Guia d'una escapada en cotxe a La Rioja

Partint de Navarrete per la N-120 vam començar aquesta ruta posant rumb cap a Santo Domingo de la Calzada.

Un cop arribàrem a aquesta població ens vam adreçar a l'Oficina de Turisme (c/ Mayor, 70) per a obtenir un molt útil mapa amb tots els punts d'interès del casc històric d'aquesta població, que són molts: muralles dels segles XIII i XIV, cases i edificis dels XVI a XIX, abadies, convents, etc.

Passejant pels carrers del seu casc històric vam anar trobant tots aquests interessants llocs. A més, davant de cada edifici històric sol haver un panell informatiu amb un resum de la seva història.

Però per descomptat l'edifici més emblemàtic de Santo Domingo de la Calzada és sens dubte la seva Catedral, amb el seu origen en el segle XII. L'entrada costava llavors 3 € i permetia visitar la pròpia església, una exposició permanent ubicada al costat del claustre i pujar a la teulada per una de les seves defenses. Des de dalt de la teulada hi ha una excel·lent vista de les muralles i de la torre de la catedral, separada de l'edifici principal uns metres.

A continuació vam recórrer els 20 km que hi ha fins Haro seguint la LR-111. Abans d'arribar a Haro ja podíem veure des de la carretera nombrosos cellers, molts d'ells en bonics edificis.

Arribats a Haro vam aparcar el cotxe i a peu ens vam dirigir a la bonica Plaza de la Paz, el centre del nucli antic. Des d'aquí vam recórrer alguns carrers adjacents per a veure per fora els palaus de Paternina o dels Condes de Haro, l'església de Santo Tomás, la basílica de Santa María de la Vega o l'antic convento de los Agustinos.

Aquest antic convent avui dia allotja l'hotel Eurostars Los Agustinos. Val la pena entrar dins per a veure com s'ha integrat l'antic claustre del convent en les noves instal·lacions i fixar-se en les inscripcions que hi ha en alguns dels seus murs i pilars, fetes pels presos que hi va haver en l'època en que aquest convent va ser habilitat com presó.

De tornada al cotxe vam sortir d'Haro i seguint les carreteres N-126 i N-232 vam passar per les poblacions de Casalarreina i Tirgo abans d'arribar al petit poble de Cuzcurrita de Río Tirón, ja en la vall del riu Tirón.

Cuzcurrita de Río Tirón és un poble de postal. El conjunt que formen el riu Tirón, el castell dels Velasco (un palau-fortalesa del segle XV molt ben conservat), el safareig i el pont medieval és d'una gran bellesa. Abans d'anar-nos d'aquest poble vam veure també l'església de San Miguel.

I des de Cuzcurrita de Río Tirón vam anar cap a la ciutat de Logronyo, a uns 53 km per la N-232 i la darrera etapa de la ruta en aquesta jornada.

Logronyo és la principal ciutat i la capital de la comunitat autònoma de La Rioja

Aquí vam visitar el seu interessant nucli antic, amb els carrers Ruavieja, Sagasta i de Barriocepo, així com places, palaus, la Concatedral de Santa María de la Redonda, l'església de Santa María de Palacio i molt més.

Per altra banda, en el centre del nucli antic de Logronyo hi ha uns quants bars i restaurants amb força ambient, especialment animats per les nits.

I des de Logronyo vam tornar cap a Navarrete, a només 14 km, donant per acabada aquesta primera ruta i jornada a La Rioja.

Recordem que Navarrete és la població que havíem triat com a lloc de pernocta en aquesta escapada.

Vam sortir de Navarrete per la N-120 cap a l'oest i ens vam desviar a l'alçada d'Alesón per agafar la LR-136 en direcció a San Millán de la Cogolla. Seguint aquesta bonica ruta vam passar per petits poblets, tots amb la seva corresponent església, com Tricio, Cárdenas, Badarán o Berceo.

A San Millán de la Cogolla el principal punt d'interès són els monestirs de Yuso i Suso, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997 i ubicats en un paratge natural molt bonic.

L'enorme monestir de Yuso, conegut per alguns com l'Escorial de La Rioja, és un edifici del segle XVI que s'havia de visitar forçosament amb guia. L'entrada costava llavors 4 €.

La visita és molt interessant i permet contemplar l'interior de l'edifici, incloent el claustre, l'església, la impressionant sagristia i el museu, amb reproduccions de les belles arquetes que van contenir les restes de San Millán, o de les Glosas Emilianenses, unes anotacions manuscrites que, suposadament, serien el primer text escrit en castellà.

Per altra banda, la visita al monestir de Suso, situat a 1 km de l'anterior, també era guiada i costava 3 €. Les entrades es compraven en l'oficina que hi havia en el monestir de Yuso.

Degut al fet que l'accés amb vehicle particular estava prohibit llavors era obligatori agafar un microbús que sortia cada mitja hora de l'aparcament de Yuso. Això implicava que el número de persones que podien visitar el monestir de Suso al llarg d'un dia estava limitat per les places disponibles en aquest microbús. Si hom està interessat en la seva visita és recomanable reservar les entrades en el telèfon +34 941 373 082 de la seva central de reserves.

Nosaltres vam optar per no visitar el monestir de Suso, però sí vam fer a peu el camí de pujada (senyalitzat) que surt de l'entrada del monestir de Yuso i condueix fins a ell. Aquest itinerari d'uns 15-20 minuts és molt bonic i les vistes sobre Yuso i els voltants són magnífiques i paguen molt la pena.

Un cop arribàrem al monestir de Suso vam poder veure per fora aquest bonic monestir reconstruït (la seva construcció és anterior al de Yuso). Després de gaudir una bona estona de l'excepcional vista vam reprendre el camí de baixada tornant per un sender diferent al de pujada, però que ens portà al mateix lloc de partida. Molt recomanable.

De tornada al cotxe, vam reprendre la ruta, seguint la carretera LR-206 cap al nord. Al cap de 9 km vam passar per Cañas on vam veure per fora la bonica abadia de Santa María de San Salvador.

I més endavant vam passar per la població d'Azofra abans de connectar amb la N-120. La vam agafar en direcció cap a Logronyo i al cap de pocs quilòmetres ens vam desviar a l'esquerra seguint la carretera LR-208 cap al nord.

Seguint la LR-208 vam creuar els nuclis d'Hormilleja i San Asensio, on es troba el monestir de Santa María de la Estrella, reconstruït en estil neogòtic, fins arribar a la carretera N-232 que vam prendre en direcció a Logronyo.

Uns pocs quilòmetres més enllà ens vam desviar a l'esquerra, abans d'arribar a Torremontalvo, per agafar la LR-318 cap al nord, seguint les indicacions a Baños de Ebro.

Des de Baños de Ebro, població pertanyent a la Rioja alabesa (País Basc), vam continuar uns pocs quilòmetres fins ariibar a la població d'Elciego, amb l'objectiu de veure l'edifici dissenyat pel famós arquitecte canadenc Frank Gehry en les instal·lacions de les Bodegas Marqués de Riscal.

Aquest edifici és molt cridaner, especialment pel contrast amb el seu entorn, i recorda bastant en formes i materials al museu Guggenheim Bilbao. Serà perquè l'arquitecte és el mateix...?.

Actualment l'edifici allotja un hotel de luxe, amb el mateix nom dels cellers, i el seu interior no és visitable si no s'és client de l'hotel o se'ns permet l'accés per a prendre una beguda al seu bar en dies de poca ocupació.

En qualsevol cas, els cellers Marqués de Riscal sí són visitables, però amb reserva prèvia.

A poca distància d'Elciego està la interessant població de Laguardia, la capital de la Rioja alabesa, però nosaltres vam deixar la seva visita per a una altra ocasió.

Des d'Elciego vam tornar a La Rioja entrant per la població de Cenicero i posant rumb cap a Nájera per la LR-113.

Quan vam arribar a Nájera vam aparcar el cotxe i vam creuar a peu el riu Najerilla per un pont de pedra per a accedir al seu nucli antic.

El principal punt d'interès del casc antic de Nájera és el monestir de Santa María la Real. L'entrada costava 3 € i la seva visita val realment la pena, amb el seu panteó real, el seu retaule major, o el claustre, però és especialment bonic el cor, amb un fantàstic cadirat del segle XV.

I des de Nájera vam tornar a Navarrete, a uns 18 km, donant per acabada aquesta segona ruta i jornada a La Rioja.

En aquesta darrera ruta per La Rioja vam començar per visitar Navarrete, la població on teníem ubicat el nostre allotjament en aquesta escapada.

A Navarrete vam visitar la seva bonica Calle Mayor, l'antic traçat del Camino Jacobeo). Aquesta carrer està farcit d'edificis interessants dels segles XVII i XVIII. I separant la part alta i baixa d'aquest carrer està la bonica plaça esglaonada en la que es troba l'església de la Asunción.

Acabada la visita a Navarrete vam sortir amb el cotxe en direcció cap a Entrena per la LR-137. Al cap d'uns 12 km vam enllaçar amb la N-111 i la vam agafar en direcció sud, cap a Sòria, seguint la vall del riu Iregua.

Els paisatges al llarg d'aquesta ruta són molt bonics a causa de les muntanyes que tanquen la vall. A més el paisatge es torna més agrest, verd i salvatge del que havíem vist fins ara. Abans d'arribar a la cruïlla de Viguera vam veure un interessant pont medieval just al costat de la carretera.

La nostra següent aturada fou a Torrecilla en Cameros, una bonica població envoltada d'alguns cims, encara amb una mica de neu en les dates del nostre viatge.

Potser el seu lloc més bonic és el pont medieval sobre el riu Iregua que uneix dos dels seus barris. Vam pujar fins a l'església de la Virgen de la Vega, des de la que hi ha unes boniques vistes sobre el poble i els seus voltants.

Finalitzada la visita al poble vam sortir seguint la preciosa carretera local LR-330 que va vorejant el riu i uns quilòmetres més al sud vam connectar de nou amb la N-111. En arribar a Villanueva de Cameros ens vam desviar a la dreta per la LR-332, passant pel costat de l'embassament González Lacasa.

Uns pocs quilòmetres més a l'oest ens vam aturar a Ortigosa de Cameros, una preciosa població formada per dos barris separats pel riu Albercos. Ambdós barris tenen carrers amb pendents molt pronunciats i estan units, per dalt, per un pont de 90 metres de longitud.

Val la pena passejar pels carrers d'ambdós barris per a veure alguns dels seus edificis i les vistes sobre l'altre costat del poble. A la sortida del poble estan la cova de la Paz, amb un recorregut de 236 metres, i la cova de la Viña, amb una mica menys de la meitat de longitud.

Vam sortir amb el cotxe d'Ortigosa de Cameros i vam agafar la carretera LR-253, passant per Rasillo i Nieva de Cameros, fins a trobar de nou la N-111 i 1 km després a l'esquerra vam agafar la LR-250.

Aquesta carretera puja i puja per un bonic recorregut fins arribar al Puerto de la Rasa, a uns 1.500 metres d'altura. Ambdós costats de la carretera encara estaven coberts de neu.

Connectàrem amb la vall del riu Leza a l'alçada de la població Jalón de Cameros. En aquesta zona hi ha molta zona de pastura, pel que és fàcil veure vaques o ovelles menjant herba amb fruïció. També és fàcil veure voltors lleonats, àguiles marcenques i altres grans aus.

A partir de Soto en Cameros i gairebé fins arribar a Ribafrecha el riu Leza ha format un impressionant congost, espectacular en algun tram, sobre la roca calcària.

En la població de Ribafrecha vam agafar la carretera local LR-346 en direcció a Ventas Blancas per a connectar amb la carretera LR-261 i pujar cap al nord, tornant a la plana i a les vinyes. En arribar a Agoncillo vam connectar amb la N-232 i la vam agafar en direcció cap a Saragossa.

La nostra darrera aturada en aquesta ruta fou Calahorra, la ciutat més antiga de la regió.

A Calahorra vam recórrer a peu el Paseo del Mercadal, per a pujar després per la Calle Grande i carrers adjacents fins arribar a la plaza del Raso, la qual fou antigament un fòrum romà.

A continuació vam baixar per un laberint de carrers fins arribar a la catedral de Santa María de Calahorra, situada ja gairebé als afores de la ciutat. Des d'aquí podíem veure el bonic parc que va seguint el curs del riu Cidacos.

I a Calahorra vam donar per finalitzada aquesta ruta i la nostra estada a La Rioja.