Guia i relat d'un viatge per lliure al Perú

Com arribar-hi

Vam començar aquest viatge a Barcelona amb un vol d'Air Europa a Madrid (55 minuts).

A Barajas vam enllaçar amb un vol de la companyia Air Plus Comet a Lima, on arribàrem de matinada després d'11 hores de vol des de Madrid en un Boeing 747. Tant el servei a bord com l'oferta d'entreteniment a bord van ser, en general, molt pobres.

A la sala de recollida d'equipatges de l'aeroport de Lima hi ha un parell de quioscos on canviar diners, però els dos oferien pràcticament la mateixa taxa de canvi (bastant dolenta, per cert, per la qual cosa aconsellem canviar aquí el mínim).

Des que vam arribar a l'aeroport fins que l'abandonem vam trigar gairebé una hora a realitzar tots els tràmits: immigració, recollida d'equipatge, etc.

En sortir de la terminal ja ens esperaven uns coneguts peruans que ens van portar en el seu cotxe fins a la terminal de l'empresa Soyuz, en Av. Mèxic 333, en el barri de la Victoria de Lima, on compràrem els bitllets per al següent autobús cap a Pisco (18 S/ cadascun).

En realitat aquest autobús es dirigia cap a Ica per la carretera Panamericana, però ens va deixar a San Clemente, d'on perteix el desviament cap a Pisco, a només 4 km.

El trajecte de 250 km des de Lima fins aquí ens va suposar un molt agradable viatge de 4 hores i 15 minuts, durant el qual ens va sorprendre l'impactant paisatge desèrtic que va travessant la carretera Panamericana.

En baixar de l'autobús a San Clemente ja ens esperava un taxista conegut dels nostres amics, que en el seu afany de fer-nos més suportable la nostra arribada al país ja l'havien trucat per telèfon perquè ens esperés en aquest punt.

Però en qualsevol cas aquí hi ha altres taxistes esperant els autobusos que s'aturen o també es pot agafar un autobús que fa el recorregut fins al mercat de Pisco, on es pot connectar amb un altre autobús cap a Paracas (a uns 15 km de Pisco).

Dormir i menjar

A Paracas ens vam allotjar en el Hotel Zarcillo Paradise (Av. Principal d'ingrés al chaco 101) on vam pagar 20 US$ per una senzilla, però bonica i enorme habitació doble amb bany privat i esmorzar.

Està situat en un bonic enclavament, davant del mar, en la badia del Chaco. El Sr. Luís Herrera, mánager de l'hotel i de l'agència de viatges Zarcillo Connections, és una persona molt afable que us pot solucionar pràcticament qualsevol assumpte relacionat amb la visita a la zona.

En el propi hotel no hi ha restaurant (com a molt es pot menjar algun sandvitx), però a menys de 2 km al nord d'aquí està el nucli de El Chaco. Al voltant del seu bonic bulevard hi ha diversos restaurants on menjar.

Coses a veure i fer

PARACAS. Aquesta ciutat costanera, del departament d'Ica, fou per a nosaltres el punt base des del que explorar la Reserva de Paracas i les illes Ballestas.

El Chaco. Aquest petit nucli de Paracas, a menys de 2 km al nord de l'hotel Zarcillo Paradise, té un bonic bulevar amb una zona de passeig i les terrasses de diversos restaurants.

Aquí es troba l'embarcador des d'on sortien la majoria de les excursions a la illes Ballestas. Caminant per la riba de la mar des de l'hotel fins al Chaco és un bonic i agradable passeig. Vam trobar-hi cases realment boniques al llarg d'aquest passeig.

Només vam haver d'abandonar momentàniament la riba de la mar en arribar a l'altura del luxós Hotel Paracas ja que la seva platja és privada i no es pot creuar si no s'és hoste.

RESERVA NACIONAL DE PARACAS. Juntament amb la visita a les illes Ballestas, la Reserva Nacional de Paracas era el nostre principal interès en visitar aquesta zona de la costa del Pacífic peruà.

Com ja era tard per a prendre una de les excursions organitzades per Zarcillo, a primera hora del matí vam decidir contractar un taxi privat i fer una ruta personalitzada. Vam acordar amb el taxista un preu de 25 US$ pel temps que necessitéssim per a la visita (al final vam estar-hi un total de 4,5 hores).

Vam sortir amb el nostre taxi des de Paracas cap al sud i a uns 2 km vam trobar l'entrada a la Reserva Nacional de Paracas, on vam pagar una entrada de 5 S/ cadascun.

Poc després vam deixar l'asfalt per a seguir per una curiosa pista compactada de sal i argila.

El paisatge circumdant era realment molt bonic, amb turons de color vermellós (pel seu alt contingut en òxid de ferro) que contrastaven amb el groc i blanc de l'argila en la resta.

Al cap d'una estona vam arribar a un dels punts més característics de la zona, conegut com La Catedral.

En realitat és un mirador sobre una espectacular formació rocosa creada per l'erosió de la mar i el vent al llarg dels segles i el nom del qual ve de la seva forma similar a la d'una catedral, amb la seva torre i tot.

Aquesta meravella natural fou una de les icones naturals més fotografiades del Perú fins que va ser destruïda per un violent terratrèmol de magnitud 7'9 que va sacsejar la zona el 15 d'agost de 2007, un any després de la nostra visita a la zona.

En la part superior d'aquesta formació rocosa es podia veure, segons la imaginació de cadascú, la forma d'un cap de còndor i fins i tot la d'una dona indígena asseguda i amb els seu ponxo (??).

Des d'aquest mirador es poden apreciar també els alts penya-segats que formen aquesta zona de costa, així com les nombroses espècies d'ocells que habiten la reserva: pelicans, piqueros, gavines xilenes, xatracs inques (en castellà zarcillos), etc.

Vam continuar la nostra visita per la reserva recorrent diverses pistes entre meravellosos paisatges lunars fins a arribar a un mirador sobre la bonica platja de Yumaque (en quítxua significa mans que porten aigües).

Seguim per la costa i ens endinsàrem en la península de Paracas fins a arribar a la bonica Playa Roja, coneguda així pel color vermellós de la seva sorra, degut novament al seu alt contingut d'òxid ferrós.

A 2 km d'aquí vam arribar a Lagunillas, un petitíssim poble de pescadors on val la pena aturar-se per a menjar peix en algun dels seus restaurants.

Nosaltres vam triar el restaurant El Che, on vam menjar ceviche i peix fresc bo i abundant, tot i que una mica car (normal, sent Lagunillas un lloc molt popular per a menjar).

Havent dinat vam fer un petit passeig pels voltants del poble, situat en un bonic lloc.

Vam reprendre la marxa amb el taxi fins a arribar al centre d'informació de la reserva. En ell hi ha interessants panells explicatius amb abundant informació sobre la seva geologia i fauna, la qual ajuda a entendre com funciona aquest hàbitat tan especial.

Des del centre vam caminar uns 400 metres fins a un mirador elevat des del qual observàrem els flamencs rosats que hi havia en aquell moment a la platja de la badia.

Vam tornar al centre d'informació i vam pujar al nostre taxi per a tornar a Paracas i donar per acabada aquesta interessantíssima visita a la reserva.

Al llarg de l'excursió, i tractant-se d'una excursió personalitzada, ens vam aturar on vam voler per a fotografiar i contemplar amb tranquil·litat aquest paisatge tan fotogènic, comptant en tot moment amb la inestimable guia i sapiència del nostre taxista.

ILLES BALLESTAS. Les illes Ballestas són un grup de petites illes deshabitades, situades enfront de la costa de Paracas i de la ciutat de Pisco.

La seva importància radica en la gran abundància de fauna marina i de guano dipositat per ocells com el guanay, el piquero o el xatrac inca. El guano és un substrat orgànic resultant de l'acumulació massiva d'excrements d'ocells marins o de foques.

Per a visitar les illes nosaltres vam contractar l'excursió a través del nostre hotel (amb Zarcillo Connections) per 10 US$ cadascun.

La llanxa va sortir a les 8 del matí de l'embarcador que hi havia enfront de l'hotel.

L'embarcació va creuar la badia de Paracas i va passar al costat d'un cementiri de barques de pescadors per a navegar poc després al costat de Puerto San Martín, situat en l'extrem nord de la península.

La nostra embarcació va continuar envoltant la península (alguns trossos de costa són francament bonics) fins a arribar a l'arxiconeguda, enigmàtica i enorme figura del Candelabro, tallada sobre el vessant d'un turó que dóna al mar.

La nostra embarcació es va aturar davant la figura i el patró ens va explicar la seva història i algunes dades d'interès, sent tot això bastant interessant. Les mides de la figura són 150 metres d'alt per 50 d'ample.

A continuació vam reprendre la navegació, anant mar endins en direcció a les illes Ballestas.

Quan vam arribar a elles vam circumnavegar algunes de les illes i vam poder veure molt de prop lleons marins, pingüins de Humboldt, i milers d'ocells, com a corbs de mar, pelicans, etc.

En la sorra d'una apartada platja hi havia centenars de femelles i bebès de lleons marins, en una mena d'improvisada guarderia, però alguns nedaven prop de la barca sentint curiositat per la nostra visita.

Una de les principals característiques d'aquestes illes és la gran quantitat de guano dipositat sobre les roques pels ocells amb el pas del temps i que és una font de riquesa per al país.

Des de la barca vam poder veure el guano, però també les instal·lacions on es tracta i on s'embarca cap al continent.

Vam acabar l'excursió, després de dues intenses hores, tornant al punt d'inici per la mateixa ruta de l'anada.

En resum, aquesta és una excursió molt recomanable, malgrat que alguns anomenen a les illes Ballestas com les Galápagos dels pobres.

PISCO. A la ciutat de Pisco, molt pròxima a Paracas, només vam fer un passeig per la zona de la Plaza de Armas. De camí a Paracas vam veure el port i la seva llotja de peix, així com diverses factories i un aeròdrom militar.

Com arribar-hi

El trajecte des de Paracas fins a Nasca el vam fer en dos trams per a poder fer una parada a Ica i visitar l'oasi de Huacachina.

Per al primer tram, de Paracas a Ica (65 km), vam agafar un servei especial de la companyia Cruz del Sur que en el seu trajecte de Lima cap al sud es desviava de la seva ruta per a recollir passatgers davant de l'Hotel Paracas, proper al nostre hotel, a les 10:30 del matí.

Tot i que no era barat (35 S/ cada passatge), ens vam decidir per aquest per tal d'arribar amb més rapidesa a Ica, ja que era més directe i a més ens estalviàvem d'haver d'anar fins a Pisco o la Panamericana per a prendre l'autobús.

Arribàrem a la terminal de Cruz del Sur, uns 500 metres a l'oest de la Plaza de Armas d'Ica, després d'una curta i còmoda hora de viatge. Res més arribar vam comprar els passatges cap a Nasca per a la tarda (25 S/ cadascun) i vam deixar l'equipatge en la consigna de la terminal.

D'aquesta manera vam tenir unes quantes hores per a visitar ràpidament Ica i també Huacachina abans de continuar viatge.

Ja de tornada a la terminal de l'empresa Cruz del Sur d'Ica, després de la nostra ràpida visita, vam recuperar el nostre equipatge i a les 18:00 h. vam agafar l'autobús cap a Nasca.

Vam recórrer els 141 km des d'Ica a Nasca en unes dues hores. La parada final fou la terminal de Cruz del Sur a Nasca, uns 200 metres a l'oest de la plaça Bolognesi.

Dormir i menjar

A Nasca ens vam allotjar en el Hotel La Maison Suisse (km 447 de la carretera Panamericana Sur), on vam pagar 46 US$ per una habitació doble amb bany, TV i esmorzar.

Està situat enfront de l'aeròdrom de Nasca, a gairebé 4 km del centre de la ciutat (un taxi valia 3 S/). Té un agradable jardí i fins i tot piscina, però potser és preferible buscar un hotel en el centre de Nasca per a tenir-ho tot més aprop.

A Nasca recomanem el restaurant El Portón (C/ Ignacio Morsesky 120, esq. Lima). El bar Plaza Mayor (Plaza de Armas de Nasca) és un bon lloc per a prendre una beguda i veure passar la gent.

A l'hotel Nazca Lines (Jr Bolognesi) pagant 16 S/ ens vam poder banyar en la seva bonica piscina, incloent a més un sandvitx i un refresc, ideal per a refrescar-se al final del dia.

Coses a veure i fer

ICA. D'aquesta ciutat vam veure poca cosa, ja que el nostre veritable interès estava en Huacachina. Però prop de la concorreguda Plaza de Armas d'Ica vam veure l'església de San Francisco (interessant pels seus vitralls de colors) o la catedral de la Merced.

També aprofitàrem per a canviar euros en un dels nombrosos canvistes que hi ha en el costat nord de la plaça, obtenint un bon canvi després de regatejar una mica.

HUACACHINA. Aquest curiós i agradable lloc es troba uns 4 km a l'oest d'Ica i per a arriba-hi des d'Ica (i viceversa) vam agafar un taxi (4 S/). Ens va semblar un bon lloc per a pecnoctar o descansar un temps.

La nostra visita a Huacachina va coincidir en diumenge, per la qual cosa hi havia força visitant local gaudint del lloc.

Les principals activitats aquí són passejar al voltant de la llacuna, banyar-se, asseure's en una terrassa, pujar a les enormes dunes que envolten la llacuna, llogar una taula per a lliscar-se per les dunes (sand-boarding) o apuntar-se a una incursió en les dunes a bord d'un curiós buggy (anomenat aquí arenero).

L'arenero és un vehicle format per una estructura tubular amb seients muntats sobre la base d'un 4x4.

Aquest era el principal reclam d'aventura de la zona, per la qual cosa no ens va sorprendre que aquí els preus fossin cars. En qualsevol cas a nosaltres ens va semblar una activitat agressiva per a l'entorn.

Molt més ecològic, però cansat, és pujar a la duna més alta que envolta l'oasi. És fatigós perquè la duna és força costerudat i també per la dificultat de caminar per la sorra, però la recompensa bé val l'esforç.

Des de dalt d'aquesta duna, la vista sobre Huacachina i del mar de dunes i sorra que l'envolta és veritablement sensacional, malgrat que el vent pugui arribar a ser molest per la sorra que arrossega.

Vam aprofitar per a menjar quelcom en el restaurant Maroni, amb una agradable terrassa al costat de la llacuna. Va estar força bé. També aprofitàrem per a visitar i prendre una beguda en el preciós Hotel Mossone, un dels edificis més cridaners i bonics, encara que no l'únic, de l'oasi.

La veritat és que l'oasi de Huacachina ens va sorprendre agradablement i ens va semblar un lloc peculiar.

L'únic però que li vam trobar fou la brutícia en forma de bosses de plàstic i ampolles que campava lliurement per la sorra al voltant de la llacuna. Una llàstima.

NASCA (també dita Nazca). Per descomptat el nostre principal interès per a aturar-nos a Nasca no fou un altre que sobrevolar les seves famoses Línies de Nasca.

La ciutat en si no té massa interès, però si sobren unes hores o dies val la pena fer una excursió per a visitar alguns punts d'interès no gaire lluny de la ciutat.

Durant la nostra estada a Nasca vam coincidir en dates amb la celebració de les festes de la Virgen de Guadalupe, per la qual cosa hi havia un gran ambient en el centre de la ciutat.

Línies de Nasca (declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1994). La millor manera de veure aquestes enigmàtiques figures traçades sobre el desert és sobrevolant-les amb una avioneta.

Hi ha un mirador elevat al costat de la carretera Panamericana que permet veure parcialment unes poques d'aquestes figures, però així no és possible fer-se una idea de la forma i grandària de totes les figures, ni de la multitud de línies geomètriques que creuen el desert en totes les direccions.

Les figures més conegudes estan a uns 20 km de Nasca.

Per tot això, si estem interessats a veure les línies el millor és, sens dubte, el sobrevol en avioneta, tot i que lògicament és car.

Els nostres amics peruans ens havien reservat des de Lima dues places amb la companyia Aeroica, la qual tenia una oficina en el mateix hotel Maison Suisse.

En aquest moment, aquesta companyia era una de les més importants i de confiança de totes les que sobrevolaven Nasca, però n'hi havia unes quantes més que també feien aquest servei xàrter.

El tema de la seguretat és un factor molt important a tenir en compte a la vista de l'historial d'accidents aeris ocorreguts en la zona, per la qual cosa convé informar-se bé abans.

Nosaltres vam pagar 45 US$ cadascun, però ens consta que podríem haver obtingut millors preus anant directament a l'aeroport i negociant amb alguna de les companyies més petites i que estaven més allunyades de l'entrada, però sempre anteposant el tema de la seguretat comentat abans.

En segons quina època de l'any hi ha el risc de quedar-se sense volar aquell dia, ja que no totes les hores són hàbils per a volar (depèn de la climatologia, del nivell d'ocupació o de les prioritats entre companyies).

Abans de dirigir-nos cap a l'aeroport per al vol vam poder veure, en el mateix hotel, un interessant vídeo sobre la vida de l'arqueòloga María Reiche i les seves recerques sobre les línies de Nasca.

En el moment d'accedir a l'aeroport vam haver de pagar 10 S/ addicionals en concepte de taxes.

Nosaltres vam volar passades les 10 del matí i la visibilitat era excel·lent. Ho vam fer en una avioneta Cessna de 4 places, en la qual un de nosaltres va poder anar en el lloc del copilot.

Durant els 35 minuts que va durar el vol vam tenir l'oportunitat de veure les nombroses figures o geoglifs visibles des de l'aire: la balena, l'astronauta, el gos, el mico, el còndor, el colibrí, l'aranya, l'alcatràs, l'arbre, les mans i altres més. La veritat és que va ser realment impressionant.

A través d'uns cascos el pilot ens indicava en tot moment que és el que teníem a la vista (a més, abans del vol se'ns va donar un mapa amb la situació i el nom de cadascuna de les figures) i l'avioneta feia una aproximació a dreta i esquerra per a veure-les millor.

Malgrat els forts girs de l'avioneta no ens vam marejar gens, fins i tot després d'haver esmorzat poc abans. Al contrari, passada la impressió del primer gir la veritat és que vam gaudir molt de la resta del vol, tenint en tot moment una sensació de seguretat total. Molt recomanable.

Voltants de Nasca. Per a visitar alguns llocs d'interès als voltants de Nasca vam mirar algunes excursions ofertes per agències locals, però al final vam preferir negociar directament amb un taxista de la ciutat per a combinar dues excursions en una, visitant llocs al sud i al nord-est de Nasca.

Així acordàrem un preu total de 55 S/ per anar al cementiri de Chauchilla, els aqüeductes de Cantalloc, Los Paredones, El Telar, i algun altre, suposant una excursió de quatre hores.

Vam començar anant al cementiri de Chauchilla, uns 35 km al sud de Nasca (els últims quilòmetres són de pista). L'entrada al lloc valia 5 S/.

Aquí vam trobar-hi una sèrie de tombes que contenien mòmies, ossos i utensilis trobats en la zona, corresponents a pobladors d'aquesta zona entre els segles XI i XIV.

Al costat del camí a seguir per a visitar les 12 tombes es poden veure encara restes de ceràmiques de l'època. A nosaltres ens va agradar més el paisatge que hi ha al voltant que el cementiri en si.

A continuació vam tornar pel mateix camí fins a Nasca i vam anar als aqüeductes de Cantalloc, uns 7 km al nord-est de Nasca per la carretera que va cap a Abancay.

L'entrada al lloc costava 10 S/. Es tracta d'una sèrie d'aqüeductes subterranis que va construir la cultura nasca i que recullen l'aigua de les muntanyes i permeten regar els camps de cotó limítrofs. Unes enginyoses construccions en espiral permeten l'accés als aqüeductes.

Una noia jove ens va fer de guia i ens va donar interessants explicacions sobre el lloc. En finalitzar la visita li vam donar una propina.

A poca distància d'aquí, de tornada a Nasca, el taxista es va desviar pel barri de Buena Fe per a portar-nos a un lloc en el qual, caminant per un curt camí de pujada, s'arriba a un mirador des del qual vam veure un geoglif anomenat El Telar per la forma que representa. Molt prop d'ell hi havia un altre amb el nom de l'Agulla.

L'últim lloc que vam visitar en aquesta excursió fou Los Paredones, lloc on vam trobar uns elements funeraris en estat ruïnós.

Com arribar-hi

Per a anar fins a Arequipa vam agafar un autobús nocturn de Cruz del Sur (80 S/) que sortia a les 23:00 de la seva terminal en Nasca, tot i que l'hora depenia de si arribava puntual des de Lima.

Per preu i horari la nostra primera opció era la companyia Cial, però ja no quedaven places per a aquella nit.

Poc després de sortir de Nasca ens van donar una safata amb una mena de sopar. Arribàrem a la terminal d'autobusos d'Arequipa unes 8 hores després, després de recórrer uns 570 km.

La terminal d'autobusos d'Arequipa està a uns 3 km al sud del centre, per la qual cosa vam agafar un taxi (3 S/) fins a la Plaza de Armas.

Dormir i menjar

A Arequipa ens vam allotjar en el Hostal Mirador del Monasterio (al carrer Zela 301, enfront del Monestir de Santa Catalina i a 450 metres de la Plaza de Armas). L'habitació doble amb bany privat, TV i esmorzar inclòs ens va costar 46 US$. Bastant cèntric, però tranquil, i el personal de recepció és molt atent.

En el proper carrer Jerusalén vam trobar un petit restaurant on vam menjar un excel·lent i complet menú per només 5,5 S/.

Altres llocs recomanables a Arequipa són els restaurants On-Balcony (Portal San Agustín 145-133), amb una estupenda vista sobre la Plaza de Armas; el Mirador Misti (Pje. Catedral 111), amb un ambient agradable; o el restaurant Zig Zag (C/ Santa Catalina 208), en el qual val la pena pujar a la terrassa superior per a veure la vista sobre Arequipa.

Un bon lloc per a canviar diners és la casa de canvi que hi ha en el carrer Moral nº 109, on vam obtenir el millor canvi de tot el Perú.

Coses a veure i fer

AREQUIPA. Aquesta preciosa ciutat està situada en un entorn majestuós, al peu de tres volcans d'entre 5.600 i 6.100 metres d'altura: el Chachani, el Misti (amb una forma cònica perfecta) i el Pichu Pichu.

Arequipa també és coneguda com la ciutat blanca per la pedra volcànica utilitzada en diverses construccions històriques de la ciutat i que resplendeix amb la llum del sol.

L'altura de la ciutat, a 2.325 metres, fa que el clima sigui una mica fresc a la nit, però no gaire calorós de dia. La ciutat ha sofert nombrosos desastres naturals com a erupcions volcàniques i terratrèmols, l'últim d'ells l'any 2001.

Centre històric d'Arequipa (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000). Aquesta zona de la ciutat, formada per carrers rectilinis que creguin un entramat al voltant de la Plaza de Armas, concentra els nombrosos llocs d'interès.

La magnífica Plaza de Armas d'Arequipa és l'un bon punt d'inici en la visita a la ciutat. Tot el costat nord de la plaça està ocupat per la Catedral, en la qual no està de més entrar per a veure el seu espaiós interior.

A la cantonada sud-est de la plaça hi ha l'Església i Claustres de la Companyia, edifici jesuïta amb una façana principal molt ornamentada.

Prop d'allà vam visitar el Museu Santuarios Andinos (c/ Santa Catalina 210). La seva màxima estrella és Juanita, el cos congelat d'una nena inca que va ser sacrificada fa uns 500 anys en el cim del mont Ampato (6.288 metres) i que va ser trobat per casualitat fa pocs anys.

La visita era guiada i va començar veient un vídeo explicatiu. La veritat és que tant el contingut del museu com les explicacions sobre ell ens van resultar d'allò més interessants i per tant recomanem la seva visita. L'entrada costava 15 S/ i cal comptar amb una mica de propina per al guia.

Un altre lloc de visita ineludible a Arequipa és el fascinant complex del Monestir de Santa Catalina (c/ Santa Catalina, 300), en realitat un convent que ocupa tota una gran illa i que és com una micro-ciutat en si mateix.

Va ser fundat l'any 1580 i des de llavors ha tingut una curiosa història. Actualment encara hostatja unes 30 monges de clausura que ocupen l'única part no visitable.

Val la pena dedicar-li almenys 2-3 hores per a gaudir de les seves estances, carrerons (batejats amb noms de ciutats espanyoles) i racons, tenint en compte que és molt fotogènic pels vius colors amb què s'han pintat les seves parets. També era possible visitar-lo de nit, els dimarts i dijous de 19 a 21 hores.

Molt recomanable també és la visita d'algunes cases colonials del centre històric, autèntiques mansions construïdes amb carreu (pedra tallada, normalment en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc) i que són magnífiques.

Per exemple la Casa Tristán del Pozo, ara propietat del banc BBVA i situada al carrer San Francisco.

També la Casa del Moral (c/ Moral 318). L'entrada valia 5 S/ i permetia veure una interessant exposició i apreciar el seu bonic i complet mobiliari d'època.

I no us perdeu la vista sobre Arequipa i els seus volcans des del terrat d'aquesta casa.

Altres cases d'interès són la Casona Iriberry o la Casona de Santa Catalina, totes dues al carrer Santa Catalina.

• Al voltant del centre històric d'Arequipa. Sortint del centre històric vam travessar el riu Chili pel Pont Grau per a anar fins a l'Església de la Recoleta (carrer La Recoleta, 117), molt bonica tant per dins com per fora i amb un interessant museu-biblioteca (per a visitar aquest últim calia pagar una entrada).

Vam tornar al centre pel Pont Bolognesi i abans d'arribar a la Plaza de Armas visitàrem l'Església de San Agustín, una altra interessant església colonial.

Com arribar-hi

A Arequipa, després de preguntar i informar-nos en diverses agències de transports i en l'Oficina de Turisme sobre la possibilitat de fer la visita al Canyó del Colca de forma independent ens vam quedar amb la sensació de que, efectivament, tal com ens van assegurar no podríem veure gran cosa en el temps de què disposàvem (dos dies) donada la poca freqüència d'autobusos que hi havia en la zona.

Així que finalment vam decidir contractar un tour de dos dies i una nit amb l'agència Incas Peruvians Tours (C/ Santa Catalina 105 - Arequipa). El preu d'aquest tour era de 74 S/ per persona, incloent transport, servei de guia, nit d'hotel, esmorzar i un xou folklòric.

En el mateix carrer hi havia altres agències que oferien productes i preus similars.

Si ara haguéssim de fer-ho de nou triaríem, sense dubtar-ho, l'opció d'anar pel nostre compte i amb transport públic, ja que igualment haguéssim pogut arribar a Chivay o Cabanaconde i visitar el mirador Cruz del Còndor i alguns poblets dels voltants, encara que sent conscients que segurament no haguéssim tingut la possibilitat de detenir-nos en alguns dels miradors en què sí que ho vam fer amb el tour.

Perquè la veritat és que ens vam sentir força lligats tot el temps, estant nosaltres acostumats a anar al nostre aire, i vam ser testimonis d'alguns lamentables espectacles turístics als quals no estàvem acostumats. En fi, allà cadascun...!

El nostre tour va partir d'Arequipa sobre les 9 del matí, però abans d'abandonar la ciutat ens vam aturar en una botiga per a comprar coses per al viatge, per exemple per a lluitar contra el mal d'altura: aigua, fulles de coca, caramels, etc.

El minibús va prendre una carretera que va començar a ascendir ràpidament, passant per la població de Yura i vorejant els volcans Chachani i Misti.

Després de pujar fins als 3.800 metres d'altura vam entrar en els límits de la Reserva Nacional de Salinas y Aguada Blanca, on vam poder veure grups de vicunyes i alpaques pasturant no gaire lluny de la carretera.

El paisatge era francament espectacular per les seves formes i colors, però colpidor per la seva falsa aridesa.

Diversos quilòmetres més endavant ens vam aturar en el mirador de Patapampa, a una altura de 4.910 metres, el punt més alt d'aquesta ruta. Des d'ell vam veure fins a vuit volcans i alguns d'ells fins i tot amb neu en el seu cim.

En baixar de l'autobús ja vam notar l'efecte de l'altura, deixant-nos mig atordits, però encara amb ganes per a poder gaudir del lloc.

A partir d'aquí la carretera va començar un espectacular descens cap a Chivay, deixant enrere paisatges de puna al·lucinants.

Arribàrem a Chivay després de gairebé cinc hores de viatge i uns 160 km de ruta (pista en algun tram i asfalt en la resta). Però abans d'arribar-hi ens vam aturar en una mena de peatge on vam haver de pagar els 35 S/ que costava el bitllet turístic que permetia accedir a la vall del Colca, al circuit Aguada Blanca i a la vall dels Volcans.

Dormir i menjar

A Chivay vam dormir en l'Hostal Inti Wasi (carrer Arequipa 319, Chivay), inclòs en el preu de l'excursió. L'habitació doble i amb bany privat era molt senzilla i freda, en tots els sentits.

En el mateix hostal també hi havia un restaurant, però ens va semblar car per al que oferia.

Encara que prop de la plaça principal de Chivay hi havia uns quants restaurants, nosaltres recomanem especialment menjar en alguna de les parades de l'interior del mercat (1 plat i una beguda per 2 S/).

El menjar i el lloc en aquestes parades era molt senzill, però això quedava àmpliament compensat per la calidesa de les dones indígenes que regenten aquests llocs.

Coses a veure i fer

CHIVAY. Aquesta petita població està situada a una altitud de 3.635 metres, en el vessant occidental de la Serralada dels Andes i en la part alta del Canyó del riu Colca.

En el nostre cas Chivay va ser només el camp base per a explorar la zona, encara que la mateixa tarda que vam arribar-hi vam aprofitar per a fer un volt per la zona de la plaça i el mercat.

La veritat és que no hi ha molt a veure a Chivay, però val la pena fer un volt pel mercat per a adonar-se de quan vives es mantenen aquí les cultures indígenes de la vall, tant els quítxues com els aimares.

En la plaça hi ha una senzilla església colonial aixecada pels colonitzadors espanyols (com totes les dels pobles de la zona) i que estaven sent reconstruïdes amb fons també espanyols.

A última hora de la tarda vam anarr amb el nostre grup fins a La Calera, un balneari d'aigües termals situat uns 4 km al nord-est de Chivay.

L'entrada costava 10 S/, però valia realment la pena (no us oblideu de portar vestit de bany i tovallola). Encara que la temperatura exterior no convidava al bany, la veritat és que ens vam passar gairebé una hora en una piscina interior d'aigua sulfurosa a 37 °C i no haguéssim sortit d'allà si no fos perquè ja tancaven les instal·lacions.

A la nit podíem haver anat a sopar amb el grup a una penya folklòrica, però vam optar per no anar-hi perquè ja ens havien avisat de que era una turistada (!)

CANYÓ DEL RIU COLCA. Sens dubte aquesta meravella de la naturalesa, situada a la província de Caylloma, és una de les principals destinacions turístiques del Perú. El nom Colca prové de les paraules Collaguas i Cabanas, dues ètnies que habitaven al llarg del riu Colca.

El Canyó del riu Colca té una profunditat de 4.160 metres en el costat nord i 3.600 metres en el costat sud, per la qual cosa és considerat com un dels canyons més profunds del món.

La nostra excursió en grup al Canyó del Colca des de Chivay va partir a les 6 del matí.

Al cap de 7 km ens vam aturar en el poblet de Yanque, amb una Plaza de Armas i una església colonial bastant més bonica que la de Chivay, tot i que el més bonic era el paisatge circumdant.

Des d'aquí vam continuar viatge passant pel petit poble d'Achoma.

En tot moment teníem la vall del riu Colca a la nostra dreta, el qual a poc a poc anava guanyant en profunditat a mesura que anàvem cap al nord.

Vam aturar-nos de nou a Maca, un altre poblet amb la seva església colonial de façana blanca, l'església de Santa Ana.

I a l'altre costat de la vall vam poder veure el poblet de Lari, en el qual destaca, com no, la seva bonica església colonial, la més gran de tots els pobles de la vall del Colca.

Més endavant ens vam aturar també en els miradors de Choquetico i Antahilque per a veure el riu Colca allà a baix, però sobretot per a admirar el sistema de terrasses (andanas) que aimares i quítxues utilitzen per als seus cultius i que han heretat dels inques, sent un sistema força únic en el món.

En aquest cas, el paisatge format per la natura i l'acció humana donen lloc a un conjunt bellíssim.

Finalment vam arribar al mirador Cruz del Còndor, situat uns 60 km a l'oest de Chivay, a les 8:20 h, suposadament a temps per a veure encara algun còndor que emprengués el camí cap al Pacífic a la cerca d'aliment des dels seus nius en les parets del canyó.

Malgrat l'esquiu d'aquesta enorme au, ja que les seves ales poden arribar als tres metres d'envergadura, vam tenir la sort de veure tres exemplars adults i dos joves. Un dels primers es va passejar desafiador traçant cercles sobre els nostres caps durant més d'un minut, per la qual cosa vam poder veure'l bastant bé.

Però si no hi ha sort i no veieu cap còndor, tot i així, el lloc val molt la pena, ja que des del mirador el paisatge és escruixidor, amb una caiguda vertical de 1.200 metres fins al riu i enfront de nosaltres el Mismi, una muntanya d'origen volcànic i que té una altura de 3.200 metres.

Abandonem la Creu del Còndor gairebé a les 10 del matí per a tornar cap a Chivay.

Pel camí vam fer alguna parada per a fer fotos des d'altres miradors sobre el canyó.

Finalment vam arribar a Chivay, on vam disposar d'una estona per a dinar una mica i passejar.

A les 13:00 ens va recollir el minibús de l'agència i vam emprendre el camí de tornada cap a Arequipa, on vam arribar sobre les 16:35.

Com arribar-hi

El dia anterior al viatge, encara en Arequipa, vam anar a la terminal d'autobusos per a comprar els bitllets a Puno. Vam triar la companyia Julsa i el preu va ser de 20 S/ cadascun. Un taxi des de la Plaza de Armas a la terminal costava 3 S/.

La primera part del trajecte amb autobús des d'Arequipa a Puno transcorre per la carretera que voreja el volcà Chachani (també va cap al Colca) fins a arribar a Patahuasi, on es bifurca a la dreta cap a Puno.

En el tram que segueix a continuació s'arriba a una cota de 4.400 metres d'altura.

En el nostre cas vam fer aquest trajecte a la tarda, gaudint així d'una llum màgica a mesura que el sol baixava en l'horitzó i embolcallava un paisatge realment al·lucinant.

Després d'una llarga parada a Juliaca el nostre autobús va continuar viatge cap a Puno, on vam arribar després de 3 hores i 40 minuts de viatge, amb 90 minuts de retard sobre l'horari previst.

Un taxi des de la terminal inter-departamental de Puno fins al centre de la ciutat costava 3 S/ (o 2 S/ si es tracta d'un mototaxi).

Dormir i menjar

A Puno ens vam allotjar en el Casona Plaza Hotel (Jr. Arequipa 655, a la cantonada amb Jr. Puno, a una illa de la Plaza de Armas). Una habitació doble, gran, amb bany privat, TV i un bon esmorzar inclòs ens costà 56 US$. Sens dubte va ser un dels millors hotels en el nostre viatge al Perú. Molt recomanable.

Al carrer Lima hi ha diversos restaurants, però nosaltres podem recomanar La Hostería (carrer Lima, 501).

Coses a veure i fer

PUNO (el seu nom llarg és San Carlos de Puno). Aquesta ciutat és capital departamental i està situada a una altura de 3.830 metres, en la riba occidental del llac Titicaca, sent la cinquena ciutat més alta del món.

A causa de la seva altura no és recomanable arribar a Puno directament des d'un lloc a baixa cota per a evitar en la mesura del possible el mal d'altura (el pas previ per Arequipa o Cusco ens pot ajudar a aclimatar-nos).

Encara que la ciutat en si no té massa interès, per al viatger és el punt de partida lògic per a explorar el llac Titicaca i altres punts d'interès pròxims, com Sillustani.

De totes maneres no està de més fer-se una passejada per la Plaza de Armas, amb els seus curiosos arbustos retallats amb formes d'animals (també ho vam veure en altres llocs del Perú).

En el costat oest de la plaça està la catedral, barroca de 1757, mentre que en el nord-oest està la Casa del Corregidor, una casona del s. XVII, i al seu costat el Museu Carlos Dreyer, amb objectes arqueològics de la zona.

Aquests dos últims no els vam poder visitar per ser diumenge i estar tancats al públic. A canvi vam poder gaudir d'una desfilada multitudinària i colorista amb membres de la policia i de diversos col·legis de la zona, tots ells vestits de gala, com a Homenatge a la Bandera, un acte de caràcter patriòtic que es duu a terme cada diumenge en la Plaza de Armas i carrers limítrofs.

Finalment, el carrer Lima, entre la Plaza de Armas i el carrer Lambayeque, és un bulliciós carrer per als vianants amb moltes botigues i restaurants.

LLAC TITICACA. Aquest enorme llac (170 km de llarg per 60 km d'ample), compartit pel Perú i Bolívia, és el llac navegable situat a major altitud del món (3.820 metres sobre el nivell del mar) i el més gran de Sud-amèrica.

Circumdat per un magnífic paisatge, el Titicaca és també un lloc sagrat per als indígenes. A més, a aquesta altura la llum és realment especial i crea un ambient únic que ho inunda tot amb els seus marcats contrastos.

En el llac podem trobar fins a 36 illes, entre les quals destaquen les de Taquile, Amantani o Suasi en aigües peruanes o les del Sol i la de la Lluna ja a Bolívia, habitades per indígenes que parlen principalment quítxua i aymara.

En el moment de traçar la nostra ruta pel Perú vam decidir dedicar un sol dia al llac Titicaca per falta de dies. Per descomptat pensem que es tracta d'un lloc interessant, però vam haver de triar (què dura és la vida del viatger!).

Com que només disposàvem d'un dia vam pensar a visitar les illes Uros i l'illa de Taquile, descartant Amantani per estar més lluny.

Hi ha circuits organitzats d'un a diversos dies per a visitar les illes del llac, però nosaltres vam preferir, com no, l'opció independent i que recomanem especialment per a intentar que tots els nostres diners es quedin en les comunitats indígenes que habiten el llac.

El dia de la nostra excursió al llac Titicaca vam anar cap al port de Puno, situat 1'5 km al nord-est de la Plaza de Armas (un taxi costa 2 S/), a on vam arribar abans de les 7:30 del matí.

Un cop allà preguntàrem per una barca local (colectivo) a Taquile i ens van indicar una barca ja bastant carregada amb sacs, caixes, i força gent, majorment locals, però també dues parelles de gringos (brasilers i francesos, concretament) com nosaltres.

Vam acordar un preu de 25 S/ per persona pel viatge d'anada, incloent una parada a les illes Uros, i tornada fins a Taquile. A més cal pagar 2 S/ més en concepte de taxa turística per a visitar les illes Uros.

Finalment vam sortir del port de Puno passades les 8 del matí. L'embarcació permetia anar a cobert en cas de pluja o fred, però era molt millor anar en la coberta superior per a gaudir del magnífic paisatge del llac, encara que sigui abrigat.

En menys d'una hora ja estàvem a les illes Uros, unes singulars illes flotants, fetes a base de capes de joncs trenats de boga i que cal anar reposant constantment a mesura que es van podrint les capes de baix.

Tot i que, segons la nostra modesta opinió, el lloc està molt explotat turísticament i en certa forma és un parc temàtic la veritat és que va valer molt la pena experimentar la sensació de caminar sobre la superfície d'aquestes illes i poder admirar aquesta curiosa forma de vida, originada segles enrere quan el poble uro va tenir la necessitat d'aïllar-se per a sobreviure.

Després de desembarcar poc més de 20 minuts en una de les illes vam continuar viatge cap a Taquile, navegant per un laberint de passadissos entre un mar verd de boga i deixant a la dreta la península Chucuito.

Finalment vam arribar a l'illa de Taquile gairebé al migdia. En el mateix port vam pagar 2 S/ com a taxa d'entrada a l'illa. Amb bastant esforç, per l'altura, vam pujar els gairebé 500 graons fins al centre de l'illa.

Una vegada a dalt les vistes són extraordinàries, tant cap al llac com cap a l'interior de l'illa, amb les seves cases i terrasses conreades. A partir d'aquí vam seguir alguns camins per a conèixer altres parts de l'illa. Val la pena fixar-se en les boniques i singulars vestimentes tradicionals d'homes i dones de l'illa, d'ètnia quítxua.

Vam fer un alt en el restaurant Flor Kantuta per a dinar quelcom i quan va arribar l'hora de tornar vam desfer el camí per a baixar al port, del qual va sortir la nostra embarcació cap a Puno a les 14:45.

L'embarcació anava molt més descarregada que en el viatge d'anada, per la qual cosa el viatge de tornada (directe a Puno) va ser més ràpid i còmode. Arribàrem al port de Puno a les 17:30, amb els últims raigs de sol sobre el llac. A mesura que el sol llanguia vam gaudir d'una llum preciosa per a fer fotos.

Malgrat l'efímera de la nostra visita a l'illa de Taquile, vam gaudir molt d'aquest dia en el llac Titicaca.

SILLUSTANI. Aquest és el nom d'un conjunt arqueològic format per monuments funeraris en forma de torres, anomenats chullpas, on el poble colla enterrava als seus nobles. Alguna d'aquestes torres mesura fins a 12 metres d'alt.

L'entrada a Sillustani costava 5,5 S/ i és un lloc interessant, però a nosaltres ens va agradar especialment l'entorn, ja que les ruïnes estan gairebé envoltades pel llac Umayo.

En el camí a Sillustani hi ha algunes cases d'estil tradicional, però noves, on s'aturen els tours per a comprar productes típics.

Sillustani està uns 30 km al nord-oest de Puno i per a arribar fins aquí vam agafar un autobús amb destinació a Juliaca en la Terminal Zonal de Puno (un mototaxi des del centre ens va costar 1 S/), però li vam dir al conductor de l'autobús que ens deixés en l'encreuament a Sillustani (1 S/ cadascun per aquest trajecte de 19 km i 35 minuts).

En l'encreuament vam agafar un taxi colectivo que anava cap a Antucolla, però vam negociar que per un total de 5 S/ ens deixés en Sillustani, uns 4 km més enllà d'aquesta població. També negociàrem amb el mateix taxi perquè ens anés a recollir a Sillustani a l'hora que li vam indicar i ens deixés de nou en l'encreuament de la carretera Juliaca-Puno.

Atès que a la tornada ja era un taxi privat, només per a nosaltres, vam pagar un total de 10 S/ i així vam poder parar pel camí on vam voler per a fer fotos. En l'encreuament vam agafar el primer autobús que va passar amb destinació Puno (1 S/).

Com arribar-hi

A Puno vam comprar el dia anterior els bitllets a Cusco (20 S/ cadascun) en l'empresa San Martín perquè és la que millor s'adaptava a l'horari que buscàvem.

Els autobusos a Cusco sortien des de la Terminal Interdepartamental i abans de sortir vam haver de pagar les taxes d'embarcament (2 S/). Vam trigar set hores en arribar a Cusco (són 385 km i, excepte el tram fins a Juliaca, la resta de la carretera està en molt bon estat).

Els paisatges al llarg del trajecte són, en general, molt molt bonics, passant per les poblacions de Pucara, Ayaviri, el port de Abra La Raya (a 4.319 metres d'altura) o Sicuani i Urcos, ja en el departament de Cusco.

Finalment, comentar que també hi havia la possibilitat d'anar amb tren des de Puno a Cusco, però hi havia molta menys disponibilitat, era més car i també més lent.

Per anar de la terminal fins al centre de Cusco vam agafar un taxi fora de la terminal, ja que el preu baixava substancialment.

Dormir i menjar

A Cusco ens vam allotjar en el Hotel Munay Wasi (Av. Tullumayo 418, a quatre illes de la Plaza de Armas de Cusco). L'habitació doble amb bany i esmorzar ens va costar 90 US$.

L'hotel és molt bonic, però era una mica sorollós per la disposició de les habitacions. Per això vam decidir canviar a un altre hotel a la nostra tornada a la ciutat de Cusco després de visitar Machu Picchu.

El segon hotel triat fou el Hotel San Agustín Plaza (Av. del Sol, 594)., on vam pagar 304 S/ per una habitació doble, amb totes les comoditats i un bon esmorzar inclòs. L'hotel està bé i el personal és molt amable, però les habitacions necessitaven una reforma urgent.

Per a menjar a Cusco podem recomanar el restaurant-cafè Pucara (C/ Plateros 309). I per a prendre una beguda calenta i per pastisseria res millor que La Bondiet (c/ Heladeros, 118) o El Buen Pastor (Cuesta de San Blas, 575), on a més els beneficis es destinen a una llar d'acolliment per a nenes.

En la Plaza de Armas hi ha llocs per a canviar diners o per a connectar-se a Internet (a 1,5 S/ l'hora). També en l'Avinguda del Sol hi ha diversos llocs on canviar diners.

Coses a veure i fer

CUSCO (o Cuzco i Qosqo en quítxua). Està situada a 3.326 metres d'altura i és el primer centre turístic del Perú, però per sobre de tot és una ciutat preciosa, amb un centre històric format per estrets carrers empedrats entre antigues cases i mansions colonials, així com esglésies que hostatgen joies del barroc.

Per al viatger és, a més, el camp base des del que organitzar la logística per a visitar llocs com la Vall Sagrada o el Machu Picchu, per exemple.

Essent Cusco i voltants un lloc tan turístic no ha de sorprendre que tots els serveis turístics aquí siguin especialment cars i estiguin pensats per a esprémer al màxim al visitant (tant és així que per a molts peruans aquest era un lloc prohibitiu).

Així, per a visitar moltes de les atraccions turístiques de la zona calia comprar necessàriament un Boleto Turístico.

Nosaltres vam comprar el bitllet complet (70 S/ cadascun!!) en l'Oficina de Turisme Regional (carrer Mantas, 117A), tot i que també es pot adquirir en Av. El Sol 103 o en el carrer Garcilaso (cantonada amb Heladeros).

Aquest bitllet incloïa 16 llocs a Cusco (Convent de Santa Catalina, Museu Art Contemporani, Museu Històric Regional, Museu de Corikancha, Museu Art Popular, Centre Qosqo d'Art Natiu i Monument al Inka Pachacutec), així com Sacsayhuamán, Qenko, Puca Pucara, Tambo Machay, Pisac, Chinchero, Ollantaytambo, Tipon i Pikillaqta.

Centre històric de Cusco (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1983). Hi ha bastants llocs d'interès en aquesta zona, per la qual cosa el més recomanable és patejar els seus bonics carrers i places amb un bon mapa on aquests estiguin indicats.

En el costat negatiu comentar que, sovint, els venedors ambulants en aquesta zona assetgen al visitant més del que seria desitjable.

Aquí només enumerarem alguns d'aquests llocs d'interès, sense entrar en més detalls, ja que en una bona guia podeu trobar la seva història i característiques:

• Plaza de Armas, el centre del Cusco antic i modern i el punt de partida lògic de tota visita a Cusco
• Catedral, en el costat nord-est de la plaça. L'entrada valia 16 S/ o 8 S/ amb carnet ISIC. Val molt la pena pels seus increïbles i enormes llenços
• Església de la Compañía, en el costat sud-est de la plaça
• Carrer Loreto, en el que podem trobar exemples de murs incaics a banda i banda d'aquest carreró vianantitzat
• Pedra dels dotze angles (al carrer Hatun Rumiyoc, uns 300 metres al nord-est de la plaça). Lloc molt conegut i imperdible perquè sempre hi ha gent al voltant d'ell
• Convent i museu de Santa Catalina (entrada amb Boleto Turístico), amb moltes i bones pintures de l'escola cusquenya
• Museu arqueològic Coricancha (entrada amb Boleto Turístico)
• Coricancha o església de Santo Domingo (entrada 6 S/ o 3 S/ amb carnet ISIC), està bastant bé
• Convent de la Merced (entrada 3 S/), en restauració, però amb un pati molt bonic
• Església de San Blas (entrada amb Boleto Turístico)
• Plaça del Regocijo
• Museu de l'Arquebisbat (entrada 6 S/ o 3 S/ amb carnet ISIC), en un edifici molt bonic
• Museu Històric Regional (entrada amb Boleto Turístico), interessant i bonica casa on va néixer i va viure Garcilaso de la Vega
• Església de Santa Clara, on per casualitat vam assistir a una festa de la seva Germandat
• Hotel Monasterio, el més luxós de Cusco i en el que vam demanar permís per a poder veure el seu preciós pati interior

PÍSAC I LA VALL SAGRADA. Aquesta població, situada uns 35 km al nord-est de Cusco, és un dels principals punts d'interès en l'anomenada Vall Sagrada, juntament amb Ollantaytambo.

La Vall Sagrada dels Inques s'estén entre les poblacions indígenes de Písac i Ollantaytambo, i transcorre paral·lela al riu Vilcanotas. Va ser d'una gran importància per al poble inca a causa de les seves especials qualitats geogràfiques i climàtiques (es troba entre els 2.000 i els 2.800 metres d'altura).

En un extrem d'aquesta vall es troba Písac, la importància de la qual ve donada pel seu famós mercat i també per la seva impressionant ciutadella inca.

Nosaltres vam visitar Písac un dijous, dia de mercat (també ho és el diumenge), i quan vam arribar a la plaça principal, a les 9 del matí, encara s'estaven muntant els llocs de venda i no hi havia pràcticament ningú, fora dels propis comerciants i la gent del lloc.

Vam aprofitar, doncs, per a fer un volt pel mercat a mig muntar i vam veure més o menys els mateixos productes i records que es venien a les botigues de Cusco (molt curiós resulta veure un joc d'escacs, a la venda, on les peces representen als conqueridors espanyols i als inques).

Anant cap a l'est pel carrer Mariscal Castilla ens vam detenir en el forn de pa tradicional que hi ha en el costat esquerre del carrer, amb el seu curiós castell en miniatura habitat per cuyes, una mena de conillet d'Índies.

Continuant cap a l'extrem nord-est del poble vam arribar a la carretera que condueix a les ruïnes.

Ciutadella inca de la Vall Sagrada. Aquest lloc arqueològic inca és una de les joies de la Vall Sagrada i està situat a uns 12 km de Písac.

A Písac vam negociar amb un taxista per al trajecte de només anada fins a la ciutadella inca, baixant dels 20 S/ inicials com a taxi privat a 8 S/ compartint el taxi amb una dona i el seus dos fills.

En només 15 minuts ja érem a la porta de la fortalesa, elevada uns 600 metres per sobre de Písac. Aquí s'entrava amb el Boleto Turístico.

Aquest lloc arqueològic és bastant extens i el seu entorn és extraordinari, dominant-se des d'ell la vall de l'Urubamba.

Vam dur a terme la visita seguint el camí marcat i visitant tot allò que vam anar trobant: les tombes inques, els banys cerimonials, els edificis militars, un túnel tallat en la roca, els temples, ...

El camí va baixant fins a arribar al Intiwatana o Temple del Sol.

Acabada la visita vam iniciar la tornada cap a Písac caminant per un camí de 5 km que baixa fins al poble. Aquest camí és molt bonic (i recomanable) ja que creua nombroses terrasses tradicionals inques, que formen enormes graons, i proporciona vistes magnífiques sobre Písac i la vall.

El camí acaba en la plaça principal de Písac, a la dreta de l'església. Quan vam arribar de nou a la plaça ja eren les 12:30 del migdia i el panorama havia canviat bastant respecte al que havíem vist a primera hora del dia, perque ja havien arribat nombrosos tours i el mercat estava a ple rendiment. Els carrers al voltant de la plaça estaven ocupats pels nombrosos autobusos dels turistes.

Aquí vam donar per conclosa l'excursió a Písac i aquesta part de la Vall Sagrada, la qual vam gaudir enormement i que recomanem especialment.

Per a dinar a Písac vam intentar fugir dels restaurants turístics de la plaça i vam tenir la sort de trobar un modestíssim restaurant local en l'extrem sud del carrer Bolognesi, on un menú boníssim de dos plats i beguda ens va costar 2,5 S/.

El colectivo de Cusco cap a Písac (2,20 S/) sortia de la petita terminal en l'Av. Tullumayo i va trigar gairebé una hora a fer el trajecte, deixant-nos en un punt després de creuar el pont sobre el riu Urubamba (des d'aquí surt també de tornada cap a Cusco).

Per a anar des de la terminal de l'Av. Tullumayo al centre de Cusco només cal sequir el carrer Bolognesi i caminar uns 500 metres cap al nord.

Voltants de Cusco. Vam aprofitar la tornada de Písac a Cusco per a iniciar la visita als quatre jaciments arqueològics més propers a Cusco: Tambo Machay, Puca Pucara, Qenko i Sacsayhuamán. A tots ells s'entra amb el Boleto Turístico. En teoria l'horari de visita finalitzava a les 18.00, però tractant-se de recintes oberts es podien visitar mentre hi hagués llum natural.

A petició nostra, l'autobús de tornada des de Písac ens va deixar en el desviament cap a Tambo Machay, el més llunyà a Cusco dels quatre jaciments (està a uns 8 km). Caminant uns 300 metres per una pista s'arriba al lloc en si, format per un bany de pedra cerimonial.

La visita és molt ràpida perquè no queda gran cosa. Vam tornar a la carretera i vam caminar uns 100 metres seguint la carretera en direcció a Cusco fins arribar a les restes de Puca Pucara, una estructura en ruïnes sobre la vall de Cusco.

Tot i que les ruïnes en si no donen per a molt, la veritat és que les vistes des d'aquí sobre la vall són molt boniques.

Per anar a Qenko, la nostra següent destinació, a 5 km d'aquí, vam agafar una minivan de color blanc i blau que anava transportant gent entre els diferents jaciments. Vam pagar 0,5 S/ cadascun pel trajecte a Qenko.

Es tracta d'una gran roca que actuava de santuari, amb nombrosos elements simbòlics. En la nostra opinió aquest lloc és més interessant que els dos anteriors.

Acabada la visita a Qenko vam seguir a peu per la carretera cap a Cusco durant 1,5 km fins arribar a Sacsayhuamán, el més impressionant dels quatre jaciments, per la magnificència de les restes en si i per l'entorn.

El conjunt principal està format per una impressionant muralla de tres plantes en zig-zag, amb enormes pedres que poden arribar a pesar fins a 300 tones.

Davant de les muralles hi ha un gran esplanada en la qual se celebra el popular festival de l'Inti Raimy en el mes de juny.

Per darrere de la fortificació hi ha una petita esplanada elevada que condueix a un mirador amb magnífiques vistes sobre la ciutat de Cusco.

Des de dalt del turó que hi ha a l'altre costat hi ha una vista estupenda de la muralla. I darrere del turó hi ha unes pedres molt llises que els locals usen com a tobogan, encara que cal anar amb compte per a no fer-se mal.

Per a tornar des de Sacsayhuamán a Cusco es podia agafar un autobús en la carretera, però nosaltres vam optar per baixar caminant per un camí amb escales que surt del costat esquerre de les muralles i que connecta amb el bonic carrer Pumacurco, el qual ens va conduir al centre de Cusco. Aquesta va ser una decisió molt encertada.

Com arribar-hi

El viatge de Cusco a Aguas Calientes, la base des d'on visitar el Machu Picchu, el vam fer en diverses etapes.

Vam començar per agafar un autobús des de Cusco a Urubamba (3 S/) en la mini-terminal de col·lectius que hi ha en l'Av Grau cantonada amb c/Pavitos.

Arribàrem a la terminal d'Urubamba després d'un viatge de 90 minuts, on vam agafar el següent colectivo cap a Ollantaytambo (1 S/, 20 minuts).

A Ollantaytambo vam dedicar tota la tarda per a visitar la seva meravellosa fortalesa inca i també el poble (veure Ollantaytambo) abans de pujar al Tren Económico a Aguas Calientes que sortia a les 20:00.

Aquest tren era còmode i disposava de vagons per a gringos i la resta per a nacionals, ja que el preu que pagàvem els uns i els altres era molt diferent. Finalment vam arribar a Aguas Calientes a les 21:20 hores.

El tren era, en principi, l'única forma pràctica d'arribar a Aguas Calientes (veure Ruta alternativa i barata al Machu Picchu).

Per a comprar-los vam anar a l'estació Huánchac de Cusco (carrer Pachacutec, a poc més d'1 km de la Plaza de Armas) on després d'informar-nos d'horaris i preus vam triar el tren económico/backpacker entre les estacions d'Ollantaytambo i Aguas Calientes. Per a comprar els bitllets calia presentar el passaport.

Aquesta era l'opció més econòmica, malgrat que el seu cost va ser de 44 US$ cadascun (anada i tornada) per un curt trajecte de menys de 90 minuts. Un veritable atracament per a gringos!!.

Dormir i menjar

A Aguas Calientes ens vam allotjar en l'Hostal Mosoq Illary (Av. Pachacutec s/n), on vam pagar 30 S/ per una senzilla i correcta habitació doble amb bany i TV. Un esmorzar en el mateix hotel ens va costar 4 S/.

A Aguas Calientes realment hi ha molta oferta d'allotjament on triar, però si es vol anar a un hotel concret és millor reservar abans, sobretot si agafeu el tren econòmic que arriba a la nit.

En el nostre cas, quan vam baixar del tren a Aguas Calientes vam trobar en la plaça del poble una filera de gent amb rètols de multitud d'hotels per a atreure els possibles clients.

Vam provar el restaurant Mijuna Wasi (Av. Pachacutec s/n), però en el mateix carrer Pachacutec n'hi ha molts altres.

Coses a veure i fer

OLLANTAYTAMBO. Tal com hem comentat abans, en el trajecte des de Cusco fins a Aguas Calientes vam fer una parada en la població d'Ollantaytambo, també coneguda com Ollanta, amb l'objectiu de visitar la seva extraordinària ciutadella inca.

Ollanta és una petita població situada al costat del riu Urubamba i a 80 km de Cusco, situada per tant en el lloc conegut com Vall Sagrada. Constitueix el millor exemple que podem veure de planificació urbana inca, per la qual cosa val la pena passejar pels seus bonics carrers empedrats que trobareu al nord de la Plaça Major.

També és avantatjós comprar aquí menjar i beguda per a passar l'endemà en el Machu Picchu, perque aquí tot és més barat que en Aguas Calientes. En la Plaça Major, per exemple, hi ha una botiga d'abarrotes on proveir-se.

Abans d'agafar el tren nocturn cap a Aguas Calientes nosaltres vam aprofitar per a sopar en el restaurant Gran Tunupa (c/ Ventiderio, 2a quadra), davant de l'hostalatge Los Andenes.

Fortalesa inca. És el principal punt d'interès d'Ollanta i es tracta d'un complex arqueològic que fou un estratègic centre militar, religiós i agrícola en l'antic Imperi Inca. La grandària, estil i originalitat dels seus edificis fan que aquest lloc tingui un excepcional interès.

L'horari de visita de la ciutadella és de 7 a 18 hores i l'entrada estava inclosa en el Boleto Turístico.

Nosaltres el vam visitar durant més de tres hores, fins que va marxar el sol, i de fet vam ser dels últims a sortir del recinte. Com que es tracta d'un lloc elevat, les vistes sobre els voltants, amb l'última llum de la tarda, són excepcionals. Molt recomanable.

Des de la fortalesa destaca, darrere de la població d'Ollanta, el característic mont Pinkuylluna i en el seu escarpat vessant són clarament visibles les restes d'uns antics graners inques (o colcas). La raó que els inques guardessin els aliments a aquesta altura és perquè allà l'aire és més fresc i hi ha més ventilació.

AGUAS CALIENTES. Aquesta petita població, també coneguda com Machu Picchu Pueblo, va néixer gairebé del no-res i viu exclusivament dels visitants al Machu Picchu, el qual està situat a uns 8 km del poble.

També serveix de lloc de descans per als que duen a terme el Camí Inca amb final en el Machu Picchu. En qualsevol cas cal passar forçosament per aquí per tal d'agafar el tren en direcció a Cusco.

Aguas Calientes no té més interès. Només citar, en l'extrem nord del carrer Pachacutec, uns banys termals formats per piscines exteriors (les dutxes també ho són). L'entrada costa 10 S/ i es pot llogar fins i tot el vestit de bany.

Santuari Històric del Machu Picchu (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1983). El Machu Picchu (en quítxua és Machu Pikchu i significa muntanya vella) és una ciutat-fortalesa inca situada sobre una plataforma a 2.350 metres d'altura i entre dos pics de la serralada dels Andes.

Va romandre oblidada durant segles fins que l'arqueòleg Hiram Bingham la va redescobrir l'any 1911 virtualment intacta. D'aquí que també sigui coneguda com la ciutat perduda dels inques. És potser un dels llocs històrics més bonics i enigmàtics del món i no tant per les ruïnes en si, sinó per la seva ubicació.

No sols no ens va decebre, malgrat les grans expectatives que teníem, si no que ens va semblar un lloc fascinant, per dir alguna cosa, ja que és difícil descriure les sensacions que vam sentir en aquest lloc. Vam passar un dia sencer visitant el recinte i vam gaudir-ne cada segon.

En fi, és un lloc que no cal perdre's per res del món i que possiblement estarà (merescudament) en la llista de les noves 7 meravelles del món.

Hi ha un autobús que surt regularment d'Aguas Calientes (no gaire lluny del mercat d'artesania) amb destinació al Machu Picchu.

L'autobús puja en zig-zag per la carretera Hiram Bingham fins a arribar en uns 20 minuts davant l'hotel de luxe Machu Picchu Sanctuary Lodge, ben bé al costat de l'entrada a la ciutadella.

El primer autobús de pujada era a les 5:30 del matí, mentre que l'últim sortia de la ciutadella a les 17:00. El seu preu per a estrangers (abusiu, com no) era de 6 US$ o 20 S/ per trajecte.

L'altra única opció era pujar caminant, però suposava una caminada esgotadora d'aproximadament una hora (cal salvar uns 700 metres de desnivell).

L'entrada a la ciutadella costava l'exorbitant xifra de 120 S/ per als estrangers, amb un 50% de descompte per als portadors del carnet d'estudiant ISIC. L'horari de visita era de 6:00 a 17:30 tots els dies.

Nosaltres vam pujar al Machu Picchu en un dels primers autobusos del dia i després de pagar religiosament l'entrada en la taquilla d'accés vam accedir al complex, dirigint-nos en primer lloc a la zona situada entre l'anomenada cabanya del vigilant de la roca funerària i l'inici del camí al pont llevadís inca.

En aquest mirador ens vam quedar una bona estona per a gaudir, encara amb molt pocs visitants, de la privilegiada vista que teníem de les ruïnes (és la típica foto que tots recordem del Machu Picchu).

En arribar, la ciutadella estava embolcallada per una boira que, a estones, ens permetia intuir el lloc, però a mesura que passava l'estona es va anar dissipant fins a tenir una visió perfecta del conjunt, fins i tot amb sol. En aquesta estona vam fer un nombre incomptable de fotos per a intentar atrapar aquell moment màgic.

Després vam baixar cap a la ciutadella per a visitar l'interior de les ruïnes. No explicarem aquí el detall del que s'hi pot trobar, ja que això ho podreu consultar en qualsevol guia.

Com a curiositat esmentar que en el recinte vam trobar unes llames que anaven d'aquí cap enllà. Aquests animals no són oriünds d'aquí, ja que aquest no és el seu hàbitat habitual, però van ser portades ja fa uns anys per a gravar un espot de TV i aquí es van quedar, adaptant-se perfectament al lloc. A més fan les delícies dels visitants...

A les 9:45 vam sortir per l'extrem nord de les ruïnes per a trobar el camí que puja cap al Wayna Picchu (en quítxua Wayna Pikchu i significa muntanya jove), una de les excursions més populars a realitzar des de la ciutadella. Aquesta muntanya és famosa per ser el teló de fons que apareix darrera de les ruïnes de Machu Picchu.

Però abans vam haver de registrar-nos en un lloc de control (l'hora límit per a pujar eren les 14:00 h. i per a baixar les 16:00 h).

Encara que fatigós, aquest camí no és especialment difícil i només al final presenta alguns trams complicats, amb zones no aptes per a persones amb vertigen i amb un estret pas per un túnel.

En una mica menys d'una hora vam arribar al cim del Wayna Picchu, situat a 2.650 metres d'altura. No cal dir que les vistes des d'aquí treuen l'alè i són es-pec-ta-cu-lars, donant-nos una vista molt diferent del Machu Picchu, vist des de dalt.

Per poc que podeu la veritat és que val moltíssim la pena fer l'esforç de pujar-hi.

Un cop en el cim del Wayna Pikchu vam buscar un bon lloc per a descansar i gaudir de la vista, alhora que menjàvem quelcom que portàvem per a reposar forces (no es prohibia l'entrada de menjar i/o beguda al recinte, tal com deia la nostra guia LP, però per descomptat hem de deixar el lloc tan net com estava, tirant les escombraries a una paperera o portant-les amb nosaltres per a llençar-les després).

Després d'un llarg descans i de veure totes les perspectives possibles des del cim vam iniciar el descens pel mateix camí (a mig camí de baixada hi ha un desviament en el camí per a anar fins al Templo de la Luna, però és una excursió llarga.

L'altra excursió que vam fer des del Machu Picchu va ser a l'Intipunku (la Puerta del Sol), el punt que marca el final del Camí Inca. El camí de pujada a l'Intipunku (uns 45 minuts) surt de l'extrem sud de les ruïnes i des d'ell hi ha unes vistes fantàstiques del Machu Picchu i les muntanyes de l'entorn.

L'Intipunku és una porta de pedra des de la qual es té la primera visió del Machu Picchu si s'arriba pel Camí Inca. Nosaltres vam continuar una mica més enllà seguint el Camí Inca en sentit contrari per a veure que hi havia a l'altre costat de la porta.

Després de gaudir una estona tot sols del lloc, vam tornar de nou cap a les ruïnes, per tal d'acabar de visitar la resta del recinte i fer més i més fotos. Finalment vam sortir del recinte passades les 5 de la tarda per a agafar l'últim autobús de baixada cap a Aguas Calientes, a les 17:30.

A primera hora del matí la temperatura en el Machu Picchu pot ser una mica fresca, però la resta del dia va resultar ser molt agradable.

Finalment, comentar que val la pena poder estar en el recinte en les primeres hores del matí i/o en les últimes de la tarda. En les dates de la nostra visita, a aquestes hores era quan hi havia menys visitants, ja que els tours arribaven tard al matí (a partir de les 10 h.) i marxaven aviat a la tarda.

Dit això, ens va sorprendre molt veure menys gent de la que esperàvem, tractant-se d'un lloc tan hiperturístic.

Tornada a Cusco. A l'estació d'Aguas Calientes vam agafar el tren Backpacker de les 5:45 del matí. Després d'un plàcid viatge per una ruta que va vorejant el riu Urubamba vam arribar a Ollanta a les 7:35.

Vam baixar del tren i en la mateixa estació de ferrocarril d'Ollantaytambo ja s'anunciaven els autobusos directes cap a Cusco. Vam agafar un d'ells (5 S/) i, després d'un viatge de 80 minuts, vam arribar a Cusco passades les 9 del matí, deixant-nos en la Plaça San Francisco.

Com arribar-hi

El nostre llarg viatge des de Cusco, en la meitat sud del Perú, fins a Tarapoto, en la meitat nord del país, va començar agafant un minibús (amb el nom Correcaminos) a la cantonada d'Av. del Sol amb San Miguel i amb destinació a l'aeroport de Cusco (0,6 S/ cadascun). Un taxi demanava 3 S/.

Vam trigar 15 minuts en fer aquest trajecte de 3 km des del centre fins a la porta d'entrada a l'aeroport de Cusco.

Abans d'embarcar en el vol de Cusco a Lima de la companyia LATAM Airlines vam pagar 13,95 S/ de taxes d'aeroport.

Després d'un vol de 65 minuts vam arribar a l'aeroport Jorge Chaves de Lima, on vam connectar amb el següent vol amb destinació a Tarapoto, també de LATAM Airlines i amb la mateixa durada.

Per aquests dos vols vam pagar un total de 627 S/ i els havíem reservat i comprat dies enrere a través dels nostres amics peruans, però també es podien comprar per Internet a través de la pàgina web de la companyia. En les dates del nostre viatge no hi havia un vol directe entre Cusco i Tarapoto i d'aquí la necessitat dels dos vols via Lima.

Per a anar des de l'aeroport de Tarapoto fins al centre, uns 5 km, vam agafar un motokar per 3 S/.

Dormir i menjar

A Tarapoto ens vam allotjar en el Alojamiento El Mirador (San Pablo de la Cruz, 517), on vam pagar 60 S/ per una habitació doble, impol·luta, amb bany, TV i ventilador, molt necessari a Tarapoto.

Aquest hotel està regentat per Luís i Talma, un matrimoni tan efusiu i atent que realment ens van fer sentir com a casa. Vam pagar 7 S/ per un magnífic esmorzar en la terrassa de l'hotel (amb vista) i era la millor manera de començar el dia.

En resum, és un hotel molt recomanable i del millor de Tarapoto. A més, l'hotel ens va oferir transport gratuït des de l'aeroport a l'hotel o viceversa.

Per a menjar res millor que el restaurant El Brasero (c/ Lamas, 231), amb unes carns boníssimes fetes al carbó i a molt bon preu (la diferència de preus amb Cusco és notable). A la nit es menja en unes taules a l'aire lliure i amb música en directe (almenys així va ser quan vam anar-hi nosaltres).

Coses a veure i fer

TARAPOTO. Aquesta ciutat, també coneguda com a Ciutat de les Palmeres, és la més gran del departament de San Martín, en l'amazonia peruana, i té clima tropical.

La ciutat en si no té massa interès turístic, però als voltants de Tarapoto hi ha un gran nombre d'excursions a fer per a veure llacs, ràpids, cataractes, banys termals, pobles indis, etc.

La raó del nostre pas per Tarapoto va ser purament logística. Per anar fins a Chachapoyas i Kuélap, la nostra següent destinació, l'opció més immediata era agafar un vol des de Lima a Chiclayo i després un autobús des de Chiclayo fins a Chachapoyas, però per a continuar la nostra ruta programada això ens obligava a repetir de tornada el llarg trajecte entre Chachapoyas i Chiclayo.

Així que vam preferir volar des de Lima a Tarapoto (el preu era una mica inferior al del vol a Chiclayo) i aquí agafar un autobús amb destinació a Chachapoyas, més o menys equivalent en temps al trajecte de Chiclayo a Chachapoyas i permetent-nos així veure noves coses en comptes de repetir un trajecte.

Ens hauria agradat poder gaudir d'algun dia més en la zona de Tarapoto i voltants, però els nostres dies de viatge ja no donaven per a més i vam pensar que això seria una bona excusa per a tornar un altre dia. Nosaltres només vam tenir temps de fer un volt per la Plaza de Armas de Tarapoto i els carrers dels voltants.

La primera sensació que vam tenir en arribar a Tarapoto va ser la calor que feia (33 °C), i això que el sol ja s'havia posat quan vam arribar.

Però, clar, veníem de passar dies en climes temperats o freds en la nostra ruta pel sud. A més, Tarapoto es troba en les terres baixes de la Serra Nord, limitant ja amb la conca amazònica.

A Tarapoto el clima tropical marca decididament la manera de ser de la ciutat i dels seus habitants.

Com arribar-hi

Vam iniciar el llarg camí de Tarapoto a Chachapoyas (uns 360 km) agafant un motokar al nostre hotel que per 2 S/ ens va portar fins a la terminal de la companyia Ejetur, en l'Av Salaverri (uns 4 km a l'oest del centre), d'on sortia l'autobús d'aquesta companyia cap a Chiclayo.

Els bitllets els havíem comprat (25 S/ cadascun fins a Pedro Ruiz, la nostra destinació) la nit anterior en aquest mateix lloc per a assegurar-nos les places, per si de cas.

Hi havia altres companyies que feien el mateix recorregut, però aquesta era l'única que sortia de Tarapoto a primera hora del matí (la resta ho feien a la tarda o nit) i era la que s'ajustava millor als nostres plans.

L'autobús d'Ejetur finalment va sortir de Tarapoto a les 9:10, amb només 40 minuts de retard, gràcies a que els passatgers (tots peruans i nosaltres) ens vam amotinar i instàrem a la companyia a sortir d'immediat.

Pel camí vam anar veient petits pobles i molta selva. Ens vam aturar a Moyabamba a recollir viatgers i una mica més tard a Rioja per a dinar quelcom.

A partir d'aquí el trajecte fins a Pedro Ruiz fou realment espectacular, ja que la carretera va pujant i baixant altes muntanyes enmig d'una vegetació exuberant.

En algunes rampes de pujada l'autobús a penes tenia força per a avançar. Arribàrem a Pedro Ruiz, el punt de connexió de la carretera principal de Chiclayo a Tarapoto amb el desviament cap a Chachapoyas, a les 17:10.

A Pedro Ruiz vam baixar de l'autobús, que continuava viatge cap a Chiclayo, i ràpidament vam localitzar la combi que anava cap a Chachapoyas (7 S/), tot i que vam haver d'esperar a que s'omplís.

Finalment no es va omplir, però va sortir igualment 30 minuts després. La carretera de Pedro Ruiz a Chachapoyas, de 70 km, era en realitat una pista, a vegades en molt mal estat, que transcorria paral·lela al riu Utcubamba.

Per sort, els últims 15 km, on la carretera ascendeix uns 900 metres, estaven asfaltats.

Vam finalitzar el nostre viatge en la Plaza de Armas de Chachapoyas a les 19:55, després de més de 2 hores de viatge des de Pedro Ruiz i 12 hores des de Tarapoto (!).

Dormir i menjar

A Chachapoyas ens vam allotjar en l'Hostal Plaza Chachapoyas (c/ Grau, 534). Aquí vam pagar 50 S/ per una habitació doble gran, amb bany i TV. No estava malament i està situat en la mateixa Plaza de Armas.

Per a esmorzar recomanem la botiga que hi ha al costat de l'Hostal Belén (Arrieta, 540), ja que en la planta de dalt té un cafè. Un altre bon lloc és la Panificadora San José (c/ Ayacucho, 516).

I per a sopar un bon lloc és el restaurant Las Rocas (c/ Ayacucho, 932), amb un local bastant acollidor.

Coses a veure i fer

CHACHAPOYAS. Aquesta petita i tranquil·la capital de departament, abreujada popularment com a Chacha, està situada a 2.335 metres d'altura. Arribar-hi no és gens fàcil degut a la seva situació i per l'estat de les pistes que condueixen a ella.

A causa del fet que durant l'època de pluges la ruta a Chachapoyas pot ser perillosa per inundacions, despreniments, etc. la millor temporada per a visitar la zona és l'època seca, entre maig i octubre.

Chachapoyas és una de les ciutats més antigues del Perú i una de les poques que encara manté la seva influència hispànica, conservant encara les seves àmplies casones amb sostres de teules, grans patis envoltats d'horts i jardins, i originals balcons.

Per això val la pena fer una passejada pels seus tranquils carrers per a veure alguns dels seus punts d'interès.

• Plaza de Armas, del s. XVI i amb una pileta de bronze d'origen colonial
• Pou de Yanayacu, en el turó Luya Urco, a 1 km de la plaça
• El Obispado, una casona molt antiga amb típiques característiques colonials de la zona
• Casona Monsante, amb arquitectura tradicional de la zona i un gran hort d'orquídies
• Huancas, un poble tradicional situat als afores de Chachapoyas i que manté encara els seus costums i tradicions, vivint els seus habitants sobretot de la terrisseria

Si disposeu de diversos dies i ganes d'aventura, els voltants de Chachapoyas ofereixen un gran nombre de possibilitats: Kuélap, el Poble dels Morts, els sarcòfags Karajía, el salt d'aigua Gocta (el tercer més alt del món), els mausoleus Revash, Leymebamba, i molts més.

Però, en general, arribar a aquests llocs és complicat pel fet de tractar-se d'ubicacions remotes i per les seves nul·les infraestructures... Nosaltres ens vam conformar amb anar a Kuélap, la principal atracció de la zona.

KUÉLAP. Aquesta impressionant fortalesa, situada uns 72 km al sud de Chachapoyas i enclavada a la part alta d'una muntanya, a 3.000 metres de l'altura, és l'estructura pètria més gran de Sud-amèrica.

Va ser construïda fa més de 1.000 anys pel poble Sachapuyo o Chachapoyas, del qual es coneix molt poc.

La ciutadella ocupa aproximadament unes 6 hectàrees i es caracteritza per les seves tres plataformes de defensa, sobre els quals s'alcen uns gegantins murs inclinats.

La primera d'aquestes sobrepassa els 20 metres d'alt i els 680 de llarg i només tenia tres entrades, construïdes de forma molt intel·ligent en forma d'embut (ample de 3 metres en la part exterior i 70 cm a l'interior) per a obstaculitzar l'entrada als invasors.

La ciutadella de Kuélap, a la qual alguns es refereixen com el Machu Picchu del nord peruà, és única i incomparable per les seves característiques entre les restes arqueològiques del Perú i encara queda molt en ella per descobrir i investigar.

D'altra banda el remot de la seva ubicació ha permès que continuï sent un lloc bastant desconegut i molt poc visitat, a diferència del Machu Picchu en el sud peruà.

Per a anar a Kuélap des de Chachapoyas nosaltres vam estudiar diverses possibilitats:

• Transport públic. L'empresa Transportes Roller, al carrer Grau núm. 302 de Chachapoyas, tenia un servei d'autobús que arribava gairebé fins al jaciment, però sortia a les 4 del matí, i com no teníem clara la tornada en el mateix dia el vam descartar. Alternativament també es podia agafar una combi des de Chachapoyas a Tingo i des d'aquí pujar caminant a Kuélap durant unes 4 hores per un camí extenuant.
• Tour organitzat. Alguna agència local oferia un paquet a Kuélap per 40 S/ cadascun, però no ens va convèncer cap d'ells.
• Taxi privat. Vam preguntar preus a diversos taxistes i la tarifa oficial semblava ser 120 S/, sense possibilitat de negociar, però finalment vam trobar un taxista, el Sr. Edgar Collantes (tel. 041-9991040), que es va avenir a cobrar-nos 110 S/. Malgrat ser l'opció més cara de les tres va ser la que finalment vam agafar, ja que ens permetia aprofitar al màxim el nostre temps i gaudir de total llibertat per a decidir el ritme de la visita.

Abans de sortir de Chachapoyas per a iniciar la nostra excursió a Kuélap vam anar a una botiga en la Plaza de Armas per a comprar menjar i beguda per a l'excursió.

Vam sortir amb el nostre taxi des del centre de Chachapoyas i passats els 15 km de carretera asfaltada que baixaven fins al riu Utcubamba va començar de nou la pista i ja ens va acompanyar durant tot el camí.

Vam continuar paral·lels al riu, fins arribar al petit nucli de Magdalena en què un pont travessa el riu i abandonem la vall iniciant l'ascensió.

Aquí ens vam aturar per a veure de lluny un lloc arqueològic anomenat Macro, format per construccions de la cultura chachapoyas en el vessant d'una muntanya.

Al poc vam passar per Nuevo Tingo, la part nova de Tingo, on es van traslladar els seus habitants després d'un greu desbordament del riu Utcubamba. En la plaça on està l'església és curiós veure les tanques i arbres retallats amb formes d'animals.

A la sortida de Tingo i després de girar una corba ja vam poder veure Kuélap en el cim d'una alta muntanya davant nostre. Semblava que ja estàvem a prop, però encara quedava un llarg camí perquè havíem de fer una volta increïble.

A partir d'aquí la pista es va fer no apta per a persones amb vertigen, ja que transcorria penjada a més de 1.000 metres sobre el fons de la vall i no hi havia cap protecció que ens separés del precipici.

Al final de la vall vam travessar el nucli de Chectámal i més tard Longuita i María. És un trajecte impressionant. Finalment vam arribar a l'aparcament de Kuélap només dues hores i quart després de sortir de Chachapoyas, quan el normal eren tres hores o més.

L'explicació està en el fet que el nostre taxista privat tenia fusta de corredor de rallies i semblava que érem passatgers en el cotxe de Marcus Grönholm (!). Per sort ens va donar molta sensació de control i això ens va tranquil·litzar, ja que a priori no era el millor lloc per a córrer d'aquella forma.

Des de l'aparcament vam caminar 1 km per un camí de pujada fins a arribar a l'entrada de la fortalesa. Com més ens acostàvem més evident era l'enormitat de les seves muralles.

Abans d'entrar vam pagar l'entrada (11 S/ o la meitat amb el carnet ISIC) i ens vam registrar. L'amabilíssim senyor que estava a càrrec de la boletería ens va explicar que aquell any esperaven uns 6 o 7 mil visitants a Kuélap (en el Machu Picchu aquesta xifra s'aconseguia en només dos dies!).

En les dates de la nostra visita hi havia en marxa treballs de restauració, tant en la muralla exterior com a l'interior del recinte.

Vam entrar en la fortalesa per una de les seves imponents entrades. Gràcies a unes plaques numerades i a uns panells explicatius es podia realitzar una visita amb un cert ordre i sense necessitat de guia, ja que d'una altra forma seria impossible per les dimensions de la fortalesa (600 metres de llarg per 100 d'ample) i perquè els camins entre la vegetació no eren clars.

A costat i costat de la ciutadella les vistes sobre els voltants són absolutament espectaculars.

Vam anar visitant les diferents parts de la fortalesa: el Torreón, el Pueblo Alto, el Tintero o alguns dels seus 420 edificis de forma circular i amb frisos romboidals decoratius.

Quan vam arribar a Kuélap hi havia una desena més de visitants en el recinte, però al cap d'una estona ens vam quedar completament sols, bé, només amb la companyia d'un grup de llames que ens anava seguint en la visita al complex.

Després de més de tres hores en la ciutadella, incloent un recés en un lloc amb vistes per a menjar el que portàvem, vam donar per finalitzada la visita a aquest fascinant lloc.

Vam tornar caminant fins a l'aparcament, on ja només quedava el nostre taxi i vam iniciar el retorn a Chachapoyas.

En resum, vam gaudir moltíssim aquesta visita a Kuélap i vam encertar el fet de contractar un taxi privat per a anar fins allà.

Finalment voldríem dir que seria injust comparar Kuélap amb Machu Picchu, ja que tots dos són llocs únics i imponents, però no dubtem que si en el futur millorés notablement l'accés a Kuélap i el nord peruà fos més turístic llavors Kuélap podria arribar a ser un lloc també molt visitat.

Però de moment encara es podia gaudir d'un lloc màgic pràcticament en solitud.

NOTA: A principis de l'any 2018 va entrar en funcionament un telecabina que puja des de Nuevo Tingo fins a Kuélap en un trajecte d'uns 20 minuts, estalviant-nos així la llarga caminada que comentàvem abans. Fins a Nuevo Tingo es pot arribar en transport públic des de Chachapoyas.

Com arribar-hi

A Chachapoyas vam agafar un autobús nocturn de la companyia Móvil Tours (40 S/) que sortia a les 20:00 de la seva terminal (Libertad, 464), quatre illes a l'est de la plaça.

Durant el trajecte va ser molt difícil dormir perquè hi havia alguns trams de carretera que estaven molt malament.

Finalment vam arribar a la terminal de Móvil Tours a Chiclayo a les 5:10 del matí. Des d'aquí vam agafar un taxi fins a l'hotel per 3 S/.

Per als que disposin de més temps i ganes d'aventura una ruta alternativa (i pel que sembla, també espectacular) per anar des de Chachapoyas fins a Chiclayo o Trujillo (o viceversa) és la que passa per Cajamarca, Celendín i Leymebamba. Però en les dates del nostre viatge aquesta ruta era molt costosa en temps, bastant dura i impracticable en època de pluges.

Dormir i menjar

A Chiclayo ens vam allotjar en el Paraíso Hotel (Pedro Ruiz, 1064) vam pagar 50 S/ per una habitació doble amb bany privat i TV. Tot i que no estava malament, la veritat és que les habitacions no estaven al nivell que un podia esperar veient la recepció de l'hotel.

Per a esmorzar la nostra recomanació és Trébol Express (Elías Aguirre, 818). Just al costat està el restaurant America's (Elías Aguirre, 824), també molt recomanable.

Coses a veure i fer

CHICLAYO. Aquesta ciutat, també anomenada la capital de l'amistat, és la capital del departament de Lambayeque i un gran centre econòmic, comercial i turístic de la costa nord del Perú.

La ciutat en si no té construccions colonials ni té massa interès, però el fet d'estar en el centre d'una rica zona arqueològica preincaica on es van desenvolupar la cultures Mochica i Lambayeque fa que sigui una estupenda base d'operacions per a explorar els voltants.

En qualsevol cas val la pena la pena passejar per l'animat carrer Balta, el qual creua el centre de Chiclayo de nord a sud passant per la Plaza de Armas, construïda l'any 1916.

En el costat est de la plaça està la Catedral, del s.XIX, i en el costat nord el bonic edifici que alberga la Municipalitat (pocs dies abans de la nostra visita havia quedat força malmès per un foc intencionat a causa de l'enfrontament entre els seguidors de dos candidats a l'alcaldia).

En el costat oest de la plaça hi ha un quiosc que fa de Centre d'Informació Turística. En l'extrem sud del carrer Balta vam trobar el curiós Paseo de las Musas, un lloc per a passejar entre estàtues mitològiques.

SIPÁN (o també Huaca Rajada). Es tracta d'un jaciment arqueològic, situat a 1 km del poble d'igual nom i a uns 30 km de Chiclayo.

Va ser descobert l'any 1987 per l'arqueòleg Walter Alva i en ell es van trobar algunes tombes intactes de la cultura Mochica (de fa uns 1.500 anys) i entre elles l'excepcional i famosa tomba del Senyor de Sipán.

Tots els objectes trobats en aquesta excavació s'exhibeixen en el Museu Tombes Reals de Sipán, ubicat a la ciutat de Lambayeque.

L'entrada al jaciment de Sipán costava 8 S/ (la meitat amb carnet ISIC). Vam començar per visitar un mini-museu amb algunes explicacions i fotos sobre el jaciment.

Després vam veure el lloc on es van trobar les tombes del Senyor de Sipán, del Sacerdot i altres més. A l'interior de les tombes s'ha deixat una reproducció fidedigna del seu contingut original.

Finalment vam pujar a dues piràmides mochicas, que hi ha sota la forma de petits turons de tova, per a gaudir d'una magnífica vista de l'entorn.

El jaciment en si és interessant, però una mica pobra després de tot. És una llàstima, tal com opinen algunes persones de Sipán amb les que vam poder parlar, que es decidís instal·lar lluny d'aquí el museu amb les riqueses trobades en aquest lloc. El resultat és que molt pocs visitants s'acosten fins a Sipán.

Per a arribar fins al jaciment cal agafar un autobús en la terminal d'autobusos de Chiclayo amb destinació a Sipán (un taxi des del centre a la terminal valia 2 S/).

L'autobús a Sipán costava 2 S/ i va trigar gairebé una hora en arribar, deixant-nos just davant del jaciment. Per a tornar a Chiclayo només calia esperar a l'autobús en el mateix lloc.

LAMBAYEQUE. La ciutat de Lambayeque està situada només a 11 km de Chiclayo i és de visita obligada pels seus interessantíssims museus, però també perquè la ciutat en si és bonica i agradable per a passejar.

El Museu Tombes Reals de Sipán (Av. Juan Pablo Vizcardo 895; entrada: 10 S/ o 4 S/ amb carnet ISIC; tanca els dilluns) va ser obert a finals de 2002 amb l'objectiu de conservar i exposar un dels més importants descobriments arqueològics del Perú: les primeres tombes intactes dels antics governants mochicas.

Aquests senyors moches eren sepultats amb totes les seves pertinences, per la qual cosa aquestes troballes van permetre constatar l'esplendor i desenvolupament d'aquesta cultura precolombina.

Tot el que es mostra aquí prové del jaciment arqueològic de Sipán. Les instal·lacions del museu són modèliques i les diferents sales contenen útils panells explicatius que fan la visita molt amena. I el seu contingut és molt interessant i super-espectacular. Es tracta d'una visita molt recomanable.

D'altra banda, el Museu Arqueològic Brüning, situat a l'altre costat de la Panamericana, es va crear per a albergar l'extraordinària col·lecció de l'alemany Hans Heinrich Brüning, qui en el segle XIX va desenvolupar durant gairebé 50 anys un important treball de registre i documentació etnogràfica al llarg de la costa nord del Perú.

Tot i que més modest en tresors que l'anterior, la veritat és que el museu Brüning també és molt interessant, perquè permet aprofondir en el coneixement de l'origen i desenvolupament de les principals cultures de la zona. L'entrada al museu costava 8 S/.

Sortint del museu Brüning ens vam adreçar a la preciosa plaça principal de Lambayeque, amb una bonica església en un dels seus costats. Vam agafar a la dreta el carrer 2 de Mayo i poc més enllà vam trobar la Casa de la Logia (o Casa Montjoy).

Aquesta casa va ser construïda l'any 1810 i compta amb un balcó exterior de 67 metres de llarg, el qual sembla ser el més llarg de Sud-amèrica de l'època colonial.

Gairebé al final d'aquest carrer està el restaurant El Cántaro (2 de Maig, 180), un lloc molt recomanable per a menjar a Lambayeque: local bonic, servei immillorable i menjar boníssim (sobretot peix).

Els col·lectius de Chiclayo a Lambayeque partien de l'extrem oest del carrer San José de Chiclayo i eren combis o cotxes de 4 places (sortien quan s'omplien). Vam pagar 1,5 S/ i vam arribar a Lambayeque en només 15 minuts, deixant-nos en la Panamericana, a mig camí dels dos museus.

Per a tornar cap a Chiclayo vam anar a la Panamericana i vam esperar que passés algun transport.

VOLTANTS DE CHICLAYO. Per als que disposeu de més temps, altres llocs interessants en la perifèria de Chiclayo són el Museu Nacional de Sicán, en la població de Ferreñafe; el jaciment arqueològic de Túcume; o les localitats costaneres de Pimentel i de Santa Rosa.

Com arribar-hi

En la terminal de l'empresa de transports Emtrafesa (c/ Balta 110) de Chiclayo havíem comprat el dia anterior els bitllets cap a Trujillo per 12 S/ cadascun.

En el trajecte des de Chiclayo a Trujillo, situada uns 206 km cap al sud, vam trigar gairebé 3 hores.

Un cop arribats a Trujillo l'autobús ens va deixar en la terminal d'Emtrafesa en aquesta ciutat, una mica allunyada del centre, per la qual cosa vam haver d'agafar un taxi al centre (2 S/).

Dormir i menjar

A Trujillo ens vam allotjar en el Suite Plaza Residencial (Jr Bolognesi 358, a dues illes de la plaça) vam pagar 90 S/ per una habitació doble, amb bany, TV, esmorzar i Internet gratis (tot i que el preu inicial era de 120 S/). L'hotel està bastant bé i, a més, està ben situat.

A Trujillo recomanem el restaurant Asturias (c/ Pizarro, 739), amb una àmplia carta i un local acollidor. També l'adjacent restaurant Oviedo, amb bon menjar i a preus raonables.

Coses a veure i fer

TRUJILLO. Aquesta preciosa ciutat, coneguda també com la Ciutat de l'Eterna Primavera pel seu clima àrid i semicàlid, és la capital del departament de la Libertad.

Trujillo és una ciutat colonial amb moltes coses a veure, però a més serveix de base per a explorar interessants jaciments arqueològics de les cultures chimú i mochica als voltants de la ciutat.

A Trujillo hi ha unes quantes mansions colonials i esglésies per a visitar, totes elles impressionants.

La combinació de façanes pintades de cridaners colors apastelats, les precioses reixes de ferro forjat de les finestres i les imponents portes de fusta donen a les construccions colonials de Trujillo un segell propi i diferent de la resta de ciutats colonials peruanes.

• Centre històric de Trujillo. En general, tots els punts d'interès d'aquesta zona estan com a màxim a dues illes al voltant de la Plaza de Armas, per la qual cosa es pot recórrer a peu tots els seus carrers.

El lloc obvi on començar la visita a Trujillo és la preciosa Plaza de Armas, amb una gran estàtua de marbre en el centre.

Algunes de les interessants esglésies a visitar en la zona són la Catedral (amb una capella i un museu d'art religiós); l' església de la Merced; l'església de Belén o el monestir del Carmen.

Quant a les mansions colonials més representatives citarem:

• Casa Iturregui. L'entrada costava 5 S/. Conserva el mobiliari original i en el moment de la nostra visita allotjava un club privat.
• Casa de la Emancipación. En aquell moment era la seu del Banco Continental i en ella es podien veure exposicions d'art.
• Casa Ganoza Chopitea. Té una bonica façana, però en general la casa estava necessitada d'una profunda restauració. Allotjava la Policia Turística de Trujillo.
• Casa Orbegoso. En aquelles dates estava tancada per restauració.
• Casa Arquiaga. Era la seu del Banco de la Nación. Visita gratuïta, però necessàriament guiada. Casa molt bonica i de visita recomanable
• Casa del Mayorazgo de Facalá. També era la seu d'un banc, però aquí no se'ns va permetre la visita.

• Huaca Arco Iris. Aquesta piràmide de tova, també coneguda com Huaca del Dragón, es troba a 4 km del centre de Trujillo, en el barri de La Esperanza.

És especialment important perquè la seva construcció, fa uns 1.100 anys, es va fer a l'inici de la cultura chimú. El jaciment es compon d'una alta muralla defensiva que tanca una piràmide de base quadrangular i amb parets cobertes de relleus amb figures zoomorfes i en forma d'arc de Sant Martí.

Des de la part alta de la piràmide hi ha una bona vista dels voltants. El conjunt és molt bonic i la veritat és que ens va agradar haver-lo visitat.

En la nostra visita al conjunt vam estar sols, bé, acompanyats només per dos viringos o gossos peruans sense pèl, d'aspecte una mica lleig, però inofensius. Tenen l'estranya característica de tenir una temperatura corporal molt alta.

No va servir la mateixa entrada de la zona arqueològica de Chan Chan. Per a arribar fins aquí vam agafar un autobús (amb el rètol Esperanza) en l'encreuament d'Av. Espanya amb Pizarro. El trajecte valia 0,80 S/ i en 15 minuts ens va deixar en un punt de la Panamericana a només 100 metres del lloc.

Finalment, recomanar un bon lloc per a comprar figures d'artesania: es tracta del simpàtic artesà ceramista Sr. Ángel Tamay Vargas, el qual tenia una paradeta al costat de l'entrada del jaciment.

• Huacas del Sol i de la Lluna. Aquest jaciment, situat uns 8 km al sud-est de Trujillo, està compost per la Huaca del Sol, que fou el centre polític i administratiu mochica, i la Huaca de la Lluna, el centre cerimonial.

Entre ambdues s'estenia la ciutat mochica, amb els seus habitatges, grans avingudes i places.

En les dates de la nostra visita només es podia visitar la Huaca de la Lluna i en ella vam poder veure els diferents temples superposats (de diferents èpoques mochicas) amb els seus increïbles frescos murals polícroms. Són una meravella.

I ens va sorprendre saber que en les excavacions que encara s'estaven duent a terme es feien noves i interessants troballes cada dia. I és que la part corresponent a la ciutat mochica estava gairebé tota per excavar.

Es tracta, doncs, d'una visita que val molt la pena.

L'entrada al jaciment costava 11 S/ (la meitat amb carnet ISIC) i la visita era obligatòriament guiada. Per a arribar fins aquí vam agafar un autobús en Oval Grau. El trajecte amb autobús costava 1 S/.

ZONA ARQUEOLÒGICA DE CHAN CHAN (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1986). Chan Chan fou la capital del regne Chimú, allà per l'any 1300, formant la ciutat precolombina més gran d'Amèrica del Sud i la ciutat de tova més gran del món.

En la seva estructura es distingeixen places, habitatges, dipòsits, tallers, muralles o temples piramidals.

El pas del temps, els saquejos i la meteorologia (inundacions i fortes pluges causades pel fenomen de El Niño) han danyat molt el conjunt, però encara sorprèn per la seva enormitat i pels seus increïbles relleus de figures geomètriques, zoomorfes i d'éssers mitològics que podem veure en els seus murs.

El jaciment està format per nou palaus o ciutadelles, de les quals només la de Tschudi està restaurada. Es tracta, per tant, d'un lloc d'obligada visita en qualsevol visita al nord peruà.

L'entrada al complex valia 11 S/ (la meitat amb carnet ISIC) i servia també per a visitar el Museo del Sitio, la Huaca Arco Iris i la Huaca Esmeralda en un termini de dos dies.

El recinte es podia visitar bé sense necessitat d'un guia, gràcies a les útils indicacions que marcaven la ruta a seguir i als panells explicatius.

D'altra banda, per a arribar a Chan Chan des de Trujillo vam agafar una combi (amb el rètol Huanchaco) a la cantonada de Av Espanya amb Pizarro. El trajecte, de 5 km i 15 minuts, valia 1,5 S/ i ens va deixar en el punt de la Panamericana d'on surt la pista cap al jaciment.

Després vam caminar 1,5 km per aquesta pista fins a arribar a l'entrada del Palau Tschudi. A costat i costat de la pista podem anar veient les ruïnes de la resta de ciutadelles que componien la ciutat chimú de Chan-Chan.

HUANCHACO. És un poble de pescadors, situat a uns 12 km al nord-oest de Trujillo. És un lloc molt tranquil i agradable en el qual encara és possible veure els caballitos de totora , unes canoes tradicionals utilitzades pels pescadors de la costa nord peruana des de l'època precolombina.

Aquestes embarcacions tradicionals són similars a les que es poden veure en el llac Titicaca, però la forma com naveguen els pescadors en elles és ben diferent.

També és fàcil veure surfistes a la platja de Huanchaco. Per a millors vistes val la pena caminar pel moll que s'endinsa en l'oceà (entrada: 0,5 S/) o pujar fins a l'església del poble.

En la part nord de Huanchaco hi ha diversos restaurants on menjar peix. Nosaltres vam anar el restaurant Lucho del Mar (Av. Larco 600), recomanat per la nostra guia LP, on vam menjar bé i la vista des de la seva terrassa superior valia la pena, però era una mica car i el servei va resultar ser extraordinàriament lent.

La visita a Huanchaco es pot combinar amb la de Chan Chan, ja que aquest últim ve de camí en el trajecte des de Trujillo.

Així, un cop acabada la visita a Chan Chan cal tornar caminant per la pista fins a arribar a l'encreuament amb la Panamericana i aquí esperar una combi que vagi cap a Huanchaco (1 S/, 7 km). Per a tornar des de Huanchaco cap a Trujillo només calia esperar en l'Av Larco a que passés una combi en direcció a Trujillo (1,20 S/).

Com arribar-hi

Per al llarg trajecte des de Trujillo fins a Lima (560 km) vam triar un servei nocturn de Transportes Línea. Els bitllets els vam comprar amb antelació en les seves oficines de Trujillo (c/ Orbegoso, 300), però la terminal d'embarcament estava en l'Av. Amèrica Sud 2855. Un taxi des del centre valia 3 S/.

L'autobús va resultar ser comodíssim, amb seients de pell, molt inclinables, amples i amb reposa-cames. Un luxe!.

Vam sortir puntualment a les 23:00 i vam arribar a la terminal de Lima, en el Paseo de la República nº 941, a les 7:10 del matí. Per a anar des d'aquí fins al barri de Miraflores vam agafar un taxi que ens va costar 8 S/.

Dormir i menjar

A Lima ens vam allotjar en el León de Oro Inn Suites (Av. La Paz 930, en el barri de Miraflores). L'habitació doble, amb bany, TV i esmorzar inclòs ens va costar 80 US$. No estava malament, però l'esmorzar ens va semblar pobre atès el preu de l'habitació.

En el centre de Lima recomanem el restaurant El Farol (Ucayali, 135), molt prop de la Plaza Mayor.

I en el barri de Barranco una bona opció és El Tío Mario (Zepita 214, enfront del Puente de los Suspiros), un restaurant especialitzat en anticuchos i de gran èxit entre els limenys, amb una excel·lent relació qualitat-preu.

Coses a veure i fer

LIMA. L'actual capital del Perú va ser fundada per Pizarro el 6 de gener de 1531 i per aquest motiu era coneguda com la ciutat dels Reis.

Avui dia Lima és una enorme ciutat bulliciosa, sorollosa i caòtica, però tot i així val la pena dedicar-li almenys un dia per a veure alguns dels seus indubtables punts d'interès: museus, edificis colonials, o barris amb personalitat pròpia.

D'abril a desembre la ciutat sol estar coberta per una boirina permanent, anomenada garúa, que li dóna un aire una mica trist.

Centre Històric de Lima (declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1988). Aquesta part de la capital peruana és la que aplega els llocs d'interès històric.

La Plaza Mayor era el centre de l'antiga ciutat colonial i compta amb bonics edificis de sabor colonial al voltant d'ella.

Entre ells cal destacar la Casa de Gobierno, el Palau Arzopisbal i la Catedral.

Entrar a la Catedral costava 10 S/ i en ella vam poder veure un preciós cor, una capella amb les restes de Francisco Pizarro i un museu d'art religiós.

Altres edificis són el monestir de San Francisco, un dels pocs edificis mudèjars de Sud-amèrica. Calia pagar per a entrar a visitar al museu i les catacumbes.

El palau Torre-Tagle, per part seva, és molt bonic per fora, però no vam poder visitar l'interior ja que pertanyia a la Cancelleria d'Afers exteriors.

També valen la pena de veure la Casa Aliaga, la Casa de Riva-Agüero, la Casa Pilatos; etc.

Per la seva part Jirón de la Unión és un carrer molt concorregut, amb un gran ambient comercial, i que desemboca en la Plaça de San Martín.

En aquesta plaça vam trobar el Gran Hotel Bolívar, situat en un bonic edifici de l'any 1920.

Seguint la recomanació de la nostra guia LP vam entrar a l'hotel per a prendre una beguda en el seu bar, però aquest no ens va convèncer, tot i que el que vam veure de l'hotel sí que ens va agradar molt.

Per a arribar al centre de Lima des del barri de Miraflores vam agafar un autobús amb el rètol Todo Arequipa-Tacna en l'Av José Larco.

Aquest trajecte amb autobús ens va costar 1,20 S/ i hi havia tant de trànsit que vam trigar gairebé una hora a arribar a l'altura de la Plaza Mayor.

• Barri de Miraflores. És una zona residencial de Lima situada sobre els penya-segats que donen a l'oceà Pacífic i on podem trobar nombrosos hotels, restaurants i zones d'oci, lluny de la bullícia del centre.

En la zona al voltant del Parque Central sol haver-hi prou ambient, incloent mercats ambulants, restaurants, bars, etc. En l'extrem sud de l'Av José Larco està LarcoMar, un gran centre d'oci, sobre el qual hi ha un bonic mirador amb estupendes vistes de l'oceà Pacífic.

• Barri de Barranco. És un petit barri situat al sud de Miraflores i que passa per ser la zona bohèmia i de marxa de Lima. El carrer de vianants Carrión, per exemple, està ple de bars, pubs, i discos.

Desemboca en Parque Municipal, una bonica plaça. Després de creuar el famós Puente de los Suspiros vam seguir un camí per a vianants que desemboca en un mirador sobre el Pacífic.

Per a anar a Barranco des del centre de Lima vam agafar un autobús amb la indicació Chorrillos en l'Av Garcilaso de la Vega (1,20 S/ cadascú). Vam baixar en l'Av Bolognesi cantonada amb Carrión, després de 45 minuts de viatge per les congestionades avingudes de Lima.

I el viatge s'acaba ...

En el nostre últim dia d'aquest viatge, per a anar a l'aeroport Jorge Chávez de Lima ens van recollir a l'hotel els nostres amics amb el seu vehicle (els mateixos que ja ens havien recollit a la nostra arribada al país).

En uns 40 minuts vam arribar a l'aeroport des de Miraflores, creuant el senyorial barri de San Isidro.

És convenient arribar a l'aeroport amb suficient antelació perquè les cues i els nombrosos controls poden suposar força temps (dues hores en el nostre cas).

Després de facturar vam pagar 100'13 S/ cadascun en concepte de taxes de sortida.

Després d'un vol de 13 hores vam arribar a l'aeroport de Madrid-Barajas. El vol Lima-Madrid d'Air Plus Comet ens va reafirmar encara més, si cap, en la nostra mala opinió sobre els seus serveis a bord.

A Barajas connectàrem amb un vol d'Air Europa a Barcelona, on vam arribar una hora després.

I així arribem al final d'un gran viatge i... pensant ja en el proper.