Diari d'un viatge d'11 dies en cotxe per Escòcia

Sortim de Girona amb el vol de Ryanair de les 8:15h. Arribem a Newcastle cap a les 11h. Lloguem un cotxe i anem a visitar la ciutat.

Newcastle és una ciutat del nord d'Anglaterra, una zona poc visitada si ho comparem amb el turisme que va a Escòcia. La ciutat es veu amb una passejada pel centre. Aquesta ciutat només la utilitzem com a punt d'arribada.

Comencem la ruta cap a Edimburg (Edinburgh en anglès). Són 200 km, unes dues hores. A la tarda hi arribem i ens instal·lem al Ten Hill Place Hotel i sortim a passejar per la ciutat. És important, si es viatja en cotxe, tenir present el tema pàrking a Edimburg.

Està prohibit aparcar a tots els carrers del centre (excepte els diumenges), de manera que s'hi s'agafa un hotel baratet que no tingui pàrking pot ser un problema greu aconseguir deixar el cotxe aparcat. És un dels llocs on val la pena gastar una mica més en hotel (per tal de que disposi d'aparcament) i estigui situat al centre per anar a tot arreu i no preocupar-se pel cotxe.

Dediquem tot el dia a conèixer Edimburg, una ciutat de postal. Sembla que s'hagi aturat a l'època medieval. Hi ha pocs llocs en que s'hagi conservat tota una ciutat, com és el cas d'Edimburg, amb el seu castell, el fossat, les muralles. A causa de la seva peculiar situació i de la pressió demogràfica de l'època, a Edimburg les cases creixien cap a dalt, afegint pisos, en lloc d'expandir-se horitzon-talment. Això ha creat la seva peculiar imatge actual.

És imprescindible visitar el castell d'Edimburg, encara que l'entrada sigui cara. També s'ha de passejar diverses vegades per la Royal Mile, que és on hi ha l'ambient. Seguim cap a Princess Street i pugem al turó de Calton Hill, des d'on es veu una vista espectacular. Tornem a la Royal Mile. De camí cap al Parlament passem per la Canongate Kirk, on està enterrat l'economista Adam Smith. El Parlament escocès es pot visitar, gratuïtament. Va ser dissenyat per l'arquitecte català Enric Miralles. Està situat al costat del castell de Holyrood House, un altre castell tipus Exin Castillos. Per acabar anem al Grassmaket, un antic mercat de bestiar i seu d'execucions públiques que s'ha reconvertit en seu de pubs, bars i restaurants.

Sortim d'Edimburg amb direcció a Cramond, un petit poblet pintoresc als afores de la ciutat. Després passem pel Forth Road Bridge i anem a Fairkirk, on es pot veure la Fairkirk Wheel, una obra d'ingenieria molt peculiar per salvar el desnivell als vaixells que naveguen pels canals, evitant així els sistema tradicional de rescloses.

Seguim cap a Stirling, ciutat famosa a totes les pel·lícules de cavallers medievals i que té també un moment a William Wallace, el protagonista de Braveheart. Com totes les ciutats escoceses té un castell i una part antiga molt ben conservada. Passem per Dunblane per visitar la seva magnífica catedral. I acabem el dia a Callander, un poblet situat a prop de la zona dels Trossachs.

Comencem a voltar per la zona dels Trossachs, un parc natural ple de llacs, rutes per caminar i, per sobre de tot, intensament verd. El millor és perdre's enmig d'aquesta exuberant natura. Després anem a la vora del llac Lommond, el més gran d'Escòcia, tot i que no el més famós.

A la tarda anem direcció a la costa, cap als poblets mariners de Culross, Anstruther i Crail, tots ells de postal. Visitem Saint Andrews, ciutat universitària per excel·lència i molt famosa pel golf, que destaca pel seu passat medieval i per tenir unes les ruïnes de la catedral, al costat del mar, espectaculars. Arribem a Dundee i anem directament a l'hotel Apex, situat al port. En aquest hotel obsequien als hostes amb un patito de goma per a la banyera per recordar els moments d'infantesa.

Al matí visitem Dundee, tot i que no és una de les ciutats més maques d'Escòcia, ni molt menys. L'atracció turística de la ciutat és el vaixell restaurat del capità Scott, el Discovery i també es pot visitar la fragata Unicorn, el vaixell britànic més antic que encara navega.

Sortim cap a Glamis, el llegendari escenari del Macbeth de Shakespeare i un dels castells més autèntics d'Escòcia. Val la pena, encara que només sigui per visitar els magnífics jardins. De camí passem per Aberlemno, on hi ha les misterioses pedres pictes, unes pedres tallades que es troben en aquesta zona d'Escòcia i que es creu que servien per establir els llinatges i les seves aliances, però de fet ningú ho sap del cert.

Arribem a Aberdeen, la ciutat del granit, que els dies núvols, la gran majoria, li dóna un to gris a tot bastant depriment. Diuen que els dies que fa sol el granit brilla i li dóna un to màgic, però nosaltres no ho vam veure.

Arribem a la terra dels castells i del whisky. Hi ha tants castells que caldrà fer una selecció, no només perquè al final tots s'assemblen, sinó pels preus de les entrades que s'han de pagar en alguns casos només veure'ls. S'han adonat que la gràcia dels castells és veure'ls per fora, en el seu entorn, ja que al cap i a la fi per dins tots s'assemblen, i per això en alguns llocs han posat muralles naturals, amb arbres ben alts i densos perquè ningú no pugui ni tan sols entreveure el castell sense passar per caixa.

Anem també a veure destil·leries de whisky. Tot i que hi ha destil·leries a tot Escòcia, una bona part d'elles estan concentrades als voltants del poble de Dufftown, que és on hi ha les Glenfiddich, que fan visites gratuïtes. També en fan les Macallan, tot i que al juliol tanquen. La majoria de les altres destil·leries fan pagar una entrada de 3, 4 o 5 euros pel mateix: una visita amb explicació del procés del whisky i un tastet (el dimimutiu no l'hem posat per posar...) al final. Si s'és molt fan del whisky t'hi pots passar el dia anant de destil·leria en destil·leria, tot i que amb una que en visitis ja fas el fet, però encara que es visitin totes no caldrà patir per donar positiu en algún possible control d'alcoholemia.

Arribem a Inverness, a l'hotel The Royal Highland, reformat, però de l'època victoriana, molt british. Tot i que anuncia aparcament gratis, només disposa de cinc places que cal guanyar-se a pols. En tota la ciutat el pàrquing és de pagament.

Passem el dia pels voltants d'Inverness. Primer anem a fer la volta al llac Ness, tot i que no aconseguim veure el monstre per enlloc. Ens aturem a l'Urquhart Castle, unes fotogèniques runes de castell a la vora del llac. A l'atra punta del llac, a Fort Augustus, es pot veure el sistema de rescloses que fan servir perquè els vaixells puguin passar del llac als canals que uneixen bona part d'Escòcia. Ens perdem per la zona en un dia plujós, enmig d'un paisatge solitari. Anem a Cawdor, que té un castell i, sobretot, un pub molt autèntic.

A la tarda passegem per Inverness. Aquell cap de setmana se celebraven els Jocs de les Highlands, un joc de força tipus llançar un martell, aixecar un pal, etc. i això fa que es vegin molts homes pel carrer, tot orgullosos amb el seu kilt, la típica faldilla escocesa. Cap d'ells és un turista ni és un reclam per a turistes. Senzillament en ocasions especials, com casaments, funerals o quan ho consideren es posen el kilt. No deixa de ser curiós. Anem a un pub típic, el pub Gellions (s'anuncia com el pub més antic de la ciutat), on toquen música tradicional escocesa, ple de gent jove. Inverness és una ciutat amb molta vida nocturna.

Sortim d'Inverness amb direcció oest, cap a Ullapool, un poblet mariner d'ambient absolutament nòrdic. En la ruta per les terres altes escoceses parem a veure la cascada de Measachs i arribem als jardins d'Inverewe, amb flors de tots colors i plantes de tota mena, un jardí sorprenent tenint en compte la latitud en què ens trobem.

De camí cap a l'illa d'Skye ens desviem per anar a veure el Rua Reidh Lighthouse, un far reconvertit en hotel. De fet l'hotel és l'antiga casa del farer i està perdut enmig del no-res. És una absoluta sensació d'estar a la fi del món.

Tornem cap a la nostra ruta, voltem el llac Maree i passem cap a l'illa d'Skye pel pont d'Skye. Arribem a Broadford, un poble de l'illa, i anem al B&B que hem reservat, el Swordale House, també perdut enmig del no res.

Dediquem el dia a voltar per l'illa d'Skye, una mena de fi del món bucòlica i plena d'ovelles. Agafem la carretera d'Elgol, la qual finalitza en aquest poblet mariner de quatre cases i un miniport que ha vist temps millors. El paisatge de muntanyes és impressionant.

Tornem per la mateixa carretera i ens dirigim a Portree, la capital de l'illa, on s'han de veure les cases de colors del port. Seguim voltant l'illa, cap a la Kilt Rock, Uig, Dunvegan Castle i Nest Point. Aquí hi ha un far, també estil fi del món, al qual, a més, s'hi ha d'arribar a peu passant per les penyes, enmig de la ventolera permanent. Desfem el camí tornem cap a casa, a Broadford.

Sortim d'Skye pel pont i anem a Plockton, un altre poble de postal situat en una caleta resguardada. I d'aquí a l'Eilean Castle, el fotogènic castell famós per sortir a l'anunci del whisky Cardhu. Estem de sort i en aquell moment surt el sol, el qual li dóna un toc màgic a l'indret.

I comencem ja a baixar cap a Glasgow, amb parada a Fort William. A la tarda, en arribar a Glasgow, anem a passejar pel centre. No es pot ni comparar amb l'encant medieval i històric d'Edimburg. És una ciutat nova, moderna en alguns llocs, degradada en altres, a l'estil Trainspotting, però val la pena parar-s'hi, ni que sigui només per poder comparar.

Al dia següent iniciem la tornada, primer baixant fins a Newcastle i agafant aquí, a les 18:05, el vol cap a Girona, ple de turistes anglesos sorollosos i ansiosos de degustar l'alcohol de garrafa de la costa nord del Maresme. Ha estat un viatge d'11 dies i 2.200 km.