Vietnam és el gran desconegut, un país que pràcticament tothom n'ha sentit a parlar bé, però que té molt a descobrir. Malauradament encara es relaciona Vietnam amb la guerra, i encara que és relativament recent, l'esforç que els vietnamites estan fent per obrir-se al món és digne d'admiració. I més tenint en compte que encara hi ha un govern comunista que fins fa alguns anys ha mantingut als turistes allunyats a base de traves burocràtiques per a visitar el país.
Destacable per sobre de tot és la incomparable bellesa dels seus paisatges, des del nord amb la badia de Halong fins al sud amb el delta del Mekong, i tot entrellaçat amb el mosaic verd que formen els arrossars plens de treballadors amb el típic barret cònic amb el qual tenim al cap als vietnamites.
Geogràficament té una llargada de costa de 3.451 km, plena de platges verges i de racons que comencen a ser explotats per alguns empresaris turístics espavilats. Al nord hi trobem les muntanyes, com si fóssim a la Suïssa asiàtica, amb bucòlics paisatges de colors verds i poblats per diferents ètnies prop de la frontera amb Xina. A Vietnam viuen 80 milions de persones, que majoritàriament es concentren a les dues ciutats principals del país: Hanoi i Ho Chi Mihn.
A Vietnam es parla el vietnamita, un idioma asiàtic que als no familiaritzats ens pot semblar que té certes similituds amb el xinès o laosià. Diferència important és que utilitza un alfabet fonètic basat en l'escriptura llatina. Aquesta característica diferenciadora va ser introduida pel missioner francès Alexandre de Rodas al 1627. De totes maneres, no tinguem esperances doncs no s'entén res de res quan parlen ni quan es llegeix cap text. Majoritàriament els vietnamites tampoc parlen anglès, i si ho fan, és amb tantes dificultats que se'ls entén ben poc. Al sud acostumen també a parlar una mica de francès, però no ens va semblar que estigués estès aquest ús. Durant tot el viatge hem comptat amb l'ajuda desinteressada dels vietnamites que, tot i la dificultat de comunicació per l'idioma, s'han mostrat molt simpàtics i atents durant els 21 dies del nostre viatge.
La majoria de vols entre Europa i Vietnam connecten Frankfurt o Paris amb Hanoi o Ho Chi Mihn.
Informacions de turisme en general: Vietnam Tourism.
Algunes curiositats ...
- La majoria de cognoms vietnamites són Nguyen, és el cognom del 80% de la població.
- A la tele vietnamita passen sèries americanes o xineses i no les tradueixen directament, sinó que una locutora va explicant què diuen mentre de fons se sent l'idioma original.
- Es recomanable revelar els rodets de fotos i les fotos digitals al Vietnam. Per rodet costa entre 50.000 i 59.000 VND, i les digitals entre 1.700 i 2.000 VND cada foto 10x15. Val la pena comparar preus i intentar negociar preus per quantitats.
- Quan a Vietnam funciona bé un negoci (restaurant, agència...) se n'obren 2 o 3 amb el mateix nom o molt semblant al costat mateix i així confonen als turistes....
Del 22 juliol al 19 agost 2004
NOTA: Optem per agafar un bitllet més econòmic que fa escala a Amman i Bangkok. Donat que no coneixem Jordània ni Tailàndia hi fem nit per tenir una primera impressió d'ambdós països. També decidim entrar pel nord i sortir pel sud de Vietnam. Per cap motiu en especial, simplement perquè la zona de platges més conegudes és al sud, el que nosaltres considerem la segona etapa del viatge i preferim fer-la després d'haver recorregut en trens i autobúsos mig país, i així aprofitem per descansar i fer panxing, merescut després dels primers 10 dies de moviment constant per Vietnam.
Dia 1: Barcelona - Amman
Dia 2: Amman
Dia 3: Amman - Bangkok
Dia 4: Bangkok - Hanoi
Dia 5: Hanoi
Dies 6 i 7: Badia de Halong
Dies 8 i 9: Sapa
Dia 10: Hanoi
Dia 11: Hué
Dia 12: Hué - Hoi An
Dia 13: Hoi An
Dies 14, 15 i 16: Nha Trang
Dies 17, 18, 19 i 20: Mui Né
Dia 21: Mui Né - Ho Chi Minh
Dia 22: Delta del Mekong
Dies 23 i 24: Ho Chi Minh
Dia 25: Ho Chi Minh - Amman
Dia 26: Mar Mort
Dia 27: Petra
Dia 28: Amman - Barcelona
Al Vietnam es pot canviar en bancs o en joieries (que curiosament tenen la possibilitat d'actuar com a cases de canvi). Es convenient comprovar el tipus de canvi abans de canviar diners en efectiu o xecs de viatge, ja que tot i que no cobraven comissió el tipus de canvi pot variar considerablement. Es poden canviar euros a tot arreu. Per tant vam optar per emportar-nos euros i no haver de canviar a US$ americans. Les targetes de crèdit, en canvi, no estan acceptades a tots els llocs i als que sí ho està es fa molt visible i ho anuncien com a símbol de modernitat. Es pot pagar amb targeta de crèdit sense problemes a les poblacions més turístiques. Com a curiositat dir que la moneda vietnamita només té bitllets (no hi ha monedes).
Canvi mitjà:
Durant els 21 dies, en el mercat de divises els dongs vietnamites (VND) han cotitzat entre 18.500 i 19.200 dongs per euro.
VIETNAM
+ 77 € (Transports: autobúsos interurbans i taxis)
+ 158 € (Hotels)
+ 89 € (Alimentació)
+ 28 € (Souvenirs i varis)
+ 71 € (Excursions i entrades)
= 423 € Total Vietnam
JORDÀNIA
+ 98 € (Hotels)
+ 9 € (Transports)
+ 15 € (Alimentació)
+ 81 € (Excursions i entrades)
= 203 € Total Jordània
BANGKOK
+ 15 € (Hotels)
+ 5 € (Transports)
+ 5 € (Alimentació)
+ 15 € (Excursions i entrades)
= 40 € Total Bangkok
+ 850 € (vol BCN-Amman-Bangkok-Hanoi-Ho Chi Mihn-BCN)
= 1.516 € Total del viatge (per persona)
El visat és obligatori per entrar al Vietnam. Per a obtenir-lo hem d'adreçar-nos a l'Ambaixada de Vietnam a Espanya (C/ Arturo Soria 201 1A - 28043 Madrid. Tel: 91 5102867. Fax: 91 4157067), on ens explicaran el procediment a seguir: omplir el formulari que es pot baixar per internet, enviar una foto + fotocòpia del passaport + passaport original + 65 € per certificat més el sobre també certificat per a que et retornin el passaport amb el visat. Amb nosaltres van tardar només 5 dies. És obligatori portar el passaport vigent i guardar la targeta d'entrada fins al final del viatge, ja que ens serà reclamada a la duana de l'aeroport.
A Tailàndia no és necessari el visat, i a Jordània, ja que només som turistes de trànsit, tampoc. Si ens quedéssim a Jordània el visat costa 10 JD (13 €).
S'aconsella vacunar-se i prendre pastilles contra la malària. Les vacunes recomanades són la febre groga, hepatitis A, hepatitis B, febre tifoidea, meningitis, estar al dia de la vacuna de diftèria i tètanus (s'ha de posar cada 10 anys). Cal vacunar-se almenys 1 mes abans de començar el viatge, i les pastilles de la malària s'han de prendre també 4 setmanes abans del viatge. Per vacunar-se cal anar als centres habilitats pel departament de sanitat de la Generalitat de Catalunya (Tel. 93-443 05 07). Fins abril 2003, les vacunes eren gratuïtes, i ara costen uns 27 €, inclosa la consulta. S'ha de demanar hora prèviament i aconsellem preveure-ho amb molt temps, doncs al créixer el nombre de viatgers a destinacions exòtiques, pot ser que ens donin hora amb poc temps. A la seu del carrer Vergara de Barcelona, la consulta encara és gratuïta.
Vietnam és un país que ens ha semblat molt i molt tranquil. Cert és que es recomana tenir les mínimes precaucions que es tenen a tot arreu on es viatja (o on es viu!). Els robatoris passen, però no tenen perquè passar si s'està vigilant els objectes de valor que portem. Evidentment s'aconsella viatjar sense joies ni ostentacions externes. La nostra experiència va ser absolutament positiva i per a la resta, n'hi ha prou amb prendre les habituals precaucions que tenim en qualsevol viatge (o fins i tot quan passegem per Barcelona), sobretot en llocs d'aglomeracions de gent i en hores nocturnes amb poca lluminositat.
- Avió. Hi ha algunes distàncies que nosaltres vam fer en autobús però que es poden fer en avió. El preu mitjà d'un avió intern són 51 US$. No en podem explicar més, ja que no vam arribar a comprar cap vol intern.
- Autobús. Diverses companyies ofereixen l'anomenat open tour, o sigui, la connexió entre Ho Chi Minh i Hanoi en autobús, permetent aturades en ciutats intermitges i a més et recullen i et deixen al teu hotel. El sistema és el mateix en totes les empreses que l'ofereixen, pel que creiem que tant dóna per quina ens decidim: Hahn Café, Sinh Café, An Phu Tour, o Brother's Café. Teòricament els autobúsos són nous (brand new), però normalment tenen uns 7-9 anys, i tots compten amb aire condicionat. El que sí hem de mencionar és que cal anar mentalitzat que a Vietnam no hi ha normes de circulació (i si n'hi han, les ignoren completament), i més val no mirar com condueixen perquè ens pot agafar un atac de cor... Si algú ha estat a l'Índia els recordarà la manera de conduir d'allà, avançant quan ve algun vehicle de cara, o en curva, ...
- Tren. Hi ha un tren que va de nord a sud (o viceversa). El tren resulta més car i més lent que els autobúsos, però creiem que segurament el risc de tenir un accident es redueix considerablement. Per anar a Lao Cai (pas previ per arribar a Sapa), al nord, en la frontera amb Xina, només s'hi pot anar en tren. Els trens ofereixen diferents possibilitats: seient dur, seient tou, llitera dura o llitera tova. La majoria dels turistes agafen la llitera tova que és de 4 lliteres per compartiment (la llitera dura són 6 lliteres per compartiment).
- Cotxe amb xofer. No tenim experiència directa en aquesta opció, però vam observar que els cotxes són nous i japonesos de luxe (Mazda, Toyota), i la conducció dels xofers és una mica més occidental.
Vietnam té molts tipus d'allotjament, en general força econòmics. Els preus són donats sempre en US$ americans, i només quan es demanen els preus en dongs, agafen la calculadora i apliquen el canvi més favorable a ells. Els allotjaments d'habitació doble amb bany a dins i prou decents costen entre 6 i 10 US$ l'habitació doble, i ja amb aire condicionat i TV amb cable i alguns altres "luxes" (piscina, esmorzar inclòs, internet...), poden oscil·lar entre els 13 i els 25 US$. A tot arreu convé sempre intentar regatejar, tot i que de vegades el preu és fix i no hi ha manera que te'l baixin.
El nostre sistema era que quan arribaven a una nova ciutat, un es quedava amb les motxilles i l'altre anava a veure alguns hotels que recomana la guia, o els que havíem trobat prèviament per internet. Sense cap problema als hotels et deixen veure l'habitació i et donen el preu que sempre cal intentar regatejar.
Com a la majoria de la cuina asiàtica destaca, per sobre de tot, les combinacions possibles d'arròs i noodles (pasta d'ou o pasta d'arròs). La verdura és omnipresent i acompanya a tots els plats. Les cartes dels restaurants són molt extenses i les diferències entre un plat i un altre són mínimes. La carn o el peix a la brasa és difícil que sigui entès pels vietnamites, sempre hi volen afegir alguna salsa. Curiosament per a nosaltres, ells mengen aquests plats a tota hora, és a dir, quan es lleven ja mengen arròs o sopa calenta, amuntegats en paradetes del carrer, que acostumen a fer olors molt fortes pel que estem acostumats nosaltres.
Les diferents cerveses locals, 333 o Saigon, són molt aigualides i generalment són ampolles de 450 ml. Les cerveses d'importació, com Heineken o San Miguel, també són molt aigualides, doncs són de producció vietnamita. És habitual que les begudes es serveixin poc fredes, sobretot en locals petits i familiars, ja que tenen aquestes begudes en els seus refrigeradors domèstics, i no en els adequats per a l'hostaleria (i pel calor que fa...!). El vi és força car i el vi d'arròs és un licor molt fort. El vi és clarament un producte de luxe, i no de consum. Tot i que tenen gran varietat de fruita, els sucs no destaquen especialment.
Hem de comentar que els preus dels plats són barats: si volem podem menjar per 2-3 euros i anant a un restaurant "de categoria" podríem pagar uns 10-15 euros. La diferència d'aquests restaurants és el local o la presentació, però que sigui més car no vol dir que el menjar (la matèria prima almenys, carn, peix, marisc) tingui molta més qualitat. A destacar també el peix a la zona de la costa, molts restaurants et deixen triar el peix que vols i te'l fan a la barbacoa allà davant teu, i pagues segons el pes del peix. Generalment són ràpids en servir i, curiosament, tot i que molts viuen sobretot del turisme, parlen un anglès prou mínim per a entendre quina beguda vols i poca cosa més.
El clima al Vietnam quan nosaltres el vam visitar, era extremadament calorós i humit. Al sud no va ser tan calorós com al nord, però sempre acabes ben suat. Les temperatures eren superiors als 35º C de dia i al vespre al voltant dels 30. A la zona de muntanya, a Sapa, evidentment no feia aquesta calor extrema, però també en feia bastant. També va ploure, però poc.
Durant el nostre estiu, tenen +6 hores.
Vietnam, Lonely Planet (ed. Juny 2003).
Curiosament, les poques oficines de turisme a les diferents ciutats del Vietnam, cobren pels mapes, tot i que anuncien que la informació que ofereixen és gratuïta.
Arribem amb el vol de Vietnam Airlines procedents de Bangkok. El vol dura una hora i vint minuts. Decidim agafar un taxi per anar al centre doncs costa 10 US$. Desplaçar-se al centre en autobús, dels que ofereix Vietnam Airlines costa 2 US$ per persona, i et deixen al carrer Quang Trung cantonada amb Hang Khay. L'aeroport està a uns 35 km del centre.
El Pacific Hotel és un modern hotel a la zona de l'estació de tren. Totes les habitacions noves amb cable-TV, aire condicionat i molt agradables (30 Cua Nam St, Hoan Kiem District, Hanoi, Tel. 0084-9362587 /88/89, Fax: 0084-9361798). El preu són 20 US$ per l'habitació doble i inclou l'esmorzar i l'ús d'internet. Qui vulgui dormir en un dels hotels més luxosos de Hanoi, a un preu assequible, pot anar al nou hotel de la cadena espanyola Melià, per 65 US$ l'habitació doble (Melià Hanoi, 44B Ly Thuong Kiet St, Hanoi, Tel. 0084-4 9343343, Fax 0084-4 9343344).
Per a menjar recomanem especialment el Little Hanoi (14 Ta Hien St, tel. 9260168). Aquest restaurant té al mateix carrer un altre local, al nº 25, i no és una còpia. Es menja molt bé i molt bé de preu. Recomanem especialment les gambes o les albergínies arrebossades amb sèsam. Els preus són de menys d'1 €, fins a 2-3 € els plats més cars. Qui vulgui anar a un local de més luxe, per uns 15-25 €, pot menjar a la marisqueria San Ho (58 Lý Thuòng Kiét Street, Tel. 9349184).
Hanoi és la capital administrativa de Vietnam, amb 3'5 milions d'habitants.
Entrar a Vietnam per Hanoi causa una certa impressió a les primeres passejades, doncs hi ha milions i milions de motoristes que no deuen haver-se tret el carnet de conduir i no coneixen les normes de circulació. De fet estem convençuts de que aquestes no existeixen. Intentar creuar el carrer és un suïcidi, i el que s'ha de fer és el que ens havien recomanat prèviament: creuar sense aturar-se, ja que els vietnamites són experts en esquivar als vianants i a altres motos i bicicletes (però no saben què és frenar, o gairebé, ja que fan servir els frens quan la possible víctima ja està a uns pocs mil·límetres).
La calor a Hanoi és realment insuportable (almenys quan nosaltres hi vam ser), i acabes xop de suor només de passejar una mica. A Hanoi es pot passejar pel barri antic i els diferents mercats que hi ha per impregnar-se del que és Vietnam, i a més, visitar el llac Hoan Kiem i el temple de Ngoc Son que està al centre del llac (3.000 VND). Destaca també la catedral neogòtica de Saint Joseph.
Internet a Hanoi costa entre 3.000 i 6.000 VND: al barri antic, a cada dues cases hi podem trobar internet. Recomanem fer-se massatges de peus a Foot Massage Hong Mau Don (DinhTien Hoang St, 4art pis, Tel. 04-9362786). És a un edifici a la plaça principal de Hanoi, amb vistes al llac. Un massatge d'una hora costa 100.000 VND, però nosaltres negociem un massatge de 30 minuts per a dues persones i ens va costar 45.000 VND cadascú. I qui es vulgui prendre una cervesa fresca o un bon suc, a un bar elegant i amb aire condicionat, pot fer-ho al tercer pis del mateix edifici, al Highlands Coffee.
A Hanoi també ens dediquem a comparar preus per poder fer les excursions dels dies següents.
La manera més recomanada d'arribar a la badia de Halong és amb una excursió organitzada. Hem de dir que normalment intentem evitar aquest tipus d'excursions per a "turistes" (tot i que evidentment també nosaltres som turistes!), però en aquest cas vam veure que el preu d'anar-hi sols era pràcticament superior que anant-hi amb un grup organitzat. Nosaltres optem per l'excursió de dos dies i una nit (dormint al vaixell). Hi havia diferències substancials en els preus oferts per totes les agències, majoritàriament situades al barri antic. Des de 16 US$ fins 70 US$ per persona. Un cop feta l'excursió hem de confessar que sospitem que els clients de totes les agències van a parar al mateix lloc, és a dir, a uns vaixells subcontractats on apleguen tots els turistes. A l'hora de vendre't el paquet les agències et venen que si són més cars és perquè el menjar és de major qualitat o perquè es tracta d'un grup de pocs turistes (màxim 14 per exemple).
Nosaltres contractem l'excursió amb Fansipan (vigileu perquè hi ha un altre Fansipan al costat i no té res a veure amb l'autèntic). Al Fansipan original estan canviant de nom per tal de diferenciar-se definitivament dels seus imitadors: Fansipan-Vega Travel International Tourism (24 A Hang Bac St, Hanoi, Tel i Fax: 0084-4 9260910). Ens cobren 65 US$ pels dos, que inclou el transport de i a l'hotel, i fins a Halong, el vaixell, i els menjars, però no les begudes. El minibus ens recull i fem els 70 km fins a Halong, emprant quasi 3 hores.
Dormim i mengem al vaixell. Tenim habitació doble amb bany. Hi ha alguns turistes que dormen a l'illa de Cat Ba.
Badia de Halong. El port de Halong és ple de vaixells idèntics amb turistes idèntics disposats a passar dos o tres dies al vaixell. Sospitem que tots els vaixells fan la mateixa ruta: s'aturen al Hang Sung Sot (Surprising Cave), on podem veure estalactites de colors i sobretot gaudir d'una vista fantàstica de la badia. Després anem a l'illa de Ti Top on pugem al cim i veiem l'espectacularitat de la badia i la posta de sol. El vaixell fondeja a la badia de Lan Ha on podem nedar, i per dormir anem a la badia de Bai Tu Long. A l'endemà fem el recorregut al revés i dinem al restaurant Halong, que també és un hotel (Halong Road, Quang Ninh Province, Tel 033-846445). No el recomanem (ens hi porten amb l'excursió).
Les mateixes agències que van a la badia de Halong també solen organitzar excursions a Sapa. Però aquí sí recomanem anar independentment doncs per preu val la pena i es veu el mateix. Lògicament, sempre es pot optar per passar més nits a Sapa. Nosaltres optem per anar-hi dos dies i dormir-hi una sola nit.
Hem de fer esment de la importància de no fer com nosaltres, que primer vam anar a la badia de Halong i després a les muntanyes de Sapa. Recomanem fer-ho al revés, és a dir, primer a les muntanyes de Sapa i després a la badia de Halong. Per anar a Sapa s'ha de fer amb el tren nocturn i per tornar a Hanoi el mateix, el que vol dir que s'arriba de matinada i després, si es vol marxar de Hanoi, perds tot un dia, ja que els autobúsos cap al sud surten al vespre. En canvi, si es tingués un avió per volar cap al sud, aleshores sí que val la pena fer-ho en l'ordre que ho vam fer nosaltres.
El tren nocturn cap a Lao Cai surt a les 21:30. Hi ha diversos tipus de bitllets: seient dur, seient tou, llitera dura i llitera tova. Quasi tots els turistes agafen llitera tova, que és en un compartiment de 4 lliteres. El preu són 177.000 VND. El tren arriba a les 6 del matí a Lao Cai, localitat fronterera amb Xina. A la sortida de l'estació hi ha molts minibusos i furgonetes que van sortint cap a Sapa quan s'omplen. Aquest trajecte d'una mica més d'una hora costa 25.000 VND. La carretera és plena de curves, no apta per gent que es maregi.
El bitllet de tornada a Hanoi no es pot comprar des de Hanoi, i quan arribem a Lao Cai tampoc el podem comprar, ja que obren les taquilles a les 8:30 del matí. A Sapa es pot comprar el bitllet de tornada, però s'ha de posar atenció, doncs totes les agències afegeixen un recàrrec de 30.000-50.000 VND. Al carrer principal de Sapa hi ha una mena de sucursal de l'estació de Lao Cai (Cá Lao Cai) i aquí hi ha un recàrrec de només 7.000 VND. El darrer autobús de Sapa a Lao Cai surt a les 5 de la tarda. El tren de tornada també surt a les 21:30, arribant a Hanoi a les 6 del matí. A Lao Cai, a part d'anar a navegar per internet o menjar alguna cosa, no hi ha massa cosa més a fer. Al tren et donen una ampolleta d'aigua i una mena de brioix.
La guia Lonely planet recomana uns quants hotels i buscant el Twilight Guesthouse vam veure que l'hotel Cat Cat, que és just al davant, l'havia comprat. L'habitació doble ens costa 11 US$ (Ms Le Loan, Cat Cat Road, Sapa, Tel. 020-871946 o 871601, Fax: 020-871133). A aquest hotel hi van els que han contractat l'excursió amb el Kangoroo Coffee de Hanoi. Les vistes són espectaculars, però per pujar a l'habitació hi ha una escala de 176 esglaons. La netedat no és el seu fort. La finestreta del bany, sense vidre, dóna directament a la muntanya i per aquí entra de tot. Per arribar-hi s'ha de passar pel mercat de Sapa. Un altre hotel que recomanem és el Dang Trung Auberge (Caumay St, Sapa, Tel. 0084-20 871243 o 871871, Fax: 0084-20 871666). Demaneu per les habitacions noves, ja que tenen vistes espectaculars i també són més agradables, amb llar de foc i tot dins l'habitació. El preu són 16 US$ l'habitació doble sense esmorzar. També hi ha habitacions més econòmiques, però no són de les noves.
Per menjar recomanem especialment el restaurant Gerbera (Caumay St, Sapa, Tel. 020-871064). Molt recomanables les gambes que et porten en un plat calent i amb arròs. De postres sempre et posen fruita (sense demanar-la, és gratuïta). Preu molt econòmic. Al costat hi ha el Mimosa, però preferim repetir i menjar cada vegada al primer, perquè el menjar ens sembla millor i el servei és molt simpàtic.
Internet a Sapa costa entre 12.000 i 18.000 VND l'hora.
A Sapa el que més destaca és el paisatge. És com si fóssim a la Vall d'Aran o a Suïssa.
Hi ha un recorregut de 10 km fins al poblat de Cat. De fet, més que un poblat, són quatre cases posades a un camí.
Tant Sapa com els seus voltants són plens de les diferents ètnies que poblen les muntanyes i que són molt característiques.
Aquestes ètnies parlen llengües pròpies, però quasi tots xampurregen prou bé l'anglès, ja que la seva activitat principal és vendre les robes que fan i tenyeixen a mà (les mans de les dones tenen sempre un to blavós del tint que utilitzen).
A Hanoi desconeixíem l'existència dels open tours, és a dir, dels bitllets que connecten Hanoi i Ho Chi Minh amb les aturades intermitges que es vulguin. Però aquí agafem l'autobús nocturn (només surten al vespre) de Vietnam Open Tour (72 Tran Nhat Duat, Hanoi, Tel. 04-9122955) fins a Hué. Per aquest trajecte paguem 150.000 VND. L'autobús atura un parell de vegades durant la nit a qualsevol bar esgavellat de la carretera.
Tal i com hem comentat a l'apartat Transport la manera de conduir dels vietnamites és d'infart i per això potser val la pena pagar una mica més i viatjar en tren per tal de despreocupar-se de la carretera. Arribem a les 6:30 a Hué.
Optem per dormir a la part de la ciutadella, a l'hotel Thanh Hoy (57 Dang Dung St, Hué, Tel: 054-522478 o 522478, Fax: 054-527211, web: accedir a la pàgina indicada, clicar a Hotel&Resorts i després a Imperial Garden Hotel). És un hotel amb un jardí i piscina, molt agradable i instal·lacions prou correctes. Paguem 25 US$ per l'habitació doble, amb l'esmorzar inclòs. Un altre hotel més senzillet (no té ni jardí ni piscina) és el Khach San Hoa Sen Hotel (Lotus Hotel, 33D Dinh Cong Trang, 13 US$ l'habitació doble sense esmorzar). A l'hotel mateix on ens allotgem ens lloguen una bicicleta per 15.000 VND el dia sencer.
A la guia recomanen menjar al Lac Thanh (6A Dinh Tien Hoang), que és un local brutíssim regentat per un sord-mut molt simpàtic. A part de la brutícia al restaurant, estava ple d'insectes per tot arreu. El menjar tampoc és res de l'altre món i per tant no el recomanem. Això sí: és molt barat.
Hué és l'antiga capital on hi ha enterrats els emperadors de la dinastia Nguyen i, fins fa ben poc, el govern considerava a Hué políticament incorrecte, però al 1990 el govern local va veure el potencial turístic de la ciutat i va començar a renovar els monuments. Al 1993 la Unesco va declarar Hué Patrimoni de la Humanitat. Hué té el barri antic i el barri on hi ha la ciutadella on només hi ha un parell d'hotels. Venint de Hanoi la pau i la tranquil·litat que es respira al barri de la ciutadella és una onada d'aire fresc. Allà no hi ha estrès o almenys no tant extrem com el que es percep a Hanoi.
Al carrer Tran Thuc trobem varis llocs d'internet amb ADSL per 3.000 VND.
És un plaer passejar en bicicleta per Hué. Destaca la passejada fins a la pagoda Thien Mu, al nord de la ciutat. Pel camí es voreja el riu del Perfum, i és realment deliciós. El que també és molt remarcable és la ciutadella del recinte imperial. L'entrada costa 55.000 VND (els vietnamites paguen 25.000 VND) i el pàrquing al recinte per a la bicicleta són 5.000 VND més. El recinte imperial recorda a la ciutat prohibida de Beijing, però ni és tan gran ni encara està tot restaurat. A la vora de Hué, just passat Danang, podem anar a veure les Muntanyes del Marbre. L'autobús que ens porta a Hoi An hi fa una parada de 30 minuts. No entrem a les muntanyes ja que no tenim prou temps.
A Hué comprem directament a l'hotel el bitllet cap a Hoi an. Teòricament era directe, però el bus que ens recull a l'hotel ens deixa al centre d'Hué. Allà esperem 45 minuts i un altre autobús ens porta fins a Hoi An. L'autobús és d'An Phu Tourist i allà ens expliquen que ells ofereixen també l'open tour fins a Saigon. Arribem a Hoi An a les 4 hores de sortir d'Hué.
Hoi An és ple d'hotels nous i fantàstics i tots per un preu similar. A la vora del centre, hi ha l'hotel que pertany a la mateixa companyia de l'autobús. Com que el que veiem ens agrada decidim quedar-nos-hi i no buscar més. L'hotel An Phú (30 Nguyen Duy hieu St, Hoi An, 0084-510 914345 o 914347, Fax: 0084-510 914054) només té 6 mesos i és tot nou i també té una piscina fantàstica. Paguem 18 US$ per l'habitació doble sense esmorzar, també hi ha la possibilitat de tenir una habitació per 15 US$, però al primer pis, sense vistes.
Per menjar és obligat anar el màxim de vegades que es pugui al Café des Amis, local regentat per Kim Nguyen Manh i que als vespres ofereix un menú fix (carn o peix per 65.000 VND, vegetarià per 55.000 VND). El menú no es pot triar, sinó que et porten varis plats i els canvien cada vespre. És com el Ferran Adrià vietnamita, anar a sopar allà és un plaer gastronòmic, econòmic i increïble. No us el podeu perdre. Al migdia només hi ha un plat (30.000 VND). El local és just davant del riu i és modest com pràcticament tots els locals corrents al Vietnam. Abans de descobrir el Café des Amis, anem al Miss Ly (22 Nguyen Hue St, Hoi An, Tel. 0510-861603). No està malament, però un cop descobert el Café des Amis tots els altres restaurants no compten.
Hoi An és una ciutat encantadora on hi vam passar menys temps del que haguéssim volgut. Recomanem quedar-s'hi almenys 3-4 dies, doncs a part de que la ciutat és encantadora per passejar-hi i que té un restaurant increïble (pel qual valdria la pena viatjar a Vietnam només per tastar el deliciós menjar) també té una platja maca a 4 km i ofereix la possibilitat de fer una excursió a les runes Xam, combinades amb un passeig en vaixell pel riu Thu Bon. A més et pots fer roba i sabates a mida per preus molt assequibles. En 24 hores et fan els modelets que vulguis, amb seda vietnamita o amb la roba que triïs. Les sabates les poden fer per 10 US$ i aquest preu ens el van dir sense regatejar massa, i per tant creiem que es pot aconseguir més barat. Preus de vestits no els sabem. Podeu entrar a la pàgina web d'un sastre local. Hi ha un sastre cada dues cases.
Passejant per Hoi An podem fer el recorregut dels tres o quatre carrers cèntrics on veurem el pont japonès cobert, el temple de Quan Cong, l'assemblea xinesa i algunes cases antigues. Es ven un tiquet per entrar a totes les cases que costa 50.000 VND.
A 4 km de Hoi An tenim la Cua Dai Beach. No hi hem estat, però ens han comentat que és una bona platja per anar-se a relaxar.
Nosaltres vam fer l'excursió a My Son, comprada al mateix hotel, ja que vam comprovar que els preus eren els mateixos que a les agències del carrer. Aquesta excursió ens costa 3 US$ cadascú i optem per tornar en vaixell.
Anar i tornar en autobús i sense el dinar costa 1'5 US$. MySon és obert de 6:30 a 16:30 i l'entrada costa 50.000 VND (no inclosos en el preu de l'excursió).
És un conjunt de restes del regne Xampa i que des de l'any 2000 forma part del patrimoni universal de la Unesco. Hem de dir que qui hagi estat a Tikal o Xixén Itzà, per exemple, My Son li semblarà "poca cosa", doncs són quatre (literalment quatre) torres mig derruïdes (pel temps i per les bombes americanes durant la guerra).
El més remarcable és el camí fins allà, doncs passem per arrossars i poblets que ens agraden, només a uns 30 km de Hoi An.
De tornada, en comptes d'agafar l'autobús, a mig camí prenem un vaixell i tornem visitant una illa on treballen la fusta manualment. A qui li interessi comprar-se mobles fets a mà: Huynh Ri, The third camlet of Cam Kim, Hoi An, Tel. 0510-861670).
Marxem en autobús (open tour de Hoi An a Ho Chi Minh). Ens costa 15 US$. L'autobús surt a les 18:30 i arriba a Nha Trang a les 6:30 del matí.
Recomanem el cèntric hotel Trúc Linh (27B Hung Vuong, Nha Trang, Tel. 058-815201, Fax: 058-815210). Paguem 10 US$ per una habitació nova, neta amb aire condicionat i TV amb cable, i no inclou l'esmorzar. Si l'hotel Trúc Linh és ple, porta a porta, hi ha el Kim Tuoc (Canary Hotel), mateixos preus i tot molt similar, només que ens van resultar francament antipàtics. Qui vulgui vistes al mar pot anar a l'hotel Yasaka Saigon Nha Trang (18 Tran Phu St, Nha Trang, Tel: 0084-58 8200990, Fax 0084-58 820 000). Costa 60 US$ l'habitació doble, però no és tan cèntric com el Green Hotel (6 Hùng Vuóng, Nha Trang, Tel. 0084-58 821404, Fax: 0084-58-826865), que costa 45 US$ i té una habitació superior amb vistes al mar, esmorzar, sauna i jacuzzi inclosos.
El mateix hotel Trúc Linh té un restaurant amb el mateix nom, però en un carrer perpendicular, a 3 minuts caminant, on t'ofereixen els peixos a pes i te'ls fan a la barbacoa davant teu (21 Biet Thu St, Nha Trang, Tel. 058-820089 o 821259). Donat que estem una mica cansats del menjar asiàtic, optem per una pizza a La Bella Napoli, el restaurant a la platja regentat per Mariella de Bergamo (Tran Phu St, Nha Trang, Tel. 0084-58 829621).
Nha Trang és una ciutat costanera que té la platja municipal més popular del país. A part d'això poca cosa més té, però ofereix múltiples activitats nàutiques i a més, al ser una ciutat gran, també aprofitem per fer-nos massatges i diversos tipus de tractaments de bellesa a preus molt més barats que a BCN. Un lloc molt recomanable és el Chuy Huong 2 (30/1a Hùng Vuong, Nha Trang, Tel. 827730). És un institut de bellesa molt semblant a qualsevol de BCN. Trobem massatge de peus a molts llocs per 5 US$ l'hora. Internet aquí costa entre 3.000 i 6.000 VND. També aprofitem per rentar roba, pagant 10.000 VND per quilo, tot i que també es poden trobar altres llocs per 8.000 o 12.000 VND al quilo. Lloguem una bicicleta per 10.000 VND tot el dia.
Venint de Nha Trang tardem quasi 5 hores per un trajecte que es podria fer en 2 hores si els autobúsos no anessin parant i els vietnamites no conduïssin com condueixen. Fem servir l'open tour que ja vam comprar a Hoi An.
Nosaltres optem pel Coco Beach Resort (58 Nguyen Dinh Chieu St, Ham Tien Ward, 62003 Phan Thiet, Tel. 0084-62 847 111/2/3, Fax: 0084-62 847 115), un lloc fantàstic portat pel francès Daniel Arnaud i la seva dona alemanya Jutta. Són uns bungalows deliciosos on es nota l'amor al detall. El preu són 75 US$ per bungalow, amb l'esmorzar inclòs. Ens van comentar que érem els segons catalans que anàvem al resort, i donat que vam compartir força temps xerrant amb els propietaris ens van assegurar que tothom que hi vagi, dient que van de part nostre, els farien un preu especial (desconeixem com d'especial serà el preu, però segur que val la pena provar-ho). El complex compta amb un restaurant de luxe amb xef francès i preus europeus, i un altre arran de mar, preciós, amb preus vietnamites. Un altre lloc més assequible per dormir, a 30 US$ l'habitació, però sense vistes directes al mar, és el Hawai Resort. Tots els resorts estan un al costat de l'altre.
Per menjar molt bon peix, triant-lo tu mateix i pagant segons el pes, just a unes passes del Coco Beach trobem el Sunset (Km. 12.200 Ham Tien, Phan Thiet, Tel. 062-847 605). El cuiner havia treballat al Coco Beach i això es nota en alguns detalls, tot i que el local és a l'aire lliure (com tots els d'allà) i a uns preus molt assequibles. De fet tots els restaurants a peu de carretera ofereixen els peixos a pes i te'ls fan al davant en barbacoa. I qui segueixi cansat de menjar asiàtic pot anar a la Luna d'Autunno (Km 12 Ham Tien ward, Mui Né, Phan Thiet, Tel. 062-847591), restaurant italià portat per l'Alessandro de Bolzano. Aquest restaurant també té un local a Hanoi, el qual va ser guardonat com el millor restaurant italià de Hanoi.
Mui Né és un petit poble amb una platja plena de resorts i restaurants. A partir d'aquí es poden fer algunes excursions i sobretot es pot fer panxing. Mui Né no té res a veure i Phan Thiet, la ciutat del costat, a 11 km, tampoc. Als voltants sí hi ha excursions a fer prou interessants. Tant als resorts com als restaurants de Mui Né tothom ven aquestes excursions. Nosaltres optem per negociar amb Night Town Tour Service, just al davant del Coco Beach. A tot arreu les excursions s'ofereixen per una xifra entre 15 US$ i 30 US$ per persona, amb jeep i conductor privat. Nosaltres negociem 26 US$ pels dos i per a una combinació de dues excursions.
Les excursions solen visitar el mercat de Phan Thiet + Buda gegant, o les dunes vermelles i les dunes blanques. Nosaltres només volem anar a veure al Buda gegant que és a 45 km de Phan Thiet. Per arribar-hi anem en el jeep amb conductor. S'han de pagar 5.000 VND per accedir al recinte, i 2.000 VND per un minibús fins al telefèric, i 50.000 VND com a entrada pel telefèric. El Buda és immens i mesura 49 metres de llarg i 10 d'altura. Atenció al telefèric, ja que quan preteníem baixar estaven a la pausa per dinar, ningú parlava anglès, i no hi havia cap rètol que anunciés aquesta pausa. Al tornar plovia i negociem deixar la segona visita a les dunes per l'endemà, prestant-nos una moto durant dues hores, temps suficient per anar fins a les dunes i donar una volta.
Seguim amb l'open tour i sortim de Mui Né a les 2 de la tarda i tardem 4 hores en arribar a Ho Chi Minh. Tot i que teòricament et deixen a l'hotel, sembla ser que a la part final et deixen només a l'agència.
Les opcions al barri antic són clarament dues: el Canadian Hotel 281 (281 Pham Ngu Lao St, District 1, HCMC, Tel. 08-8378666, Fax: 08-8367218). L'hotel pertany a un vietnamita que viu a Vancouver i que ha invertit a la seva ciutat natal. Va ser obert al gener del 2004 i està impecable. Les habitacions costen entre 13 i 15 US$, les dutxes són totes sense plat i inclou l'esmorzar. O també el Spring House Hotel (221 Pham Ngu Lao St, District 1, HCMC, Tel. 08-8378312, Fax: 08-8378311), molt similar i a només uns metres de l'anterior, però d'habitacions més amples. L'habitació doble sense esmorzar costa 20 US$. Al centre de negocis recomanem un hotel històric, on l'habitació doble costa 70 US$. Es tracta del Rex Hotel (141 Nguyen Hue Boulevard, HCMC, Tel. 0084-8 8292185 o 8293115, Fax: 0084-8 8296536). En aquest hotel hi havien dormit els oficials nord-americans durant la guerra.
El restaurant Quán An Ngn (138 Nam Ky Khoi Nghhia, Quân Môt, TP, HCMC, Tel. 825 7179) és prou agradable, amb terrassa i part interior. El gelat de xocolata és molt bo. També recomanem el Nam An, que té la forma d'un temple budista, tot obert al centre de negocis (22-36 Nguyen Hue St, District 1, HCMC, Tel. 8220246). I amb preus més semblants a BCN que a Vietnam, i tancat, destaquem l'Skewers (8A/1D2 Thai Van Lung St, Ward Ben Nghe, District 12, HCMC, Tel i Fax: 848 8292216).
Ho Chi Minh City (HCMC), abans coneguda com Saigon, ens va semblar una ciutat molt més oberta, neta i agradable que Hanoi. També hi ha milions de motoristes, però ens van semblar molt més respectuosos amb les senyals de trànsit.
A la ciutat hi ha dues parts diferenciades: el barri antic, on hi ha els hotels i restaurants més barats, així com les agències de viatge que organitzen les excursions al delta del Mekong, i el centre de negocis on hi ha tots els hotels de les cadenes internacionals i restaurants que s'acosten a preus europeus.
A HCMC, igual que a Hanoi, recomanem passejar i gaudir dels carrers i de l'ambient vietnamita. Aquí hi trobem més parcs i carrers més tranquils que a Hanoi. També recomanem anar als diferents mercats de la ciutat i de passada gastar-nos els darrers dongs que ens queden. Ens dediquem també a comparar preus a les diferents agències per anar al delta del Mekong.
Recomanem visitar el museu de les restes de guerra (28D Vo Van Tan). L'entrada costa 10.000 VND i recomanem anar-hi amb l'estómac buit, doncs hi ha moltes fotos de ferits de guerra o de malformacions per culpa de les conseqüències de la guerra. Saigon és ple de pagodes visitables.
També recomanem els massatges al Vietnamese Traditional Massage Institute (185 D Cong Quynh, Tel. 8396697), al barri antic, on persones invidents et fan massatges per 30.000 VND sense aire condicionat i 40.000 VND amb aire condicionat.
Delta del Mekong. Optem per fer una excursió d'un dia, tot i que molts viatgers opten per l'excursió de dos dies i una nit, amb la qual es pot conèixer els mercats flotants. Comprem l'excursió a l'agència Delta Adventure Tours (187A Pham Ngu Lao, Tel. 08-8368542), recomanada a la guia, i ens cobren 10 US$ per baixar el riu Mekong en vaixell, amb el menjar inclòs (sense begudes) i visitant un parell d'illes. Aquesta agència està dirigida per una vietnamita que havia viscut als Estats Units. D'altres agències oferien l'excursió per 7 US$, en autobús. Les excursions de dos dies acostumen a costar uns 20 US$ sense els menjars.
Al davant de l'hotel Rex hi ha l'oficina de Vietnam Airlines, on ens confirmem el bitllet. Ens informen de que no hi ha autobúsos públics que et portin a l'aeroport, fet pel qual acordem prèviament amb un taxista (Ninh Vo Van, Tel 0903 131 976) que sempre està a la cantonada de l'hotel i ens cobra 60.000 VND (= 4 US$) per a portar-nos en el seu jeep fins l'aeroport. Aquest està a només 7 km del centre. S'ha de comptar amb uns 20-25 minuts, depenent del trànsit.
Abans d'embarcar s'han de pagar 12 US$ pel Passenger Service Charge (taxa de sortida a l'aeroport). Agafem el vol de Vietnam Airlines fins a Bangkok d'una hora i vint minuts. A Bangkok ens hem d'esperar 5 hores a agafar el pròxim vol fins Amman. Aquest vol triga gairebé 9 hores i després d'Amman a Barcelona 4 hores més.
L'escala del nostre vol a Jordània ens ofereix la possibilitat de conèixer un país on encara no haviem estat. Donat que viatgem amb Royal Jordanian aprofitem un programa que ofereixen per a viatgers en trànsit a Jordània: el Zuwar Stopover Program. Amb aquest programa es pot gaudir d'hotels de 5 estrelles a preus molt econòmics (19 US$ per persona la primera nit, i 30 US$ les nits addicionals) que inclouen l'esmorzar i el transfer de i a l'aeroport, així com l'assistència d'una persona que ens ve a recollir amb un cartellet a l'arribada i ens facilita l'entrada al país sense haver de pagar visat.
Vol Barcelona - Amman (3 hores i 50 minuts) amb Royal Jordanian. El vol arriba a les 23:50 de la nit del mateix dia. A Jordània és una hora més que a l'estat espanyol. L'aeroport és situat a 35 km de la ciutat d'Amman. El representant del Zuwar Stopover Program ens vé a recollir i ens trasllada a l'hotel.
El Zuwar Stopover Program ofereix varis hotels de 4 i 5 estrelles. Triem el Radisson SAS que és força cèntric i té categoria de 5 estrelles. El preu que paguem participant en aquesta oferta és de 19 US$ per la primera nit (per persona) i de 30 US$ per cada nit addicional.
Al centre d'Amman vam probar tres restaurants diferents, i recomanem sobretot el Jabri, al carrer Al-Hussein (no posa el número). És una pastisseria i al primer pis hi tenen restaurant, no tenen la carta en anglès, només en àrab. Demanem prèviament a l'hotel que ens escriguin en àrab més o menys el que volem. Mengem per 2-3 euros. Un restaurant similar i que tampoc tenen la carta en anglès és el Jerusalem que està pràcticament al costat del Jabri. I un tercer restaurant, aquest cop sí amb la carta en anglès és el Cairo, al carrer King Talal (tel. 4624527) i de preus similars als altres dos.
Amman és una ciutat àrab molt "occidentalitzada", o això és el que ells venen. El més destacable negativament per als turistes "independents" és que els carrers pràcticament no estan senyalitzats, i si per casualitat ho estan, el nom no s'assembla al nom que porta la nostra guia o el nom que porta el carrer al mapa que ens han donat a l'hotel, com a conseqüència de la transcripció de l'àrab a l'anglès i dels canvis de noms dels carrers... Tot i que els jordans són extremadament simpàtics, amables i amb voluntat d'ajudar, malauradament no ens poden ajudar massa doncs tenim problemes de comunicació i la majoria sembla no haver vist un mapa en la seva vida.
1 Dinar jordà = 1,15 € i 1 Dinar jordà = 1000 fils.
Recordar que els divendres i dissabte són festius a Jordània, i això vol dir que si s'arriba el dijous a la nit com va ser el nostre cas, i l'oficina de canvi de l'aeroport és tancada, només ens queda la possibilitat de canviar divises a l'hotel amb un canvi desfavorable.
Amman ens va semblar una ciutat prou atractiva. El més destacable és el Teatre Romà, amb més de 6000 seients. Entrar-hi costa 500 fils. A dins del recinte, hi trobem el museu del folklore i el de les tradicions. Una altra cosa que val la pena veure és la Ciutadella. Nosaltres hi vam anar a peu des del teatre romà. L'entrada per als jordans val 150 fils i per als estrangers 1 JD. La ciutadella va ser reformada entre el 1988 i el 1994 per l'AECI (Agencia Española de Cooperación Internacional). Des d'allà tenim magnífiques vistes d'Amman i els 19 turons que conformen aquesta ciutat monocrom. L'horari és de 8 a 16 hores a l'hivern i de 8 a 19 a l'estiu, els caps de setmana de 10 a 16 hores. També anem a veure la mesquita d'Abdallah i voltem pel centre. L'experiència de donar una volta a peu per una ciutat àrab com Amman no té desperdici.
Tenim dos dies més sencers per passar a Jordània i decidim des d'Amman anar a veure i experimentar el Mar Mort: donat que comptem amb poc temps i que hem comprovat les dificultats per a trobar un transport públic directe i eficient que ens hi porti, decidim pagar una mica més i gaudir de la comoditat d'un xofer privat i d'un cotxe amb aire condicionat per nosaltres sols. Per 30 JD tenim el xofer i el cotxe durant 4 hores per anar al Mar Mort. Al Mar Mort decidim anar a la platja pública, l'entrada costa 4 JD. Els resorts dels hotels Marriott o el Mövenpick o el Dead Sea Spa costen entre 20 i 24 JD i són pràcticament al costat de la platja pública. Aquesta platja també compta amb dutxes, tumbones (1 JD) i parasols. El Mar Mort és una experiència única, doncs l'aigua pràcticament no es mou i és molt calenta i salada. Al tenir aquesta densitat el cos flota sense cap esforç: et mantindràs tota l'estona que vulguis surant a la superfície. És curiosa l'experiència quan l'aigua et cobreix tot i no toques a terra, t'és impossible mantenir-te vertical a l'aigua, el mar t'inclina cap endavant o cap enrera fins posar-te en posició horitzontal. Avisem que s'ha d'anar molt en compte amb que l'aigua no entri als ulls doncs la salinitat ens faria passar una mala estona. I també compte amb el sol, doncs es pot dir que estem al bell mig del desert i el sol apreta molt fort.
El dia següent anem a Petra. Per anar-hi amb transport públic s'hi arriba teòricament amb els autobúsos de l'empresa JETT (al carrer Al Malek Al Hussein, a uns 500 m. més amunt de l'estació d'autobúsos Abdali). Però per casualitats, precisament els mesos de juliol i agost havien interromput els viatges diaris a Petra i no sabien quan tornarien a fer aquest recorregut. Una altra opció és anar amb autobús públic fins a Wadi Musa que és el poble al costat de Petra: només cal anar a l'estació d'autobúsos del sud d'Amman i esperar a que s'ompli l'autobús. Nosaltres vam tornar a optar per una opció més cara, però molt més pràctica tenint en compte el poc temps de que podíem gaudir a Jordània. Tenim cotxe i xofer per tot el dia per 70 JD tots dos (o si fóssim 4, tots 4). Ens ho organitza Abd Al Salam-Al Jarah (l'oficina és a l'hotel Radisson SAS, Tel. 5687179, Mòbil: 962 79 590 10 90, Fax: 5671343).
Marxem a les 7 del matí, i la distància entre Amman i Petra són 260 km. Per a fer la visita absolutament imprescindible es necessiten mínim unes 6 hores a Petra, doncs un cop ets a dins del recinte, s'hauria de visitar el més important que té un recorregut que es pot fer a peu o a cavall, ase o camell. Òptim seria comptar amb dos dies per veure tot el possible. L'entrada d'un dia costa 11 JD (13.5 JD dos dies, i 16 JD tres dies). Muntar en qualsevol d'aquests animals és negociable, i varia entre 2-5-10 JD i segons l'estona que en vulgueu gaudir. Recomanem portar begudes i diners per a comprar-ne, doncs l'esforç de caminar i el calor són importants. A dins les begudes costen entre 1 i 2 JD. A fora 350 fils.
Petra és la ciutat dels nabateus i impressiona la tasca que van fer d'escolpir directament a la pedra rosàcea, des de palaus i tombes a monestirs, al segle III aC. L'horari és de 6 a 16:30, recomanem anar-hi el més aviat possible al matí per tal d'estalviar-se els allaus de turistes i també per gaudir dels magnífics colors que ofereixen les roques rosàcees amb la llum de la matinada. L'entrada de més d'1 km impressiona, doncs són parets molt altes i el pas és relativament estret.
A les 2:30 de la matinada surt l'avió de Royal Jordanian d'Amman i arriba a Bangkok a les 15:30 (hora local), després de 9 hores de vol. Per arribar al centre hi ha autobúsos que cobreixen 44 línies i totes costen 100 BHT (1 € = 50 BHT). Al deixar el país s'ha de pagar una taxa (Passenger Service Charge) de 500 BHT.
Donat que només tenim unes hores (incloent la nit) per estar a Tailàndia, decidim buscar peri Internet, des de Barcelona, un hotel proper a l'aeroport. Dormim a: Asia Airport Hotel (99/2 Moo Phaholyothin Rd, Lamlukka Phatumthanee 12130, Bangkok, Tel. 00662-992 6999, Fax 00662-531 2599). L'habitació doble sense esmorzar costa 30 US$. Aquest preu inclou el transfer de i a l'aeroport. Com que arriben amb quasi una hora de retard a recollir-nos negociem que a canvi ens compensin amb l'esmorzar inclòs pel mateix preu. L'hotel és a un centre comercial a 10 minuts de l'aeroport i ens quedem per allà i sopem al mercat adjacent, que realment ens sorprèn per la seva varietat i preus molt econòmics.
Només tenim 4 hores per a veure alguna cosa de Bangkok. Decidim doncs anar a visitar el més important del centre de la ciutat. Agafem un taxi (atenció a vigilar que porti taxímetre, ja que cobren per quilòmetre) que ens costa 211 BHT. De l'aeroport al centre hi ha uns 35 km. Anem a Wat Arun Ratchawararam, que era el gran temple reial del rei Rama II i és a la rivera del riu Chao Phraya (el ferri costa 2 BHT). La torre principal té 67 metres d'altura i està decorada per milers de peces de porcellana xinesa. És un conjunt molt maco. Entrar costa 20 BHT i l'horari és de 7:30 a 15:30. També visitem el recinte on hi ha el Buda Maragda: obren a les 8:30 del matí fins les 15:30. L'entrada costa 10 BHT. És un recinte impressionant, que realment no és comparable amb altres coses que hem vist abans.