La Ruta de la Mimosa (Route du Mimosa en francès) és un itinerari de 130 km que té el seu inici en la població de Bormes-les-Mimosas i finalitza a Grasse, el centre mundial de la indústria dedicada a l'elaboració de perfums i fragàncies.
Les etapes intermitges de la ruta inclouen les poblacions de Rayol-Canadel-sur-Mer, Sainte-Maxime, Saint-Raphaël, Mandelieu-la-Napoule, Tanneron i Pégomas.
Però, quina relació hi ha entre la mimosa i aquesta zona de França?. Doncs la mimosa comuna (Acacia dealbata) és un arbre originari d'Austràlia i de Tasmània, però cap a l'any 1880, va començar a ser vist pels turons de la Croix des Gardes a Cannes, probablement introduïda per algun dels visitants il.lustres que solien passar l'hivern a la Costa Blava.
A partir d'aquí es van anar multiplicant els conreus de mimoses per tota la comarca. I des de llocs com Cannes i Mandelieu, la mimosa s'ha anat enviant a totes les ciutats principals de França i Europa.
I és que els millors perfumistes francesos han utilitzat la mimosa en les seves fragàncies més famoses... El tipus de mimosa que s'ha utilitzat principalment és la mimosa cassier, però poc a poc s'està canviant cap a la mimosa silvestre.
La millor època per dur a terme aquest ruta és de gener a març, quan les mimoses floreixen i omplen de color groc tota la regió, essent la típica icona de la Riviera francesa a l'hivern.
Durant aquesta època, cadascuna de les poblacions incloses en aquest itinenari proposen activitats al voltant de la mimosa: passejades guiades, visites a les granges de mimoses, excursions, gastronomia, cercaviles de flors o carnavals.
Aquesta ruta la vam fer a mitjans del mes d'abril, ja fora del periode de floració de la mimosa. Per tant, ha estat una ruta de la mimosa sense mimoses !!!. Però esperem poder anar-hi un altre dia dins l'època de floració...
Simplement vam agafar com a base la ruta oficial, però la vam personalitzar per tal d'adaptar-la a allò que ens venia de gust fer en cada moment. La idea era gaudir de la bellesa intrínseca de la zona, de l'arquitectura, dels paisatges i de la llum d'aquesta zona de la Costa Blava en aquesta època de l'any, amb dies força llargs i temperatures molt agradables.
I, sobretot, gaudir de les olors i l'explosió de colors de la gran quantitat de plantes i arbres en jardins públics i privats de la zona: palmeres, buganvílies, gesamins, ... I és que la Costa Blava té un clima tan temperat que és molt propícia per a l'aclimatació d'espècies de plantes importades de qualsevol racó del món.
Per manca de temps vam decidir no arribar fins a Grasse, la darrera etapa de la Ruta de la Mimosa, perquè té molt a veure i mereix al menys una visita de mig dia o més. Queda pendent per a una altra ocasió.
Ja fora de la ruta proposada, vam fer una breu visita a Cannes, que ja coneixíem d'un altre viatge a la Costa Blava. Fer una passejada per La Croissete o prendre una beguda en una terrassa de la ciutat vella de Cannes sempre és un plaer.
Altres llocs que no formen part pròpiament de la Ruta de la Mimosa, però que nosaltres vam visitar en aquesta escapada són Hyères, La Tour Fondue, el Fort de Brégançon, el llac Saint-Cassien o Saint-Cassien des Bois.
També vam voler repetir la ruta escènica Corniche d'Or, la qual segueix la carretera que connecta les poblacions de Saint-Raphaël i Cannes. Aquesta carretera transcorre entre els peus del massís de l'Estérel i les aigües cristal·lines de la mar Mediterrànea. El tram més bonic d'aquesta ruta és el que va d'Agay / Cap Dramont a Théoule-sur-Mer (22 km).
Totes les poblacions incloses en aquesta ruta de la Mimosa alternativa pertanyen al departament del Var, excepte Mandalieu-la-Napoule, Pégomas i Cannes que pertanyen al d'Alps Marítims (també Grasse).
I ambdós departaments costaners formen part de l'actual regió administrativa Provence-Alpes-Côte d'Azur, així com de la zona geogràfica litoral coneguda com Costa Blava o Costa d'Atzur (Côte d'Azur en francès).
Del 14 al 18 d'abril de 2022.
Dia 1: Barcelona - Bormes-les-Mimosas (611 km)
Dia 2: Bormes-les-Mimosas - Fort Brégançon - Rayol-Canadel-sur-Mer - La Tour Fondue - Hyères - Bormes-les-Mimosas (122 km)
Dia 3: Bormes-les-Mimosas - Sainte-Maxime - Pointe des Sardinaux - Saint-Raphael - Les Adrets de l'Estérel (109 km)
Dia 4: Les Adrets de l'Estérel - lac Saint-Cassien - Tanneron -Pégomas - Mandalieu-la-Napoule - ruta Corniche d'Or - Port du Poussai / Cap Dramont - Cannes - Les Adrets de l'Estérel (126 km)
Dia 5: Les Adrets de l'Estérel - Saint-Cassien des Bois - Barcelona (672 km)
Durant aquesta escapada de cinc dies (3'5 dies efectius) vam recórrer un total de 1.640 km amb el nostre propi cotxe pels departaments del Var i dels Alps Marítims, incloent també els desplaçaments d'anada i tornada des de l'àrea de Barcelona.
Tal com ja hem explicat en l'apartat Ruta de la Mimosa alternativa, la nostra ruta es basa en la Ruta de la Mimosa clàssica, però sobre ella hem afegit altres punts d'interès en la zona (i hem tret Grasse, el darrer punt de la ruta clàssica).
I si disposeu de, com a mínim, mig dia més, també podeu incloure Saint-Tropez en aquesta ruta. Nosaltres ja l'havíem visitat en un altre viatge i per aquest motiu ara l'hem passat de llarg, però val molt la pena de veure.
Malgrat el seu elitisme, degut a les celebritats que l'han visitat des de mitjans del s. XX i als milionaris que atraquen els seus espectaculars iots en el port, St. Tropez és un poble provençal de postal. Manté intacte el seu patrimoni històric, incloent la ciutadella, des de la que hi ha unes vistes increïbles sobre el golf de Saint-Tropez.
A St. Tropez també hi podeu trobar un típic mercat provençal tradicional, un museu de pintura i platges de sorra fina.
+ 95 € (peatges autopista)
+ 150 € (gasolina 95 per als 1.640 km recorreguts)
+ 309 € (4 nits allotjament)
+ 195 € (altres: restaurants, supermercats, entrades, records, ...)
= 749 € (Total viatge per a 2 persones)
El cost de la vida en aquesta zona de França és, en general, més car que el nostre.
Com sempre, dinar o sopar en un restaurant a França pot ser bastant més econòmic si busquem opcions a preu tancat com menús, plat du jour (les quantitats solen ser abundants i amb un sol plat pot ser suficient) o del tipus formule midi.
I també hi ha la possibilitat de demanar une carafe d'eau (aigua de l'aixeta) i així no haver de pagar per l'ampolla d'aigua. I si us allotgeu en un apartament o casa amb cuina, com solem fer nosaltres, sempre hi ha l'opció de comprar al supermercat i preparar-se l'esmorzar i el sopar a casa.
El preu de la gasolina a França és una de les coses que és significativament més cara que al nostre país, sobretot en les àrees de servei de les autopistes.
En les dates prèvies a aquest viatge ja s'estava produint una pujada generalitzada i continuada dels preus de tots els combustibles arreu del món a causa de la guerra d'Ucraïna, l'augment dels preus de les matèries primeres i d'altres circumstàncies dels mercats mundials.
Els preus de la benzina a casa nostra ja fregava (o en algunes benzineres, fins i tot, superava) la barrera dels 2 €/litre, tot i que gràcies a la bonificació de 20 cèntims/litre del govern espanyol el preu final era inferior.
En el cas de França la bonificació del govern francès era de 15 cèntims/litre, sobre un preu ja més alt que el de casa nostra, com ja és habitual a França des de sempre.
Per aquest motiu, aquesta vegada, més que mai, vam intentar minimitzar el repostatge de benzina en territori francès. Abans d'entrar a França, ens vam aturar a Figueres per omplir el dipòsit fins dalt en una benzinera low-cost, pagant per sota de 1,6 €/litre (gasolina 95).
I un cop a França, quan havíem de repostar buscàvem benzineres de grans cadenes d'hipermercats, com Carrefour i, sobretot, E.Leclerc. Da'questa manera vam aconseguir pagar només 1,714 €/litre (gasolina 95).
Un altre cost a tenir en compta és el dels peatges de les autopistes. A casa nostra, ara, l'autopista AP-7 és gratuïta fins a La Jonquera i és una despesa menys. Per contra, els peatges de les autopistes franceses continuen plenament vigents.
La distància per carretera que hi ha entre Barcelona i el petit poble de Bormes-les-Mimosas, on teníem l'allotjament dels dos primers dies, és d'uns 610 km, dels quals la gran majoria els vam fer per autopista.
La ruta més directa i ràpida a Bormes-les-Mimosas en temps i distància és agafar l'autopista AP-7 fins a La Jonquera, l'A-9 fins a Nimes, l'A-54 fins Salon-de-Provence, l'A-7/A-8 en direcció a Toulon/Niça, l'A-52 en direcció a Toulon, l'A-50 fins a Hyères i finalment la D-98 fins a Bormes-les-Mimosas.
Aquest trajecte es pot recórrer fàcilment en unes 6 hores, tenint en compte que a França la velocitat màxima en autopista és de 130 km/h.
Per a recórrer la ruta proposada el cotxe privat és primordial, sigui propi o de lloguer.
En cas de no disposar de cotxe privat o no voler conduir fins allà, també hi ha la possibilitat de desplaçar-se en transport públic fins a Marsella, la ciutat més gran aprop de la zona coberta per aquesta ruta, i allà llogar un cotxe
Les possibilitats de transport públic per al trajecte de Barcelona a Marsella són les següents:
Des de casa havíem reservat prèviament un parell d'allotjaments en dos punts diferents de la ruta, una al principi i l'altra cap al final. Ho vam fer així perquè no volíem canviar cada dia d'allotjament, però tampoc volíem haver de fer molts quilòmetres cada dia anant i tornant al lloc de pernocta.
Com a fonts d'informació turística per a aquest viatge hem consultat les següents pàgines web:
També hem fet servir fulletons i mapes obtinguts en oficines de turisme d'algunes de les poblacions visitades, com les de Sainte-Maxime (21 Place Louis Blanc, 83120 Sainte-Maxime) o Saint-Raphaël (99 Quai Albert, 83700 Saint-Raphaël).
La població de Bormes-les-Mimosas, la primera escala en la Ruta de la Mimosa, té un bell centre històric que data del s. XII i que està ubicat en un punt elevat, per la qual cosa ofereix a més unes vistes excepcionals sobre la costa i el massís des Maures. Es tracta, doncs, d'una parada obligada en aquesta ruta.
Està considerada como una de les Village Fleuri més boniques de França i amb raó. És un veritable plaer recórrer els seus estrets carrerons i deixar-se portar per les fragàncies de les moltes flors i plantes que omplen tots els racons.
Apart de perdre's pels encisadors carrerons medievals, val la pena de veure la capella de Saint François de Paule, l'església de Saint-Trophyme o el castell dels Senyors de Fos.
Pel camí anireu trobant nombrosos miradors amb vistes extarordinàries sobre els voltants. I també val la pena de seguir el curt Camí de l'Orangeraie que transcorre per sota del cridaner Eden Rose Grand Hôtel .
I un altre punt d'interès important són els parcs i jardins de Bormes-les-Mimosas, com el Parc Gonzalez o el Parc du Cigalou.
També paga le pena de veure el viver Pépinières Cavatore, amb una impressionant col·lecció de mimoses de més de 180 espècies i varietats rares de mimosa.
I si disposeu de temps i ganes, Bormes-les-Mimosas és un bon lloc des d'on dur a terme nombroses rutes de senderisme pel massís des Maures.
I per últim, no marxeu de Bormes-les-Mimosas sense prendre un cafè o una beguda en la meravellosa terrassa exterior de l'Hôtel Bellevue, amb unes vistes insuperables sobre el poble i la costa.
El Fort de Brégançon és una fortalesa medieval situada sobre un promontori, el qual està connectat a terra ferma per un estret istme. Des de l'any 1968 s'utilitza com a residència d'estiu del president francès. Sembla que es pot visitar amb reserva prèvia. Nosaltres ens vam limitar a veure'l per fora des de la propera platja de Brégançon.
En qualsevol cas val la pena anar fins a la platja de Brégançon, en la zona de Cabasson. La zona és bonica i es poden fer caminades curtes o llargues per la zona. Aquesta platja està a uns 9 km al sud de Bormes-les-Mimosas.
La ciutat d'Hyères es troba a només 22 km a l'oest de Bormes-les-Mimosas per la D98. Es coneguda també amb el sobrenom de Hyères les Palmiers per la gran quantitat de palmeres (més de 7.000) que hi ha plantades al municipi.
A partir de l'any 1830, Hyères es va convertir en una destinació turística d'hivern, reconeguda pels seus tractaments balnearis i freqüentada especialment per les èlits angleses, les quals deixaren una empremta arquitectònica encara perceptible en l'actual paisatge urbà.
La ciutat fou també el bressol dels primers intents d'aclimatació de plantes exòtiques a la Costa Blava a partir del 1850.
A la ciutat vella medieval de Hyères podem entrar a través de la Porte Massillon.
Més endavant, seguint un carrer ple de botigues, hi ha la bonica Place Massillon i la seva Tour des Templiers (s. XIII). No molt lluny d'aquí podem veure dos bonics carrers: el passage Jules Romain i la rue du Repos.
Alguns dels molts edificis històrics que podem trobar en aquesta zona són la Porte La Peñiscola, amb un edifici d'estil renaixentista construïda sobre ella, i l'església col·legiata de Saint Paul, d'estil romànic.
Sobre un turó per sobre de la ciutat vella hi ha les ruïnes del Castell de Hyères (s. XI).
Les vistes des d'aquest punt són excepcionals: veureu la ciutat a vista d'ocell i, si la visibilitat acompanya, també la península de Giens, les salines, les platges, el mar i les illes d'Hyères.
I pujant al turó trobareu l'impressionant edifici de la Villa Noailles, d'estil art déco i construïda a finals de 1920.
En el barri del s. XIX, on es van instal·lar els rics i il·lustres visitants que venien a Hyères a passar l'hivern, hi podrem veure places elegants, fonts, bulevars amb palmeres, edificis d'època i antics hotels de luxe.
Entre els llocs a destacar en aquest elegant barri d'Hyères: el Grand Hôtel des Îles d'Or, l'Hôtel des Ambassadeurs, el Teatre Denis, el Grand Casino, la font monumental Godillot, la Villa Saint-Hubert (barreja d'estils normand i clàssic del s. XIX), la Villa Tunisienne (d'estil àrab), els magatzems Aux Dames de France (d'estil Belle Epoque) o l'església anglicana de Saint Paul, entre d'altres.
Hyères també destaca pels seus parcs i zones verdes, com el parc Olbius Riquier, el principal parc públic de la ciutat.
També el parc Saint-Bernard (el jardí de la villa Noailles), el parc Sainte-Claire o el jardí du Roy, el més antic d'Hyères.
La Tour Fondue, per la seva banda, és un fort situat en l'exterm sud de la península de Giens, uns 13 km al sud del centre d'Hyères. Fou construït per ordre del cardenal Richelieu l'any 1633. Des d'aquí hi ha unes boniques vistes sobre la costa adajacent i l'illa de Porquerolles. Des d'aquest punt també surten els ferris cap a Porquerolles.
Rayol-Canadel-sur-Mer és una població costanera formada pels nuclis de Pramousquier, Canadel y Rayol. Està uns 17 km a l'est de Bormes-les-Mimosas.
El seu principal punt d'interès és Le Domaine du Rayol, un antic senyoriu que ara és un jardí botànic que ocupa 20 Ha. als peus dels massís des Maures. El conjunt es va salvar de l'especulació inmobiliària l'any 1989 i des de llavors ha estat totalment redisenyat pel paisatgista Gilles Clément. L'entrada general a aquest jardí botànic costa 14 €/adult.
Ara hi podem trobar un mosaic de jardins amb espècies vegetals de diferents zones del món: Califòrnia, Amèrica àrida, Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda, illes Canàries, Xile, Àsia sub-tropical, Mediterrani, etc.
Altres llocs d'interès a Rayol-Canadel-sur-Mer són la pèrgola Le Patec, la capella Notre-Dame-du-Rosaire, els Degrés de la Mer (esglaons d'una escala entre la platja de Rayol i la plaça Jean-Aicard), els Degrés du Centre (esglaons d'una escala entre les avingudes del Capitaine-Thorel i d'Etienne-Gola), i la Grand Escalier (una escala monumental de la platja est de Rayol).
I una recomanació per a dinar a Rayol-Canadel-sur-Mer és el restaurant Maurin des Maures, on vam gaudir d'un menú de cuina provençal que ens fa satisfer en tots els sentits.
Sainte-Maxime es troba en la riba nord del golf de St. Tropez i n'és la població més important. Val la pena recórrer el seu passeig marítim entre la platja de la Croisette i la zona del port.
També podeu fer un volt pels carrers peatonals que hi ha entre l'Oficina de Turisme i l'església de Sainte-Maxime, en la que hi ha un preciós altar de marbre del segle XVIII. Al costat de l'església hi ha la Tour Carrée, que ara hostatja el museu de Sainte-Maxime.
La Pointe des Sardinaux, per la seva banda, és un lloc natural i històric situat uns 3 km a l'est de Sainte-Maxime, en un sortint de la costa. És un lloc per a passejar, per a fer-hi picnic i per a gaudir d'unes vistes esplèndides sobre la costa.
El patrimoni arquitectònic de la ciutat de Saint-Raphaël és força ric i data de diferents èpoques. Per exemple, la basílica Notre Dame de la Victoire, d'estil bizantí, o l'església romànica de San Raféu i el casc antic que hi ha al voltant seu.
Pasejant per la ciutat i per casualitat, en el nº 115 de l'Av. Victor Bontemps, vam trobar l'església Saint-Raphaël l'archange, una petita església ortodoxa russa que és molt bonica.
I a Saint-Raphaël és molt recomanable també fer el circuit de les villes Belle Époque del barri Notre Dame, el qual inclou 20 magnífics exemples de cases d'època (de finals del s. XIX i principis del XX). Davant de cada casa hi ha un panell on s'explica la història de l'edifici. La majoria d'elles es troben en els carrers Du Maréchal Lyautey i Du Clocher de Fréjus.
Per últim, paga la pena fer un passeig pel Jardí Bonaparte, situat front del port vell de Saint-Raphaël. Des d'aquí hi hauria una vista estupenda sobre la gran basílica de Notre Dame de la Victoire, si no fos per una... horrorosa torre d'apartaments que tapen la façana. Brrrrr!!
El poblet de Les Adrets de l'Estérel fou, en el nostre cas, un lloc on establir l'allotjament per a la part final de l'escapada. El municipi de Les Adrets de l'Estérel es composa de dos barris històrics separats uns 2 km: el barri de Planestel en la part alta del municipi i el barri de l'Église en la baixa.
Si teniu temps i ganes podeu fer un breu passeig per la Place de la Mairie i voltants, en el barri de Planestel, i/o aturar-vos en la bonica Place de l'Église, ubicada en la part baixa.
També es poden fer moltes rutes a peu o en BTT per les muntanyes circumdants, amb vistes excel·lents sobre la badia de Cannes, les illes de Lérins o sobre el mont Vinaigre.
El llac Saint-Cassien és, en realitat, un embassament de 430 Ha de superfície. Actualment és un lloc on és possible banyar-se, fer-hi activitats nàutiques, pescar i moltes altres. També hi ha diverses rutes a peu al voltant del llac. I en el seu extrem oest es troba la reserva ornitológica de Fondurane, amb una gran varietat d'ocells.
Capella de Saint-Cassien des Bois. Aquesta capella està ubicada en un lloc molt tranquil i solitari, enmig de la natura, al costat de la D94 i a uns 13 km al nord-est de l'oficina de turisme Maison du Lac de Saint-Cassien.
La capella de Saint-Cassien des Bois s'utilitzava en els pelegrinatges del Camí de Sant Jaume.
Darrera seu hi ha el riu Siagne, el qual fa aquí de frontera natural entre els departaments del Var i els Alps Marítims.
En la zona també hi podem veure un antic molí fariner i la Torre Quadrada (Tour Carrée), el que queda d'una fortificació originària del s. XII.
Tanneron és un petit i tranquil poble on no hi ha molt a fer fora de l'època de la floració de la mimosa, però la seva situació elevada fa que tingui molt bones vistes sobre els voltants.
Val la pena pujar fins dalt del turó on es troba l'església Notre Dame de Peygros per a contemplar les vistes sobre el llac de Saint-Cassien, les muntayes i valls de la zona, i el mar.
I la carretera D38, entre l'embassament de Saint Cassien i Pégomas via Tanneron, és una ruta escènica que paga la pena de fer.
Pégomas. En aquesta població tampoc hi ha molt a veure, però hi destauen la sòbria esglèsia de St Pierre (s. XVIII) i, sobretot, el Jardí de les Mimoses, un agradable lloc on passejar i veure les més d'11 varietats diferents de mimosa, en especial durant l'època de floració de la mimosa.
Per altra banda, el tram de 10 km de les carreteres D38 i D309 entre els nuclis de Pégomas i Tanneron és conegut com la Route d'Or (Ruta d'Or) perquè quan la mimosa floreix gran part dels boscos que travessa aquesta carretera s'omplen d'un intens color groc daurat.
Mandalieu-la-Napoule està a només 8 km de Cannes per la costa i és coneguda pel seu Festival de la Mimosa en el mes de febrer, però per a nosaltres el seu veritable interès era el magnífic Castell de la Napoule, un castell del s. XIV que fou comprat i reconstruit a principis del s. XX per Henry i Marie Clews, un matrimoni de nord-americans.
Hi ha visites guiades per a recórrer algunes estances de l'interior del castell, però nosaltres vam preferir la visita per lliure als jardins i l'exterior del castell (4 €/adult) i és del tot recomanable.
Aquest jardins tenen elements paisatgístics d'estil francès, anglès i italià, amb fonts, basses, un pou venecià i unes terrasses amb unes vistes extraordinàries sobre la badia de Cannes.
També molt la pena fer el Sentier litoral du Château, un caminet preciós que voreja el castell per la seva part posterior, a tocar del mar. El camí acaba en la platja de la Raguette.
I uns 50 metres a l'oest de l'entrada al castell hi ha l'estació de tren Mandalieu-la-Napoule, on ens vam trobar amb un espectacular mural dedicat al mític tren Orient Express.
I tot el passatge que comunica les dues andanes de l'estació per sota de les vies mostra una extraordinària decoració temàtica submarina basada en la novel·la Vint mil llegües de viatge submarí del fabulós escriptor francés Jules Verne, incloent efectes de so. Extraordinari!!.
La Ruta Corniche d'Or (o Cornisa de l'Estérel) és el nom amb que es coneix el tram de 40 km de les carreteres D559 i D6098 que ressegueix el litoral de la Costa Blava entre les poblacions de Saint-Raphaël i Cannes. Està considerada com una de les rutes escèniques més espectaculars de França.
El seu tram més espectacular és el que hi ha entre Agay y Théoule-sur-Mer, on la carretera i la línia de ferrocarril transcorren incrustades entre el mar i el massís de l'Estérel.
Ofereix panoràmiques excepcionals gràcies al contrast de les roques volcàniques de color vermell del massís, el blau del cel i el color turquesa de la Mediterrània.
A causa del relleu accidentat dels Alps Marítims, aquesta carretera no sempre transcorre a nivell de mar, sinó que puja i baixa sobre cornises situades a diferents altituds.
El seu punt més alt es troba a la Pointe de la Galère, a 110 metres sobre el mar.
Nosaltres ja havíem fet aquest trajecte en un viatge anterior a la Costa Blava, però no ens vam poder estar de repetir-lo en aquesta ocasió. Vam sortir de Mandelieu-la-Napoule per la D6098 en direcció a Théoule-sur-Mer.
En arribar a Trayas la carretera canvia a D559. Després de passar la bonica badia d'Agay arribem a Le Dramont, on ens vam desviar per anar fins al Port du Pousaï i la reserva natural de Cap Dramont.
Des del Cap Dramont hi ha unes vistes magnífiques sobre l'Île d’Or, un illot situat a només 200 metres de la costa i sobre el que hi ha construïda una torre medieval de planta quadrada i de color verrmell gràcies a la riolita, la roca ígnia volcànica que caracteritza el massís de l'Estérel.
I a l'altre costat del petit Port du Poussaï hi ha la Plage du Débarquement, en la que el 15 d'agost de 1944 van desembarcar més de 20.000 soldats aliats amb l'objectiu d'alliberar la Provença de l'ocupació alemanya, cosa que van poder aconseguir uns dies després.
Aquesta platja té la particularitat, a més, de que està formada per pedres d'esterelita, una rara roca magmàtica de color blau originària d'aquesta zona del massís de l'Estérel i d'aquí el nom.
Des d'aquí vam tornar per la mateixa carretera, però ara en direcció a Cannes. Pel camí ens vam aturar en diferents miradors o llocs amb boniques vistes sobre el massís de l'Estérel i la costa.
Aquesta carretera sol ser molt transitada, sobretot en caps de setmana i períodes de vacances. Així que, si podeu, millor fer aquesta ruta fora dels dies o hores de més afluència.
La ciutat de Cannes és un dels centres neuràlgics de la Costa Blava i és mundialment famosa pel seu festival internacional de cinema, el qual omple els carrers de la ciutat d'estrelles de cinema i de celebritats durant uns dies del mes de maig de cada any.
Nosaltres ja havíem visitat Cannes en un anterior viatge i aquesta vegada només hi vam passar unes poques hores.
Però la ciutat té unes quantes coses a veure que requereixen al menys d'un dia. Hi destacaríem: