Guia d'una escapada en cotxe a Vitòria i la Rioja Alabesa

Introducció a la Rioja Alabesa

La Rioja Alabesa és una de les set comarques alabeses i la seva capital és la població de Laguardia.

Està delimitada al nord per la Sierra de Toloño (o Sierra de Cantabria, que la separen de la resta d'Àlaba, i al sud pel riu Ebre, que la separa de la veïna comunitat autònoma de La Rioja.

La comarca descendeix en vessants esglaonats i gaudeix així d'un microclima privilegiat per al cultiu de la vinya, una tradició que es remunta en aquesta zona més enllà de l'època romana. Els pobles de la comarca, vinculats tradicionalment a la cultura del vi, conserven encara l'encant de les viles medievals aixecades entre vinyers i atresoren un vast patrimoni natural, arqueològic i artístic.

Ruta per la Rioja Alabesa

La nostra ruta per la Rioja Alabesa ens va ocupar tot un dia sencer, amb inici i final a Vitòria, el nostre camp base durant aquesta estada a Àlaba.

De Vitòria a Laguardia

Si bé la ruta més ràpida des de Vitòria cap a la Rioja Alabesa és per la carretera nacional A-124 que travessa les Conchas de Haro, per aquesta ocasió vam triar la ruta més directa i també la més pintoresca. seguint la carretera local A-2124.

Aquesta ruta parteix des del sud de Vitòria i travessa les Muntanyes de Vitòria, el Condado de Treviño, la Serra de Cantàbria pel port d'Herrera (1.100 metres d'altura) i acaba en la localitat de Leza, a escassos 10 km de Laguardia.

De camí vam fer una breu aturada a San Vicentejo, una petita entitat local que pertany al Condado de Treviño, una comarca de Burgos que es troba enmig de territori alabès, per a veure l'Ermita de la Concepción, d'estil romànic.

El romànic a Àlaba és tardà, desenvolupant-se a finals del segle XII i primer terç del XIII. És per això que el seu tret més característic és l'ocupació de l'arc de mig punt lleugerament apuntat que marca ja la influència del gòtic.

L'Ermita de la Concepción és de planta basilical i destaca per la seva decoració escacada, influència de l'estil que trobem en la Catedral de Jaca (Osca), per exemple, així com els seus arcs polilobulats de marcada influència àrab. L'entorn rural de l'ermita encara li dóna més bellesa al conjunt.

En el Condado de Treviño encara hi podem trobar més ermites i esglésies d'aquest estil, com l'Ermita de San Juan, a Marquinez, o portades d'esglésies com les d'Uzkiano, que deixarem per a una pròxima visita.

Després d'endinsar-nos novament en territori alabès vam deixar a un costat Peñacerrada, a les faldes de la Serra de Cantàbria. Vam travessar aquesta barrera muntanyenca pel port d'Herrera i pocs quilòmetres després de fer el cim vam poder contemplar una panoràmica d'aquesta regió en l'anomenat Balcón de la Rioja, situat a una altura de 1.000 metres sobre el nivell del mar i des del qual es pot observar tota la Rioja Alabesa i part de la Comunitat de La Rioja.

Tot seguit, en un vertiginós i zigzaguejant descens, vam arribar a la comarca de la Rioja Alabesa, on la ciutat de Laguardia fou la nostra primera destinació, tot i que pocs quilòmetres abans vam fer una aturada per a veure el dolmen de El Sotillo.

Laguardia

La població de Laguardia (Guardia en basc, tot i que encara segueix usant-se l'anterior terme de Biazteri) s'assenta sobre un serral, dominant la vasta extensió de terreny limitada al nord per la Serra de Toloño (o Serra de Cantabria) i al sud pel riu Ebre.

Va ser fundada pel rei Sancho Abarca en el segle IX amb el nom de Biazteri (paraula composta provinent del basc i que ve a significar dues penyes).

Segles més tard, a l'any 1164, va obtenir el fur de població del rei Sancho VI de Navarra (el mateix que va fundar Vitòria), donant-li el nom de Laguardia.

S'inicia poc després la construcció de la seva muralla i del seu traçat urbà, el qual s'assembla a un vaixell.

La muralla actual de Laguardia és una reconstrucció que es va fer en el segle XIX a causa dels desperfectes que va patir durant les Guerres Carlines.

Entre els nombrosos atractius de Laguardia destaquem:

• Església de Santa María de los Reyes. En ella destaca el seu extraordinari pòrtic policromat. Per a visitar-la s'havia de contactar amb l'Oficina de Turisme de Laguardia, la qual oferia dues o tres visites diàries.

El pòrtic policromat de l'església de Santa María de los Reyes (Laguardia)
• Torre Abacial, pròxima a l'església de Santa María de los Reyes. Es tracta d'una torre exempta pertanyent a les muralla de la ciutat i datada en el segle XIII.
• Carrer Mayor, en el que cal destacar les seves cases blasonades i els seus portals, en els quals no falta un accés al celler subterrani.

• Casa natal de Félix Mª Samaniego. L'escriptor basc Félix María Samaniego, natural d'aquesta població, fou famós per les seves faules. L'Oficina de Turisme es troba situada en l'interior d'aquest bell edifici.

  

  Façana de la Casa Natal de Félix María de Samaniego (Laguardia)

  Molt interessant resulta la visita al celler d'aquesta casa, doncs és un dels dos únics cellers que es poden visitar en l'interior d'aquesta població.

  Aquest celler, anomenat Bodega El Fabulista (Plaza de San Juan - Laguardia), ofereix una visita guiada a les entranyes d'aquesta població per a visitar les seves velles premses de raïm i els calats, a set metres de profunditat. La visita inclou la degustació de dos vins i una interessant i amena explicació del procés natural d'elaboració del vi.

  Cal tenir en compte que la major part del subsòl de Laguardia es troba excavat per a acollir els petits cellers familiars que té cadascuna de les seves cases. Tal és el volum de galeries al subsòl de Laguardia que el centre de la ciutat es va vianantitzar per a evitar enfonsaments pel pas de vehicles.

• Muralla. Després de recórrer el compacte nucli emmurallat de la població vam continuar el nostre passeig per la muralla nord, sortint per la porta de San Juan, i a escassos 100 metres d'ella vam trobar un mirador des d'on veure els aiguamolls de la propera llacuna de Carralogroño

Part de la muralla medieval de Laguardia (Laguardia)

De Laguardia a Páganos

Acabada la nostra visita a Laguardia vam tornar a agafar el cotxe per anar en direcció cap a la propera població de Páganos, però pel camí ens vam aturar a peu de carretera per a veure el Dolmen de San Martín.

Seguint la carretera A-124 uns 2 km des de Laguardia, i a menys d'1 km de la localitat de Páganos, ens vam aturar per a visitar les Bodegas Eguren Ugarte, la qual té l'avantatge de que ofereix restaurant sense necessitat de ser un grup.

La visita al celler incloïa una cata de tres vins: un Ugarte de segon any, un Heredad Ugarte Crianza i un Dominio de Ugarte Reserva. Es podia completar la visita dinant en el menjador privat del celler i degustant un menú compost d'exquisida gastronomia de la comarca.

La visita al celler, incloent la cata de tres vins, sortia llavors per 7 €, mentre que la visita, cata i menú complet pujava a 39 €. Com en la resta de cellers, convé reservar la visita per telèfon o mitjançant el formulari que es troba en el seu web.

De Páganos a Elvillar

Finalitzada la visita a aquest celler vam reprendre la ruta aturant-nos en les Bodegas Ysios per a veure des de l'exterior la cridanera arquitectura avantguardista de l'edifici que hostatja al celler, dissenyat per l'arquitecte Santiago Calatrava.

Aquest celler fou inaugurat l'any 2001, sent el pioner en aquesta moda dels cellers d'autor que podem veure per la zona. El projecte arquitectònic es va inspirar visualment en una copa de vi (?). En qualsevol cas és avantguardista, però alhora no desentona massa amb el paisatge circumdant.

I és que la Rioja Alabesa compta amb 13.500 hectàrees de vinyes i prop de 400 bodegues. Si us agrada l'enoturisme la Ruta del Vi de la Rioja Alabesa us permetrà experimentar els contrastos entre les petites bodegues fetes sota terra, els cellers familiars i les bodegues centenàries vers a les més vanguardistes propostes arquitectòniques del moment.

Vorejant el poblat protohistòric de La Hoya vam arribar a la població d'Elvillar, on vam visitar el magnífic Dolmen de la Chabola de la Hechicera, descobert al 1935, sent el primer monument megalític descobert a la Rioja Alabesa. Restaurat a mitjans dels 60, es tracta d'un dolmen de tipus corredor, amb nou lloses, més cinc que sustenten la teulada.

D'Elvillar a Labraza

Des d'Elvillar ens vam dirigir cap als límits d'Àlaba, passant per Kripán, poble situat a una alçada de 690 metres, i ens vam endinsar breument en territori navarrès per a tornar de nou a Àlaba, després de passar per Meano. És aquesta una zona amb molta presència de parcs eòlics.

Deixant a un costat el petit poble de Barriobusto vam arribar a un improvisat mirador situat en la pròpia carretera A-4210, des d'on hi ha una extraordinària vista sobre la petita i amagada població de Labraza.

Situada a cavall de les Comunitats de Navarra i La Rioja, la població alabesa de Labraza posseeix el conjunt monumental emmurallat millor conservat de la Rioja Alabesa després del de Laguardia.

El centre històric de Labraza és una petita vila medieval fundada pel rei Sancho VII El Fort l'any 1196. El seu traçat va ser parcialment reformat durant el segle XVI. No obstant això, després d'haver perdut les seves funcions castrenses es va anar deteriorant el seu aspecte i va caure pràcticament en l'oblit.

Però en la dècada dels 90 del passat segle va ser sotmesa a una profunda restauració que li ha retornat, en part, la seva antiga esplendor. De fet, la seva muralla ha guanyat el Premi Mundial de Ciutats Emmurallades.

A l'interior de la vila medieval destaca l'església de San Miguel, tot i que tota ella mereix un detingut passeig per a gaudir de la història i tranquil·litat de cadascun dels seus racons.

A més vam tenir la gran sort de realitzar la visita a Labraza de la mà del poeta local Urbano Requibatiz a qui vam trobar casualment a l'entrada del poble. Als seus gairebé 80 anys, llavors, i amb una lucidesa envejable coneixia la història de cada racó de Labraza. Ell tenia la clau de l'església de San Miguel i ens mostra amb entusiasme el seu interior.

Al concloure la visita, Requibatiz ens portà al seu propi celler per a convidar-nos a un vi de collita pròpia mentre ens presentava el seu llibre de poesies que es podia adquirir per un mòdic preu. Un motiu més per a visitar aquesta preciosa vila alabesa.

De Labraza a Vitòria

Darrera etapa d'aquesta ruta per la Rioja Alabesa. Des de Labraza ens vam dirigir cap al sud-oest. Creuàrem Oion i vam anar a la trobada del riu Ebre en el municipi d'Assa.

Aquí vam visitar el Pont de Mantible, d'origen romà i possible pas del camí de Sant Jaume. Va ser construït en el segle II d.C., unint les dues ribes de l'Ebre. La seva longitud era de 164 metres, tenia una altura màxima de 30 metres i estava compost per set arcs de mig punt.

En l'actualitat solament es conserven dos dels seus set arcs que donen una lleugera idea de la grandària del mateix. La destrucció del pont es va produir entorn del segle XIV. Aquest pont està situat als afores d'Assa.

I des d'aquest punt vam emprendre la tornada, seguint la N-124, cap a Vitòria, passant novament per Laguardia i continuant per Samaniego, Ábalos i Labastida.

Però abans d'arribar a Vitòria vam fer una breu aturada en la Casa Torre del Infantado, situada a Mendoza, un petit nucli ubicat a 12 km del centre de Vitòria.

La Torre de Mendoza va ser construïda en el segle XIII com a residència de la família Mendoza i en les dates de la nostra visita acollia el Museu d'Heràldica d'Àlaba. Aquesta breu visita podria servir, a manera de pròleg, per a una altra ruta en una nova visita a Àlaba. El nom de la ruta seria Els Llinatges Alabesos: per les terres dels Mendoza, Ayala i Varona.

Introducció a la ciutat de Vitòria

Vitòria (Gasteiz en basc) és la capital d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba. Fou fundada l'any 1181 en un encreuament de camins, essent durant la història un important punt estratègic militar, comercial i cultural.

Actualment té una població d'uns 250.000 habitants i com a capital d'Euskadi, la ciutat és seu de les principals institucions polítiques d'aquesta comunitat, com el Govern Basc i el Parlament Basc, entre d'altres.

No deixa de sorprendre que Vitòria sigui encara una ciutat tancada en si mateixa: és una ciutat pensada per al ciutadà i despreocupada fins fa no molts anys envers el viatger, que queda sorprès quan s'endinsa en ella.

En principi no compta amb grans monuments o fites de rellevància que atreguin al visitant, però, no obstant això, tota ella en conjunt, ofereix una imatge captivadora, equilibrada, neta i verda a qui la recorre.

Quin és el secret de la bella desconeguda, el sobrenom que podria definir aquesta ciutat?. Potser tingui a veure amb que és la segona ciutat europea amb més espais verds per habitant, després de Londres. Disposa d'una anella verda formada per una xarxa de parcs periurbans units per senders que envolten tota la ciutat. També sol figurar entre les capitals de província amb major renda per càpita d'Espanya.

Popularment Vitòria també és coneguda amb el sobrenom humorístic de «Sibèria-Gasteiz» a causa de l'intens fred hivernal que pot donar-se en aquesta ciutat.

Ruta a peu per Vitòria

Vam iniciar aquesta visita a Vitòria en la perifèria sud-oest de la ciutat, en la Basílica de San Prudencio de Armentia. Aquesta interessant església, d'estil romànic, acull la imatge de San Prudencio, el patró d'Àlaba.

Després vam continuar l'agradable caminada seguint el Paseo de San Prudencio. Vam passar pel costat del Complex Esportiu de Mendizorrotza abans d'arribar al Paseo de Fray Francisco, amb magnífiques mansions senyorials de principis de segle que s'alternen amb exclusius col·legis privats i convents.

Destaca en aquest passeig el Palau d'Augusti, actual seu del Museu de Belles Arts d'Àlava. I davant seu es troba el Palau d'Ajuria Enea, edifici de 1918 i actual residència del Lehendakari, el president del govern basc. En el seu frontó acull el Museu d'Armeria d'Àlaba, on s'ha de destacar la secció dedicada a la Batalla de Vitòria contra les tropes de Napoleó.

Seguint el Paseo de la Senda i després d'un desviament per a veure la façana neogòtica del Convento de las Salesas, construït l'any 1879, vam arribar al cor de Vitòria, on hi ha el bonic Parque de la Florida (1820-1855), on destaquen les estàtues dels Reis Gots que envolten al quiosc modernista de la música.

Per cert, en una cantonada d'aquest parc trobem una estàtua a tamany natural, i recolzada en un banc, de Wynton Marsalis, el famós trompetista de jazz nord-americà. Fou erigida al 2006 amb la finalitat de ratificar la relació que des de fa anys uneix a aquest músic amb el Festival de Jazz de Vitòria.

Vam prosseguir el nostre passeig cap a la Catedral de María Inmaculada, més coneguda com a Catedral Nova, ja que fou aixecada entre 1907 i 1969 en estil neogòtic. Actualment és el Museu d'Art Sacre. S'ha de destacar en el seu interior la maqueta del projecte original i els vitralls del seu absis.

El museu està allotjat en la girola (l'espai que envolta l'altar major de l'església i que permet passar per darrera de l'altar sense destorbar la missa) i exposa peces pictòriques de pintors de la talla del Greco, Alonso Cano o Rivera.

Després de vorejar la seu del Parlament Basc i la Plaça del General Loma, on hi ha dues escultures de l'escultor i pintor basc Agustín Ibarrola, vam arribar al centre neuràlgic de la capital alabesa: la bonica Plaça de la Virgen Blanca.

La Plaza de la Virgen Blanca està presidida pel monument commemoratiu a la Batalla de Vitòria. D'un costat de la plaça surten tres carrers gremials: Correría, Zapatería y Herrería. En el costat oriental de la plaça hi ha una entrada a la Plaça de España o Plaça Nova, una plaça porticada obra de l'arquitecte local Justo Antonio de Olaguibel.

Després de visitar aquesta darrera plaça, vam sortir pel seu costat oriental i ens vam adreçar cap a Los Arquillos, una enginyosa solució arquitectònica projectada també per l'arquitecte Justo Antonio Olaguibel que permet salvar el desnivell existent entre el vell turó de Gasteiz i l'Eixample neoclàssic de la ciutat.

Es tracta d'un conjunt d'habitatges que és travessat per una galeria porticada. Salvant el desnivell vam arribar a la balconada de San Miguel, la qual domina tota la plaça de la Virgen Blanca. En aquesta balconada es troba l'accés a l'església de San Miguel i hi ha una fornícula amb una imatge de la Virgen Blanca, la Patrona de la ciutat.

Des de dates recents també podem veure aquí una simpàtica escultura que representa a Celedón, el personatge protagonista del començament i final de les festes de la Virgen Blanca, la festa patronal de Vitòria, que se celebren del 4 al 9 d'Agost.

Ascendint cap al turó de la Vella Gasteiz vam arribar fins a la Plaza del Machete, anomenada així per ser el lloc on el procurador general síndic jurava guardar els drets i privilegis de la ciutat sobre una bíblia i un matxet i sota pena de tallar-li la mà amb l'esmentat matxet en cas que incomplís el jurament.

Actualment es conserva una còpia d'aquest matxet en una petita fornícula adossada a l'absis de l'església de San Miguel. Presideix també la plaça el Palau de Villa Suso, manat construir per Martín de Salinas al segle XVI.

Salvant les escales de San Bartolomé vam arribar al punt més alt del turó de la Vella Gasteiz. Agafant el carrer de Fray Zacarías de seguida trobem el Palau d'Escoriaza Esquibel, el palau renaixentista millor conservat de la ciutat, i un tram de la vella muralla medieval de Vitòria.

El carrer de Fray Zacarías desemboca finalment en la Catedral de Santa María o Catedral Vella, la qual està sent sotmesa des de fa anys a un profund procés de restauració integral que, en les dates d'escriure aquesta actualització (any 2024), encara no ha finalitzat. El projecte d'obres dut a terme en aquest temple s'ha convertit en un referent mundial.

Però, tot i les obres en marxa, es pot visitar el temple. Amb el singular eslògan d'«Abierto por obras» es realitzen visites guiades a les obres de restauració de la Catedral, tractant-se d'una autèntica visita d'obra, amb casc inclòs, però amb les corresponents mesures de seguretat, que no deixa d'oferir sorpreses per tractar-se d'un projecte viu i obert. Poder passejar i contemplar una de les catedrals gòtiques més belles d'Europa en aquestes circumstàncies és quelcom únic.

Podem certificar que la visita és molt interessant, alhora que amena. Abans s'havia de reservar la visita per telèfon o per e-mail i el preu normal de la visita per a un adult era de 5 €. Ara es pot fer la reserva a través del web i hi ha diverses modalitats de visita, a partir de 8,5 €.

L'accés a la Catedral és a través del Centro de Acogida al Visitante, en la Plaza de la Burullería, enfront del Portalón.

Des de l'any 2015 la Catedral de Santa María està en la llista de monuments Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO sota la denominació Camins de Sant Jaume: Camí francès i camins del Nord d'Espanya.

I com a curiositat esmentar que aquest temple va inspirar a l'autor gal·lès Ken Follet per a escriure l'obra «Un món sense fi», la segona part de l'exitosa saga literària «Els Pilars de la Terra».

Al seu torn, la Plaza de la Burullería està flanquejada per tres notables edificis:

• La Torre de los Anda, una casa torre amb l'arquitectura civil més antiga de la ciutat, del segle XV
• El Portalón, una torre-edifici gòtic i antiga Casa de Postes, construïda en el segle XVI, i que actualment acull l'afamat restaurant El Portalón, el més conegut de Vitòria
• El Palacio de los Gobeo Guevara San Juan, un palau urbà que fou construït a finals del segle XVI per la família Gobeo-Landázuri-Guevara. Antigament va allotjar el Museu d'Arqueologia.

Seguint pel carrer Cuchillería vam arribar fins al Palacio Bendaña, construït en el segle XVI on abans hi havia el Palau dels Arrieta Maeztu, del que encara queden algunes restes.

Sobre aquest antic palau renaixentista l'arquitecte Francisco Mangado, deixeble de Rafael Moneo, ha aixecat un complex museístic anomenat BiBat i que fou inaugurat l'any 2009. Aquest modern complex acull actualment el Museu d'Arqueologia d'Àlaba i també el Museu Fournier de Naips.

Més endavant en el mateix carrer trobem la Casa del Cordón, un palau construït en el segle XV i que representa un bell exemple d'arquitectura gòtica civil. Actualment allotja nombroses exposicions de caràcter didàctic i en el seu interior s'hi troba un troç de la vella muralla de la ciutat.

I continuant fins al final d'aquest carrer vam arribar novament a Los Arquillos, on vam donar per acabada aquesta visita a peu per Vitòria.

I per a recuperar-nos de l'esforç fet, vam iniciar un breu recorregut per una selecció de la gastronomia local.