Diari d'un viatge de 8 dies a Londres en família

Vam sortir de casa a les 6:40 i vam fer molt ben fet. A les 8:40 arribàvem a l'aparcament Aparca&Go i a les 9:15 ja estàvem a l'aeroport de Barcelona/El Prat. Pensava que anàvem massa aviat, però crec que tot va anar just. De totes maneres, si haguéssim hagut de facturar hauríem d'haver sortit abans.

Vam volar amb la companyia EasyJet, que normalment té sortida des de la Terminal 2C de l'aeroport, però l'arribada és a la Terminal 2B. La facturació acabava a les 10:00 i a les 10:40 se suposava que sortia, però vam tenir un retard de 15 minuts.

A les 12:05, crec, aterràvem a l'aeroport de Gatwick, a la terminal nord (hi ha la sud i la nord). L'aeroport de Gatwick està a uns 45 km al sud de Londres. Una vegada allí, vam anar a buscar l'autobús per anar al centre (és millor agafar el tren, que et deixa a l'estació Victòria en tan sols 20 o 30 minuts, però és més car). Vaig llegir que tardes uns 30 minuts des de que surts de la terminal fins arribar a la parada de l'autobús, però no recordo exactament el que vam trigar nosaltres.

Els tíquets del bus els vaig comprar per internet, a la mateixa pàgina d'EasyJet, unes dos setmanes abans. Els preus de l'EasyBus anaven de 2 a 10 €, depenent de l'hora i dia. També hi ha autobusos de la companyia National Express que costen a partir de 8 € i pots treure els bitllets en el mateix aeroport.

Els d'EasyBus et porten en un autobús petitet i trigues 1 hora i 5 minuts. Per agafar-lo només cal seguir els cartells que posa Buses & Coaches de l'aeroport. Em vaig informar de que sortien de la parada nº 10 (sortint de la porta de la terminal de l'aeroport, a mà dreta).

Quan treus els bitllets per internet has d'indicar l'hora que el vols agafar i en cas d'arribar abans o més tard, tens l'hora abans i després de l'hora concertada per agafar-lo. El que no sé és què passa quan et passes del temps, però crec haver llegit en un fòrum que no hi ha problema. L'únic que pot passar és que tindran preferència els que portin els bitllets amb l'hora concertada correcta.

En el nostre cas el vam agafar a les 12:50, però jo els tenia concertats per a les 13:05. Vaig escollir Easybus perquè vaig veure que ens deixava a prop de l'apart-hotel (exactament a BA Lillie Road West Brompton). Una vegada allí vam preguntar al nostre xofer on era la parada de metro de West Brompton. Només va caldre caminar 2 minuts. També li vam preguntar si de tornada teníem que venir al mateix lloc i ens va dir que sí.

La primera impressió que vaig tenir de Londres no va ser massa bona, perquè la zona de la ciutat on vam arribar era lletja. Els altres em van preguntar: "Però, això és Londres?".

Vam agafar el metro fins a l'estació de Bayswater, estació a tan sols 2 minuts del nostre apart-hotel. Bé, cap problema per trobar-lo. Només sortir de la boca del metro trobes Queenway Road, un carrer no massa bonic, ple de botigues per a turistes, però on també hi ha dos súpers (Tesco Express i Sailsbury. Els dos estaven oberts des de les 6 del matí a les 23.00, de dilluns a diumenge.

El nostre aparthotel era el Grand Plaza Serviced Apartments (42 Princes Square, Westminster - Londres, W2 4AD). Al voltant de les 15:00 arribàvem a l'apart-hotel (l'entrada és a partir de les 14:30 i la sortida a les 11:00).

Quan vam entrar a l'habitació, vam tenir la sorpresa que era realment una meravella (nosaltres, no obstant, som persones que mentre el lloc estigui net i sigui acollidor ja en tenim prou), teníem fins i tot el mateix cobrellit que surt a les fotos. Molt maco i acollidor. L'hotel el vaig reservar per internet, a través de Booking.com. Algunes opinions de clients en la pàgina de Booking.com criticaven que hi havia massa passadisos per accedir als apartaments. En el nostre cas, va ser realment veritat, però després de seguir varis passadissos tenies la recompensa de trobar-te una habitació molt lluminosa i amb vistes a un mini parc típic de Londres, així que, millor... imposible!.

L'únic que em va xocar és que pensava que tenia menjador amb cuina i sofa llit i una altra habitació, però no va ser així. En el mateix menjador hi havia un sofà llit que ja estava obert i un llit de matrimoni. De totes formes, potser jo no ho vaig entendre bé a la pàgina. La cuina era petita, però complerta (també hi havia fregalls i líquid per rentar els plats). Normalment fèiem un o dos àpats allí) i el bany bé. Cada dia venien a fer-nos els llits i a netejar. També canviaven les tovalloles a diari. L'habitació disposava d'un aire acondicionat portàtil i wifi. Els endolls eren britànics, però al bany són normals. De totes formes a moltes de les botiges que hi ha a Queensway Road es poden comprar endolls.

El personal de recepció és molt amable i disposes de mapes, informació diversa, endolls... A la mateixa recepció pots comprar també entrades per als musicals, però no sé si realment tenien bons preus. Respecte a la roba bruta, tenies l'opció de fer una primera rentada gratuïta. Pel que fa a sorolls, durant tot el dia no sentíem res, però alguna nit es va sentir a algú del carrer. De vegades també passaven helicòpters, segurament la policia.

Per a nosaltres aquest apart-hotel es mereix un 10. Encara que et diguin que és un 4 estrelles, sent Londres, no em pensava que fos tan maco. No obstant, vaig llegir que l'havien reformat, no sé si abans de les Olimpíades de Londres o després. També ens van regalar una mica de fruita per haver fet una crítica en una pàgina web. Hi havia un noi que t'ajudava a portar les maletes...

La nostra habitació era un estudi executiu quàdruple. El preu de 7 nits per a 4 persones no arribava als 2.200 €. Primer vam pagar 364 € i en arribar la resta. En principi el preu total de l'habitació era una mica menys, crec uns 2.000 €, però ja t'avisen que el preu final pot canviar depenent del canvi lliura-euro.

La veritat és que l'apart-hotel no estava molt lluny del centre, tenint en compte que és una zona tranquil·la. Per a fer-me una idea de la distància que havia a peu des de l'apart-hotel als llocs que volíem visitar, vaig trobar la pàgina web Journey Planner-Transport for London, on pots calcular el que trigues en arribar a peu, en metro, bus... et dona infinitat de possibilitats. Per anar a peu de l'apart-hotel als diferents llocs turístics teníem:

- Hyde park: 4 minuts.
- Little Venice, Bishop bridge: 19 minuts.
- Portobello road: 8 minuts.
- Regents park: 51 minuts.
- Candem Town hardland road: 1 hora 18 minuts.
- Natural History Museum: 34 minuts.
- Magatzems Harrod's: 39 minuts.
- Picadilly Circus: 1 hora.
- Westmisnter Abbey: 1 hora 8 minuts.
- Leicester Square / Soho / National Gallery / Trafalgar Square /10 Downing Street: 1 hora 9 minuts.
- Covent Garden: 1 hora 13 minuts. - St Paul's Cathedral: 1 hora 36 minuts.

Bé, després de deixar les maletes a l'habitació vam córrer cap a un Pizza Hut que havíem vist just a la cantonada del metro de Bayswater. Passades les 16 h. començàvem a dinar i devien ser ja les 17 h. quan vam sortir.

Com que no disposàvem de molt temps, vaig decidir anar directes cap al centre. Només sortir de l'estació de metro de Westminster vam poder veure l'imponent Big Ben, bé, The Houses of Parliament.

Des d'allí vam anar caminant en direcció a Trafalgar Square. De camí vam veure les típiques cabines telefòniques, on vam passar una estona fent fotos. També vam passar pel nº 10 de Downing Street i Horse Guard.

Quan vam arribar a Trafalgar Square va ser tot un espectacle. Celebraven la festa Gay i vam veure absolutament de tot. Gent asseguda al terra xerrant, noies sense samarreta, gent ballant, transvestits maquilladíssims o maquilladíssimes amb uns vestits preciosos i talons de vertigen, algun que altre borratxo, però sense passar-se... Tenia a la família al·lucinada... tot un espectacle!.

Després vam anar seguint per Strand fins arribar a Covent Garden. Allí vam buscar la botiga de jogines Hamleys, però feia uns mesos que l'havien tancat. La del Peter Rabbit no la vam veure tampoc, però vam trobar una de les botigues de Ben's Cookies i vam berenar una mica. Després vam anar caminant a Leicester Square i Picadilly Circus.

Finalment, cansats de tanta gent, vam agafar el metro allí mateix per tornar a casa.

Aquest dia vaig decidir fer un recorregut que sortia en una guia de turisme El País Aguilar que m'havien deixat. Començava a l'estació de metro de Warwick i acabava al mercat de Camden Town, passant pel Regent's Canal, Primrose Hill i Camden Town market. Durava dos hores i tenia una longitud de 5 km.

Tinc entés que Camden Town està compost de 5 mercats i nosaltres vam anar a parar a Camden Lock. L'estació de metro més propera allí és Mornington Crescent. Anomeno alguns dels carrers pels que vam passar, però el més recomanable és tenir la guia comentada. Alguns dels carrers no són interessants, però està bé que no hagis de passar sempre per llocs turístics.

A les 9 sortíem de l'habitació en direcció a Warwick Avenue (metro: Warwick). D'allí vam agafar Bloomfield Road per tal de començar el recorregut a Regent's Canal. De fet és anar seguint tot recte buscant el canal.

Al començament del recorregut hi ha un tros que no es veu perquè hi ha un pont subterrani, però simplement es tracta de seguir recte. Segons la guia podies començar a caminar per la vora mateixa del canal allà mateix, però no va ser així, estava canviat.

De tota manera, al cap de uns 5 o 10 minuts ja vam poder accedir al caminet que hi ha al costat del canal. Vam trobar tot un seguit de barques on hi viu gent. Diuen que és molt més barat viure allí. Un lloc tranquil, potser perquè era diumenge, amb molta gent fent fúting. Les barques son maques i realment sembla un lloc acollidor per viure. El canal està una mica brut, però és maco.

Tot just acabant també hi ha quatre mansions a la vora impressionants. I ja al final, un tros del zoo que hi ha a Regent's Park, en el que hi havia porcs senglars enormes. Just abans del pont que passem per veure els animals, vam pujar les escales i vam creuar Prince Albert Road. Vam entrar en un parc i vam pujar fins a Primrose Hill, des d'on tens unes vistes de l'skyline de la ciutat de Londres. Val la pena pujar fins a dalt ja que no costa gens, i, a més a més, vam aprofitar per a tombar-nos una estona a la gespa i descansar.

Vam baixar fins a Regent's Park Road, on hi ha el pub victorià Queens i la casa del nº 122 on va viure el filòsof Friedrich Engels (el seu amic Karl Marx el va visitar més d'un cop). Des d'allí vam continuar la ruta que ens marcava la guia fins arribar a al Camden Town market (per Regent's Park Road, Fitzroy Road (on va viure el poeta irlandès Yeats), Chalcot Road i Princess Road.

Després vam girar a la dreta i vam agafar el camí del costat del canal fins a Gloucester Avenue. Vam creuar un altre pont on hi ha el Pirate Castle, un centre de d'eports aquàtics. Crec que llavors ja vam veure un pont de tipus venecià i aquí s'arriba al Camden Lock, un dels cinc mercats de Camden Town. Això sí, devia ser el més important perquè de gent no en faltava. Eren les 12 del migdia.

Primer vam passar per un lloc on hi havia botiguetes (un mini edifici de dos pisos prop d'un pont) i un centenar de parades de menjar. Podies triar: italià, xinès, indi, jamaicà... Només eren les 12 del migdia, però vam dinar. Podies comprar una safata petita del que volies per 4 £ o una mica més gran per 5 £. I podies seure a qualsevol lloc. Hi havia unes poques taules al centre.

Des d'allí vam anar caminant per un carrer ple de botigues on hi havia roba de tot tipus. Tot un carnaval. Cansats vam tornar a l'hotel per a descansar fins a les 16:30. Després, com que era diumenge vam decidir fer un tomb per Kensington Gardens (just al costat de Hyde Park), ja que estava a només cinc minuts caminant des de l'apartament.

Vam passar per Queensway Road començant per la cantonada oest i vam anar baixant. Vam veure Kensington Palace, on viuen el William i la Kate i on va viure Lady Diana quan es va divorciar. No vam veure flors en memòria de Lady Diana, crec que vaig llegir que la reina d'Anglaterra havia decidit que ja n'hi havia prou, però crec que sí vaig reconèixer la reixa principal, on havia vist més d'una vegada centenars de rams.

El parc estava ple de gent, va ser molt maco. L'únic que decep és veure el llac Round Pond una mica brut. També vam passar per un jardí que hi ha just al costat, de camí a un altre edifici on hi ha un restaurant. A aquesta zona o jardí se l'anomena Orangerie. Pel camí vam trobar tres esquirols entremaliats que quasi es deixen tocar. I per acabar vam anar al Diana's Playground, on la petita va gaudir una bona estona. Finalment, vam tornar a l'apartament a les 20:30.

Per començar el dia vam anar directes a Leicester Square, simplement per a intentar trobar una bona oferta per a veure un musical londinec. Ens vam dirigir al quiosk TKTS on venen els tíquets, just sota el Clocktower, es veu fàcilment.

Quan vam arribar-hi, primer vam mirar les ofertes en una pilona que hi havia al costat. No sabia quin musical triar, però tenia una petita idea: Mamma Mia, The Bodyguard, Billy Elliot (s'ha de vigilar perquè, si no saps anglès, has de triar un en el que no parlin gaire). D'ells l'únic que estava més o menys bé de preu era The Bodyguard.

Llavors vam anar a la taquilla i el senyor em va dir que no tenia bons preus per al Mamma Mia, però que a les 10 del matí potser podria tenir alguna cosa. Vam decidir esperar. Mentrestant la canalla va a donar un tomb i van descobrir la botiga M&M's. Bé, finalment esperem a les 10:10, però res de res, així que vaig decidir comprar entrades per veure The Bodyguard. Em van donar entrades per al dia següent, a 46 £ cadascuna i, segons ells, en un molt bon lloc.

Bé, aquell dia era assolellat, però les previsions del temps deien que segurament a partir de mig matí estaria núvol fins dijous, així que vaig decidir anar al London Eye. Vam anar-hi passejant, passant per Trafalgar Square i Horse Guard.

Quan estàvem davant de Horse Guard eren les 10:40 i vam esperar-nos per a veure el canvi de guàrdia de les 11:00 (els diumenges crec que és a les 10:00). El canvi de guàrdia va ser normalet. Alguns dels soldats eren nens i els uniformes no impressionaven gaire. Ho vam poder veure bé perquè un quart d'hora abans ja estem plantats allà per agafar un bon lloc.

Després, a les 11:25 vam passar pel 10 Downing Street un altre cop i vam baixar fins a the House of Parliament amb el seu imponent Big Ben (hi va haver llocs, com per exemple the House of Parliament, Leicester Square i Picadilly Circus en els que vam estar-hi al menys tres cops, però crec que val la pena, perquè hi ha molt de moviment i a la canalla els agrada).

Vam creuar Westminster Bridge i vam girar a la esquerra en direcció al London Eye. Abans d'arribar-hi vam passar per l'antic ajuntament, el County Hall, on ara hi ha l'aquari i una mena de passatge del terror. Em sembla que es pot comprar entrada per a les tres coses (London Eye, aquari i passatge del terror) que et surt més bé de preu, però nosaltres simplement vam pujar al London Eye, ja que no hi havia temps per a tot.

Nosaltres no haguéssim gastat els diners en el London Eye, però a les nenes els feia gràcia i con que era un dia assolellat valia la pena. Vaig estar mirant a internet la compra de les entrades del London Eye, però al final no me'n vaig fiar. S'ha de vigilar bastant i sobretot mirar en webs oficials. A l'apart-hotel hi havia fulls informatius amb preus que eren més cars que els que vaig comprar jo. Si no recordo malament, a la London Eye els tiquets sortien per unes 2 £ menys.

Finalment nosaltres les vam comprar allà mateix, passat l'aquari i uns metres abans de la nòria. Hi ha dos cues, la curta, però més cara, o la llarga. Nosaltres vam optar per la normal, però només vam tardar menys de 10 minuts i vam pagar unes 20 £ per cap. Si tens dos fills més petits de 14 anys, crec, pots comprar una entrada familiar per a 4 persones que és més econòmica. Després vam tornar a fer cua per pujar, però tan sols uns 25 minuts.

A la nostra cabina hi havia 26 persones, però hi havia espai de sobres per a tots (érem 26, però a internet vaig llegir que acostumaven a entrar 25 persones). També tens l'opció de comprar, per molt bon preu, un fulletó on t'informa del que veuràs, però no cal, ja que dintre hi ha tauletes digitals on pots accedir a informació dels edificis més emblemàtics de la ciutat.

Quan vam sortir ja eren les 13:00 i vam anar a veure The New 4D Experience, un espectacle en 4D que només dura 10 minuts i que es veu en el mateix edifici on vam comprar les entrades de la nòria. El pots veure abans de pujar al London Eye, o després. És preciós!!!.

Després vam decidir anar caminant fins al Borough Market, seguint el South Bank. Aquesta és una passejada de 90 minuts i que també surt a la guia, però que nosaltres vam fer pel nostre compte, tot i que després vaig veure que valia la pena seguir-la detalladament ja que hi havia algun lloc interessant que nosaltres vam passar per alt. Suposo que estava cansada de mirar contínuament la guia...

Vam passar per davant de museul Tate Modern i vam continuar fins arribar al Borough Market, on vam dinar. El mercat no el vam veure gens bé, ja que no devia ser el dia que obrien. Només hi havia quatre parades de menjar. Vam dinar allí mateix.

Després vam passar per Southwark Cathedral i ens vam anar a estirar davant mateix del Tate Modern (una antiga central elèctrica). A les 16:30 entrem al museu Tate Modern. No ens va agradar gaire, però suposo que va ser perquè la sala que impressiona més, la de les turbines, estava tancada (crec que obre al 2014).

Després vam creuar el pont que hi ha just davant i que dóna a St Paul's Cathedral, el Pont del Mil·lenni, de Norman Foster, i vam agafar el metro a Blackfields fins a Picadilly Circus. Dins del metro, mentre discutíem per on s'havia d'anar, un captaire anglès en sentir-nos, ens va indicar per on anar. Li vaig regalar una xocolatina.

Un cop a Picadilly Circus vam anar caminant per Regent Street, ja que volíem anar a Hamleys, la botiga de joguines més gran del món. És tot un espectacle. Nosaltres vam entrar-hi perquè la petita volia que li fessin un osset de peluix. Sí, tú tries un osset de peluix i llavors te l'omplen... només per la lliçó d'anglès que reben, val la pena. També va estar bé veure la gent treballant i oferint als clients les joguines d'una manera increïble.

Aquest dia vam decidir fer un altre dels passejos de la guia: Mayfair i Hyde Park (dues hores i aproximadament uns 5 km).

En la primera part que proposa aquesta ruta, Mayfair, no és que hi hagi llocs turístics importants per a visitar i és una passejada per carrers que la gent no coneix i que no son turístics, però que tenen el seu encant. Al final, la part de Hyde Park no la vam arribar a fer aquell dia, ja que quan vam arribar a Marble Arch, vaig decidir fer una altra cosa.

La ruta per Mayfair va estar bé perquè no hi havia turistes. De totes formes no em vaig fixar que tot just al costat hi havia varies coses interessants que haguéssim pogut fer: Hotel Ritz, Fortnum and Mason, Burlington Arcade, ...). Vam haver de tornar-hi un altre dia per a veure-ho, però, no obstant, no va sortir malament.

Aquí us faig un petit resum dels carrers per on vam passar: abans de sortir de l'estació de metro Green Park seguim les senyals en direcció a Piccadilly North. Passem per la Devonshire House (bloc d'ofcines dels anys 20), Berkeley St fins arribar a Berkeley Square. Charles St (veure els fanals als números 40 i 41 del carrer), Queen St, Curzon St i entrar al Shepherd Market.

Després Chesterfield Street, Charles Street, Hay's Mews, Chesterfield Hill, Hill Street, South Street, Mount Street Gardens, South Audley Street, Grosvenor Square, Upper Grosvenor Street i llavors caminar per Park Lane fins arribar a Marble Arch.

La ruta, com he dit abans, continuava per Hyde Park, però com que estàvem a Marble Arch i sabia que podíem fer una altra cosa interessant, vaig decidir deixar Hyde Park per a un altre dia.

Ara el meu objectiu era agafar l'autobús nº 159. De fet havia llegit que podies fer una mica de ruta turística en autobús simplement agafant l'autobús nº 11 o l'autobús nº 15, però més tard també vaig trobar la de l'autobús número 159 (veieu-ne una descripció detallada en la pàgina web Ruta turística por Londres gratis en autobús).

Em feia una mica de por agafar un autobús, però val la pena pujar-hi diversos cops. Recomano fer recorreguts llargs, perquè sinó es perd molt temps buscant-lo per tan sols uns minuts. Per exemple, un dia el vam agafar a Marble Arch per anar a Baker Street i segurament hauríem arribat abans a peu per culpa del temps que vam trigar en trobar el bus. Es va més ràpid en metro, però definitivament voto per agafar el bus unes quantes vegades.

Aquest primer cop ens va resultar fàcil, però crec que vam tenir sort. A les 11:20 arribàvem a Marble Arch i, entre que el trobàvem i el trajecte, vam trigar una hora i mitja en arribar a Westminster Bridge. Però les nenes s'ho van passar molt bé, allò d'estar a dalt de l'autobús les va emocionar.

Un cop a l'autobús em vaig posar a pensar què podíem fer, ja que això d'agafar el bus havia sigut una cosa inesperada. Un cop a Westminster Bridge vaig decidir anar caminant fins al Pont del Mil·lenni, que queda a dos passes i entrar a la City. Un cop allí, estava ben perduda. Al no haver-ho preparat vam perdre temps, però al final tot va sortir bé. Val la pena portar-ho preparat per estalviar-te parar i buscar contínuament en el mapa.

Bé, només arribar a la City vam veure Mansion House, Royal Exchange, Bank of England i Stock Exchange. Llavors vaig mirar de trobar Leadenhall Market, preciós. Havia llegit que aquest mercat sortia en una de les pel·lícules de Harry Potter (la meva neboda em va dir que el Harry Potter va comprar l'escombra allí). L'ambient és bestial. Tots el yuppies plantats bevent cervesa, però també és impressionant veure tot de yuppies a munt i avall fora d'aquest recinte.

Al costat del mercat crec que hi havia un edifici modern destacat, les Torres Lloyd's: el vam veure, però no ens hi vam fixar detalladament. Els únics que desentonàvem aquí érem nosaltres, perquè tota la resta portaven vestit i corbata.

A les nenes els va entrar gana i aquell dia anàvem preparats amb entrepans. Ho vaig decidir així perquè el dia abans ens va costar una mica trobar un lloc on menjar. Però el realment difícil aquell dia va ser trobar una zona verda. Vam preguntar a un conserge i vam trobar un raconet en aquell immens món d'oficines i gratacels. Davant mateix teníem unes vistes increïbles del gratacels 30 St Mary Axe, al que molta gent anomena Gherkyn per la seva forma de cogombret. No vam dinar sols, teníem al costat uns quants yuppies, probablement pobres com nosaltres. Llavors van començar a caure les primeres i últimes gotes de la nostra estada a Londres, però no va ser res.

Després de dinar a mi em feia gràcia anar al Barbican Center, lloc que recordava de les últimes estades a Londres. No ens va costar gaire trobar-ho. Molts records em van venir a la memòria, com aquell cop que vaig anar a parar a una festa en un dels seus apartaments, i el munt de dies que el creuava per anar a la universitat del carrer Moorgate. De fet no té res d'especial, però és bonic de veure. Després vaig llegir que ara hi ha un hivernacle on hom pot relaxar-se... una pena que no hagués pensat en dinar allí.

Després vam tornar al punt on havíem començat la ruta per la la City. Mentre miràvem al mapa, una dona, tota simpàtica, ens va preguntar si necessitàvem ajuda. Ens va informar ràpidament i també ens va recomanar passar pel centre comercial One New Change que hi ha allí mateix i pujar fins a la sisena planta, crec recordar, per tenir vistes sobre St Paul's Cathedral.

Després vam caminar per Fleet Street, que durant més de dos segles va ser el centre de la premsa nacional. Ara és el centre jurídic de Londres. Després vam passar per Temple, el qual va ser construït pels cavallers templers al segle XIII, els quals s'encarregaven de protegir als peregrins en el seu camí a Terra Santa. Aquesta va ser la seva seu fins que va ser dissolta per la Corona. Vam agafar un dels carrers que passa pel mig de Temple i vam sortir a Victoria Embarkment que és el carrer que voreja el riu Tàmesi. Hi havia moltes coses per veure en aquella zona, però ja estava cansada de tanta guia. No va estar malament.

I vam agafar el metro fins a Leicester Square, ja eren les 17:15 .Vam aprofitar per entrar a la botiga M&M's. Val la pena de veure.

Sortint d'aquí vam fer una pizza i després vam caminar fins Covent Garden, ja que a les 19:30 teníem el musical a l'Adelphy Theatre, un teatre antic i petit, així que molt bé.

Un cop al teatre es va tocar el primer pis de dalt, a la filera C i els seients número 19-23. A nosaltres ens havien costat 48 £ per cap, però després vaig mirar preus a internet i pots trobar tíquets per 57 £, però als llocs que estàvem nosaltres valia 120 £ cadascun. Realment ens havien donat molt bon lloc!.

Des del moment que van sortir els actors a escena vaig veure que realment estàvem en un lloc privilegiat. No puc descriure les emocions que vaig sentir durant cada segon de l'espectacle. Van ser dues hores i mitja intenses i vaig tenir pell de gallina tota l'estona. En acabar tothom es va posar dempeus i va començar a aplaudir. Llavors van tornar a sortir a cantar. Una passada!.

Vaig llegir després que el musical The Bodyguard s'havia començat a representar al desembre de 2012 i que havia rebut el premi al millor musical de l'any. Ho van fer increïblement bé. Al meu marit, que no sap res d'anglès, li va sorprendre i va gaudir-ne. Ho va poder seguir pel fet d'haver vist la pel·lícula abans. Van cantar el 70% del musical, diria jo. Realment va ser tota una sort veure'l. La vaig triar perquè era el musical que estava millor de preu en la data del nostre viatge, tot i que a mi no em feia molta gràcia perquè la pel·lícula era del 1996 i ja la trobava desfasada. La vam ben encertar!.

Una cosa que cal destacar del teatres i cinemes londinencs és que s'hi pot entrar amb menjar i begudes. Al final del musical vaig mirar només a les fileres properes i no hi havia ni un paper a terra!. Igual que aquí!!!.

A les 22:00 agafàvem el metro cap a casa. Hi havia força gent, ja que la majoria sortia dels musicals.

Estàvem a dimecres i encara ens faltava veure alguns punts turístics destacats de la ciutat, així que vaig decidir anar al gra. A les 9:15 sortíem en direcció al metro Tower Bridge per a veure l'edifici del nou Ajuntament (també de Norman Foster), la Tower of London i el Tower Bridge. Simplement vam creuar el pont i vam veure-ho tot des de fora. Si ens haguéssim atansat a la Torre de Londres potser hauríem vist algun Beefeater i corbs, però no hi vaig pensar.

Després en vam atansar al St Katherine's Dock, el moll més petit prop de Londres. Val la pena de passar-hi, simplement per a veure les casetes i barquetes.

Només eren les 11:30, així que vam agafar el metro a Tower Hill per anar fins a Westminster Bridge i veure la Westminster Abbey. Tenia intensió d'entrar-hi, però no teníem molt de temps. Després, a les 12:30 vam anar a la Westminster Cathedral, però no ens va agradar gaire, tot i que l'entrada era gratuïta.

A Victoria Station vam afagar el tren per anar a l'apartament a dinar i a primera hora de la tarda ja estàvem de tornada al centre, al British Museum. Només podíem estar-hi dues hores i mitja perquè tancaven, així que vam veure-ho tot molt ràpid, tot i que portava una mica d'idea del més interessant a veure. El lloc és impressionant i val la pena passar-hi com a mínim una tarda o 4 hores.

Després vam anar caminant fins a la llibreria Foyles, ubicada a Charing Cross Road, ja que necessitava mirar uns llibres. Vam aprofitar per anar també al Soho, que el teníem al costat. Bé, en un tres i no res està vist.

Després vam acabar a Leicester Square un altre cop, sobre les 8 de la tarda. Només vam donar un tomb i cap a casa.

No ho sé segur si va ser aquest dia, però un cop al tornar a casa vam parar a l'estació de metro Notting Hill, que també ens quedava prop de casa. Una de les passejades que proposa la guia era per aquí, així que vam fer-ne un tros. Només vam passar per Pembridge Road, però va valer la pena, ja que quedava allí mateix.

A les 8.45 ja estàvem fora per a començar les visites. Aquell dia vam fer la segona part d'un recorregut que suggerien en la guia i que encara ens faltava fer: Hyde Park i Belgravia, però al final només vam fer Hyde Park.

La ruta a Hyde Park començava a l'Speaker's Corner, a la part nord est del parc (no confondre amb la parada del metro que també s'anomena així, però que està a la cantonada sud-est de Hyde Park), i que estava a prop. Primer vam decidir agafar el metro fins Marble Arch perquè durant el dia ja caminaríem prou.

Quan vam arribar a l'Speaker's Corner no hi havia absolutament res ni vam trobar cap rètol que digués on estava. Simplement hi ha un xiringuito que té aquest nom. Pel que vaig deduir de les fotos que he vist després d'aquest lloc, simplement fa referència a un lloc on es planta algú i parla. Hi hauríem d'haver anat el diumenge al matí, que és quan realment pots trobar a algú parlant.

Des d'allí vam anar vorejant Hyde Park pel nord i va ser molt bo perquè vam veure unes quantes persones passejant en el seu cavall. Sorprenent!. Fins i tot en vam veure un que anava en el seu cavall i alhora passejava al gos.

Al cap d'una estona vam veure que hi ha un petit carrer per a cotxes que travessa el parc en direcció nord-sud i que separa Hyde Park de Kensington Gardens. Aquí vam girar a l'esquerra fins a trobar el llac artificial Serpentine i després vam sortir del parc pel sud.

Se suposava que havíem de continuar la ruta per Belgravia, però vaig adonar-me que eren les 10:30, així que vaig pensar que estàvem a dos passes del Buckingham Palace i que podríem veure el canvi de guàrdia allà. Vam continuar caminant entrant a Green Park i creuant Constitution Hill.

Quan vam arribar-hi només eren les 10:45 i encara faltaven tres quarts d'hora per a veure el canvi de guàrdia de Buckingham Palace, però ja estava ple. Al final vam trobar un raconet on vam esperar. Sort que van mig començar a les 11:20. No va estar malament, però no sé si val la pena veure-ho tot. No obstant, el soldats fan molt més goig que els de Horse Guard.

Una cosa que cal remarcar és que hi havia molta gent també davant mateix, on hi ha una font molt gran dedicada a la reina Victòria. No sé si es veu bé des d'allà, però mestre esperàvem, de sobte vam veure que arribaven pel darrera de la font tot un seguit de soldats acompanyats d'una banda de música. Després van entrar a l'esplanada que hi ha davant del Palau. Si s'està davant mateix de palau de Buckingham, mirant-lo de front, es pot veure com els soldats passen pel costat esquerre. A l'hora d'acabar també van sortir pel mateix costat, així que els pots veure desfilar. Pel poc que vaig veure, potser era millor estar a la font o en el carrer del costat i simplement veure'ls passar. La zona estava però que molt plena. Hi havia centenars de persones.

Després vam caminar fins a Clarence House, la casa del príncep Charles, que està just al carrer davant de Buckingham Palace, molt a prop, en un carrer anomenat The Mall (crec que els soldats passen per aquest carrer quan fan el canvi de guàrdia per anar al palau). No vam poder veure res, apart de la reixa on hi ha els guàrdies. Al costat hi ha la Lancaster House.

Després vam anar fins a Picadilly Street per a veure l'Hotel Ritz i els grans magatzems Fortnum and Mason, on a la façana hi ha un rellotge que diuen que val la pena veure quan toca l'hora. Però no el vam poder veure perquè eren la una passades. També vam entrar dins i val la pena perquè és realment maco.

Llavors, vam passar per sota de Burlington Arcade, una galeria tancada amb tot de botigues cares i vam sortir a Old i New Bond Street on hi ha tot de botigues cares, fins arribar a Regent's Street i agafar el metro cap a l'apartament per a dinar.

A la tarda vam anar a un altre museu: el Natural History Museum. A les 15:30 entràvem, però només disposàvem de dues hores i mitja ja que a les 17:50 tancaven. Molt recomanable, tant per a la mainada com per als adults. La canalla no van dir ni mu en tota l'estona.

En sortir del museu vam passar pels magatzems Harrod's. Bastant decebedor veure les reines del petroli comprant i sobretot al sortir, veure-les assegudes amb les seves famílies en la pastisseria Ladurée al costat dels seus Rolls Royces. Això sí, no hi havia cap europeu assegut allà (segurament els magatzems Harrod's encara pertanyen a la família Al-Fayed, el fill del qual va tenir un rotllo amb Lady Di).

Des d'allí vam continuar el petit passeig que ens faltava per acabar la ruta proposada per la guia i que dona un tomb pel barri de Belgravia. Vam passar per varis carrers: Kinnerton Street, Ann's Close, Kinnerton Place North, Wilton Place, Wilton Crescent, Wilson Row, Old Baracks Yard, Mews, fins arribar a l'estació de metro Hyde Park Corner. Crec que per tornar a casa vam agafar el metro. Bé, tranquil i curtet. Suposo que a les 21:00 ja estàvem a casa.

El viatge s'estava acabant, així que vam tornar a agafar un autobús a Marble Arch en direcció a Regent's Park. Ens va costar trobar el número d'autobús, però finalment ho vam aconseguir. Després em vaig adonar que realment no l'havíem d'haver agafat perquè el recorregut va ser curt.

Quan vam arribar prop de l'estació de metro Baker vam veure el Planetari i el museu Madam Tussaud's per fora. Primer vam anar a York Terrace East, ja que em feia molta il·lusió passar per una de les residències on vaig estar d'estudiant anys enrere.

Després vam fer un recorregut que proposava la guia. Va ser una estona només, vam passar per: York Bridge i York Gate. Després per un carreró que passa pel costat dret de l'esglèsia i que dona a Nottingham Street, Marylebone High Street, Beaumont Street, Devonshire Street, Harley Street i Marylebone Road.

Després ens vam atansar a Baker Street per a veure de fora la casa museu de Sherlock Holmes i quan vam acabar vam entrar a Regent's Park. Quins records!!! Vam estar asseguts al davant mateix de la glorieta.

Després vam continuar fins Queen Mary's Gardens, on val la pena passar-hi una bona estona mirant totes les flors. També ens vam passar una bona estona estirats, dinant i relaxant-nos.

A les 15:00 ens vam tornar a aventurar a agafar un altre autobús i aquest cop va ser rapidíssim. Vam anar fins a Trafalgar Square i va estar molt bé, a dalt, davant de tot i gens de trànsit. I tornava a tocar museu, aquest cop la National Gallery. També disposàvem de poc temps, així que portava una mini guia d'obres destacades. De totes formes només hi vam estar una hora i mitja. No estava malament, però ja era el quart museu que visitàvem en aquest viatge i s'ha de procurar fer de més i de menys.

Quan vam sortir anàrem a Leicester Square i vam caminar fins Carnaby Street. I de passada vam entrar a la botiga Liberty. I mes tard vam tornar a la botiga Hamleys de Regent Street perquè la petita volia tornar a mirar, una a una, les plantes de la botiga.

Eren les 20:00 quan ens dirigíem a casa. Al meu marit li feia il·lusió entrar en un pub, i de fet ja feia dies que m'ho deia, així que vam enviar a les nenes a l'apartament i nosaltres vam fer tota una senyora pinta de 568 ml. en el pub del costat que ens va costar vora 8 £. No sé si ens van prendre el pel, però vam estar-hi a gust. Vam demanar "two largers, please" que és una cervessa de barril fluixeta, però la senyora ens va dir que ens posava dos de diferents marques per tastar coses diferentes. Bé, després ja vam tornar a casa.

L'últim dia vam recollir-ho tot i vam baixar l'equipatge a baix, on ens ho van guardar en una habitació. De fet, no calia treure-ho tot fins a les 11:00, però com que encara teníem unes dues hores abans de marxar, vam decidir treure-ho tot i així no pensar-hi més.

Passades les 9 del matí sortíem en direcció a Portobello Market que quedava tot just a 5 minuts caminant. Vam començar per Pembridge Road, Notting Hill Road, Blenheim Crescent i Talbot Road. Molt bé, simplement vam passejar i delectar-nos amb tot de parades d'objectes antics. També vam entrar en un lloc on hi havia tot un seguit de botiguetes on venien objectes antics. No recordo el nom ara, però estava baixant a mà esquerra, abans de començar les botigues de menjar.

Després ens vam atansar a la llibreria The Travel Bookshop que surt a la pel·lícula Notting Hill. També vam veure la llibreria Books for Cooks on només hi ha llibres de cuina. De tornada, a Notting Hill Road, vaig veure una botiga d'Oxfam de segona mà, on venien llibres, DVDs... Hi vaig comprar una novela de la Tracy Chevalier per només 1.99 £.

Només vam estar unes dos hores voltant, però crec que va ser suficient. És un mercat totalment diferent a Camden Town Market. Crec que els dos mercats que vam triar en aquest viatge per fer un tomb van estar bé. La llàstima és que a Borough Market no hi haguéssim anat el dia que tocava. Recomano anar, com a mínim, a aquests dos, ja que anar a Londres i no visitar algun dels seus mercats, és com anar a Barcelona i no veure les Rambles. Els mercats formen part de l'encant de Londres.

La meva intenció, després, era creuar Hyde park i passar per l'Albert Hall... però era molt just. Així que vam descansar 20 minuts a la recepció de l'apart-hotel i a les 12:10 sortíem cap a l'aeroport.

Vam agafar el metro en direcció a West Brompton per anar a la parada d'Easybus (de fet no hi ha cap cartell, és una parada normal de bus) on ens havia deixat quan vam arribar el primer dia. Però al final, estava en un altre lloc. Menys mal que va passar un Easybus i li vam preguntar, perquè la noia ens va dir que era una mica més avall.

Tot i que teníem hora per a les 13:35, vam agafar-ne un a les 13:10. A les 14:30 estàvem a l'aeroport de Gatwick. Podíem haver anat una mica més tard, però vaig preferir anar-hi abans i ser puntual.