Relat d'un viatge de 27 dies al Perú i Bolívia

El primer dia vam volar de Barcelona a Lima, via Amsterdam amb KLM (13 hores de viatge). A Lima vam veure la plaza de Armas, les catacumbes i la catedral.

El dia 26 vam decidir agafar un bus que marxava a les sis de la tarda de Lima i arribava a les vuit del matí a Arequipa.

Dormir: La primera nit a l'Hostal El Patio (25 € l'habitació doble). La següent nit la passem de viatge en l'autobús de Lima a Arequipa.

Arequipa té casc antic colonial i amb una temperatura genial. Aquí vam a dinar al mercat, boníssim i baratíssim, un pastís de papas amb rocoto (carn picada picant dins un pebrot).

Vam visitar a la Juanita, una nena-momia que van trobar congelada al volcà Ampato, i el convent de Santa Catalina, un convent on anaven totes les segones filles dels espanyols rics i que vivien com a reines, amb esclaves i organitzant festes, allí ens vam afartar de les delícies de les monges, boníssims.

Dormir: Hospedaje El Caminante Class (50 soles l'habitació doble).

Còndor a la Vall del Colca

A les 9 del matí ens va venir a buscar l'autobús que ens havia de portar a fer el tour del Colca i que ens va pujar a quasi 5.000 metres i... prova superada!. El mate de coca va la mar de bé, l'únic problema és que no podíem caminar massa ràpid perquè ens ofegàvem.

Vam fer nit a Chivay, una nit gelada en un hotel sense calefacció. Aquí vam provar la carn d'alpaca a un xiringuito del carrer, molt gustosa.

Dos dies de contrastos, pel dia vam trepitjar neu a la muntanya, intentant veure alpaques i vicunyes, i per la tarda estàvem a la Calera, a Chivay, uns banys a l'aire lliure de 39ºC, molt recomanables. Vam veure els famosos condors. Per la nit vam marxar en bus a Cuzco (12 h.).

Dormir: La primera nit en un hotel a Chivay. La següent nit la passem de viatge en l'autobús de d'Arequipa a Cuzco.

Vam trobar habitació al barri més antic de Cuzco, San Blas, dels bohemis i artesans. La mestressa de l'hostal és com una mama, que ens va rentar la roba per 4 soles el kg. A Cuzco vam veure la plaza de Armas, la catedral, o el mercat de San Pedro (on vam veure uns sucs naturals boníssims), la Iglesia de la Compañía de Jesús, les muralles inques amb la pedra dels 12 costats, ... Vam estar "callejeando" tot el dia.

Dormir: Hospedaje familiar Kuntur Wasi (70 soles l'habitació doble).

Teníem reservar aquest trekking del Camí Inca des de feia mesos ja que les places són limitades.

Dia 1 (Cusco - Wayllabamba - Llullupampa). El primer dia vam anar fins a Ollantaytambo en bus, vam menjar una mica i ens van portar fins a l'inici del cami, en el km 82. El primer dia només va ser un dia tranquilet per aclimatar-nos al clima i al camí.

Dia 2 (Llullupampa - Chaquicocha). En total 4 hores i mitja de pujar, cap d'igual, i amb la manca d'oxigen ens havíem d'aturar cada 10 escales. Són 9 km amb un desnivell de 1.200 metres, dels 3.000 als 4.200. Quan vam arribar a dalt (el Paso de la mujer muerta) vam haver de baixar corrents perquè feia un fred que pelava. Després una hora i mitja més de baixar escales fins que, per fi, vam arribar al campament, i tot això en un matí.

En el Camí Inca

Dia 3 ( Chaquicocha - Wiñayhuayna). Més de 8 hores caminant, uns 16 km, però va ser el dia amb els paisatges mes espectaculars, de jungla. Aquests quilòmetres ja van ser en ple camí inca, és a dir, sobre camí empedrat amb ponts i túnels fets fa 500 anys.

Dia 4 (Wiñayhuayna - Machu Picchu). Ens vam aixecar a les 3.30h de la matinada per anar a fer cua a l'entrada de l'últim tram, que obrien a les 5:30, i així ser dels primers. Tota una experiència caminar per un camí empedrat, dins la jungla, de nit amb les llanternes, fins que vam arribar a la porta del Sol, a les 7:00, on havíem de veure la sortida del sol i el Machu Picchu, però hi havia boira. Vam seguir baixant una horeta més fins el Machu Picchu. Aquella mateixa nit vam agafar un bus cap a Puno i després un altre cap a Copacabana.

Dormir: Durant les nits passem que passem en el camí inca dormim en tenda. La darrera nit la pssem a l'autobús de Cuzco a Puno.

Venedora de pa

Passar la frontera de Perú a Bolívia va ser caòtici quan vam arribar a Copacabana, com que eren festes, encara ho va ser més: per tot arreu gent, petards i paradetes d'allò més kistch on venen verges amb llumetes, rosaris, espelmes, junt amb ornaments pel cotxes que s'han de beneir. I tot això enmig de parades de menjar, roba, joguines, estris de cuina ...

L'endemà va ser un dia de relax, vam agafar un vaixell i vam donar un tomb pel Titicaca bolivià. Ens han portat a l'illa del Sol, que semblava el paradís dels hippies, i a les illes flotants, aquestes últimes una presa del pèl pels guiris. Tot anant amb el bus cap a La Paz, durant la tarda-nit, ens vam parar a passar el llac Titicaca en vaixell.

Dormir: La primera nit la passem en un hotel de Copacabana i la segona en un autobús de Copacabana a La Paz.

A La Paz tot són pujades i baixades, no hi ha cap carrer pla, i a quasi 4.000 metres això se'ns va fer bastant pesat. L'endemà per la nit vam marxar en bus a Sucre (12 hores).

Sucre és la ciutat blanca, és una de les ciutats de Bolivia més boniques que vam veure.Les cases són blanques amb les balconades fetes de fusta tallada. Molt segura i tranquil·la. Vam anar fins el mirador del Monasterio de la Recoleta, vam passejar per la ciutat, veient la catedral i un munt de convents, i fins i tot vam anar al cementiri. Allí vam provar un menjar típic: el xoriço (picant!).

Dormir: La primera nit la passem a l'Hotel Continental (60 BS per persona), la segona en l'autobús de La Paz a Sucre, i la tercera, ja a Sucre, a Residencial Bolivia (130 BS per persona).

Salar d'Uyuni

Vam arribar a Potosí a la tarda i l'endemà no vam poder fer les visites a les mines de plata perquè era diumenge i els miners no treballaven. Va ser una llàstima. Potosí ens sembla també molt maca, però per mala sort feia vent i hi ha sorra en suspensió de les mines, fa fred...

L'anada de Potosí a Uyuni va ser memorable: 200 km en 6 hores sobre una carretera sense asfaltar, plena de bots, i a més a més, enmig d'un desert de pedres. am haver de fer una parada perquè l'autobús no acabava de funcionar bé.

Cementiri de trens a Uyuni

En arribar a Uyuni vam contractar un tour de dos dies concentrat en un sol dia: cementiri dels trens a Uyuni, Colchani (a veure com es feia el procés de la sal), després cap al salar, l'illa Incahuasi, on hi havia cactus de 9 metres, i finalment al volcà Tunupa, on als peus vam veure flamencs i a la falda del volcà vam poder entrar en una tomba preinca autèntica, amb una família de mòmies inclosa.

El salar d'Uyuni va ser un dels paisatges més espectaculars que vam veure, 13.000 km de sal, de tant en tant, en llocs controlats, hi ha montonets de sal que fan els treballadors de la sal perquè s'assequi i després la processen i la venen. Per la tarda vam marxar cap a la Paz en autobús.

Dormir: La nit a Potosí la passem a l'Hostal La Casona (130 BS per persona), mentre que al salar ho fem a l'Hotel Avenida (50 BS per persona). La tercera la passem de viatge en l'autobús d'Uyuni a La Paz.

Arribem novament a La Paz i aquest dia continuem visitant la ciutat.

La visita a Tiwanaku va estar bé, però és que ens esperàvem que hi hagués més coses. Les pedres se les van emportar els del poble per fer els fonaments, un president les va vendre com a cantera, ... total, que quedaven quatre restes.

Aquí ens vam separar: les 4 noies vam agafar un bus cap a Puno, al costat peruà del Titicaca, i el noi, més valent, va fer l'anomenada Carretera de la Mort i ja va marxar cap a Barcelona.

Carretera de la Mort (Bolívia)

La Carretera de la Mort boliviana és la principal ruta per carretera entre La Paz, la capital del país, i Las Yungas, a la conca amazònica. Des de La Paz l'autobús primer puja fins als 4.640 metres d'altura al pas de La Cumbre per a després baixar fins als 1.295 metres a la població de Coroico. En només 64 km de recorreguta aquesta ruta salva un desnivell de 3.345 m. de baixada plena de curves i un paisatge que canvia de la neu a la jungla i a les plantacions de coca. Passem de -10ºC a l'inici a uns 25ºC a la piscina del final.

A mig camí hi havia la cascada de San Juan (per sort amb poca aigua) que queia just enmig del camí. Impressionant, almenys hi havien 500 metres de caiguda, on l'aigua xocava amb les plantes i flors que creixien per les parets i al final queia un pluja suau i cristallina.

Dormir: A La Paz: Hotel Continental (60 BS per persona). A Tiwanaku: Hotel Continental (60 BS pp). A Puno: Maison del Lago (55 soles l'habitació doble).

Les illes dels Uros són unes illes artificials flotants, fetes de totora. Vam anar-hi en vaixell i allí ens van explicar com les feien, com vivien, com es vestien, etc.

Després vam anar a l'illa de Taquile, on el més interessant d'allí és el sistema de vida i el tèxtil. Porten vestits diferents a la resta de la gent de Perú i diferents entre ells segons si estan casats o solters. És curiós que les dones filin, però siguin els homes els qui facin mitja, es veu que n'aprenen des de petits. Aquí vam provar la muña, una herba de la que es fa una infusió per pair millor. Després ja vam marxar cap a Nazca, fent escala una tarda a Arequipa.

Dormir: La primera nit, a Puno, dormim a la Maison del Lago (55 soles l'habitació doble), mentre que la nit següent la passem viatjant en l'autobús d'Arequipa a Nazca.

Les línies de Nazca sí que van ser impressionants de veure, però el problema va ser l'avioneta, de set places, que s'inclinava cap a la dreta i cap a l'esquerra perquè tothom ho veiés bé. Resumint, vam pagar per un tour per poder fer bones fotos, que no hem fet perquè estàvem massa concentrades a no treure tot el que teníem a l'estómac.

La gràcia de la ciutat d'Ica es trobava a només 5 km: l'oasi de Huacachina. Es tracta d'un oasi enmig del desert, amb les seves palmeres, la seva llacuna ... i les seves dunes. A les dunes vam fer sandboard amb taules llogades, tota una descàrrega d'adrenalina.

Dormir: A Nazca: Hostal Mirador (40 soles l'habitació doble). A la zona d'Ica/Huacachina: Hostal Medano (50 soles l'habitació doble).

A la zona de Paracas passem dos dies de relax total, en un poble on a les sis de la tarda estava tot tancat i barrat i l'únic que podies fer era llegir, jugar a cartes, sopar i dormir. Un matí vam anar a visitar la reserva nacional, que després de tot el que hem vist no té res d'especial, i al dia següent, les illes Ballestas, a les que anomenen les Galàpagos dels pobres, on hem vist lleons marins, moltíssimes aus, pingüins, dofins, ... molt xules. De fet, però, en un dia es podia fer tot.

Des de Lima agafem el nostre vol cap a Barcelona via Amsterdam.

Dormir: A Paracas: Hostal El Amigo (60 soles l'habitació doble). A Lima: Hostal El Patio (25 € l'habitació doble).