Aquesta és una ruta de tres dies complets (del 23 al 26 de juny de 2022, per la diada de Sant Joan) a través del departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales en francès).
Aquest itinerari complementa el Relat d'una escapada als Pirineus Orientals, 2007, la descripció d'un viatge anterior que ja havíem fet a aquest departament uns 15 anys abans.
Aquesta vegada hem repetit algunes de les destinacions d'aquella escapada, però moltes altres no. La idea era també que la nostra filla d'11 anys pogués veure llocs que a nosaltres ens havien agradat i que ella no havia vist encara.
Des del 2015 el departament dels Pirineus Orientals pertany a la regió administrativa d'Occitània, la qual engloba les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló (Languedoc-Roussillon en francès) i de Migdia-Pirineus (Midi-Pyrénées).
A finals del 2007 s'aprovà en el departament dels Pirineus Orientals l'oficialitat del català, juntament amb el francès. A l'entrada dels pobles veureu la senyalització amb el nom de la població en ambdós idiomes. Alhora també s'acceptà l'apel·lació Catalunya del Nord com a equivalent del francès Pyrénées-Orientales.
Del 23 al 26 de juny de 2022.
Dia 1: Barcelona - Bages de Rosselló - Vilanova de Raò - Bages (202 km)
Dia 2: Bages - Castellnou - Les Orgues d'Illa - Marquixanes - Eus - Sant Martí del Canigó - Vilafranca de Conflent - Bages (139 km)
Dia 3: Bages - Salses - El Barcarès - Torrelles Platja - Perpinyà - Bages (90 km)
Dia 4: Bages - Elna- Cotlliure - Barcelona (222 km)
Durant aquesta escapada de tres dies (2'5 dies efectius) vam recórrer un total de 653 km amb el nostre propi cotxe pel departament francès de Pirineus Orientals, incloent també els desplaçaments d'anada i tornada des de l'àrea de Barcelona.
El cost de la vida en aquesta zona de França és, en general, més car que el nostre, però no molt més.
Com sempre, dinar o sopar en un restaurant a França pot ser bastant més econòmic si busquem opcions a preu tancat com menús, plat du jour (les quantitats solen ser abundants i amb un sol plat pot ser suficient) o del tipus formule midi.
I també hi ha la possibilitat de demanar une carafe d'eau (aigua de l'aixeta) i així no haver de pagar per l'ampolla d'aigua. I si us allotgeu en un apartament o casa amb cuina, com solem fer nosaltres, sempre hi ha l'opció de comprar al supermercat i preparar-se l'esmorzar i el sopar a casa.
El preu de la gasolina a França és una de les coses que és significativament més cara que al nostre país, sobretot en les àrees de servei de les autopistes.
En les dates d'aquest viatge continuaven les pujades dels preus de tots els combustibles arreu del món a causa de la guerra d'Ucraïna, l'augment dels preus de les matèries primeres i d'altres circumstàncies dels mercats mundials.
Els preus de la benzina a casa nostra ja fregava (o en algunes benzineres, fins i tot, superava) la barrera dels 2 €/litre, tot i que gràcies a la bonificació de 20 cèntims/litre del govern espanyol el preu final era inferior.
En el cas de França la bonificació del govern francès era de 15 cèntims/litre, sobre un preu ja més alt que el de casa nostra, com ja és habitual a França des de sempre.
En aquesta escapada vam poder omplir el dipòsit del cotxe en una benzinera de baix cost abans de travessar la frontera i amb això vam tenir suficient per a tots els trajectes dins de territori francès i també per a la tornada a casa.
Però si heu de repostar en territori francès, convé buscar benzineres de grans cadenes d'hipermercats, com Carrefour i, sobretot, E.Leclerc.
Un altre cost a tenir en compta és el dels peatges de les autopistes. A casa nostra, ara, l'autopista AP-7 és gratuïta fins a La Jonquera i és una despesa menys. Per contra, els peatges de les autopistes franceses continuen plenament vigents. En el cas del departament de Pirineus Orientals només hi ha l'autopista A-9, però que aquesta vegada vam poder evitar.
Una altra bona manera d'estalviar diners, aquesta vegada en el preu de les entrades als llocs visitables, és amb l'anomenat Pass Découverte en Pays Catalan, un llibret editat anualment pel Consell Departamental dels Pirineus Orientals, i que en aquest any 2022 aplega un total de 72 llocs visitables en diferents parts del departament, oferint una tarifa reduïda a partir de la segona visita que fem.
Aquest llibret és gratuït i es pot obtenir en qualsevol oficina de turisme o bé en cadascun dels llocs inclosos. Per tant, a poques visites que feu val molt la pena de fer-lo servir.
Des de casa havíem reservat prèviament un allotjament per als tres dies en Le Mas de la Prade, situat en una zona rural dins del terme municipal de Bages de Rosselló, en un lloc molt tranquil, però alhora molt ben situat per a dur a terme la ruta que teníem prevista per aquests tres dies.
Es tracta d'un lloc molt recomanable, ubicat en una antiga masia, molt gran, amb piscina exterior, una terrassa i un jardí amb mobles d'exterior. Les habitacions són molt grans, amb decoració rústica però personalitzada i escollida amb molt bon gust.
Nosaltres vam pagar 164 €/nit per un estudi amb cuina, menjador, dos habitacions i dos banys. El preu inclou un magnífic esmorzar que vam poder fer cada dia en el jardí gràcies a que les temperatures acompanyaven.
La seva propietària, la Sònia, la qual parla també castellà, és molt atenta i amable, sempre disposada a solucionar qualsevol dubte o requeriment.
A mitja tarda vam entrar en territori francès pel pas fronterer de La Jonquera-Le Perthus de l'autopista AP-7.
I just abans d'arribar al primer peatge de l'autopista francesa A-9 vam sortir per la sortida 43 (Le Boulou) i connectàrem amb la carretera departamental D900 en direcció cap al nord.
Molt poc abans d'arribar a la població de Pollestres vam agafar una carretera local que ens porta directament fins al nostre allotjament durant aquests dies, ubicat dins del terme municipal de Bages de Rosselló.
Després d'acomodar-nos en el nostre allotjament vam agafar el cotxe per anar fins a la platja del llac de Vilanova de Raò (Villeneuve-de-la-Raho en francès), passant a través de la població d'igual nom, en un trajecte de 5,5 km. Ens havien dit que en aquest lloc, avui, nit i revetlla de Sant Joan, hi hauria l'encesa d'una foguera de Sant Joan a les 22:30 h.
Quan hi vam arribar trobàrem un munt de cotxes aparcats i molta gent per la zona, la majoria ja entaulada sopant i fent temps. Un escenari amb un potent equip de so i llums s'encarregava d'animar l'ambient amb músiques variades.
Vam aconseguir taula en la terrassa del bar Le Moorea, on vam sopar raonablement bé. Mentrestant, al costat de l'escenari vam poder veure una ballada de sardanes.
I sobre les 22:30 hores vam veure aparèixer una processó de nens i nenes (i alguns adults) amb fanalets encesos a la mà i poc després es va encendre la gran foguera de Sant Joan que hi havia a tocar de l'aigua. Mentre el foc consumia la foguera sonaven temes tan tradicionals com La Santa Espina, L'Estaca, etc. molt apropiats per a un costum tan arrelat en els Països Catalans. En apagar-se la foguera va començar la música ballable per allargar la revetlla.
Després d'esmorzar vam agafar el cotxe i vam posar rumb al preciós poble de Castellnou dels Aspres (Castelnou en francès), situat uns 20 km al sud-oest de Bages.
En la carretera D48 de Tuir (Thuir en francès) a Castellnou, aproximadament 1,5 km abans d'arribar a aquest darrer, hi ha un mirador a la dreta on val la pena aturar-se per a gaudir d'una magnífica panoràmica del poble i del territori abrupte que l'envolta.
El poble medieval de Castellnou està considerat com un dels més bonics de la regió, i fins i tot de França. La veritat és que els seus carrers estrets i costeruts estan plens de racons de gran bellesa i la seva situació, als peus del castell del vescomte de Castellnou i envoltat per una muralla que es conserva quasi intacte, fan que sigui un lloc de postal.
En la part baixa de Castellnou, al costat de la carretera, hi ha un aparcament de pagament amb una tarifa fixa de 3 €, sense límit de temps, i que s'aplica tots els dies de la setmana.
Nosaltres ja havíem visitat el poble anteriorment i aquesta vegada ens vam limitar a fer-hi un passeig pels seus carrers. Vam entrar en la zona emmurallada per l'espectacular Porta Nord i vam recórrer els seus laberíntics carrers fins arribar al Castell de Castellnou (entrada: 5 €), el qual no vam visitar. I abans de marxar vam visitar l'església de Santa Maria del Mercadal, ubicada fora de les muralles.
Des de Castellnou vam anar amb el cotxe fins a Les Orgues d'Illa (Les Orgues d'Îlle-sur-Têt en francès), a uns 15 km.
El paratge de Les Orgues d'Illa està format per unes curioses formacions geològiques en forma de xemeneies que són el resultat de l'erosió continuada de la sorra i l'argila a càrrec d'agents com la pluja o el vent. Sovint es compara aquest lloc amb la Capadòcia turca, i amb raó, tot i que el tamany de Les Orgues d'Illa és molt més petit.
L'entrada al lloc costava 5 €/adult i 3,5 € la tarifa per a nens i nenes entre 10 i 13 anys. Des de l'aparcament fins al lloc en sí hi ha un bonic camí de menys d'1 km. Un cop arribem als peus de les xemeneies, de fins a 10 metres d'alçada, val la pena recórrer tots els petits camins que hi ha per a descobrir tots els racons i gaudir de la bellesa d'aquest lloc tan màgic.
Es tracta d'una visita imprescindible i ideal per a fer amb nens i nenes de qualsevol edat.
Acabada la visita a Les Orgues d'Illa recorrem uns 15 km cap a l'oest, seguint la N-116 i passant pel costat de l'embassament de Vinça, fins arribar a la població de Marqueixanes (Marquixanes en francès), on ens aturem només per a dinar quelcom en el Bistrot de la Gare, un petit bar-restaurant ubicat en l'estació de tren.
Després de dinar ens desviem per la carretera D35 i recorrem els 4 km fins arribar a Eus, un altre poble molt bonic que s'estén esglaonat per un turó fins arribar a la plana i dominat per l'església de Sant Vicenç.
Molta gent s'atura al voral de la N-116 per a fotografiar-lo des de la distància, però val la pena acostar-s'hi per a recórrer els seus costeruts carrers fins arribar dalt de tot, on està l'església i les restes de l'antic castell d'Eus.
Nosaltres ja havíem visitat el poble en un viatge anterior i aquesta vegada ens vam limitar a anar amb el cotxe fins a un punt panoràmic situat al costat de la carretera D358 (Chemin de Rougeres, coordenada GPS: 42.642815, 2.455148), des d'on hi ha una espectacular vista del poble d'Eus.
La següent etapa de la nostra ruta d'avui fou l'abadia de Sant Martí del Canigó (Saint-Martin de Canigou en francès).
Aquesta abadia, fundada a finals del s. X, està enclavada sobre un aflorament rocós del massís del Canigó, a una alçada de 1.094 metres. Es troba dins del terme comunal del petit poble de Castell de Vernet, a la comarca del Conflent.
Sortint d'Eus vam agafar la carretera D35 fins arribar a Prada (Prades en francès) on vam connectar amb la N-116 fins a Vilafranca de Conflent (Villefranche-de-Conflent en francès). I aquí ens vam desviar per la D116 fins arribar a la petita població de Castell de Vernet (Castell en francès). És un trajecte de 18 km.
Vam aparcar el cotxe en un aparcament (coordenada GPS: 42.5334039, 2.3958025) situat al principi del carrer Boulevard de la Cascade i des d'aquí vam iniciar una caminada a peu d'1,9 km fins a l'abadia, amb un desnivell d'uns 300 metres.
Ja a peu, primer vam travessar Castell per la Rue du Canigou i passat el restaurant Le Relais Saint-Martin connectàrem amb el Chemin de Saint-Martin.
A partir d'aquí ve el tram de camí més costerut de la ruta, el qual va fent ziga-zaga cap amunt.
Però abans d'arribar a l'església de Saint-Martin le Vieux el pendent es suavitza fins arribar a l'abadia.
Aquest camí es pot fer en uns 30 minuts a una hora depenent de les parades que es facin per descansar o per fer fotos, ja que les vistes són precioses i val molt la pena gaudir cada moment.
Quan vam arribar a l'abadia de Sant Martí del Canigó vam descansar una estona i en vam veure l'exterior. No vàrem fer la visita guiada (entrada: 6 €) perquè aquell dia la darrera visita començava a les 17 h. i ja havia passat l'hora.
El que sí paga molt la pena de fer és pujar pel camí esglaonat que surt del costat esquerra de l'edifici principal de l'abadia i que en uns cinc minuts de pujada ens porta fins a un mirador sobre l'abadia de Sant Martí del Canigó, amb unes vistes extraordinàries sobre aquest lloc tan emblemàtic i les muntanyes que l'envolten.
Després de gaudir una bona estona d'aquest lloc tan bonic vam desfer el camí a peu fins arribar de nou a l'aparcament on teníem el cotxe.
I des d'aquí vam posar rumb cap a Vilafranca de Conflent (Villefranche-de-Conflent en francès), a només 8 km de Castell.
Aquesta històrica i bonica vila del Conflent ja l'havíem visitat en un viatge anterior.
Però ens venia de gust tornar a passejar, un cop més, pels carrers de l'interior de la seva zona emmurallada que, per a sorpresa nostra, aquesta vegada estaven quasi buits de visitants.
També vam gaudir d'una bona cervesa en la terrassa d'un bar de la Place de l'Église, just davant de l'església de Sant Jaume i una mica més enllà la Casa de la Vila.
I abans de tornar cap al nostre allotjament a Bages, situat 58 km a l'est d'aquí, vam fer un passeig a peu vorejant parcialment la impressionant muralla que envolta completament Vilafranca de Conflent.
Aquesta enorme cuirassa defensiva, construïda a finals del s. XVII per l'enginyer militar Sébastien Le Prestre de Vauban, és un dels grans atractius d'aquesta població.
I no ens oblidem del Fort Libéria, el qual s'aixeca imponent a una altura de 150 metres sobre el nucli de Vilafranca de Conflent en el vessant meridional del mont de Bell-lloc.
En aquest punt convé recordar que des del 2008 les dotze fortaleses dissenyades per Vauban, i que es estan escampades per diferents punts de França, formen part de la llista de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
D'aquestes dotze fortaleses, dues es troben a la Catalunya del Nord: Montlluís i Vilafranca de Conflent.
Després d'un bon esmorzar vam sortir de Bages en direcció cap a la població de Salses (Salses-le-Château en francès), situada al nord-est del departament, a una distància de 28 km per la carretera D900.
El nostre interès estava en la visita a la impressionant Fortalesa de Salses, la qual es troba als afores de la població.
El castell que podem veure actualment fou construït entre 1497 i 1505 per ordre de Ferran el Catòlic per tal de reforçar la frontera de Catalunya i fer front als atacs de les tropes de la monarquia francesa.
I durant el regnat de Carles V la fortalesa fou ampliada amb noves i importants defenses.
Vam pagar 8 €/adult (gratis per als menors de 18 anys) per la visita, la qual ha de ser guiada (en francès) si voleu accedir a la part superior de la fortalesa.
La visita guiada dura més o menys una hora i després podeu continuar la visita per lliure en el recinte al voltant de la plaça d'armes. La fortalesa de Salses és imponent i ens va agradar conèixer la seva història, però al final la visita guiada en francès se'ns va fer una mica llarga.
Des de Salses vam continuar ruta cap a El Barcarès (Le Barcarès en francès). Després de recórrer 17 km per la D11 i la D83, vorejant una gran llacuna pel seu costat sud, arribem a Port Barcarès, un nucli turístic al costat d'una llarga platja que es troba en l'extrem nord de El Barcarès.
Sobre un punt d'aquesta platja de Port Barcarès es troba Le Lydia, un paquebot que fou construït l'any 1931 a Dinamarca. Després de navegar pels mars australs sota pavelló australià primer i finalment per la Mediterrània sota pavelló grec, l'any 1967 fou desmantellat i ensamblat novament sobre la sorra d'aquesta platja. Actualment és un museu on s'organitzen nombroses exposicions.
Nosaltres vam anar expressament a Port Barcarès per a veure aquesta curiositat, però només estàvem interessats en veure'l per fora. Al costat del vaixell hi ha una zona amb murals d'art urbà.
Vam continuar cap al sud amb el cotxe i arribàrem al que podríem considerar el centre-centre de Le Barcarès, la Plaça de la República, on es troba l'Oficina de Turisme. Després d'aparcar el cotxe vam dinar en un restaurant proper i a continuació vam fer un curt passeig per una zona sense cap més interès que ser un típic lloc d'estiueig.
Vam continuar 6 km més al sud fins arribar a Torrelles Platja (Torreilles Plage en francès), la part costanera de la població de Torrelles de la Salanca (Torreilles en francès). La idea era fer un bany en la seva llarga platja de sorra clara.
No va ser fàcil trobar un accés a la platja degut a la gran quantitat de càmpings i urbanitzacions privades que hi ha entre la costa i la carretera D81. Finalment hi vam poder accedir a través del Boulevard de la Plage i vam deixar el cotxe en un aparcament al costat del Càmping Mar i Sol.
I seguint un camí peatonal de 200 metres vam arribar a la platja de Bourdigou, un dels darrers espais naturals que queda en aquest litoral, on encara hi ha una àmplia zona de dunes naturals en comptes de construccions humanes.
Aquesta platja és bonica i hi havia molt poca gent, però el problema aquell dia és que feia força vent i hi havia un onatge important, per la qual cosa el bany tenia un punt d'arriscat. Així que vam decidir deixar el bany per a un altre dia i anar cap a la ciutat de Perpinyà, a 17 km d'aquí per la D31.
Perpinyà (Perpignan en francès) és la capital administrativa del departament dels Pirineus Orientals i està situada en el centre de la plana del Rosselló. Posseeix un patrimoni arquitectònic molt ric i extens, que data des de l'Edat Mitjana fins als nostres dies. Per tant, és una ciutat molt interessant de veure i alhora molt agradable gràcies al seu tamany.
En arribar al centre de Perpinyà vam aparcar el cotxe en una zona al sud del centre històric i a tocar del Palau dels Reis de Mallorca (Palais des Rois de Majorque en francès), el primer lloc que volíem veure en la ciutat. Vam pagar 7 €/adult per l'entrada a aquest palau (els menors de 26 anys tenen entrada gratuïta).
Aquest palau fortificat d'estil gòtic és potser el monument més important de la ciutat de Perpinyà. Es va edificar a finals del s. XIII sobre un antic castell per a ser utilitzat com a residència dels reis de Mallorca, d'aquí el nom, en esdevenir Perpinyà la capital continental del regne de Mallorca.
Després de que tot aquest territori passés a mans franceses el 1659, l'enginyer francès Sébastien Le Prestre de Vauban va reforçar el sistema defensiu del palau afegint fortificacions a l'exterior i a l'interior del recinte.
Ens va agradar molt i recomanem la seva visita. A més, en una sala adjacent al pati central del palau vam gaudir enormement de l'experiència immersiva Jardins il·luminats (Jardins enluminés en francès).
Es tracta d'una experiència sonora i visual, mitjançant la tècnica del videomapping animat, que permet imaginar com era aquest palau en el seu origen, abans de la seva transformació en ciutadella en el s. XVII, reconstruint els meravellosos jardins exteriors que envoltaven el palau, amb la seva fauna i flora en les quatre estacions de l'any.
Les imatges digitals que es projecten sobre les quatre parets de la sala s'adapten al relleu d'aquestes per reproduir fidelment les diferents escenes de l'època medieval. Aquesta experiència tan original i impactant és accessible per als visitants del Palau dels Reis de Mallorca des del maig de 2021. És un al·licient més per a visitar el palau.
Acabada aquesta visita vam anar a peu en direcció al centre històric. Vam arribar a la Place François Arago i vam continuar pel Quai Sebastien Vauban que transcorre per la riba esquerra del canal del riu Têt que travessa el centre de la ciutat. En arribar a l'alçada del Castellet, la icona més coneguda de Perpinyà, passem per la seva Porta de Nostra Senyora del Pont i ens endinsem en la part més antiga de la ciutat per a recórrer alguns dels seus carrers i places.
En aquest passeig vam veure la Llotja de Mar, la Casa Julià, l'Ajuntament, el Palau de la Diputació, la Catedral, la Casa Xanxo, la Plaça de la República, la Casa Pams, etc.
Per casualitat, en la Plaça de la República vam coincidir amb una trobada gegantera de diferents colles de Catalunya i la Catalunya Nord. Des d'aquí vam acompanyar-los en un recorregut pels carrers fins arribar al Castellet, on nosaltres vam donar per acabada la nostra visita a Perpinyà abans de tornar amb el cotxe fins a Bages.
Darrer dia d'aquest viatge. Després d'esmorzar, carregar l'equipatge en el cotxe i acomiadar-nos de Sonia, l'amfitriona d'aquests dies, posem rumb cap a la població d'Elna, a 9 km per la D612.
Arribats a Elna (Elne en francès), primerament vam anar fins a l'anomenada Vila d'Amunt o barri de la Catedral, ja que aquí es troba la Catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia.
Ens vam dirigir directament al Claustre, el qual es troba darrera la Catedral. Aquí vam pagar 8 €/adult per l'entrada combinada per a visitar el Claustre i la Maternitat Suïssa d'Elna, a uns 2 km d'aquí, en la Vila d'Avall d'Elna.
Elna fou la capital eclesiàstica del Rosselló entre els anys 568 i 1602. La Catedral, visible des de molt lluny, és romànica i data del segle XI, mentre que el Claustre, d'estil romànic i gòtic, fou construït al segle XII i millorat fins al segle XIV.
La visita al Claustre d'Elna, conegut sobretot per les seves escultures romàniques, és prou interessant. Les vistes des d'una terrassa en la part alta del claustre proporciona unes vistes fantàstiques sobre el propi claustre, la catedral, la vila d'Elna i de la plana del Rosselló fins als Pirineus.
Acabada aquesta visita vam tornar al cotxe per a recórrer els 2 km que separen el barri de la Catedral de la Maternitat d'Elna (Maternité suisse d'Elne en francès).
La Maternitat d'Elna fou una institució humanitària dedicada a ajudar dones embarassades, sobretot dones exiliades de la guerra civil espanyola, però també dones jueves que escapaven dels nazis.
Hi arribaven, sobretot, dones que estaven internades en els camps de refugiats d'Argelers i de Ribesaltes, els quals oferien unes condicions de vida insalubres per a les dones i els nounats.
La maternitat d'Elna va ser fundada el mes de novembre de l'any 1939 per la mestra i voluntària suïssa Elisabeth Eidenbenz.
Aquí hi van néixer 597 nens i nenes, fins que l'any 1944 els nazis van clausurar la institució durant l'ocupació de França.
Després de buscar un emplaçament idoni, Elisabeth Eidenbenz va aconseguir ubicar la maternitat en el castell de Bardou, un palauet de tres pisos que es trobava semiabandonat als afores d'Elna.
A la maternitat d'Elna també se l'anomenava maternitat suïssa, ja que era obra d'una fundació humanitària d'aquesta nacionalitat que aportà els diners necessaris, tant per a la restauració de l'edifici on s'ubicà com per al manteniment de la pròpia institució.
La visita a la maternitat d'Elna ens va resultar summament interessant perquè nosaltres, la veritat, no coneixíem la seva història i va servir, a més, per a reconciliar-nos una mica amb el gènere humà. Una lliçó de solidaritat i humanitat.
La interessant pel·lícula La llum d'Elna, de l'any 2017 i dirigida per Silvia Quer, està ambientada en l'estiu de 1942 i explica la lluita d'Elisabeth Eidenbenz per salvar la maternitat suïssa d'Elna. El film té una sòlida base històrica, però utilitza la ficció com a fil conductor de la trama. Val la pena de veure-la (actualment en streaming) perquè narra un important episodi de la història de Catalunya i d'Europa en general.
De tornada al cotxe vam posar rumb cap a Cotlliure, a 16 km per la D914. A Cotlliure (Collioure en francès) ja hi havíem estat en diverses ocasions en el passat, però és d'aquells llocs que no importa repetir les vegades que siguin.
En arribar a Cotlliure vam aparcar el cotxe en el voral de la carretera D114 que va cap a Portvendres (Port-Vendres en francès), a uns 700 metres de la platja de Port d'Avall. En el camí a peu cap a aquesta platja ens vam aturar en un mirador panoràmic sobre Cotlliure que hi ha al costat de la D114 (coordenada GPS: 42.5254714, 3.0911684), en un punt elevat sobre l'entrada de la badia. Val molt la pena.
Vam dinar un menú de 24 € en el restaurant La Plage Aux Mouettes, amb unes vistes espectaculars sobre la badia de Cotlliure i el Castell Reial, i el vam encertar. Tant el servei com el menjar van estar molt bé. En els llocs molt turístics, com és el cas de Cotlliure, triar un restaurant on menjar bé a un preu raonable és una autèntica loteria.
Després de dinar vam fer un bany en la mateixa platja de Port d'Avall. I abans d'iniciar la tornada cap a casa vam fer un passeig pel costat del Castell Reial de Cotlliure, el port, el bulevard de Boramar i alguns carrers del centre històric.
Si és la vostra primera visita a Cotlliure heu de saber que hi ha moltes coses interessants a veure i fer aquí, apart de voltar per un poble tan fotogènic o anar a la platja a l'estiu.
Per la tornada a casa des de Cotlliure, d'un 190 km en total, aquesta vegada vam triar la ruta costanera per la D114 i D914 que passa per Portvendres, Banyuls de la Marenda (Banyuls-sur-Mer en francès) i Cervera de la Marenda (Cerbère en francès) abans d'entrar en territori català per la població empordanesa de Portbou.
I a partir d'aquí vam seguir la N-260 en direcció a Figueres per acabar enllaçant amb la AP-7 cap al sud.