvi conservador, en la manera de vestir (quasi totes les dones van amb el mocador al cap i molt homes vesteixen amb túniques blanques), els horaris i els costums.
Malgrat tot, no hi ha cap mena de problema. Tot i que la costa oriental és la més islàmica i els partits que guanyen les eleccions són els més conservadors, encara s'hi respira la tolerància del país. I absolutament ningú es fica amb nosaltres. I això que vam arribar en ple ramadà. A tenir-ho en compte, ja que els estats de la costa oriental malaia, Kelantan i Terengganu són els menys desenvolupats i conservadors de tot Malàisia.
ILLES PERHENTIAN (Malàisia)
Illes Perhentian. Guau!!! Aneu-hi. I dóna igual si no sou de platja. Jo tampoc ho soc. No és un lloc de festa ni discoteques. És per nedar, dormitar, bussejar i mira el mar. Un lloc amb poca gent, sorra blanca, aigua cristal·lina (cristal·lina, transparent, neta, calenta, ..), cocoters amb hamaques, selva a peu de sorra, peixos de colors, tortugues marines, bon temps, sense música estrident, barques que et porten a platges on pots estar bussejant unes quantes hores amb quasi ningú al costat ... en fi un paradís pel turisme tranquil que encara no ha arrasat amb les illes, i per sort no surten en les primeres pàgines de les guies turístiques com altres llocs del sud-est asiàtic, que sí s'omplen. Que duri. Ens van encantar.
I per cert, en aquestes illes podreu veure colugos (Galeopterus variegatus), un curiós mamífer que té una membrana entre els seus membres (com els rat-penats) que el permet planejar entre les arbres i les branques. Només es pot veure al sud-est asiàtic i aquí el podreu trobar pels arbres que donen als ressorts. També podeu veure uns llangardaixos enormes i uns també enormes rat-penats.
Nosaltres vam estar-hi massa poc temps, així que us aconsello passar-hi tranquil·lament almenys tres dies. Tubs, aletes o si voleu fer immersió amb ampolles, itineraris a llocs, anades/tornades des de les platges de l'illa; anar d'una illa a l'altre... Tot ho podeu fer amb absoluta normalitat un cop heu arribat a qualsevol dels ressorts on podeu allotjar-vos. Cap problema en el menjar... és un lloc de turisme (no ens va afectar ni el ramadà). Hi ha un turisme molt familiar. Les noies podeu anar en bikini, malgrat estar en un país islàmic i en un dels estats més conservadors de Malàisia, però top-less evidentment no.
Tal com us he comentat quan us he parlat de la climatologia, heu de tenir en compte que el sol el teniu a la vertical i pica de debò; per la qual cosa exposar el cos un parell d'hores seguides, malgrat la protecció, implica quedar torrat. Això fa que, sobre tot si estàs a l'aigua bussejant amb l'esquena a l'aire, sigui convenient nedar amb samarreta i fins i tot amb pantalons!!.
Per anar i tornar a les illes, unes llanxes ràpides des de Kuala Besut fan l'itinerari en poc menys una hora. No arriben fins la vora, ja que el nivell de l'aigua és molt baix, així que has que agafar un altre barca més petita que et ve a buscar (i et retorna) als diferents ressorts. No us preocupeu, tot està organitzat.
MARANG/PULAU KAPAS (Malàisia)
Una mica més al sud de les illes Perhentian trobareu Pulau Kapas, una altra illa paradisíaca amb platges de sorra blanca i lloc ideal per a bussejar. Les infraestructures hoteleres són molt més bàsiques que les de les Perhentian i n'hi ha menys.
Si no voleu anar a l'illa o no hi trobeu lloc llavors podeu instal·lar-vos a Marang, lloc en la costa peninsular que té també un bons ressorts i una enorme platja des d'on es veu l'illa de Pulau Kapas.
Podeu passejar cercant petxines un quilòmetre sense trobar-vos ni una ànima o, com a molt, algun pescador aïllat. Des de Marang les barques us porten a Pulau Kapas, on podeu estar tot el dia i tornar per la tarda a Marang. Com vulgueu i com tingueu la butxaca.
En tot cas tornem a parlar de llocs tranquils, sense aglomeracions ni festes ni discos. Ho repeteixo per si algú té en ment les platges dels nostre entorn mediterrani o d'altres on la marxa és l'objectiu principal. Aquí l'objectiu principal és el mar i la sorra.
CHERATING (Malàisia)
Cherating. Encara que Cherating disposa d'unes bones i tranquil·les platges és evident que no té punt de comparació amb les illes de la costa oriental, com les illes Perhentian. El seu màxim atractiu es deu a és un santuari de tortugues gegants.
Entre els mesos d'abril i agost és l'època de la posta de les tortugues gegants. Durant aquesta època, a les platges dels voltants (la més famosa és la Chendor Beach) arriben les tortugues, posen els ous i marxen; i als vint dies aproximadament donen pas a les petites cries que ràpidament intentant arribar a l'aigua des de la sorra, evitant tots els perills (com les aus i els humans!!).
Aquest exercici de supervivència i cicle vital, incomparable, pot ser vist durant la nit. Els ressorts o hotels on us allotgeu organitzen aquests safaris nocturns. Només es paga si s'avisten les tortugues. Els guies tenen gent que els avisen. De nit es camina per la platja, de vegades força estona, depèn del lloc de la posta dels ous. Les tortugues fan un forat a la sorra i posen els ous. Un cop feta la posta ensorren els ous i tornen a l'aigua. Tot això pot durar unes dues o tres hores. Com que en una mateixa platja pot haver una tortuga que arriba, una altra que està posant ous, o una altra que torna, depèn de la sort que tingueu podeu veure un d'aquests esdeveniments o tots, com va ser el nostre cas. Bé, és un espectacle del tot recomanable.
Les espècies de tortuga gegant, alguna d'elles en perill d'extinció, que podeu trobar-hi són la Tortuga Llaüt (Dermochelys coriacea), la Tortuga Verda (Marina Chelonia mydas) i la Tortuga Carei (Eretmochelys imbricata).