Formentera, l'illa que m'ha enamorat

A finals d'agost de 2010, coincidint amb la lluna plena, m'apunto a la proposta del grup de senderisme Mussol, per fer una estada d'una setmana a Formentera.

Faig el viatge amb avió de Barcelona a Eïvissa. Un cop a Eïvissa anem al port, on agafem un ferri. És capvespre i el cel es tenyeix de roig, passem per davant d'unes illes verges amb un petit far. Per fi arribem al port de Sa Savina, ja a l'illa de Formentera, on ens espera el guia de Mussol que ens acompanyarà en la ruta.

Ens porta amb el cotxe als apartaments El Pino d'Es Caló de Sant Agustí des Vedrà. M'agraden, estan situats en un lloc tranquil sota uns pins i amb una piscina. Quan ja hi som tots vint, anem a Can Rafalet, un restaurant amb una terrassa davant la cala, on fan un plat especial de pa amb coses: truita, bacon, pernil, llom, formatge. Es boníssim!!.

De bon matí quan em llevo, sento la remor de l'aigua a la piscina i em venen ganes de banyar me. Ens dirigim al port de Sa Savina per llogar unes bicicletes. Fem un recorregut per Ses Salines i l'Estany Pudent. Durant el trajecte me n'adono que per totes bandes veig el mar. Es bonic estar en una illa!.

Acabem banyant-nos a la platja de Llevant, on més tard fem una paella al bar de Tanga. Em poso les ulleres i em capbusso dins de l'aigua; frueixo dels peixos que neden al meu voltant!. Més tard al capvespre anem anem en direcció a la Mola, però parem al restaurant del Mirador per veure la posta de sol. Tot i que hi ha núvols gaudeixo de la vista de gran part de l'illa i dels tons que va agafant el cel.

Anem a sopar al restaurant Pelayo i fem unes quantes voltes per camins estrets, amb murs de pedra, sembla que anem a la fi del món. Quan arribem trobo molt contrast, està ple de gent i fan molt soroll.

El dia següent em llevo i esmorzo a la terrassa dels apartaments. S'està bé sentint les cigales sota els pins que ens fan ombra protegint-nos del sol. Ens trobem tota la colla per començar a fer l'excursió del camí de Sa Pujada, on trobem unes fites que ens marquen el camí romà que va resseguint la costa amb grans vistes de l'illa.

Al sortir em sento recuperada i amb ganes per a continuar el camí. Observo unes vistes impressionants de l'illa on és veu clarament les dues costes, amb els tons blaus turquesa i maragda característic de les seves aigües. Hi ha una gran quantitat de llangardaixos. A mig del camí ens parem i el guia ens fa fer un exercici energètic visualitzant les males relacions i experiències negatives per treure-les després i llençar-les a l'espadat.

Després anem a dinar a Can Pasqual, un restaurant popular on fan un menú econòmic. Com a novetat provo la greixonera, un pastís típic fet amb púding d'ensaïmada i sucre caramel·litzat. L'he trobat força bo!.

A la tarda marxem en direcció al Pilar de la Mola. Anem primer a veure el molí on van gravar fa més de quaranta anys el videoclip More del grup Pink Floyd. Després anem al far de la Mola, des d'on hi ha bones vistes. Al cap d'una estona ens dirigim al mercat dels hippis, on fan un concert amb tam-tams i guitarres.

Anem a sopar a Can Toni i com a novetat menjo una plat que m'agrada. L'anomenen babaganous i és un puré d'albergínia amb torradetes. Més tard ens dirigim al poble de Sant Ferran, on hi ha gent al carrer prenent la fresca. Entrem a la Fonda Pepe, un local interessant pel seu ambient eclèctic i divertit. Més tard anem a un local on hi ha uns músics i quan sento la caixa de fusta que em recorda als tambors africans em poso a ballar sense parar. M'ho passo molt bé!.

Al matí, quan em desperto, decideixo anar a la cala de Ses Platgetes que tenim a dos cents metres dels apartaments. El mar té un color blau intens. M'estiro dins l'aigua calmada i em deixo acaronar pel sol.

Emprenem la ruta cap a la cala Saona i el guia ens porta a unes coves al costat dret de la cala on hi ha sorra vermellosa. Agafem unes bosses de sorra i la barregem amb aigua fins que es forma el fang. Ens l'escampem per tot el cos i les parts que no ens arriben ens ajudem els uns als altres. Quan ja estem tots enfangats, comencem a fer postures i crits salvatges. Quin goig aquesta teràpia de connexió amb la terra!. Un cop el fang ja està sec ens posem a l'aigua i el color blau maragda es transforma en color de gos com fuig o caca d'ànec.

Després de dinar em poso a escriure a la terrassa, s'està tranquil sota l'ombra dels pins. Va bé tenir estones per descansar i fer cadascú el que li ve de gust. Això són vacances!. Més tard marxem en direcció a l'Estany d'es Peix, fins a Can Marroig. Des d'allà baixem fins a la cova d'Es Moro, on veiem la posta de sol.

Anem al Blue Bar a sopar. És un bar arran del mar, a la platja de Migjorn. És tot blau i hi ha unes passarel·les de fusta per anar a la platja. Llavors surto fins a la platja i em poso a meditar, mirant la lluna com es reflecteix al mar. Quan marxem comença la gresca de la nit. Està molt ple de jovent, és un dels llocs de més ambient de l'illa!.

Al matí següent, un cop ens hem despertat, marxem cap a Migjorn, a la cala d'Es Morts. Passem per davant de l'hotel Riu, un dels més cars de l' illa, amb fantàstiques vistes al mar. Havent dinat anem a Es Pujols a fer una ruta amb caiacs. Dirigits per un monitor fem un recorregut de 7 km al costat dels penya-segats, visitant diferents coves. En una d'elles ens proposa que baixem i nedem fins arribar al fons. Hi ha un moment de caos, està fosc i no es veu res; fa una mica d' impressió.

Quan finalment entrem al fons de la cova, el monitor ens ensenya unes petxines que estan fossilitzades. Llavors ens explica que la planta marina de posidònia que veiem per les platges té cent mil anys d'antiguitat i és essencial per la conservació dels ecosistemes marins i la regeneració de les platges. Entre Eïvissa i Formentera hi ha la superfície de posidònia més gran del mar Mediterrani, amb uns 700 km2.

Continuem la ruta fins a la cala Baster. Allà hi ha varies coves on hi guarden barques. Primer ens ha costat agafar el ritme, però finalment l'hem anat trobant. Durant el trajecte en vaixell em deixo portar per la imaginació observant el mar i els penya-segats. A la tornada parem a l'estany del Peix. Ja és capvespre i es pon el sol.

L'endemà, uns quants de la colla ens llevem aviat per anar a la platja. L'aigua està molt moguda i no ens banyem, però passem una estona agradable. Una bona manera de començar el dia!. Ells decideixen anar a esmorzar a Can Rafalet, però jo vaig a passejar fins una platja en la que hi ha un bar anomenat Amor y Odio.

Més tard ens trobem tota la colla per anar a la platja de Ses Illetes. Comencem a caminar per un camí amb el mar a cada costat; a la dreta la platja de Llevant, amb forces onades, i a l'esquerra Ses Illetes, on les aigües estan tranquil·les. Es sorprenent veure com amb tan poca separació de terra hi ha tanta diferència en respecte al mar. Al costat del camí hi ha unes fites fetes amb pedres que representen símbols de gratitud a la natura. Uns quants ens animem a fer-ne una d'agraïment per aquests dies.

Finalment arribem a davant de l'illa d'Espalmador. L'aigua està moguda i no veiem clar travessar a l'altre banda. Es un lloc perillós ja que hi han mort varies persones. Llavors anem a buscar un lloc per banyar-nos on podem triar aigua tranqui-la o moguda. Decideixo banyar-me a la part tranquil·la, però després vaig a meditar a l'altre banda mirant el mar brau.

A la tarda anem cap al Far Des Cap de Barbaria a veure la posta de sol. Està situat a l'altra banda de l'illa. Passem per una carretera estreta enmig de pins. És un paisatge diferent del que hem conegut fins ara. Em recorda la pel·lícula de Lucía y el sexo. Just quan HI arribem baixem per un forat que va a parar a una cova, on es veu un espadat. Em fa tanta impressió veure la gent que passa al costat que se'm fa un buit a l'estòmac. Al cap d' una estona pugem i anem a veure la posta de sol. S'ha anat fent fosc l'única claror que tenim és la del far.

Després de preparar les maletes per marxar anem a Escaló, on fan una festa Major. Hi ha un conjunt de músics a l'esplanada del costat de la cala. M'agrada sentir la música mentre les ones piquen contra les roques. Aquest és l'avantatge d'estar en una illa, on pots gaudir sempre del mar. Llavors caminem una bona estona sota la llum de la lluna fins que arribem a la pizzeria Acapulco i sopem. Quan ja hem acabat anem altre cop a la festa. Hi ha molt ambient de gent ballant, quasi que no es pot passar.

Com que demà ja marxo de Formentera decideixo passejar tranquil·lament pel costat de la platja mentre em vaig acomiadant d' aquesta l'illa. Formentera m'ha enamorat!.