En aquest viatge que vam fer l'agost de l'any 1989, ja molt llunyà en el temps, l'objectiu últim era fer una ruta per Escòcia.
El pressupost econòmic que teníem per al viatge era força baix (llavors érem joves estudiants). Cal tenir en compta, a més, que llavors no hi havia vols de baix cost i el preu dels vols regulars s'escapava del nostre pressupost.
I el nivell de vida a Gran Bretanya, i a Escòcia en particular, era molt car per a nosaltres ja que havíem de canviar pessetes a lliures esterlines i la taxa de canvi en aquelles dates era sagnant per a la nostra butxaca.
Així que vam optar per fer aquest llarg viatge en tren, aprofitant els avantatges de la targeta InterRail, la qual ens permetia agafar quasi qualsevol tren a Catalunya, França i la Gran Bretanya pagant una tarifa plana.
Aquest llarg periple en tren fins a Escòcia tingué el seu origen en la ciutat de Girona i va incloure també escales a les ciutats de París i Londres, la qual cosa ens va permetre dividir aquest llarg viatge en etapes més suportables i alhora visitar aquestes sempre interessants ciutats. Per tenir una idea aproximada de la distància, val a dir que entre les ciutats de Girona i Inverness, la capital de les terres altes d'Escòcia, hi ha un mínim de 2.500 km.
La nostra primera escala en terres escoceses fou la ciutat de Glasgow i la darrera fou la ciutat d'Edimburg.
El fet de viatjar quasi exclusivament amb transport públic en la nostra ruta per Escòcia limitava bastant l'abast dels llocs que podíem visitar, ja que Escòcia està farcit de llocs remots i molt poc habitats als que no arriba el transport públic o la seva escassa freqüència el fa impracticable.
No ens ha estat possible, per manca de temps, escriure el relat complet d'aquest viatge, pel que us emplacem a llegir altres relats i/o consells de viatge a Escòcia (i Gran Bretanya en general) publicats en aquest web.
De l'1 al 19 d'agost de 1989.
La nostra ruta per Escòcia pròpiament dita s'inicià a la ciutat de Glasgow. Des d'aquí vam fer una ruta circular que ens va portar fins als voltants dels llacs Lommond i Katrine.
Després vam continuar cap al nord-oest, via Fort William, fins arribar a l'illa d'Skye, la més gran i septentrional de les illes anomenades Hèbrides Interiors.
Després de recórrer Skye de sud a nord (arribant a Kilmaluag, el seu extrem nord) tornem a l'illa principal per a continuar viatge fins a Inverness.
A Inverness vam contractar un tour que ens va permetre fer la volta sencera a l'enorme llac Ness, arribant a Fort Augustus, i visitar els seus racons més emblemàtics.
Des d'Inverness vam posar rumb cap al sud, per a finalitzar el nostre periple per Escòcia a la seva capital, Edinburg, coincidint amb les dates del seu arxi-famós festival internacional.
En les dates del viatge que aquí descrivim, en el ja llunyà any 1989, encara no hi havia vols de baix cost i els vols regulars en les companyies aèries de llavors no eren gens assequibles.
Així doncs, tenint en compte el nostre escàs pressupost i el tipus de viatge que volíem fer, la millor alternativa de transport que teníem era el tren, ja que per edat podíem aprofitar el gran avantatge econòmic que suposava disposar d'un passi InterRail d'un mes que ens permetia agafar un nombre il·limitat de trens en el nostre viatge per Espanya, França, Anglaterra i Escòcia.
Per tant, sempre que ens fou possible vam utilitzar el ferrocarril per a desplaçar-nos. Però també vam llogar un cotxe a Glasgow per a poder fer una ruta circular fins als llacs Lommond i Katrine.
A Inverness també vam haver de recórrer al transport privat per a visitar el llac Ness i aturar-nos allà on vulguéssim. I a l'illa d'Skye ens vam moure usant els autobusos públics i també en bicicleta.
I per últim, esmentar els trajectes que vam fer en ferri: de Mallaig a Armadale per a saltar a l'illa d'Skye, de Kyleakin a Kyle of Lochalsh per a retornar a l'illa principal, i de Calais a Dover (i viceversa) per a salvar el Canal de la Mànega entre França i l'illa de la Gran Bretanya.
Durant la nostra estada per terres escoceses ens vam allotjar principalment en cases particulars sota la fórmula de Bed & Breakfast i que contractàvem in situ a través de les oficines de turisme de cada població (sí, encara no hi havia internet). Però també vam fer nit en albergs juvenils o en una residència d'estudiants de la Universitat d'Edinburg.