Guia turística de Girona, la petita gran ciutat

COM ARRIBAR-HI

Girona està a només 90 quilòmetres de la ciutat francesa de Perpinyà i a 100 quilòmetres de Barcelona.

Avió: L'aeroport Girona-Costa Brava (tel. 972 186 600) ha estat un autèntic revulsiu per a la zona pels enllaços internacionals que actualment ofereix.

Autobús: Des de l'aeroport de Girona hi ha múltiples serveis al llarg del dia. També des de l'Estació del Nord de Barcelona amb la companyia Sagalés (tel. 902 130 014).

Tren: Des de la ciutat de Barcelona es pot agafar el tren a Girona a les estacions de Barcelona-Sants, Barcelona-Passeig de Gràcia i Barcelona-Clot. La durada del trajecte entre Barcelona i Girona és d'aproximadament 2 hores 5 min per als trens regionals i 1 hora i 20 minuts amb els trens de mitja distància. La freqüència de pas és aproximadament cada hora des de les 6 del matí fins a les 21 hores (Renfe, tel. 902 240 202).

Cotxe: Accessos Nord: Sortida 6/Girona Nord de l'autopista de peatge AP-7 (antiga A-7) o la carretera N-II venint de Figueres-Francia; carretera C-66 si s'arriba des de Banyoles-Olot i Palamós. Accessos Sud: Sortida 7/Girona Sud de l'autopista de peatge AP-7 o la carretera N-II venint des de Barcelona.

ON DORMIR

• Hotel Carlemany Girona (Pl. Miquel Santaló s/n - 17002 Girona; tel. 972 21 1212), ubicat en la la zona comercial, a l'entrada del centre antic de la magnífica ciutat de Girona. L'hotel disposa de 82 habitacions àmplies i modernes, amb TV de pantalla plana, mini bar, decorades amb teles i mobiliari de gran qualitat i molt agradables. L'hotel va ser totalment renovat el 2008. Vull destacar la importància per als viatgers de poder gaudir de wifi gratuït a l'hotel, així com un ordinador a disposició dels clients amb internet, també gratuït.

Disposa de diverses sales de conferències i reunions amb una capacitat màxima de fins 450 persones, sent un dels hotels de la ciutat amb més capacitat per allotjar convencions. És també un hotel compromès amb l'art contemporani, sinònim d'art i disseny. Pintures i escultures d'importants artistes tals com Gil Granero combinen de manera brillant amb un nou i modern disseny de les seves habitacions, oferint així una de les millors opcions d'allotjament a la magnífica ciutat de Girona.

Altres hotels a Girona (tots ells ubicats en el Barri Vell) en els que no he dormit, però sí he visitat:

• Hotel Museu Llegendes de Girona (Portal de la Barca, 4 - 17004 Girona; tel. 972 22 09 05), combina el disseny en un edifici històric emblemàtic i a cada una de les seves quinze habitacions s'explica una llegenda diferent. Inaugurat el 2009.

• Hotel Històric (Bellmirall, 4 - 17004 Girona; tel. 972 22 35 83), ofereix habitacions o apartaments al mateix edifici.

• Pensió Bellmirall (Bellmirall, 3 - 17004 Girona; tel. 972 20 40 09), en un edifici del segle XIV, acollidor i net. Només s'accepten reserves per telèfon.

Podeu veure i comparar preus d'aquests i més hotels a la ciutat de Girona a través del cercador Booking.com.

ON MENJAR

• Celler de Can Roca (Can Sunyer, 46; 17007 Girona-Taialà; tel. 972 222 157), restaurant amb tres estrelles Michelin des de novembre de 2009. És de cuina d'autor, a càrrec dels germans Joan, Jordi i Josep Roca. Cuina d'avantguarda amb arrels i esperit d'innovació. Espectacular. Reservar amb uns 4 o 5 mesos d'antelació.

• El Pati Verd (Pl. Miquel Santaló s/n - 17002 Girona; tel. 972 21 1212). Aquest restaurant, situat a la zona noble de l'Hotel Carlemany, és un oasi gastronòmic envoltat per una vegetació cuidada que transporta als comensals. Tradició i creativitat són l'oferta gastronòmica a càrrec del xef Xavi Arrey. Una cuina de mercat alta i elaborada dóna pas a una gran varietat de colors, olors i aromes familiars. Degustar la carta de temporada exquisida i àmplia o, si es prefereix, degustar el suggeridor menú degustació. El seu menú de migdia és conegut pels gironins per la seva varietat i qualitat.

• Cafè Le Bistrot (Pujada de Sant Domènec, 4 - 17004 Girona; tel. 972 218 803), popular bar amb restaurant, amb 31 anys d'existència en el barri vell. Molt recomanables les seves pizzes de pagès (torrades de pa de pagès amb diversos ingredients a sobre i al forn). Preus molt assequibles.

• Draps (Cort Reial, 2 - 17004 Girona; tel. 872 080430), petit restaurant, agradable i romàntic, situat en el barri vell.

• La Penyora (Nou del Teatre, 3 - 17004 Girona; tel. 972 21 89 48), petit restaurant amb sala d'art.

• Mimolet (Pau Rodó, 12 - 17004 Girona; tel. 972 202124), un altre simpàtic restaurant en el mateix centre de Girona.

• Vintages (Cort Reial, 15 - 17004 Girona; tel. 972 206 326), enoteca amb bon menjar.

• 1900 (Carrer de l'Obra, 2 - 17001 Girona; tel. 972 487685), cafè encantador on prendre's un respir o un bon berenar.

COSES A VEURE

Girona és una petita ciutat increïble: preciosa, cuidada, agradable, simpàtica, amb bones zones per anar de compres, amb racons romàntics on asseure's i prendre alguna cosa. Tot en ella és inspirador. És una de les meves ciutats favorites. Un must.

Top 6 per no perdre's a Girona:

1. Les cases penjades sobre el riu Onyar. És la postal més típica de Girona.
2. El passeig per les muralles, amb vistes de tota la ciutat.
3. El Call o Barri Jueu, un dels calls més ben conservats d'Europa.
4. La Catedral i el seu claustre. A l'interior del Museu no perdre's el magnífic Tapís de la Creació, brodat del s. XII.
5. El Museu del Cinema, és segurament l'únic en el seu gènere a Europa.
6. La Devesa, el parc més gran de Girona, amb plàtans de més de 40 metres d'altura. Lloc per gaudir d'un bon passeig o per visitar el seu mercat els dissabtes al matí.

En la web de Girona Turisme es pot trobar tot tipus d'informació, així com aconseguir una visita a la carta després de contestat una enquesta.

El Punt de Benvinguda (c/ Berenguer Carnicer, 3 - Girona; tel. 972 211 678) és una oficina d'informació local i de provisió de serveis turístics que pot orientar en la contractació, per exemple, d'un guia turístic en diferents idiomes, allotjament, etc. i des d'on surten uns walking tours, diàriament a les 10:30, d'aproximadament 2 hores de durada i un cost de 10 € per persona (inclou les entrades).

Una altra manera divertida i diferent de veure la ciutat de Girona és pujar al tren turístic (tel. 972 352 064), amb una durada d'uns 35 minuts i que surt des del Pont de Pedra. Costa 5 €.

Itineraris per la ciutat

Barri Vell o casc antic, l'antic barri jueu, un dels llocs més evocadors. Durant més de sis segles i fins a 1492 va viure en ell una comunitat que necessitava disposar d'una sinagoga, banys rituals, carnisseria i un cementiri. El temps no ha transformat el traçat de la majoria dels seus carrers. Va des de la Gran Via de Jaume I fins al passeig de la Muralla. Els ponts sobre el riu Onyar són els accessos a la part més antiga de la ciutat. La primera imatge és el mosaic colorista de les cases sobre el riu. El segueixen les escalinates de la Catedral i l'església de Sant Feliu, unides a l'elegant sobrietat d'edificis romànics com l'antic monestir de Sant Pere de Galligants o els Banys Àrabs. Una referència constant en el perfil de la ciutat és la imatge de la Catedral.

Muralles i fortificacions. Girona, envoltada durant segles de muralles, ha escrit la seva història a través de les fortificacions. La situació estratègica, la necessitat de defensar-se i els episodis bèl·lics soferts al llarg dels segles han marcat la seva fisonomia. La rehabilitació de la muralla ha convertit part del sistema defensiu en un itinerari excepcional que permet gaudir d'una perspectiva diferent de la ciutat. Des de les torres, convertides ara en miradors privilegiats, es pot gaudir de les vistes espectaculars de Girona i voltants. Al tram més llarg conservat s'accedeix des del Jardí d'Infància, a prop de la plaça de Catalunya o des de la part alta del casc antic, als jardins de la Francesa. Al tram de Sant Pere, un mirador fantàstic del conjunt de la Catedral i el Passeig Arqueològic, s'accedeix des dels jardins John Lennon. El Castell de Montjuïc s'erigeix a la muntanya de mateix nom. Durant la Guerra de la Independència va patir la virulència del setge de les tropes franceses. La panoràmica de la ciutat i comarca des del castell és magnífica.

Pedret i San Daniel. El barri de Pedret s'estén per la ribera dreta del riu Ter. La vall de San Daniel, anomenat antigament la vall Ombrívola, per la seva densa vegetació, és un lloc tranquil i sorprenentment proper al centre de la ciutat. És un paratge adequat per fer un tomb i recórrer les antigues fonts: de Pericot, d'en Fita, dels Lleons o del Bisbe. A l'entrada de la vall es troba el convent benedictí de San Daniel, una fundació monàstica relacionada amb la Comtessa Ermessenda de Carcassone (s. XI; el seu bell sepulcre s'exposa a la Catedral). A l'església del convent es troba el sepulcre de Sant Daniel, una interessant obra gòtica.

Arquitectura de Masó. Alguns dels edificis projectats per l'arquitecte modernista Rafael Masó (Girona, 1880-1935) són els següents: Casa Ribas Carehuet (carrer de la Força, 6), Casa Masó (carrer de Ballesteries, 29), Farmàcia Saguer (carrer d'Argenteria, 20), Casa Salietti (carrer de la Neu, 1), Farinera Teixidor (carrer de Santa Eugènia, 42; actual seu del diari El Punt), Casa de la Punxa (carrer de Santa Eugènia, 19), Casa Ensesa (carrer Barcelona, 70).

La Catedral de Girona, de visita gratuïta (nau, tresor i claustre) només diumenges tot el dia. Pagant 5 € es pot visitar també el museu i inclou una audioguía. La catedral de Santa María de Girona ha sofert un llarg procés constructiu. Hi deviar haver un temple visigòtic al seu solar i més tard un pre-romànic. A començaments del segle XI es va començar a construir l'edifici romànic. D'aquest segle és la torre de Carlemany, un campanar d'estil llombard de gran port que va ser reutilitzat com a contrafort de la nau gòtica posterior. El segle XIV es va decidir substituir el vell temple romànic per un altre amb nous aires. Després d'haver-se iniciat com un temple de capçalera de tres absis esglaonats (any 1347), es va pensar que caldria desenvolupar les naus seguint un altre pla més ambiciós. Diverses dècades després, Guillermo Bofil va ser l'encarregat de desenvolupar el projecte i que va solucionar construint una gran volta que englobés una única nau de la mateixa amplada que les tres projectades i corresponents als tres absis citats.

El resultat és que l'actual catedral és d'una monumental espaiositat, sent la seva nau la més ampla del món (si exceptuem la de la Basílica de Sant Pere al Vaticà). De la primitiva fàbrica romànica queda la Torre de Carlemany i el claustre. El claustre de la Catedral de Girona es pot datar la segona meitat del segle XII i és dels més interessants i bells de Catalunya. De curiosa planta irregular (trapezoïdal) sobresurt la riquesa escultòrica de capitells i frisos dels pilars angulars. Els arcs de mig punt embellits amb guardapols són suportats per parelles de columnes completament exemptes. Sempre ha cridat l'atenció per l'infreqüent del tema: l'aparició d'escenes descriptives del treball dels propis mestres de l'obra treballant la pedra.

A la catedral es troba el sepulcre de Cap d'Estopes, sobrenom del comte Ramon Berenguer II. El comte de Barcelona tenia dos fills bessons, Berenguer Ramón II i Ramón Berenguer II, als quals va llegar els comtats de Barcelona, Vic i Girona amb l'obligació de governar-los de manera conjunta. La llegenda explica que un dia que van sortir de cacera, Berenguer Ramon va assassinar el seu germà i va amagar el cadàver, però el falcó de Cap d'Estopes, fidel al seu amo va romandre a prop del cos fins que un pagès va sentir el seu lament, va descobrir el cos i el va traslladar a Girona. Durant el funeral el falcó va irrompre a la Catedral i el cor, de manera involuntària, repetia la tornada Caín va matar a Abel. Un petit falcó esculpit a la porta de Sant Miquel, de camí al Tresor de la Catedral, recorda aquesta llegenda.

Jardins de la Francesa. Una bruixa llançava pedres a tot aquell que assistia a les incomptables processons que se celebraven a Girona. El dia de Corpus, quan estava a punt de tirar una pedra, una veu va retrunyir per tota la ciutat: Si pedres tires, pedres tiraràs i en pedra et convertiràs. Encara se la pot veure convertida en gàrgola de la girola de la Catedral.

Passeig arqueològic. El cementiri jueu de Montjuïc era conegut com el Bou d'Or, per un fabulós bou daurat que segons la llegenda els jueus havien deixat enterrat. Si algú el tocava anava directament a l'infern. Una nit, dos joves van trobar un personatge que va oferir portar-los fins al tresor. Quan estaven a punt de tocar-lo van descobrir que qui els havia convidat era el diable. Van resar a la Verge i van fer un salt miraculós que els va traslladar a punts distants de la ciutat.

Església de Sant Feliu. La llegenda diu que durant el setge de 1285 un grup de soldats francesos va aconseguir entrar a l'Església de Sant Feliu. Del sepulcre del sant van sortir unes mosques enormes que van provocar una gran mortaldat entre les tropes franceses i les seves cavalleries. Davant d'aquest atac imprevist i miraculós les tropes franceses van decidir replegar-se i, des de llavors, cada cop que Girona es veia involucrada en un nou conflicte bèl·lic, la invocació al sant i les seves mosques era recurrent.

Plaça de Sant Feliu. Aquí es troba l'estàtua d'una lleona a què la dita popular es refereix: Si vas a Girona has de besar-li el cul a la lleona. És una manera senzilla d'expressar la voluntat de tornar a la ciutat, o de quedar-se per sempre, o de ser un bon ciutadà/a havent complert amb aquest ritu. Amb l'arribada de la grip A els tres esglaons que ajudaven a accedir al cul de la lleona han estat retirats, per la qual cosa ara és una gosadia poder arribar a besar el cul.

Museus

Museu d'Arqueologia de Catalunya (plaça de Santa Llúcia, s/n - 17007 Girona; tel: 972 20 26 32). L'antic monestir de Sant Pere de Galligants acull una important col·lecció de materials arqueològics descoberts a la ciutat i la província. El conjunt de l'església i el claustre està considerat una de les joies de l'estil romànic a Catalunya. Les col·leccions exposades mostren l'evolució de la població al territori de Girona, des del Paleolític fins a la romanització, a través del sílex, els vasos de ceràmica, els objectes de la colònia grega d'Ampúries, o els sarcòfags i mosaics romans. Horari: d'Octubre a Maig (de 10 a 14 h i de 16 a 18 h), de Juny a Setembre (de 10:30 a 13:30h i de 16 a 19 h). Diumenges i dies festius: de 10 a 14h. Dilluns tancat.

Museu d'Art de Girona (Pujada de la Catedral, 12 - 17004 Girona; tel. 972 203 834). Ocupa el Palau Episcopal, un dels edificis més atractius de la ciutat i contigu a la Catedral. L'objectiu del museu és conservar, documentar, investigar, mostrar i difondre les manifestacions del patrimoni artístic vinculades a la regió de Girona. La col·lecció inclou des de l'art romànic a l'art contemporani i compta amb peces úniques, com el llaura portàtil de Sant Pere de Rodes, la biga policromada de Cruïlles, la taula de vidrier o el retaule de Sant Pere de Púbol. Horaris: d'Octubre a Febrer (de 10 a 18 h), de Març a Setembre (de 10 a 19 h). Diumenges i dies festius: de 10 a 14h. Dilluns tancat.

Museu de la Catedral (plaça Catedral, s/n - 17004 Girona; tel. 972 214 426). Acull una interessant col·lecció d'art religiós, orfebreria i objectes litúrgics. Exposa dues obres importants de l'art medieval: el Tapís de la Creació (s. XII), una tela brodada que mostra escenes de la Gènesi, i una còpia facsímil del Beatus, que es conserva a l'Arxiu de la Catedral, datat l'any 975 i considerat un dels còdexs il·lustrats més rics d'entre els que van reproduir els comentaris del Beat de Liébana. Horaris: d'Octubre a Febrer (dimarts a dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 18 h); de Març a Juny (dimarts a dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h); Juliol a Setembre (dimarts a dissabte, de 10 a 20 h). Diumenges i dies festius: de 10 a 14h. Dilluns tancat.

Museu del Cinema (c/ Sèquia, 1 - 17001 Girona; tel: 972 412 777). És un dels pocs museus del món on es pot viatjar a través de més de 500 anys d'història de les imatges, els seus orígens i antecedents i conèixer els inicis del setè art fins a l'arribada de la televisió. I en aquest viatge acompanya la Col·lecció Tomàs Mallol, una de les col·leccions d'objectes cinematogràfics i precinematogràfics més reconegudes a nivell internacional, col·lecció adquirida per l'Ajuntament de Girona el 1994. Horaris: de 10 a 20h. Diumenges i dies festius: d'11 a 15h. Dilluns tancat.

Museu d'Història de la Ciutat (c/ de la Força, 27 - 17004 Girona; tel: 972 222 229). Un recorregut per la trajectòria d'una ciutat amb més de dos mil anys d'història, des de la prehistòria fins a l'actualitat. Situat al cor del Barri Vell, el Museu d'Història ocupa les dependències de l'antic convent de Sant Antoni de frares caputxins (s. XVIII). La visita a aquest museu permet descobrir espais que amaguen una gran varietat d'experiències. Una aventura apassionant que ajuda a revisar el passat de Girona per entendre el present i construir el futur. Horaris: laborables de 10 a 14 h i de 17 a 19 h; diumenges i dies festius de 10 a 14h. Dilluns tancat.

Museu d'Història dels Jueus (c/ de la Força, 8 - 17004 Girona; tel: 972 216 761). Recorre la història de les comunitats jueves de la Catalunya medieval fins al moment de la seva expulsió d'Espanya el 1492. Les sales mostren diferents aspectes relacionats amb la presència jueva, organitzades en àmbits com la cultura jueva a Girona i Catalunya, les relacions amb la comunitat cristiana, la religió, l'organització dels barris o calls i la vida privada. Horaris: de Juny a Octubre (dilluns a dissabte de 10 a 20 h, diumenges i dies festius de 10 a 15 h); Novembre a Maig (dilluns a dissabte de 10 a 18 h, diumenges i dies festius de 10 a 15 h).

Monuments

La Rambla. Els noms dels carrers adjacents a la Rambla recorden els mercats que se celebraven i l'activitat gremial en l'època medieval: Argenteria, Mercaders, plaça del Vi, plaça de li Castanyes, etc. Els porxos de la Rambla i les places, les voltes, continuen protegint l'activitat comercial.

Sant Domènec és el primer edifici gòtic construït a Girona. Té unes característiques que s'aniran repetint en l'arquitectura gòtica catalana: sobrietat exterior i grans espais interiors. L'edifici ha estat rehabilitat per acollir la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. A la plaça de Sant Domènec es troba l'edifici renaixentista de Les Àligues.

L'església de Sant Feliu. La planta de l'església és similar a la de molts temples romànics, però va ser rematada amb voltes gòtiques. A les parets laterals del presbiteri hi ha un conjunt únic de sarcòfags paleocristians (s. II-IV). Altres elements d'interès són la capella i el sepulcre de Sant Narcís i el Crist jacent d'Aloi de Montbrai, joia de l'escultura gòtica catalana.

Els Banys Àrabs (c/ Ferran el Catòlic, s/n - 17.004 Girona; tel. 972 21 32 62). L'edifici, d'estil romànic, es va construir al 1194 imitant l'estructura dels banys musulmans (d'aquí ve el nom), amb els típics arcs de ferradura califal: vestuari i sala freda, sala tèbia i sala calenta. En el segle XV l'establiment va ser clausurat i el 1617 es va instal·lar una comunitat de monges clarisses caputxines que els van convertir en rebost, cuina i bugaderia. El segle XIX es va popularitzar el nom de Banys Àrabs. Horaris: Octubre a Març (de 10 a 14 h); Abril a Setembre (de 10 a 19 h). Diumenges i dies festius: de 10 a 14h.

Sant Pere. A partir del segle XI la ciutat va créixer més enllà del límit de les defenses romanes i carolíngies, apareixent barris nous com el de Sant Pere i les viles noves, a la riba del riu Onyar. L'església i el claustre de Sant Pere de Galligants, amb els interessants capitells del creuer i el claustre, i la capella de Sant Nicolau són exemples notables de l'arquitectura romànica.

Plaça de la Independència. El segle XIX es va configurar la reforma urbanística de la ribera esquerra del riu Onyar, la qual va donar lloc a la zona coneguda com Eixample. La plaça de l'Independència i alguns ponts, com el Pont de Pedra o el Pont de Ferro (aquest últim, obra de Gustave Eiffel), es remunten a aquesta època.

QUÈ COMPRAR

- El xuixo, un dolç que es pot adquirir a moltes pastisseries de la ciutat.

- La botifarra dolça, un producte d'origen medieval. Es pot adquirir tendra o curada.

- Els souvenirs locals: samarretes, objectes de decoració diversos, bijuteria, etc. Es poden adquirir a les botigues ubicades en el casc antic, però també en altres zones de la ciutat.

- La terrissa negra, antigament molt popular a la zona. Avui en dia la producció es concentra a Quart, població situada a 5 km de Girona. També es comercialitzen les figures creades per Fidel Aguilar, un escultor de principis del s. XX. Algunes de les seves obres decoren jardins i carrers de la ciutat.

- Els bombons de xocolata inspirats en les llegendes de Girona, com les mosques de Sant Narcís.

- L'artesania en ferro forjat produïda per alguns artesans.

- La pintura, escultura, fotografia i altres formes d'expressió artística que mostren les galeries d'art i sales d'exposició.

- Els objectes produïts pels artesans que cada dissabte instal·len els seus llocs en el pont de Pedra.