Guia i relat d'un viatge per lliure a Turquia

Com arribar-hi

Vol de Barcelona a Frankfurt amb la companyia Lufthansa (1 hora i 30 minuts).

Si es disposa de tres hores o més de temps de connexió entre vol i vol en l'aeroport de Frankfurt es pot aprofitar per visitar el centre de la ciutat alemanya de Frankfurt.

Seguint les indicacions en les terminals aèries és fàcil arribar a l'estació de tren de l'aeroport per anar al centre de la ciutat. El bitllet costa 8 DM (marcs alemanys) i triga una mitja hora en fer el trajecte.

El vol de Frankfurt a Istanbul, també amb Lufthansa, triga 3 hores i 15 minuts.

Al mateix aeroport Atatürk d'Istanbul es pot obtenir el visat d'entrada pagant 10 US$.

Per arribar al centre d'Istanbul, per exemple a la zona de Sultanahmet, es pot agafar un taxi o autobús de 5'30 h. del matí a les 23 h. de la nit. Si arribem a hores intempestives no hi ha més remei que agafar un taxi.

A nosaltres ens va sortir molt bé anar a l'oficina turística que hi ha a la terminal d'arribades (està oberta tota la nit) i preguntar per un hotel en la zona. Llavors ells truquen a l'hotel en qüestió per demanar el preu i si tenen habitacions, i et proporcionen un taxi a un preu inferior (potser a canvi de la comissió acordada amb l'hotel).

D'aquesta forma vam pagar 3.000.000 LT (menys de 6 US$, quan el preu normal a la nit potser de 20 US$). A més no hi ha obligació de quedar-se a l'hotel on et porten si considerem que és car pel que ofereix (possiblement serà així), pagant el preu acordat al taxista malgrat ell es queixi de que esperava més.

Dormir i menjar

La pensió Sayan Pansiyon, a Mimar Mehmet Aga Caddesi (zona Sultanahmet), no és la millor opció possible, però buscant una habitació a les 2 de la matinada no es podia demanar massa més.

Una habitació minúscula amb el bany exterior costa 7.000.000 LT. L'avantatge que té aquesta pensió, per posar-ne una, és que està just darrera de la Mesquita Blava i veure-la il·luminada de nit, només aterrar a Istanbul, és una bona entrada a la ciutat.

Coses a veure i fer

ISTANBUL (Istanbul en turc, però antigament va ser Bizanci i després Constantinopla). Aquesta ciutat, a caball entre Europa i Àsia, té un munt de coses a veure i moltes zones són dignes de ser explorades caminant tranquil·lament pels seus carrers.

La part històrica va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1985. És la ciutat turca amb més monuments, palaus, mesquites (més de 500 mesquites omplen de minarets i cúpules el seu perfil), museus, i llocs d'interès històric.

Aquesta no pretén ser una guia exhaustiva de tot el que és possible veure i fer en aquesta ciutat, que és molt. Aquí només esmentarem allò que nosaltres vam poder visitar i que creiem més significatiu i recomanable des del nostre humil punt de vista:

• Mesquita blava (Sultan Ahmet Camii). Una de les mesquites més maques d'Istanbul i també la més gran encara que no ho sembli, amb una harmonia, elegància i bellesa impressionants.

És especialment bonica la vista des dels jardins que hi ha entre ella i la d'Aya Sofya.

Se'n diu blava perquè aquest és el color predominant en els magnífics mosaics de l'interior, on a l'incidir la llum la reflecteix i ho inunda tot d'un color blavós.

Està composada per una enorme cúpula central de 43 metres d'alçada, envoltada d'altres cúpules i semicúpules, i 6 minarets. Està considerada com una veritable obra d'art i ja forma part del clàssic perfil de la ciutat.

Els visitants han d'entrar per la porta nord i roman tancada en hores d'oració.

• Hipòdrom. Aquest és el nom històric que tenia la zona, coneguda actualment com Plaça Sultà Ahmet i que va ser el centre de la ciutat en les èpoques bizantina i otomana.

Actualment és una mena de bulevard, que passa per davant de la Mesquita Blava, i en el què hi ha diversos monuments de rellevància.

Entre aquests destaquem la font del Kaiser Guillem (contruïda en el seu honor), l'obelisc de Teodosi (una columna egípcia del temple de Karnak sobre una base bizantina, on encars s'hi poden veure els jeroglífics originals), l'obelisc de bronze, i la Columna Espiral.

En conjunt és un lloc harmoniós, només alterat pels nombrosos autobusos turístics aparcats en els carrers laterals.

• Aya Sofya (Santa Sofia). Només entrar l'ambient ja es palpa màgic, i és que ens trobem davant del monument més esplendorós de l'art bizantí.

La seva enorme cúpula encara avui dia meravella pel fet de que no es vingui avall tenint en compte que està feta amb materials antics (55 m. d'alçada i 32 m. d'ample que descansen sobre quatre pilars).

La llàstima és que, en el moment de la nostra visita, hi havia una enorme bastida que s'alçava al seu interior, des del terra fins la cúpula, obligant a imaginar-se com seria sense aquesta estructura de tubs metàlics. Esperem que aquestes obres de restauració no es perllonguin massa més temps (tot i que ja porten anys allà posades).

Les parets interiors, així com els arcs i les voltes, estaven en el passat recobertes amd daurats i bonics mosaics que eren impactats per la llum de tal forma que el seu reflex produïa un ambient sobrenatural. Actualment la majoria dels mosaics s'han perdut.

Aya Sofya inicialmente va ser catedral cristiana, posteriormente mesquita durant cinc segles i, finalment, a l'any 1935 es va convertir en museu.

Està oberta al públic cada dia excepte els dilluns de 9 a 16 hores. L'entrada costa 5 US$.

• Palau de Topkapi (Topkapi Sarayi). Aquest palau o serrall va ser la residència dels sultans durant tres segles. Es composa d'un extens complex de magnífics edificis, jardins i biblioteques que conformen una ciutat dintre d'una altra.

La riquesa que emana de les parets, la decoració de les luxoses estances i el refinament de cadascun dels recintes del palau mostra l'alt nivell artístic al que va arribar l'art bizantí i l'opulència i fastuositat en que vivien els antics sultans.

Donada la grandària del complex la seva visita requereix al menys mig dia. Només la vista que es podrem veure des de la terrassa de la mesquita (sofa camii) que hi ha al'interior sobre bona part de la ciutat, l'anomenada Banya d'Or i el Bòsfor és impagable i mereix per sí sola la visita.

Topkapi està obert de 9 a 16:30 hores tots els dies, excepte els dimarts. L'entrada costa 3.000.000 LT més 750.000 LT addicionals per visitar l'Harem.

• Palau submegit (Yerebatan Saray). Realment es tracta d'un enorme tanc d'aigua subterrani construit per l'emperador Justinià el Gran.

Fa 70 metres d'ample i 140 metres de llarg, i el seu sostre està sustentat per 336 gegantines columnes. Està obert al públic de 9 a 16:30 hores i l'entrada costa 1.000.000 LT.

• Mesquita de Suleiman (Süleimaniye Camii). La mesquita de Suleiman el Magnífic està considerada com un dels edificis més bonics de l'art islàmic.

Val la pena accedir-hi per l'entrada del costat noroest, a través del pati, per no perdre's la vista dels 4 minarets i les enormes cúpules. La visió és impagable.

A més, donat que es troba sobre una muntanyeta, la vista que hi ha des d'aquí de la Banya d'Or és magnífica.

Com que a l'entrar cal descalçar-se el senyor que hi ha a l'entrada us demanarà que li deixeu les sabates a ell, cobrant naturalment, i insistirà que no podeu entrar amb les sabates a la mà. Però si podeu guardar-les en una bossa o a la motxilla podeu passar de pagar res.

• Mesquita Nova (Yeni Camii). Malgrat el seu nom aquesta mesquita va començar a ser construida a finals del segle XVI i acabada al 1663. El seu interior està ricament decorat amb or, rajoles de colors i marbre tallat.

Es troba situada en la zona d'Eminönü, a l'entrada sud del pont de Galata.

• Mercats. El Gran Basar (Kapali Carsi) és un conjunt de 65 carrers, quasi 4.500 botigues i paradetes i una gran plaça central.

Tot el conjunt és un veritable laberint composat per carrerons, estrets passatges, voltes i cúpules.

Aquí s'hi pot comprar absolutament de tot, des de roba fins joies, passant per souvenirs.

Per als amants de les compres aquest és el lloc ideal per a perdre's, per la quantitat de coses a comprar i també perquè aquí encara s'hi val a regatejar.

El Gran Basar està obert tots els dies excepte diumenge de les 8:30 a les 18:30 hores.

Un altre mercat interessant és el Mercat Egipci (Misir Carsisi), també conegut com a Mercat de les Espècies per la quantitat de parades que hi ha on es venen tot tipus d'espècies i condiments. Forma part del complex on es troba la Mesquita Nova i està obert de dilluns a dissabte de 8:30 a 18:30 hores.

• Ponts. Donat que Istanbul està dividida en tres parts hi ha diversos ponts que les uneixen, essent els més famosos el de Galata i el del Bòsfor.

El pont de Galata creua la Banya d'Or i uneix les zones de Eminonu i Karakoy. Sempre hi ha multitud de gent pescant a costat i costat del pont.

El pont del Bòsfor és un dels ponts suspesos més llargs del món, amb 1.073 metres de longitud. Uneix els continents asiàtic i europeu per sobre de l'Estret del Bòsfor.

• Hotel Pera Palas.Construit l'any 1890, aquest hotel reté bona part de l'encant de l'època en que Istanbul encara era Constantinopla i el superluxós tren Orient Express arribava aquí, concretament a l'estació de Sirkezi, des de París.

Aquest hotel ha tingut hostes il·lustres, com el mateix Atatürk (en l'habitació 101, la qual ara és un museu visitable) o l'Agatha Christie (encara que en aquest cas hi ha diferents versions sobre si va estar aquí o en un altre hotel que ara ja no existeix).

En qualsevol cas recomanem aquesta visita per a prendre alguna beguda tranquil·lament al bar Orient Express, en la planta baixa (és car, però val la pena ni que sigui un cafè) i aprofitar per recòrrer els seus grans salons, l'escala principal i la pastisseria.

L'hotel es troba en la zona de Istiklal Caddessi. Per anar-hi des del centre cal anar fins Eminönü, travessar el pont de Galata fins la zona de Karaköy, i després pujar per bonics carrerons típics del barri de Beyoglu.

EXCURSIÓ PEL BÒSFOR. L'Estret del Bòsfor connecta el Mar de Màrmara i el Mar Negre, amb una longitud de 32 km i una amplada que oscil·la entre els 500 metres i els 3 km.

Recomanem moltíssim fer l'excursió en vaixell que el recorre en quasi en la seva llargada total, d'anada i tornada, i permet contemplar tranquil·lament els palaus otomans, castells, mansions, i poblets que es van succeïnt en les dos ribes de l'Estret, l'asiàtica i l'europea.

Per exemple el palau Dolmabahce Saray, el palau persa de Pasabahce, el castell d'Anadolu Hisan, o el palau de Beylerbey, entre molts d'altres.

També tindrem l'oportunitat de veure, i passar per sota, el pont del Bòsfor que uneix les dues ribes.

El vaixells que fan aquesta excursió surten de l'embarcador que hi ha a la zona d'Eminönü, prop de l'estació de tren Sirkeci, i fa algunes aturades en ports intermitjos al llarg de l'estret fins arribar al punt final d'Anadolu Kavagi, al costat asiàtic i quasi a l'entrada del Mar Negre.

En aquest punt d'Anadolu Kavagi es pot baixar i agafar posteriorment, amb el mateix tiquet, un altre vaixell que ja vagi de tornada a Istanbul.

D'aquesta forma podreu comprar-vos menjar en les paradetes que hi ha prop de l'embarcador d'Anadolu (per exemple allà podeu trobar uns entrepans de peix boníssims) i pujar caminant fins les ruïnes del castell de Yoros, una fortificació medieval que hi ha el cim d'una muntanyeta sobre el mateix poble.

Aquestes runes són un lloc de picnic molt popular entre els turcs i la veritat és que el lloc està força brut de deixalles, però us garantim que des d'aquí podreu contemplar una vista espectacular de l'estret i del Mar Negre, mentre engoliu un enterpà per a llepar-se els dits.

El trajecte d'Eminönü fins a Anadolu dura aproximadament una hora i tres quarts, i el mateix en el trajecte invers.

Aquesta excursió en vaixell es pot contractar en agències i hotels, però és molt més barat comprar els tiquets directament en el propi embarcador d'Eminönü, des d'on surten els vaixells.

Surten tres al dia els dies normals i set els diumenges i festius. El preu és de 5 US$ anada i tornada, però costa la meitat els dissabtes i diumenges.

Si voleu un seient i no anar drets durant el trajecte, especialment durant el cap de setmana, és convenient pujar força abans de la sortida al vaixell per assegurar-se un bon lloc. I quan baixeu a Anadolu guardeu el tiquet per a la tornada.

Com arribar-hi

En el nostre trajecte des d'Istanbul a Urgüp, al bell mig de la regió de la Capadòcia, vam agafar primerament un tren nocturn amb destinació Ankara, concretament l'Anadoli Expresi, que surt a les 22 hores de l'estació de Haidarpasa.

El bitllet amb llitera en un compartiment (de 4 places) costa 7.500.000 LT per persona.

L'estació de tren de Haidarpasa, de la qual surten els trens a destins asiàtics (i per tant a la Turquia asiàtica), està a l'altre costat del Bòsfor i per arribar-hi des de la zona de Sultanahmet s'ha d'agafar un ferri a Karakoy, anant primer fins la zona d'Eminönü i travessant a l'altre costat pel pont de Galata.

Hi ha ferris cada 15 minuts, el trajecte costa 300.000 LT i triga uns 30 minuts. N'hi ha que només aturen a Kadikoy, a 1 km al sud de l'estació (cal demanar abans de pujar).

Després de 450 km i 9 hores de trajecte al tren aquest arriba a l'Ankara Gari, l'estació central de tren d'Ankara.

A Ankara no hi ha molt a veure, apart del mausoleu de l'Ataturk i un parell de museus, però en qualsevol cas nosaltres estàvem només de pas en el nostre viatge cap a la Capadòcia, i per tant hem de desplaçar-nos a l'estació d'autobusos (ASTI otogar o Yeni Terminal), prenent un taxi o un autobús marcat com a ASTI.

A la gegantina terminal d'autobusos d'Ankara busquem la companyia amb autobusos a Urgüp que més ens convé per horaris i preus. En el nostre cas ens costa 5.000.000 LT el bitllet d'Ankara a Urgüp, trigant 4 hores i 15 minuts en fer els 310 km que separen les dues poblacions i fent aturades intermitges a Nevsehir i Göreme.

En baixar de l'autobús a Urgüp és possible que us assalti una allau de comissionistes, oferint cadascú el seu hotel. Us recomanem que porteu ja pensat a quin hotel voleu anar i només baixar comenceu a caminar amb decisió en qualsevol direcció, fent veure que no necessiteu que us ofereixin res perquè ja ho teniu clar. Ràpidament desapareixeran els comissionistes i us deixaran en pau.

Dormir i menjar

A Urgüp l'Hotel Kilim, situat a Dumlupinar Caddesi (a 250 metres de l'estació de dolmus i autobusos), té una molt bona relació qualitat-preu, pagant 20 US$ per una habitació doble, amb bany privat i televisió. Les estances de l'hotel com el menjador i una terrassa fora són molt acollidores.

A Kayseri Caddesi, molt a prop de la parada de busos, hi ha una pastisseria que farà les delícies dels més llaminers.

Coses a veure i fer

CAPADÒCIA. Aquesta famosa regió, situada al centre de la península d'Anatòlia, es caracteritzar per posseïr paisatges lunars, amb estranyes i fantasmals formacions rocoses d'aspecte cònic que són les restes d'antigues sedimentacions volcàniques que durant mil·lenis han estat erosionades per la força del vent i de l'aigua donant lloc a aquestes curioses formacions. És Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 1985.

Creiem per tant que val la pena dedicar-li un mínim de dos o tres dies per poder veure-la amb tranquil·litat ja que s'ho mereix sobradament.

Nosaltres vam triar Urgüp com a base en l'exploració de la Capadòcia per la seva situació central, perquè el mateix poble és interessant de veure, i perquè disposa de suficients serveis per al visitant.

Tot i que Urgüp disposa de grans hotels per als turistes que viatgen en grup, aquests estan a les afores i no es veuen pel centre del poble.

• Urgüp. Caminant a l'oest de la parada de busos (otogar), pel carrer Ahmet Refik, s'arriba a la part més vella d'Urgüp, amb construccions antigues d'una bellesa important. També podreu veure vells edificis excavats en la roca i parets rocoses foradades, record de temps passats.

Girant a la dreta i pujant per un carrer s'arriba al turó Temenni, on hi ha la tomba d'un sant i un cafè-terrassa, però sobretot podreu gaudir d'unes magnífiques vistes d'Urgüp i les valls circumdants.

• Uchisar. El principal interés d'aquest poblet és el seu Kale (castell), una impressionant roca volcànica plagada de finestres i túnels interiors que es veu des de varis kilòmetres a la rodona.

S'hi pot entrar i pujar fins dalt de la roca, on hi ha les restes d'un castell. La vista és magnífica. El preu de l'entrada és de 750.000 LT.

Per fer els 10 km. que separen Urgüp i Uchisar cal agafar un minibús (dolmus) a la parada (otogar) d'Urgüp que costa 400.000 LT.

En el nostre cas el dolmus ens va deixar en una cruïlla a 2 km del centre d'Uchisar, la qual cosa ens va permetre fer un passeig molt plaenter per una petita carretera que va paral·lela a l'anomenada Vall dels Coloms.

La Vall dels Coloms (Pigeons Valley) sorprèn enormement per les formes i colors de les seves roques.

Això és l'aperitiu del que veurem en altres punts de la Capadòcia. A més, des d'aquesta vall tindrem les millors perspectives del Kale i del nucli d'Uchisar als seus peus.

• Göreme. Aquesta població es troba a 4 km d'Uchisar i la millor forma d'anar d'Uchisar a Göreme és caminant per la vall anomenada Güvercinlik Vadisi (Dovecote Valley), plena de roques amb formes gaudinianes i amb forats on niuen els coloms. Absolutament recomanable.

Al mateix Göreme l'interès radica en els seus cons i pinacles de roca volcànica escampats per entre el poble. Al centre mateix hi ha la Roma Kalesi, una columna bastant alta de roca volcànica on hi ha esculpida la façana d'un temple romà.

A 1'5 km de suau pujada des del centre s'arriba al Görem Açik Hava Müzesi (Görem Open-Air Museum), la més famosa de totes les valls de la Capadòcia. El lloc està obert des de les 8'30 h. fins les 16'30 h (1 hora després a l'estiu) i l'entrada costa 2.250.000 LT (1.200.000 LT amb carnet d'estudiant).

Aquest curiós museu a l'aire lliure permet admirar dotzenes d'esglésies així com diversos monestirs amb frescos dels segles XI i XII, simplement passejant pers camins, pujant escales o passant per túnels que condueixen als diferent punts d'interès.

Els antics cristians van excavar en la roca cambres, habitacles, bòvedes i un veritable laberint de galeries per a ser utilitzats com a esglésies, estables i cases.

Aquestes esglésies rupestres estan decorades amb extraordinàries pintures i frescos de l'època bizantina, que representen a sants i diverses estampes bíbliques.

Per a visitar la Karanlik kilise, una de les esglésies del recinte, cal pagar 4.500.000 LT addicionals (la meitat amb carnet d'estudiant).

Encara que pugui semblar un robatori la veritat és que els frescos que conté amb uns colors molt vius (salvaguardats per la foscor del lloc i per una restauració molt costosa) fan que aquest extra pagui la pena de totes totes.

Per tornar a Urgüp des d'aquí es pot continuar caminant uns 3 km per la mateixa carretera que venia des de Göreme, però en sentit contrari, fins arribar a la cruïlla de la carretera Nevsehir-Urgüp, propera al nucli d'Ortahisar.

En aquesta carretera podem esperar que passi algun dolmus o autobús en direcció a Urgüp, o bé fer auto-stop.

• Avanos. Aquesta població no té massa interès en sí, excepte passejar per la ciutat vella que hi ha darrera de la plaça principal, amb boniques i antigues cases de pedra.

Avanos també és coneguda per la seva alfareria i ceràmica (a la mateixa plaça principal hi ha un curiós monument que posa de manifest que aquesta és la principal activitat d'Avanos).

El nostre interès de venir fins aquí era visitar el Sari Han o Caravanserai Groc, a 6 km a l'est d'Avanos, però al no trobar transport públic per arribar-hi i constatar que un taxi no baixa de 10 US$ optem per deixar-ho còrrer.

Des de l'otogar d'Urgüp surten dolmus que van directament a Avanos, a un 15 km de distància, per 400.000 LT.

• Zelve. Des d'Avanos agafem un autobús que després de fer uns 3 km ens deixa a la cruïlla de la carretera a Zelve. Comencem a caminar per la carretera en direcció a Zelve.

El paisatge és fantàstic i fa el paaseig molt agradable. Abans d'anar a Zelve decidim desviar-nos per visitar el Peribacalar Vadisi (Fairy Chimneys Valley).

Aturem un dolmus que ens porta fins Aktepe (Yeni Zelve), a 3 km, i des d'allà caminem uns 2 km per una altra carretera fins arribar a l'esmentada vall de Peribacalar Vadisi.

Aquesta vall és una meravella de la natura, ja que de totes les valls de la Capadòcia aquesta és la que posseeix els cons volcànics més ben formats, més estranys i més densament apinyats.

Després d'una estona d'extasiada contemplació del Peribacalar Vadisi i moltes fotos desfem el camí per tornar a Zelve. Pel camí una parella turca que passa amb el seu cotxe s'ofereix amablement per portar-nos fins allà.

Zelve era un lloc de retir monàstic que ofereix quasi tanta riquesa en esglésies i estranys paisatges com Göreme, encara que aquí està molt menys organitzat que allà.

També és cert, però, que els frescos aquí no són tan impressionants com els de Göreme. El complex de Zelve està obert de 8 a 17:30 i l'entrada costa 1.500.000 LT.

Fora del recinte hi ha un restaurant on es menja molt bé en una terrassa exterior amb unes vistes excepcionals.

Sortint de Zelve, a 1'5 km. seguint la carretera a Çavusin, val la pena aturar-se en la zona coneguda com a Pacha Baça, al costat d'un xiringuitos, on hi ha unes curioses xemeneies de fades amb tres caps i construccions a la roca.

Per a tornar a Urgüp des d'aquí només cal esperar al costat de la carretera fins que passi un dolmus que vagi cap allà.

Com arribar-hi

Donat que les distàncies són curtes i hi ha una elevada freqüència en el transport és possible arribar a Kaymakli al vespre sortint d'Urgüp al caure la tarda.

Primerament cal agafar un autobús o dolmus fins l'otogar de Nevsehir (són 18 km que es fan en uns 30 minuts i costa 600.000 LT).

Un cop a la terminal d'autobusos de Nevsehir només cal demanar per l'autobús a Kaymakli. N'hi ha cada mitja hora aproximadament i triga uns 30 minuts en fer els 20 km fins Kaymakli. Costa 1.000.000 LT el trajecte.

Dormir i menjar

Hi ha molt poca oferta d'allotjament a Kaymakli. L'alternativa més cèntrica i amb millor relació qualitat-preu és la Mandya Pansiyon. És senzilla però prou correcta. Costa 5.000.000 LT l'habitació doble amb bany exterior.

Coses a veure i fer

Les extraordinàries ciutats subterrànies de Derinkuyu i Kaymakli són Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de l'any 1985, conjuntament amb el Parc Nacional de Göreme i els llocs rupestres de Capadòcia.

Les ciutats de Derinkuyu i Kaymakli es troben situades a la província de Nevşehir, a 10 km una de l'altra.

KAYMAKLI. En aquesta petita població de cases blanques es troba l'extraordinària ciutat subterrània de Kaymakli (Yeralti Sehri).

Es tracta d'una veritable ciutat subterrània amb nombroses habitacions i estances de tot tipus connectades mitjançant llargs corredors.

És com una mena de formiguer humà de 10 pisos de profunditat i on els seus passadissos i ramificacions sumen una longitud de quasi 30 km.

L'objectiu d'aquesta ciutat disposada tan estratègicament permetia amagar-se de les persecucions de que eren objecte els seus habitants.

L'entrada costa 1.550.000 LT i està obert de 8 a 17 hores, i per arribar-hi des de l'hotel només cal caminar uns 750 metres.

DERINKUYU. Aquesta ciutat també és coneguda per la seva ciutat subterrània, semblant a la de Kaymakli, i que va arribar a hostatjar a 5.000 persones.

Té set pisos de profunditat i va ser construida en la fugida dels cristians de Kayseri que es van refugiar aquí escapant de la invasió musulmana.

Conté tot tipus de sales i habitacles, a on l'aire pur de l'exterior arriba a través d'un sistema de xemeneies. Aquestes ciutats subterrànias tenien nombroses vies de sortida per si eren atacades.

Els horaris i preus són els mateixos que els de Kaymakli.

Per fer els 10 km a Derinkuyu des de Kaymakli només cal agafar un dels nombrosos autobusos o dolmus que passen per la carretera i que ens deixarà a la petita terminal de Derinkuyu (si portem equipatge aquí és possible deixar-lo per no anar carregats a fer la visita).

Des de la terminal de dolmus de Derinkuyu haurem de preguntar per la ciutat subterrània (Yeralti Sehri en turc) per anar-hi caminant a través dels carrers del poble.

Com arribar-hi

Des de la terminal d'autobusos de Derinkuyu haurem d'agafar un autobús que ens retorni a Nevsehir, a 30 km d'aquí.

De nou en l'otogar de Nevsehir agafem un còmode autobús a Aksaray, a 65 km. Costa 1.500.000 LT i triga 1 hora i 30 minuts en fer el trajecte (fixar-se en un impressionant volcà de forma cònica quasi perfecta que hi ha en les proximitats d'Aksaray).

En la pròpia terminal d'autobusos d'Aksaray serà fàcil trobar un altre autobús a Konya, a uns 140 km. Aquest trajecte costa 3.000.000 LT i es fa en unes 2 hores i 30 minuts.

A Aksaray, si hom disposa al menys d'una hora entre autobús i autobús es pot anar a visitar la Gran Mesquita (Ulu Cami), a 500 metres de l'otogar en direcció a la plaça principal.

L'autobús finalitza el seu viatge a la terminal d'autobusos de Konya, situada a uns 4 km del centre. Així doncs, per arribar al centre cal sortir fora de la terminal i demanar per un minibús que vagi a la zona de Konya desitjada. El preu del minibús és de 200.000 LT.

Dormir i menjar

A Konya recomanem l'Otel Petek, a Çıkrıkcılar Caddesi nº 10, darrera de la PTT (Oficina de Correus). Costa 7.000.000 l'habitació doble amb bany privat. És simple però molt net.

Des del menjador-bar que hi ha a la part superior de l'edifici de l'hotel hi ha una vista panoràmica del basar en direcció a Mevlana.

El Deva Restaurant, a Mevlâna Caddesi, és una molt bona opció, amb un local gran i obert a l'exterior on es serveixen plats turcs a molt bon preu.

Coses a veure i fer

KONYA. El centre d'aquesta ciutat és el millor aparador per poder apreciar l'arquitectura seljúcida. Un altre punt d'interès és visitar la que formalment és la seu dels famosos dervixos giròvags.

Per una altra banda Konya és una ciutat profundament musulmana i conservadora, i per tant cal ser especialment escrupolòs en la forma de vestir i comportar-se, especialment en les visites a mesquites o durant el període del Ramadà.

A continuació fem una relació del que recomanem a veure en aquesta ciutat:

• Museu Mevlâna (Mevlâna Müzesi). Es tracta d'un lloc d'obligada visita en qualsevol estada a Konya.

És la seu formal dels dervixos giròvags i a més és un lloc sagrat pels turcs musulmans.

La seva cúpula de color turquesa és visible des de lluny i és realment maca de veure, també pels seus mosaics.

Dintre del recinte hi ha la Mevlâna Türbesi on es troben els sarcòfags del sultà Rumi i d'altres familiars seus, tot al mig d'objectes decoratius daurats i de vellut.

Al costat hi ha una mena de museu amb instruments musicals, vestimentes, manuscrits, etc, tot sobre els dervixos.

En altres estances adjacents, utilitzades en el passat pels mateixos dervixos, ara estan moblades com en l'època de Mevlâna, al s. XIII, amb maniquís vestits a la manera dels dervixos.

Aquest recinte obre de 9 a 17 hores i l'entrada costa 600.000 LT.

• Selimiye Camii. Mesquita d'estil otomà que està just fora de l'entrada del Museu Mevlâna. Fou construida al s. XVI.

• Mevlâna Caddesi. Anant pel carrer Mevlâna en direcció al centre, a la plaça Alaettin Tepesi, es pot visitar el basar, dividit encara a la manera medieval, amb les parades agrupades segons productes.

Al costat oriental del basar hi ha la mesquita Aziziye Camii, amb uns minarets molt bonics.

Més a prop d'Alaettin també trobem les mesquites de Serefettin Camii i Iplikçi Camii, segurament la mesquita més antiga de Konya.

• Plaça Alaettin (Alaettin Tepesi). Es tracta d'una gran plaça circular, que té en el seu centre una zona enjardinada sobre un promontori i que funciona com a parc per al passeig i el lleure.

Dalt del turó Alaettin hi ha la mesquita Alaettin Camii, construida al s. XIII amb estil àrab per un arquitecte de Damasc. Als voltants de la plaça formada pel turó s'hi troben altres mesquites, madrasses i fins i tot una església francesa.

Com arribar-hi

Per arribar a Pamukkale des de Konya, primerament cal agafar un minibús per anar a la terminal d'autobusos de Konya (Otobüs Terminali), des d'on surten varis autobusos al dia a Pamukkale (a l'estiu) i a Denizli, ciutat propera a Pamukkale.

En el nostre cas agafem un autobús nocturn que surt de Konya a les 23 hores i ens deixa a la terminal de Denizli a les 5:30 hores del matí. Es un trajecte de 420 km i que ens costa 5.750.000 LT.

Donat que era molt aviat vam haver d'esperar a la mateixa terminal fins que no sortís el primer autobús a Pamukkale, a les 7:30. Aquest primer autobús és el que porta els treballadors de les instal·lacions del recinte de Pamukkale, però també ens van acceptar a nosaltres.

A partir d'aquest n'hi ha més o menys cada mitja hora. Triga 30 minuts en fer els 19 km que separen Denizli de Pamukkale i costa 600.000 LT.

Coses a veure i fer

PAMUKKALE (tant les piscines naturals com la Hieràpolis van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1988). És un dels llocs amb més renom de Turquia i una de les seves imatges més icòniques.

La seva particularitat són les nombroses i blanques terrasses termals d'origen natural (travertins), disposades en cascada sobre el vessant d'una muntanya.

De fet el seu nom turc significa castells de cotó, ja que això és el que sembla, pel seu color i forma, a mesura que ens acostem al lloc.

Aquest espectacular aspecte i les bondats terapèutiques de les seves aigües termals, riques en minerals, han atret al llarg dels segles a gran nombre de visitants disposats a gaudir de les seves aigües.

Val a dir que contemplar aquestes blanques terrasses, amb aigua de colors turqueses, brillant al sol és un dels espectacles més insòlits que es poden veure a Turquia.

Al peu de les piscines hi ha el petit poble de Pamukkale i mirant de front veurem un paisatge de valls i muntanyes molt bonic.

Després de la massificació turística de dècades passades les piscines i travertins estaven certament amenaçats, així que les autoritats turques van decidir (creiem que amb encert) demolir els hotels que havia just sobre la zona de piscines i prohibir el bany en elles.

En el moment de la nostra visita s'havia reobert la visita a les piscines, però només es podia accedir a part d'elles, caminant obligatòriament descalç.

La veritat és que recomanem moltíssim la visita a Pamukkale, no solament per les piscines que, com hem dit, són un espectacle en sí mateixes, sinó també perquè molt a prop d'elles podem trobar també les ruïnes de l'antiga ciutat romana d'Hieràpolis, un antic balneari.

Encara avui dia es poden admirar les seves ruïnes, entre las que destaquen especialment el Teatre i la Necròpoli.

El Teatre, construit al segle II, és realment espectacular, amb una capacitat per a més de 12.000 persones assegudes.

Més o menys al centre del recinte enmurallat es troba el Pamukkale Motel, el qual té la particularitat de tenir un pati interior amb una piscina, la Piscina Sagrada, on és possible viure la sensació de banyar-se entre columnes romanes submergides.

Dues hores de bany en aquesta piscina costen 2.400.000 LT, però no sembla que es vigili massa si hem pagat o no.

En resum, val la pena dedicar tot un matí o tarda a visitar les piscines i la Hieràpolis de Pamukkale.

El recinte de Pamukkale està obert tot el dia i l'entrada al recinte costa 1.800.000 LT.

En el nostre cas vam entrar gratis a Pamukkale pel fet de ser els primers visitants del dia en anar al mateix autobús que els treballadors, de manera que la taquilla d'entrada encara estava tancada.

Per tornar després a Denizli només cal esperar algún autobús o dolmus, prop de l'oficina de venda d'entrades, que vingui a portar gent i faci el viatge de tornada.

Com arribar-hi

Des de la terminal d'autobusos de Denizli hi ha autobusos cada hora a Selçuk.

És un trajecte de 195 km que es fa en unes tres hores i el preu del bitllet és de 1.500.000 LT (després de buscar a la terminal pel millor preu i obtenir un descompte especial (!)).

Dormir i menjar

A Selçuk el Wallabies Victoria Hotel és una molt bona opció dintre de la gran oferta que hi ha en aquesta ciutat. Es troba al carrer peatonal Cengiz Topel Caddesi nº 2, en el cor del centre comercial i turístic de Selçuk.

L'habitació doble amb bany i esmorzar inclòs ens va costar 9.600.000 LT després de negociar el preu, ja que el preu normal, sobretot en temporada alta, era força superior.

Si teniu sort, com nosaltres, us pot tocar una habitació des d'on veureu per la finestra, a escassos metres, nius de cigonya sobre un antic aqüeducte bizantí. És una vista impagable!.

Coses a veure i fer

SELÇUK. Encara que la gran atracció de la zona són les ruïnes d'Efes, val la pena invertir una estona en visitar altres llocs que estan en la mateixa ciutat.

Just darrera del Victoria Otel, al carrer Namik Kemal Caddesi, es poden veure les restes de l'aqüeducte bizantí, lloc preferit de les cigonyes per a niuar.

I a un quilòmetre a l'est del centre aproximadament tenim el turó Ayasoluk. Dalt de tot hi ha la Basílica de Sant Joan, construïda al s. VI sobre la que podria ser la tomba d'aquest apòstol.

Tot i que els terratrèmols i els lladres de materials de construcció no han deixat massa res de la basílica original, podreu veure una maqueta que permet fer-se una idea de la grandiositat de l'edifici original.

El lloc està obert de 8 a 17:30 hores i l'entrada costa 1.500.000 LT. Des d'aquest punt del turó hi ha una magnífica vista de tots els voltants, inclosa la ciutadella que hi ha a 500 metres, en un altre punt del turó.

Al peu d'aquest turó, en la seva part oest, hi ha la mesquita Isa Bey Camii, construïda al s. XIV en estil post-seljúcida. La seva façana recorda altres construccions similars en les regions centrals d'Àsia.

EFES (en turc s'escriu igual). Efes és la ciutat clàssica millor conservada en la zona est de la Mediterrània, i una de les millors del món per fer-se una idea de com era la vida en l'època greco-romana.

Les restes d'aquesta antiga ciutat clàssica van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2015.

Tot plegat fa que Efes sigui un clàssic en tota visita a Turquia, i per tant és fàcil trobar-s'hi nombrosos grups de turistes.

Evitant la temporada estival i/o començant la visita a primera hora del matí podrem estalviar-nos bona part de l'allau humana.

Curiosament Efes va ser port marítim en una època que el Mar Egeu havia inundat la plana que arribava fins aquest punt.

El comerç marítim li va donar molta prosperitat fins que segles després el mar es va començar a retirar i Efes es va quedar sense port. Actualment la línia de costa es troba a uns 7 km. a l'est d'aquí.

Algunes de les ruïnes d'Efes encara mostren avui dia gran part de la magnificència que van tenir en el passat i que van fer que tingués l'admiració del món sencer.

Iniciant la visita a Efes a l'entrada nord el primer que ens cridarà l'atenció el Gran Teatre a l'esquerra (amb un inmens anfiteatre amb capacitat per a 25.000 persones) i l'Avinguda Arcadiana a la dreta (la qual va des de l'antic port marítim fins al Gran Teatre), amb les seves nombroses fileres de seients de pedra i que encara conserva la pavimentació original.

Després també tenim l'extraordinària Biblioteca de Cels, una de las principals construccions de la que només es conserven alguns elements apart de la seva magnificent façana; la Font de Trajano; les ruïnes de l'Odeó; el Temple de Adrià; el Temple d'Artemisa (en l'antiguitat va ser considerat una de les Set Meravelles del Món); o els Banys Romans.

En acabar la nostra visita a Efes recomanem sortir per la porta Magnesia (sortida est) i anar cap a l'esquerra caminant per la carretera, de tornada a Selçuk, donant la volta per darrera a Efes.

Per arribar a Efes des del centre de Selçuk la millor opció és fer-ho caminant, agafant primer el carrer Atatürk i després la carretera a Pamucak i Efes (en la cruïlla hi ha l'Oficina d'Informació Turística).

És un passeig molt agradable entre arbres. En total són uns 3'5 km que es fan en uns 45 minuts.

El lloc arqueològic d'Efes està obert de 8:30 a 17:30 hores cada dia i costa 3.500.000 LT. Alguna guia encara diu que hi ha un 50% de descompte per als estudiants, però això no és cert, o al menys no ho va ser en el nostre cas.

Com arribar-hi

Des de la terminal d'autobusos de Selçuk hi ha un autobús nocturn directe a Istanbul a les 21 hores.

Arriba a Istanbul aproximadament a les 8 del matí següent, després d'haver fet algunes parades pel camí, per exemple a Izmir. És un llarg trajecte de 700 km que costa 8.000.000 LT.

És convenient haver reservat hores o dies abans la plaça o places, perquè aquest autobús no surt de Selçuk sinó que només hi atura per recollir passatge.

El lloc d'arribada d'aquest autobús és la Uluslararasi Istanbul Otogar, una de les terminals d'autobusos més grans del món, a 10 km. de la zona de Sultanahmet.

Per arribar al centre des d'aquí es pot agafar una combinació de metro i tramvia o bé un autobús urbà qiue vagi a la zona desitjada. El preu del bitllet és de 300.000 LT.

Dormir i menjar

El Şebnem Hotel, en el carrer Akbıyık Caddesi Adliye nº 1, està força a prop de l'abaixador de tren de Cankurtaran. Molt net i tranquil. Una habitació doble amb bany privat i esmorzar ens costa 12.000.000 LT.

Coses a veure i fer

Apurant els darrers dies abans de tornar a casa aprofitem per a veure tot allò que no havíem vist a l'inici del viatge.

Veure la descripció detallada de les coses a veure en l'apartat Istanbul (I) d'aquesta guia.

I el viatge s'acaba ...

L'opció més econòmica per anar des de Sultanahmet a l'aeroport internacional Atatürk és agafar el tren suburbà (halkali) que atura a l'abaixador de Cankurtaran, demanant aquí pel següent tren amb destinació Yesilköy.

Aquest trajecte costa 300.000 LT i triga uns 25 minuts en fer-lo.

En baixar a Yesilköy cal sortir al carrer i agafar un taxi cap a l'aeroport, que per la seva proximitat a aquest punt no hauria de costar més de 3.000.000 LT. A l'aeroport no s'han de pagar taxes de sortida.

La tornada a casa la fem en dos trams, el primer des d'Istanbul a la ciutat alemanya de Munic, i el segon de Munic a Barcelona, tots dos amb la companyia alemanya Lufthansa.