Relat d'un viatge a la meitat sud del Perú

Sortim de Barcelona a les 10:30 i arribem a Lima a les 17:15 hora local, fent escala a Madrid. L'objectiu del primer dia era arribar a Pisco a dormir.

Tardem 1 hora a sortir de l'aeroport, entre cues i papers. Allà es pot canviar euros a soles. Agafem un taxi (45 S/) fins a l'estació de busos Soyuz, i tardem Ÿ d'hora a arribar-hi.

Agafem un bus (22 S/), a les 19:30, i després de 4 hores de viatge arribem a Pisco. El bus et deixa a pocs quilòmetres del poble, en un encreuament de la Panamericana, però hi ha sempre taxis esperant que et porten a Pisco en 5 min (5-8 S/). Finalment arribem a un hostal, i tot i no tenir res reservat i arribar a la 12h de la nit no tenim problema per trobar hotel i reservar la sortida per l'endemà. El problema d'arribar a aquestes hores és que no pots regatejar el preu.

Dormir: Hostal Villa Manuelita (90 S/ habitació doble amb bany privat i esmorzar). Tot i el mal aspecte de l'hostal, des de fora les habitacions estaven força bé.

Lleó marí a les Illes Ballestes

A les 7:00 agafem un taxi fins al port. Visitem les Illes Ballestes amb una barca turística (50 S/), el recorregut dura unes 2,5 h i val molt la pena, ja que pots observar d'aprop diverses aus, lleons marins i si hi ha sort, també dofins. A Pisco no hi ha gaire res més a fer, la ciutat encara està força en ruïnes degut al terratrèmol del 2007.

Anem a dinar a Ica. Per arribar-hi agafem un taxi fins al desviament de la Panamericana (on ens havia deixat el bus de Lima), i allà agafem el primer bus que vam trobar (nosaltres el vam agafar a la 13 h). Agafem un autobús de Soyuz una altra vegada (4 S/). Tardem 1 hora fins a Ica. Després de dinar i visitar el centre, anem a l'oasi de Huacachina. Agafem un taxi que ens hi porta amb pocs minuts (5 S/). L'oasi està a la ciutat mateix, just al costat. Amb 2 hores en fem de sobres per visitar-lo. Ens deceb força: ens imaginàvem que estaria molt més conservat. Les dunes estan bé, però l'oasi en si, per a nosaltres, té poc interès.

A les 17:00 agafem el bus cap a Nazca (10 S/), triguem unes 2 hores a arribar-hi. Abans d'acabar el dia comprem el bitllet d'avió per sobrevolar les línies l'endemà (per persona = 60 dòlars vol + 40 S/ taxes = uns 50 € total). No teníem res reservat i tampoc hi va haver problema per comprar-ho el vespre abans.

Dormir: Hotel Alegria (30 € l'habitació doble amb bany i esmorzar). L'hotel està força bé, però és car. L'avantatja és que es troba just davant de l'estació d'autobusos.

La pròpia agència on hem comprat els bitllets ens passa a recollir amb taxi a l'hotel. Ens porta fins a l'aeròdrom. Ens toca esperar una bona estona. Per sort podem volar els dos junts, ja que no tothom que hi havia allà va poder-ho fer. El vol dura mitja hora. Les línies de Nazca es veuen poc, a vegades costa distingir-les. I la veritat és que mareja molt i molt!! Però van ben preparats, ja que en cada seient hi ha la seva bossa de plàstic!. Això ens va fer imaginar que les marejades eren freqüents. Tot i que el viatge amb una avioneta tan petita és divertit, no vam poder disfrutar-ho massa.

A la tarda anem a visitar el cementiri de Chauchillo. Pactem amb un taxista a Nazca el preu d'anar i tornar (30 S/ tot). És millor que el taxista s'esperi, perquè en el cementiri no hi ha cap més taxi. Mitja hora per anar, mitja per tornar, i una hora visitant el cementiri. Ens va agradar, tot i que no és res de l'altre món, pots veure mòmies i el paisatge que envolta el cementiri també és bonic.

A la nit agafem un bus de Cruz del Sur, que havia de sortir a les 22:00, però va amb una hora de retard (uns 20 €).

Ens passem tota la nit al bus, ens donen mantes i alguna cosa per a picar i tot i que els seients no s'estiren podem dormir força. Al matí, abans d'arribar a Arequipa, trobem la carretera tallada per una cursa de cotxes. Estem parats més d'una hora. Finalment arribem a Arequipa a les 9:30 del matí.

El taxista que agafem a l'estació de busos (taxi: 4-5 S/) ens vol portar, tant sí com no, als hotels que ell ens "recomana", on devia tenir comissió. Ens hem d'acabar barallant amb ell perquè ens deixi finalment a la plaça d'Armes.

Dediquem el matí a buscar hostal i a visitar el centre i el Convent de Santa Catalina (entrada 30 S/). Abans no acaba el dia reservem una excursió de dos dies a la vall del Colca. Ens hagués agradat fer-ho pel nostre compte, però no trobem la manera, així que contractem una excursió. Hi havia l'opció de fer rutes menys turístiques, on es feia trekking, però no teníem prou dies per dedicar-hi.

Dormir: Hotel El Caminante Class (50 S/nit la habitació amb bany privat + esmorzar). L'hotel és modest, però acollidor, té 4 o 5 habitacions i per tant és molt tranquil. És cèntric i pots contemplar la ciutat des del terrat. Les habitacions tenien 4 o 5 llits, per tant si es va amb grup surt encara més a compte. Ens guarden les motxilles mentre som a la Vall del Colca.

El bus de l'excursió al Vall del Colca ens recull a les 8:00. El viatge dura tot el matí, però anem fent parades pel camí, entre d'altres coses per fer algun mate de coca per tal d'evitar el soroche (el mal d'alçada). Al llarg del matí notem una mica el mal d'altura, però poca cosa.

Volcà camí de Chivay

I és que es passa dels 2.350 m. d'Arequipa als 3.630 m. de Chivay, però abans pujant fins els gairebé 5.000 metres de Patapaupa. El paisatge és preciós.

Al contractar un circuit ens porten a dinar on ells volen de Chivay i no hi teníem el preu inclòs (22 S/). Són d'aquestes coses que et passen quan vas de turista. La tarda la dediquem a fer una volta pel poble, pel nostra compte, sobretot pel mercat, que està força bé. I després anem a peu fins els banys termals (10 S/entrada), a 3.5 km del poble. Una passajadeta en línia recta per a veure una mica de paisatge.

A la nit ens intenten portar a un espectacle folclòric pels turistes. La veritat és que hi vam entrar i quan vam veure el lamentable espectacle que estaven preparant vam sortir corrents. Vam anar una altra vegada per lliure a visitar el poble. A la nit no hi ha res per a fer a Chivay, sinó fos pel mercat, on encara vam trobar molt ambient i on vam sopar (menú per 3 S/) envoltats de peruans. Una opció molt millor.

Dormir: La Estancia del Colca. L'andemà al matí teníem algunes picades suspitoses a les cames.

Marxem cap al Canyó del Colca a les 5:30 del matí. Parem al poble del Yunque i en alguns miradors per veure la vista i les terrasses de cultiu inques i pre-inques. Cap a les 9:00 arribem a la Cruz del Cóndor, on podem veure uns quants còndors des de molt aprop. Cada dia surten a la mateixa hora, o sigui que és fàcil veure'ls. I val molt la pena!.

Després d'una hora tornem cap a Chivay, fent alguna parada als poblets de Maca i Madrigal. Dinem a Chivay i sortim cap a Arequipa, a on arribem a les 17:00.

Agafem el bus a Puno a les 9 del matí. Aquest cop triem la companyia San Cristobal del Sur, ja que el bus surt just en el moment en què arribem a l'estació i perquè era força més barat que la resta (15 S/). Però potser no val la pena temptar tant la sort. La veritat és que el viatge va ser dur, vam passar molta calor i anàvem força apretats. A més, vam seure a davant de tot del bus, o sigui que podíem veure bé totes les imprudències que feia el conductor, que eren moltíssimes. Però vam arribar sans i estalvis a Puno a les 15:00.

Busquem hotel i dediquem la tarda a començar a visitar la ciutat.

Dormir: Hotel Joya del Titicaca (70 S/nit l'habitació doble amb bany i esmorzar). Cèntric. Habitacions bé. Esmorzar complert.

Volíem visitar les illes del llac Titicaca, però preferíem no fer-ho amb agències. I vam trobar l'opció perfecta anant a l'oficina d'informació turística el dia anterior (es troba al centre, aprop de la plaça d'armas). Ens van explicar que un grup de gent de les illes s'organitzaven per venir a buscar turistes i després et col·locaven a les seves cases, sense intervenció de cap agència.

A les 8 del matí, doncs, ens vam plantar al port de Puno i vam trobar a aquest grup de gent sense dificultat. Aniríem a dormir a Amantaní, que era la seva illa.

Dalt el Pachatata, Illa Amantaní

Pel camí ens van parar a les illes dels Uros o illes flotants. Vam estar-hi mitja horeta potser. És curiós veure com estan fetes, però actualment ja és només una atracció per als turistes.

Continuem el viatge cap a Amantaní, a on arribem a l'hora de dinar. Ells mateixos ens distribueixen entre els diferents veïns. Nosaltres acabem anant a la casa del "capità" de la barca. La seva dona ens espera amb el dinar apunt. La casa és molt modesta, com totes les del poble, però confortable. S'ha d'anar al lavabo a fora, que en principi no és cap molèstia, sinó és que hi has d'anar a la nit. Quedar-se a dormir a les illes és totalment recomanable, és la manera de visitar-les bé i conviure amb els amantanis és tota una experiència.

Després de dinar anem a pujar els dos turons de l'illa, el Pachamama i el Pachatata. Des de dalt es pot veure una posta de sol preciosa, però millor baixar abans que es faci completament fosc, ja que a l'illa no hi ha llums i trobar la casa a les fosques... ha de ser complicat!. Tot sopant, el "capità" ens explica històries de l'illa vora el foc.

Després d'esmorzar sortim cap a Taquile, una altra de les illes del Titicaca. Un cop allà, si vols anar al poble s'han de pujar més de 500 escalons: millor agafar-s'ho amb calma.

Tant Amantaní com Taquile són illes molt petites, on no hi ha vehicles, ni tan sols bicis. Per tant tampoc trobes cap carrer, tot són camins i camins empedrats. La gent també és molt tradicional, tots van amb els vestits típics, diferent segons la illa. I parlen entre ells quètxua, tot i que la majoria també parlen castellà. Per tant és un lloc molt tranquil i que no es pot deixar de visitar. Si a més es pot fer sense la intervenció de les agències és molt millor, ja que tot el que pagaries a les agències els ho dones directament als habitants de l'illa i és un suport econòmic vital per a ells. (Transport barca: 30 S/ persona tots desplaçaments + dormir i tots àpats 50 S/habitació doble. Entrada illa Taquile 5 S/+ illa Uros 5 S/). El cost total és igual que els de les agències.

A la tarda arribem una altra vegada al port de Puno. El que ens queda de dia acabem de veure la ciutat.

A les 8:30 sortim de Puno i arribem a Cuzco a les 15 h. Aquesta vegada vam triar Cruz del Sur i comprem el bitllet el dia abans (41 S/). Dormir a Cuzco és ja més car que en la resta de ciutats que havíem estat fins el moment. Així que ens hem d'esforçar més per trobar un bon hotel. És dissabte a la tarda i la plaça d'armes i els voltants estava ple de gent que desfilaven. Ens van dir que cada dissabte ho feien, era un espectacle sobretot per a turistes, però està prou bé.

Dormir: Hotel Sol Inka (80 S/nit habitació doble + bany + esmorzar). Cèntric. Situat al carrer Suècia, a pocs metres de la plaça d'Armas. Té poques habitacions, és tranquil. Tot i haver de dutxar-nos 2 dies sense gairebé aigua és recomanable, però és important demanar les habitacions de dalt de tot, molt àmplies i amb vista a la ciutat. Algunes habitacions són interiors. Ens guarden també les motxilles mentre anem al Machu Picchu.

A primera hora del matí anem a comprar els bitllets de PeruRail per a l'endemà anar a Aguas Calientes (el bitllet d'anada Ollantaytambo - Aguas Calientes costa 25.5 € i el de tornada Aguas Calientes - Cuzco costa 36 €).

Després vam pujar a un bus (la parada és al carrer Pavitos) per anar fins a Pisac (2.4 S/). Amb Ÿ d'hora vam arribar, i vam dedicar un parell d'hores a veure el mercat de Pisac, que el fan els diumenges. El mercat té una part més per turistes i una altra on venen menjar i verdures, que potser és més interessant. Després de menjar alguna cosa vam agafar un taxi que ens va pujar a les ruïnes de Pisac (20 S/ compartit amb una altra parella). Va bé fer-ho així, agafar un taxi que et deixi a l'entrada de les ruïnes, i t'estalvies de fer molta pujada a peu. I després pots tornar caminant al poble, que ve de baixada. Les ruïnes són immenses, molt més del que ens imaginàvem. O sigui que és millor disposar d'unes quantes hores per visitar-les. Nosaltres les vam recórrer en unes 4 hores i s'ha de dir que no ens hi vam entretenir gaire. Llavors seguint el mateix camí de les ruïnes vam tornar tot passejant al poble. I vam agafar un altre bus per tornar a Cuzco.

El Boleto Turístic Valle Sagrado (entrada per a visitar Pisac, Ollantaytambo,...) costa 180 S/.

Aquest dia el vam utilitzar bàsicament per a viatjar a Aguas Calientes. Vam pujar a Aguas Calientes fent unes quantes combinacions. El tren no ens el vam estalviar, ja que és molt complicat arribar al poble d'alguna altra forma. Però sí que vam escurçar la distància recorreguda amb tren. Vam optar per agafar el tren des d'Ollantaytambo.

Així doncs, a les 7 hores del matí agafàvem un bus, al c/pavitos de Cuzco, que ens portarà fins a Urubamba, tarda unes 1,5hores (3.5 S/). Allà agafem un combi, una furgoneta on anem apretats amb molta i molta gent (1.2 S/). Però no és problema perquè el viatge és curt. El combi ens deixa a Ollantaytambo, on arribem aproximadament a les 9:15. O sigui que disposem de temps per visitar les ruïnes, que és el que en interessava. Les ruïnes estan just al costat del poble, i valen molt la pena també. Quan ja no disposem de més temps anem cap a l'estació de tren, on s'arriba fàcilment a peu. I finalment el viatge de 1.5 hores fins a Aguas Calientes. El tren és molt còmode i el paisatge fantàstic, es passa d'un paisatge encara una mica àrid a un amb molta vegetació.

Aguas Calientes viu totalment dels turistes, aprofitant-se de la seva situació. Els preus són escandalosos. I el poble és realment molt lleig i dóna poc per fer. L'únic que el salva és el paisatge. Vam haver de voltar una mica, però finalment vam trobar un hotel digne a un preu correcte.

El Machu Pichu des del Wayna Pichu

L'objectiu era pujar a les ruïnes amb el primer bus. Però no vam aconseguir-ho perquè tothom va tenir la mateixa idea que nosaltres. El primer bus sortia a les 5 del matí, i 10 minuts abans hi havia ja moltíssima cua. Vam quedar parats!. Però no cal patir, tothom acaba arribant, ja que disposen de molts busos que no paren de fer viatges. Els bitllets a les ruïnes i del bus els vam comprar el dia anterior a Aguas Calientes, i és millor així. Sinó encara hauríem hagut de fer més cues. L'entrada al Machu Pichu costa 122 S/ i el bitllet de bus per pujar a les ruïnes (només anada) 21 S/ més.

La visita del Machu Pichu necessita com a mínim de tot un dia. Les ruïnes van ser tot el que ens esperàvem i més!!. Tot i que quan vam arribar hi havia molta boira, va sortir el sol en poca estona. Vam pujar també al Wayna Pichu, la muntanya que hi ha just darrera les ruïnes. La pujada dura una hora i és dura sinó s'està acostumat, ja que és escaló rera escaló. Però és apte per a tothom i l'esforç es veu recompensat quan vas arribant a dalt.

A l'hora de dinar vam començar a baixar cap a Aguas Calientes una altra vegada. Vam tornar al poble a peu. És tot baixada i trigues una hora i poc en arribar. A la tarda vam agafar el tren cap a Cuzco. Gairebé se'ns escapa, perquè l'estació on et deixa el tren quan arribes no és la mateixa d'on surt a l'hora de marxar. La de tornar a Cuzco està més amunt, aprop del mercat. Compte!.

El viatge de tornada va ser més mogut del previst. Després de 3 hores de viatge el tren es va avariar i vam quedar aturats enmig d'un descampat a les fosques. No van poder arreglar el tren de cap manera. Després de gairebé una hora d'esperar i d'invents variats finalment ens van poder remolcar durant una horeta, això sí, a les fosques. I vam arribar fins a l'estació següent. Allà ens esperaven busos per portar-nos a Cuzco. O sigui, que tot i el preu dels bitllets de PeruRail no t'assegures un viatge plàcid.

El primer dia el dediquem complet a la ciutat de Cuzco, ja que gairebé encara no l'havíem vist. Visitem el Qoricancha, que ens ocupa bona part del matí. I alguna església i museu, però el que està millor és passejar pels carrerons.

En una agència comprem una estada de 3 dies per a Puerto Maldonado. Si es vol visitar bé la selva s'ha de dormir en un lodge per a turistes, és la manera més senzilla almenys. Es possible també pagar a un guia i fer rutes alternatives, però és més complicat i s'ha de lligar amb més antelació.

Al dia següent visitem les ruïnes de Sacsahuamán al matí. Estan molt aprop de Cuzco, o sigui, que també s'hi pot anar fent una passejada. La construcció és molt diferent que les anteriors que hem vist, ja que es tracta d'una fortificació. Un cop dalt de Sacsayhuamán tens la vista a sota de tota la ciutat de Cuzco.

La resta del dia el dediquem a Cuzco i a fer algunes compres. Hi ha moltes botigues i botiguetes on mirar!.

Illa dels monos

Després d'un vol mogut, ja que feia molt vent, arribem a Puerto Maldonado des de Cuzco en un dels dos vols diaris que uneixen aquestes dos ciutats. L'única opció viable per arribar a Puerto Maldonado és l'avió. No hi ha cap carretera prou bona per arribar-hi per terra, tot i que les dos ciutats no estan gaire lluny.

El canvi de temperatura quan arribes és brutal, sobretot per la humitat que hi ha a la selva. Un cop a l'aeroport de Puerto Maldonado ens venen a buscar els del lodge i en unes dues hores de barca arribem al lodge. Potser és turístic, però estàs ben bé enmig de la selva!. Allà disposen de casetes de fusta individuals, per parella o per grup. Les instal·lacions estan molt bé, potser massa.

El primer dia ens porten a l'illa dels monos, on podem veure quatre espècies diferents de força aprop. Els animals estan molt acostumats als grups de gent, ja que quan arriben els turistes els donen menjar i venen corrents per no perdre-s'ho. A la nit, amb la barca, vas a mirar caimans i se'n veuen molts, està molt bé!.

El cost del lodge EcoAmazonia (2 nits + àpats + desplaçaments) és de 131 €/persona. El vol de Cuzco a Puerto Maldonado ens va costar 68 € (comprat amb antelació per internet), mentre que pel vol de Puerto Maldonado a Lima, fent escala a Cuzco, vam pagar 162 € (comprat pocs dies abans des del Perú).

Posta de sol a la selva

Avui toca caminada de tot el dia per la selva. Havia plogut tota la nit i estava tot fangós. Però ells mateixos et deixen botes d'aigua. Mentre anem caminant torna a ploure, sense descans, pluja tropical!. Quedem absolutament xops, càmara inclosa, tot i que anàvem ben preparats!. Però la caminada no s'escurça. La ruta està bé, llàstima de tanta aigua. I això que era temporada seca, encara sort!.

La roba no se'ns assecarà fins que deixem la zona selvàtica, dos o tres dies després.

Al dia següent deixem el lodge i anem a Puerto Maldonado. Tornem a fer el recorregut de dues hores remuntant el riu Madre de Dios fins a la ciutat.

De fet, Puerto Maldonado no és una ciutat, és només un poble. No hi ha gairebé turistes, només gent d'allí. Gairebé cap carrer és asfaltat, o sigui que estava tot fangós.

La ciutat té un aire més cubà que peruà, essent interessant doncs el contrast!. La ciutat no dóna molt de sí, ja que a banda del mercat i de viure l'ambient del poble, no es pot fer gaire res més. A més, va tornar a ploure molt.

Dormir: Hotel Cabana Quinta (100 S/ l'habitació amb bany i esmorzar). Dutxa amb aigua freda, però la majoria d'hotels aquí no tenen aigua calenta. L'hotel està força bé en general.

Volem de Puerto Maldonado a Lima, parant a Cuzco. Arribem a Lima a l'hora de dinar. El taxi de l'aeroport al centre ens costa 45 S/.

Lima no és tan lleig com pensàvem. El centre està arreglat i està ple de gent!. Ens allotgem al Sheraton, força cèntric. Ja teníem feta la reserva amb antelació (uns 80 €/nit l'habitació amb esmorzar).

Al dia següent visitem el centre de la ciutat, etc. L'entrada al museu de Sto. Domingo i les catacumbes costa 5 S/. Els sopars ens surten per 40-50 S/ dues persones.

Marxem al vespre cap a casa. Recordeu guardar soles o dòlars per pagar les taxes de l'aeroport de Lima. I si es compra alguna cosa líquida dins l'aeroport de Lima, a Madrid t'ho fan llençar, tot i que a Lima t'ho deixin pujar.