Guies i relats viatge  >  Europa  >  Turquia

TURQUIA

Relat d'una escapada de cinc dies a Istanbul

Mesquites

Una avantatge de Turquia és que es poden visitar totes les mesquites, tant si ets musulmà com si no. No passa el mateix en altres llocs, sense anar més lluny al Marroc.

A més, la visita a totes les mesquites, inclosa Santa Sofia que ja no és un Museu des del 2021, és de franc.

Només s'han de tenir en compte els horaris de quan són els precs i les oracions, doncs llavors no et deixen entrar, al menys en la teoria, Dic teòricament perquè, el que no et deixen és caminar per dins de la zona d'oració. En el següent enllaç podeu consultar els horaris d'oració en funció del lloc i el dia: Tiempo de oración semanal para Istanbul

Els horaris d'oració a principis d'abril a Istanbul eren: 4:57, 6:27, 13:11, 16:50, 19:44 i 21:08. No es poden visitar les mesquites mentre es fan les oracions, però es poden visitar fora d'aquests horaris. Tanquen una hora abans de l'oració i fins a mitja hora després.

Per a visitar totes les mesquites les dones han de portar els cabells coberts i vestir faldilla llarga o pantalons. I els homes han de vestir pantalons llargs. I s'ha d'entrar a la mesquita descalços, deixant les sabates a l'entrada.

I una cosa que ens va sobtar és que totes les mesquites semblaven haver estat restaurades fa poc. Els interiors estaven molt cuidats. Tot semblava nou. De quan vam estar a Istanbul, l'any 1989, vam notar que ara Santa Sofia estava molt millor. De fet, feia poc que havia estat en obres. I ara que és una mesquita llavors igual la cuiden més.

• Santa Sofia de Constantinoble (en grec: ΆγιαΣοφία o Agia Sofia; en turc: Ayasofya) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

  

  Interior de la mesquita de Santa Sofia (Fatih, Istanbul)

  Es considera el màxim exponent de l'arquitectura romana d'Orient i «un punt d'inflexió en la història de l'arquitectura».

  La cúpula sembla no descansar sobre cap suport sòlid i flotar en ingravidesa sobre la seva galeria d'arcades ininterrompudes de 40 finestres que contribueixen àmpliament a inundar de llum l'interior policrom de la basílica.

  Les reparacions successives en el transcurs de la història han fet perdre a la cúpula la base circular perfecta i avui apareix una mica el·líptica i irregular, d'un diàmetre variant de 31,24 a 30,86 metres i una alçada de 55,6 metres.

  Finalment, Santa Sofia va ser declarada mesquita amb un decret el 10 de juliol de 2020.

  El seu horari de visita és de 10:00 a 22:00 des de l'any 2023. A partir de gener de 2023 no tanca completament durant les hores de pregaria. Al mig de la mesquita hi ha barres que separen la secció d'oració.

  El millor és visitar la mesquita de Santa Sofia durant les primeres hores del matí per a trobar menys aglomeracions.

• Església de Sant Salvador de Cora (en turc: Kariye Müzesi) és considerada un dels més bonics exemples d'església romana d'Orient a Istanbul. Està situada a Edirnekapı, en el districte de Fatih.

  Al segle XVI, l'església va ser convertida en mesquita pels turcs otomans, i va esdevenir un museu el 1948 (en turc: Kariye Müzesi). L'interior és cobert de fins mosaics i frescs del segle XIV.

  Ara es coneix com la mesquita Kariye. L'edifici va servir com a museu durant 90 anys entre 1930 i 2020. Es va reconvertir a mesquita l'octubre del 2020. Quan vam anar nosaltres l'abril del 2023 estava tancada en restauració.

• Mesquita blava o del soldà Ahmed (en turc, Sultanahmet Camii). És una obra de Sedefkâr Mehmed Ağa, un deixeble de l'arquitecte Mimar Sinan. Està situada a la plaça de Sultanahmet, en el barri de Sultanahmet, enfront de la mesquita de Santa Sofia, separades ambdues per un bell espai enjardinat, i és l'única al país que té sis minarets.

  Les quatre galeries del pòrtic estan cobertes per 30 cúpules que són suportades per 26 columnes de marbre. L'interior està impregnat per una tonalitat blava, molt suau. Té 260 finestrals, que no conserven els vitralls originals del segle XVII, i que s'alineen en cinc nivells i permeten una filtració de la llum que es reflecteix en les rajoles d'Iznik usades en la seva construcció, de color blau. D'aquí el nom que se li dona a la mesquita.

  Forma part de la llista de Patrimonis culturals de la Humanitat de la UNESCO.

  

  Dins de la mesquita Yeni (Fatih, Istanbul)

  A partir de l'1 de gener de 2023, la mesquita va estar completament tancada durant tres mesos per accelerar la restauració.

  Estava previst que reobrís el 21 d'abril del 2023. Vam tenir mala sort i per pocs dies no vam poder visitar-la.

• Mesquita Yeni o Mesquita Nova. La construcció de la mesquita començà el 1597 amb el mandat de la soldana Safiye Valide Sultan, muller del soldà Murat III.

  Fou iniciada per l'arquitecte Davut Agha, continuada per Dalgç Ahmed Agha i finalment acabada per Mustafa Agha durant el regnat del soldà Mehmet IV el 1663. Els blocs de pedra utilitzats en la construcció de la mesquita foren proveïts des de l'illa de Rhodes.

• Mesquita de Solimà (en turc Süleimaniye Camii). Va ser construïda sota les ordres de Solimà I el Magnífic, per l'arquitecte Sinan entre 1550 i 1557, i està considerada com la més bonica de les mesquites imperials d'Istanbul.

  Les dimensions interiors de la mesquita són de 70 metres de longitud per 61 metres d'ample. La llum hi penetra per 138 finestres.

  

  Exterior de la mesquita de Solimà (Istanbul)

  La cúpula és en cascada, de 27,5 metres de diàmetre i de 47,8 metres d'altitud des del sòl fins a la clau de volta, perforada de 32 finestres i sostinguda sobre els costats per semicúpules.

  La mesquita està dotada d'un atri amb pòrtics dominats de 28 cúpules sostingudes per 24 columnes monòlits (2 en pòrfir, 10 en marbre blanc i 12 en granit).

  Al centre del pati, s'hi troba una şadırvan o font d'ablucions.

  Aquesta mesquita forma part de la llista de Patrimonis culturals de la Humanitat de la UNESCO

• Mesquita de Mihrimah. És una mesquita situada a tocar de les muralles en el barri d'Edirnekapı. Malgrat que no existeix cap inscripció de la data de construcció, fou construïda per Sinan entre 1562 i 1565. Mihrimah, filla de Solimà el Magnífic, acabava de perdre el seu espòs Rüstem Paşa, gran visir que donà el seu nom a la mesquita pròxima al basar de les espècies.

• Mesquita de Fatih (en turc, Fatih Camii, lit. «mesquita del Conqueridor»). És una mesquita imperial otomana ubicada en el districte de Fatih. Va ser el màxim exemple d'arquitectura turco-islàmica a Istanbul i va representar un esglaó important en el desenvolupament de l'arquitectura turca clàssica. Hi ha el mausoleu de Mehmet II.

• Mesquita de Rüstem Pasha. Data del 1561 i el seu interior és famós per la quantitat i qualitat de les rajoles de İznik que representen una gran varietat de motius florals i geomètrics. Aquestes rajoles no només cobreixen la paret del pòrtic, sinó també del mihrab, del minbar, de les parets, de les columnes i del pòrtic exterior.

  Per altra banda, aquestes rajoles exhibeixen l'ús d'un color vermell-tomàquet característic del període primerenc d'Iznik (1555-1620) i cap altra mesquita d'Istanbul fa un ús tan pròdig d'aquestes rajoles.

  La Mesquita Rüstem Pasha es troba a la zona del que fou l'antic mercat d'Eminönü i és una de les joies més ben guardades d'Istanbul. No és un dels monuments més coneguts, perquè una de les seves particularitats és que està edificada sobre les porxades del que foren els llocs del mercat.

  Per tant, no és fàcil de veure-la passejant entre l'entramat de petits carrers que donen forma a aquest barri. Si no saps que has de ficar-te per les porxades i pujar unes escales, probablement passi desapercebuda.

• Mesquita Beyazid. (en turc Beyazıt Camii). També se la coneix amb el nom de mesquita dels Coloms perquè una llegenda conta que Beyazid II li va comprar a una pobra vídua una parella de coloms i els va donar després a la mesquita. Va ser construïda entre 1501 i 1506 per l'arquitecte Yakup Şah i representa un important punt d'enllaç entre les mesquites de l'Anatòlia del segle XV i les que va construir Sinan.

  Va ser edificada seguint l'esquema de la mesquita de Santa Sofia, amb una cúpula central sostinguda per quatre pilars i dues naus laterals més petites, amb columnes de granit i jaspi en les quals es recolzen els arcs apuntats. A l'interior es troben nombroses inscripcions de Sheikh Hamdullah, el cal·lígraf més gran del món islàmic.

• Mesquita de Nuruosmaniye. És un dels temples més bonics d'Istanbul, en gran part gràcies als seus nombrosos i aconseguits vitralls que embelleixen el seu interior a través d'una superba i ben aconseguida lluminositat.

  Nuruosmaniye, que en turc significa la llum d'Osman, és un dels temples islàmics més visibles i visitats del nucli històric de la ciutat, atès que gaudeix d'una ubicació única, veïna al Gran Basar i a la Columna de Constantí.

• Mesquita de Sehzade. Va ser encarregada pel sultà Solimà I el Magnífic en honor del seu fill, el príncep Mehmed.

  

  Interior de la mesquita de Sehzade (Fatih, Istanbul)

  El príncep Mehmed va morir l'any 1543 i la causa de la seva mort no està clara, però alguns historiadors creuen que la mort del príncep va ocórrer a les mans de la primera esposa del sultà Solimà, Mahidevran Gülbahar, mitjançant enverinament perquè el seu fill Mustafà, qui fou executat anys després per ordres del mateix sultà davant la sospita de rebel·lió, no tingués problemes a ascendir al tron, sense comptar amb la rivalitat declarada que Mahidevran tenia amb la favorita i esposa legítima del governant, Hurrem Sultan, mare del príncep Mehmed.

  A més, es diu que Mehmet era el favorit del sultà per a succeir-li en el tron. No obstant això, la causa de la seva mort es va atribuir a la verola, encara que no està del tot clar. La mesquita seria un intent d'expiar les suposades culpes del sultà, que va fer enterrar als dos germans en un mausoleu situat al jardí de la mesquita.

• Mezquita de Dolmabahçe. Es tracta d'una mesquita barroca situada a Kabata, al districte de Beyolulu i prop del Palau de Dolmabahçe. Va ser encarregat per la reina mare Bezmialem Valide Sultan i dissenyat per l'arquitecte armeni turc, Garabet Balyan el 1855. Després de la mort de la seva mare, el sultà Abdülmecid va veure els treballs de construcció fins a la seva conclusió.

  La mesquita té dos minarets i es distingeix pels enormes arcs de pedra de les seves façanes que estan tallats amb grans finestres, cosa que permet que la llum inundi l'interior.

Basars

• 

  Un dels carrers interiors del Gran Basar (Fatih, Istanbul)

  Gran Basar (en turc kapalıçarşı o «basar cobert»). És un dels mercats coberts més grans i més antics del món, amb 61 carrers coberts, unes 4.000 botigues i 20 portes d'entrada.

  El Gran Basar està situat en el districte de Fatih, dins dels límits de la ciutat emmurallada d'Istanbul.

  El visiten entre 250.000 i 400.000 visitants diaris, fent d'ell una de les atraccions turístiques més visitades de tot el món..

  És conegut per la seva joieria, orfebreria, botigues d'espècies i de catifes. Moltes de les botigues del basar estan agrupades pel seu tipus de mercaderia.

  El seu horari d'obertura és de dilluns a dissabte de 8:30 a 19:30 hores. Els diumenges està tancat.

• Basar de les espècies (en turc Mısır Çarşısı o «basar egipci»). És un dels basars més vells de la ciutat.

  

  Una de les parades del Basar de les Espècies (Fatih, Istanbul)

  Està situat en el barri d'Eminönü, el qual pertany al districte de Fatih.

  És el segon complex de compra cobert més gran d'Istanbul, després del Gran Basar.

  Salvant les distàncies de dimensions amb el Gran Basar, el Basar de las Espècies és el lloc ideal per comprar dolços, fruits secs, formatges i altres productes típics d'Istanbul.

  En la seva part exterior trobareu també el mercat d'ocells i flors, i la Nova Mesquita.

  Horari: De dilluns a dissabte de 9:00 a 19:00. Diumenges tancat.

Barris

• Sultanahmet. Aquest barri és l'autèntic cor històric d'Istanbul. Cobreix una modesta zona d'extensió cobejada des de l'antiguitat per diferents potències d'Europa i l'Orient Mitjà. Molt abans que els otomans conquerissin la ciutat i la convertissin en la capital del seu imperi, en el segle XV, aquesta àrea específica ja havia mantingut la capital de l'Imperi Romà decadent, la de l'Imperi Bizantí Mil·lenari i, de manera eficaç, la de l'Imperi Llatí.

  Està situat en la part superior del Sarayburnu, un promontori estratègic banyat per les aigües del Bòsfor.

  El barri, que atresora alguns dels monuments històrics més valuosos de la ciutat, va ser declarat patrimoni mundial per la UNESCO l'any 1985. Per aquest motiu, avui en dia Sultanahmet representa la zona més turística de la ciutat i també el veritable centre cultural del país.

  En aquest barri hi trobem l'Hipodrom romà (de l'any 200 dC i del que només resta l'esplanada); l'Obelisc egipci (de fa 3.500 anys, del faraó Tutmosis II); la Columna Serpentina (any 479 dC); la Columna de Constantí; i la Font alemanya (de l'any 1895), entre molts d'altres.

• Beyoğlu. És un districte ubicat en la part europea de la ciutat d'Istanbul i separat del nucli antic (península històrica) pel Corn d'Or. En l'edat mitjana, era conegut amb el nom de Pera (en grec significa «l'altre costat»), nom que es va utilitzar fins a principis del segle XIX.

  L'avinguda d'Istiklâl (en turc İstiklal Caddesi) és una de les avingudes més famoses d'Istanbul, concorreguda per gairebé tres milions de persones en un dia de cap de setmana. És un carrer de vianants elegant d'aproximadament tres quilòmetres, que allotja boutiques exquisides, botigues de música, llibreries, galeries d'art, cinemes, teatres, biblioteques, cafès, pubs, clubs de nit amb música viva, pastisseries històriques, xocolateries i restaurants.

  Aquesta avinguda, envoltada per l'única arquitectura turca del segle XIX, comença en el barri Tünel i va fins a la plaça de Taksim.

• Corn d'Or (en turc: Haliç; en grec antic: Χρυσοκέρας o Khrysokeras) és un estuari i port natural que ha tingut molta influència sobre el desenvolupament de la ciutat d'Istanbul al llarg de tota la seva història.

  Aquesta ria estreta divideix el costat europeu de la ciutat en dues parts: la ciutat vella i la part de Gàlata. Té aproximadament 8 km de longitud, des de l'obertura extensa sobre el Bòsfor fins a l'entrada de la vall, on desemboquen dos rierols. És un port natural summament segur, on no existeixen ni marea ni corrents.

• Pont de Gàlata. És un pont basculant de 490 metres de longitud que es troba ubicat a l'estuari conegut com el Corn d'Or, unint el vell Istanbul amb la zona més moderna.

  En l'actualitat en el nivell inferior del Pont de Gàlata hi ha diversos restaurants i cafeteries en els quals, a més de degustar els peixos més frescos i d'altres plats típics turcs, resulta agradable contemplar l'anar i venir dels transbordadors mentre els pacients pescadors venen la seva captura als restaurants.

Palaus

• Palau de Topkapı (en turc: Topkapı Sarayı; en turc otomà: طوپقاپوسرايى). És un dels més grans palaus d'Istanbul.

  

  Interior del Palau Topkapi (Fatih, Istanbul)

  Durant més de quatre-cents anys fou la seu administrativa de l'Imperi Otomà i del 1465 al 1853, va ser la residència principal i oficial del sultà otomà.

  El nom de Topkapı Sarayı significa «palau de canons» segons del nom d'una porta veïna que ara ha desaparegut.

  El palau està construït al lloc de l'acròpoli de l'antic Bizanci. Té vistes sobre el Corn d'Or, el Bòsfor i el mar de Màrmara. S'estén sobre uns 70 hectàrees, és a dir, el doble que el Vaticà i la meitat de Mònaco i està envoltat de cinc quilòmetres de muralles.

  L'horari de visita del palau és de 9:00 a 18:00 hores. Tanca els dimarts. El preu per a no turcs és de 500 LT (25 €) per la visita del palau i de Hagia Irene. I de 650 LT (33 €) si afegim la visita de l'Harem.

  La seva adreça és: Cankurtaran Mah.Babı Hümayun Cad. No: 1 Sultanahmet/Fatih

Monuments i restes arqueològiques

• Cisterna Yerebatan o Cisterna Basílica. És la més gran de les 60 antigues cisternes construïdes a tot Istanbul durant l'època romana d'Orient i està a només 150 metres de la mesquita de Santa Sofia.

  

  Interior de la Cisterna Yerebatan (Fatih, Istanbul)

  Es va construir en pocs mesos, l'any 532, durant el regnat de l'emperador bizantí Justinià I. Com a material es van utilitzar 336 columnes romanes procedents de temples pagans de l'Anatòlia, la majoria d'ells d'estil corinti.

  Es va haver de construir per eliminar la vulnerabilitat que significava la destrucció durant els setges de l'aqüeducte de Valent.

  Ocupa una àrea de 10.000 m² i té 8 metres d'alçada i una capacitat de 30 milions de litres. Es va utilitzar fins al segle XIV com a cisterna d'aigua i a mitjans del segle XIX va ser restaurada després de ser usada com a magatzem de fusta.

  L'horari de visita és de 9:00 a 19:00 hores tots els dies de la setmana. Preu: 190 LT (9,5 €) per als visitants no turcs.

  Adreça: Yerebatan Cad. Alemdar Mah. 1/3 34410 Sultanahmet-Fatih

• Torre de Gàlata (en turc: Galata Kulesi). Es troba en el barri de Karaköy, dins el districte de Beyoğlu, al nord del Corn d'Or i al sud del barri de Tünel.

  

  Vista de la Torre de Gàlata (Beyoğlu, Istanbul)

  La torre original fou destruïda durant la quarta croada, però es reconstruí com a «torre de Crist» l'any 1348 durant una expansió de la colònia genovesa a Constantinoble.

  La torre es reconstruí unes quantes vegades durant el període otomà, en què s'utilitzava com a torre de guaita d'incendis.

  L'horari de visita és de 8:30 a 23:00 tots els dies de la setmana. Preu: 175 LT (8,79 €)

  Adreça: Bereketzade, Galata Kulesi, 34421 Beyoğlu/İstanbul

• Aqüeducte de Valent (en turc Valens Kemeri). També és conegut per l'aqüeducte de Bozdoğan (Bozdoğan Kemeri). Va ser construït per l'emperador romà Valent l'any 375. Construït entre el tercer i el quart turó de la part antiga, s'utilitzava per a dur l'aigua a la font monumental (ninfeum) des del bosc de Belgrad.

  Té 64 metres d'altura des del nivell del mar i 20 metres des de la seva base. Tenia 1 km de longitud, però actualment només es conserven uns 600 metres en el barri de Unkapanı, situat dins del districte de Fatih.

  Els materials que es van utilitzar per a la construcció de l'aqüeducte, tant les pedres grans de la part inferior com les petites de la part superior, van ser portades de les muralles de la ciutat antiga de Calcedònia (Khalkedon).

6 d’abril (dijous): Barcelona - Istanbul

Com l’avió va sortir a les 8:00 del matí vàrem tenir tota la tarda del dijous per a visitar la ciutat. La vàrem aprofitar per passejar pel barri de Sultanahmet, però sobretot per a visitar Santa Sofia.

Aquesta visita va ser força interesant ja que estaven fent una de les cinc oracions diàries i vam poder assistir a tot el cerimonial. Als homes els deixaven passar fins l’interior, però no a les dones, que estaven totes el principi de la sala darrera d'una barrera fins que va acabar l’oració. Va durar quasi dues hores.

Després de la visita a Santa Sofia encara vam tenir temps de visitar la tomba Sultan Ahmet Turbesi.

7 d’abril (divendres): Istanbul

Pel matí vam visitar Palau Topkapi i l’Harem. Calculeu més de dues hores si ho voleu visitar amb calma.

En sortir d'aquesta visita vam estar pel barri de Sultanahmet, on vam veure la Columna de Constanti i la Mesquita de Nuruosmaniye.

Després vam anar caminant fins el Gran Basar, on estareu de ben segur molta estona. Vam continuar fins el Basar de les Espècies, el qual és més petit que l'anterior, però menys turístic i més autèntic.

Vam acabar el dia visitant la Mesquita de Solimà fins que vam tornar caminant cap a l’apartament.

8 d’abril (dissabte): Istanbul

Vam començar el dia visitant la Cisterna de Yerebatan i després vam passejar pel Corn d’Or, on vam veure la Mesquita de Rustem Pasha, l’Aqüeducte de Valent, la Mesquita de Fatih, la Mesquita de Sehzhade Mehmet, el barri de Beyazid i la Mesquita de Beyazid.

Vam acabar el dia anant a les 19:00 hores a la cerimònia dels Dervixos Giròvags que va tenir lloc a kizlaraga medresesi fins a les 20:00. Aquest dia vam fer un total de 12 hores caminant.

9 d’abril (diumenge): Istanbul

Vam anar fins el Pont de Gàlata i la Torre de Gàlata. També vam passejar per l’avinguda comercial d'Istikial Caddesi. I després vam baixar fins la Mesquita de Dolmabahçe.

A les 15:56 teníem la sortida de l'Istanbul Bosphorus Cruise que havíem contractat, un creuer de dues hores per l'estret del Bòsfor que surt i torna des de la terminal Dentur Avrasya Kabataş que hi ha en el port de Kabatas, en el districte de Beyoğlu.

Vam tornar xino-xano cap a l’apartament tot visitant pel camí la Mesquita de Nusretiye i la  Mesquita Yemi.

10 d’abril (dilluns): Istanbul - Barcelona

Tornem a Barcelona. El nostre vol surt a les 12:30, però no anem al mateix aeroport de quan vam arribar.

L'aeroport Istanbul Sabiha Gokcen està ubicat en la part asiàtica d'Istanbul, a 47 km de l’apartament (uns 45 minunts, depenent del tràfic).