Relat d'un viatge de sis dies a Berlín i Potsdam

L'avió sortia de l'aeroport de Barcelona/El Prat a les 10:30. Quan vam arribar, vam anar directes a esmorzar una mica i després ja vam entrar a la zona d'embarcament.

El trajecte perfecte, el pilot va enlairar i aterrar l'avió suaument. I els hostessos i hostesses de vol van ser educats i discrets.

A les 13:05 aterràvem a l'aeroport de Schönefeld. Tinc entès que a Berlín hi ha dos aeroports: el d'Schönefeld, situat a 19 km del centre de Berlín, i el de Tegel, a només 6 km.

Un cop vam aterrar, no ens podíem creure el fred que feia: 17 graus!. Havia mirat les temperatures i pensava que serien més altes. Suposo que va ser, més que res, el contrast entre Catalunya i Berlín.

Després del control vam sortir i mirar a veure si trobàvem al senyor amb el cartellet amb el nostre nom que ens portaria a l'hotel.

Nosaltres ens vam haver d'esperar uns 20 minuts al senyor, però mentre, vaig anar a un taulell on et donaven informació.

Em van parlar de les diferents opcions de transport i vaig optar per l'abonament. També volia un mapa, però ja em vaig imaginar que l'hauria de pagar.

No obstant, aquell noi me'n va regalar un, que era clar i extens.

Tot just després de comprar els abonaments, va arribar el conductor que ens portaria al Berlín Marriott Hotel, de 5 estrelles!, i a sobre, situat al cor de la ciutat.

Al centre de Berlín hi ha un gran parc, Tiergarten, doncs l'hotel està just sota, a l'est a baix tocant al parc, a la Potsdamer Platz.

Hi havia dos llits de matrimoni i l'habitació era enorme. El bany també molt bé. Hi havia una nevereta plena de productes, però no vam tocar res. Hi posava que si un dels productes estava fora del seu lloc només 15 segons, es carregaria directament l'import del producte en el dipòsit de 250 € que vam haver de deixar, per mitjà de tarjeta de crèdit, a recepció. Als pocs dies de tornar a Catalunya, ens van tornar l'import del dipòsit.

Un cop arribats a l'hotel vam endreçar les coses en un plis plas i vam menjar els entepans en la mateixa habitació. Això ens va fer guanyar temps, ja que no teníem ni idea d'on anar a dinar. Quan vam acabar eren les 15:30 i què podíem fer ara?.

Sempre penso que una cosa que està bé és pujar a alguna torre o edifici alt i així situar-te. Havia tret entrades per a la torre de TV, però no em vaig voler aventurar a treure-les per aquella tarda per si hi havia retards o imprevistos. Menys mal que tenia un pla B.

Ruta 1: Berlín essencial en autobús

Havia llegit en varis llocs, però també a la mini guia, que hi havia el bus 100 o 200 que feien un recorregut en el que podies veure molts dels llocs importants. De fet, deien que el bus turístic feia una ruta molt similar. Doncs això vam fer.

Per anar a la parada de bus, vam decidir agafar el metro a la mateixa Potsdamer Platz on hi ha vàries boques de metro. Ara no recordo ben bé com funciona, però és fàcil.

Crec recordar que hi ha dos xarxes ferroviàries separades molt importants la U i la S (U-Bahn i S-Bahn), però els bitllets serveixen per les duess. Depenent on vols anar agafes una o l'altra. A fora de les boques de metro se veu una gran U o una S.

Els trens van per sota, però molts cops també per dalt. Només se baixa un nivell en la gran majoria. S'ha de pensar que Berlín és una ciutat edificada sobre terrenys molt pantanosos i és per això que no hi ha pàrquings soterranis. Crec que només n'hi ha un al centre.

Berlín també és una ciutat amb obres a gairebé tots els carrers. Normalment es veuen unes estructures de tubs a cada obra que serveixen per drenar l'aigua i assecar l'àrea on treballen.

Bé, doncs vam baixar per agafar el metro. El primer que has de fer si estàs en la boca de metro correcta, és buscar una màquina de color groc i segellar els bitllets. Un cop ho has fet, ja no cal fer ho més, sinó s'aniria imprimint la data de nou sobre de la vella. Dins del metro no hi ha barreres per passar ni res. Això va ser realment cómode i que no estaria gens malament si ho fessin a Barcelona també.

Un cop a la via correcta, normalment hi ha pantalles on t'informen dels propers trens i els minuts que tarden en arribar. Hom sempre ha de mirar el nom del final de la línia que ha triat, i així saber la via i el tren que has d'agafar. Els trens, acostumen a ser uns de grocs, de no gaire alçada i bastant antiquats, però molt eficients.

La gran majoria disposen de pantalles dintre, on pots veure les diferents parades. Crec recordar que no tenen aire acondicionat. Algun altre cop en vam agafar algun de més modern.

Bé, com he dit abans volíem fer una ruta en bus per tenir una primera impressió de Berlín, així que vam agafar el metro a Potsdamer Platz fins a la parada del zoo (Bahnhof Zoologischer Garten).

Per a fer la ruta en bus hi ha dos autobusos, el 100 i el 200. El bus 200 fa un recorregut una mica més extens (uns 40 minuts), però es recomana només en cas de que el 100 estigui molt saturat.

Vam trobar la parada fàcilment i de seguida va arribar el bus 100. Normalment, tant el bus com el metro passen amb freqüència. Con que vam veure que no anava gaire ple, hi vam pujar.

Aquestos autobusos acostumen a ser de dos pisos, ja que són els més turístics, així que vam anar a dalt per tenir una visió més àmplia.

El recorregut del bus 100 té una durada aproximada de 30 minuts. Comença, tal com he dit, al zoo (davant de l'estació de Zoologischer Garten, Bahnhof Zoo), després travessa el parc central de Tiergarten i acaba en l'Alexanderplatz. Quan arriba al final tothom ha de baixar de l'autobús. Si es vol tornar al lloc d'origen s'ha de comprar un nou tiquet.

Un cop arribats a l'Alexanderplatz vam donar un tomb per la plaça, una de les més animades de Berlín, i que tot i que ara no és atractiva, en el passat fou una de les millors places de la ciutat abans de que, com gairebé tot, fos arrassada durant la Segona Guerra Mundial.

Ruta 6: D'Unter den Linden a Alexanderplat

No tenia previst res, però sort que vaig recordar que a la guia de Cossetània hi havia vàries rutes que surtien de la mateixa plaça. Així que vam fer part de la Ruta 6: d'Unter der Linden a Alexanderplatz, però a l'inversa.

Vam començar la ruta i vam passar per varis llocs que es troben en la mateixa plaça: el Fernsehturm, la torre de televisió de Berlín (serveix de referència per a situar-te quan estàs en altres llocs de la ciutat), la Neptunbrunnen (la font de Neptú), la Marienkirche (kirche vol dir església en alemany) i el Rathaus (l'Ajuntament), però no vam poder entrar perquè ja era massa tard. Aquest edifici està fet de maons vermells i data de mitjans del 1800.

En general, s'ha de procurar visitar els llocs principals abans de les 18:00 hores, excepte alguns museus que els dijous obren fins a les 20:00 hores.

Al costat hi ha un petit parc amb el Marx-Engels Forum, on hi ha dues estàtues dels dos filòsofs i pares del comunisme.

Després vam passar per un laberint de carrers del barri d'en Nicolau. Està restaurat, però aquesta és la zona més antiga i històrica de la ciutat i permet fer-se una idea de com era el Berlín del segle XVII.

El seu principal atractiu és l'esglèsia més antiga de la ciutat, la Nikolaikirke, però no vam poder entrar del tot perquè és un museu i no el volíem visitar. També vam veure la façana de l'Ephraimpalais, d'estil barroc. Tota aquesta última àrea està adoquinada i és realment bonica.

D'allí vam anar cap a Berliner Dome, el lloc de pregària protestant més gran de Berlín i que data de començaments del 1900. Va ser dissenyada com a església central de l'imperi dels Hohenzollern, una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'Edat Mitjana i que van regnar en la ciutat durant 500 anys, fins al 1918 (Guillem de Prúsia...).

Per veure-la s'ha de pagar, sinó simplement veus l'edifici per fora, però realment val la pena entrar-hi. És completament diferent a les esglésies convencionals.

Hi ha una sala enorme coronada per una cúpula també immensa. Després pots accedir a la cúpula, però ho has de fer per mitjà d'unes escales que tenen bastants esglaons. Des d'allí gaudeixes d'unes grans vistes de la ciutat. Al baixar pots visitar la cripta, on hi ha les restes de la dinastia dels Hohenzollem.

Quan vam acabar la visita, encara faltava finalitzar part de la ruta 6 de la guia, però ja era tard i vam decidir agafar el metro i anar a la zona al voltant del nostre hotel.

No sabia on podíem anar a sopar, però al costat mateix de l'hotel hi ha un gran shopping centre anomenat The Mall of Berlin. A la part de sota vam veure que hi havia un Aldi i vam aprofitar per comprar una mica de fruita i alguna cosa per esmorzar.

A l'oferta de l'hotel hi havia l'opció d'esmorzar i només valia 63 € més per persona. No ho vaig voler contractar perquè així ens estalviàvem uns euros i en una pastisseria no ens gastaríem més de 13 € per persona i dia.

Però al dia següent em vaig empenedir i vaig trucar per veure si ho podia contractar. El preu ja no era el mateix, així que ho vam haver de descartar. No obstant, suposo que l'esmorzar hagués sigut massa complert a l'hotel i això per a la nostra dieta no hagués sigut lo millor.

A la part de dalt del centre comercial hi havia llocs per menjar, així que hi vam anar. Hi havia tot de petits establiments per comprar tot tipus de menjar: vietnamita, xinès, indi, etc.

Compraves el menjar on volies i després t'asseies on volies. Jo em vaig comprar menjar indi i els altres un currywurst, franfurt amb curry, el més típic a Berlín. Els hi van posar tallat en trossos. El que jo vaig triar ho vaig trobar boníssim perquè m'encanta el menjar indi.

No obstant, els altres dies vam menjar molt més bé. En general, és fàcil trobar llocs on menjar a bon preu a Berlín. L'únic inconvenient és que uns dies està bé, però al final et cansa el tipus de menjar que tenen. No s'acosta en absolut a la dieta mediterrània nostra.

Un cop vam acabar de sopar, indiscutiblement, vam anar a l'hotel per descansar després del vaibé de tot el dia.

El primer que vam fer després d'esmorzar, va ser dirigir-nos cap a la Porta de Brandenburg, ja que havia concertat un free tour amb Civitatis per a les 10:00 del matí.

Havia llegit que estava a prop, així que vam anar-hi caminant. Vam començar a tirar recte per un carrer, però al cap d'una estona vaig preguntar a un noi i em va dir que havia de tornar per on anava i girar a la esquerra.

Així ho vam fer, però al cap d'una estona vaig tornar a preguntar i em van dir que havia de tornar d'on venia. Quin lio!. També vaig ser tonta perquè hagués pogut utilitzar el Google Maps, però no hi vaig caure en aquell moment.

Total, que al final vam agafar el metro a Potsdamer Platz, per tan sols fer una parada, però en vista de l'enrenou i que anàvem justíssims de temps, va valer la pena. Doncs vam arribar a les 10 en punt. El millor de tot és que només ho teníem a cinc minuts caminant de l'hotel!.

La guia era una valenciana anomenada Sara. Va estar bé, molt dinàmica, l'únic que li va faltar va ser parlar una mica més a poc a poc, ja que hi ha molta informació a assimilar.

No obstant, s'ha de tenir en compte que hi ha moltes coses que ja sabíem, així que suposo ha de fer-ho així, perquè sempre hi ha gent que vol profunditzar més. La noia estava empapada d'història, però és que Berlín és sinònim d'història.

Ruta 5: Al voltant de la Porta de Brandenburg

Vam començar amb una mica d'explicació allí mateix, a la Porta de Brandenburg, el monument més conegut d'Alemanya i que simbolitza el triomf, però al mateix temps, les tragèdies de la nació.

La Porta de Brandenburg va ser construïda a finals del 1700 i era la porta d'accés a la ciutat de Branderburg. La va encarregar un rei con un símbol de la pau, i el disseny està basat en els Propileus, l'entrada a l'Acrópolis d'Atenes.

Napoleó, després de derrotar a Prússia al 1805, es va endur la quàdriga que corona el monument a París, fins que va perdre a la batalla de Waterloo, l'any 1814. Quan es va construir el Mur, l'any 1961, va quedar en terra de ningú fins al 1989.

Des de llavors és el símbol de la unificació alemanya i serveix d'escenari d'esdeveniments importants, com la festa de Cap d'Any.

La porta es troba situada en la Pariser Platz, on hi ha l'ambaixada francesa (Französische Botsschaft), el museu The Kennedys, l'ambaixada d'Estats Units, el DZ Bank (dissenyat per Frank Gehry al 2000; aconsellen entrar i treure el cap) i l'Hotel Adlon.

L'Hotel Adlon és un dels hotels amb més prestigi de la ciutat, on les personalitats i celebrities acostumen a allotjar-se. És coneguda la imatge de Michael Jackson quan va treure per la finestra a un dels seus fills, per encara no sabem quin propòsit. L'edifici actual és una rèplica construida l'any 1997 del que hi havia abans de la Segona Guerra Mundial.

Després vam passar pel Memorial de l'Holocaust, un camp immens al centre de Berlín amb 2.700 monòlits de pedra de color gris fosc dedicat als jueus assassinats per la dictadura de Hitler. És un lloc per reflexionar sobre l'extermini i les seves víctimes.

No hi ha cap pintada degut a la capa de pintura que porten. Crec recordar que la Sara va dir que precisament aquesta pintura està feta per la mateixa empresa a la que es va encarregar el gas per exterminar als jueus. I perquè 2.700 monòlits?. La Sara va anomenar vàries versions.

L'accés al lloc és gratuït i està obert les 24 hores. La proposta de la seva construcció va crear controvèrsia, així que no es va dur a terme fins l'any 2004.

Després vam anar a un lloc on antigament hi havia estat la Neue Reichskanzlei, la Nova Cancelleria de Hitler. Ara hi ha blocs de pisos socialistes dels anys 80. Aquí també es trobava al búnquer de Hitler, on hi va viure les últimes setmanes de la guerra i on va suïcidar-se juntament amb Eva Brown el 30 d'abril de 1945.

Allí ara no hi ha res. Crec recordar que la Sara ens va dir que quan van trobar els cossos morts de Hitler i Eva Brown els van cremar allí fora, però que ara és un lloc on hi fan pipí els gossos.

D'allí ens vam dirigir a veure part del mur que està al costat de la Topographie des Terrors que mostra els soterranis de tortura originals, entre els carrers Niederkirchnerstrabe i Wilhelmstrabe i que ara estan al descobert. Aquests soterranis eren de la SS, les forces de seguretat més lleials i brutals de Hitler, que tenien aquí la seu central de Berlín. No hi vam entrar.

Abans de continuar, vam fer una petita parada en un bar per descansar i on la Sara ens va oferir altres tours per fer durant les nostres vacances.

Tot un muntatge, però nosaltres sempre hem trobat els tours molt atractius, així que en van concertar dos més.

Ruta 10: Checkpoint Charlie

Ara tocava anar al Checkpoint Charlie, un lloc que va adquirir fama internacional perquè durant molts anys fou l'únic pas fronterer dels aliats (anglesos, francesos i americans) per on els soldats de l'oest i els estrangers podien entrar al Berlín Oriental.

L'agost del 1961 es va establir com un dels punts controlats pels nord-americans entre els dos Berlins.

A cada un se li va posar un nom d'una lletra de l'alfabet fonètic de l'OTAN: Alpha era el punt de controls de Helmstedl, Bravo era el de Berlin-Drelinder i Charlie era el punt de control de dins de la ciutat.

Els alemanys no podien accedir a Checkpoint Charlie i durant quatre dècades, aquest pas fronterer entre l'est i l'oest, va simbolitzar el conflicte entre les potències occidentals i soviètiques més que cap altre lloc d'Europa.

El pas que hi ha ara és una rèplica i la zona està plena de turistes que fan fotografies al punt de control i als falsos soldats.

Una de les víctimes més famoses en aquest lloc va ser Peter Fecther, de 18 anys, que gairebé va aconseguir travessar a l'oest el 17 d'agost de 1962. Un guàrdia el va disparar i el deixà dessagnar-se durant hores fins a morir en terra de ningú, entre l'est i l'oest. Tot i les protestes de veïns del Berlín Occidental, ni els soldats aliats ni la policia occidental van intervenir, ja que hauria estat una violació del territori de l'Alemanya Oriental. Finalment, els guàrdies fronterers orientals van recollir el cos. Ara hi ha el Memorial Peter Fechter.

Després vam estar mirant un mural que hi havia en una façana a la Platz des Volksaufstandes von 1953. Aquesta plaça conmemora l'aixecament d'obreres contra el règim de l'ex República Democràtica Alemanya l'any 1953. Hi ha murals i recordatoris de l'aixecament i la repressió. La majoria de murals comunistes representen homes i dones feliços. També porten roba d'estiu.

Ruta 9: Friedrichstrasse i Gendarmenmarkt

Després, partint de la parada de metro de Friedrichstrasse, vam anar fins a Gendarmenmarkt, una de les places més belles de Berlín. El seu nom prové de la paraula francesa “gendarmes”, ja que durant la dècada de 1770 els quarters de la policia es trobaven en aquesta plaça .

La plaça es va restaurà gairebé completament després que quedés pràcticament destruïda durant la Segona Guerra Mundial.

Allí es troben diversos edificis, com per exemple l'icònic Konzerthaus, el teatre nacional de l'antiga Prússia i que ara és una sala de concerts.

També s'hi troben dues esglésies idèntiques, la Französischer Dom (catedral francesa construïda per hugonots) i la Deutscher Dom (la catedral alemanya).

Ambdues són de principis del s. XVIII i s'hi van afegir les cúpules el 1785. Totes dos acullen museus i exposicions.

Al costat, hi ha la botiga Fassbender & Rauch, on venen xocolata i que ens va recomanar la Sara, i les Galeries Lafayette, però ho vam deixar per un altre dia perquè havíem de continuar el tour.

Ja quedava poc per acabar el tour, però encara faltava visitar Bebellaplatz, on hi ha l'Alte Bibliothek, l'Staatsoper i St. Hedwgskathedrale.

L'Alte Bibliothek és un edifici d'estil barroc que acull la biblioteca històrica de la ciutat. La curvatura de l'edifici ha fet que se l'anomeni la calaixera. Abans de la 2GM s'hi van cremar molts llibres i a la plaça es pot veure al terra una finestra de vidre on s'hi veu unes estanteries buides que representen els llibres que es van cremar.

Al mig de l'avinguda Unter den Linden hi ha l'estàtua de bronze de Frederic el Gran, rei de Prúsia. La llegenda diu que el règim de l'Alemanya de l‘est va girar l'estàtua perquè Frederic mirés cap a l'est, però les dades històriques mostren que sempre ha cavalcat per l'avinguda en aquesta direcció.

A prop de l'estàtua hi ha el Forum Fridericianum, un bonic conjunt d'edificis d'estil barroc i neoclàssic que envolten Bebelplatz.

La catedral de Santa Eduvigis, allí mateix, té una forma estranya i és el principal lloc de culte dels catòlics.

En direcció a Alexanderplatz s'hi troba la Hunmboldt-Universität, un dels centres educatius de més prestigi del país. Fundada al 1810 però que va quedar en segon pla durant el nazisme. Molts dels escriptors censurats pels nazis hi estudiaven o hi impartien classes. Durant les quatre dècades de socialisme que el seguiren, grans intel·lectuals com Hegel, Einstein o Marx van deixar empremta a la universitat.

L'han convertit en la institució educativa alemanya amb més guanyadors del Nobel, 30 fins ara. S'hi pot entrar al vestíbul per veure les parets de marbre vermell fosc, aprofitat de les ruïnes de la Nova Cancelleria. Per accedir-hi, hi ha dues grans portes que s'obren automàticament. A fora també hi ha parades de llibres de segona mà.

Seguint en direcció Alexanderplatz, al costat, hi ha la Neue Wache, un petit edifici que recorda un temple per les columnes i el pòrtic senzill. Abans era una caserna de sentinelles, però ara és el principal memorial del país en record de les víctimes de la guerra i la tirania. A dins hi ha una rèplica d'una Pietà. Damunt seu hi ha un orifici gran i, nevi o plogui, l'estàtua es mulla, volent simbolitzar la misèria de la guerra.

I aquest va ser el final del tour. A la pàgina de Civitatis posava que s'acostumava a donar una propina als guies de 10 € per persona i que els menors d'edat no paguen.

Quan vam acabar, crec que al voltant de les 14:00 hores, li vaig preguntar a la Sara algun lloc per dinar i ens va recomanar tres llocs.

Ja que estàvem a prop d'un d'ells, ens vam dirigir a Alexanderplatz. El lloc es diu Lemke am Alex. Queda a la mateixa plaça, però un pel amagat, cosa que fa que els turistes ni el vegin. Vam demanar Spaetzler i currywursts. Tot molt bó i el preu normal. Quan demanes aigua gairebé sempre et serveixen aigua de l'aixeta, però val la pena demanar-la directament (tap water) i així t'estalvies uns diners.

Bé, després de descansar una mica, només vam caminar dos minuts per poder pujar a la Berliner Fernsehturm, la torre de televisió, ja que teníem entrades per a les 15:30. Realment no val la pena el preu que es paga si hom ja ha pujat a la Berliner Dome, però les vistes són millors.

Jo personalment estava cansada i se'm tancaven els ulls. Així que un cop vam acabar, vam anar a l'hotel a descansar una horeta.

Després vam anar caminant a la Porta de Brandenburg i d'allí vam anar tirant per acabar la ruta número 6, que havíem començat el dia anterior, seguint l'avinguda Unter den Linden. Vam passar pel Komische Oper Berlin, el Deutsche Guggenheim Berlin. I després ja vam anar cap a les galeries Lafayette per veure la immensa cúpula interior que no té res a veure amb la de París.

També vam entrar a la xocolateria que ens va dir la Sara i vam comprar uns quants bombons que no van durar res. Dins de la botiga hi ha monuments significatius de Berlín fets de xocolata. Aprofito per dir que a Berlín hi ha molts llocs on un es pot asseure per menjar. Acostumen a ser taules fora dels establiments.

Aquell dia vam sortir una estona per veure la Brandenburg Tor il·luminada. I també ens vam atansar al Reichtag (el parlament alemany amb la cúpula de Norman Foster), el Sony Centre (un centre on hi ha cinemes, restaurants, etc, just al costat de Potsdamer Platz).

Al costat del Reichtag hi ha el riu Spree i hi vam veure una gran pantalla i tot de gent mirant el que feien sobre el govern o parlament alemany.

Després d'un dia dur, ja tocava anar a dormir per estar radiants al dia següent.

Ruta 13: Friedrichshain

Passades les 9 hores del matí vam sortir de l'hotel per començar la ruta número 13, Friedrichshain, de la mini guia de Cossetània Edicions. Friedrichshain és un dels districtes amb més esdeveniments de Berlín.

Vam anar seguint gran part de Karl Marx Allee des d'Alexanderplatz durant 2 kilòmetres i mig.

Aprofito per dir que a tots els llocs que vam visitar no hi havia molt trànsit, per no dir, gairebé gens. Només algun cop en vam veure una mica més.

S'ha de tenir en compte també que en aquesta zona no hi ha pàrquings soterranis i això fa que venir aquí en cotxe sigui un problema.

En l'avinguda Karl Marx Allee es poden veure façanes d'estil estalinista que s'han restaurat magníficament.

Aquesta avinguda es va establir durant la dècada dels anys cinquanta del segle XX amb la finalitat de reflectir la proesa del règim socialista de convertir el Berlín Oriental en un aparador de l'arquitectura moderna.

Durant la ruta ens vam equivocar perquè havíem d'anar fins a Frankfurter Tor, però vam girar abans d'arribar.

Vam tirar a la dreta per Strasse der Parisier Kommune cap al sud. D'allí ja vam anar directes al lloc anomenat East Side Gallery, on hi ha el tram més famós de l'antic mur, amb una longitud de 1,2 km. Queda entre Ostbahnhof i el pont d'Oberbaumbrücke.

Des d'allí es veu el Mercedes-Benz Arena Berlin, el qual és un reflex de la regeneració de l'urbanisme de la zona. La zona és bonica a l'estar al costat del riu, però les obres ho espatllen una mica.

Con que era aviat, no vam trobar grans multituds i vam poder fer-nos la foto oficial al costat d'un dels murals més icònics de l'artista Dimitri Vrúbel: el del líder de la Unió Soviètica, Leonid Brezhnev, i el president de la República Democràtica Alemanya, Erich Honecker, fent-se un petó de cargol. El mural reprodueix una fotografia feta al 1979 durant la commemoració del 30 aniversari de la extingida República Democràtica Alemanya (RDA).

Actualment, sota el dibuix hi ha una frase en alemany que diu: “Mein Gott, hift mir, diese tödliche Liebbe zu überleben” que vol dir: “Déu meu, ajuda'm a sobreviure a aquest amor mortal”.

Hi havia una mica de gent, però no sé com ho vam fer que ens vam colar. Allí s'ha de vigilar perquè hi havia unes noies que paraven als turistes per recollir firmes i de sobte vam veure que una va començar a insistir a un noi xinès o japonès que li signés. Llavors ens vam adonar que segurament eren romaneses i això ho feien per robar. L'home al final se'n va poder escapar gràcies a altres turistes que el vam ajudar.

Vam acabar al pont d'Oberbaumbrücke. Allí mateix a la dreta hi ha el barri de Kreuzberg (la ruta número 11 a la mini guia), però no la vam començar perquè havíem concertat un tour per aquest barri amb Civitatis el dissabte.

Ruta 12: Prenzlauer Berg

Com que no disposàvem de molt temps vam fer aquesta ruta, que era curteta, per la zona de Prenzlauer Berg.

Vam agafar el metro i ens vam dirigir al districte de Prenzlauer Berg, de classe obrera, i que va estar poc afectat durant la guerra, ja que hi havia poca indústria i moltes cases.

Durant una època va atreure intel·lectuals i artistes de l'Alemanya Oriental, sobretot al voltant de Kollwitzplatz i cafeteries locals com el Westphal, ara un restaurant (en Kollwitzstrasse nº 64), que eren un punt de trobada per a intel·lectuals dissidents.

Desprès de la caiguda del Mur, els apartaments barats van atraure un nou grup de bohemis i es va convertir en el centre de la creativitat.

Ara aquest barri és luxós i molt popular entre la gent de 20 a 40 anys, sobretot amb famílies joves i elegants.

La ruta la vam començar a Senefelder Platz, nom de l'inventor de la litografia. L'arquitectura d'aquí, amb edificis de 5 o 6 pisos, és molt típica del districte.

Aquestes cases fa uns 200 anys estaven plenes de famílies obreres que sovint ocupaven una sola habitació sense aigua corrent i compartien lavabos comunitaris.

A l'època eren típics els lavabos púbics i a la plaça hi ha un dels millors exemples, ara el Café Achteck, o Cafeteria Octogonal, tal com l'anomenen els berlinesos.

D'allí vam anar caminant per Schönhauser Allee i vam passar per Jüdischer Friedhof, un cementiri jueu fundat al 1827. Hi ha enterrades figures destacades jueves alemanyes. Estava obert, així que hi vam entrar.

Després vam continuar per l'avinguda i vam girar a la dreta per Wörther Strasse per arribar a la plaça principal, Kollwitzplatz, que porta el nom de Käthe Kollwitz (1867-1945), una de les pintores i escultores més famoses d'Alemanya, amb una forta consciència social, que representava temes com els horrors de la guerra i la dura realitat de la vida obrera. Va viure en aquest barri fins als 1940. Hi ha una escultura seva a la plaça anomenada Amor maternal.

L'ambient, tant de la plaça Kollwitzplatz com dels seus voltants, especialment carrers com Wörtherstrasse, Knaackstrasse i Kollwitzstrasse, val, sens dubte, la pena veure'l. També és una zona popular de nit.

Abans d'entrar a la plaça es pot veure la torre d'aigua, de l'any 1877. Molt a prop també hi ha la Synagoge, però nosaltres no la vam veure.

Ja era l'hora de dinar i, per casualitat, vam trobar un restaurant acollidor en el carrer Husemannstrabe. S'anomena Zula Hummus Café. Ens va agradar tant que un altre dia hi vam anar expressament a dinar. Jo vaig demanar un plat que hi havia hummus amb carn picada i mongetes..., els altres una broqueta de pollastre amb vegetals, crec recordar.

Quan vam haver descansat vam continuar pel mateix carrer Husemannstrabe, però ara en sentit contrari a la plaça d'abans. Aquest carrer és un dels més ben preservats de la ciutat, amb unes cases magnífiques del segle XIX, és preciós, sobretot a l'estiu, quan els arbres grans fan una ombra que s'agraeix. A més, és ple d'antiquaris i cafeteries.

Després vam passar per Sredzkistrasse i Schönhauser Allee i vam entrar al Kulturbrauerei. Allí hi havia l'antiga cerveseria d'Schultheiss, una de les marques de cervesa més famoses a Berlín. Ara hi ha un complex d'art i oci, que acull un cinema, teatres, botigues i bars.

Tot aquest tros recomano que el feu a una altra hora per veure-hi més ambient.

A les 16:15 havíem d'estar al Reichtag, el Parlament Alemany, així que vam agafar el metro i vam anar a descansar una mica a l'hotel.

A l'hora en punt estàvem davant del Reichtag. Els alemanys el que sí que tenen és que són seriosos i tot es fa de forma ordenada, ho tenen tot controlat. Va estar molt bé visitar la cúpula tot i que només la vam admirar des de fora i una mica per dins.

Ruta 7: L'illa dels Museus

Al cap de mig hora o tres quarts vam anar a l'Illa dels Museus (Museumsinsel en alemany) per a visitar el Pergamon Museum.

Aquesta zona és molt rica culturalment, i es troba entre situada el riu Spree i el canal Spree, en l'extrem oriental d'Unter den Linden, sense sortir del districte de Mitte.

L'illa està protegida per la Unesco i en ella s'hi troben cinc museus d'importància cultural internacional.

Veníem vorejant el riu Spree per Am Weindendamm i ens vam topar amb Bode Museum, que està a la punta de l'illa.

Vam vorejar-lo per la dreta i just al costat hi ha el Pergamonmuseum, però degut a les obres ens va costar trobar l'entrada.

De fet, vam passar per davant, però con que posava un nom diferent i era una part molt nova ens el vam saltar. Ara no recordo el que deia, però crec que era passat el Bode Museum i part del Pergamonmuseum, girar a l'esquerra i ja hi ha una immensa entrada de pedra blanquinosa i moderna i per allí mateix s'accedeix al Pergamonmuseum i al Neues Museum.

Un cop dins del Pergamonmuseum, vam haver de deixar les motxilles a les guixetes de baix. El museu és gratuït. S'hi portes un bolset petit no hi ha problema. Portàvem les entrades impreses i no vam haver de fer cua.

La part més impressionant és l'altar de Pèrgam i la llegendària porta d'Ixtr per accedir a la ciutat de Babilònia. El complex del temple turc de Pèrgam el va excavar Carl Umann entre els anys 1864 i 1865 amb la cooperació del govern turc i el van moure, pedra a pedra, fins a aquest museu, que es va construir especialment per acollir-lo. El fris que mostra la batalla entre els deus grecs i els gegants és una de les obres mestres de l'art hel·lènic.

A les ales del voltant de la sala central es poden veure altres peces clàssiques. La col·lecció de l'antic Orient Pròxim és igual d'impressionant, no només per la porta d'Ishtar de Babilònia, sinó per la façana del palau del desert de Mshatta (Jordània), la cúpula de l'Alhambra de Granada i també les mostres d'Art Islàmic.

Estàvem cansats, així que en una horeta el vam veure. Les obres que acabo d'esmentar són impressionants i no sé si mai abans n'havia vist de tan espectaculars en un museu, però la resta de peces desmilloren molt al seu costat. També s'ha de tenir en compte que encara estan fent obres en una part del museu.

Quan vam sortir del museu vam anar caminant per l'illa i ens vam atansar a Monbijou Park. Al darrera hi ha la via del tren i sota hi ha xiringuitos. Hi havia tot de gent asseguda a la vora del riu, escoltant música, menjant o prenent alguna cosa i gaudint de l'espectacular vista de la Berliner Dome.

Així que no podíem ser menys. Vam asseure'ns en un establiment que es deia Ampelmann i vam menjar una pizza i fer una cervesa. Va ser inoblidable i 100% recomanable.

Després ja vam anar a l'hotel i a dormir per a carregar bateries per al dia següent.

Ruta 14: Potsdam

Avui tocava la visita a Potsdam, així que cap allà les 9:30 vam sortir de l'hotel i vam anar caminant cap a Brandenburg Tor. El nostre guia fou Rodrigo, que ho va fer molt bé. Calmat i clar.

Potsdam es una ciutat petita que es troba a 30 km de Berlín. Són quaranta minuts en tren, així que vam agafar el metro per anar fins a l'estació de tren Berlin Hauptbahnhof.

Com que nosaltres només teníem les zones A i B incloses en l'abonament, vam comprar dos dies abans tres extensions (una per a cada un) per poder anar fins a Potsdam.

Potsdam va començar com una ciutat de guarnició militar, però anys més tard es va convertir en la residència principal de la reialesa prussiana. Ara és la capital de l'estat de Brandenburg.

El més important a veure a Potsdam és el palau Sanssouci i els seus jardins, que va fer contruir Frederic el Gran (1712-1786). El parc sencer està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

La ciutat també té un centre atractiu, ple d'edificis del segle XVIII, on hi ha un barri que es va construir per acollir als colonitzadors holandesos.

Quan vam arribar a l'estació de tren de Potsdam vam anar caminant fins a Alter Markt i la seva església neoclàssica Nikolaikirche. La cúpula de la catedral recorda notablement la de la catedral de St. Paul de Londres.

A l'altre costat del riu Havel hi ha l'ajuntament barroc, finalitzat l'any 1754. El nucli antic és ple de cases adossades barroques. El barri holandès, que es va contruir entre 1734 i 1741 per als colonitzadors holandesos, és preciós.

La ciutat té tres portes històriques: la Brandenburger Tor, la Jäger Tor (1773) i la Nauener Tor (1755). La primera d'elles és troba al final del carrer Brandenburg Str.

El guia va deixar-nos aproximadament 35 minuts per donar un tomb pel carrer i nosaltres vam aprofitar per a menjar alguna cosa. Ja tenim experiència amb els tours i val més estar preparat.

El guia va dir que no teníem gaire temps, així que li vam preguntar i ens va recomanar un lloc ón venien entrepans. Boníssims!. Vam menjar uns entrepans amb brie i confitura... Estava en el carrer Charlottenstrasse, just al costat del McDonald's. És un supermercat, però no recordo el nom. A l'entrada del súper hi ha una mena de cafeteria on venen els entrepans.

Després vam girar a la dreta per endinsar-nos a l'àrea de Sanssouci. Vam entrar per una part on hi havia una mena de claustre. El complex es va construir entre els segle XVIII i XIX i és ple de palaus, pavellons, fonts i temples. Es pot gaudir del parc sense pagar.

A Frederic el Gran no li agradava el palau reial de Berlín, de manera que va fer que el construïssin de Sanssouci.

El palau principal només té un pis. Adjacent al palau es troba la Bildergalerie, dissenyada per acollir la col·lecció de pintura de Frederic, amb obres de mestres com Caravaggio o Rubens. És el primer edifici construït a Alemanya específicament per a un museu.

També hi ha les Neue Kammern (noves cambres) i una orangerie. Una mica més apartat hi ha el pavelló xinès. El jardí està coronat pel Neues Palais.

De tornada a Berlín vam tardar menys amb el tren, ja que n'hi ha que només tarden 10 minuts. Vam parar a l'estació de Zoologischer Garten, cosa que ens va anar molt bé per a poder començar la ruta 2.

Ruta 2: Charlottenburg

Aquesta ruta 2 et porta al districte de Charlottenburg que antigament era el cor del Berlín Occidental.

Debien ser les tres i una mica més de la tarde i va començar a ploure. Vam estar de sort i només vam esperar 5 minuts a que passés.

Primer vam anar a la plaça Breitscheid on hi ha uns edificis alts. Hi ha una font de granit de la dècada de 1980. Allí també hi ha el campanar en ruïnes de l'esglèsia Kaiser-Wilhelm Gedächtniskirche. És d'estil neogòtic i fou bombardejada el 1943. Ara només queda el campanar i les ruïnes, que no es van retirar, ja que els berlinesos van votar conservar-les per recordar la guerra. És molt interessant entrar-hi perquè no és el que sembla.

Al costat del campanar hi ha una església dels anys seixanta. L'edifici de fora és bastant lleig, en la meva opinió, però la llum blava de dintre, és preciosa, tot i que nosaltres ho vam veure un dia tapat. Diuen que a la tarda hi ha la millor llum.

Després vam entrar a l'Europa-Center, un edifici alt coronat per una estrella giratòria del fabricant de cotxes Mercedes. Tot i que l'edifici és veu antic, és encara un símbol de la ciutat occidental que va reviure durant la dècada de 1960 davant de l'Alemanya de l'Est, socialista.

A dins hi ha botigues, però, el millor és el rellotge que hi ha a la planta baixa, on es veu fluir el temps, que mostra l'hora mitjançant líquids acolorits amb neó. També hi ha una mena de font al costat d'una de les cafeteries. Si es surt per les portes de Tauentzienstrassehi ha un tros de Mur exposat, però no val gaire la pena.

Després vam caminar per Tauentzienstrasse, on hi ha una enorme escultura de metall que està formada per dues baules trencades que simbolitzen la divisió de la ciutat.

En general és una zona comercial. Al final d'aquest carrer només hi ha una plaça plena de gratacels dels anys setanta. Només queda intacta l'estació de Wittenbergplatz, de principis del segle XX, d'estil neoclàssic, i molt maca amb els seus rètols antics i les taquilles.

Al costat hi ha Kaufhaus des Westens, el KaDeWe de set pisos i el centre comercial més gran d'Europa. Després de patir greus destrosses durant la 2GM, va tornar a obrir l'any 1950. La millor planta és la de dalt de tot, la secció d'alimentació. Hi havia un bar on feien hamburgueses, que semblaven realment delicioses.

Després vam tornar per on havíem vingut fins arribar al carrer Kurfürstendamm, anomenat Ku'damm que és molt més fàcil.

I després vam recórrer el carrer Fasanenstrasse per veure les seves mansions. Un cop vist ens vam tornar a endinsar al carrer d'abans. Allí vam trobar el Bristol Hotel Kempinski, punt de trobada de l'alta societat als anys cinquanta i seixanta.

Davant hi ha el Jüdisches Gemeindehaus, un centre de la comunitat jueva de Berlín. A l'entrada només queda un arc de la sinagoga original. Va arribar a ser el temple jueu més gran d'Alemanya, però va ser brutalment saquejada el 9 de novembre de 1938, durant la Nit dels Vidres Trencats, el famós atac a les institucions i botigues dels jueus orquestrat pels nazis.

Seguint pel carrer es troba The Story of Berlin, una exposició multimèdia sobre la història de la ciutat. Sota hi ha un enorme búnquer nuclear construït als anys 70, amb capacitat per a unes 3.500 persones. Això no ho vam poder veure perquè estava tancat.

Si continues per l'avinguda, et trobes botigues de moda elegant. Després del carrer Bielbtreustrasse hi ha Bier's Kudamm 195 on diuen que preparen el millor currywurst, però no hi vam entrar.

També vam girar al carrer Bleibtreustrasse, on hi ha molts edificis intactes durant la 2GM i així tenir una idea de com era la capital alemanya abans de la seva destrucció durant la guerra.

Una mica més avall de l'ampla avinguda de Ku'damm, en un carrer a la esquerra, hi ha una botiga de moda, on també venen pastes de Ladurée. Seguint la tradició, vam comprar uns quants macarons.

Després vam tornar enrere i vam girar a l'esquerra cap al carrer Monsenstrasse, també preciós, i a la plaça Savingnyplatz. Allí, hi ha llibreries sota els arcs.

Ja era tard i estàvem cansats. Només havíem menjat un entrepà, així que vam agafar el metro i vam sopar a Lemke am Alex un altre cop.

Després vam tornar a Potsdamer Platz i allí vam fer un tros de la ruta 4. Vam passar per les galeries Potsdamer-Platz-Arkaden i deprés vam dirigir-nos a Marlene-Dietrich-Platz. Allí hi ha el Mesa, on fan musicals internacionals d'èxit en alemany. Al costat hi ha una mena de llac i una cafeteria, molt maco.

Jo volia acabar de fer la ruta 4, però con que estaven cansats, vam anar a dormir.

Aquell dia tocava fer un museu. Havíem comprat entrades per visitar museus en tres dies, i aquell era el tercer dia i només n'havíem visitat un. Va ser una bona opció, perquè vam arribar al museu Neues Museum a les 10:00, hora de la seva obertura, i no vam trobar molta gent.

No recordo ben bé que vam fer abans d'entrar, però sí que recordo que vam recórrer part del carrer Reichtagufer fins arribar a Bode Museum. Allí vam trobar un mercat.

El museu triat, el Neues Museum, és 100% recomanable. Quina marevella. Mostra la col·lecció del museu egipci i parts del museu estan dedicades a la prehistòria i la història antiga. Els reclams principals inclouen un bust de la reina egípcia Nefertiti, que destaca pel seu somriure hipnòtic i una corba del coll elegant.

Et quedes meravellat per les obres i la forma en la que estan exposades i és que tot està posat amb un gust esquisit. Em va donar la impressió que cap de les sales d'exposició és igual a les altres. El fet de que no està saturat també fa que puguis gaudir de cada una de les peces. Hi vam estar dues hores.

Després vam anar caminat fins a Alexanderplatz perquè vam veure que hi havia el mateix lloc on vam menjar l'entrepà a Potsdam. Està a la mateixa plaça, però dins del Decathlon. Molt bé, no hi havia gairebé ningú.

A les 14:30 teníem concertat l'últim tour amb Civitatis per a fer la ruta alternativa de tres hores i mitja pel barri de Kreuzberg. Hi havia dos guies i nosaltres vam triar al Carlos, ja que es veia jove i dinàmic.

Després va resultar ser una bona elecció, ja que estava molt interessat en el món del graffiti, l'art urbà i la cultura alternativa.

Ruta 11: Barri de Kreuzberg

Per començar aquesta ruta per Kreuzberg vam agafar el metro fins a Hackescher, al costat de l'illa dels museus.

En un dels carrers transitats hi ha un carreró que ni es veu. Està concretament al carrer Rosenthaler, al costat de la botiga de Chanel.

A sobre dels carreró, abans d'entrar, hi ha un cartell que hi posa Hauswart (wir suchen sie halbtaggs).

Jo crec que no hi pot haver cap altre lloc més ple de graffitis com aquest.

Allí, el Carlos ens va parlar del que representava el lloc i d'alguns dels artistes urbans més coneguts de Berlín i de l'estranger. També ens va parlar del moviment okupa.

Un cop va acabar, ja que encara no havia dinat, ens va deixar 20 minuts per rodar per allí. Hi ha algun bar i si puges cap dalt d'una de les entrades, hi trobes alguna botiga. Cutre és poc. El meu home no va voler pujar de la mania que li feia. Però s'ha d'anar!.

D'allí vam sortir i vam passar pel carrer Sophienstrasse, que ens va recomanar per anar a menjar alguna cosa. I després vam agafar el metro un altre cop a Weinmeisterstrasse fins a Kottbusser Tor.

Això ja era Kreuzberg, un barri totalment diferent als que havíem visitat. El barri té una història tumultuosa. En cert moment fou un barri industrial de classe treballadora i va ser bombardejat durant la 2GM.

El barri es va omplir de turcs, hippies i radicals i això li va donar vida, que avui mantenen artistes, festaires i la comunitat turcoalemanya.

Quan es va contruir el Mur, Kreuzberg, que significa turó de la creu, es va convertir en una zona aillada del Berlín Occidental. S'abandonaren molts edificis i els lloguers barats van atraure treballadors turcs, i les cases buides, okupes. Aviat es va convertir en una zona vibrant de Berlín, culturalment i de política.

Però des de la caiguda del Mur s'ha convertit en un lloc per viure més modern i el preu del lloguer ha pujat bastant. Tot i així la zona manté un aire de radicalisme i té una vida artística animada.

Mentre passejàvem ens va avisar de deixar lloc per a que passés la gent, perquè aquí si ens han d'apartar no ho farien amb educació.

Vam anar per Skalitzer Strasse i ens va ensenyar un lloc on hi havia un club. Aquests llocs passen molt desaper-cebuts, així que cal fixar-s'hi molt. Ens va dir que el que feia ell era seguir gent jove i anar on ells anaven.

També vam fer una petita parada per prendre alguna cosa i descansar i ens va dir que molta gent prenia una beguda anomenada Club-Mate. Personalment, no em va agradar.

Durant el recorregut ens va aconsellar llocs per escoltar música electrònica. En va parlar de dos i va donar consells si volíem entrar-hi, portar roba fosca, els colors clars són símbols de puresa. També ens va dir que de vegades encara té malsons del que ha vist en aquests llocs.

Després crec recordar que vam passar per Oranienstrasse i Mariannenstrasse, fins arribar a Mariennenplatz. D'allí vam passar per una mena de parc, fins arribar al centre d'art Bethanien. Aquest ocupa un antic complex hospitalari. Hi havia un hotel d'insectes.

Allí vam veure les dos cares, les cases noves i les cases velles on vivien okupes. També vam veure la casa arbre, en el carrer Bethaniendamm.

Per acabar vam anar a una zona a l'altre costat del riu, creuant el pont An der Schillingbrücke, i just a la dreta hi ha un lloc molt cutre on es podia menjar o prendre alguna cosa. Hi havia molta gent de raça negra i música en viu. Recomanable si vols veure quelcom diferent.

Ruta 8: Scheunenviertel

Bé, d'allí vam anar a fer la ruta 8 pel barri d'Scheunenviertel, situat en la zona nord del Mitte. Ara és una de les zones més modernes de Berlín.

Antigament hi havia graners de palla i ple d'artesans, però anys més tard es convertí en la llar de la comunitat jueva més gran de Berlín, que fugia de les persecucions de l'Europa de l'est i de Rússia.

Passat el període nazi, l'àrea va entrar en decadència, però en els anys 90, bohemis i artistes van anar-hi degut als preus baixos.

Ara és una de les zones més artístiques de la ciutat i alhora de la bohèmia d'alt nivell.

Vam començar a Hackesche Höfe, un complex de naus amb nou patis intercomunicats de principis del segle XX, que es van construir seguint els ideals jueus.

Després vam passar per Sophienstrasse, una de les avingudes més boniques del barri. Vaig llegir que està plena de tallers d'artesania, des de lutiers fins a galeries d'art, però nosaltres no en vam veure cap.

Seguint la ruta trobes l'església de Sophienkirche, d'estil barroc del s. XVIII. Aquesta està a Grosse Hamburger Strasse que, en el seu moment, fou el centre de la vida jueva de la zona.

Dels més de 160.000 jueus que vivien a la ciutat cap al 1930, només 5.000 van sobreviure a l'Holocaust. Alguns, fins i tot amagats per famílies berlineses. La comunitat jueva que es concentra ara al Mitte i Charlottenburg, és d'aproximadament 20.000 persones.

Després vam girar cap a Oranienburger Strasse, on es troben moltes cafeteris i restaurants. Aquí hi ha el punt central del barri jueu i és on hi ha la Neue Synagoge. Es veu de seguida degut a la magnífica cúpula daurada. Està inspirada en l'Alhambra de Ganada. El 9 de novembre de 1938, durant la Nit dels Vidres Trencats, la sinagoga va patir un atac, però no va ser devastada pel foc, gràcies a un policia. No obstant, no es va lliurar de les bombes dels aliats i va quedar destruïda l'any 1943.

Just una mica més avall d'Oranienburger Strasse es troba Tacheles, un elegant complex comercial destruït durant la Segona Guerra Mundial. Després de la caiguda del Mur, molts artistes es van traslladar a aquesta zona. N'hi ha que treballaven, però n'hi ha que eren ocupes. Ara hi ha tallers.

I per acabar aquesta ruta vam anar al carrer Augustrasse, anomenat la milla d'art del Mitte, degut al gran número de galeries d'art, disseny, etc.

Ja era gairebé l'hora de sopar, així que vam tornar per Oranienburger Strasse, en direcció a l'illa dels museus, per veure si hi havia algun lloc per sopar. I sí, allí mateix vam topar amb un mexicà i va ser una bona elecció.

N'hi ha algun més per Berlín.

Ruta 4: Potsdamer Platz i el Kulturforum

Després vam fer el tros d'aquesta ruta 4 que no havíem pogut fer el dia anterior per veure la part del Kulturforum.

El Kulturforum no ens va agradar gaire, perquè hi estan fent moltes obres.

Ès tot un complex de sales de concerts i museus que es van construir durant la dècada de 1960. Al començament era una esplanada que va fer l'arquitecte de Hitler, Speer.

El complex està envoltat per l'esglèsia St Mathäus-kirche.

Tot i que no lluïen gens degut a les obres, cal destacar els edificis de la Philarmonie, el Kammermusiksaal, la Gemäldegalerie, el Kunstgewerbemuseum, el Musik-instrumentenmuseum i el Neue Nationalgalerie (dissenyat pel mestre de la Bauhaus Mies van der Rohe).

Després ja vam anar a l'hotel a descansar.

Era el nostre últim dia a Berlín, bé, només al matí i l'havíem d'aprofitar al màxim. Però era diumenge i els diumenges s'han de guardar per visitar llocs específics, com museus, mercats...

Per començar vam anar a la part oest de Prenzlauer Berg ja que ens havien dit que els diumenges feien un mercat que estava molt bé a Mauer Parc.

Vam agafar el metro fins a Senefelderplatz i des d'allí vam anar pujant cap a Mauer Parc per diversos carrers. El mercat realment no és una meravella, però està bé veure l'ambient. El problema dels mercats que vam veure és que venen moltes coses de segona mà.

Després vam decidir atansar-nos a Husemannstrasse, ja que quan vam fer la ruta per Prenzlauer Berg vam dinar en un lloc que ens va agradar i vam decidir tornar-hi. Aquest cop ens vam demanar una jerra de llimona amb menta, ja que molta gent ho prenia.

Ja no ens donava temps per res més, així que vam tornar cap a l'hotel, on ja ens esperava el cotxe per portar-nos a l'aeroport d'Schönefeld. A les dues sortíem d'allí i cap a les 3 menys algo arribàvem a l'aeroport. Un cop allí, cap problema, va ser fàcil.

El vol de tornada va anar perfecte i cap a les 19:30 hores arribàvem a Barcelona.

I que puc dir del viatge per acabar?. Doncs, va estar molt bé. Pensava que els tres sols seria una mica avorrit, però al contrari, vam estar molt bé. La meva filla també va disfrutar perquè Berlín atrau a la gent jove. Berlín és una ciutat jove i viva. Em va sorprendre i no dubtaria en tornar-hi. Sembla mentida que en aquesta ciutat tan maca hagin hagut fets que no t'imaginaries mai.

I per acabar, alguns llocs destacats de Berlín que ens han faltat visitar:

• M'agradaria tornar a la plaça Gendarmenmarkt, ja que ho vam fer amb el guia i no vam entrar a les esglésies.

• A prop d'aquesta plaça hi ha el Quartier 206, un complex de botigues d'alta gama. També hi ha el Quartier 205.