Relat d'un trekking al Ladakh, el Petit Tibet

Sortim ben d'hora de Barcelona i després de fer escala a Zuric arribem a les 22:00 del vespre a Delhi, on la xafogor, el caos i una munió de gent ens donen la benvinguda. Ens allotjarem prop de l'aeroport, puig l'endemà hem de matinar. El vol cap a Leh és a les 06:30h.

Tot i ser a les 5:00 a l'aeroport no aconseguim fer el check-in per molt que ho supliquem. Sembla ser que hem patit el famós overbooking, tant típic d'aquestes dates. La cosa no ens queda molt clara, però no tenim res a fer. La companyia ens pagarà un hotel a Delhi, el transport d'anada i tornada, la manutenció de tot el dia i ens dóna ja la targeta d'embarcament per l'endemà. Sembla que demà sí que sortirem!.

Res, nosaltres que volíem ja respirar l'aire pur de Leh ens haurem d'esperar 24 hores sota la monsònica Delhi. Des de l'hotel i per passar el dia agafem, entre pluges intermitents, un rickshaw (mototaxi típic d'aquestes contrades) perquè ens passegi una mica pel centre i ens acosti al Red Ford (180 Rps anada i tornada). La xafogor i la humitat són intenses i el xoc cultural que vivim és impactant.

Avui sí que ens toca volar; encara que a costa d'algú que segurament no podrà embarcar i s'haurà d'esperar un dia com nosaltres. El vol fins a Leh és curt, poc més d'una hora, però l'arribada entre muntanyes ja ens mostra el relleu i el paisatge que ens acompanyarà els propers dies.

La primera sorpresa, les motxilles. No han arribat perquè segons sembla hi havia sobrepès a l'avió i el capità ha dit que fora motxilles. Ja ens les portaran a l'hotel, el Lotus, a la part alta de la ciutat, quan arribin.

LEH és la capital del Ladakh, regió anomenada també el Petit Tibet i situada a l'estat de Jammu i Caixmir, al nord de l'India, i fent frontera amb Pakistan i Xina. La religió o filosofia dominant és el budisme i això la fa, probablement, la zona on és més fàcil de veure, viure, aprendre i conèixer aquesta filosofia que els xinesos s'entesten a fer desaparèixer del dominat Tibet veí.

Leh està a uns 3.650 m. sobre el nivell del mar, i tot i que inicialment sembla que no vulgui dir res, el que passa al cap de 5 o 6 hores d'estar-hi és que el mal de muntanya comença a fer el seu efecte. Mal de cap, mareig i deshidratació són el peatge a pagar per tothom qui arriba. La recomanació és estar unes 36 hores sense fer a penes res. Ens ho agafem al peu de la lletra i passem la resta del dia estirats al llit amb una ampolla d'aigua a la mà.

Laqmayuru

Estem molt millor del mal de muntanya, tot i no estar encara al 100%. Llegim que amb uns 10 dies el cos s'acostuma el 80% a l'alçada i que es necessiten fins a 2 mesos per estar el 100% aclimatat. Les maletes segueixen sense arribar, però decidim igualment anar a visitar les Gompes (Monestirs) budistes de Lamayuru i Alchi.

Lamayuru, tot i estar a poc més de 100 km de Leh, requereix fer un trajecte de quasi 4 hores per una carretera recargolada i certament poc allisada. El paisatge és totalment lunar i sembla que realment estiguem a un altre planeta. No podem deixar de sorprendre'ns a cada revolt, on per cert, els missatges subversius tipus: "No corris, que la teva família t'espera" o "El primers seran els últims" són d'allò més habituals.

De tornada anem a dormir al tranquil poblet d'Alchi, separat de la carretera principal uns 4 o 5 quilòmetres, on gaudim de la sega de l'ordi a la manera tradicional.

De bon matí visitem l'antiga Gompa d'Alchi amb les seves impressionants pintures (agafeu una lot per poder veure-les millor) i abans de tornar a Leh passem per la Gompa de Likir, amb un buda daurat gegant a la intempèrie.

A Leh anem al mateix hotel, on ja han arribat les motxilles, que per cert no han arribat amb avió sinó per carretera amb un trajecte de dos dies, i han patit les inclemències del temps ja que estan totalment humitejades i molles.

Passem el matí a Leh aprofitant les estones en les que hi ha electricitat per enviar un correu electrònic a la família per a informar-los que tot va bé i que en principi no haurien de rebre notícies nostres durant els següents 11 o 12 dies. A la tarda anem amb 4x4 fins a Stok, a pocs quilòmetres de Leh, on visitem el Palau Reial i la solitària gompa i passegem pel poble sota una lleu pluja. Tots els troncs dels arbres de la població estan curiosament protegits amb llaunes de conserves obertes per la meitat per tal de que el bestiar no se'n mengi els rebrots.

Stok és el punt inicial del nostre trekking. Demà comença la caminada que ens durà a la vall de Markha. Dormim a l'hotel que hi ha a l'entrada del poble, l'Hotel Skittsal, al costat de l'escola, on som els únics inquilins.

Imatge del campament

Dia important per a l'aclimatació, ja que l'endemà hem de fer un coll de 4.850 m. Fem 3 hores de camí fins a una tancada vall envoltada de muntanyes trencades. De tant en tant veiem l'Stok Kangri (6.123 m.), cobert de neu i imponent.

A la tarda, amb el primer campament ja instal·lat, anem a estirar les cames fins la vall veïna per admirar de més a la vora l'Stok Kangri, i ja de pas per aclimatar-nos una mica millor.

De nit, el cel de l'Himàlaia se'ns mostra esplèndid. Les nits seran fredes però suportables.

Rumbak

Dura pujada fins al coll, encara que amb esplèndides vistes i amb la companyia de iacs i blue-sheeps. Al coll podrem respirar la tranquil·litat que veníem a buscar i admirar la força de la natura que ens envolta.

Creuem el coll i baixem fins a Rumbak, un poblet petit i molt bonic del fons de la vall. Haurem caminat unes 6 hores en total.

A la tarda intentem comunicar-nos amb els habitants del poble sense gaire èxit.

Passem una estona divertida veient com menen els iacs pels camps, com fan llana i com redirigeixen els canals d'aigua que reguen els camps d'ordi. De vegades les paraules sobren.

Avui ens toca fer un altre coll, i aquest és de 4.950 m. i força llarg.

A mitja pujada passem per Yurutze, un poble d'una sola casa. Les vistes des del coll de les serralades del Zanskar en primer terme i del Karakorum al fons són probablement les millors del viatge. L'emoció ens envaeix i ens acompanya durant tot el descens fins al lloc on parem les tendes, ja a la vall de Markha i com sempre al costat d'un riu on podem fer una bona remullada. Avui haurem caminat unes 7 hores i escaig.

Caminem unes 5 caloroses hores. Primerament per un engorjat estret i emboscat fins que arribem a la vall de Markha, que comencem a remuntar sota una forta calor. Aquesta vall se'ns presenta molt més ampla i majestuosa.

Caminem de nou unes 5 caloroses hores pel fons de la llarga vall de Markha fins al poble de Markha, amb unes 20 cases i on acampem en una gran zona d'acampada amb altres grups de trekking. El paisatge que ens envolta és impressionant, amb unes muntanyes altes i àrides que ressalten encara més el verd que ens envolta, característic dels poblets de la zona que han fet del riu la seva font de vida.

De nit no les tenim totes per la forta pujada que ha fet el riu degut al desglaç del dia. Per sort només es desborda per crear uns petits bassals.

Markha

Per fi un dia de descans!.

Estem a Markha i aprofitem per rentar roba i descansar que ja tocava.

Al matí passegem per les poques cases del poble i visitem la Gompa que les domina des de dalt d'un turó.

A la tarda visitem una de les austeres cases del poble ja que els que cuiden els cavalls que ens porten els paquets són precisament d'aquest poble.

Al dia següent seguim caminant per la vall passant per poblets i monestirs penjats en penya-segats impossibles. Al final del dia comencem a sortir de la vall i a ascendir cap a Tchatchuste. Caminarem unes 6 hores.

La pujada és constant i les vistes esplèndides. Hem sortit ja de la vall de Markha i ens dirigim a una ampla vall situada a 4.650 m., sota el coll de Kongmaru que farem el cap d'un parell de dies. Durant tot el dia tenim vistes del Kang Yatze Peak, de 6.400 m., i la tercera muntanya més alta de la regió després del Nun i el Kun de més de 7.000 m.

Podríem dir que és un dia de descans encara que caminem unes 3 hores fins al peu del Kang Yatze Peak per admirar-lo de més a la vora i imaginar què seria pujar-lo. Arribem a 5.200 m. d'alçada.

A la tarda tenim la visita d'algunes tempestes que ens recorden on som i que la natura és qui mana. Prop del campament hi ha uns assentaments nòmades amb ramats de bens i cabres que observem en les seves tasques diàries.

El dia està mig ennuvolat, però potser això ens ajuda a fer més suportable l'hora i mitja que ens durà al coll de Kongmaru-la, de 5.150 m., que és el punt més alt del nostre trekking. Tot i els núvols, les vistes des del coll són inesborrables de les nostres ments i ens abracem tots plegats com si haguéssim fet el cim més alt de la terra.

La baixada és molt llarga i el desnivell a superar considerable, però els engorjats pels que passem ens fan no pensar ni un segon en el cansament de les nostres cames.

Dormirem acampats en un tranquil bosquet al costat de Shjang, un poble on ja hi arriba electricitat. Fins ara, l'única electricitat que tenien els pobles eren unes minúscules plaques solars que permeten tenir llum als vespres a les poques cases que hi ha habitades.

Això està a punt d'acabar. Visitem la solitària i poc turística gompa de Shjang i ja només ens cal resseguir avall la vall passant per Martsylang i arribar prop de la gran i important Gompa de Hemis, on ja hi anirem amb cotxe. Després de visitar el monestir i dinar sota un arbre al costat d'un rierol, recorrem amb poc més d'una hora la carretera que ens durà a Leh. Podem admirar durant quasi tot el trajecte l'esplèndid Stok Kangri, que ens va donar la benvinguda ara fa 11 dies. El trajecte, com sempre que et mous per la regió, està ple de militars per tot arreu. L'estat de Jammu i Caixmir és estratègic per defensar la frontera amb el Pakistan i la Xina.

Leh

Descans benvingut per a passejar per Leh i els seus bulliciosos carrers i mercats i gaudir dels paisatges que envolten aquesta població.

Si heu de canviar diners, no aneu al Bank of India, on sempre hi ha llargues cues, suposadament per la lentitud dels funcionaris indis.

Hi ha un banc que canvia moneda estrangera al Main Bazar Road una mica amagat en un primer pis prop de la oficina de la Western Union: és el Jammu & Kashmir Bank Ltd. El vam conèixer perquè ens el va recomanar la propietària de l'hotel Skittsal d'Stok, que hi treballa durant el dia.

Festival de Phayang

Anem a passar el dia al monestir de Phayang, a uns 14 km de Leh.

Avui s'hi fa un dels famosos i típics festivals d'estiu on els monjos del monestir ofereixen un espectacle de danses amb diferents significats i simbologies.

Si bé és cert que aquests festivals s'han convertit en esdeveniments clarament turístics, per a la gent dels pobles segueix sent un dia de celebració, festa i joia. Molts d'ells fins i tot s'han canviat de dates per a coincidir amb la temporada turística.

De bon matí avió cap a Delhi. Tot i patir overbooking entrem al segon avió del dia. En aquest vol tingueu en compte que no deixen dur equipatge de mà, excepte càmeres fotogràfiques i una bossa de mà les dones. De Delhi anem directes Agra. Cinc hores de cotxe per a uns 200 km. La calor ens torna a envoltar i quedem totalment xocats pel contrast del Ladakh i la resta de l'Índia, on la misèria és molt més visible. Durant tot el trajecte no podem parar de mirar l'espectacle que ens envolta de gent, animals i caos.

A la tarda tenim temps de visitar el Red Fort d'Agra, amb les primeres vistes del Taj Mahal.

De bon matí anem a veure la sortida del sol al Taj Mahal. Els colors que agafa el marbre de la majestuosa tomba són fantàstics i és una molt bona manera de posar fi a les nostres tres setmanes a l'Índia. Probablement és la millor hora de fer la visita, puig la gent que hi ha encara no és massa. Ja tornant cap a Delhi, ens parem a visitar la tomba d'Akbar a Sikandra, també força interessant, atractiva i plena de mones i antílops.

A les 01:35 de la matinada tenim l'avió cap a Zuric i Barcelona, on arribem el dia 30 de juliol, dos dies després del caos de l'aeroport de Barcelona degut a les tristes invasions de les pistes. El paisatge de maletes perdudes i amuntegades és realment caòtic i perquè no dir-ho, patètic. Curiosament però, les nostres maletes arriben puntuals i sense retards.

Bon viatge!