Relat d'una escapada hivernal a Edimburg

Una de les coses que més em ens agradar d'Edimburg va ser el seu conjunt arquitectònic, més o menys homogeni. Passa a moltes ciutats del centre d'Europa. És un plaer trobar-me una ciutat sense gratacels horrorosos ficats al bell mig de cases de segles anteriors o senzillament les típiques cases dels anys 50 o 60 construïdes, sense cap gust i sense cap estil, entre edificis del segle XVII.

A Edimburg es diferencien dues parts. A la part més antiga se l'anomena Old Town.  Està ben conservada i és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 1995, amb edificacions del segle XIV al XVI.

I al costat tenim l'anomenada New Town, la qual es va construir a partir d'un disseny de l'any 1776 i també és Patrimoni de la Humanitat. Les dues parts s'interconnecten quasi sense adonar-nos-en.

Es a dir, tot el nucli central d'Edimburg va del segles XIV al XIX, amb traçats urbanístics que donen un aire molt característic de ciutat de pedra, sense edificis alts, amb grans finestrals i amb un aire un pèl trist, ja que la pedra és fosca i els dies també.

Una ciutat en que, quan no fa sol. els fantasmes es passegen pels courts (carrerons estrets de l'Old Town) que comuniquen carrers i, fins i tot, les parts alta i baixa de la ciutat. Per això us dic que el millor que podeu fer és passejar-hi, ja que els carrers són en si mateixos un motiu de visita.

Quan nosaltres vam visitar la ciutat, al mes de desembre, hi havia un mercat de Nadal, situat als Princes Street Gardens que, com el seu nom indica, són un jardins situats al costat del carrer del mateix nom, sota l'Old Town i el Castell d'Edimburg.

Ja de per si el carrer Princes Street, la principal artèria comercial de la ciutat, compta amb un trànsit intens, cosa rara a Edimburg, ja que per ell passen moltes línies d'autobusos i la línia de tramvia que va i ve de l'aeroport. En ell hi trobem grans magatzems i botigues de tota mena.

A l'estiu i la primavera és un tram verd per on passejar, mentre que al desembre hi trobem fires per a nens i un gran nombre de parades on venen temes nadalencs escocesos, menjar o pastissos i, on per a escalfar-te, hi ha xocolateries. Bull de gent, sobretot quan es fa fosc i se surt de la feina.

Hi ha dos bons llocs des d'on veure el mercat nadalenc, amb la seva nòria donant voltes i altres atraccions, tot molt ben il·luminat: el Waverley Bridge i el turó The Mound, els quals travessen el jardins i l'estació, comunicant la part baixa i alta de la ciutat. Ambdós són dos bons miradors.

Però el mirador per excel·lència de la ciutat està al bell mig dels jardins i és l'Scott Monument. És de pagament, però us aconsello pujar-hi. Són 122 esglaons, cada cop més estrets, que arriben fins la part més alta del monument.

I tindreu, si la visibilitat és mitjanament bona, una molt bona visita del Castell, l'Old Town i la New Town, just sota vostre. És com si fos el gratacel que no té la ciutat. Recordeu que l'escriptor Sir Walter Scott és un dels escocesos il·lustres d'Edimburg i més d'un lloc a la ciutat en fa esment.

Per als interessats (no és el meu cas) en Harry Potter, aquí podreu veure la George Heriot's School, lloc en que, segons es diu, s'inspira l'escola dels mags que apareix en els llibres de la saga. Tot i que és anglesa, J. K. Rowling va escriure Harry Potter a la ciutat d'Edimburg. Podeu trobar la cafeteria on el va escriure i altres llocs relacionats amb el nen mag en la pàgina web Harry Potter y Edimburgo: inspiración y recorrido.

El Castell d'Edimburg

El Castell d'Edimburg és el lloc on més estona estareu. Les vistes des del turó, on estan les edificacions, són molt maques. Si fa bon temps podreu veure el mar i, fins i tot, turons llunyans nevats (a l'hivern). En temporada alta és molt recomanable, crec que bastant imprescindible si no voleu fer cues, comprar els tiquets d'entrada al castell per internet. Heu d'escollir la franja horària en la que voleu entrar.

En el web Edinburgh Castle  es on podreu comprar les entrades, a més de tenir tota la informació sobre els edificis i si hi ha actuacions o espectacles, doncs hi ha una gran esplanada, just abans d'entrar al castell, on es duen a terme tot tipus d'events.

Si visiteu el castell amb calma i aneu llegint per on passeu (també hi ha audio-guies) podeu calcular unes tres hores ben bones de visita. L'existència de la ciutat es deu a aquest turó on s'alça el castell, i per això tota la història de la ciutat giravolta entorn seu.

Es bo, com en tot viatge, llegir la història dels llocs que visiteu. Edimburg té una interessant història, com la de la mateixa Escòcia, molts cops amagada dins de la de Gran Bretanya o la història d'Anglaterra.

Recordeu que Gran Bretanya no és sinònim d'Anglaterra. I Anglaterra i Escòcia són dues nacions que, juntament amb Gales, conformen Gran Bretanya i que amb Irlanda del Nord (Ulster) fan el Regne Unit (United Kingdom) que és, en realitat, l'estat independent internacionalment.

Molts cops s'anomena Anglaterra al que no és i molt més cops encara anglesos a tots els britànics. I deixant de banda el tema del sentiment que molts escocesos poden tenir d'independència del Regne Unit (fa poc van fer un referèndum que fou bastant igualat), el cert és que els habitants de totes tres nacions són britànics (d'aquí Imperi Britànic i no pas Imperi Anglès).

Les entrades al castell són cares, però heu de tenir en compte que la resta de museus de la ciutat són gratis!!.

Museus de la ciutat d'Edimbug

Tots els museus tanquen a les 17:00 h. I un consell: com que els museus són de franc llavors els podeu visitar a pas ràpid i si algun d'ells us agrada molt, llavors tornar a visitar-lo. Però sobretot consulteu el temps que farà i aneu als museus quan plogui i estigueu a l'aire lliure quan no. I us recordo que tot a Edimburg és relativament aprop.

Alguns del museus gratuïts que podeu trobar a la ciutat:

• National Museum Of Scotland. És una mena de CosmoCaixa a l'escocesa. Malgrat no té res que no pugueu veure en altres llocs, com que és gratis paga la pena veure'l. A més, el seu vestíbul, d'arrels victorianes, és molt maco.

• National Gallery of Scotland. És una pinacoteca i per a mí és el millor de tots els museus de la ciutat. L'edifici, molt bonic, està situat sota l'Old Town. A l'interior del museu trobem sales nobles amb les parets pintades de colors diferents que realcen el quadres exposats (Rembrandt, Rubens, Veronés, Constable, Tuner, Greco, Goya, Murillo, Velázquez, ...). Em va sorprendre molt, doncs va més enllà de quadres de pintors britànics. Molt recomanable.

• The Writers' Museum. Està allotjat en una casa de pisos del segle XVII que per ella mateixa ja paga la pena de veure. Curiositats sobre els escriptors Walter Scott, Robert Loouis Stevenson y Robert Burns. Una curta, però interesant visita.

• Museum of Edinburgh. Està situat a la Royal Mile i per tant us ve de pas en la vostra passejada per la ciutat. Com tot el carrer, el museu està situat entre mansions del segle XVI. Interessant.

• The People's Story Museum. Situat just al davant del Museum of Edimburgh, en un altre edifici del segle XVI i sota un rellotge ben característic.

• Scottish National Gallery of Moder Art. Encara que no us interessi l'art modern paga molt la pena acostar-se a aquest museu. De fet, es tracta de dos museus separats per un bonic prat amb un estany. És com estar als afores de la ciutat, tot i que no és així. Us aconsello anar-hi a peu travessant el Dean Village.

Els dos edificis del museu s'anomenen Modern One y Modern Two i el que més ens va agradar va ser el primer. L'edifici és un palau, amb un jardí amb escultures, molt maco. Dins hi teniu exposades obres de Picasso, Miró i d'altres artistes del sègle XX. Jo el vaig trobar força bé.

• Scottish National Portrait Gallery. Vam visitar aquest museu quan ja es feia fosc. En ell hi trobem pintures, fotografies i exposicions sobre escocesos il·lustres. Hi ha alguna sala més interessant que d'altres, però és de franc i es pot fer la visita a la vostra mida. L'edifici és del XIX, fet amb un estil del tot eclèctic.

The Royal Mile

La Royal Mile, el cor de l'Old Town, és el carrer gran de la ciutat antiga i que visitareu més d'un cop. En realitat aquest és el nom que rep una successió de carrers formada, d'oest a est, per Castlehill, Lawnmarket, High Street, Canongate i Abbey Strand. I s'anomena Royal Mile perquè la milla escocesa (l'Scots mile, amb una llargada aproximada de 1,8 km) va ser mesurada en honor de la longitud d'aquest carrer.

El High Street, que compon el tram de Castle Hill, al començar just a l'esplanada del Castell d'Edimburg, continua per Lawnmarket i Canongate i acaba al Palace of Holyroodhouse.

Hi trobareu museus, pubs, botigues, i també el Parlament escocès (fet per l'arquitecte Enric Miralles, l'únic edifici modern, per sort, segons la meva opinió. Es pot visitar l'edifici del Parlament, pagant, però nosaltres no ho vam fer.

Tot aquest carrer (barri) va créixer en alçada, de manera que les cases antigues són de 4 i 5 pisos, i tot estava ple de gent. Els carrerons que hi ha a banda i banda no us els perdeu, encara que facin una mica de por. Hi ha visites guiades que us parlen d'assassinats i fantasmes.

No ho he esmentat abans, però si voleu sentir a parlar en gaèlic escocès ho teniu difícil.

Hi ha rètols oficials en anglès i gaèlic escocès, però Escòcia en general, i la població de les ciutats en particular, està totalment anglicitzada, tal com passa a Irlanda. I, curiosament, no pas per això han perdut el seu sentiment nacional.

En la Royal Mile hi ha un munt d'edificis interessants, públics i privats, però voldria destacar la St Giles' Cathedral, la qual també es pot visitar de franc. És una església de la Reforma escocesa on trobareu estils arquitectònics que us poden semblar al gòtic clàssic, però no ho és. Té un interior molt maco. Hi ha un vitralls molt bonics (si teniu sort i hi ha prou llum exterior).

New Town

Us he parlat poc de la New Town, construïda entre 1776 i 1815, tot i que després s'ha continuat construint sense perdre l'essència de les edificacions eduardianes.

És més gran que l'Old Town, però no tant com per no poder-la visitar caminant. El carrer de referència és George Street. A Charlotte Square hi ha la casa del primer ministre escocès.

Un altre lloc que no podeu deixar de visitar (si no és que la boira ho tapa tot), situat a l'est de la New Town, és Calton Hill i el National Monument i Nelson Monument. És el nom del turó on acaba Princess Street. Ofereix molt bones vistes sobre la ciutat.

A més, delat del turó hi ha alguns dels monuments més emblemàtics d'Edimburg, com les columnes del National Monument (a moda de runes del Partenó d'Atenes), el Nelson Monument o el Dugald Stewart Monument. És un lloc curiós i fotogènic, una de les icones d'Edimburg.

Dalt del turó de Calton Hill ens va bufar un vent fred, però que es va endur els núvols. Per a pujar us aconsello que passeu i entreu a l'Old Catlon Cementery, on hi trobareu, entre d'altres, la tomba de David Hume, un important filòsof escocès del s. XVIII.

Voltants de la ciutat d'Edimburg

Us he recomanat, en parlar del museu d'art modern, que anéssiu passejant tot passant per Dean Village. Com el seu nom indica era una antiga població, però que el creixement d'Edimburg ha acabat engolint.

Nosaltres vam anar-hi sortint de George Street (en la New Town) i fins arribar al Dean Bridge que travessa el riu Water of Leith. Uns pocs metres més enllà ja estareu en un poble, amb un riuet i arbres, tot com sortit d'una postal. Si teniu ànims i temps podeu fer el Camí del Water of Leith, d'uns 12 km fins a Leith i tornar amb autobús.

Un altre lloc per a caminar als voltants d'Edimburg és el Holyrood Park, un enorme parc públic de 260 Ha, sobretot si no plou.

I si teniu més dies també podeu llogar un cotxe o agafar un autobús i visitar el famós Loch Ness, el qual queda a un parell d'hores al nord-oest d'Edimburg.

Nosaltres no vam sortir de la ciutat i la xocolata calenta del mercat de Nadal era el nostre escalfor per a visitar a peu tot el que ofereix Edimburg sense pujar ni a un autobús.