Turquia és un país ple de contrastos. Pont mil·lenari entre orient i occident, aquesta nació que s'estén entre dos continents i que ha estat bressol d'importantíssimes civilitzacions és actualment un país que lluita per a ser modern però que conserva encara moltes de les essències de l'orient mitjà, amb les coses bones i dolentes que això comporta.
És un país fàcil per a viatjar independentment, tant pel que fa als mitjans de transports (els autobusos funcionen d'una forma excel·lent) com per altres aspectes com l'accentuada simpatia i amabilitat dels seus habitants i els preus relativament assequibles.
El país té nombrosos punts d'interès. Hi ha restes arqueològiques molt importants, com Pèrgam, Efes, Milet, Afrodisias, Troia, Hattusa, Aspendos i el Nemrut Dagi. Les platges del Mar Egeu i del Mediterrani, especialment la costa de Fetiye a Antalya no tenen res a envejar a les platges de les illes gregues de l'Egeu. Els amants de la muntanya també poden gaudir de les muntanyes de Kaçkar i del mític Mont Ararat. I evidentment, hi ha la majestuosa ciutat d'Istanbul, capital de tres imperis i situada entre dos continents.
Del 15 al 29 d'agost de 2005
Dia 1: Vol Barcelona - Istanbul
Dies 2-3: Istanbul
Dia 4: Istanbul - Bursa
Dia 5: Bursa - Esmirna - Pèrgam
Dia 6: Pèrgam
Dia 7: Pèrgam - Selçuk - Efes
Dia 8: Selçuk - Pamucak - Pamukkale
Dia 9: Pamukkale - Göreme
Dia 10: Göreme
Dia 11: Göreme - Vall d'Ilhara
Dia 12: Göreme - Kaymakli
Dia 13: Göreme - Istanbul
Dia 14: Istanbul
Dia 15: Istanbul, vol Istanbul - Barcelona
2 viatgers: Laia Figueras i Albert Guàrdia.
Es pot viatjar pel país gastant relativament pocs diners, tot i que es veu que els preus pugen molt ràpidament. Com a exemple de preus, es pot dir que l'allotjament en una pensió en habitació doble es mou entre els 9 i 18 €; un àpat en un restaurant costa de 5 a 8 €, i un bitllet d'autobús Istanbul-Capadòcia 24 €. A Istanbul tot és més car. L'excepció més important és el preu del combustible, que és molt elevat: un litre de 95 costa aproximadament 1,7 €.
Lira turca. El seu valor en la data del viatge era de 1 € = 1.668.000 lires turques. Aquí els preus estan en euros per a més fàcil comprensió.
+ 508 € (viatge anada/tornada Barcelona-Istanbul)
+ 40 € (lloguer cotxe + gasolina)
+ 200 € (allotjament)
+ 390 € (varis)
= 1.150 €
DNI i passaport.
Nosaltres en cap moment vam tenir sensació d'inseguretat, tant pel que fa a delinqüència comuna com per atacs terroristes. Tot i que determinats actes terroristes no es poden evitar, i Turquia ha tingut atacs terroristes significatius, hi ha molta presència policial i militar al país, incloent guàrdies armats en determinats autobusos i registres a punts simbòlics com al Gran Basar. Pel que fa a la delinqüència comuna, convé vigilar com a tot arreu, però no n'hi ha més que a qualsevol altre lloc.
Menció apart mereix una dona viatjant sola. En principi una dona sola no hauria de tenir problemes per a viatjar pel país vigilant sempre on es posa, però poden tenir lloc experiències desagradables; i encara que es donen molt pocs casos d'agressions sexuals, les intimidacions poden ser-hi presents. Les dones occidentals causen expectació entre els homes turcs, especialment les rosses (això ens pensàvem que era un tòpic, però és ben real).
El millor mitjà de transport per conèixer el país és sense cap mena de dubte l'autobús. Els autobusos són còmodes, assequibles de preu i surten en molta freqüència a múltiples destinacions des de tot arreu. Els dolmus són autobusos petits (furgonetes, de fet), que fan trajectes locals. Hom pot parar-los pera pujar en qualsevol moment i són bastant nombrosos.
Pel que fa al lloguer de cotxes, no és gaire recomanable llogar-los en una gran ciutat, donada la temeritat dels conductors turcs, la horrorosa senyalització i els embussos. Nosaltres vam llogar un cotxe a la Capadòcia 1 dia, i va resultar una bona opció. S'ha d'anar en compte al conduir de nit, ja que els tractors i camions lents circulen sense llums. Els preus dels cotxes són uns 35 € sense A/C i 45 amb € A/C. Com s'ha dit abans, atenció a l'elecció del cotxe, a causa del preus de la gasolina.
A l'agost evidentment vam trobar calor, però bastant menys de la que ens havien dit. La temperatura a la costa és més o menys semblant a la d'aquí, però amb bastant menys humitat. A l'interior la temperatura és més alta, però tampoc hi ha humitat.
Turc. La fonètica no és massa difícil de pronunciar i diuen que no és un idioma gaire complicat d'aprendre. En les zones turístiques es parlen molt idiomes però a la resta de llocs la majoria de la gent parla només turc (fins i tot els joves).
1 hora més respecte Catalunya.
Turquía, Lonely Planet, edició octubre 2003. Com gairebé sempre molt útil i exacte, però aquesta edició està bastant desfasada respecte als preus. L'edició en anglès d'abril de 2005 hi ha els preus actualitzats.
La ruta de la seda: Viaje en solitario, de Bernard Ollivier. Ed. Entrelibros.
Pàgina web Aturquia.com, molt extensa i en castellà, d'informació general.
Fòrum MSN Groups Viajar por Turquía: és un fòrum molt concorregut, amb molta informació.
Enorme ciutat, amb una població estimada de 13 a 16 milions de persones. És un lloc fascinant, tant per les desenes de monuments importants escampats per la zona vella de la ciutat, com per la manera com viu la ciutat, amb els carrers plens durant tot el dia, mercaders ambulants venent qualsevol cosa inversemblant, la gent asseguda a qualsevol ombra bevent te sense parar...
L'avió ens deixa a l'aeroport internacional Atatürk, que és l'únic aeroport d'Istanbul. Actualment existeix connexió amb el metro, que arriba a l'estació d'Aksaray, des d'on es pot agafar el tramvia fins al barri Sultanahmet.
Hotel Sultanahmet (Divanyolu Caddesi, 20). Situat al cor del barri de Sultanahmet. Es tracta d'un hotel amb una relació qualitat-preu una mica mediocre, però la seva privilegiada situació i la seva terrassa (amb la mesquita blava a tocar) en fan una bona opció. Les habitacions que donen al carrer tenen bona vista, però no tenen A/C ni dutxa. Les habitacions interiors no tenen pràcticament finestra, però tenen A/C i dutxa. El preu és de 24 €/persona en habitació doble.
Hagia Sofia: A parer nostre, el monument més impressionant de la ciutat. L'aspecte exterior de l'antiga basílica bizantina és menys impressionant que les grans mesquites de la ciutat, però quan hom entra per la porta es troba una nau central colossal, amb una sensació molt marcada d'amplitud, derivada de la falta de pilars en la part central de la nau que aguantin la cúpula. Aquesta sensació de majestuositat s'incrementa quan es recorda que aquest edifici té gairebé ja 1500 anys (va ser acabada de construir al 537 pel gran emperador Justinià). Molts mosaics estan deteriorats, però les restes cristianes i les elements islàmics que resten dels 4 segles que la basílica va funcionar com a mesquita li donen un cert aire místic. La gran bastida que espatlla la contemplació del monument encara hi és. L'entrada val 9 €, i el dilluns és tancada.
Sultanahmet Camii (Mesquita Blava): Construïda a principis del segle XVII pel gran arquitecte Sinan, destaca pel seu impressionant i esvelt aspecte exterior. L'interior també és d'una gran bellesa, provocada en gran part per les delicades rajoles d'Iznik que la recobreixen completament. Està tancada en hores d'oració.
Süleimaniye Camii: Mesquita construïda a meitat del segle XVI, durant el regnat del poderós Solimà el Magnífic. És una mesquita enorme, amb uns minarets impressionants i un gran pati al costat que permet admirar de prop les grans (i nombroses) cúpules que formen el sostre de la nau.
Topkapi Sarayi (Palau de Topkapi): Va ser la residència dels sultans otomans. Aquest palau està format per diferents annexes estructurats al voltant de quatre grans patis. Cap d'aquests annexes és especialment gros, però la suma de tot el conjunt esdevé realment impressionant. A més, tot el conjunt respira harmonia i bellesa, superant de molt els grans palaus europeus com Versalles o El Escorial, més grans en volum però molt menys bells. L'entrada general costa 7 €, i permet contemplar a més relíquies sagrades molt important pels musulmans, com les espases i la capa de Mahoma, del segle VII; i fins i tot pèls de la seva barba, que es mostren agafats en delicades pinces d'or. A més, s'ha de pagar 6 € més per a veure l'harem, i 6 € més per a veure l'impressionant sala del tresor.
Museu Arqueològic de Topkapi: Aquest museu està situat a la part del darrera del palau, i forma una estructura completament separada. En el seu interior hi ha peces hitites, gregues i romanes, i les peces més importants que hi ha són les tombes de la necròpolis imperial de Sidó. L'entrada costa 3 €.
Basílica Cisterna (Yerevatan Sarnici): Gran cisterna construïda per l'emperador Justinià al segle VI. És capaç d'emmagatzemar 80.000 m3 d'aigua i està aguantada per 336 columnes. Està situada davant de l'Hagia Sofia. L'entrada costa 6 €.
Esglesia de Chora (Kariye Müzesi): Esglesia bizantina situada en el barri de EdirneKapi. L'edifici actual és el segle XI, i el mosaics de l'interior són del segle XIV. Aquesta església és molt petita, però té uns mosaics i uns frescs molt bonics i ben conservats. L'entrada costa 6 €, i es pot arribar des d'Aksaray amb metro, amb autobús o caminant (25 minuts).
Basars: Els dos basars més famosos de la ciutat són el Grand Bazar (Kapali Karsi) i el Basar de les Espècies (Basar Egipci).
Taksim: És el centre de l'Istanbul modern. Tot el barri és exactament igual que el centre de qualsevol ciutat europea.
Torre Gàlata: Torre construïda pels genovesos al segle XIV. El barri de Gàlata en l'època bizantina era una colònia genovesa que funcionava autonòmicament respecte a l'Imperi Bizantí, i van construir aquesta torre com a defensa. Situada dalt d'un turó, és un magnífic mirador de la ciutat. L'entrada costa 6 €.
Ciutat de prop d'un milió d'habitants, situada a uns 300 Km d'Istanbul. És fàcil d'arribar-hi, ja que nombrosos autobusos surten des de l'otogar (terminal d'autobusos) d'Istanbul fins a aquesta ciutat. Es triga 5-6 hores (inclòs l'embarcament de l'autobús en un ferri per travessar el Mar de Màrmara!), i costa uns 9 €. L'otogar de Bursa està situada a uns 10 Km del centre, o sigui que s'ha d'agafar un autobús local per anar-hi (1 €).
Otel Günes. És una pensió modesta situada al centre de la ciutat. És molt senzilla però neta. Costa 9 € per persona sense esmorzar.
Aquesta ciutat va ser la primera capital de l'imperi otomà; els seus monuments més significatius són del segle XV i són d'un estil clarament diferenciat dels monuments d'Istanbul. Cal destacar d'aquesta ciutat els populosos basars del centre, on hi ha molt pocs turistes i són més interessants que el Gran Basar.
La ciutat de Pèrgam (Bergama) està situada a 100 Km cap al nord d'Esmirna. Gran ciutat en l'època hel·lènica i romana (va arribar a tenir 160.000 habitants), avui té 50.000 habitants i és una bona mostra de com es viu en la Turquia rural, ja que tot i tenir importants restes arqueològiques, hi ha poca activitat turística a la ciutat.
Es pot arribar des d'Ayvalik (60 Km al nord), o des d'Esmirna, que és l'opció que vam triar nosaltres. El trajecte de Bursa a Esmirna dura 6-7 hores i costa un 10 €, i el d'Esmirna a Pèrgam dura 2 hores i costa 5 €.
Athena Pension, situada a la part nord de la ciutat, i encarada cap a l'acròpoli. Es tracta d'una casa otomana ben restaurada i és força acollidora. L'esmorzar és comunitari, i pel que sembla sempre hi ha tertúlia fins ben entrat al matí, o sigui que si es té pressa és millor dir-li al propietari i servir-se un mateix de la cuina. Costa 15 €/ persona en habitació doble amb A/C i esmorzar.
Basílica Roja: antic temple pagà de segle II dedicat a deïtats egípcies, va ser transformat en basílica cristiana pels bizantins. Sant Joan Baptista la va considerar una de les 7 esglésies de l'apocalipsi i la va definir com el tron del diable. Actualment queden les restes les parets de la nau, de color vermellós. En teoria es pot visitar, però nosaltres la vam trobar tancada 2 dies seguits. Està situada dins del nucli urbà.
Acròpoli: Importants restes arqueològiques consistents en la molt ben conservada acròpoli romana, la gran biblioteca de Pèrgam (era tan important que la ciutat va donar nom al pergamí, que es va inventar aquí per contrarestar l'escassetat de papir egipci), el que va ser un dia l'imponent altar de Zeus (moltes peces del qual són a Berlin) i el teatre de la ciutat.
Aquestes són les restes que tothom acostuma a visitar, però recomanem molt baixar caminant muntanya avall en direcció al poble, ja que tota la falda de la muntanya està recoberta de nombroses ruïnes molt ben conservades en les quals no hi ha gairebé ningú.
L'entrada a l'acròpoli està a uns 6 km del poble i no hi ha servei regular de bus, o sigui que s'ha de pujar caminant, en auto-stop o en taxi. Els taxistes ho saben bé i cobren preus estratosfèrics per la carrera. L'entrada costa 6 €.
Asclepeion: antic balneari que va assolir la seva plenitud en vida de Galè (segle II), famós metge romà que es va establir aquí. Tot el complex està dedicat a Asclepi, Déu de la medicina. Està situat a uns 2 Km del centre del poble, i es puja pel camí de l'esquerra del Museu Arqueològic. L'entrada costa 6 €.
Museu Arqueològic: Museu local on s'exposen les restes de l'acròpoli i l'asclepeion. No és gaire interessant, ja que les peces més importants estan a Berlin. L'entrada costa 3 €.
Poble situat gairebé al costat del mar Egeu, està molt a prop d'importants destinacions del turisme de masses, com Kusadasi, però tot i haver-hi molts estrangers és prou tranquil. És el millor punt per anar a Efes. Es pot arribar fàcilment d'Esmirna amb bus (1 hora, 80 km, 3 €).
Vardar Pansiyon. Pensió que ocupa tot un bloc de pisos al costat de l'otogar. Molt senzilla però neta i còmode (9 €/persona en habitació doble).
Efes: Segons es diu, és la ciutat romana millor conservada de l'Est de la Mediterrània. Ruïnes espectaculars, sobretot la famosa biblioteca de Celsius, el molt ben conservat teatre romà i el carrer anomenat Via dels Curetes. Tot i així, queden deslluïdes per l'enorme quantitat de gent (sobretot de viatges organitzats) que hi ha. Des de Selçuk es pot anar i tornar en dolmus (1,5 € un bitllet, 10 min.) o caminant 3 Km per un agradable passeig, paral·lel a la carretera, molt ombrívol. L'entrada costa 9 €.
Temple d'Artemisa: Situat a 1,5 Km de Selçuk, era una de les 7 meravelles del món antic, però avui en dia pràcticament només queda una columna.
Platja de Pamucak: platja situada a 9 Km de Selçuk, tranquil·la entre setmana i molt freqüentada per turcs en el cap de setmana. És una gran platja de sorra fina no massa neta, però és una opció acceptable per remullar-se i treure's la calor de sobre. Es pot arribar en dolmus (20 min, 1 €).
Pamukkale és una popular zona de Turquia on hi ha una gran formació geològica de travertins de color blanc intens (formada per carbonat càlcic), produïts per la precipitació de calci d'aigües termals. A sobre dels travertins hi ha les ruïnes romanes d'un balneari. Als peus de l'extensió blanca hi ha el poble de Pamukkale.
Es pot arribar de Selçuk a Denizli fàcilment en bus (195 Km, 3 hores, 6 €). De Denizli a Pamukkale hi ha només 18 Km (1,5 € en bus).
Pensió Öztürk. Agradable pensió regentada per tota una família, amb piscina i bones habitacions. Costa 9 € per persona en habitació doble amb esmorzar. Està situada a l'entrada del poble, en un carrer paral·lel a la carretera.
Formacions geològiques de Pamukkale: Es tracta d'una gran extensió de concrecions calcàries (travertins) de color blanc. Fins fa pocs anys l'aigua corria per totes les formacions i formava grans piscines, però avui en dia pràcticament no queda aigua a causa dels excessos del turisme. L'enorme quantitat de turistes que hi ha sembla no haver-se adonat que pràcticament no hi ha aigua (amb prou feines arriba més amunt dels turmells) i van alegrement en bikini i banyador fent posats Ana Obregón. El preu és de 3 €, que un es pot estalviar tranquil·lament mirant els travertins des del poble i ja està.
Hierapolis: Les ruïnes romanes del balneari, en canvi, són plenament recomanables, sobretot pel seu esplèndid teatre i la seva extensa necròpoli, que ocupa tots els turons de sobre les ruïnes. Els terratrèmols que hi ha hagut han mogut les tombes i moltes estan obertes i escampades per les faldes de la muntanya, donant per moments una impressió una mica tètrica.
La Capadòcia és una regió situada en la zona central de l'Anatòlia. Molt coneguda i concorreguda amb l'objectiu de visitar les famoses formacions geològiques de pedra volcànica sedimentada i posteriorment erosionada, és una parada ineludible per a qualsevol viatge per l'Anatòlia.
La superpoblació turística pot ser un problema aquí en temporada alta, però per sort està localitzada en punts molt concrets; llocs poc coneguts però tant o més interessants que els indrets més famosos esperen a tot aquell que busqui entre els desolats pinacles i les vinyes d'aquesta bellíssima terra.
Molts espais existents aquí, on l'ésser humà (per una vegada) ha sabut modificar la natura d'una manera tan armoniosa, segur que deixaran una petjada profunda al visitant.
Per arribar a Capadòcia vam agafar un bus nocturn que sortia de Denizli a les 20 h i arribava a Göreme a les 7h. Costa 18 €/persona i convé reservar abans.
Nosaltres vam utilitzar Göreme de camp base. És un preciós poble situat al cor de la Capadòcia, que té molta infraestructura turística però no està massificat. El poble té unes 60 pensions, la majoria de poca capacitat, que estan consorciades. L'oficina d'informació situada davant de l'otogar actua com a centre de reserves: sense cap tipus de comissió us informaran de preus, localització, reserves i us acompanyaran a la pensió escollida.
Nosaltres es vam allotjar a la Walnut House (relació qualitat-preu excel·lent). Com que només té 6 habitacions, caldria reservar per endavant. Lloguen cotxes i fan excursions a llocs on no es pot anar en transport públic. El propietari és molt amable. El preu és de 11 € per persona, amb esmorzar (boníssim) inclòs.
Visites
Museu a l'aire lliure de Göreme: Situat a 1,5 Km del poble (es pot anar caminant), és una petita vall condicionada i restaurada que permet veure com vivien els antics habitants cristians dels habitacles excavats en roca volcànica. El més impressionant són els antics frescos pintats en les esglésies i monestirs troglodítics. És molt recomanable la visita, però pot resultar pesada per la gran quantitat de gent que hi ha. L'entrada costa 6 €.
Valls de Göreme: La majoria de les valls que envolten Göreme són absolutament recomanables per a fer a peu. Per a la gent que li agradi mínimament caminar, aquestes valls passen de ser recomanables a ser obligatòria la seva visita. Ambient solitari, paisatges espectaculars i precioses ruïnes hi són garantits... Això sí, atenció a la calor! Hi ha esglésies escampades arreu; una de les més conegudes és la El Nazar Kilise (l'església de l'Ull del Mal). És una petita (molt petita) església amb bonics frescos. L'entrada costa 1,5 €.
Uçhisar: Poble situat a 4 Km de Göreme, és bastant menys turístic, tot i que sembla ser la base d'operacions de tots els francesos. Sens dubte, el més important del poble és el castell, una enorme agulla foradada per tots cantons. Des del seu cim es divisa un panorama genial. L'entrada costa 3 €.
Avanos: Poble moderadament interessant, conegut per la seva terrissa. A 4 Km hi ha el Caravanserai Groc (Sarihan), un caravanserai seljúcida. Està completament reconstruït (de fet està massa reconstruït: sembla un vulgar edifici modern) i només queda original pràcticament la seva portalada. No val la pena, a parer nostre.
Pasabagi: Zona de boniques xemeneies volcàniques, que creixen enmig de cuidades vinyes. Mereix una visita, especialment quan es pon el sol. Està 2 Km abans d'arribar a Zelve.
Ciutat subterrània de Kaymakli (Yeralti sehri): Kaymakli és un tranquil poble agrícola situat a 25 Km de Nevsehir. Aquí es troba la més impressionant de les 36 ciutats subterrànies descobertes fins ara a la Capadòcia. Els habitants d'aquesta regió van aprofitar les característiques de la roca volcànica per a fer uns amagatalls per a defensar-se dels enemics que es van acabar convertint en increïbles ciutats sota terra. Kaymakli, juntament amb Derinkuyu, és la ciutat més gran. Tenia fins a vuit pisos, hi podien viure fins a 5.000 persones i tenia unes 20 sortides, algunes de les quals eren a quilòmetres de l'entrada principal. En temps de pau els habitants vivien a l'aire lliure, i quan venien enemics es tancaven sota terra, on podien viure-hi fins a 6 mesos. Bloquejaven les entrades, i si els assaltants aconseguien entrar, els simpàtics habitants els obsequiaven amb trampes dissimulades al terra, emboscades en la foscor, oli bullent que queia del sostre... No és estrany que no es conquerís mai! Tota la ciutat representa una obra d'enginyeria colossal, i està estructurada com si fos un arbre: té una columna que fa de tronc, altres columnes que fan de branques... L'entrada val 6 €, i la recomanem al màxim. Cal evitar com sigui un dia de molta gent, perquè trobar-te una visita guiada de 50 persones en un túnel de 1 m2 de secció no és precisament agradable... Per anar amb bus s'ha d'agafar un dolmus de Göreme fins a Nevsehir (10 Km, 0'6 €, 15 min) i d'allà un altre fins a Kaymakli (25 Km, 0'6 €, 30 min).
Enmig dels àrids turons de l'Anatòlia Central, a 40 Km de la ciutat d'Aksaray, hi ha un congost d'uns 80 metres de profunditat i de 8 Km de longitud. Un cop s'entra allà, sembla que haguem penetrat en un altre món, on la frescor, l'aigua i els arbres ocupen el territori que uns metres més amunt dominen el sol, la pedra i l'herba seca.
És la vall d'Ilhara, refugi d'anacoretes i místics bizantins, que a més hi van deixar nombroses esglésies. És un lloc fantàstic per a caminar, admirar el paisatge, remullar-se una mica i explorar les ermites i altres habitatges troglodites existents al llarg de la vall. L'entrada a la vall val 5 €.
Des de Göreme hi ha poc més de 100 Km, i la combinació de transport públic és bastant complicada. Hi ha excursions organitzades d'un dia de durada des de Göreme que costen uns 25 €.
Selime: Selime és un petit poble situat al costat de la vall d'Ilhara. Tot el penya-segat que hi ha a sobre del poble està farcit d'ermites i cases troglodites, entre elles un fantàstic monestir que s'enfila muntanya amunt. És molt recomanable i d'accés lliure.
Es pot agafar un autobús nocturn de Göreme a Istanbul per 24 €. Convé reservar amb antelació, ja que s'omplen ràpid.