Guia i relat d'una escapada al Perigord

Tot i que hem estat algun cop més al Perigord, ja sigui de passada o explorant algun altre lloc, fou durant la Setmana Santa del 2004 quan varem fer una estada d'exploració més gran en la regió.

A continuació us esmento els llocs que varem visitar i que paguen la pena que hi aneu. Us indiquem el llocs en el mateix sentit que els varem visitar nosaltres. Varem accedir al Perigord per Cahors, per la D811 (us recomanen desviar-vos per la D8 i passar per Luzech tot vorejant el riu Lot) encara en el Quercy.

• Bonaguil. El castell de Bonaguil és el primer que varem visitar (dels segles XIII al XVIII). S'hi arriba per una carretera molt maca que proporciona una vista magnifica del castell. La podeu agafar venint de la D673 que passa per Montcabrier i St-Martin-le-redon, d'on surt aquest petita carrereta comarcal que s'alça sobre uns petis turonets que donen la visió de la mola del castell just a la vall. Et fas un fart de pujar i baixar escales per l'estructura del castell i les seves dues línies defensives. Fins i tot hi ha un pas subterrani, com una gruta, sota la roca on està edificat el castell. L'interior, tanmateix, està bastant fet malbé. Una hora ben bona de visita.

• Domme. Si Bonaguil va ser el nostre primer castell de les vacances, Domme fou la primera bastida, que són pobles fortificats que varen ser creats per decret real, la gran majoria de les vegades com a conseqüència de la Guerra dels Cent anys. Venint de Bonaguil podeu arribar per la D710 i després per la D60. A Domme, a més del poble, el que trobareu serà la gran vista sobre el Dordonya, ja que el poble es situat sobre una terrassa al nord del riu donant lloc a una fantàstica vista de l'entorn.

• La Roque Gageac. Venint de Domme creueu el Dordonya i arribareu a La Roque Gageac, un poblet que figura en la llista dels pobles més bonics de França. Situat sota un penya-segat, en el poc espai que hi ha entre el riu i la paret calcària. El poble, amb totes les cases del mateix estil, de pedra blanca amb taulades rogenques, està incrustat en el poc espai disponible. Del petit port unes barcasses de fusta solquen el riu.

• Castelnaud. La carretera D703 voreja el riu i, després d'uns pocs quilòmetres cap a l'oest torneu a creuar el riu per passar ara al costat sud, arribant així al castell de Castelnaud. Un castell magnífic (com tots el que us trobareu), situat entre boscos i dalt d'un turó. Una bona vista sobre el Dordonya i una amplia panoràmica de la vall, arribant a veure La Roque-Gageac i Beynac-et-Cazenac. L'exterior és imponent i l'interior és un museu, on hi ha una interessant exposició d'armes de l'edat mitjana i sales amb exposicions audiovisuals. Es força interessant. La millor vista exterior del castell es veu des del pàrquing, venint per la carretera d'accés.

• Beynac-et-Cazenac. Aquest és un altre dels pobles més bells de Françai amb un altre castell increïble, alçant-se sobre els penya-segats rocosos que s'alcen al marge nord del riu Dordonya. El camí, des del poble, s'enfila fins el castell de Beynac-et-Cazenac (que varem veure sota una pluja insistent). Molt gran i força ben restaurat ha estat objecte d'algunes filmacions de pel·lícules històriques, com la de Joana d'Arc de Luc Besson. Un altre indret per passar una bona estona tot caminant per les escales que pugen a les torres, els patis i la resta de les estances. L'exterior té una bona vista sobre el Dordonya.

• Sarlat-la-Caneda. Uns pocs quilòmetres al nord de Beynac trobeu Sarlat, un poble d'autèntic conte. Carrers amb llambordes, cases de pedra amb boniques façanes, esglésies gòtiques, cases amb portades renaixentistes, catedrals, places amb porxos, ... en fi, un goig per passejar-hi. Ah!! i botigues de foie gras i altres delícies gastronòmiques del Perigord. Un plaer!!.

• El Perigord Negre. Situats a Sarlat podeu fer l'itinerari pel Perigord negre, ja que es tracte d'un curt circuit d'uns 100 quilòmetres. Nosaltres varem agafar la D704 passant per Temniac, per la D64 fins St. Genies (un poblet maquíssim amb una bonica església). Després varem continuar per la D61 fins Lacypierre, on s'amaga un petit castell que, per variar, no es troba damunt d'un turó o cingle. Ben al contrari, està situat en una vall, al mig d'una fondalada entre el bosc. Seguint la carretera varem tornar a la D60 fins Salignac, on hi havia un altre castell (tancat al públic).

Tots aquests castells són moles que s'enlairen en el paisatge del Perigord. N'hi ha dotzenes!. Aquests només són una mostra dels que s'escampen pel territori. Malauradament tota l'estona ens va estar plovent. Tornant a la D61 (aquests carreteres comarcals són precioses) arribem a Carlux (a on poc després hi ha el castell de Rouffillac), es creua el Dordonya i s'arriba al castell de Fenelon per la D50. Ens aturem a visitar-lo. Aquest és un castell privat, no gaire gran, a on la part habitada està molt ben conservada. El seu estil és renaixentista. Continuant per la D50 arribem als cingles de Montfort i al castell de Montfort (suspès sobre un cingle que dóna al Dordonya). Finalment varem anar al castell de Milandes i al castell de Fayrac, just al costat sud del Dordonya.

Com podeu comprovar, si no teniu una paranoia pels castells més grans que la nostra, és impossible visitar-los tots (a més a més us arruïnaríeu pels preus). Haureu d'escollir en funció del vostres gustos i del temps que tingueu. Com els grans, els de Castelnaud i Beynac, s'han de visitar, la millor recomanació que fem per a la resta és que els descobriu per vosaltres mateixos.

• Lascaux. A una trentena de quilòmetres al nord de Sarlat hi ha les coves de Lascaux, que juntament amb les d'Altamira configuren una de les obres mestres de l'art pictòric prehistòric. Realment la visita es fa a una rèplica de l'original, però igualment és impressionant. S'anomena Lascaux II. La reproducció de la cova i les pintures és increïble, i si no ens ho diguessin de ben segur que ens pensaríem que estem a l'autèntica. La llàstima és que només es pot visitar un tram, i els 40 minuts guiats de la visita es fan molt curts.

Malgrat hagueu vist les pintures en fotos, veure-les integrades a la cova no té res a veure. La seva tridimensionalitat pictòrica, totalment integrada en les formes de la roca de la cova esdevé quelcom que no havia vist mai. Hi ha un munt de pintures arreu, inclòs al sostre: bisons, cérvols, braus, amb una sensació de moviment i vida increïble. En fi, aneu-hi!!.

• Saint-Léon sur Vézère. Sortint de Lascaux per la D65 s'arriba a Saint-Léon sur Vézère, un poble amb un bonic conjunt de pont, riu i església romànica. Aquí el riu, tal com diu el nom, és el Vézère, no pas el Dordonya.

• La Roque Saint-Christophe. Poc després de Saint-Léon trobem La Roque Saint-Christophe, un indret arqueològic important amb moltes restes en una zona que havia estat habitada des de la prehistòria fins ben entrada l'edat moderna. Aquests habitats estan situats en les franges calcàries que dominen la vall del Vézère. De fet tota aquesta zona és un conjunt de coves on hi ha pintures i/o habitatges troglodítics que van estar ocupats a la Guerra del Cent Anys i a les Guerres de Religió de França.

• Castell de Commarque. Sortint per la D6 des de La Roque s'arriba al camí del castell de Commarque, en el que val la pena aturar-se per visitar-lo, no tant per l'edifici en si, sinó pel camí que hi arriba. Un castell que sembla tret d'una història del Romanticisme, amb el seu donjon envoltat de runes. Per arribar-hi s'ha de caminar 20 minuts pel bell mig del bosc. Just al davant, a l'altre costat de la vall, s'aixeca el castell de Lasusel.

• Les-Eyzies-de-Tayac. És un dels altres punt d'interès prehistòric del Perigord, en el que nosaltres malauradament varem estar només de passada. Tota la zona de Les-Eyzies-de-Tayac està envoltada de coves i museus. Unes franges rocoses, que donen al poble, són les que conformen tot aquest patrimoni.

• Périgueaux. Canviem de vall i saltem al riu Isle. Arribem a Périgueaux, la capital del Perigord i una ciutat de poc més de trenta mil habitants. Aquí es troba la catedral de St-Front. La seva característica principal són les seves cúpules i la nau grega. Malgrat ser una catedral de l'edat mitjana, va ser construïda amb una marcadíssima influència bizantina. I si heu estat per terres de l'església ortodoxa ho podeu comprovar. Al bell mig de França trobarem una arquitectura de cúpules que ens recorden les esglésies bizantines de Grècia o Turquia, amb el seu interior amb creu grega. Un canvi arquitectònic al que no estem acostumats. Us ho aconsello. A més a més, el barri que envolta la catedral és molt bonic i està tocant al riu Isle. Aquí ens trobem ja al Perigord Vert, on el paisatge és més suau que el del Perigord Negre, d'on venim. Boscos i prats el configuren.

• Brantome. En ple Perigord Vert trobem Brantome, un lloc encisador, romàntic i tranquil (almenys en aquest època de l'any). Una maquíssima abadia al costat del riu emmarca un paratge bellíssim, ple de verdor i d'una arquitectura totalment integrada en el paratge que l'envolta. Un lloc harmoniós on varem acabar el nostre recorregut pel Perigord.

I és a Brantome on posem punt final a la nostra estada pel Perigord. Marxem de la regió amb moltes ganes de tornar-hi.