Aquest és el diari i relat d'un viatge en cotxe de 10 dies, realitzat a l'agost de 2006, per terres franceses
Aquesta ruta té inici i final a la població de Cerdanyola del Vallès (Barcelona).
Hem sortit a les 7 de Cerdanyola, i a les 12 œ hem arribat al càmping de Le Rozier, on ens hem instal·lat.
Després de dinar hem anat a visitar el poble medieval de Peyreleau, situat damunt mateix de Le Rozier, des de on hem pogut gaudir d'una bona perspectiva.
Al segon dia, després d'esmorzar, ens hem dirigit cap a les Gorges de la Jonte, parant en primer lloc al Belvédère des Vautours (voltors), on des de fa poc han fet un centre d'interpretació (a base de bé, amb audiovisuals, exposicions, etc) sobre la vida dels voltors que abunden pels penya-segats i que es poden veure des de les terrasses que hi ha al damunt de les Gorges. Realment interessant.
Hem seguit cap a l'Aven Armand que, encara que es la quarta o quinta vegada que el visitem, ens segueix agradant, fins al punt d'arribar a la conclusió que es una de les millors coves que hem vist, i això que hem portem una tira... Però les originals formacions d'aquesta, no les té cap més cova de les que nosaltres coneixem.
Hem travessat les Grandes Causses (esplanades), per arribar a les Gorges du Tarn, on hem visitat el poble de Castelbouc, que es un encant.
Després de la preceptiva visita a Sainte Enimie i St. Chély sur Tarn, on per falta de temps no he pogut gaudir de l'estupenda platja, hem arribat al Mirador du Souci, bastant impressionant, ja que el riu, que tota la estona és super-tranquil i ideal per a baixar amb canoa, aquí fa un canvi brutal, ja que està ple de ràpids que el fan d'allò més perillós; fins i tot a la terrassa del mirador hi ha recordatoris de diferents persones que s'hi han ofegat.
Seguint el curs del riu Tarn, i després de la zona del Cirque des Baumes, realment espectacular, hem arribat al càmping, donant la jornada per finalitzada.
Avui hem decidit anar cap a Montpellier le Vieux, conjunt de pedres realment espectacular, on es poden fer diverses rutes -una amb trenet- però com que encara estem preparats, hem decidit fer la més llarga. Encara que els camins son una mica dificultosos, mereix la pena.
Després hem anat cap al Abîme de Bramabiau, que és un riu subterrani, del qual es recorre 1 km, però que és una veritable meravella, ja que s'hi poden veure cascades, formacions calcàries, etc., amb la particularitat que, de tant en tant, les crescudes del riu s'emporten totes les instal·lacions, que tornen a arreglar regularment. Com a curiositat, tenen fulletons explicatius en català, amb una traducció fabulosa.
Com que el temps acompanya hem anat cap al Mont Aigoual (1.567 m.) on hi ha un observatori meteorològic i una exposició-museu molt interessant.
De tornada, hem passat per Cantobre, poblet penjat a la muntanya, amb una perspectiva fantàstica.
Avui hem fet el trasllat cap a Les Cévennes, però hem fet una parada a Roquefort. Abans hem passat per Millau, on hem pogut admirar l'enorme Viaducte construït recentment, que escurça considerablement els quilòmetres fins a París, i que es l'orgull de la ciutat.
Un cop arribats a Roquefort, que a part de l'importància de la fabricació de formatges, es molt pintoresc, hem tingut feina per aparcar, ja que hi havia una gentada de por, malgrat haver-se acabat oficialment la temporada de vacances, però pel que es veu, encara queda turisme. Entre les nombroses Caves que hi ha, ens hem decidit per les de La Société (on ara fins i tot fan pagar entrada), però ho tenen tot molt ben muntat i la visita resulta molt interessant, i surts d'allà coneixent tots els detalls sobre la fabricació i curació del formatge. Val la pena.
Després de la corresponent degustació i compra hem seguit la nostra ruta i hem arribat al Camping Isis en Cévennes , a Saint Julien de la Nef, on no hem tingut cap problema per trobar plaça.
Al matí hem anat cap a Anduze, ja que ens ha fet gràcia agafar el Train de Vapeur des Cévennes, que resulta molt autèntic, fins al punt de que ens hem omplert de pols de carbó, cosa que ja havíem oblidat. La ruta fins a Saint Jean du Gard té la seva gràcia, si bé només és per a fer-ho una vegada.
Hem visitat una mica Saint Jean du Gard, on hem dinat. Després hem tornat a agafar el tren de baixada i hem parat a La Bambouseraie, un parc botànic grandiós on, gràcies a un microclima en aquesta zona, s'hi poden veure quantitat de bambús de totes mides i procedències. A part d'això, també hi ha construccions en bambú, una zona de jardins xinesos, i tota mena de flors, així com hivernacles Es una visita que ben bé t'hi pots passar un parell d'hores, però que val la pena pels amants de les plantes.
Com que avui el temps ha tornat a millorar, hem decidit anar cap al Cirque de Navacelles. Hem parat al primer mirador, i al tornar a parar, a mitja baixada, hem vist un cartell que indicava els Moulins de la Foux i Surgeance de la Vise. Com que deia 10 minuts hem decidit anar-hi, i sort que ho hem fet, perquè apart de que el camí és perfecte, després d'uns 20 minuts de recorregut, ens hem trobat un panorama fantàstic, ja que allà torna a sortir el riu Vise, que va amagat per moltes zones i al mateix temps hi ha uns molins perfectament arreglats, amb l'aigua que passa per dintre i unes basses impressionants. Aquest és el riu que hem trobat amb més cabal d'aigua, doncs fins i tot els rius Tarn i Hérault baixen bastant pobrets degut a la secada.
Satisfets per la troballa hem baixat fins el poble de St. Martin de Navacelles, que està del circ, i volíem arribar fins al peu de la cascada que forma el riu Vise, però el camí està molt malament i com que tampoc dúiem intenció de banyar-nos... Hem parat en un centre d'interpretació des de on hi ha una gran vista sobre el Cirque. Aquí volíem aturar a dinar, però el fort vent ens ha fet desistir i hem buscat un lloc més arrecerat.
Seguint després la Vallée de la Vise, molt maca, hem visitat la Grotte des Demoiselles, que hem visitat per a fer el cupo de grutes de cada viatge.
Hem parat a Laroque que, de lluny semblava interessant, però no val la pena. L'únic és la platja fluvial que tenen, que és molt maca, i que es pot veure des de les nombroses terrasses de bars i restaurants.
Amb un temps que segueix esplèndid, avui hem fet el trasllat cap a La Camargue, i després d'una petita despistada, hem arribat al Camping Bellevue d'Aimargues, que també funciona a mig gas.
Després de muntar la tenda i un banyet a la piscina, ja que el calor apreta de valent, hem dinat i ens en hem anat cap a Aigües-Mortes, amb l'intenció de fer unes quantes visites, però ens hem trobat que estaven celebrant la Fête de Saint Louis (que només es fa un cop l'any) amb un ambient maquíssim, ja que apart del Mercat medieval, hi havia espectacles de tornejos, desfilades, etc. I molta gent, sobretot a les botigues, i fins i tot pel carrer, tots vestits d'època. Apart de que el poble és molt maco, doncs està envoltat per una muralla quadrada de 1.5 km de llarg, i tot ell molt ben arreglat i ple de botigues de tota mena. Total, que ens ha agradat tant que ens hi hem quedat tota la tarda i fins i tot ens hem assegut una estona en un bar que, per cert, ens ha costat molt de trobar, perquè aquí a partir de les 6 de la tarda als bars-restaurants no serveixen rés més que sopars.
Les altres visites les hem deixat per un altre dia.
Com havíem vist una propaganda de creuers per veure la fauna de La Camargue, que surt de Saintes Marie de la Mer, hem decidit de fer-lo, però al veure que també hi ha creuers que surten d'Aigües Mortes, que està més a prop, hem anat cap allà, i em sembla que no l'hem encertat, ja que ha estat bastant pobre, dons apart d'una zona de pins autòctons i un mini-espectacle amb toros de La Camargue, poca cosa més hem vist. De flamencs, ni la mostra.
Una mica decebuts, hem anat a dinar al càmping, ja que a la tarda està previst visitar Nîmes, dons hi hem passat moltes vegades, però sense parar-hi mai. Només entrar a Nîmes ja hem notat que estem en una capital, tant pel trànsit, com pels tipus que s'hi veuen, que no difereixen dels d'altres ciutats. Hem fet un tomb pel centre, així com pels carrers comercials, que no estan massa ben arreglats, i hem anat a parar a Les Arènes, on no hem pogut entrar perquè sembla ser que hi havia un festival.
Per tal de poder veure les coses més interessants hem agafat el tren turístic, que ens ha fet un recorregut pels carrers i monuments més destacables, i que son la Porta d'Augusto, la Maison Carrée i Les Arènes, ... i poca cosa més.
Avui hem anat a visitar Saintes Marie de la Mer, poblet encantador, on com a cosa destacable és que no hi ha ni una sola casa alta, el que fa que estigui molt escampat, amb unes platgetes molt maques i una gran animació, ple de bars i botigues. Si ara encara hi ha tanta gent, no costa imaginar que en plena temporada deu resultar intransitable.
D'allà hem anat a visitar el Parc Ornitològic de Pont du Gaud, molt maco, ja que el camí va vorejant els estanys i aquí sí que es veu realment el que és La Camargue i no ahir amb el vaixell. A més, hem vist flamencs a milers, així com infinitat de classes d'ocells, malgrat que aquests no destaquen tant. També hi ha uns quants miradors, amb explicacions sobre la flora, que també és molt variada. Total, que avui sí que ha estat un dia interessant. Fins i tot hem pogut dinar dintre del parc, en un pic nic a l'ombra, cosa que hem agraït de debò.
Hem tornat cap a Sainte Marie de la Mer, que hem tornat a visitar tranquil·lament i, per no perdre el costum, hem pujat al campanar per poder gaudir del panorama.
De tornada hem agafat una carretera que posava Bac du Sauvage, i ha resultat que és un pas del Petit Rhône que es fa amb transbordador.
Per ser l'últim dia hem decidit anar cap a Sète, dons ens han dit que val la pena. De moment la ruta que porta cap a Le Gradu du Roi ha estat molt maca, ja que va passant per la vora dels estanys. El poble que abans era de pescadors, ara es super-turístic.
Hem seguit cap a Sète, on ja ens hem trobat amb embussos de trànsit i problemes per aparcar. Un cop fet això, hem començat el recorregut i, per descomptat, ens ha agradat molt més que Nîmes, ja que està creuat per canals i això li dona un encant, la qual cosa, juntament amb l'ambient de restaurants i botigues que hi ha a la vora dels mateixos, fa que resulti molt agradable.
Després de dinar, els típics musclos d'aquesta zona, hem agafat el Tren Turístic (cosa a la que ens estem acostumant) a fi de veure el més interessant sense donar voltes innecessàries i, si ens agrada, igual hi tornem pel nostre compte.
A la tornada hem anat amb el cotxe a veure La Corniche, i després hem pujat al Mont Saint Clair que té una vista realment espectacular, ja que es divisen fins i tot els Pirineus, i la vista de Sète amb els canals i l'Etang de Thau, enorme i ple de plataformes de musclos i ostres, és fabulosa.
De camí cap a la Grande Motte hem decidit tastar l'aigua del Mediterrani, i hem parat en una entrada de la platja, que és enorme i molt plana. Però malgrat que hem pensava que l'aigua estaria calenteta, la sorpresa ha estat majúscula, dons estava glaçada. Francament no ho entenc, ja que més aviat semblava estar a l'Atlàntic. Ara comprenc perquè a l'aigua no hi havia ningú...
Després hem parat a la Grande Motte, que és un seguit d'edificacions singulars, centres comercials, camps de golf, etc. Tot això començat a fer a partir de l'any 1963 en una zona on no hi havia res més que mosquits (que per cert van eliminar) i suposo que alguns boscos de pins, ja que hi ha uns parcs preciosos, i per la mida dels arbres no crec que siguin plantats de nou.
Donem les vacances per acabades i demà tornada.