Relat d'un viatge de 10 dies per Escòcia

Arribem a Edimburg al vespre. Es posa a ploure i ens dirigim al B&B. L'habitació és excel·lent.

Al dia següent, després d'un bon Full Breakfast, ens disposem a visitar Edimburg.

Edimburg és una ciutat encantadora. Els llocs més bonics són l'Old Town (casc antic), on s'hi troba el majestuós castell d'Edimburg i la Royal Mile, un barri antiquíssim ple de botigues típiques escoceses. S'hi respira molt d'ambient i és la zona més turística. També val la pena anar a veure el Parlament Escocès i el Palace of Holyrood House, residència oficial de la Reina d'Anglaterra a Escòcia.

Els carrers estan plens d'artistes, músics, mags, etc. Es pot recórrer la ciutat a peu, tot i que agafar un bus turístic val molt la pena. Els autobusos urbans no et tornen canvi.

Després d'esmorzar anem a buscar el cotxe de lloguer. A l'oficina hi ha gent que et proposa compartir viatge i despeses. No acceptem.

Agafem el cotxe. Tot va al revés i al principi t'estresses, i més si estàs dins una ciutat que no coneixes. L'error més comú és pensar que a la teva part esquerra no hi ha la porta quan en realitat hi ha la resta del cotxe. T'adaptes ràpid.

Agafem la carretera en direcció a les Highlands (A-9). Passem per pobles com Perth i Pitlochry. Després ens aturem a veure el Loch Tummel. És un llac impressionant i des de Queensview té unes vistes excel·lents. La imatge et deixa sense paraules.

Finalment arribem a Inverness. Considerada la capital de les Highlands (terres altes), Inverness és una petita ciutat molt acollidora. Val molt la pena el seu castell, la seva catedral de Sant Andreu i passejar pel costat del riu que creua la ciutat, el riu Ness. L'aigua d'aquest riu desemboca al llac Ness.

Després de marxar del pitjor B&B del viatge ens disposem a visitar el llac Ness.

Al llac Ness és molt recomenable agafar un petit tour amb vaixell. El ticket sol ser bastant car. Vam agafar un vaixell que ens faria una ruta de dues hores pel llac. La visita és més que obligada, es tracta del llac més gran d'Escòcia i és realment impressionant, hi ha moments que dubtes de si estàs a un llac o directament al mar. A la meitat del recorregut parem a visitar l'Urqhuart Castle. El castell està en ruines, però té unes vistes sobre el llac Ness molt boniques, és freqüent trobar-s'hi escocesos tocant la gaita.

Després del llac, seguim el nostre camí cap al nord. Visitem el Dunrobin Castle, grandiós, colossal, tot passant per poblets costers com Golspie. Es tracta d'anar vorejant la costa est fins arribar a Wick. Wick és un petit poble de l'extrem nord-est d'Escòcia que no té cap encant en especial.

Finalment arribem a l'extrem nord, a John O'Groats. Molta gent diu que no val la pena arribar fins a l'extrem nord, però nosaltres us assegurem que sí, que és un dels llocs més bonics del país. John O'Groats és una aldea amb cases disperses i un port amb vistes a les illes Òrcades. La sensació de pau i llibertat t'envaeix quan arribes a John O'Groats, estàs a l'extrem nord de l'illa de Gran Bretanya.

Ens llevem i hi ha una boira de mil dimonis. Suspenem la visita programada a les illes Òrcades per dos motius: la boira espessa i l'elevat preu del ferri. Ens quedem mig matí per John O'Groats parlant i prenent tè al B&B amb la família del Sr. Grant.

Quan la boira s'aixeca anem a vistar el poble de Thurso, un poble mariner amb boniques places i jardins. Arribem al castell de Mey. És un castell espectacular, molt ben conservat i amb vistes a l'Atlàntic i les Illes Òrcades. El castell era la residència de la mare de la Reina d'Anglaterra quan anava a Escòcia, potser dos cops cada any. Fem una visita guiada, és cara i llarga, però et permet veure les interioritats d'un castell magnífic.

En aquesta zona val la pena visitat les platges de sorra inmenses banyades per l'Atlàntic, les vistes són espectaculars.

Tornem a John O'Groats i visitem els seus penya-segats. Són gegants. És un dels millors llocs d'Escòcia, hectàrees i més hectàrees d'herba verda. La sensació és única, estàs a l'extem nord-est d'Escòcia, envoltat d'enormes penya-segats amb vistes a l'horitzó de les illes Òrcades. Baixem a un platgeta, el dia ja cau i ens acompanyen unes quantes foques, que dins l'aigua ens miren amb atenció. El moment és realment idíl·lic.

Deixem enrere John O'Groats i emprenem el viatge que ressegueix tota la costa nord d'Escòcia. La carretera és estreta, però val la molt la pena. Durant tot el recorregut es poden veure llacs de tots els tamanys i mides sense deixar de veure l'Atlàntic. Durant el trajecte anem fent parades: els paisatges s'ho valen, és extraordinari. Arrimem a Smoo Cave. És un cova gegant excavada pel mar i al seu interior hi ha un salt d'aigua preciós.

Deixem la costa nord i ara agafem la costa oest: els cartells estan en anglès i gaèl·lic. En aquesta zona encara utilitzen aquesta llengua instaurada pels vikings.

A mesura que comences a resseguir la costa oest els paisatges són més verds i es multiplica el nombre de llacs. És realment l'Escòcia pura i dura, màgica. És impossible no anar fent parades, les instantànies són espectaculars i qualsevol d'elles et serviria per a emmarcar-la i penjar-la a una pared.

El temps a la costa oest, però, és molt i molt plujós. Arribem a la petita població de Lochinver. Sopem un bon salmó en un típic restaurant escocès i fem nit en un B&B que té unes vistes privilegiades al mar i al poble de Lochinver.

Continuem resseguint la costa oest: les vistes, els paisatges i els llacs són cada vegada més increibles. Parem a dinar a un restaurant de carretera i tornem a menjar salmó, boníssim.

Entre valls idíl·liques arribem a Kyle of Lochalsh, on hem reservat el B&B, el millor amb diferència de tot el viatge. A la tarda anem a visitar el castell més famós i mediàtic de tot Escòcia, l'Elien Donan Castle. És un castell preciós i majestuós, situat sobre d'un llac gegant. Miris per on el miris, no deixa d'impressionar-te. Ja no s'hi pot entrar, són les 6 de la tarda.

Després d'esmorzar tornem a anar a l'Elien Donan Castle, aquesta vegada per visitar el seu interior. L'entrada és bastant econòmica, unes 5 lliures i mitja. És un castell amb una gran història i això es respira dins d'ell.

Sortint del castell ens dirigim a l'illa de Skye. És la illa més famosa d'Escòcia i la més turística. És un indret amb molt de moviment, sobretot a la seva capital, Portree.

Portree és un poble de costa bulliciós amb les cases de colors i amb gavines per a tot arreu. El seu petit port és preciós. Resseguim tota la costa est i nord de la illa, les carreteres són d'un carril gairebé la majoria. Els verd intens de l'herba gairebé toca l'aigua del mar. Ens aturem a veure l'Old Man of Stor, una gran muntanya on s'hi fan múltiples excursions. Anem resseguint la costa amb les parades obligades a Kilt Rock i Quiranig, zones de penya-segats espectaculars. Fem nit a les afores de Portree.

El planning del dia és acabar de veure l'illa d'Skye. Baixem fins a Broadford i agafem l'estreta carretera cap a Elgol. Fins a Elgol hi ha uns 45 minuts de viatge, però val molt la pena (compte amb les ovelles!).

Arribem a Elgol, un poble de cases disperses i petit, situat en un entorn paradisíac. Prop del poble hi ha les Cuillin Hills, unes muntanyes enormes que sembla que surtin de dins el mar. A l'horitzó es poden veure les illes Soay i Rum. Es pot agafar un boat trip fins a les Cuillin Hills, t'asseguren veure foques, dofins i fins i tot taurons. Nosaltres no ho tenim tan clar. No en lloguem cap perquè són cars i hi ha mala mar.

Fem un petita excursió per veure millor les Cuillins i tornant veiem els nens de l'escola jugant al pati d'herba verda, davant l'Atlàntic amb les Cuillin Hills de fons, quina enveja. Després anem cap al nord, direcció Dunvegan. És un llarg camí, però la carretera és bona i les vistes encara més. Dunvegan és el segon poble més gran d'Skye i val molt la pena visitar el seu castell, en especial els seus increïbles jardins. Tornem a fer nit a les afores de Portree.

Ens llevem i comencem el llarg viatge de tornada cap a Edimburg. És poc recomanable anar d'Skye a Edimburg en un dia, perquè es fa molt pesat. De totes maneres ho havíem de fer, ja que havíem de retornar el cotxe.

La zona més bonica d'aquest trajecte és la de Fort William, on hi ha muntanyes verdes altíssimes. No vam poder parar, però segur que val molt la pena fer-hi alguna excursió. Arribem a Edimburg cap a les quatre de la tarda. Tornem el cotxe.

Intentem visitat el castell d'Edimburg, però ja està tancat (normal, són les cinc de la tarda). Avui sopem a la Royal Mile aprofitant que fan la desfilada d'escocesos amb motiu del festival d'Edimburg, hi ha gent per tot arreu, i molts catalans!.

Al dia següent, l'últim dia del viatge, és el moment de marxar, però no ho farem sense abans haver visitat el Castell d'Edimburg. S'ofereixen molts joves per a fer-nos de guies. El castell és molt gran, immens, recomanem que hi aneu amb temps perquè hi podeu dedicar tot un matí. Les vistes sobre Edimburg són magnífiques. Molt recomanable. Tornem cap a Catalunya: final del viatge.