Relat d'un viatge de 4 dies a Baviera

Feia molts anys que volíem anar a Baviera, on dos llocs centraven la nostra atenció: Neuschwanstein i Berchtesgaden. Dues contrades dels Alps bavaresos, ambdues molt properes a la frontera austríaca, amb un paisatge impecablement perfecte i amb un tret en comú: estar vinculades a un foll.

Ara bé aquests dos folls, si no tenim en compte la seva afició comuna per Richard Wagner, eren diametralment oposats. El rei Lluis II de Baviera centrà el seu esforç en la construcció de sumptuosos palaus, el més famós el de Neuschwannstein, fins acabar sent destronat donada la seva incapacitat mental. En canvi, Adolf Hitler, que trià Berchtesgaden com a lloc de descans, no va tenir qui l'aturés en la seva folla cursa vers la destrucció, el final tothom el coneix.

I hem aprofitat aquest any per lligar aquests quatre dies amb una posterior setmana de viatge per Eslovènia que s'inicia allà on s'acaba aquest. És allò que en diuen matar dos pardals d'un tret.

Sortim a les 14:10 de l'aeroport de Girona amb l'avió de Ryanair. Amb aquesta companyia, ja se sap, cues, corredisses per agafar seient... però en contrapartida és la que s'ajusta més en preu.

A les 16h arribem a l'aeroport de Memmingen, unes instal·lacions molt petites que reben uns pocs avions al dia. Pels hangars que es veuen semi enterrats al costat de la pista sembla més aviat un aeròdrom militar reconvertit a civil en aquests darrers anys. Ens entretenim una mica en la recollida del cotxe i arribem a l'hotel una mica més tard del previst.

En un principi volíem aprofitar per visitar l'església de Wies, però tanquen a les 19:00 i no ens dóna temps. Canviem l'església per una passejada per la ciutat de Fussen, una localitat força encantadora, típicament alemanya amb les seves façanes pintades i les terrasses plenes de gent amb ganes de sopar a l'exterior.

Hem decidit tenir unes vacances a ritme tranquil, així que esmorzem pausadament després d'aprofitar una estona la piscina de l'hotel.

Castell de Neuschwansteinl

Arribem al castell de Neuschwanstein quan falten pocs minuts per les 11 i això no és gaire aconsellable en plena època de vacances. Hi ha moltíssima gent i hem de fer una cua de quasi mitja hora per aconseguir les entrades (9 € i els menors de 16 anys gratis). Les visites són guiades cada cinc minuts i has de dir a quina t'apuntes; tenint en compte que en espanyol ja estaven plenes fins a les 15:00. Ens apuntem al grup italià de les 13:00, un dels 2 o 3 que romanen oberts i encara sort perquè som els darrers en poder-ho fer.

La visita del palau no ens decep, sobretot l'exterior i el meravellós paisatge del seu entorn. El rei Lluis II de Baviera va aconseguir aquí la màxima expressió de la seva excentricitat. És una arquitectura de fantasia, de somni. Potser algú pot al·legar, i ja es va fer en la seva època, que és un malbaratament dels recursos de l'estat, però el resultat és espectacular i veient les cues que hi ha avui en dia, estic segur que l'estat ha recuperat la inversió amb escreix.

Jardins d'aigua de Linderhof

Quedem tan encantats que decidim seguir dedicant el dia a conèixer una mica més la figura d'aquest rei. Dinem un frugal picnic i seguim viatge per aquest paisatge que sempre ens fa pensar en les maquetes de tren: verd, muntanyes, túnels, cases ben posades...

Entrem i sortim d'Àustria per anar fins al castell de Linderhof, un altre dels palaus del rei Lluis II. En aquest cas es tracta d'un petit pavelló inspirat en Versalles. Preciós!. L'entrada val 8 € i inclou la visita guiada del petit palau (en el nostre cas agafem la visita en francès). En les seves petites estances i en el seu perfecte jardí es copsa la turmentada personalitat d'aquest rei, que passava llargues temporades en el seu interior sense tenir relació amb ningú, ni tan sols els criats, dormint de dia i fent les seves activitats de nit.

I d'aquí, cap a Munic, on dormirem després de fer una passejada pel centre històric, la Marienplatz i carrers adjacents, molt animat en aquest vespre de dissabte.

Seu de la marca BMW

Després del recorregut històric del dia anterior, avui el dediquem al món contemporani. Després d'esmorzar un bon pastís de poma en un saló de te, ens dirigim al Parc Olímpic.

Allà, just a l'est de l'autovia, està la primera fàbrica de BMW, al costat el petit gratacels de la seva seu central, el museu BMW on es recull la història de la marca i el BMW Welt, el concessionari més gran del món d'aquests automòbils. L'interès d'aquest lloc està tant en les peces exposades, que recullen tota l'evolució dels anys 20 fins a l'actualitat de motos i cotxes, com en l'arquitectura d'avantguarda que s'ha utilitzat per dissenyar aquests espais. Al BMW Welt, a més, es poden tocar i remenar els vehicles que avui en dia té aquesta marca en venda. I tot això amb la perfecció germànica, que implica espais nets, amplis, lluminosos etc.

BMW Welt

Després, tot travessant l'autovia està la Torre de Munic, construïda pels Jocs Olímpics de 1972, des d'on s'observa una magnífica panoràmica de la ciutat i de la plana bavaresa. Tanmateix es pot veure als seus peus l'estadi, la vil·la olímpica i altres recintes amb una estètica que en el seu moment va trencar motlles. Al darrer pis hi ha també un petit museu dedicat a la musica rock.

I ja per la tarda seguim camí. La nostra propera parada és el llac de Chiemsee. Allà, el rei Lluis II va construir el tercer dels seus palaus: el palau de Herrenchiemsee. Sabem, per l'hora, que no podrem visitar-lo, però tot i així, tenim ganes de conèixer l'entorn. Fa una tarda magnífica i la gent aprofita fins a ultima hora per gaudir del llac: creuers, vaixells de vela, platja i les terrasses dels bars a rebentar de públic. El paisatge és bonic, plàcid, encara que no tant espectacular, com el de Linderhof o Neuschwannstein.

Acabem el dia anant a dormir a Berchtesgaden. Arribem a les 20:00 a l'hotel, hora límit per sopar en un poble, i ens disposem a fer-ho i a descansar per afrontar en forma el proper dia.

Esmorzem a la terrassa de l'hotel, la panoràmica de la vall i les muntanyes Watzmann és impressionant. S'està tan bé que costa arrencar, però volem fer moltes coses i no ens podem entretenir.

Comencem per visitar el Kehlsteinhaus, lloc conegut com El Niu de l'Àliga. Aquest edifici, enfilat dalt d'un penya-segat i al que s'arriba per una costaruda carretera i un ascensor excavat al cor de la muntanya, fou el regal que va rebre Adolf Hitler pel seu cinquantè aniversari. Actualment serveix com a cafeteria o restaurant i rep una quantitat força elevada de visitants (accés: 15 € adults i 8,50 € els nens). El seu atractiu es l'entorn, les vistes i sobretot el morbo del personatge a qui està lligat. Com anècdota s'ha de dir que Hitler hi anà en comptades ocasions, doncs segons sembla patia claustrofòbia i el viatge amb ascensor se li feia insuportable, i a més es queixava que la densitat de l'aire a 1.800 metres d'alçada no li permetia respirar amb normalitat.

Embarcador al llac de Konigsee

I un cop conegut el Niu de l'Àliga anem al segon lloc que volíem visitar avui: el llac de Konigsee. Les guies descriuen el seu entorn com el d'un fiord noruec ja que està encaixonat entre altes muntanyes. Per les aigües verdes envoltades de frondosos boscos hi naveguen petits vaixells elèctrics, a més de barques de rem que es lloguen en uns antics embarcadors de fusta a Schonau am Konigsee, el petit poble situat al nord del llac i a on finalitza la carretera (parking obligatori: 4 €).

El lloc és encantador i relaxant, com la majoria de llacs. Nosaltres aprofitem per caminar per la riba est del llac i en un punt determinat i per enmig del bosc baixem fins a l'aigua, on fem un petit bany.

És mitja tarda quan el rellotge comença a córrer en contra nostra. Hem de tornar el cotxe a Freilassing, el darrer poble alemany abans de Salzburg, ja a Àustria, on volem dormir aquest darrer vespre. Ja només ens queda temps per recórrer aquesta hora aproximada de camí fins el nostre destí final.