Guia i relat d'un viatge per lliure al Punjab, Caixmir i Ladakh

Data del viatge

Del 27 d'agost al 18 de setembre de 2011.

Itinerari

Aquesta ruta, amb inici i final en la ciutat de Delhi, recorre els estats indis del Punjab, Jammu i Caixmir (el qual inclou la regió de Ladakh, el a leit motiv central del nostre viatge) i Himachal Pradesh. Al Ladakh només s'hi pot arribar en avió, amb vols des de Delhi o Srinagar, o per carretera, amb només dues vies possibles: ruta Leh-Srinagar (est-oest) i ruta Leh-Manali (nord-sud).

Arribar en avió a Leh, la capital ladakhí, no sembla, a priori, la millor opció a causa de la nul·la aclimatació a l'alçada (Leh es troba a 3.500 metres d'alçada). Molts viatgers opten per entrar i sortir de Ladakh per carretera, usant les dues úniques rutes possibles, però no sabem perquè la majoria tria entrar des del sud via Manali i sortir cap l'oest en direcció a Srinagar.

En qualsevol cas, nosaltres vam triar la ruta contrària (d'Srinagar a Leh i de Leh a Manali) per dos motius principals:

• El primer d'ells, i molt important, és que el trajecte d'Srinagar a Leh és bastant menys exigent des del punt de vista de l'aclimatació a l'alçada perquè la seva cota màxima és el pas de Fotu La, a 4.108 metres d'alçada, mentre que el trajecte entre Manali i Leh travessa varis ports de més de 5.000 metres d'alçada (el Taglang La a 5.325 metres, el Lachulung La a 5.059 metres o el Baralacha La a 4.892 metres) i el 50% del seu recorregut transcorre per sobre dels 4.000 metres.
• El segon motiu és que la ruta de Leh a Manali és bastant més escènica i espectacular que la de Leh a Srinagar, pel que pensem que és millor fer primer la menys espectacular per a evitar decepcions posteriors.

Per altra banda, la ruta entre Leh i Manali està considerada com una de les més perilloses del món, principalment a causa de la seva complicada orografia, la climatologia, les esllavissades, l'estat de la carretera i els vehicles, i perquè és terriblement exigent per al conductor.

Dit això, tampoc cal obsessionar-se amb la possibilitat de patir un accident, ja que d'accidents n'hi han, però cada dia passen per ella molts vehicles sense cap incidència. Val a dir que l'espectacularitat de la ruta i l'experiència del viatge us faran oblidar el temors inicials que hom pugui tenir (tal com diu la dita: relaxeu-vos i gaudiu!!).

En la pàgina Travel Guide for Manali-Leh Highway trobareu un munt d'informació pràctica i consells orientats a preparar el viatge per la ruta Leh-Manali o viceversa. I en el mateix web també trobareu un interessant capítol sobre la ruta Srinagar-Leh, amb el nom How to plan a journey on Srinagar-Leh Highway. I s'informa de l'estat actualitzat d'ambdues rutes, indicant si estan obertes o no.

Diners

La moneda oficial de l'Índia és la rupia índia (INR és l'acrònim oficial, però en aquesta guia farem servir Rs). Portant euros no vam tenir absolutament cap problema en canviar-los en oficines de canvi i bancs. A l'hora de canviar en oficines de canvi convé comparar el preu ofert perquè pot haver-hi diferències significatives. També es pot intentar regatejar a l'alça el preu ofert si la quantitat d'euros que canviem és alta (més de 100 €).

Una altra opció per a obtenir rupies índies és utilitzar els caixers automàtics (ATM), presents a les ciutats índies. Nosaltres no els hem utilitzat i per tant no podem comparar quina opció és més avantatjosa des del punt de vista econòmic. En qualsevol cas heu de saber que els caixers automàtics són molt populars entre la població local i per tant solen haver-hi cues. I no espereu intimitat en el moment d'operar amb el caixer, perquè o feu respectar amb decisió la distància de seguretat entre la cua i vosaltres o us trobareu amb una colla d'indis literalment a sobre vostre com si fos una melé de rugbi!!.

En les dates d'aquest viatge a l'Índia el canvi mitjà obtingut va ser de 1 € = 64,2 Rs (veure canvi oficial actualitzat en l'enllaç Eur -> INR).

Despeses del viatge

+ 619 € (vol Barcelona - Delhi - Barcelona, via Doha)
+ 30 € (vol Delhi - Amritsar)
+ 75,2 € (visat + 50% cost missatgeria)
+ 540 € (hotels, menjar, transport, entrades, ...)
= 1.264,2 € (total per persona)

L'Índia continua essent una destinació bastant econòmica per al viatger i tot això malgrat la inflació de preus dels darrers temps. Un viatger amb poques manies pot sobreviure a l'Índia amb menys de 15 €/dia, això sí, dormint en dormitoris o guesthouses de poca volada, menjant en restaurants locals i viatjant en tren o autobús.

Visat

Per a viatjar a l'Índia és necessari un visat d'entrada i disposar-ne abans de l'entrada al país (no és possible obtenir-lo directament a la frontera). També cal disposar d'un passaport amb una validesa mínima de sis mesos.

Des de fa ja un temps, seguint amb la tendència de molts altres països, l'Índia ha instaurat l'E-Visa (visat electrònic), la qual facilita molt els tràmits del visat, tot i que també té algunes limitacions.

En cas de viatjar per turisme, els viatgers de la majoria de nacionalitats poden sol·licitar una E-Visa en línia per a realitzar viatges amb una durada màxima de 90 dies. Les sol·licituds d'aquest tipus de visat turístic triguen un mínim de tres dies a resoldre, de manera que convé fer la sol·licitud amb un mínim de 4-5 dies abans de viatjar a l'Índia.

La validesa d'aquest visat electrònic és de 365 dies a comptar des del dia de la concessió. Permet múltiples entrades i en cadascuna d'elles només podem estar fins a un màxim de 90 dies al país de forma continuada. La seva vigència no es pot estendre de cap manera i només és vàlid si entrem el país a través d'algun dels seus aeroports internacionals o bé a través dels ports marítims de Mumbai, Cochin, Mormugao, Chennai i New Mangalore.

El cost actual de l'E-Visa índia és de 80 US$ i s'ha de pagar en línia en el moment de realitzar la sol·licitud.

Per tant, si s'entra a l'Índia per una frontera terrestre (per exemple des del Nepal) o si l'estada prevista és superior als 90 dies o si es dóna alguna altra circumstància no inclosa en l'E-Visa llavors cal tramitar el visat d'una forma, diguem-ne, més tradicional.

En aquest cas, la Ambaixada de l'Índia a Espanya no gestiona directament la concessió de visats, ja que ho fa a través de l'empresa subcontractada VFS Global Spain, la qual té oficines a Madrid, Barcelona i Las Palmas de Gran Canària. La sol·licitud de visat s'ha de presentar en qualsevol d'aquestes tres oficines o bé per correu postal, però en qualsevol cas cal comptar amb que la concessió pot demorar una o més setmanes.

Salut

Cal vacunar-se d'allò especificat per un Centre de vacunació internacional, encara que la zona abastada per aquesta ruta no és especialment problemàtica al respecte.

Per altra banda, en general, les condicions sanitàries de l'Índia, especialment fora de les grans ciutats, són força deficients. I en el cas de la zona de l'Himalàia, a més, cal sumar-hi la dificultat en el transport i les comunicacions. Per tot això és altament recomanable portar una assegurança mèdica d'àmplia cobertura que inclogui també la repatriació (i el rescat per avió en cas de fer activitats de muntanya o llargs trekkings per zones remotes).

Un possible problema de salut específic dels llocs a gran alçada (a partir de 2.500 metres), com és el cas de la zona de Ladakh, és l'anomenat mal d'alçada, el qual sol aparèixer quan es dóna una pujada massa ràpida en altes cotes, amb absència d'aclimatació. Els seus efectes i gravetat depenen de cada persona i situació, però si apareixen els seus símptomes el més recomanable és descansar i beure molt líquid les primeres 24-36 hores, temps en el qual el cos aconsegueix una aclimatació del 80%.

Seguretat

En els darrers anys diverses ciutats índies han patit sagnants atemptats terroristes, com Delhi i Mumbai, però no cal oblidar que ara pràcticament cap país del món n'està lliure. Però si consulteu el pàgina del MAE (Ministerio de Asuntos Exteriores espanyol) sobre l'Índia trobareu esmentats molts altres possibles perills: conflictes armats, terratrèmols, pluges torrencials, esllavissades, robatoris, etc. Està bé ser-ne conscient, però tampoc convé obsessionar-se, només cal estar informat i utilitzar el sentit comú.

Un comentari a part mereix la situació a la regió de Jammu i Caixmir (excloent el Ladakh), zona que tradicionalment ha estat molt conflictiva per la disputa territorial entre l'Índia i el Pakistan i, fins i tot, la Xina. Moltes vegades aquesta zona ha estat fora de límits per als viatgers a causa de les tensions o d'operacions militars en la regió. En les dates del nostre viatge la situació estava aparentment tranquil·la o més aviat en una calma tensa (als diaris locals llegíem d'operacions militars índies prop d'Srinagar contra milícies separatistes), podent fer tots els recorreguts per la regió per carretera i visitant Srinagar sense restriccions ni toc de queda. En qualsevol cas és impressionant el desplegament militar i policial indi en tota la zona, inclòs el Ladakh, amb més de 500.000 soldats desplegats. Els controls policials a les ciutats i carreteres, els quarters militars o els combois de camions de l'exèrcit són una constant al llarg de tot el viatge, però la veritat és que, en general, no ens va suposar gaires molèsties i al final t'hi acabes acostumant.

Per últim, en el cas de la ciutat de Delhi comentar l'assetjament al que pot ser sotmès el viatger independent per part de venedors, comissionistes, estafadors, o captaires, sobretot en les zones més turístiques, estacions de tren, etc. Per això, especialment per a qui viatgi a l'Índia per primera vegada, us recomanem llegir l'interessant article India: Consejos y trucos para viajeros independientes.

Transport

• Avió. Donada la gran oferta de vols internacionals a Delhi des d'Europa no és difícil trobar preus bastant econòmics, a partir de 500 o 600 € o menys i tot. Recomanem contemplar les companyies aèries de la Península Aràbiga, com Qatar Airways, Etihad Airways o Emirates, ja que tenen una gran oferta de vols a l'Índia i són òptimes en hores de vol i, de vegades, a preus molt competitius.

Quant a vols nacionals, i des que el govern indi va liberalitzar el transport aeri al 1991, hi ha un gran nombre de companyies aèries índies que realitzen vols interiors i que connecten un gran nombre de ciutats de l'Índia, com per exemple Air India, Jet Airways, Kingfisher Airlines, Air Deccan, Jet Lite, GoAir o Jagson Airlines. La competència en rutes servides per vàries d'aquestes companyies fa que es puguin trobar preus molt econòmics, però s'ha de tenir en compta que amb l'increment del nivell adquisitiu de molta població índia cada cop més gent utilitza el transport aeri i convé reservar si volem volar en dates concretes. Un bon lloc per a buscar i reservar/comprar vols domèstics a l'Índia és el cercador MakeMyTrip.

• Tren. En la ruta d'aquest viatge el tren era de poca utilitat, ja que l'enorme xarxa ferroviària índia no arriba tan al nord a causa de la complicada orografia de la zona. Ara mateix l'extrem nord de la línia ferroviària en aquesta regió és la ciutat d'Udhampur, situada uns quilòmetres al nord de la ciutat de Jammu, tot i que vam veure que s'està allargant la línia per arribar a Srinagar. Per la banda de l'estat d'Himachal Pradesh el tren només arriba a la ciutat de Shimla, situada al nord de Chandigarh. En tota la regió del Ladakh no hi ha ni un sol quilòmetre de via. En aquest viatge només hem agafat el tren per a fer el trajecte d'Amritsar a Jammu.

Algunes pàgines web útils i relatives als ferrocarrils indis són Indian Railway's Reservation Enquiry (consulta online sobre disponibilitat de places, horaris dels trens, etc.), The Indian Railways FAQ (informació general sobre els ferrocarrils de l'Índia), Seat61- Train travel in India (informació i consells molt útils per a viatjar en tren per l'Índia).

• Autobús. Aquest és el mitjà de transport per terra que més hem utilitzat en aquest viatge. Hi ha autobusos estatals i també de companyies privades, més cars, però més ràpids i còmodes. Per als trajectes Srinagar-Leh i Leh-Manali també hi ha minibusos privats i/o jeeps que funcionen com un taxi compartit.

• Taxi. El taxi és una opció a contemplar per a visitar els voltants de Leh, al Ladakh, amb l'avantatja de que els preus estan fixats segons la destinació i no cal entrar en la ruleta russa de discutir el preu. També es pot contractar un taxi privat per als trajectes Srinagar-Leh o Leh-Manali, igualment amb preus prefixats, però resulta car si no s'és al menys 4 persones.

• Moto. Per als viatgers més aventurers i agosarats hi ha l'opció de llogar una moto, sigui per a fer excursions d'un dia o bé per a recórrer llargs trajectes a través dels Himalàies. De les motos per a llogar la més popular, amb diferència, és la Royal Enfield, una moto clàssica d'origen anglès, però que ara només es fabrica a l'Índia. També podeu trobar motos dels models Pulsar i Avenger de la marca índia Bajaj o alguna moto japonesa Yamaha, amb cilindrades que van dels 180 als 500 cc.

Es poden llogar motos en diversos llocs del país, com per exemple a Delhi, Leh o Manali. Segons l'estat indi pot ser que es demani el carnet de conduir internacional o que sigui suficient amb el carnet nacional o, fins i tot, que no es demani cap carnet. A Leh (estat de Jammu i Caixmir), per exemple, no era necessari presentar cap carnet, però a Manali (estat d'Himachal Pradesh) sí es demanava un carnet de conduir, nacional o internacional. En qualsevol cas, millor portar-lo per a evitar problemes. L'ús del casc no sembla ser obligatori, però no us jugueu la vida per no portar-ne (al lloc on llogueu la moto us en donaran).

Segons vam comprovar els preus del lloguer oscil·len entre 500 i 750 Rs/dia, segons model, cilindrada i nº de dies del lloguer. Quant a l'assegurança normalment s'inclou només a tercers, però cal preguntar-ho per estar-ne segurs. Això vol dir que sereu totalment responsables de qualsevol cosa que us passi a vosaltres i a la moto.

Com que l'estat de manteniment de les motos a llogar sol ser bastant dolent, abans de llogar una moto concreta assegureu-vos que, com a mínim, s'engega, funciona bé el canvi de marxes i frena correctament, a part de que funcioni el llum i el clàxon (aquest darrer és vital a l'Índia). No us molesteu a demanar que funcionin els intermitents (inútils a l'Índia), el comptaquilòmetres o el nivell de dipòsit de benzina. Per això, si penseu en llogar una moto per fer trajectes llargs i complicats (sobretot per l'estat de la carretera i el remot del lloc), com el de Leh a Manali, a la vall de Nubra o al llac de Pangong, convé que tingueu una gran experiència i nivell d'autosuficiència, tant a nivell mecànic com de conducció en situacions extremes (fang, pista, neu, etc). Especialment les motos Royal Enfield semblen ser molt exigents des del punt de vista mecànic, ja que tenen propensió a espatllar-se més del compte. Penseu que allà els riscos són realment molt seriosos: mal estat de la carretera, climatologia, accidents, esllavissades, etc. De fet, mentre estàvem allà, un motorista estranger va morir en caure-li accidentalment una pedra despresa d'una muntanya mentre conduïa.

A l'Índia es condueix per l'esquerra, al menys en teoria, perquè al final cadascú va per on pot o vol. Les prioritats en la carretera són directament proporcionals al tamany del vehicle (màxima si és militar). Les carreteres són compartides per vehicles de tot tipus i condició, així com persones, gossos, vaques o ramats d'ovelles. En general, a l'Índia la principal regla de conducció és... que no hi ha regles o que cadascú les interpreta a la seva manera. El resultat és un caos controlat que, per a l'observador estranger, és una continua font d'anècdotes... i espants. Per això, abans de decidir-se a conduir una moto observeu bé el comportament dels indis a la carretera per a evitar després mal majors.

Nosaltres vam llogar una moto a Leh per anar a visitar diversos monestirs dels voltants i és una opció que recomanem per la llibertat que dóna i l'experiència de conduir enmig de paisatges lunars. També vam llogar una moto a Manali per anar a la població de Naggar i després cap al pas de Rohtang La.

Clima

Índia és un país molt gran i amb una climatologia extremadament variada i determinant en molts casos per a triar la millor època de l'any per a viatjar. Centrant-nos en la zona visitada en aquest viatge, el nord-oest de l'Índia, trobem dues zones molt diferents quant a climatologia. Entre juliol i setembre és la temporada de monsons en el nord de l'Índia i, a priori, no és la millor època per anar-hi, però per contra és la millor per visitar la zona de Ladakh, ja que queda protegida dels monsons per les serralades del Karakoram i els Himàlaies i perquè en aquests mesos la seva climatologia és més benigne i les carreteres d'accés no estan tancades per la neu (ho solen estar entre octubre/novembre i abril/maig).

En el nostre cas, en la zona de Ladakh vam trobar en general un temps esplèndid, amb dies assolellats i calorosos i nits fresques. Donada l'alçada mitjana de la regió, per sobre dels 3.000 metres, cal dir que el sol té molta força (molt recomanable portar crema protectora solar) i a l'estiu provoca una forta calor, però molt suportable perquè és seca.

En la resta de zones visitades en aquest viatge, en teoria afectades pel monsó, la veritat és que aquest no ens va suposar cap problema ni va condicionar de cap manera el nostre viatge. Aquí vam tenir dies molt assolellats i d'altres força ennuvolats, amb algun episodi puntual de pluja poc important. Sobre les temperatures, calor intensa i humida en llocs com Delhi, Amritsar o Jammu, i força més suportable a Srinagar o Manali gràcies als seus 2.000 metres d'alçada.

Podeu consultar la informació meteorològica oficial de l'Índia al web Weather-India Meteorological Department.

Electricitat/Internet

A l'Índia l'electricitat és de 220/240 V i a 50 Hz. El tipus d'endoll més comú és el de 3 clavilles rodones (i més gruixudes que les europees), però cada cop és més habitual trobar també en el mateix endoll el tipus europeu (tipus C). Per aquest motiu, en general, no cal cap tipus d'adaptador i simplement haurem de tenir cura en que faci bon contacte. Per altra banda, en moltes zones de l'Índia el fluid elèctric és irregular i no és estrany que hi hagi talls en el subministrament, els quals poden ser de segons o d'hores.

En molts hotels i guesthouses s'ofereix connexió wi-fi, però no sempre aquesta és gratuïta. També és cada cop més habitual trobar alguns cafès i restaurants amb wi-fi gratis. A més, a les ciutats hi ha cibercafès on connectar-se a Internet a preus raonables (de 20 Rs/hora a Delhi a 90 Rs/hora en la ciutat de Leh).

Diferència horària

+3'5 hores respecte del nostre horari d'estiu.
D'altra banda, en les dates del nostre viatge a l'Índia es feia de dia abans de les 6 del matí i a la tarda es feia fosc sobre les 19:15 h.

Guia de viatge

India, Lonely Planet (14ª edició, Setembre 2011). A través del web de Lonely Planet vam adquirir, en format digital Pdf, només els capítols que necessitàvem d'aquesta novíssima guia (de fet, encara no estava disponible en paper), pagant 12,25 € per 5 capítols: Delhi, Jammu, Kashmir & Ladakh, Haryana & Punjab, Himachal Pradesh, intro India.

Literatura relacionada

Sota el cel de Tushita: viatge al Ladakh, el petit Tibet de l'Índia, d'Enric Soler, publicat per Brau Edicions al 2004. Excel·lent llibre de viatges i que resulta molt útil i instructiu, a més d'entretingut, ideal per al viatger interessat en anar al Ladakh, un reducte del budisme tibetà establert en aquesta remota regió de l'Índia. És una barreja de diari de viatge, diari íntim i clàssic llibre de viatges.