Relat d'un viatge a Tenerife i La Gomera

Vol de Ryanair (260 € anada/tornada per a 2 persones amb 2 maletes facturades, comprat a través del portal eDreams), puntual, a l'aeroport Tenerife Sud.

Recollim el cotxe llogat per internet en PlusCar-Tenerife (preu: 149 € pel lloguer durant 10 dies d'un Fiat Qubo nou, millor impossible).

Seguim, ja amb el cotxe, al port de Los Cristianos per agafar el ferri Naviera Armas de les 14:00 a San Sebastián de La Gomera (103 € anada/tornada per a 2 persones de 60 anys i cotxe de menys de 4,8 metres, reserva per internet). El temps previst de viatge era de 1h 30', però triga menys d'1 hora. El catamarà de la naviliera Fred Olsen és més ràpid, però costa un 50% més.

Ja a San Sebastián de La Gomera i després de fer una breu visita al jardí del Parador per a tenir una vista aèria del port, ascendim per la magnífica carretera del Nord. Després del descens a La Hermigua vam seguir a Agulo, on fem una passejada a peu pels seus antics carrers. Continuem pujant i baixant ports fins a Vallehermoso.

Aquí tenim habitació reservada en l'hotel rural Tamahuche, encantadora casa de l'any 1896 en estil tradicional (76 € l'habitació doble, HD), on ens atén el Sr. Jordi, de Girona. Molt recomanable. Llàstima que no tinguem més dies per a repetir. Sopem en el Bodegón Agana, bastant bé, però les racions són enormes.

Avui seguim part dels recomanacions de Jordi. Comencem baixant els 3 km fins a la platja de Vallehermoso per a veure les restes d'un pescante, antigues estructures de càrrega i descàrrega dels vaixells.

Pugem la costeruda carretera al Bailadero, des d'on tenim una vista vertical de 1.000 m. sobre Alojera i la costa nord-oest de l'illa. Veiem l'illa La Palma i la més propera de El Hierro, que aquests dies és notícia per terratrèmols i unes erupcions submarines. Val la pena visitar el Mirador del Santo i el Mirador del Palmarejo, prop d'Arure. Seguim per la carretera del centre en direcció a la capital, San Sebastián.

De les moltes excursions a peu que conté el web del Parc Nacional Garajonay, nosaltres seguim l'itinerari nº 5 del Jardin de Las Creces, circular de 4,2 km i 90 m. de desnivell, amb temps teòric d'1 h 30 min., que fem sense presses en menys d'1 hora. Permet recórrer un preciós bosc de tipus fayal-bruguerar.

El poble de Chipude és conegut per la seva característica ceràmica, que es veu treballar artesanalment. El Mirador de la Ermita de Igualero té bones vistes a La Fortaleza.

Des de l'Alto del Contadero vam seguir a peu l'itinerari nº 7 a l'Alto de Garajonay (1.487 metres), el punt més alt de La Gomera. El recorregut és de 2,5 km i desnivell de 140 m., amb temps teòric de 1h 30', que fem en 50'. La vista del Teide és magnífica. En el cim hi ha restes d'excavacions arqueològiques. Era lloc cerimonial dels antics gomeros.

Continuem per la carretera del Centre i ens desviem a l'esquerra per la carretera que baixa a La Hermigua i de nou a l'esquerra pel punt anomenat Reventón Oscuro. D'aquí baixa una estreta pista pavimentada amb molt pendent pel Barranco del Cedro, entre un bosc tan tancat que el sol no arriba a terra, i que arriba a El Chorro, un salt d'aigua que ara es troba en un nivell molt baix per manca de pluges.

Retornem de nou a dalt, fins a la carretera del Centre, i la seguim avall cap a la capital. Cal parar en diversos miradors per a observar els Roques, especialment el Roque de Agando. Els roques són pitons volcànics procedents de xemeneies solidificades de volcans. Les matèries que formen el volcà, pedres i cendres, són fàcilment erosionades a posteriori, però les xemeneies formades per basalt són molt més dures i queden d'aquesta forma.

La posta de sol enfront de San Sebastián de la Gomera, amb el Teide al fons, és una postal que cal contemplar amb calma. Tenim reserva en l'hotel Villa Gomera, senzill i funcional, però correcte (46 € l'habitació doble HD). Sopem molt bé en la familiar Taverna Breñusca (Poyata del Medio, 11), al costat del port.

Agafem el ferri de les 7:00 de San Sebastián de la Gomera a Los Cristianos, a l'illa de Tenerife. Hem d'anar a l'Observatori del Teide i per tant, hem de pujar i creuar Les Cañadas del Teide, passant per la ruta d'Arona i Vilaflor.

Sortint de Vilaflor comença el bosc de pi, que s'estén fins a a tocar de la lava volcànica. En el punt anomenat Boca de Tauce s'entra sobtadament en la gran esplanada de la caldera, davant mateix de l'immens volcà de 3.717 metres d'altura. Es passa de 0 a 2.046 m. en 38 km. Les visites guiades gratuïtes a l'observatori es fan entre setmana, sempre que hi hagi un mínim de 15 assistents. Tenen una durada d'hora i mitja aproximadament i són interessants. Se sol·liciten emplenant un formulari en el web de l'Institut Astrofísic de Canàries. A la tarda, anem visitant els diversos miradors amb panells explicatius del Parc Nacional.

Tenim reserva de dues nits en el Parador del Teide, que és l'únic allotjament disponible en el parc. Els altres allotjaments mes propers es troben a Vilaflor o a La Esperanza. Costa 106 € l'habitació doble. Els divendres a la nit, un astrònom imparteix una sessió divulgativa d'allò més didàctica per als clients del parador. Recomanable.

Avui és el nostre dia d'ascens al Teide, que pretenem baixar a peu. Es puja en telefèric fins als 3.555 m. a partir de les 9 del matí (12,5 € per persona i trajecte). El tram final fins als 3.717 metres del cim requereixen un permís de la Direcció del parc. Hi ha uns vigilants a la sortida de la caseta terminal del telefèric que controlen els permisos.

Cal ser conscients que estem en alta muntanya i respectar els criteris de prudència necessaris. Cal anar ben calçat i equipat per al fred i el sol, i tenir en compte que pel fet de pujar fins aquí en telefèric hi arribarem sense cap tipus d'aclimatació natural. Compte en el cas de persones sensibles a les baixes pressions.

Nosaltres passem una hora llarga en el cim, contemplant l'enorme paisatge. S'observen les illes La Palma, La Gomera i Gran Canària. Sovint, com avui, el cel està ben nítid, però fins a mitja altura del costat nord de Tenerife està present el característic núvol produït pels vents alisis, anomenat panza de burro, que deixa durant hores o dies sense sol directe aquella zona.

Baixem fins al telefèric, on els vigilants ens retornen el nostre permís del cim, i seguim cap a l'oest el camí del Mirador del Pico Viejo (20' anada i tornada), i posteriorment cap a l'est el camí del Mirador de la Fortaleza (20'). Des d'aquest emprenem el llarg camí del descens que ens durà pel refugi Altavista (3.270 m) i la Montaña Blanca (2.750 m.) fins a la pròpia carretera del parc, a uns 2,5 km de l'aparcament del telefèric, que és on tenim el nostre vehicle.

Emprem unes 4 hores en el descens, que comporta 1.500 m. de desnivell i uns 11 km de recorregut, a part dels altres 2,5 km. El camí és una preciositat. El primer sector, entre el mirador de la Fortaleza i el refugi transcorre per una espècie de trinxera entre colades de lava i el sector de la Montaña Blanca té un increïble color ocre, amb grans blocs de lava emesos per les colades volcàniques, i que han arribat rodant pel pendent a kilòmetres de distància. Amb el seu color tan negre contrasten enmig del desert de pedra menuda ocre. Són Los Huevos del Teide.

Avui seguirem en descens la carretera dorsal, primer fins a La Esperanza, des d'on vam seguir a Santa Cruz de Tenerife. Fem una breu passejada per la capital de Tenerife. Veiem el Parc Marítim César Manrique, l'Auditori, que té un aire al Teatre de l'Òpera de Sidney. Entrem a peu pel cèntric barri de la Iglesia de la Concepción. Veiem la Plaza del Patriotismo i sortim per l'Avenida de José Antonio Primo de Rivera, creuant la Rambla del General Franco, dues de les principals artèries de la ciutat.

Seguim per la carretera de la costa nord, per San Andrés, i ens banyem en la que es diu és la millor platja de Tenerife, la Playa de las Teresitas, creada artificialment amb 4 milions de sacs de sorra del Sahara. Un mur de contenció evita que les onades se l'emportin. Tornem a creuar Santa Cruz per a pujar a la ciutat de La Laguna.

Tenim reserva de dues nits en l'hotel Aguere, que significa llac en guanxe (68 € l'habitació doble). És un magnífic edifici del nucli antic, original de 1760, que fou residència del Bisbe, Col·legi Major, etc. Les habitacions no són gens luxoses, però l'aspecte, una mica decadent, li confereix un especial encant. És l'únic hotel de la zona vianantitzada i per això té problemes d'aparcament. Hem tingut dificultats per a localitzar l'adreça exacta perquè diversos carrers del nucli antic tenen doble nom, l'antic i el nou, la qual cosa és una font segura de confusions.

Sortim a sopar a la Tasca La Carpintería (c/ Nuñez de la Peña, 14). En la seva carta tenen un pantomaca (escrit així) amb pernil de gla i vi negre de la casa excel·lents.

Dediquem el dia al Parc Rural de la Península d'Anaga. Sortim per la carretera de Las Mercedes i ens aturem en el Mirador de la Jardina, amb vistes al pla de La Laguna i el Teide al fons.

Un guarda del Centre de Visitants Cruz del Carmen ens dóna àmplies explicacions. Mirador del Pico del Inglés, amb bona vista sobre el costat est de l'illa. En El Bailadero vam seguir el vertiginós descens a Taganana, un poble penjat sobre la costa. Per error vam entrar amb el cotxe pels complicats carrers i vam tenir dificultats per sortir-ne. És molt agradable fer una passejada, això si, a peu.

Continuem per la platja d'Almaciga i fins a la de Benijo, on ens banyem entre els surfistes. Tornem a la carretera principal i ara la deixem per a baixar a Las Carboneras i Chinamada, des d'on fem a peu el camí (20' anada/tornada) que duu al Mirador de Aguaide. El torrent que baixa del poble queda bruscament tallat en vertical, 600 metres sobre el mar. En canvi la vista cap a l'oest és molt lletja a causa dels edificis alts i els hivernacles de plàstic de Punta Hidalgo.

Tornem a La Laguna i passegem tranquil·lament pels carrers sense cotxes del nucli antic. Sopem bé de tapes en el Bodegón Tocuyo (c/ Juan de Vera, 16). Passem la segona nit en l'Hotel Aguere.

Assistim a una visita guiada gratuïta pel nucli antic de La Laguna. Cal reservar en el web de Turismo de La Laguna. Es visiten cases amb preciosos patis no visitables normalment: Casa de los Capitanes Generales, Casa Montañés, Palacio de Lercaro, Casa de los Jesuitas, Casa Salazar, Iglesia de San Agustín, ... Anem també al Santuario de San Francisco amb la intenció de veure el Crist de Plata, però el trobem tancat.

Sortim per l'autovia fins al centre de La Orotava, on vam seguir una ruta pel nucli antic que ens indiquen a l'oficina de turisme. Podem entrar en algunes d'elles: Iglesia de San Agustín, Sociedad Liceo, Jardins del Marquesado de la Quinta Roja, Casa Benitez, Hotel Rural Victoria, Casa del Turista, Casas de los Balcones, Casa Ponte Fonte, Casa Monteverde, ... Van Ser edificades en els s. XVI al XIX, amb patis i balconades de fusta força remarcables. També es visita un Molí de Gofio, que aprofitava un petit torrent d'aigua per a moure la maquinària.

Seguim al nucli del Guincho, de Garachico, on tenim reserva per a passar les tres últimes nits d'aquest viatge. L'hotel rural El Patio (74 € l'habitació doble) està situat en el centre de la finca Malpaís, una plantació de plàtans de 60 Ha, primera propietat en el 1507 del genovès Cristóbal de Ponte, fundador de la vila de Garachico. Els hereus de la família Ponte gestionen l'hotel. És un lloc encantador, ideal per a finalitzar el nostre recorregut per Tenerife.

Dia dedicat a conèixer el poble de Garachico.

La petita Fortaleza de San Miguel conté una interessant exposició històrica. Part del poble i el port van ser arrasats per una colada de lava el 1706. Les piscines del Caletón aprofiten entrades naturals entre les roques. El Convento de San Francisco, té dos claustres i ara és la Casa de Cultura. Hi ha una exposició sobre vulcanisme.

En la magnífica Plaza de la Libertad, si ho permeten, val la pena entrar en el pati de la Casa-palacio de Los Marqueses de la Quinta Roja, actualment un hotel de luxe. Mengem peix fresc en el restaurant Arístides de la mateixa plaça, bo, però triguen una eternitat en servir.

Anem en ruta per Silos i Buenavista en direcció a Punta Teno. S'han gastat una dinerada en rètols de gran grandària a costat i costat de la carretera, en 4 idiomes, advertint de la prohibició de passar per aquí a causa de la caiguda de pedres, però tot el món passa sense cap mirament. No trobem ni una sola pedra sobre la carretera, que passa sobre uns penya-segats verticals. La Punta Teno és l'extrem nord-oest. de Tenerife. Des del far, l'aspecte de la costa en direcció a Los Gigantes és espectacular.

Retornem a Buenavista i pugem per la carretera de El Palmar, des d'on ens desviem a Teno Alto. És un poble molt petit sobre el massís del Teno, a 800 metres d'altura. Seguim la tradició de comprar formatge de cabra.

Tornem a El Palmar i seguir ara pel mirador de Baracán, amb vista espectacular sobre el poblet de Masca. És molt típic des d'aquí baixar a peu l'encaixonat Barranco de Masca fins al mar i sortir amb barca. Es triga unes 3 hores. Cal contractar abans el transport amb barca al port de Los Gigantes. Per a recollir el vehicle a Masca o a Santiago del Teide hi ha diverses combinacions de guaguas o taxis (contactes: Fliper tel. 922 862 120 i Nashira tel. 922 861 918). Aquestes companyies són les mateixes que fan recorreguts amb barca per a observar dofins i balenes a partir de Los Gigantes.

Seguim ara el tram de 6 km entre Masca i Santiago del Teide, que és el més espectacular de la zona. Com que no volem deixar Tenerife sense tornar a contemplar Las Cañadas del Teide, seguim la carretera principal per Chio i pugem per la C-823 per Samara i Boca de Tauce, travessant de nou tot el parc nacional del Teide.

Des del Portillo baixem per la carretera de La Orotava, veient novament el fenomen de la panza de burro. Tot tornant a Garachico fem una volta pel centre de Puerto de la Cruz. Al marge de les construccions tipus Benidorm, encara conserva algunes edificacions antigues. A Garachico sopem en el restaurant Ardeola (Av. Tomé Cano, 4), excel·lent.

Des de Garachico prenem la carretera de El Tanque i ens incorporem a la general C-820. Ens desviem per a visitar el port de Los Gigantes. La vista del penya-segat en direcció a Punta Teno és magnífica, la de les construccions artificials massificades, no.

Seguim per la carretera de la costa i l'autovia, a través de Los Cristianos, fins a l'aeroport Tenerife Sud. Vol de Ryanair a Barcelona, sense novetat.