Guia i relat d'un viatge de tres setmanes a Irlanda i Irlanda del Nord

Dia 1: Barcelona - DUBLÍN - ROUNDWOOD - AVONDALE FOREST PARK - RATHDRUM

El nostre vol de Ryanair es va enlairar de l'aeroport Barcelona / El Prat a les 10:35 i va aterrar en l'aeroport de Dublín a les 11:45 hora local (-1 hores), sent 2 hores i 10 minuts de vol efectiu.

Després de recuperar l'equipatge facturat i recollir en l'oficina de Sixt el cotxe que havíem llogat, un Toyota Corolla bastant nou, vam sortir de l'aeroport i vam agafar l'autopista M50 que circumval·la la ciutat de Dublín pel seu costat occidental.

En l'extrem sud de la M50 vam connectar amb l'autovia M11 i l'abandonem poc després en la sortida 8 (Greystones). Aquí vam agafar la carretera R755, sent el nostre primer contacte amb les estretes vies irlandeses. Ens vam aturar a dinar alguna cosa en el petit poble de Roundwood, situat a una altura de 238 metres sobre el nivell de la mar, per la qual cosa és una de les poblacions més altes d'Irlanda (!!).

Després de deixar l'equipatge en l'allotjament d'avui, a Rathdrum, ens vam dirigir a l'Avodale Forest Park, amb diversos camins a peu per un preciós bosc. Al final de la tarda tornàrem a Rathdrum per a visitar el seu petit i agradable nucli urbà. En la plaça principal d'aquest poble es van rodar algunes escenes de la pel·lícula Michael Collins.

Dia 2: RATHDRUM - GLENDALOUGH - WICKLOW GAP - CARLOW

Glendalough i el seu complex monàstic

A primera hora del matí sortírem amb el cotxe en direcció a Glendalough (són 13 km per la R755). En arribar aparquem el cotxe al costat del Glendalough Visitor Centre.

Vam començar la visita a aquest extraordinari lloc visitant el preciós complex monàstic.

A continuació, vam seguir el camí anomenat Green Road que passa al costat del Lower Lake i finalitza al costat de l'Upper Lake (3 km anada i tornada).

En arribar a l'extrem oriental de l'Upper Lake seguírem el camí anomenat Miner's Road (5 km anada i tornada).

L'entorn natural d'aquests llacs és molt bonic i és del millor que es pot visitar en el comtat de Wicklow.

Havent dinat en el súper-recomanable restaurant Wicklow Heather, vam prendre la carretera R756 cap a l'oest i uns km després ens vam aturar en un lloc elevat anomenat Wicklow Gap, amb excel·lents vistes sobre les muntanyes i les valls dels voltants.

Seguint carreteres secundàries arribàrem a Carlow ja ben entrada la tarda. Després de deixar l'equipatge en l'allotjament reservat per a les tres pròximes nits, vam anar fins al centre de Carlow per a fer un passeig i comprar en un hipermercat Tesco tot el necessari per als esmorzars i sopars dels següents dies.

Dia 3: CARLOW - CURRACLOE - WEXFORD - CASTELL JOHNSTOWN - KILMORE QUAY - CARLOW

Aprofitant que el dia era molt assolellat i la temperatura molt agradable, vam començar la jornada recorrent els 75 km de carretera (bàsicament per la N80) que ens van portar fins a la platja de Curracloe, una de les més populars d'Irlanda i amb mereixement.

Aquesta llarga i preciosa platja de suau sorra daurada és segura per al bany i compta amb la Bandera Blava.

Imatge de la platja de Curracloe

La platja queda resguardada per unes altes dunes que es mantenen unides per una densa capa d'herba, la qual cosa dóna més bellesa, si cap, a l'entorn.

A causa de la seva similitud amb la platja d'Omaha, en la Normandia francesa, aquí es va filmar la seqüència del desembarcament aliat en el Dia-D de la coneguda pel·lícula Salvem al soldat Ryan.

Cap al migdia vam marxar fins a la propera ciutat de Wexford, situada a uns 12 km, on vam aprofitar per a dinar un plat del dia en el bar The Centenary Stores. A continuació, passejàrem pel centre de la ciutat per a visitar els punts d'interès que esmentava la nostra guia de viatge.

Amb el cotxe ens vam dirigir cap al Castell de Johnstown, situat als afores de Wexford, a uns 7 km. Quan hi arribàrem ens vam trobar amb que estava tancat l'accés a la finca on se situa el castell i ens vam haver d'acontentar amb fotografiar el castell i part dels jardins des del reixat d'entrada.

Des d'aquí vam conduir altres 18 km cap al sud, fins a arribar a Kilmore Quay, un poble de pescadors que posseeix algun edifici interessant i que ofereix unes boniques vistes sobre les illes Great Saltee i Little Saltee.

A última hora de la tarda vam tornar cap a Carlow, en un trajecte de 90 km per carreteres secundàries. Quan vam arribar al nostre allotjament, vam aprofitar que encara era de dia per a fer una passejada pels voltants de la casa, sobretot per les ribes del riu Barrow i les seves illes fluvials, el qual serveix de frontera natural entre els comtats de Carlow i Laois.

Es tracta d'un lloc preciós, sobretot amb la llum de primera hora del matí o última de la tarda.

Dia 4: CARLOW - DUNGANSTOWN - JFK ARBORETUM - THOMASTOWN - ABADIA JERPOINT - KILKENNY - CARLOW

De bon matí sortírem de Carlow amb destinació a Dunganstown. Són uns 80 km seguint l'autovia M9 i a continuació la N26, per a acabar prenent una estretíssima carretera local. Pel camí creuàrem l'espectacular i modern pont Rose Fitzgerald Kennedy.

El nostre objectiu era visitar The Kennedy Homestead, un interessant museu que ocupa la casa on va néixer i va viure Patrick Kennedy, el besavi de John F. Kennedy, abans que emigrés als Estats Units amb la seva família.

En l'interior de la granja The Kennedy Homestead

Vam pagar 8 €/adult i 4 € per la nostra filla en concepte d'entrada.

Una persona ens va fer una introducció sobre el clan Kennedy i a continuació vam poder recórrer per lliure l'exposició audiovisual que explica qui és qui en el clan Kennedy al llarg de diverses generacions i a banda i banda de l'Atlàntic.

També es descriu la visita que va fer JFK a aquest lloc al juny de 1963, amb la finalitat de visitar la casa dels seus ancestres i conèixer a la branca irlandesa de la seva família.

Com a anècdota, dir que vam poder parlar amb Patrick Grennan, filla de Johanna Ryan i cosí de JFK per part de la seva família materna.

Acabada aquesta interessantíssima visita vam anar fins al proper JFK Arboretum , un enorme jardí de 252 Ha. dedicat a la memòria de John F. Kennedy. Conté 4.500 espècies d'arbre i arbustos de totes les regions temperades del món. És un lloc meravellós, amb nombroses rutes que recorren els diferents tipus de bosc.

Des d'aquí ens vam desplaçar 35 km cap al nord per carreteres locals fins a arribar a . Thomastown, una petita població on vam aprofitar per a dinar alguna cosa. Després vam fer un volt pel centre del poble. Des del pont que hi ha en l'entrada sud, sobre el riu Nore, les vistes són molt boniques.

Seguint la R448 cap al sud-oest durant 3,5 km arribàrem fins a la Jerpoint Abbey. A causa de la pandèmia el centre de visitants estava tancat, però es podien visitar gratuïtament les restes d'aquesta bonica abadia cistercenca del s. XII. El lloc ens va agradar molt i va valer molt la pena.

Restes del claustre de l'abadia Jerpoint

I per a acabar el dia vam recórrer 20 km cap al nord per anar fins a la ciutat de Kilkenny, on passejàrem pels voltants del seu imponent castell (ja estava tancat al públic) i el seu meravellós centre històric.

I des de Kilkenny vam tornar a Carlow per la ràpida autovia M9, en un recorregut d'uns 36 km.

Dia 5: CARLOW - KILKENNY - CASHEL - KILLARNEY

A primera hora del matí vam tornar a Kilkenny per a completar la visita que havíem fet en la tarda del dia anterior.

La nit anterior havíem reservat a través del seu web les entrades gratuïtes per a visitar el castell de Kilkenny. Vam gaudir molt d'aquesta visita que vam poder fer completament per lliure. A la sortida passejàrem pels seus bonics jardins, amb unes meravelloses vistes sobre el riu Nore.

Vista del castell de Kilkenny des dels jardins a la vora del riu Nore

I abans de marxar de Kilkenny vam tornar a anar a la Butler House, un preciós edifici d'estil georgià ocupat ara per un hotel i que es troba situat enfront del castell. Vam passejar pels seus bonics jardins exteriors i vam fer fotos de l'edifici amb una llum diferent a la d'ahir a la tarda.

Acabada la visita vam iniciar el llarg trajecte de 200 km fins a Killarney, la nostra destinació final d'avui. Sortírem de Kilkenny per la R693 i més endavant vam connectar amb l'autovia M8, sempre en direcció oest.

En passar pel costat de la ciutat de Cashel ens vam desviar per anar a veure el seu imponent Rock of Cashel, un lloc històric fortificat amb restes de nombrosos edificis i que és visible des de molt lluny.

Visitant la fortalesa de Rock of Cashel

Deixàrem el cotxe en l'aparcament de pagament del lloc i vam visitar gratuïtament la fortalesa.

I és que, com a conseqüència de les mesures especials per la pandèmia de Covid-19, la visita era necessàriament per lliure i gratis.

És una visita molt interessant i amb unes vistes meravelloses sobre els voltants.

Acabada la visita, vam anar fins al centre de la ciutat de Cashel i vam dinar un típic plat irlandès en el O'Neills Restaurant.

Després del menjar vam reprendre el viatge cap a la ciutat de Killarney, a on arribàrem passades les 5 de la tarda.

Deixàrem l'equipatge a l'apartament i vam anar a fer un volt a peu per l'animat centre de la ciutat fins que es va fer fosc.

Dia 6: KILLARNEY - RUTA RING OF KERRY + SKELLIG RING - ILLA VALENTIA - KILLARNEY

Aquesta jornada fou un dia llarg i intens, perquè vam dur a terme la ruta turística Ring of Kerry, un itinerari circular per la península d'Iveragh, amb inici i final en la ciutat de Killarney, i que és una de les més populars a l'illa d'Irlanda.

A més, vam incloure una altra ruta dins de la ruta principal, coneguda amb el nom de Skellig Ring, així com la visita a l'illa de Valentia. És el que es diu un dia complet!!.

Tot aquest recorregut es pot fer perfectament en un sol dia (llarg), però per a gaudir amb més calma dels increïbles paisatges i atraccions que hi ha al llarg de la ruta, potser seria recomanable partir-lo en dues jornades.

Seguint les indicacions de l'oficina de turisme en Killarney, vam fer el recorregut en el sentit de les agulles del rellotge, anant primer pel sud de la península d'Iveragh i tornant pel nord.

En el camí cap a la cascada Torc (Kyllarney N. P.)

La raó que ens van donar és que els autobusos turístics fan aquesta ruta a l'inrevés, en sentit anti-horari, per la qual cosa és millor trobar-se'ls de cara que anar darrere d'un autobús sense possibilitat d'avançar en quilòmetres.

El cert és que no ens vam trobar pràcticament cap autobús en tot el recorregut, però suposem que fou degut a la situació especial de poc turisme causada per la pandèmia.

Sortírem a primera hora del matí de Killarney per la N71 cap al sud. La nostra primera parada va ser per a veure la cascada Torc, situada a 7 km de Killarney i dins dels dominis del Killarney National Park.

La cascada en si, de 20 metres d'altura, no és res de l'altre món, però l'entorn boscós és molt bonic i val la pena aturar-s'hi.

Poc després la carretera comença a ascendir i 12 km després ens vam aturar en el mirador Ladies View per a gaudir de les meravelloses vistes sobre el llac Upper Lake i muntanyes dels voltants. Poc després passàrem pel punt més alt d'aquesta carretera, l'anomenat Moll's Gap, on la N71 vira cap al sud-est.

La carretera descendeix fins a arribar a Kenmare. En aquesta població vam fer un volt pel centre, sense arribar a baixar del cotxe, abans de prendre la N70 cap a l'oest. A partir d'aquí la carretera transcorre per la riba nord del fiord Kenmare Bay. Els paisatges són molt bonics, amb alguns miradors al llarg de la ruta.

Passem per Sneem i uns quilòmetres més endavant arribàrem a Caherdaniel, on ens vam desviar per una via secundària indicada amb el rètol Derrynane House.

Vista de la preciosa platja de Derrynane

Poc després arribàrem a un aparcament on vam deixar el cotxe. Al costat d'ell es troba la Derrynane House, la llar de Daniel O'Connell, un important polític i home d'estat irlandès del s. XIX. Però el nostre veritable interès aquí, estava en la meravellosa platja de Derrynane, situada a escassos 300 metres de la casa.

Val molt la pena fer una passejada vorejant la badia fins arribar a l'illa Abbey (en realitat és una península), on es troben les restes de l'antiga abadia de Ahamore. Un paisatge natural absolutament fotogènic.

Deixem Derrynane i vam tornar a la N70. Poc més endavant ens vam aturar en el mirador Com an Chiste, amb unes vistes fantàstiques sobre el litoral. I així arribàrem fins a Waterville, on ens vam aturar per a dinar en el restaurant An Corcan, molt recomanable.

Havent dinat vam fer una passejada pel front marítim d'aquesta població, seguint l'anomenat Waterville Heritage Trail, el qual inclou l'estàtua de bronze de Charlot, un homenatge a Charles Chaplin i el seu conegut personatge, ja que Waterville era un dels llocs preferits de l'actor per a passar les vacances amb la seva família.

Continuem la ruta per la N70 i uns quilòmetres més al nord ens vam desviar per la R567 per a iniciar la ruta Skellig Ring, la qual voreja el litoral de la petita península d'Skellig que forma part de la península d'Iveragh. Més endavant, la R567 desemboca en la R566 i vam continuar cap a l'oest.

En arribar al mirador Cúm an Easpaig, situat dalt d'un petit coll, ens hi vam aturar, però en aquell moment les vistes eren molt limitades a causa de la boira que s'havia format en aquesta part de la costa.

I un parell de quilòmetres més endavant ens vam aturar també en l'aparcament per a visitar els Kerry Cliffs. El preu de l'entrada per a accedir a la zona de miradors sobre els penya-segats era de 4 €/persona. Valoràrem si entrar o no, però la boira que persistia en aquell moment ens va desanimar a fer-ho i vam continuar amb la nostra ruta.

En arribar a Portmagee creuàrem el pont que permet accedir per carretera a l'illa de Valentia. A l'altre costat del pont seguírem per la R565 en direcció a Knight's Town, la principal població de l'illa de Valentia.

En arribar a Knight's Town vam prendre la carretera que voreja l'illa pel seu costat nord per anar fins al far de l'illa de Valentia.

L'estreta carretera que permet arribar fins al far ofereix unes vistes espectaculars d'aquest costat de la costa d'Skellig. Quan arribàrem al far ja era tard (per als horaris irlandesos) i no vam poder visitar-lo, però vam poder passejar pels voltants i gaudir d'aquests paisatges tan salvatges.

Vistes sobre les illes Skellig des del Telegraph Field Valentia Island

Des del far vam pujar per la carretera que arriba fins al cim de la muntanya Geokaun, el més alt de l'illa, per la qual cosa ofereix unes vistes espectaculars. Continuàrem per la carretera que va cap a l'oest de l'illa per la seva part més elevada i així arribàrem al Telegraph Field Valentia Island, un lloc històric que commemora la instal·lació reeixida del primer cable submarí transatlàntic de comunicacions que va permetre el 5 d'agost de 1858 l'enviament de missatges entre l'illa de Valentia i Trinity Bay en la península de Terranova (Canadà).

Però a més de la placa que commemora aquesta efemèrides, el millor de tot són les increïbles vistes que hi ha des d'aquest punt sobre la costa, els penya-segats i les illes Skellig. Senzillament espectaculars.

Amb aquestes imatges gravades en la retina, vam reprendre la llarga ruta de retorn a Killarney. De tornada al cotxe, creuàrem el pont cap a Portmagee i vam prendre la R565 en direcció a Cahersiveen. Després la N70 fins a Killorglin i a continuació la N72 fins arribar a Killarney.

Per a celebrar un dia tan intens, vam anar a sopar a un restaurant en la zona de l'Old Milk Market de Killarney.

Dia 7: KILLARNEY - MUCKROSS HOUSE - KILLARNEY N. P. - CORK - BALLYCOTTON - BALLYMACODA

A primera hora del matí sortírem amb direcció sud per anar a la Muckross House, a 7 km del centre de Killarney, en el límit nord del Killarney National Park.

Aquesta impressionant mansió d'estil Tudor fou construïda a mitjans del s. XIX en la petita península de Muckross, entre els llacs Muckross i Lough Leane.

La mansió Muckross House i els seus jardins (Killarney National Park)

En la nostra visita vam recórrer els seus preciosos jardins i admiràrem els bonics paisatges lacustres enfront de la casa. A continuació vam pagar l'entrada per a l'activitat Muckross Traditional Farms (8 €/adult i 3 €/nens), un recorregut a peu per diferents granges tal com eren un segle enrere, on els nens/es poden veure i tocar nombrosos animals de granja, a més d'aprendre diferents aspectes de la vida rural en el passat. És una activitat orientada a famílies, on els més petits s'ho passen genial. Molt recomanable.

Acabada la nostra visita a Muckross vam tornar al cotxe per a posar rumb cap a Cork, a 88 km per la N22. Quan arribàrem a la ciutat de Cork vam aparcar en un pàrquing del centre, al costat del conegut English Market.

Després de dinar alguna cosa en un restaurant de la zona, vam fer una passejada pel centre de la ciutat, sobretot per l'animada zona comercial al voltant del carrer St. Patrick's i per la riba del riu Lee. Molt recomanable entrar en l'edifici ocupat per l'English Market, un mercat de comestibles amb molta història.

Conclosa la nostra visita al centre de Cork vam tornar al cotxe per a recórrer els 40 km fins a Ballymacoda, on es troba l'allotjament que teníem reservat per a la nit.

Vistes des del camí de Ballycotton sobre els penya-segats

Després de deixar l'equipatge en el B&B, vam pujar de nou al cotxe per anar fins a Ballycotton, un poblet situat sobre una península, a 11 km de l'allotjament.

En arribar a aquest poble, vam aparcar el cotxe i vam recórrer un bon tros del Ballycotton Cliff Walk.

Es tracta d'una bonica ruta a peu que transcorre per la vora dels penya-segats que hi ha en la costa entre Ballycotton i Ballyandreen, amb unes vistes molt boniques.

En finalitzar aquesta ruta a peu, d'anada i tornada, vam buscar un lloc on sopar a Ballycotton.

Vam provar amb l'original i modern restaurant Sea Church, el qual està adossat a una antiga església, però desafortunadament estava ple i no vam poder quedar-nos-hi. Així que vam optar pel The Schooner Bar, un pub tradicional irlandès on sopàrem acceptablement bé.

Dia 8: BALLYMACODA - ADARE - LIMERICK - ATHENRY - KILCOLGAN

En aquesta jornada, vam recórrer un llarg trajecte cap al nord de més de 200 km, fins prop de Galway. I en aquest desplaçament vam creuar els comtats de Cork, Limerick, Clare i Galway.

En el nostre pas pel comtat de Limerick, on vam visitar Adare i Limerick, la seva capital, vam poder veure innombrables pancartes, banderes i rètols de felicitació per la recent victòria de l'equip del comtat en la final de l'All-Ireland Senior Hurling Championship, la principal competició de hurling en el món.

En la final d'enguany, disputada el 22 d'agost en l'estadi Croke Park de Dublín, es va donar la circumstància que l'equip del comtat de Limerick havia vençut a l'equip del veí comtat de Cork.

Cases tradicionals irlandeses a Adare

No va deixar de sorprendre'ns la passió amb la qual es viuen els esports a Irlanda, sobretot els d'origen gaèlic, com el futbol gaèlic, el hurling i el camogie.

Els afeccionats irlandesos posen banderes dels seus equips en el cotxe, al jardí de casa, a la roba, i a saber on més.

Tornant al nostre relat, des de Ballymacoda vam encadenar successives carreteres secundàries fins a connectar amb la N20 i en arribar a l'altura de Ballybronogue ens vam desviar uns km per anar fins a Adare.

Adare és un bonic poble amb nombrosos punts d'interès, entre els quals cal destacar el castell Desmond, el priorat Augustinià, l'abadia franciscana o l'abadia trinitària.

Però en el seu carrer principal destaquen especialment les nombroses i boniques cases tradicionals irlandeses, molt cridaneres per les seves gruixudes teulades cobertes de palla.

Després de l'agradable visita a Adare, continuem viatge cap a Limerick, uns 18 km cap al nord-est.

En arribar a la ciutat de Limerick, la capital del comtat d'igual nom, vam cap al centre per a buscar un lloc on dinar quelcom. Vam triar el restaurant Hook & Ladder, on vam menjar bastant bé.

Després de dinar, vam fer un volt pel centre de Limerick i vam passejar pels voltants del pont Ennis Rd, el qual travessa el riu Shannon.

El castell King John, el pont Thomond i el riu Shannon (Limerick)

I ja a l'altre costat del riu Shannon, vam anar fins a l'altura del pont Thomond per a veure de prop el bonic castell King John.

Vam reprendre la ruta amb el cotxe i vam recórrer 76 km més des de Limerick fins arribar a l'allotjament que teníem reservat per a les següents nits a Kilcolgan, no gaire lluny ja de la ciutat de Galway.

Quan arribàrem a l'allotjament vam deixar-hi l'equipatge i, com que encara quedaven unes poques hores de llum, vam posar rumb cap a Athenry, a 18 km de Kilcogan.

En la població de Athenry vam poder veure el seu castell, les restes de la muralla de la ciutat i una abadia en ruïnes, a més de passejar pel seu centre històric.

Dia 9: KILCOLGAN - CASTELL DUNGUAIRE - CLIFFS OF MOHER - ENNISTYMON - POULNABRONE DOLMEN - KILCOLGAN

A primera hora del matí sortírem de Kilcolgan, connectant amb la N67 cap al sud-oest. La primera parada del dia va ser al castell de Dunguaire, situat sobre un promontori al costat de la mar, en un lloc molt fotogènic.

Més endavant ens vam desviar per la R477 per anar seguint la línia de costa. Deixem Doolin enrere i vam prendre la R478 per a arribar als penya-segats de Moher.

Vista dels penya-segats de Moher

En entrar en l'aparcament dels Cliffs of Moher vam pagar l'entrada: 10 €/adult. Des d'aquí vam anar caminant fins a la vora del penya-segat. Vam recórrer els penya-segats des de la torre O'Brien fins al Mirador Sud, gaudint d'unes vistes extraordinàries sobre els propis penya-segats, amb una altura que va dels 120 als 220 metres sobre el mar, així com sobre les illes Aran, situades enfront d'aquesta costa del comtat de Clare.

Aquest lloc és una veritable meravella de la natura. En els penya-segats de Moher vam passar una llarga estona, gaudint del lloc i fent milers de fotos.

Després vam tornar al cotxe i vam posar rumb cap a Ennistymon. Pel camí ens vam aturar en un restaurant al costat de la carretera per a dinar. A Ennistymon vam anar a veure les seves cascades, amb poca aigua en el moment de la nostra visita, així com alguns bonics edificis que vam veure al carrer principal.

Des d'aquí vam anar fins a un lloc anomenat Poulnabrone Dolmen, situat uns 21 km al nord-est de Ennistymon, al costat de la R480. Es tracta d'un dolmen neolític inusualment gran, situat en una zona elevada i desolada. És un lloc molt bonic i interessant, ens va agradar molt.

El dolmen de Poulnabrone i el seu desolat entorn (Burren N. P.)

També vam anar a un lloc molt proper, anomenat Caherconnell Stone Fort, però quan hi vam arribar ja estaven tancant l'accés i no vam poder entrar. Es tracta d'un assentament circular fortificat de l'època medieval.

Tots dos llocs arqueològics es troben enmig d'un paisatge molt peculiar, en una zona anomenada Burren, d'origen càrstic. Part d'aquesta zona ha estat designada com a parc nacional, donant lloc al Burren National Park.

I des d'aquí vam tornar cap al nostre allotjament, situat a uns 36 km. El nostre navegador ens va fer passar per alguna pista infernal que creuava aquesta zona tan desolada, remota i solitària, sense ni tan sols una granja a la vista. Tot i així vam aconseguir acabar connectant amb la N67 de tornada cap a casa.

Dia 10: KILCOLGAN - CLONMACNOISE - SHANNONBRIDGE - GALWAY - BEARNA - KILCOLGAN

Ahir a la nit havíem reservat per Internet entrades (gratuïtes) per a avui al matí a Clonmacnoise, un monestir paleocristià en ruïnes que va ser fundat en el s. VI al costat del riu Shannon.

En el recinte de Clonmacnoise, un monestir en ruïnes

Per a arribar a Clonmacnoise, situada uns 70 km a l'est de Kilcolgan, vam començar prenent diverses vies secundàries fins a connectar amb la N65 primer i l'autopista M8 després. En aquesta autopista vam trobar el primer peatge del nostre viatge, pagant 1,5 €/trajecte.

Un cop arribats a Clonmacnoise, vam recórrer els diferents punts d'interès de l'emplaçament, situat enmig d'un bonic paisatge, al costat del riu. En el recinte hi ha nombroses creus celtes, espectaculars. La visita a aquest lloc és molt interessant i disfrutable.

En el camí de retorn cap a Galway, ens vam aturar en la bonica població de Shannonbridge, a només 8 km a l'oest de Clonmacnoise per la R444. Deixàrem el cotxe aparcat al carrer principal del poble i vam creuar caminant el llarg pont de pedra sobre el riu Shannon per anar a dinar al restaurant que avui dia ocupa el fort que van construir els anglesos en el s. XIX per a defensar-se de les tropes napoleòniques.

En aquest punt el riu Shannon serveix de frontera natural entre els comtats d'Offaly i Roscommon. Al costat del riu, en el costat oest, hi ha restes d'altres fortificacions d'aquesta època. Des del pont o des de tots dos costats del riu, les vistes són meravelloses, sobretot assaborint un gelat de The Boatyard Cafe.

Las fotogéniques cases de colors enfront del riu Corrib (Galway)

Després vam reprendre la ruta i vam posar rumb cap al centre de Galway, uns 74 km a l'oest d'aquí per la M8.

Vam aparcar el cotxe en el carrer Market St, en ple centre de Galway. Vam fer un recorregut a peu pel seu compacte centre: Latin Square, la plaça Eyre o l'Spanish Arch.

També vam passejar per la riba de riu Corrib fins arribar a la seva imponent catedral i vam anar a una zona enjardinada al costat de l'Eglinton Canal per a veure la típica imatge sobre la façana de la ciutat des de l'altre costat del riu.

Abans que es fes fosc, ja amb el cotxe, vam seguir la carretera R336 que voreja la costa cap a l'oest de Galway fins arribar a Bearna. Finalment, des d'aquí, vam tornar a Kilcogan.

Dia 11: KILCOLGAN - CASTELL AUGHNANURE - ROUNDSTONE - PLATGES GURTEEN I DOG'S - BALLYCONNEELY - RUTA SKY ROAD - CLIFDEN

A primera hora del matí sortírem de Kilcogan i vam posar rumb cap a Clifden, la nostra destinació final d'avui.

Passat Galway, vam agafar la N59 cap al nord-oest. Abans d'arribar a Oughterard ens vam desviar uns 3 km per anar fins al castell d'Aughnanure, una interessant casa-torre del s. XVI que vam visitar gratuïtament.

De tornada a la N59 i uns 500 metres després del Pines Island Viewpoint vam girar a l'esquerra per a prendre la R341 en direcció a Roundstone.

En la meravellosa platja de Dog's Bay (Roundstone)

En arribar a Roundstone vam continuar uns altres 3 km per la R341 fins arribar a la meravellosa platja de Gurteen Bay. Just darrere d'ella es troba Dog's Bay, una altra platja encara més bella si cap, però com l'accés per les dunes està tallat per una tanca protectora és necessari fer una volta de 3 km amb el cotxe per a arribar a ella. Totes dues platges són absolutament meravelloses i val molt la pena arribar fins aquí.

Vam tornar cap a Roundstone per a dinar i fer una passejada per la zona del port abans de continuar viatge cap a Clifden. Tot i que no és el camí més ràpid, vam preferir continuar per la R341 cap al nord-oest per tal d'anar vorejant el litoral, seguint la ruta Wild Atlantic Way. Pel camí ens vam aturar en alguns miradors amb magnífiques vistes sobre l'accidentada costa, com per exemple als voltants de Ballyconneely.

Quan arribàrem a Clifden vam deixar l'equipatge a l'apartament i sortírem de nou amb el cotxe per a recórrer la ruta escènica Sky Road.

Vistes des del mirador Wild Atlantic Way Discovery Point, en la Sky Road

L'Sky Road és una ruta circular de 16 km que forma part de la ruta costanera Wild Atlantic Way. A destacar, sobretot, el mirador Wild Atlantic Way Discovery Point, situat en el punt més alt de la ruta. Les vistes són senzillament magnífiques. Acabada la ruta, la vam tornar a repetir parcialment, però aquesta vegada passant per una carretera anomenada Lower Sky Road que transcorre a menor cota que l'anterior.

Dia 12: CLIFDEN - ABADIA KYLEMORE - LEENAUN - MAUM - CONG + CASTELL ASHFORD - CASTELL CLIFDEN - CLIFDEN

En la jornada d'avui la nostra ruta transcorre pels dominis del Connemara National Park. Vam sortir de Clifden cap al nord per la N59. Al cap de 20 km ens vam aturar en l'Abadia de Kylemore per a la primera visita del dia.

Vam pagar 15 €/adult per l'entrada a l'abadia de Kylemore, un castell construït a mitjans del s. XIX i que l'any 1920 es va transformar en una abadia de monges benedictines. Es troba situada a la vora del llac Pollacapall.

Vistes sobre el jardí victorià emmurallat de l'abadía de Kylemore

En la visita vam poder recórrer algunes estances del castell, amb panells explicatius sobre la família del doctor Mitchell Henry, el propietari inicial del castell. En l'exterior vam recórrer un camí al costat del llac que ens va portar fins a una església neogòtica i al mausoleu on està enterrat el doctor i la seva esposa. També vam passejar per un bonic camí de 1,4 km fins a arribar al preciós jardí victorià emmurallat que val la pena veure.

Acabada la visita a l'abadia vam continuar per la N59 fins a Leenaun, on vam agafar la R336 cap al sud-est. En arribar a Maum, en l'encreuament entre la R336 i la R345, ens vam aturar en un lloc anomenat Keane's Foodstore, un supermercat (i gasolinera), on vam menjar uns deliciosos sandvitxos.

Després vam continuar per la R345 cap a l'est, recorrent la vall de Maam, fins arribar a Cong, una bonica població famosa perquè l'any 1952 es va filmar aquí la pel·lícula The Quiet Man de John Ford, amb John Wayne i Maureen O’Hara de protagonistes. Cong està situada sobre un istme que connecta els llacs Corrib i Mask.

Començàrem veient l'estàtua de John Wayne i Maureen O'Hara dedicada a la citada pel·lícula. Al costat d'ella es troben les ruïnes de l'abadia medieval de Cong. Després vam anar caminant en direcció al bosc de Cong. Al costat del pont de pedra que dóna accés al bosc es troba la Monk’s Fishing House.

El pont, que està situat en un entorn preciós, permet salvar el braç d'un riu que fa de frontera entre els comtats de Mayo i Galway.

De tornada a Cong , vam continuar caminant 1'5 km cap a l'est per la R345 fins arribar a l'impressionant castell d'Ashford, un castell medieval reconvertit amb els segles a estil victorià i que avui dia és un hotel de gran luxe.

Vista frontal sobre el castell d'Ashford des de la vora del llac Corrib

Passejàrem pels idíl·lics voltants del castell fins arribar a la riba del llac Corrib. Vam tornar caminant fins a Cong, on teníem aparcat el cotxe, i vam agafar la R345 cap a l'oest, via Corr na Mona, fins arribar novament a Maum, on ens vam desviar per la R336 cap al sud.

En arribar a Maam Cross vam prendre la N59 cap a l'oest. I quan arribàrem a Clifden vam deixar el cotxe en l'aparcament que hi ha al costat de l'entrada del camí que va al castell de Clifden.

Des d'aquí vam baixar caminant 1 km per un camí fins arribar al castell, una casa pairal ara en ruïnes i que fou construïda a principis del s. XIX en estil revival gòtic. Les vistes que hi ha des del camí d'accés sobre la costa són molt boniques.

Dia 13: CLIFDEN - RUTA INAGH VALLEY - LEENANE - RUTA R335 + L1824 - WESTPORT - RUTA R317 + R312 + N59 + R313 - BELMULLET - RUTA PENÍNSULA MULLET - BELMULLET

La nostra destinació final d'avui era la península de Mullet. Vam aprofitar aquest llarg trajecte per a recórrer més carreteres escèniques de la preciosa regió de Connemara.

Vam sortir de Clifden per la N59 en direcció est, cap a Galway, però 19 km després ens vam desviar per la R344 per anar en direcció nord, creuant la meravellosa i fotogènica vall d'Inagh.

Al llarg dels 15 km de longitud d'aquesta carretera ens vam aturar diverses vegades per a gaudir dels paisatges d'aquesta vall, sobretot al costat dels llacs Inagh i Derryclare. La R344 desemboca novament en la N59, però aquesta vegada en el seu tram nord, on vam girar a la dreta.

El llac Inagh, en la preciosa vall d'Inagh

En arribar a Leenaun vam agafar la carretera R335 que voreja el bonic fiord per la seva riba nord, passant al costat de les cascades Aasleagh. I uns quilòmetres després, passat Delphi i en arribar a l'altura del llac Doo ens vam desviar a la dreta per a prendre la carretera L1824, una via local que ascendeix en altura i que és absolutament recomanable perquè els paisatges són senzillament colpidors.

Al cap de 20 km per la L1824 aquesta via desemboca en la N59 a l'altura de Liscarney. Vam continuar cap al nord per la N59 i a l'entrada de Westport ens vam desviar a l'esquerra per anar fins a Westport Quay.

Westport Quay ve a ser el barri marítim de Westport i el nostre objectiu aquí era visitar la famosa Westport House i, de pas, buscar un restaurant on dinar.

Quan arribàrem davant la casa ens vam trobar que estava tancada per obres majors de restauració, per la qual cosa vam anar directament a dinar al restaurant Coast Bar, situat a l'interior del Westport Coast Hotel no gaire lluny de la casa. En aquest restaurant vam dinar raonablement bé.

Després del dinar i fer un breu passeig per la zona, vam tornar al cotxe i vam continuar viatge cap a Belmullet. Vam reprendre la N59 cap al nord, creuant el centre de Westport per la seva atractiva plaça de vuit costats (d'aquí el seu nom: Octagon) i continuàrem cap al nord.

En arribar a Newport vam agafar la R317 i més endavant la R312, la N59 novament i la R313. I així arribàrem fins al lloc on es trobava l'allotjament que teníem reservat per a les dues següents nits.

Després de deixar l'equipatge a la casa, donat que encara quedaven unes quantes hores de llum, vam agafar el cotxe i vam anar a recórrer la península de Mullet, un promontori de 33 km de llarg connectat a l'illa principal a través de la població de Belmullet a través d'un estret istme.

L'amplada d'aquesta península varia entre els 200 metres i els 12 km. Només hi ha una carretera que creua aquesta península de nord a sud, la R313. La resta són algunes vies secundàries.

Seguint la R313 vam veure alguna platja bonica, però sobretot són precioses les vistes que ofereix sobre les nombroses illes, penínsules i badies que hi ha al voltant de la zona. La R313 finalitza davant la badia de Blacksod, on es troba el famós far de Blacksod des del qual es va emetre un avís de mal temps a principis de juny del 1944 que va fer retardar als aliats un dia la data prevista inicialment per al desembarcament del Dia-D.

Deirbhiles Twist, en l'extrem sud de la península de Mullet

A 1,5 km al sud-oest del far, a Faulmore, hi ha un altre lloc que ens va agradar molt. Es tracta de Deirbhiles Twist, una obra de l'escultor Michael Boffin. Té forma d'espiral i està formada per 22 pedres de granit que recorden als monuments megalítics. El lloc és molt bonic i màgic, amb unes vistes meravelloses sobre els voltants.

I des d'aquí vam tornar al nostre allotjament, creuant ara la península de sud a nord. Pel camí encara vam poder veure alguns altres llocs característics de la península, com el pou sagrat St Deirbhile's o el castell de Bingham.

Dia 14: BELMULLET - RUTA PER L'ILLA D'ACHILL - CASTELL DOONA - BELMULLET

En aquesta jornada el nostre objectiu era visitar els punts d'interès de l'illa d'Achill.

Així que a primera hora del matí sortírem de la península de Mullet per la R313 cap a l'est, fins a connectar amb la N59 en Bangor Erris. Seguírem per la N59 en direcció sud fins poc abans d'arribar a Mallaranny, on vam girar a la dreta per a seguir per la R319, seguint les indicacions que vèiem.

Aquesta carretera creua un istme per la seva part nord i al cap de 13 km arribàrem a un pont que uneix l'illa principal amb l'illa d'Achill. Vam creuar-lo cap a l'illa d'Achill i 200 metres després del pont ens vam aturar en l'oficina de turisme d'Achill per a obtenir mapes i informació de l'illa que després ens van ser molt útils.

La platja de Keem, a l'illa d'Achill

Vam continuar la ruta agafant la carretera L1405 cap al sud de l'illa. Vam deixar enrere Derreens i uns quilòmetres més enllà trobàrem la Grace O'Malley's Towerhouse (o també Torre Kildavnet), on val la pena aturar-se ja que l'entorn de la torre és bonic.

Seguint la L1405 uns altres 1,5 km ens vam topar amb el mirador Cloughmore, el qual forma part de la ruta Wild Atlantic Way Les seves vistes sobre el mar i els penya-segats són extraordinàries.

I 3,5 km més endavant arribàrem a un altre mirador, el mirador White Cliffs of Ashleam, tant o més impressionant que l'anterior per les seves vistes sobre la badia d'Ashleam i els seus penya-segats de roques blanques.

Passat Dooegal, la carretera deixa la costa i s'interna cap a l'interior de l'illa fins a desembocar en la ruta R319, gairebé enfront del popular restaurant Ted's Bar. Continuàrem per la R319 cap a l'oest fins arribar a Keel, on vam gaudir passejant per la seva bonica (i gran) platja. Vam aprofitar per a dinar en un restaurant proper a la platja.

Després del dinar vam continuar per la R319 cap a l'oest fins arribar al final d'aquesta carretera, al costat de l'espectacular platja de Keem, d'una bellesa sublim. Aquesta platja sol figurar en els primers llocs de les platges més boniques del món. Merescudament.

Extasiats encara per la bellesa de la platja de Keem, vam desfer el camí per la R319 fins a Keel, on ens vam desviar per la carretera Slievemore Rd per anar fins a l'Slievemore Deserted Village, un poble abandonat amb unes 80-100 cases de pedra en ruïnes i situat en un entorn remot i aïllat. A causa de la seva posició elevada, les vistes des d'aquí són boniques.

Després d'aquesta visita vam continuar la visita a l'illa seguint la carretera Slievemore Rd que va per la costa nord d'Achill. En arribar al costat de la bonica platja de Dugort ens vam aturar breument per a fer algunes merescudes fotos i seguírem per la carretera L1406 cap al sud fins a desembocar en la R319, que vam agafar a l'esquerra en arribar a Bun an Churraigh.

Al cap de 3,1 km vam deixar la R319 i giràrem a la dreta per la carretera Mweelin Rd que va cap a Dooega. Seguint aquesta carretera 1,6 km a l'oest arribàrem a un desviament indicat com Barr an Mhionnáin (Minaun Heights) que vam prendre a la dreta per a seguir per una carretera que puja a la muntanya i que 2,9 km després desemboca en un aparcament al costat d'unes antenes de comunicacions.

El cim de Minaun Heights es troba a una altura de 466 metres i en un dia clar (afortunadament el nostre ho va ser) les vistes que ofereix són realment imbatibles, no sols sobre la pròpia illa d'Achill, si no també sobre la badia de Blacksod o l'illa de Clare. Per a millors vista encara, des de l'aparcament podeu seguir una sendera de pujada que condueix al punt més alt, on hi ha una estàtua de la Mare de Déu.

Amb l'ascensió a Minaun Heights vam donar per finalitzada la nostra visita a l'illa d'Achill, la qual va superar àmpliament les nostres expectatives.

Vistas cap a la badia de Keel des de Minaun Heights (illa d'Achill)

En algun lloc havíem llegir que l'illa d'Achill ofereix els millors paisatges costaners de tot Irlanda i amb el plus que no hi ha autobusos de turistes. No podem estar-hi més d'acord, la veritat.

Per a la tornada a Belmullet vam reprendre la carretera R319, creuant el pont cap a l'illa principal i continuant fins a connectar amb la N59 que vam agafar cap al nord.

A Ballycroy està la porta d'entrada al Wild Nephin National Park, tot i que no ens vam aturar perquè ja era tard per a això.

Però abans d'arribar a Cross Hill vam veure un desviament a l'esquerra, indicat amb Doona Castle i Spanish Armada Monument, que immediatament ens va picar la curiositat.

Connectant diverses carreteres locals, i no sense certa dificultat, vam aconseguir arribar al lloc on es troba el castell de Doona (coordenades GPS: 54.0464746, -9.9008112), situat en la part posterior d'una granja, al costat del mar, en una zona tan remota i aïllada que li dóna un aire realment fantasmagòric.

I a 200 metres d'aquest punt hi ha un vell cementiri i església en ruïnes, al costat de la qual hi ha una placa commemorativa del desembarcament aquí el 21 de setembre de 1588 dels 419 mariners que anaven a bord del navili espanyol Rata Santa Maria Encoronada, el qual havia embarrancat en la badia de Tullaghan. Aquest navili formava part de la coneguda expedició militar Armada Invencible.

Ja era tard i des d'aquí vam tornar a Belmullet, connectant amb la N59 primer i la R313 després. Aquesta ruta d'avui va ser bastant improvisada, la veritat, però el resultat no va poder ser millor.

Dia 15: BELMULLET - CARROWMORE - COLLOONEY - SLIGO - LISADELL (LISADELL HOUSE) - MULLAGHMORE (CASTELL CLASSIEBAWN) - DONEGAL

Sortírem al matí de la península de Mullet amb destinació a Donegal. Després d'uns 120 km, gairebé sempre per la N59, vam fer la nostra primera parada del dia en el Cementiri Megalític de Carrowmore.

Estàtua del poeta i dramaturg Y. B. Yeats, a Sligo

Aquest lloc està format per nombrosos monuments megalítics que daten de l'IV mil·lenni a. C.

A causa de la pandèmia, l'entrada era gratuïta i la visita la vam fer per lliure, però trobàrem a faltar plafons explicatius sobre el que estàvem veient.

En qualsevol cas, criden l'atenció els dòlmens de diferent grandària que hi ha en el complex.

Des de Carrowmore vam recórrer els 6 km fins arribar al centre de la ciutat d'Sligo.

En aquelles dates l'Abadia d'Sligo estava tancada per obres de restauració, així que ens limitàrem a passejar pels carrers del centre i al costat del riu Garvoge per a veure alguns dels seus punts d'interès, com l'edifici Sligo Courthouse o el monument dedicat al poeta i dramaturg William Butler Yeats.

Abans de marxar d'Sligo vam aprofitar per a dinar en una agradable terrassa, al costat del riu, del restaurant Camile Thai.

Vam sortir d'Sligo per la N15 cap al nord i poc després ens vam desviar per la L3305 per anar fins a la Lissadell House, una espectacular casa de camp construïda en estil neoclàssic grec, però la vam trobar tancada a causa de la pandèmia. Així que vam tornar cap a la N15, veient des de la carretera la cridanera forma de la característica muntanya Benbulbin.

I pocs quilòmetres després, en arribar a Cliffoney, ens vam tornar a desviar per la R279 en direcció a Mullaghmore, però abans d'arribar a aquesta població ens vam desviar per una carretera local per anar fins al mirador Mullaghmore Head, amb precioses vistes sobre el litoral.

Seguint per la mateixa carretera litoral cap al sud de la península de Mullaghmore arribàrem a un espectacular mirador que és el lloc idoni per a gaudir de les vistes sobre l'escarpada costa d'aquesta península i amb el plus del castell de Classiebawn com a fons de postal. El passat d'aquest castell està lligat al final tràgic de Lord Mountbatten, el qual va ser assassinat l'any 1979 per l'IRA enfront de la costa d'aquesta península.

Litoral de la península de Mullaghmore, amb el castell de Classiebawn al fons

De tornada novament a la N15, vam recórrer els 45 km que ens quedaven per arribar a Donegal. Després de deixar l'equipatge en el&B B que teníem reservat, vam anar amb el cotxe fins al centre de la ciutat de Donegal.

Aquí només vam poder fer un ràpid passeig pels carrers al voltant de la cèntrica plaça Diamond, del castell de Donegal i del riu Eske a causa de la persistent pluja que venia caient des de mitja tarda. De fet, era la primera pluja que vèiem en tot aquest viatge.

Dia 16: DONEGAL - GRIANAN OF AILEACH - DERRY [Irlanda del Nord]

Abans d'entrar en territori d'Irlanda del Nord ens havíem plantejat anar fins als penya-segats d'Slieve League, uns 50 km a l'oest de Donegal, però el dia havia començar una mica plujós i molt ennuvolat i no vam voler arriscar-nos a anar expressament fins allà per a després no poder veure res.

Així que sortírem de Donegal per la N15 amb destinació a Derry, ja en territori nord-irlandès. En arribar a Stranorlar vam prendre la N13 cap al nord i al cap de 39 km, en arribar a Speenogue, vam agafar la L7921 cap a la dreta per anar fins a Grianan of Aileach, a 3 km de la N13.

Grianan of Aileach, un fort circular de pedra en la península d'Inishowen

Aquest fort circular de pedra està situat en el cim d'un turó en la península de Inishowen i és curiós de veure, però el millor de tot són les impressionants vistes panoràmiques sobre els comtats de Donegal, Derry i Tyrone, destacant sobretot les vistes sobre el fiord de Swilly i l'estuari del riu Foyle. Molt recomanable.

Continuàrem per la N13 cap a l'est i al cap de 7 km ens vam desviar per l'A515 primer i per Upper Galliagh Rd després per arribar fins a l'allotjament que teníem reservat per avui. Sense ni tan sols adonar-nos havíem entrat en territori d'Irlanda del Nord.

Després de deixar l'equipatge en el bungalou, amb el cotxe vam anar fins al centre de Derry i el vam aparcar en un gran aparcament al costat de Queens Quay. Des d'aquí vam anar caminant uns 500 metres fins al centre i ens vam dirigir a l'oficina de turisme Visit Derry que hi ha al costat de la muralla.

Després d'obtenir aquí un quants mapes i fulletons informatius vam iniciar la visita a aquesta extraordinària ciutat, de visita més que obligada. Comenàrem per pujar dalt de la seva muralla, per l'entrada que hi ha al costat del Tower Museum. Aquesta muralla envolta gairebé per complet el centre històric de Derry al llarg de gairebé 1,5 km. Des de la posició elevada que proporciona s'obtenen excel·lents vistes sobre la ciutat i els seus voltants.

També vam passejar pels carrers interiors de la zona emmurallada, al voltant de la plaça central The Diamond, aprofitant per a dinar en el restaurant Badger's Bar, on vam menjar bastant bé.

A continuació vam anar fins a Rossville St, en el barri de Bogside, de majoria catòlica i republicana irlandesa, per a veure els seus arxiconeguts murals, els quals han estat i són alhora art, propaganda i un alleujament emocional per als seus residents.

Un dels impressionants murals del barri de Bogside (Derry)

I per al visitant és una forma gràfica d'entendre millor aquest dolorós període històric per al poble nord-irlandès durant la segona meitat del s. XX, conegut aquí amb el nom de The Troubles.

Al voltant d'uns 12 murals, a més del Free Derry Corner o el Bloody Sunday Obelisk Memorial són alguns dels llocs imprescindibles a recórrer en aquesta zona de la ciutat.

Tots ells impressionen pel seu enorme significat i reflex històric.

Després travessàrem el riu Foyle pel cridaner Pont de la Pau cap al costat oriental de la ciutat, el districte de Waterside.

En aquesta zona de la ciutat es trobaven les Ebrington Barracks, unes instal·lacions militars on estaven destacades les tropes britàniques durant l'època del conflicte nord-irlandès. Recentment, l'espai que ocupaven aquests barracons ha estat completament reurbanitzat, donant lloc, per exemple, a Ebrington Square.

Els barris d'aquesta zona de la ciutat són principalment protestants i unionistes (probritànics), a diferència dels que estan a l'oest del riu, que són catòlics i republicans. Un passeig per Bonds St, en el barri de Clooney, ens va permetre veure murals que, lògicament, mostren l'altre costat del conflicte.

Caminant per Ebrington Terrace i St Columb's Rd arribàrem a l'enorme St Columb's Park, un bon lloc pel qual passejar i on una àrea de jocs infantils va fer les delícies de la nostra filla.

I des d'aquí vam caminar de tornada fins al cotxe els 2,4 km de distància, creuant de nou pel pont per a vianants Peace Bridge, fins a Queens Quay, on teníem aparcat el cotxe.

Vam acabar cansadíssims a causa de la llarga caminada per la ciutat, però molt satisfets per tot el que havíem vist. Derry fou, per a nosaltres, una de les grans sorpreses d'aquest viatge.

Dia 17: DERRY - RUTA BISHOP'S ROAD - COLERAINE (MUSSENDEN TEMPLE I DOWNHILL DUMESNE) - MAGHERACROSS VIEWPOINT - CASTELL DUNLUCE - BUSHMILLS - GIANT'S CAUSEWAY - PORTANEEVY VIEWPOINT - KINBANE CASTLE VIEWPOINT - CARRICKFERGUS

En aquesta jornada vam recórrer aproximadament la meitat de la ruta escènica Causeway Coastal Route, la qual ens va semblar senzillament fascinant, quedant-nos amb ganes de molt més. Esperem poder tornar en el futur.

La climatologia, a més, ens va acompanyar molt, ja que vam tenir sol i temperatures càlides tot el dia.

La Causeway Coastal Route és un itinerari de 190 km que voreja la major part de la costa nord-irlandesa, des de Derry fins a Belfast, amb nombrosos punts d'interès al llarg del camí: penya-segats, platges, miradors, muntanyes, castells, petits llogarets, ports costaners i molt més.

Tècnicament es podria recórrer tota aquesta ruta en un sol dia, però sense temps per a gaudir del moment, per la qual cosa ho desaconsellem totalment. Tres dies complets serien suficients per a recórrer-la tota sense presses.

El Temple de Mussenden, a Downhill

En el nostre cas, vam recórrer els primers 100 km de la Causeway Coastal Route, entre les ciutats de Derry i Ballycastle, així com les seves dues últimes parades: Carrickfergus i Belfast.

Sortírem de Derry per l'autovia A2 en direcció nord-est. Passat Limavady vam prendre la Windyhill Rd (B201) i 2,5 km després ens vam desviar a l'esquerra per la ruta escènica Bishop's Rd.

Aquesta carretera forma part de la Causeway Coastal Route i val molt la pena recórrer-la.

La Bishop's Road guanya altura en els seus primers quilòmetres fins arribar al mirador de Gurtmore, el qual ofereix unes vistes impressionants sobre els voltants i, si el dia és clar, arriben fins al comtat de Donegal o les illes de Islay i Jura, situades enfront de la costa escocesa.

Des de Gurtmore la carretera baixa cap a la costa fins arribar a Downhill, on ens vam aturar per a veure el Temple de Mussenden i el Downhill Demesne, un lloc d'obligada visita. L'entrada és gratuïta i el lloc extraordinari, amb el plus d'unes vistes sense igual. A més, aquest és un dels nombrosos escenaris de filmació de Joc de Trons a Irlanda del Nord.

Després, vam deixar enrere Coleraine i el poble costaner de Portrush i la nostra següent parada va ser en el mirador de Magheracross, també amb unes vistes impressionants sobre el litoral nord-irlandès.

I uns 500 metres més endavant ens vam tornar a aturar davant del castell de Dunluce, de l'època medieval i ara en ruïnes. La seva ubicació és realment impressionant. I sí, és un altre escenari de Joc de Trons. Nosaltres ens vam limitar a veure'l i fotografiar-lo des de l'exterior, sense entrar a visitar-lo.

I continuant per l'A2 uns 3,8 km arribàrem a Bushmills, on ens vam aturar per a dinar en l'agradable terrassa exterior del molt recomanable restaurant Bushmills Inn. Havent dinat vam fer una passejada per aquest tranquil i agradable poble, conegut per l'Old Bushmills Distillery de la marca de whisky irlandès Bushmills.

Imatge de la Calçada del Gegant

I uns altres 4 km al nord ens van portar fins a l'extraordinària Calçada del Gegant (Giant's Causeway), una curiositat geològica formada per unes 40.000 columnes de basalt, la majoria hexagonals, que baixen de manera esglaonada cap a el mar.

Aquest lloc natural forma part de la llista de Patrimonis de la Humanitat de la Unesco.

Vam deixar el cotxe en l'aparcament davant de la bonica Giant's Causeway & Bushmills Railway, pagant 8 £ per aquest concepte.

Des d'aquí caminàrem uns 350 metres fins a l'entrada del Centre de Visitants, on no vam haver de pagar res per a iniciar la visita al lloc.

Des d'aquí el camí baixa cap a la costa, passant pel costat de la bonica Bay of the Cow i arribant 1 km després fins a la Calçada del Gegant pròpiament dita. És el camí Blue Trail, el més fàcil, curt i directe.

El paisatge circumdant és molt bonic, però el fenomen geològic que ha donat lloc a aquesta atracció tan popular és del tot extraordinari. Amb més temps disponible seria del tot recomanable recórrer el camí Red Trail, el qual voreja el penya-segat per la seva part superior i ofereix unes vistes elevades sobre la costa. És un camí de dificultat moderada i amb una distància màxima de 3,2 km.

Després de la visita d'aquesta meravella natural, vam tornar al cotxe i vam continuar per la Causeway Rd cap a l'est i uns 4 km després arribàrem a l'aparcament que dóna accés a les restes del castell de Dunseverick.

I 8 km més enllà, seguint la mateixa ruta, arribàrem davant l'entrada al pont de corda Carrick-a-Rede, però ja era tard (tancaven a les 17.30) i no vam entrar.

Val a dir, però, que tampoc teníem un gran interès a fer-ho. Així que vam continuar ruta i 1,5 km després ens vam aturar en el mirador Portaneevy, un lloc absolutament imprescindible. Des d'ell es pot veure el pont de corda, l'illa de Carrick i tot el litoral adjacent. Una autèntica meravella.

Vistes des del mirador Portaneevy sobre l'illa de Carrick

Seguint uns 3,4 km més endavant ens vam desviar a l'esquerra per la Whitepark Rd i 1 km més endavant la carretera finalitza en un aparcament, del qual parteix el camí que voreja el penya-segat fins arribar a les restes del castell de Kinbane. Malauradament, en les dates de la nostra visita, aquest camí estava tancat per treballs de conservació i no vam poder arribar fins al lloc on es troba el castell.

Ja començava a ser tard i des d'aquest punt vam posar rumb cap a Carrickfergus, uns 87 km al sud-est, on ens esperava l'allotjament d'aquesta nit. Continuàrem per Whitepark Rd fins a connectar amb l'autovia A44 i després vam seguir per les autovies A26, A36, A8 i A2 fins arribar a la ciutat de Carrickfergus.

El lloc més emblemàtic d'aquesta ciutat, que forma part també de la Causeway Coastal Route, és l'imponent castell de Carrickfergus. En fer-se fosc vam fer un passeig per l'exterior d'aquest castell normand, així com per alguns carrers del centre.

Dia 18: CARRICKFERGUS - BELFAST - TRIM [Irlanda]

Des de Carrickfergus fins al centre de Belfast són només 18 km seguint l'A2 i la M5 cap al sud.

Un cop arribats al centre de Belfast vam deixar el cotxe en un aparcament de pagament del carrer Grosvenor Rd, a només 360 metres de la plaça Donegall Sq, el centre-centre de la ciutat. Dedicàrem una bona part del dia a recórrer els principals punts d'interès de la ciutat.

Edifici del Belfast City Hall, a Donegal Sq (Belfast)

Vam començar la ruta en el carrer Great Victoria St, on vam veure el bonic edifici de la Grand Opera House, així com de l'històric pub Crown Liquor Salon Belfast o el veí Robinson's. A continuació vam anar a Donegall Sq, on es troba el gran edifici del Belfast City Hall, l'Ajuntament de la ciutat, i al voltant d'ell hi ha diversos monuments commemoratius, com per exemple el Titanic Memorial Garden.

Des d'aquesta plaça parteix la ruta a peu City of Merchants Trail (indicada en senyals amb el color verd clar), la qual seguírem a estones per a descobrir molts llocs interessants del centre. Així vam poder veure els històrics Belfast Entries, uns estrets carrerons comercials que connecten carrers principals, sobretot al voltant de High St i Ann St. Caminant per carrers amb molt de comerç i alguns edificis victorians arribàrem fins a la St Anne's Cathedral, amb la seva característica agulla d'acer de 40 metres d'altura situada sobre la teulada de la catedral.

Al costat d'ella es troba el Buoy Park i darrere St Anne's Square, on se situa el cridaner edifici del Metropolitan Arts Centre (conegut com MAC).

Imatge del carreró Commercial Court (Belfast)

Després vam continuar per Hill St, on trobàrem bonics murals artístics, el cridaner carreró Commercial Court o el preciós edifici històric ara ocupat pel luxós Merchant Hotel, entre moltes altres coses.

De tornada a High St vam veure la icònica Torre del Rellotge Albert Memorial.

Vam passar pel costat de la Jaffe Memorial Fountain i vam entrar en el modern centre comercial Victoria Square per a veure des de dins la seva espectacular cúpula de vidre.

A l'hora de dinar vam triar el restaurant Pizza On The Square , on vam menjar força bé.

Havent dinat i després de voltar una mica més pel centre, vam anar a buscar el cotxe per a desplaçar-nos fins al Titanic Quarter, a l'altre costat del riu Lagan. Aquesta zona de nova urbanització ocupa el que en el passat van ser part de les drassanes Harland & Wolff (H&W) que van construir en aquest lloc l'arxi-famós vaixell Titanic.

El nostre interès en el Titanic Quarter va ser, sobretot, la visita a l'espectacular museu Titanic Belfast, el major museu del món dedicat íntegrament al transatlàntic RMS Titanic i els seus avatars històrics.

El dia anterior havíem comprat les entrades per Internet(19,5 £/adult i 8,75 £/nen) per a assegurar-nos la visita a l'hora que volíem. La visita al museu és molt interessant i amena, explicant l'abans, el durant i el després de l'enfonsament del Titanic, així com el seu context històric. I el modern edifici que hostatja el museu és molt atractiu. Vam passar una molt bona estona visitant aquest museu i va valer la pena el preu pagat.

Acabada la visita al museu vam anar a passejar pels seus voltants, pel dic sec on es troba el vaixell de vapor SS Nomadic, el qual fou construït l'any 1911 per la naviliera White Star Line com a transbordador per als seus grans transatlàntics, entre ells el cèlebre RMS Titanic. Ara el SS Nomadic és un vaixell-museu.

Vam continuar caminant per la zona adjacent dels molls, on estan els apartaments ARC, i vam tornar al cotxe per a recórrer l'avinguda Queens Rd fins al final del Titanic Quarter, passant per davant dels Titanic Studios, l'estudi de filmació d'alguns episodis de la cèlebre sèrie de HBO Joc de Trons.

I per a acabar la nostra visita a Belfast ens vam desplaçar amb el cotxe fins a la zona de West Belfast per a veure algun dels coneguts com a murs de la pau, en realitat barreres divisòries entre els barris catòlics i protestants que tenien com a finalitat evitar enfrontaments entre ells.

Imatge del Mur de la Pau de Cupar Way (Belfast)

Vam recórrer Cupar Way des del principi, en la confluència amb N Howard St i on és possible veure una de les portes que impedia l'accés d'un costat a l'altre del mur, fins al final del carrer, en el costat protestant.

Al llarg d'aquest mur de 5,5 metres d'altura hi ha una gran quantitat de grafitis i pintures murals.

A continuació vam recórrer el costat catòlic, per Springfield Rd i Falls Rd, on vam poder veure el conegut mural Bobby Sands, entre molts altres murals.

Acabada la nostra visita a Belfast, vam sortir de la ciutat cap al sud per l'A12. L'A1 passa al costat del castell de Hillsborough i les ciutats de Banbridge i Newry abans d'abandonar el territori nord-irlandès i tornar als rètols irlandesos expressats en quilòmetres.

Més al sud, ja en la M1, ens vam desviar breument per la R169 per a enllaçar amb la N2. Passat el poble de Collon vam deixar el comtat de Louth i vam entrar en el de Meath.

En el poblet d'Slane vam connectar amb la N51, passant just per davant del bonic castell d'Slane, i uns 27 km després arribàrem a Trim, la nostra destinació final d'avui.

Dia 19: TRIM - DUBLÍN

Després d'un bon esmorzar en l'agradable jardí que hi ha davant de l'allotjament, amb vistes al riu i al castell, vam anar a fer una passejada pels preciosos voltants del castell de Trim, el major castell normand d'Irlanda.

En aquest castell s'han filmat escenes per a diverses pel·lícules i sèries de TV, però potser la més coneguda de totes sigui Braveheart, film de 1995 basat en la vida de William Wallace, un heroi nacional escocès.

El castell normand de Trim

Després d'envoltar el castell vam travessar el riu Boyne pel bonic pont Millenium, només per a vianants, i vam anar a veure les restes de St Mary's Abbey, amb una torre tan alta que es veu des de quilòmetres. Vam travessar una porta de pedra, la Sheep Gate, i vam continuar per un bonic camí que transcorre paral·lel al riu.

Quan arribàrem a l'altura de la carretera R154, vam finalitzar aquest passeig per tan idíl·lic i bonic entorn. Així que vam tornar a l'allotjament a buscar el cotxe i vam posar rumb cap a Dublín, a 47 km d'aquí.

Vam sortir de Trim cap a l'est per la R154 i en arribar a l'altura de Dunshaughlin vam connectar amb l'autopista M4, on vam pagar un peatge de 1,50 €. Quan arribàrem a Dublín ens vam dirigir directament a l'allotjament reservat per a les següents nits, on vam deixar l'equipatge abans d'anar a retornar el cotxe de lloguer, en l'oficina de la companyia Sixt a Malborough St, no gaire lluny de l'allotjament.

Després de dinar en el restaurant Xian Street Food vam caminar pel carrer N Earl St, on vam veure l'estàtua de James Joyce, fins arribar a O'Connell St. Molt a prop es troba l'oficina de turisme, on vam aconseguir mapes i fulletons turístics de la ciutat, així com informació sobre abonaments de transport i sobre l'autobús a l'aeroport.

L'estàtua de James Joyce en el parc de Merrion Square (Dublín)

A continuació vam baixar per l'avinguda O'Connell i vam travessar el riu Liffey pel pont O'Connell.

Ja en la riba sud del riu, vam passejar pels voltants del Trinity College abans d'anar al bonic parc de Merrion Square, on vam veure una altra estàtua dedicada al famós escriptor dublinés James Joyce.

En aquest parc hi ha també una zona de jocs infantil on la nostra filla va gaudir molt.

I la nostra següent parada va ser un altre parc, aquest encara més gran i bonic que l'anterior, el parc de St Stephen's Green, el qual compta també amb una àrea de jocs infantil.

Des d'aquí vam anar en direcció al riu per l'animat carrer comercial Grafton St, seguírem per la riba sud del riu Liffey i vam creaur a l'altre costat pel pont Butt per arribar davant del gran edifici de Custom House, passant al costat del James Connolly Memorial.

Aquí vam seguir pel carrer Amiens St i vam caminar uns altres 700 metres fins arribar al principi de N Strand Rd, on es trobava el nostre allotjament a Dublín.

Vam acabar el dia molt cansats per la llarga caminada urbana, però així vam tenir una impressió ràpida i una primera presa de contacte de la ciutat de Dublín.

Dia 20: DUBLÍN

A primera hora del matí sortírem de l'apartament en direcció a O'Connell St, caminant pel carrer Killarney St.

En la confluència amb el carrer Buckingham Lower St vam veure per casualitat una casa amb una plaques i uns murals artístics que commemoren el fet que l'escriptor irlandès Bram Stoker, conegut sobretot per la seva novel·la Drácula, va viure aquí durant sis anys de la seva vida.

En l'oficina de turisme d'O'Connell St vam comprar tres targetes Leap Visitor Card d'un dia (10 € cadascuna), les quals ens van permetre pujar a qualsevol autobús o tramvia, sense límit, durant 24 hores a partir del primer ús.

Estàtues de sorra en el pati del Castell de Dublín

Vam estrenar aquesta targeta de transport prenent el tramvia per anar fins al barri d'Smithfield, on es troba Jameson Distillery Bow St, un museu que ocupa l'antiga destil·leria on es va destil·lar des de 1780 fins a 1971 el whisky irlandès Jameson.

Nosaltres no vam entrar al museu, però per Bow St vam accedir a l'interior del complex i vam poder veure alguna cosa. Recomanable.

Des d'Smithfield vam anar caminant cap al riu i el creuàrem pel pont Father Mathew, passant pel costat de l'església St Audoen i arribàrem fins a la imponent Catedral de St Patrick i el parc de St Patrick.

A continuació vam caminar uns 800 metres fins arribar al castell de Dublín, on trobàrem un conjunt de boniques estàtues de sorra situades al pati del castell.

Acabada la visita al castell vam anar a la propera zona de Temple Bar, una coneguda zona d'oci nocturn dublinès, plena de pubs i restaurants.

Després de dinar en un d'ells vam anar caminant fins Dame St i allà vam agafar un bus que ens va portar fins a Harcourt St, al costat dels Jardins Iveagh. Vam creuar aquest recòndit i petit jardí de sud a nord, per a després vorejar el parc de St Stephen's Green i continuar fins al parc de Merrion Square.

Passejàrem pels voltants de la plaça Merrion per a veure les portes de colors vius en algunes de les luxoses cases d'estil georgià que hi ha en la zona.

Portes de colors en els voltants de Merrion Square (Dublín)

Des d'aquí vam continuar passejant en direcció nord, vam travessar el riu Liffey pel pont Talbot Memorial i en arribar a Custom House Quay vam agafar un autobús que ens va portar fins al final de N Wall Quay.

Tota aquesta zona de North Wall correspon als antics molls del port de Dublín i ara està en plena transformació urbanística.

Des del final de N Wall Quay vam anar desfent el camí cap a Custom House Quay, però ara caminant per a poder veure amb calma la nova arquitectura que s'està construint en aquesta zona.

Pel camí vam veure el cridaner edifici inclinat de The Convention Centre Dublin.

I una mica més endavant vam passar pel costat de la rèplica del vaixell Jeanie Johnston, el qual és un museu que explica la història dels milers d'irlandesos que van fugir de la Gran fam irlandesa i es van embarcar en un dramàtic viatge amb l'esperança d'una vida millor a Nord-amèrica. I uns 200 metres més enllà trobàrem The Famine Memorial, una escultura commemorativa de la Gran Fam (1845-1849).

Quan arribàrem novament a Custom House Quay vam pujar a un autobús que va per Amiens St i ens va deixar pràcticament davant de l'allotjament, a N Strand Rd.

Dia 21: DUBLÍN - Barcelona

Últim dia d'aquest viatge, però el nostre vol a Barcelona era a la tarda, per la qual cosa encara podíem aprofitar unes quantes hores a la ciutat de Dublín, sobretot per a la visita del Trinity College que encara teníem pendent.

A primera hora del matí sortírem de l'apartament i uns 200 metres més enllà vam agafar l'autobús 14, el qual ens va deixar molt aprop del Trinity College, al qual vam accedir per l'entrada de Nassau St.

El dia anterior havíem comprat per Internet les entrades per a veure l'extraordinari Llibre de Kells (16 €/adults i menors gratis) que s'exposa en aquesta prestigiosa universitat, la més antiga del país.

Vam començar la visita passant per unes sales on s'explica l'origen i la història al voltant del Llibre de Kells. A continuació ens van fer passar a una sala amb llum atenuada on es mostra l'original del Llibre de Kells dins d'una urna de cristall. És una autèntica filigrana i la seva importància històrica és enorme.

Imatge de la Long Room del Trinity College (Dublín)

Després d'extasiar-nos veient el Llibre de Kells vam continuar la visita passant a la Long Room o Sala Llarga, la sala principal de l'antiga biblioteca de la universitat, la qual data de principis del s. XVIII i conté més de 200.000 volums i fa 65 metres de llarg. És una preciositat i la seva visita és imprescindible.

Després vam sortir a l'exterior per a veure els edificis d'estil neoclàssic al voltant de la Library Square i la Parliament Square, com per exemple el Campanile. Tot això dins del complex del Trinity College.

I finalment sortírem per la porta principal que dóna a College Green, donant així per finalitzada aquesta interessantíssima visita a la universitat més prestigiosa d'Irlanda i en l'elit de les universitats europees.

La resta del nostre temps a Dublín el vam dedicar a passejar tranquil·lament pel centre, repetint algunes coses que ja havíem vist i descobrint unes altres com l'estàtua de Molly Mallone.

En aquesta jornada, en el centre de Dublín, hi havia una gran presència de seguidors dels equips dels comtats de Mayo (Irlanda) i de Tyrone (irlanda del Nord), cadascun d'ells abillat amb els seus colors (verd i vermell per als del comtat de Mayo i blanc i vermell per als de Tyrone). Tots dos equips eren els finalistes que a la tarda d'aquell dia disputaven en l'estadi Croke Park la gran final del All Ireland Senior Football League (futbol gaèlic).

Vam anar a buscar l'equipatge a l'allotjament i vam tornar a O'Connell St per a esperar aquí l'autobús cap a l'aeroport. Abans d'això vam dinar quelcom a la terrassa exterior del restaurant Ann's Bakery, situat a N Earl St, on vam menjar bastant bé, mentre vam poder gaudir del gran ambient a causa dels milers de seguidors desplaçats per tots dos equips a la capital.

Vam anar a la parada dels autobusos Aircoach a l'aeroport, situada en el costat oest d'O'Connell St. Havíem comprat els bitllets en la seva pàgina web el dia anterior, pagant 7 €/adult i 2'5 €/nen.

En el trajecte cap a l'aeroport, aquest autobús va passar pel carrer Dorset St Lower, en els voltants de l'estadi de Croke Park, per la qual cosa vam tenir l'oportunitat de veure la imatge de milers de seguidors pels carrers adjacents esperant l'inici de la gran final. En només mitja hora ja estàvem en la terminal de l'aeroport de Dublín.

I finalment el nostre vol de Ryanair va enlairar-se de l'aeroport de Dublín a les 17:20 i va aterrar a l'aeroport de Barcelona/El Prat a les 20:27 hora local (+1 hores), sent 2 hores i 7 minuts de vol efectiu.