logo QR VIatgeaddictes
La web con información práctica para el viajero independiente y alternativo
Bandera de França

CÒRSEGA

Caminant per Còrsega: quatre excursions a peu per l'illa

Marta i Josep
Published on Fecha viaje: 2005 | Publicado el 30/10/2005
2.5 de 5 (210 votos)

Introducció

CòrsegaKallisté és com els grecs anomenaren l'illa quan van establir-hi la primera colònia més important ara fa més de 2500 anys, i el seu significat de la més bella, no deixa dubtes de què ja aquells primers colonitzadors van veure que aquest petit tros de terra de 183 quilòmetres de llarg i 85 d'amplada tenia alguna cosa especial.

Segurament hi van veure allò que nosaltres hem pogut viure ara; una diversitat magnífica de paratges naturals típicament mediterranis que ofereixen des de platges de sorra blanca i aigües transparents envoltades d'alts i abruptes penya-segats, fins a muntanyes com el Mont Cinto, que amb 2706 metres està cobert de neu gran part de l'any.

Envoltant aquests massissos granítics centrals, multitud de valls densament arbrades s'estenen fins el mar en totes direccions. Arreu, poblets de muntanya o de pescadors busquen el seu petit racó per poder admirar aquests bonics entorns.

Amb una història plena de conquestes, dominacions i resistència envers grecs, cartaginesos, romans, aragonesos, italians, britànics, francesos i pirates, els habitants de l'illa sempre s'han sentit corsos i han defensat la seva terra, cosa que segurament explica el caràcter reservat i tancat envers els milers de visitants que anualment ajuden a què l'illa pugui anar sobrevisquent econòmicament, juntament amb les ajudes de la comunitat europea i del govern francès.

Amb les seves tradicions, els seus cants polifònics, la seva llengua àmpliament parlada, l'extensa gastronomia i l'excitant i llarga història que encara actualment està molt de moda degut a les accions de l'actual grup paramilitar independentista, aconsegueixen que Còrsega no deixi indiferent a ningú.


CAMINANT PER CÒRSEGA

La nostra visita a Còrsega, a mitjans de setembre, ens va permetre gaudir d'una època en la qual el turisme ja va de caiguda, i per tant tot i que el temps segueix essent esplèndid, la tranquil·litat comença a envair les platges, les muntanyes, les ciutats i en definitiva tots els racons i habitants de l'illa.

Varem visitar restes prehistòriques de menhirs i dolmens, platges desertes de sorra blanca, formacions rocoses úniques, ciutats vibrants i muntanyes alpines, però sobretot vam gaudir d'un meravellós entorn natural on varem poder fer mil i una excursions i caminades.

Amb aquest breu relat volem comentar quatre de les caminades més representatives de l'illa i que mostren la diversitat paisatgística de Còrsega:

  • Desert dels Agriates
  • Capo d'Orto
  • Mont Cinto
  • La Capandula al Cap Cors

Amb aquestes quatre excursions es poden veure molts dels paisatges que una illa tant petita com Còrsega ens ofereix.

La constant contraposició de mar i muntanya ofereix moltes possibilitats, que poden anar des d'unes vacances d'absolut relaxament a qualsevol de les platges que hi ha, fins a intentar recórrer el GR20, un camí de gran recorregut que travessa l'illa de nord a sud i que requereix 15 dures etapes per superar 170 quilòmetres i 19.000 metres de desnivell.

Nosaltres, fent una barreja, hem aconseguit gaudir d'uns esplèndids entorns naturals i d'una diversitat fantàstica de paisatges que han fet de la nostra curta estada un record inesborrable.


1. Desert dels Agriates

Aquesta extensa regió a l'est del golf de Sant Florence, a la costa oest de Còrsega, fou una de les zones agrícoles més importants del país, però actualment, degut als incendis forestals i a la degradació i desgast progressiu del sòl, s'ha convertit en un desert rocós totalment deshabitat i cobert de maquis, una vegetació quasi impenetrable d'arbusts típicament corsa.

Amb 35 quilòmetres de costa rugosa i tot reutilitzant un antic camí que feien els oficials duaners de la zona, s'ha senyalitzat un sender de costa o de ronda que es pot recórrer des de Sant Florence a Ostriconi en dues o tres etapes.

Nosaltres optem per una opció més curta i d'un sol dia, que comencem tot agafant un vaixell des de Sant Florence que ens durà fins a la bonica platja de Loto. Des d'aquesta platja, només accessible per mar o a peu, es pot anar a l'encara més remota i paradisíaca platja de sorra blanca i aigües transparents de Saleccia seguint el camí de ronda cap a l'oest una hora més, o per contra, iniciar el camí de retorn cap a Sant Florence que dura unes 4 hores.

El camí de ronda passa generalment a tocar de la costa, i té certes variants interiors interessants d'agafar per veure de ben a prop el Desert dels Agriates. Les cales se succeeixen una rera l'altra i a més d'una et pots parar a descansar una estona i refrescar-te a les tranquil·les aigües del golf de Sant Florence.

Passem la derruïda torre de vigilància genovesa de Mortella, que data de principis del segle XVI i es construí com a autodefensa pirata i que ara gaudeix d'esplèndides vistes del Cap Cors, més al nord; i arribem a continuació al far de Fornali, situat sobre un petit turó. L'últim tram del recorregut, amb Sant Florence a primer terme, el fem resseguint l'estreta platja de Roya.

Aquesta excursió, senzilla i agradable, ofereix paisatges marítims, platges paradisíaques i solitàries, torres històriques i, òbviament, l'espectacularitat d'aquest desert. Tot plegat una bona introducció a un dels més coneguts paisatges corsos.


2. Capo d'Orto

El golf de Porto està ubicat a la costa nord oest de Còrsega, i la seva diversitat de paisatges no es troba enlloc més de l'illa. Una muralla quasi impenetrable de muntanyes envoltant la ciutat costera de Porto i els seus entorns, fan del lloc una visita indispensable.

Les altives i espectaculars gorges de Spelunca, les fantasmagòriques roques vermelles de formes recargolades de les Calanches o Girolata, un petit poble només accessible per mar o a peu, ofereixen moltíssimes excursions interessants a realitzar.

Una de les més interessants però, és l'ascensió al Capo d'Orto des del penjat poblet de Piana per la seva vessant sud, ja que les parets de la vessant nord són només pels escaladors més experts. Amb una alçada de 1.294 metres es considera el pic costaner més imponent de l'illa, i per assolir-ne el cim cal superar un desnivell de 900 metres i unes 5 hores de camí (2 són de baixada).

Deixem el cotxe al costat d'un camp de futbol situat a la carretera que va de Porto a Piana. El camí perfectament senyalitzat comença dins d'un bosc de pins que es comença a enfilar pel fons d'una plana vall.

Sortint dels arbres i per un terreny rocós i ple de sargantanes anirem seguint els pedrons fins al coll de Bocca de Piazza, on entrem de cop i volta en un paisatge rocós d'allò més lunar on les cabres ens donen la benvinguda.

La vegetació deixa pas a unes formacions rocoses úniques anomenades les Calanches, que ens ofereixen unes parets rugoses i de tons vermellosos que ens envolten per tots cantons. Als darrers metres rocosos cal grimpar en alguns passos i per això és important i molt recomanable fer l'ascensió en bon temps.

Les vistes des del cim, de Porto als nostres peus, el Golf de Porto i les serralades muntanyoses del centre de l'illa de quasi 3.000 metres són, segons els estàndards corsos, de les millors del país.


3. Mont Cinto

Amb 2.706 metres estem davant del sostre del país i envoltats d'un massís granític que ens recorda clarament els nostres Pirineus. L'ascensió més concorreguda és per la vall d'Asco, però nosaltres pujarem per la vessant sud-est, des de la vall de Niolo que és més tranquil·la tot i que amb més desnivell a superar (1.700 metres).

Dormim al càmping de Lozzi des d'on comencem a caminar quan encara no són les 7 del matí. Per començar tenim 7 quilòmetres de pista que només és transitable amb tot terrenys i que nosaltres farem encara de nit.

S'acaba la pista en una cabana on probablement a l'estiu s'hi venguin begudes i menjars. El dia es desperta esplèndid amb els primers raigs de sol acaronant el cim que ja comencem a entreveure davant nostre. Esmorzarem al petit però agradable refugi de l'Ecru, situat a 1.600 metres i que és guardat durant els mesos d'estiu, des d'on les vistes del cim són imponents.

Ara és quan comença la dura ascensió. Primer per un camí en zig-zag esquivant petites tarteres i intentant seguir algun herbei ple de nerets. Quan la vegetació s'acaba, les tarteres es converteixen en blocs més grans que el camí va esquivant.

Els pedrons ens guien fàcilment i de tant en tant hem de grimpar per superar alguns ressalts. Arribem a un petit coll sota una agulla de roca groguenca pels líquens, i tot seguit ens enfilem recte amunt per canals força estretes on hem de vigilar de no fer caure pedres.

Propers al cim, ens ajuntem amb el camí que ve de la vall d'Asco, i superem els últims metres grimpant per un terreny ara molt menys descompost.

Les vistes des del cim són esplèndides. L'esvelta Paglia Orba (2.525m) a primer terme, es retalla sobre el mar que podem distingir entre la suau calitja pels quatre cantons. En dies molt clars fins i tot es pot veure els Alps i les illes de la Toscana.

El que sí podem distingir és el Capo d'Orto i les Calanches, cap al sud-oest. Som al punt més alt de l'illa, i es nota ja que tot el que veiem ho tenim sota els nostres peus. Les 5 hores de dura ascensió han valgut la pena.

Al vespre i per celebrar-ho, anirem a sopar a Corte, la que va ser capital de la Còrsega independent del segle XVIII, i on encara actualment es respira un aire de patriotisme força intens i on la presència de l'única universitat de l'illa fa que l'atmosfera sigui d'allò més viva.


4. La Capandula al Cap Cors

El Cap cors, ubicat a la part més septentrional de l'illa, ha estat durant molt segles una part oblidada. Encara ara, els Cap Corsins tenen un caràcter diferent i encara notes que estàs en un territori diferent del de la resta de Còrsega.

Entre les petites poblacions de Macinaggio i Bracaggio s'estén la petita reserva natural de la Capandula, amb maquis i aigües transparents que només pot ser visitada a peu tot seguin un altre camí de ronda. Farem una volta circular d'unes tres hores que ens durà als llocs més espectaculars de la zona.

Comencem a caminar per la platja de Macinaggio i arribem a la cala de Tamarone, on comença realment el camí de ronda o Sentier du Douanier. Resseguim un sortint de mar que es trenca mar endins formant les petites illes de Finocchiarola.

Molt més a l'oest, i ja que el dia és molt clar, podem distingir l'illa d'Elba on Napoleó va estar desterrat uns anys de la seva vida. Tot i que Napoleó va néixer a Ajaccio, cap cors se sent orgullós de les seves gestes ja que sempre van anar en defensa dels interessos francesos i no pas dels corços.

Seguim per un camí envoltat de dens maquis que ens porta a la petita i isolada capella romànica de Santa Maria, que ara és una barreja d'estils del segle X i del segle XX amb un absis de cada segle. Des d'aquí ja podem veure la torre genovesa de Santa Maria; una torre mig derruïda de tres pisos envoltada quasi completament per les aigües del Mediterrani construïda al segle XVI per intentar parar els pirates moros provinents del Nord d'Àfrica.

Envoltant la torre hi ha les petites però paradisíaques platges de Cala Genovese i Cala Francese, on hi descansem tot banyant-nos i jugant amb els crancs, abans de retornar a la Cala de Tamarone per l'interior, tot travessant grans extensions de vinyes que produeixen el Muscat, un vi semblant al moscatell però molt més afruitat i que és tot un símbol de la gastronomia corsa.


PIRINEOS ORIENTALES - Relato de una escapada a Pirineos Orientales, 2022 - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2022]
FRANCIA - Guía de viaje al valle del Loira, París y Disneyland Paris - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2019]
PROVENZA - Guía de una escapada a la Provenza - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2019]
OCCITANIA - Guía de una escapada a Narbona, Béziers y Pézenas - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2018]
OCCITANIA - Guía de una escapada a Montpellier y el departamento de Hérault - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2018]
OCCITANIA - Guía de una escapada a Toulouse y Albi - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2017]
GIRONDA - Guía y relato de un viaje a la Gironda y Burdeos - Suanda, Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [2017]
Relato de una escapada de 5 días a París - David Crivillers i Judith Sánchez [2012]
Relato de un viaje de España al Cáucaso en autocaravana - Piki y Enrique (Abueletes) [2011]
Relato de una escapada a la Camarga francesa - Jordi Rodríguez & Marta Colomer [2008]
Relato de un viaje a Alsacia - José Luís García López [2008]
Ruta de los Cátaros - RM Comunicación [2007]
Relato y guía de una escapada a la Auvernia - Manel Cristóbal [2005]
Viaje a Suiza y Chamonix - Rafel Campoy [2005]
Guía y relato de un viaje a Perigord - Manel Cristóbal [2004]
CÓRCEGA - Guía y relato de un viaje a Córcega - Yolanda & Toni (Viatgeaddictes) [1991]