logo QR VIatgeaddictes
--- El web amb informació pràctica per al viatger independent i alternatiu ---
Bandera de Jordània

JORDÀNIA

Guia i relat d'un viatge per lliure a Jordània i Jerusalem

En aquest viatge independent de 13 dies a Jordània i Jerusalem, en transport públic, vam visitar Amman, Jerash, el Mar Mort, Madaba i el Mont Nebo, la ciutat de Jerusalem, Wadi Musa i Petra, Aqaba i el desert de Wadi Rum.

Yolanda i Toni (Viatgeaddictes)
Published on Data viatge: 2003/04 | Publicat el 01/02/2004
Darrera actualització: 04/2022
3.1 de 5 (344 vots)

Vista de la façana de Tombes Reials (Petra)
Vista de la façana de Tombes Reials (Petra)

Introducció

Jordània ocupa un territori summament antic i amb una gran riquesa històrica, tot i que es tracta d'una nació relativament recent.

Malgrat posseir un entorn natural àrid i hostil, les seves grans extensions desèrtiques i els seus múltiples vestigis de civilitzacions ja desaparegudes posseeixen una bellesa hipnòtica que ha fascinat a grans viatgers i exploradors de tots els temps.

I a tot això cal sumar la calidesa i hospitalitat de les seves gents.

La visita a l'antiga i extraordinària ciutat nabatea de Petra ja justifica per si sola un viatge a Jordània, però aquest país ofereix molt més al viatger: ruïnes romanes, paisatges desèrtics, castells en el desert, reserves naturals, mosaics bizantins, la curiositat del Mar Mort, o el cada cop més popular turisme d'aventura.

A més, es tracta d'un país bastant fàcil de recórrer com a viatger independent i, sent bastant compacte en extensió geogràfica, les distàncies són curtes. També, malgrat la conflictivitat d'alguns dels seus països veïns, Jordània és un país molt segur per al viatger.

I a causa de la proximitat geogràfica vam decidir aprofitar també per visitar l'extraordinària ciutat de Jerusalem.

Malgrat la situació d'inseguretat que, de forma intermitent, pateixen els territoris palestins, la veritat és que no podem deixar de recomanar la visita a la ciutat de Jerusalem, tant per la seva història com pel seu simbolisme religiós.

Tot i que, això sí, convé informar-se prèviament de la situació actual en la zona abans de viatjar fins a Jerusalem.


Fitxa tècnica del viatge

Dates del viatge

Del 25 de desembre de 2003 al 6 de gener de 2004

Itinerari

mapa

Dia 1: Barcelona → flight → Istanbul → flightAmman
Dia 2: Amman - Jerash - Amman
Dia 3: Amman - King Hussein Bridge - Allenby Bridge - Jerusalem
Dies 4 i 5: Jerusalem
Dia 6: Jerusalem - Allenby Bridge - King Hussein Bridge - South Shuna - Madaba
Dia 7: Madaba - Mt. Nebo - Madaba - Amman - Wadi Musa
Dies 8 i 9: Wadi Musa / Petra
Dia 10: Wadi Musa - Ar-Rashiddiyya - Wadi Rum - Aqaba
Dia 11: Aqaba - Amman
Dia 12: Amman - Shuneh - Amman Beach (Mar Mort) - Shuneh - Amman
Dia 13: Ammanflight → Istanbul → flight → Barcelona

Diners

La moneda oficial a Jordània és el dinar jordà (abreujada JD), composta al seu torn de 1.000 fils.

No hi ha cap problema a canviar euros i no es cobra cap comissió pel canvi en efectiu.

A les ciutats més importants també és fàcil obtenir diners simplement amb una targeta de crèdit en caixers automàtics ATM. En la terminal d'arribades de l'aeroport internacional Queen Allia hi ha oficines on canviar moneda (obertes les 24 h), però el canvi aplicat és bastant dolent i recomanem canviar aquí el mínim.

Els divendres i dissabtes els bancs jordans estan tancats.

La moneda oficial a Israel és el nou xéquel (abreujada ILS).

A Jerusalem els millors llocs per canviar d'euro a ILS són les oficines de canvi, especialment les que es troben a l'entrada de la Porta de Damasc, a la ciutat vella, o bé en l'eix comercial de la ciutat nova.

Canvi mitjà:
• 1 JD (dinar jordà) = 1,1443 Eur (1 Eur = 0,874 JD)
• 1 ILS (nou xéquel israelià) = 0,18928 Eur (1 Eur = 5,283 ILS)

Despeses del viatge

+ 494'85 € (vol anada/tornada + taxes aèries)
+ 22'88 € (visat jordà + taxes de sortida de Jordània)
+ 209'24 € (Jordània: transport, allotjament, menjar/beguda, entrades, ...)
+ 25'36 € (taxes de sortida d'Israel)
+ 53'64 € (Jerusalem: transport, allotjament, menjar/begut, entrades, ...)
= 805'97 € (total per persona)

Pressupost diari mitjà (sense vols, ni visat, ni taxes):
• Jordània: 23'24 € per persona i dia.
• Jerusalem: 17'88 € per persona i dia.

Visat

• Per viatjar a Jordània és necessari un visat que només podrà ser expedit sobre un passaport amb una validesa mínima de 6 mesos.

Si s'entra al país per l'aeroport internacional Queen Allia d'Amman el visat costa 10 JD i només permet una entrada i una sortida del país (en el cas d'entrar per Aqaba és gratuït en tractar-se d'una zona econòmica especial).

Tot i que el visat és vàlid per més de 15 dies, si l'estada a Jordània sobrepassa aquest termini el viatger ha de presentar-se, abans que venci, en una comissaria de policia per a la seva renovació.

Recentment (en el moment de publicar aquesta guia, l'any 2004) el govern jordà va anunciar la possibilitat d'eliminar el cost econòmic del visat per afavorir el turisme, però fins a la present no hi ha noves notícies sobre aquest tema.

• Si es desitja anar a Jerusalem des de Jordània, com va ser el nostre cas, recomanem fer-ho per la frontera King Hussein-Allenby, per ser la més propera a Amman i també perquè si es torna de nou a Jordània abans de 15 dies no és necessari un nou visat per entrar a Jordània (el govern jordà empra la lògica que Palestina encara forma part del seu territori i per tant no es pot entrar a Jordània si no s'ha sortit d'ell).

És molt important tenir en compte que si es desitja continuar viatge a altres països sense relacions amb Israel (per exemple Síria o el Líban) cal anar amb compte de no portar cap segell israelià estampat en el passaport (ni tampoc de sortida o entrada a Jordània per algun punt que indueixi a pensar que s'ha estat a Israel).

Per entrar a Israel el visat no és necessari per a estades de menys de tres mesos i el passaport ha de tenir una validesa mínima de 6 mesos.

Per a més dades sobre el tema dels visats i el pas de fronteres entre tots dos països recomanem consultar la informació actualitzada que proporciona (en anglès) el web Ruth's Jordan.

Salut

No hi ha cap vacuna obligatòria i, en general, no hi ha problemes sanitaris específics a Jordània ni Israel. Però a causa de l'alt cost dels serveis sanitaris es recomana, com sempre, portar una assegurança pròpia.

Seguretat

Jordània és, malgrat la conflictivitat existent en alguns dels seus països veïns, un país bastant segur per al viatger. Els estrangers són generalment ben rebuts i acceptats per l'hospitalari poble jordà.

No obstant això, el Ministeri d'Afers exteriors espanyol recomana evitar certes zones que poden ser conflictives, com els voltants dels camps de refugiats, els voltants de les fronteres amb Israel i Cisjordània i les aglomeracions que es creen els divendres en les mesquites.

El nostre consell és que, com sempre, convé usar el sentit comú i ser previnguts.

Lamentablement la seguretat a Jerusalem és força més precària a causa dels atemptats suïcides que, de tant en tant, sacsegen la zona.

La presència policial és bastant notable a la ciutat, així com en altres llocs dels territoris ocupats de Cisjordània, especialment en llocs sensibles pel seu caràcter polític o religiós.

També cal tenir en compte l'existència dels estrictes controls de seguretat que hi ha a l'entrada de llocs com el Mur, la zona de les mesquites, edificis oficials i, fins i tot, alguns bars i restaurants de la ciutat nova.

Però dit això, la nostra experiència en la visita a Jerusalem va ser molt positiva en aquest sentit. Per tant recomanem no deixar de visitar Jerusalem, tot i que això sí, també aquí convé usar el sentit comú, ser previnguts i molt discrets.

Transport

Autobús. Per moure's per l'interior del país jordà, els minibusos privats i taxis col·lectius permeten circular ràpidament sobre gairebé la totalitat del petit territori jordà a uns preus molt bons. Per a alguns trajectes també hi ha grans autobusos climatitzats de la companyia JETT, més còmodes, però també bastant cars.

En les dates del nostre viatge, i a causa de les condicions de seguretat, l'única possibilitat per anar de Jerusalem a la frontera jordana o viceversa era mitjançant taxi col·lectiu (sherut).

Cotxe de lloguer. Llogar un cotxe a Jordània resulta bastant car, a causa de les elevades tarifes de les agències de lloguer de cotxes. Però si els diners no és problema pot resultar una bona opció per moure's pel país.

Tren. Només hi ha una línia de ferrocarril, la de Hedjaz, que uneix Amman i Damasc, però no té cap parada en territori jordà (excepte Amman, clar).

Clima

En les dates de la nostra visita (hivern) vam gaudir d'un temps assolellat, però fred, amb temperatures al voltant dels 8ºC, sobretot a la nit i especialment a Amman i la zona nord de Jordània.

En la zona costanera d'Aqaba, al costat del Mar Roig, la temperatura era bastant més suau i gairebé primaveral.

Quant al Mar Mort, a causa de les seves característiques, gaudeix d'una temperatura diversos graus més elevada que en la resta i, per tant, és possible banyar-se en ple hivern sense problemes. A Jerusalem la temperatura era fresca, però una mica més suau que a Amman.

En qualsevol cas convé portar roba d'abric i anar preparats per a la pluja, però també per al sol, especialment en les visites a Petra o a Wadi Rum, en ple desert.

Gastronomia

El plat nacional a Jordània és el mansaf (be cuinat amb iogurt i servit sobre arròs), però també el musakhan (plat a base de pollastre rostit amb cebes, pinyons i oli d'oliva sobre pa) o el maglouba (carn o peix barrejat amb verdura o arròs).

Per descomptat també trobem plats tradicionals de la zona, com el kebab, el shawarma, el felafel o l'hummus. A Aqaba hi ha una gran varietat de plats de peix.

Diferència horària

+ 1 hora (respecte l'horari d'hivern català).

Guia de viatge

Jordan, de Lonely Planet Publications (5ª ed. Abril 2003). Degut a que ha fou publicada recentment (respecte la data del nostre viatge) la informació de la guia era força exacta. En general és completa i pràctica, tot i que vam trobar a faltar algunes dades que creiem interessants per al viatger.


Ruta pel nord de Jordània

AMMAN (I)

Com arribar-hi

Vol entre Barcelona i Istanbul amb Turkish Airlines (2.225 km en 3 hores i 15 minuts).

Després de quatre hores d'espera en l'aeroport embarquem en el següent vol, entre Istanbul i Amman, també de la mateixa companyia (2 hores per recórrer els 1.200 km que separen ambdues ciutats).

Finalment aterrem a l'aeroport internacional Queen Alia, situat uns 35 km al sud d'Amman.

Abans de passar el control de passaports canviem diners en una oficina de canvi de l'aeroport per poder pagar l'import del visat. Atès que el canvi aplicat aquí és bastant pitjor que a la capital recomanem canviar el mínim per pagar el visat i poder arribar fins a la ciutat.

Per anar al centre d'Amman des de l'aeroport és possible agafar un autobús o un taxi.

L'autobús Airport Express surt des de fora de la terminal d'arribades 2 i arriba a l'estació d'autobusos Abdali d'Amman. Costa 1'5 JD i n'hi ha un cada 30 minuts entre les 6:00 i les 22:00, mentre que fora d'aquestes hores hi ha només un cada hora.

En el nostre cas, quan vam sortir de la terminal d'arribades de l'aeroport d'Amman, passada ja la mitjanit, no vam trobar aquest autobús en la seva parada i vam optar per agafar un taxi, compartint el seu cost amb una altra parella de viatgers. Després de l'habitual regateig vam aconseguir pagar 15 JD entre els quatre viatgers.

Dormir i menjar

El Farah Hotel (al carrer Al-Hussein Cinema, molt prop de l'Arab Bank) és molt recomanable com a opció econòmica. Una habitació doble, petita, amb bany compartit, aigua calenta i calefacció costa 9'9 JD, impostos inclosos.

És recomanable fer una reserva prèvia, especialment si arribeu de matinada. Tot i que l'hotel està en una zona molt cèntrica, a la nit és bastant tranquil.

Una altra opció, de més nivell i també molt recomanable, és l'Al-Saraya Hotel (carrer Al-Jazza'er, en el costat est de l'estació d'autobusos Raghadan i a 500 metres del Teatre Romà). L'habitació doble, molt espaiosa, amb TV i bany privat costa 14 JD i té una excel·lent relació qualitat-preu.

A més, el seu propietari, Mr. Fayez Al-Kayyali, és molt amable i atent amb tots els hostes (en el seu despatx és fàcil trobar nombrosos viatgers prenent te i xerrant). Aquí s'organitzen viatges a Bagdhad, la cabdal iraquiana, per a personal de ONGs, periodistes i aventurers en general.

Al carrer Hashemi d'Amman, gairebé enfront del Teatre romà, està el restaurant Fast Meal, molt net, el menjar està bé i els preus molt ajustats. Contràriament al que passa en molts altres llocs aquí la majoria de clients són dones jordanes, per la qual cosa aquest és un lloc recomanat per a dones occidentals que viatgin soles.

El Books@cafe, en l'amagat carrer Omar bin al-Khattab (per sobre del mercat de fruites i verdures), té una llibreria en la planta baixa i un bar-restaurant molt cool en la planta superior. Està decorat amb gust i és un lloc molt agradable, a més de tenir unes estupendes vistes sobre part de la ciutat. Els preus són una mica cars, però és una oportunitat única per veure la beautiful people jordana en el seu ambient, amb homes i dones joves vestint roba occidental i amb un look molt modern.

A Jerash recomanem el restaurant Ajloun, just al costat del mercat de la ciutat nova, on es pot demanar un shawarma exquisit a un preu molt raonable.

Coses a veure i fer

AMMAN és avui una ciutat bastant moderna i fins i tot occidentalizada en molts aspectes, tot i que les restes més antigues que s'han trobat es remunten a més de 3.000 anys a. C.

En l'època romana l'actual Amman va tenir el nom de Philadelphia i es va construir, com Roma, sobre set turons (o djebel en àrab).

Imatge nocturna de la mesquita King Abdullah (Amman)
Imatge nocturna de la mesquita King Abdullah (Amman)

Per les seves dimensions i orografia és força inhòspita per recórrer-la a peu, si exceptuem el centre.

Malgrat no comptar amb els atractius de ciutats com El Caire o Damasc, per posar un exemple, Amman mereix almenys una breu visita.

A més, la ciutat d'Amman és útil com a camp base per explorar llocs d'interès prou propers i accessibles com per anar i tornar en el mateix dia. Alguns exemples d'això serien Jerash, el Mar Mort, Madaba, o les Fortaleses del Desert.

Tornant a la ciutat d'Amman, alguns dels seus llocs d'interès pel viatger són els següents:

La mesquita King Abdullah, a només 400 metres de l'estació d'autobusos Agdali, és molt moderna però construïda amb bon gust. Especialment impactant és la seva enorme cúpula de color blau.

En teoria és l'única mesquita d'Amman visitable per no-musulmans i l'entrada costa 1 JD. A la nit s'il·lumina amb focus i la vista des de l'exterior dels seus minarets i cúpula resulta molt bonica.

El Teatre Romà és potser el més vistós d'Amman, almenys de totes les restes romanes de la ciutat. Va ser construït en el s. II i restaurat fa algunes dècades. Té un aforament de 6.000 seients.

Val la pena pujar fins la part superior del teatre per les esplèndides vistes sobre la ciutat i els turons que hi ha just davant nostre.

A l'hivern tanca sobre les 16:30 i a aquesta hora hi ha una bonica llum sobre l'entorn, ja que coincideix amb la posta de sol. L'entrada és gratuïta.

Davant del Teatre Romà trobem el Forum, el qual formava una de les places més grans de tot l'Imperi Romà, però de la qual només queden algunes columnes i un petit parc que s'ha construït sobre ell.

Vista del Teatre Romà d'Amman
Vista del Teatre Romà d'Amman

I al costat del Forum trobem l'Odèon, el qual va ser construït en la mateixa època que el Teatre i servia per a representacions musicals. L'entrada a l'Odèon és gratuïta.

Just al costat de la zona anterior està la plaça Hashemita, on sol haver-hi molta població local parlant, fumant i veient passar la vida. A la tarda aquesta plaça està especialment animada.

Si des d'aquí seguim el carrer Hashemi en direcció oest també trobarem molta animació al carrer.

En ella hi ha un gran nombre de comerços de tot tipus, i entre ells algunes botigues de records, amb una gran varietat i a preus molt competitius.

A una mica més d'1 km de la plaça Hashemita trobem la bonica mesquita King Hussein. Aquesta zona de la ciutat, especialment a partir de la posta de sol, és un veritable formiguer humà.

JERASH és una de les ciutats romanes millor conservades a la regió de l'Orient Mitjà, i per tant una de les atraccions principals de Jordània. Jerash (Gerasa en l'època romana) va formar part de la Decàpolis o lliga de les deu ciutats, establerta pels romans l'any 63 a.C.

Vista de l'Arc d'Adrià (Jerash)
Vista de l'Arc d'Adrià (Jerash)

Les seves ruïnes es van descobrir en el s. XIX i, des de llavors, successives excavacions han deixat al descobert els seus tresors arquitectònics.

Tot i així, es considera que la major part de la ciutat antiga està encara per descobrir i per aquest motiu continuen avui dia els treballs d'excavació.

La visita a Jerash compta a més amb l'avantatge de ser molt accessible des d'Amman i assequible pel fet de que el complex no és massa gran. Per tant, es tracta d'una fàcil excursió des d'Amman.

Entrant per l'Arc d'Adrià (Arc Triomfal) es passa al costat de l'Hipòdrom fins arribar a l'entrada sud del recinte, on es troba un quiosc d'informació i on es compra l'entrada, que ara costa 2'5 JD (s'ha reduït el preu un 50%).

Després de creuar la muralla apareix davant dels nostres ulls el Forum, una magnífica plaça oval de 90 metres de llarg per 80 d'ample delimitada per 56 columnes d'estil jònic, sent aquesta una de les imatges distintives de Jerash.

Caminant pel Cardo Maximus, l'antic carrer principal, encara podem apreciar sobre el terra empedrat les marques deixades pels carros romans en circular repetidament per ella. A costat i costat hi ha nombroses columnes i restes d'edificis. És especialment impressionant l'entrada del Temple d'Artemisa.

Imatge del Cardo Maximus de Jerash
Imatge del Cardo Maximus de Jerash

En arribar enfront del bonic Tetrapylon nord, el més conservat, girem a l'esquerra per visitar el Teatre nord.

Des de les graderies superiors del teatre hi ha una magnífica vista de l'entorn, incloent la propera ciutat nova de Jerash.

Des d'aquí tornem cap al sud per un camí que segueix per un terreny elevat i que passa davant del Temple d'Artemisa, bastant ben conservat i les columnes del qual impressionen encara per la grandària.

El camí finalment condueix al Teatre sud, bastant més gran que l'anterior i des de la part superior del qual també hi ha unes vistes excel·lents de la ciutat romana, amb el Forum en primer plànol, i la ciutat nova just darrere.

Finalment descendim pel Temple de Zeus, del que queda poca cosa, fins arribar de nou al Forum i donar per conclosa la visita a l'antiga ciutat romana sortint de nou per l'entrada sud.

En total la visita al recinte arqueològic de Jerash requereix unes tres hores, més o menys.

Jerash està 51 km al nord d'Amman i per arribar a ella vam agafar un autobús en l'estació Agdali, a uns 2 km del centre. Surten minibusos privats quan s'omplen, costen 500 fils i triguen una hora en arribar.

La parada final és en la nova estació d'autobusos de Jerash, a 1 km del centre en la carretera a Ajlun. Recomanem demanar al conductor que s'aturi en arribar a l'encreuament que hi ha davant l'arc d'Adrià per estalviar-nos el camí de tornada fins a aquí des de la terminal.

Per agafar l'autobús de tornada a Amman des de Jerash cal anar fins a l'estació d'autobusos. La tornada a Amman en un autobús públic costa 375 fils i la seva destinació final és l'estació Agdali.

Nota: Amb temps suficient és possible estendre l'excursió a Jerash i visitar també el castell Qala'at ar-Rabad d'Ajlun, població a 22 km al nord-oest de Jerash. Els minibusos a Ajlun surten de la nova estació de Jerash.

EL MAR MORT. Es tracta d'un dels llocs més peculiars del planeta ja que es troba situat a 400 metres per sota del nivell del mar, sent un dels llocs terrestres més baixos de la superfície de la terra i el llac de major salinitat del món.

Aquest elevat nivell de salinitat fa que a les seves aigües no hi hagi peixos ni cap tipus de vida marina i que la flotabilitat de l'aigua sigui molt superior a la de qualsevol altre mar, impedint, per exemple, que els banyistes es puguin enfonsar en l'aigua.

D'altra banda, la gran riquesa de minerals que l'aigua porta dissolts fa que, tant les seves aigües com el llot del fons marí, tinguin importants propietats medicinals.

Formes salines en la vora del Mar Mort
Formes salines en la vora del Mar Mort

En la riba és curiós observar les estranyes formes que adopta la sal al solidificar-se.

L'especial microclima de la zona possibilita el poder banyar-se aquí tot l'any, fins i tot a l'hivern, tot i que sembli inimaginable estant a Amman, a només 50 km de la riba jordana del Mar Mort.

La nostra visita al Mar Mort va ser en una excursió de mig dia feta des d'Amman al final d'aquest viatge.

Uns 5 km al sud de l'antic Dead Sea Rest House (ara tancat) s'ha habilitat una nova zona de bany coneguda com Amman Beach.

Es tracta d'un senzill complex amb una platja de sorra i palmeres, dutxes, vestidors, algunes botigues i un restaurant. Pagant 3 JD es pot accedir a la platja i utilitzar les instal·lacions esmentades, tot bastant net.

Una dutxa després del bany és especialment necessària, ja que la pell s'acaba acartronada per la pel·lícula de sal blanca que es forma en assecar-se.

Arribar fins aquí amb transport públic no ens va resultar gens fàcil, ja que no vam aconseguir trobar un autobús directe.

Vam iniciar el nostre periple en l'estació de minibusos al Mar Mort, davant de la Muhajireen Police Station, al carrer Al-Ameerah Basma bin Talal (zona de Jebel Amman).

Imatge d'Amman Beach (Mar Mort)
Imatge d'Amman Beach (Mar Mort)

Després de preguntar sobre l'existència d'un minibús directe al Mar Mort i obtenir diverses respostes contradictòries vam optar per agafar el primer minibús a Shuneh (costa 450 fils).

Després de 40 minuts de viatge aquest ens va deixar en l'encreuament de les carreteres 40 i 65, poc abans d'arribar a Shuneh.

Aquí vam pujar a un altre minibús que anava cap al sud. El trajecte de 15 minuts ens va costar 100 fils i s'acabava poc més enllà de Suweimah, on estava l'antic Dead Sea Rest House, però encara queden uns 5 km fins a l'Amman Beach.

En aquest punt de la carretera hi havia un control militar (per la proximitat de la frontera israeliana) i després de ser preguntats per la nostra destinació, un oficial del destacament, molt amablement, va intercedir per nosaltres i ens va aconseguir un vehicle, parlant amb conductots que passaven pel control, que ens portés fins allà.

Després de 10 minuts en un vehicle 4x4, conduït per un jordà molt amable, finalment vam aconseguir arribar a l'Amman Beach, la nostra destinació en la riba jordana del Mar Mort.

Per tornar a Amman des d'aquí vam demanar un taxi a l'entrada del complex i que vam compartir amb altres viatgers en la nostra mateixa situació per anar fins a l'encreuament proper a Shuneh (vam pactar un preu conjunt de 3 JD).

Allà vam agafar el primer minibús que passava amb destinació a Amman (450 fils).

FORTALESES DEL DESERT. Tot i que nosaltres no vam disposar del temps necessari per dur-la a terme, una possible i interessant excursió d'un dia des de la ciutat d'Amman és la visita a aquests castells, situats cap a l'est, a mig camí entre la capital i la frontera amb l'Iraq.

Aquestes fortaleses tenen un origen molt antic i han perdurat en haver estat modificades i reconstruïdes pels diferents pobles que han habitat la zona.

La fortalesa de Qasr Amra, del segle VIII i l'origen del qual sembla correspondre a un castell d'esbarjo construït pels Califes Omeies sobre uns banys d'origen romà, és Patrimoni de la Humanitat, ja que posseeix uns frescos originals en molt bon estat.

Altres exemples són Qasr Azrak, construït en pedra volcànica, i Qasr al-Hallabat, de possible origen romà i transformat a palau durant l'època omeia.


MADABA

Com arribar-hi

Per al nostre trajecte de tornada a Jordània des de Jerusalem vam anar primerament a l'oficina de l'empresa Abdo Taxi, en un petit atzucac entre els carrers HaNevi'im, Nablus i Sultan Suleyman.

Allà vam comprar dues places en un sherut cap a Allenby, en la frontera amb Jordània. Costa 35 ILS cadascun i calia esperar fins que s'omplssin les set places del cotxe.

És convenient estar aquí aviat al matí, ja que hi ha més activitat i el taxi s'omple abans. A més, també convé arribar a la frontera al més aviat possible per a no trobar-nos amb la frontera tancada.

Després d'un viatge de 45 minuts vam arribar a la frontera israeliana d'Allenby Bridge. Abans de segellar la sortida vam haver de pagar les taxes de sortida del país: la desorbitada xifra de 134 ILS!!.

Per a sort nostra els tràmits de sortida van resultar ser molt ràpids: només uns 10 minuts. Després vam haver d'esperar el següent autobús JETT, que costa 2 JD i ens havia de portar fins al costat jordà de la frontera, a 5 km.

A la frontera jordana de King Hussein Bridge hi estem uns 15 minuts en els tràmits d'entrada (aquí no paguem res).

Una vegada fora, en la carretera, vam anar a la parada de taxis que hi havia a 100 metres i n'agafàrem un fins a la propera població de Shuneh. Ens costà 1 JD i ens deixà en el lloc d'on sortien els minibusos.

Després de recaptar informació contradictòria sobre l'existència d'un minibús directe a Madaba des d'aquí i d'esperar-lo una bona estona, vam decidir agafar-ne un cap a Amman.

El trajecte de 40 minuts fins a l'encreuament de carreteres de Na'ur val 450 fils, on vam haver de baixar per connectar amb un altre minibús que feia la ruta de Na'ur a Madaba. Abans vam caminar uns 300 metres per baixar a la carretera Na'ur-Madaba i col·locar-nos davant d'un restaurant que sembla ser la parada oficial d'aquests minibusos.

El trajecte des d'aquí fins a la terminal d'autobusos de Madaba costa 175 fils i suposava només 20 minuts. Vam pagar 0'5 JD per un taxi des d'aquesta terminal fins a l'hotel que havíem reservat, el Mariam Hotel.

Dormir i menjar

En el Mariam Hotel (carrer Aisha Um Al Mumeneen, 10) una habitació doble amb bany i esmorzar inclòs costa 18 JD, després d'una rebaixa sobre els 22 JD inicials. Tant l'habitació com l'hotel en general estan molt bé, i per aquest preu costa imaginar-se res millor en aquest país. Està a uns 800 metres del centre de Madaba, però és un passeig per carrers.

Per menjar alguna cosa ràpida o prendre una beguda en un lloc bonic i relaxat és el Coffee Shop Ayola, al carrer Talal.

En aquest mateix carrer es troba el bar/restaurant Let's Go, un lloc molt agradable per prendre un te asseguts sobre coixins en el terra.

Al carrer Palestine trobem Mr. Shawarma (el seu propietari va viure bastant temps a Màlaga i conserva un bon castellà), on una amanida, un shawarma molt complet i un suc natural costen 3 JD.

Coses a veure i fer

MADABA. El gran atractiu turístic d'aquesta tranquil·la ciutat jordana són els seus magnífics mosaics de l'era Bizantina, importants des del punt de vista històric.

Donada la seva relativa proximitat a l'aeroport internacional també passa per ser una bona alternativa per allotjar-se respecte a Amman. Per descomptat la relació qualitat/preu aquí és molt millor i la comunicació amb la capital en transport públic és bastant bona.

Tots els punts d'interès de Madaba poden ser visitats fàcilment a peu. El circuit proposat per la guia de Lonely Planet, d'uns 2 km, pot ser una bona referència.

Vista parcial del mosaic-mapa en l'església de Sant Jordi
Vista parcial del mosaic-mapa en l'església de Sant Jordi

El punt d'inici és l'Església de Sant Jordi i el seu extraordinari mosaic-mapa de Madaba. L'entrada a l'església costa 1 JD.

Aquesta església va ser construïda en el s. XIX sobre una altra església bizantina, moment en el qual es va descobrir enterrat el mosaic, que data del s. VI, i del que només ha sobreviscut una tercera part.

Aquest mosaic, situat en el terra de l'església, conté la representació cartogràfica original de Terra Santa i Jerusalem més antiga que es conserva.

Es calcula que en el seu moment aquest mosaic va estar format per més de dos milions de peces i en ell es representen tots els llocs bíblics més importants des del Líban a Egipte, amb referències al Nil, al Mar Mort, etc. El centre del mapa representa Jerusalem.

A més de la seva importància històrica, la veritat és que el mosaic és una filigrana, tot i que per poder veure'l amb calma és necessari passar aquí una bona estona i tenir la sort que no hi hagi molts visitants més.

Continuem el recorregut pel Palau Cremat i l'adjacent Església dels Màrtirs.

El primer era una luxosa mansió del s. VI que fou destruïda pel foc i un terratrèmol dos segles després. Entre les restes encara es pot veure algun mosaic, però no és gran cosa.

Quant a l'església cal posar-li molta imaginació perquè només queden quatre pedres. L'entrada a tots dos llocs és gratuïta.

La següent parada és al Parc Arqueològic, una sèrie de ruïnes i mosaics excavats i restaurats a principis de 1990. Aquí val la pena entretenir-se una bona estona perquè alguns dels mosaics són una meravella.

A més conté les restes d'una carretera romana bastant ben conservada. L'entrada costa 1 JD en temporada baixa i serveix també per al museu de Madaba i l'església dels Apòstols.

Tornant al carrer Prince Hussein i pujant pel turó trobem algunes cases antigues (finals del s. XIX i principis del XX), amb boniques balconades de ferro forjat, com la de Saray (avui dia és una comissaria de policia) o Beit 'Alamat (en un estat de conservació nefast).

Respecte al Museu de Madaba no podem opinar perquè tot i que a l'hivern tancava a les 17:00 i nosaltres estàvem en la porta a les 16:15 ja el vam trobar tancat, i qualsevol intent de trobar a l'encarregat del museu fou en va (altres vegades també vam poder comprovar que els horaris en aquest país són flexibles). Només vam poder veure'l per fora i alguna cosa de l'interior a través de les finestres.

Finalment, a l'Església dels Apòstols hi ha un gran mosaic del s. VI dedicat als 12 apòstols, tot i que per la seva grandària costa una mica de fer-se la idea del seu sentit global. Per entrar aquí val el mateix tiquet combinat del Parc Arqueològic i el Museu de Madaba.

MONT NEBO. Aquest és el lloc des d'on suposadament Moisés va veure la Terra Promesa, tot i que per a nosaltres el veritable interès en venir fins aquí foren els meravellosos mosaics que hi ha a l'interior de la basílica i les magnífiques vistes sobre el Mar Mort i la Vall del Jordà.

Tot i així, cal comptar amb el fet de que la boirina i/o la pol·lució puguin disminuir la visibilitat des d'aquest mirador, tal com vam poder comprovar el dia de la nostra visita.

Vistas sobre la vall del Jordà des del mont Nebo
Vistas sobre la vall del Jordà des del mont Nebo

Aquests mosaics també són del segle VI i potser el més remarcable n'és un de 9x3 metres amb escenes de caça i de cultiu de la vinya. Aquest mosaic justifica per sí sol el fet de venir fins aquí.

L'entrada al complex costa 0'5 JD i uns 30-45 minuts són suficients per a veure-ho tot.

El cim del Mont Nebo està a 9 km de Madaba, sobre la carretera que va cap al Mar Mort.

Per arribar fins aquí es pot agafar un minibús amb destinació Shuneh i baixar-se aquí (250 fils) o bé negociar des de Madaba amb un service taxi (taxi blanc) que ens porti per 1 JD (per 2 persones).

Per tornar a Madaba es pot esperar el pas d'un minibús (la veritat és que passen amb poca freqüència), o bé pactar amb el taxi perquè ens esperi a la tornada.

Nosaltres vam negociar amb un conductor particular, a través d'un amable senyor que es va prestar a traduir a l'àrab, la tornada a Madaba pagant-li 1 JD pels dos.


Trasllat Amman - Jerusalem - Amman

JERUSALEM

Com arribar-hi

En l'estació d'autobusos Agdali d'Amman compartim amb altres viatgers un taxi privat (acordem un preu conjunt de 10 JD) a King Hussein Bridge, la frontera jordana amb els territoris palestins de Cisjordània.

També hi ha minibusos que fan aquest trajecte, tot i que caldrà esperar a que s'ompli el vehicle per marxar.

Emprem uns 50 minuts en recórrer els 56 km que separen Amman del lloc fronterer jordà.

L'avantatge de creuar aquesta frontera és que Jordània considera que en passar als territoris palestins realment no s'abandona el país, per la qual cosa no és necessari un visat de múltiples entrades a Jordània si hem de tornar a ella (com era el nostre cas, per agafar el vol de tornada).

Per la mateixa raó tampoc se segella la sortida en el passaport. Però curiosament sí que cal pagar 5 JD en concepte de taxes de sortida del país (?). La compra i registre d'un segell per aquest concepte és l'únic tràmit a realitzar aquí.

A continuació pugem a un autobús de l'empresa JETT que espera un cert temps en aquest punt per traslladar-nos fins al costat israelià (és un curt trajecte d'uns 5 km per un desert terra de ningú, minat i amb torres de vigilància) i que costa 2 JD, però no hi ha una altra alternativa.

Creuat el pont sobre el riu Jordà s'arriba a un primer control israelià, on cal baixar de l'autobús per mostrar el passaport. De nou en l'autobús recorrem 1 km més fins a l'Allenby Bridge, el punt fronterer israelià, no gaire lluny de la població de Jericó.

Aquí els funcionaris israelians agafen el nostre equipatge per passar-lo per l'escàner (ens enganxen una etiqueta en el passaport que servirà posteriorment per a recollir l'equipatge al final del procés d'entrada).

Nosaltres i el nostre equipatge de mà seguim un altre camí, passant per un control d'escàner i un arc de seguretat amb una sensibilitat molt elevada, amb el que qualsevol cosa metàl·lica que portem pita de seguida.

Passats aquests controls ve la part més dura: l'interrogatori per part de les funcionàries israelianes.

Amb el nostre passaport a les seves mans es van succeint les preguntes sobre l'objecte i durada de la nostra visita a Israel, la nostra professió, l'hotel a Jerusalem, etc.

També hem de mostrar el nostre bitllet d'avió per provar que no és la nostra intenció quedar-nos a Israel, sigui per treballar o amb qualsevol altra finalitat (?).

Davant l'evidència d'un visat sirià en el nostre passaport se succeeixen noves preguntes sobre el perquè de la nostra visita a aquell país i sobre si hem estat al Iemen, l'Iraq, l'Afganistan, etc.

En aquest punt sol·licitem que el segell d'entrada a Israel sigui estampat en un paper separat (no en una fulla del passaport) perquè no quedi constància de la nostra visita en el passaport, amb vista a futurs viatges a països àrabs que deneguen l'entrada davant l'evidència d'un viatge a Israel (la funcionària pregunta el perquè d'aquesta petició, però no hi posa cap objecció).

D'aquí passem a una segona sala on hem d'esperar asseguts en un banc a ser cridats per a noves preguntes (algunes d'elles són formulades diverses vegades sota formes diferents, suposem que per poder verificar la coherència de les respostes).

Finalment una altra funcionària ens retorna el passaport amb el segell israelià en una fulla apart, tal com havíem sol·licitat, desitjant-nos una feliç estada i advertint-nos que anem amb precaució.

A continuació recollim el nostre equipatge en una sala contigua.

Tot aquest procés en el lloc fronterer israelià ens va suposar al voltant d'una hora, poc temps si ho comparem amb alguns viatgers que han arribat a estar-hi fins a 6 hores (tot i que es tracta de casos extrems).

Abans de sortir a l'exterior canviem el mínim de diners per poder pagar el transport fins a Jerusalem en moneda israeliana, ja que el canvi aplicat aquí no era bo.

A causa de la situació d'inseguretat en la zona no hi havia servei d'autobusos a Jerusalem, per la qual cosa l'única possibilitat de transport directe era un taxi col·lectiu anomenat sherut (vehicle Mercedes de set places).

Des del lloc fronterer fins a Jerusalem el preu del trajecte fou de 35 ILS i calia esperar a que s'omplíssin les set places del taxi.

Vam trigar uns 50 minuts a recórrer els 42 km fins a la Porta de Damasc, a Jerusalem, parada final d'aquests taxis. No és rar trobar controls militars en la carretera.

Convé arribar a aquesta frontera com a màxim cap al migdia, ja que pel que sembla aquesta roman tancada a la tarda (almenys així era en les dates del nostre viatge).

En qualsevol cas sempre és bona idea informar-se prèviament de si aquesta està oberta o no abans de viatjar-hi, ja que el govern israelià pot decidir el seu tancament sense previ avís per raons de seguretat.

Dormir i menjar

En el Palm Hostel (carrer Ha Nevi'im, 6, a Jerusalem Est) l'habitació doble amb bany compartit costa 80 ILS, tot i que es pot regatejar i pagar 70 si l'ocupem diverses nits.

L'habitació és simple, tot i que l'hotel estava en renovació en les dates de la nostra visita. Està molt ben situat, a Jerusalem Est (la part palestina de Jerusalem), enfront de la Porta de Damasc. Disposa de cuina i accés a Internet, i el personal de l'hotel és molt afable i una bona font d'informació.

Una altra opció molt recomanable, tot i que de més nivell i preu, és el Petra Hostel (carrer David, nº 1, a uns 120 metres de la porta de Jaffa). És l'hotel més antic de Jerusalem, amb 170 anys d'història, i ha tingut hostes il·lustres. És convenient reservar amb antelació.

A la zona de Jerusalem Est els restaurants i quiosquets de menjar tanquen bastant aviat a la nit.

Al carrer Aqabat al-Khanqan, a la Ciutat Vella i a 50 metres de la mesquita Khanqan Salahiyya, es troba el restaurant vegetarià Lina, molt bo i a un preu molt raonable.

En la Porta de Damasc hi ha dos petits quiosquets molt recomanables per canviar diners. L'Oficina de Turisme es troba una mica amagada, en una cantonada de la plaça Safra, dins del complex New City Hall.

Coses a veure i fer

JERUSALEM. Realment no deixa de ser una amarga ironia que la ciutat que va ser anomenada Orshalem (o Ciutat de la Pau) pels cananeus fa 5.000 anys no n'hagi tingut en els últims 2.000 anys.

En cap lloc sant del món han corregut tants rius de sang com aquí. Les tres grans religions monoteistes -judaisme, cristianisme i islamisme- han fet d'ella la poma de la discòrdia de les seves creences.

Des dels dies de Jesucrist, la ciutat ha estat conquerida onze vegades i destruïda totalment cinc.

A causa del seu enorme simbolisme i càrrega religiosa no és estrany que encara avui es donin casos de l'anomenada síndrome de Jerusalem, per la qual alguns visitants es tornen bojos i es creuen personatges de la Bíblia.

La veritat és que, tant si s'és creient com si no, és impressionant el patrimoni religiós d'aquesta ciutat sagrada.

Per aquesta raó la llista de punts d'interès a Jerusalem és gairebé infinita, ja que a més dels seus carrers i monuments, la ciutat té una intensa vida cultural.

Per tot això recomanem preveure una estada de diversos dies a Jerusalem. Val la pena l'esforç.

Patrimoni de la Humanitat Ciutat Vella (declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 1981). Aquesta zona compacta i completament emmurallada està dividida en quatre barris diferenciats, els barris musulmà, jueu, armeni i cristià.

La millor forma de visitar-la és recorrent a peu els seus carrerons i basars, ja que, sens dubte, és tota una experiència, retrocedint en el temps i notant el pes de la història en cadascun dels seus racons.

El conjunt és fascinant i en general està ben cuidat. A continuació indiquem, al nostre entendre, alguns dels seus punts d'interès més importants:

Portes i muralles. Les muralles que actualment circumden la ciutat van ser construïdes per Suleiman el Magnífic sobre els antics murs romans, a mitjans del s. XVI per protegir la ciutat.

Vista de la Porta de Damasc
Vista de la Porta de Damasc

Estan formades per un mur de 12 metres d'altura, amb 35 torres defensives i vuit portes d'accés sobre un perímetre de 4.870 metres.

En teoria és possible recórrer el perímetre de les muralles per la seva banda superior (excepte el tram corresponent a l'Esplanada de les Mesquites), proporcionant unes magnífiques vistes sobre la Ciutat vella i els seus monuments més emblemàtics.

Però en les dates de la nostra visita els accessos a la muralla, situats al costat de les portes de Jaffa i Damasc, estaven tancats per motius de seguretat, impossibilitant el pujar a elles.

De les vuit portes que donen accés a la Ciutat Vella de Jerusalem la més espectacular i característica és, sens dubte, la Porta de Damasc o Damascus Gate. Just al seu davant hi ha una petita plaça on sol instal·lar-se un petit mercat molt concorregut.

Però també són prou remarcables la Porta de Jaffa (Jaffa Gate) o la Porta de Sant Esteve (St Stephen Gate), per exemple.

Tot i que qualsevol de les set portes accessibles (l'octava, la Porta Daurada o Golden Gate va ser segellada ja fa molt temps) mereixen ser contemplades i traspassades.

Esplanada de les Mesquites. Aquest disputadíssim lloc és conegut com el Mont del Temple per jueus i cristians (Har HaBáyit en hebreu) i com el Noble Santuari pels musulmans (al-Ḥaram al-Šarīf en àrab).

Es tracta d'un lloc sagrat per a musulmans, jueus i cristians, ja que aquí es troba la roca des de la qual, suposadament, el profeta Mahoma va ascendir als cels i que també honra el sacrifici realitzat per Abraham quan va immolar un be en lloc del seu fill Isaac.

L'emblemàtica Cúpula de la Roca
L'emblemàtica Cúpula de la Roca

Aquesta esplanada, situada sobre un petit turó, ocupa gairebé una sisena part de la Ciutat Vella i està formada per una gran zona plana i pavimentada i envoltada per bells edificis d'estil mameluc.

I en el centre d'aquesta esplanada s'alça la icònica Cúpula de la Roca, un monument islàmic anomenat així per contenir la roca sagrada que assenyala el punt, segons creuen els musulmans, des del qual Mahoma va ascendir als cels per reunir-se amb Déu.

L'enorme cúpula, folrada en or, destaca sobre el paisatge urbà de Jerusalem, i corona un edifici de forma octogonal, bellament decorat per fora amb fins mosaics perses.

En el costat sud del conjunt es troba la interessant mesquita Al-Aqsa, la més gran de Jerusalem, per la seva curiosa i inusual combinació d'estils arquitectònics deguts a la seva llarga i agitada història.

En fi, recomanem passejar amb tranquil·litat per l'esplanada i asseure's a contemplar la serena bellesa del conjunt, així com l'anar i venir de fidels en les hores de rés (davant la mirada atenta de les patrulles militars israelianes).

Ningú hauria de marxar de Jerusalem sense abans haver visitat aquest lloc, tot i que no és rar que les autoritats israelianes prohibeixin l'accés a l'Esplanada per raons de seguretat.

Vista de l'Esplanada i la mesquita Al-Aqsa
Vista de l'Esplanada i la mesquita Al-Aqsa

Tot i que hi ha nou portes d'accés al complex de l'Esplanada, només les de Bab al-Marghariba (al costat del Mur Oest) i la de Bab as-Silsila (en l'extrem oriental del carrer Bab as-Silsila) estan permeses per als visitants no musulmans.

L'horari d'accés a l'Esplanada de les Mesquites sembla dependre de nombroses variables, però en qualsevol cas sembla ser que les 14:00 és l'hora límit per entrar-hi. L'entrada al recinte és gratuïta.

S'ha d'anar correctament vestit i tenir en compte que hi ha exhaustius controls militars en les entrades, amb arcs de seguretat i escàners.

En el moment de la nostra visita a Jerusalem l'accés a la mesquita Al-Aqsa i a la Cúpula de la Roca estava prohibida per a no musulmans. També és important tenir en compte que algunes zones del recinte estan estrictament fora de límits per als visitants.

Mur Oest. A primera vista es tracta d'un simple mur de pedra de 15 metres d'altura i que correspon en la seva part superior a les restes del Segon Temple, aixecat per Herodes el Gran l'any 20 a.C., i en la seva base a l'antic de Salomó, però és el lloc més sagrat per als jueus i, sens dubte, un lloc fascinant per al visitant.

Des de l'Edat Mitjana també és conegut com el Mur de les Lamentacions, degut a que els jueus venen aquí a resar i a lamentar-se per la destrucció del temple.

La zona enfront del mur és com una gran sinagoga a l'aire lliure i està dividida en dues zones separades per a homes i dones.

La zona per a homes sol estar més animada i és bastant més pintoresca per la indumentària i cerimonial associat al rés d'alguns dels creients (des de la zona per a dones no és difícil poder "espiar" a l'altre costat, tal com vam veure que feien algunes dones).

Resant davant el Mur de les Lamentacions
Resant davant el Mur de les Lamentacions

És curiós contemplar el cerimonial amb el qual es vesteixen alguns homes per a l'oració.

D'altra banda, no hi ha problema a poder apropar-se al mur per a visitants no jueus.

Només és necessari anar correctament vestit i, en el cas dels homes, a més, cobrir el cap amb el yarmulke, un petit capell circular de cartró blanc que se subministra a l'entrada.

Un cop situats davant del mur podrem contemplar els milers de missatges de paper que els jueus han escrit amb els seus desitjos i esperances i que després dipositen entre les escletxes de les pedres.

Aquesta acció és per a un creient jueu gairebé com lliurar-li-ho en pròpia mà a Déu, amb el que les oportunitats de ser atès augmenten considerablement.

L'accés al Mur Oest és gratuït i, en teoria, està obert les 24 hores. Els dilluns i dimarts al matí i els dissabtes sol haver-hi una major activitat, en coincidir amb algun tipus de cerimònia.

Per entrar al recinte del Mur també hi ha exhaustius controls militars a les entrades. Si abans de passar el control, entrant per Bab as-Silsila, ens desviem per entrar en el passatge Misgav Ladakh arribarem a un punt panoràmic amb excel·lents vistes sobre el Mur i la Cúpula de la Roca.

Barri Musulmà. És el més poblat i actiu de la Ciutat Vella de Jerusalem. La Via Dolorosa creua aquest barri des de la Porta de Sant Esteve fins a l'església del Sant Sepulcre, dins del barri cristià.

Es tractaria de la ruta que va fer Jesús carregant la creu fins al Calvari, i tot i que estan marcats cadascun dels passos per als pelegrins, aquesta ruta sembla més basada en la fe que en la realitat, ja que ha anat variant el seu traçat amb el temps.

La Vía Dolorosa i l'Arc d'Ecce Homo
La Vía Dolorosa i l'Arc d'Ecce Homo

Al principi d'aquest carrer es troba el lloc, força claustrofòbic, on va néixer la Mare de Déu i van morir els seus pares (cal deixar-hi un donatiu).

Just al costat està l'Església de Santa Ana, d'estil romànic i el més bell exemple d'arquitectura dels Croats a Jerusalem. L'entrada costa 7 ILS i certament es tracta d'un lloc molt interessant.

Més endavant passem sota l'Arc d'Ecce Homo, al costat del Convent de les Germanes de Sió.

I en el carrer Aqabat at-Takiya es poden contemplar alguns exemples, en diversos estats de conservació, d'edificis mamelucs de l'edat d'or de l'arquitectura islàmica (segles XIII a XVI).

Aquests edificis són reconeixibles per les bandes de pedra vermella i blanca en les seves façanes. De tots ells potser el més rellevant és el Palau de Lady Tunshuq, que ara sembla servir de taller i magatzem.

Aprofitant unes obres en el recinte contigu vam entrar i pujar per unes escales que ens van conduir fins a una sèrie de terrasses interconnectades que ens donaren vistes insòlites de les teulades d'aquesta part de la ciutat.

En la cantonada d'aquest carrer i la d'Al-Wad podem veure Ribat Bayrar Jawish, un altre bonic edifici.

Barri Jueu. Al contrari que el barri musulmà, el barri jueu sembla estar sempre desert.

Arrasat durant la guerra de 1948 ha estat gairebé completament reconstruït des que els israelians van reconquerir la ciutat, l'any 1967, tot i que, això sí, respectant l'arquitectura tradicional per mantenir l'aspecte de la Ciutat Vella.

Barri Cristià. Aquí és possible trobar esglésies, monestirs i altres institucions religioses pertanyents a més de 20 sectes cristianes diferents.

Sens dubte, l'Església del Sant Sepulcre és el seu edifici més important, edificat sobre el cim del mont Gólgota, on Crist va ser crucificat i enterrat.

Es tracta d'un conglomerat de diferents estils arquitectònics, producte de les obres dutes a terme en diferents èpoques històriques. A l'interior de la construcció es conserva un sortint rocós del mont Gólgota. Potser sigui més imponent pel seu simbolisme que pel seu aspecte interior i exterior.

A menys de 50 metres es troba l'Església Luterana del Redemptor (Redeemer), característica per la seva alta torre que domina tota la Ciutat Vella. És possible pujar dalt de la torre, per una escala molt estreta i en espiral, per contemplar una vista magnífica de tot l'entorn. Pujar costa 3 ILS, però realment val la pena.

Barri Armeni. La petita comunitat armènia ha tingut una presència continuada a Jerusalem des del s. IV i viu en una ciutat dins de la ciutat, ja que viu a l'interior d'unes muralles que l'aïllen de la resta cada tarda quan es tanquen les portes d'accés al recinte.

Tot i que no hi ha molt a veure en aquest barri sí val la pena visitar la Catedral de Sant Jaime. Certament posseeix un aire místic imponent, ajudat per l'ambient carregat d'encens, els enormes llums daurades i el terra cobert d'enormes catifes amb vistosos dibuixos.

Com, a més, aquest església només es pot visitar durant la missa llavors és una magnífica oportunitat per asseure's en un banc i contemplar extasiat el ritual i els càntics que acompanyen la missa. Aquesta catedral es troba al carrer Armenian Orthodoxy Patriarchate i obre de 2:45 a 15:30.

Mont de les Oliveres. Aquest turó està situat a l'est de la Ciutat Vella i ocupat en la seva major part pel Cementiri Jueu més gran i antic del món, ja que data de temps bíblics.

També podem trobar en ell nombroses esglésies, tot i que la major excusa per pujar fins al seu cim és la meravellosa vista panoràmica sobre Jerusalem (és la que hem vist tantes vegades com a fons en les cròniques dels corresponsals de TV a Jerusalem).

Una possible ruta a peu des de la Ciutat Vella fins al cim del turó podria ser la següent:

Sortim de la Ciutat Vella per la Porta de Dung (Dung Gate), deixant a l'esquerra els Jardins Arqueològics Ophel. Una vegada en la carretera HaOphel anem a l'esquerra, deixant davant nostre la vall Kidron i Silwan, un petit suburbi àrab que s'encimbella pel costat est de la vall.

La Basílica de Getsemaní i l'església de Maria Magdalena
La Basílica de Getsemaní i l'església de Maria Magdalena

Des d'aquí hi ha una magnífica vista sobre l'enorme Cementiri Jueu, amb milers de tombes que ocupen bona part del Mont de les Oliveres.

Uns 500 metres més enllà, seguint la carretera, agafem un camí que baixa cap a la vall de Jehoshaphat i que connecta amb la carretera de Jericó.

Aquest camí ens permet veure d'aprop diverses tombes del segle I, com la tomba de Jehoshaphat, el Pilar de Absalom, B'nei Hezir o la tomba de Zacaries. Són boniques, però l'entorn està força brut i abandonat.

Seguint la carretera de Jericó continuem a l'esquerra i passem pel davant de la Basílica de Getsemaní (o església de Totes les Nacions). És de construcció recent, de l'any 1924, però val la pena fixar-se en un gran mosaic daurat lluent que adorna la seva façana.

Trobem de front i sota el nivell de la carretera un edifici Creuat del s. XII, que ara pertany a l'Església Ortodoxa Grega, sobre el lloc on suposadament està la tomba de la Mare de Déu.

Com que ve de pas val la pena entrar a fer un cop d'ull, ja que el seu interior és bastant bonic (entrada gratuïta).

Al costat de l'església hi ha una gruta molt acollidora, on la tradició diu que es reunia Jesús amb els seus deixebles. En el sostre de la gruta hi trobem alguns frescos interessants.

Ja de pujada, sobre l'altre costat de la carretera, trobem la petita entrada a l'Hort de Getsemaní, amb algunes de les oliveres més velles del món (científicament datades sobre els 2.000 anys d'edat). S'accepta que aquest és el lloc on Jesús va passar els seus últims instants, orant amb els seus deixebles, abans de ser arrestat pels soldats romans. L'entrada és gratuïta.

Ascendint pel camí cap al cim passem per davant de l'església russa de María Magdalena, molt característica per les seves impactants cúpules daurades, a l'estil rus, que no passen desapercebudes en el paisatge de la muntanya.

Aquesta església fou construïda per Alexandre III en memòria de la seva mare. Es pot visitar i l'entrada és gratuïta, igual que la propera església de Dominus Flevit.

Vista sobre Jersualem i el Cementiri Jueu en primer terme
Vista sobre Jersualem i el Cementiri Jueu en primer terme

Tot i que aquest camí de pujada és força costerut, la recompensa és la privilegiada vista que tindrem sobre la Cúpula de la Roca, la Ciutat Vella i sobre el Cementiri Jueu, on tindrem l'oportunitat de veure nombrosos grups de jueus de visita i orant en el cementiri.

En arribar al cim de la muntanya, enfront del controvertit hotel Seven Arches, construït pels jordans sobre una part del cementiri, trobem un ampli mirador sobre Jerusalem, amb l'Esplanada de les Mesquites en primer terme.

Aquí ens podem passar una bona estona contemplant aquesta vista sense igual, i molt, molt fotogénica.

Per fer fotos és millor el matí que la tarda, ja que en el primer cas el sol està a les nostres esquenes i il·lumina de ple la cúpula daurada de la Roca.

Per descomptat si el dia és assolellat serà millor per fer fotos que si no ho està (ho diem per experiència, ja que nosaltres vam pujar-hi un parell de vegades, una amb el cel ben ennuvolat i una altra ja amb el dia assolellat).

Una altra forma d'anar fins al Mont de les Oliveres és agafar l'autobús nº 75 en el carrer Sultan Suleyman de Jerusalem Est (estació d'autobusos Suleyman St Arab). Costa 2 ILS i ens deixa just al costat del mirador, passant abans pel Mont Scopus.

Ciutat Nova. La part nova de la ciutat de Jerusalem està situada al nord-oest de la Ciutat Vella i també té alguns punts d'interès per al viatger:

Mea She'arim. Est és el barri-gueto on viuen els jueus ultra ortodoxos i que constitueix l'únic exemple que queda de gueto jueu tal com eren en l'Europa de l'Est abans de l'Holocaust.

Molts dels seus habitants vesteixen de forma més que tradicional, tal com en l'Europa oriental del s. XVIII, i la seva estricta interpretació de la Llei Jueva fa que la seva actitud cap als visitants pugui ser poc amistosa.

S'entén que si hom vol internar-se en aquest barri caldrà d'adaptar-se i seguir les seves peculiars regles, perquè en cas contrari és millor abstenir-se (s'han donat fins i tot casos extrems d'apedregar a algun visitant per considerar que ha trencat les seves regles de conducta).

Diversos cartells en les entrades al barri recorden clarament al visitant quines són aquestes regles, com per exemple que les dones no poden vestir roba curta i ni tan sols pantalons llargs, sinó faldilla llarga i mànigues també llargues; els homes han d'anar amb pantalons llargs; i les parelles no poden anar agafades de la mà i molt menys besar-se. També fer fotos pot ferir susceptibilitats.

La nostra visita a Mea She'arim va ser entre curiosa i interessant, ja que hom té la sensació d'estar en una pel·lícula d'època: dones amb llargues faldilles i homes de pell blanquíssima, amb barba i tirabuixons en el cap, i vestits amb levita, sabates i barret de rigorós negre.

El silenci és gairebé total i ningú parla, riu o se saluda al carrer. Majorment vam ser ignorats pels residents (que és el millor que ens pot passar) i en tot moment vam intentar no violar les seves regles de conducta (ni tan sols vam fer fotos i ens vam limitar a passejar i mirar).

Aquest barri està a 1'5 km de distància de la Porta de Damasc, seguint els carrers Shivtei Y'israel i Mea She'arim.

Carrer Etiòpia. A només 500 metres al sud de Mea She'arim trobem aquest bonic i tranquil carrer, on destaca la magnífica Església Etíop (construïda a finals del s. XIX), amb una impressionant cúpula.

Per a algú que hagi estat a Etiòpia veure l'església per fora o entrar al seu interior és com transportar-se directament a aquest bell país africà, i més tenint en compte que els seus monjos i feligresos formen part de la nombrosa colònia etíop que viu a Jerusalem.

Es pot visitar gratuïtament i tanca entre les 5 i 6 de la tarda.

A l'altre costat del carrer es pot veure la casa de Ben Yehuda, el lloc on va viure aquest gran lingüista que va reactivar l'ús de la llengua hebrea.

Zona centre. Anant cap al sud pel carrer Mounbaz passem pel Recinte Rus, adquirit per l'església russa l'any 1860, i la seva Església de la Santa Trinitat, amb les seves vistoses cúpules de color verd.

Continuant per la carretera de Jaffa cap a l'oest arribem a la plaça Sió, d'on arrenca el carrer Ben Yehuda. Aquest carrer, només per a vianants, i els adjacents estan plenes de botigues, bars i restaurants i solen estar molt animats.

A causa del sagnant historial d'atemptats en aquesta zona de la ciutat no ens ha de sorprendre que a l'entrada d'alguns locals molt concorreguts hi hagi controls de metalls.

Museus. Amb una història tan llarga i intensa per un costat, i una gran vida cultural per un altre, no és d'estranyar que a la ciutat de Jerusalem hi hagi una gran quantitat de museus: d'arqueologia, religiosos, d'art modern, etc.


Ruta pel sud de Jordània: Petra, el desert de Wadi Rum i Aqaba

WADI MUSA / PETRA

Com arribar-hi

Vam iniciar el nostre viatge cap a Wadi Musa agafant un minibús des de Madaba amb destinació a la terminal Raghadan d'Amman. Val 350 fils, surt quan s'omple i empra gairebé 1 hora a recórrer els 35 km de distància.

Un cop a la terminal Raghadan vam agafar un autobús urbà fins a Wahedat, la terminal sud d'Amman.

En aquesta terminal, com en la resta, no hi havia cap indicació (almenys en anglès) sobre la destinació dels autobusos, per la qual cosa calia fer una important tasca d'investigació, dificultada pels taxistes i comissionistes que intentaven convence'ns que l'últim autobús a Petra, per exemple, ja havia sortit (encara que fossin les 7 del matí !!), amb l'objectiu de col·locar-nos el seu taxi.

Amb perseverança vam aconseguir trobar l'autobús, gran i de color blanc, amb destinació a Wadi Musa, la població que hi ha a l'entrada de Petra. Costa 3 JD i triga 3 hores en recórrer els 230 km que separen Amman de Wadi Musa per la carretera Desert Highway.

Quan l'autobús arriba a Wadi Musa i per no allunyar-se del centre, el millor és baixar en arribar a la rotonda Sasheed, ja que l'autobús continua més enllà.

Dormir i menjar

A Wadi Musa vam triar el Petra Moon Hotel per estar més aprop de l'entrada de Petra (a només 250 metres) i també per estar lluny del relatiu soroll nocturn de Wadi Musa (l'hotel està a uns 2 km del centre).

Tot i que el preu inicial de l'habitació doble amb bany era de 25 JD vam negociar un preu final de 16'6 JD per nit amb esmorzar inclòs (són els avantatges d'anar en temporada baixa). L'habitació és gran i l'hotel està bé, tot i que se'l veu envellit i necessitaria una reforma. El personal de l'hotel és molt servicial.

Molt aprop de l'hotel, en la Tourist Rd, està la pizzeria Papazzi, amb bones pizzes i plats de pasta. Just al costat està el restaurant Red Cave, molt correcte i acollidor.

Per refugiar-se del fred hivernal nocturn en un ambient agradable una de les poques alternatives és el bar de l'hotel Petra Palace. I en la rotonda Sasheed, en el centre de Wadi Musa, tenim el restaurant Al-Arabi, que serveix bon menjar tot i que no és barat.

Coses a veure i fer

WADI MUSA. Aquesta petita població, la qual compta amb només uns pocs carrers, ha crescut a la calor del turisme que visita el lloc arqueològic de Petra. Fora d'hotels, restaurants i botigues de records no hi trobareu massa més.

Per això, el seu únic interès per a nosaltres era com a camp base durant els dies de la nostra visita a Petra. La rotonda de Sasheed ve a ser el seu punt central i es troba a uns 2'5 km de l'entrada a Petra.

Patrimoni de la Humanitat Petra (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1985) és, en la nostra opinió, una de les grans meravelles de l'Orient Mitjà i del món sencer.

Vista del Tresor a través del siq (Petra)
Vista del Tresor a través del siq (Petra)

Per descomptat qualsevol viatge a Jordània ha d'incloure una visita al lloc arqueològic de Petra, el qual, per si sol ja justifica sobradament el viatge a Jordània.

I recomanem dedicar-li almenys dos dies complets per poder gaudir amb certa tranquil·litat d'aquesta meravella i no haver d'anar amb presses, ja que el complex és bastant gran.

Malgrat tots tenim en el cap imatges d'aquesta antiga capital nabatea gràcies, sobretot, a la pel·lícula Indiana Jones i el Temple Maleït, la realitat de la seva contemplació en directe supera amb escreix tot el que haguem pogut veure sobre ella en cinema, televisió o fotografies.

Petra fou fundada al segle VI a.C. pels nabateus. Després de diversos intents finalment els romans van conquerir Petra l'any 106 i van imposar en ella el seu pla urbanístic usual, com per exemple els carrers amb fileres de columnes.

Després de la invasió musulmana, en el segle VII, passen 500 anys sense que hi succeeixi res remarcable, fins que en el s. XII els Croats es traslladen a Petra i construeixen un fort.

Des d'aquesta època i fins l'any 1812 es perd el rastre de la ciutat, la situació de la qual era un secret gelosament guardat i custodiat per tribus beduïnes, ja que la consideraven un lloc sagrat, a més de creure que el lloc amagava múltiples tresors.

Fou l'any 1812 quan l'explorador suís Burckhardt va trencar l'aïllament de Petra en divulgar la seva existència al món.

L'entrada a Petra costa 11 JD un dia, 13'5 JD dos dies i 16 JD tres dies (aquests preus suposaven una reducció del 50% respecte dels preus oficials que hi havia prèviament, imposada pel govern jordà per intentar acabar amb la crisi turística sobrevinguda a la zona després dels atemptats de l'11-S i la posterior guerra a l'Iraq, i tot i que aquesta situació pot canviar en el futur, la veritat és que la nostra butxaca va agrair molt aquesta rebaixa).

Tal com ja hem dit abans, en la nostra opinió dos dies sencers és el temps òptim necessari per veure bé Petra, ja que amb un només dia només podem aspirar a veure l'imprescindible, a canvi de donar-nos una pallissa monumental (les distàncies a recórrer a peu dins de Petra són importants).

I la mínima diferència en el preu de l'entrada fa que encara valgui més la pena comprar l'entrada per a dos dies.

Un altre factor important a tenir en compte a Petra és la climatologia, ja que és pur desert de pedra, i per visitar alguns dels punts d'interès cal salvar desnivells importants.

En l'època de la nostra visita (hivern) vam gaudir d'una temperatura ideal, ja que durant el dia el sol només aconseguia escalfar una mica l'ambient, per la qual cosa difícilment suàvem.

Però a l'estiu, quan la calor apreta de debò, ha de ser terrible caminar sota la solanera, ja que la possibilitat de trobar llocs amb ombra és remota.

D'altra banda convé saber que Petra no es tanca cap dia de l'any, excepte si hi ha risc fundat de riuades (en els anys 60 van morir diversos turistes francesos arrossegats per una riuada d'aigua i el govern jordà des de llavors vol curar-se en salut per evitar que es repeteixi una tragèdia similar).

Accedint a Petra a través del siq
Accedint a Petra a través del siq

Recomanem començar la visita a Petra molt aviat al matí (es pot entrar al recinte a partir de les 6:00) amb l'objectiu d'evitar els tours en el famós siq (canó) d'entrada a Petra. Els autobusos turístics solen arribar a l'entrada a partir de les 8:30.

Convé preparar-se una mica la ruta a seguir durant el dia a Petra per tal d'optimitzar les distàncies a recórrer.

Tampoc està de més carregar amb una mica de menjar i beguda per passar el dia (es pot comprar en botigues de Wadi Musa), perquè lògicament els preus en els xiringuitos que hi ha a Petra no són barats.

I tot i que no es pot entrar a Petra a partir de les 16:30 d'Octubre a Abril i de les 17:30 la resta de l'any (excepte per al xou de llum nocturn, que requereix una entrada específica) sí és possible quedar-se dins del recinte fins a la posta de sol, tot i que hem de tenir en compte que després la foscor serà absoluta.

Un cop passat el control de l'entrada hi ha un camí ample de grava de 800 metres de llarg.

Caminant per ell primer trobem a la dreta els Blocs de Djinn, possiblement tombes d'origen nabateu.

A l'altre costat està la Tomba de l'Obelisc, formada per quatre obeliscos construïts en el s. I i que eren símbols funeraris. Just sota tenim el Bab as-Siq Triclinium, format per tres sales excavades en la roca.

El camí desemboca en l'entrada al siq, un canó d'uns 1.200 metres de longitud, espectacular per les seves altes parets de pedra, per la seva estretor en alguns punts i pels colors i vetes de la roca.

Ja al final del canó podrem albirar l'arxi-famosa (i sens dubte espectacular) imatge parcial del Tresor (Al-Khazneh).

Davant el Tresor val la pena quedar-se una estona contemplant la seva majestuosa façana (43 metres d'alt per 30 d'ample), excavada de forma magistral en la roca. Per poder veure-la banyada per la llum del sol, molt recomanable, és convenient estar aquí entre les 9 i les 11 del matí, depenent de l'època de l'any.

Continuant endavant apareix a la nostra dreta el curs sec del riu Wadi Musa. A partir d'aquí ja tenim diverses alternatives per continuar la nostra visita en funció de l'ordre i preferències de cadascú, i per tant ja no pressuposem cap ordre concret en els llocs enumerats a continuació:

L'Alt Lloc del Sacrifici (Al-Madbah) és un conjunt d'altars on es feien sacrificis i que es troben dalt del cim d'un turó. Per pujar-hi hi ha un camí format per uns 800 graons de pedra que parteix d'un punt proper al Teatre, però l'ascensió no és tan dura com es podria pensar.

Els altars en si no valen la pena, però la vista sobre l'entorn és senzillament al·lucinant: tot és desert de roca i muntanyes esquitxades de tombes pertot arreu (es calcula que hi ha unes 500 tombes a Petra). Caminant uns 50 metres més cap al penya-segat del cim arribem a un punt amb unes vistes magnífiques sobre les Tombes Reals.

Vista de la façana del Monestir o Al-Deir
Vista de la façana del Monestir o Al-Deir

En comptes de baixar pel mateix camí de pujada recomanem fer-ho pel camí que va pel costat oest (cal buscar-lo seguint les piles de pedres que trobareu un cop passat el quiosquet de begudes del cim), el qual és francament espectacular i molt menys concorregut que l'altre.

Pel camí trobarem interessants llocs com el Monument del Lleó, la Tomba de Jardí, la Tomba del Soldat o el Triclinium del Jardí, a més de roques amb formes i colors increïbles, d'un altre món.

Ja gairebé a baix anem seguint el camí que voreja la llera seca del Wadi Farasa, passant per davant de la columna Pharaun i desembocant just al costat del temple Qasr al-Bint, una de les poques estructures de Petra que roman dempeus.

La pujada al Monestir s'inicia uns 100 metres al nord del pont sobre el Wadi Musa i davant de Qasr al-Bint.

Poca estona després d'iniciar la pujada trobem a l'esquerra l'entrada a un minúscul siq, el qual ens condueix al Triclinium del Lleó.

En l'ascensió al Monestir (Al-Deir) també hi ha 800 graons, però aquí el camí és més dur que el que condueix al Lloc del Sacrifici, tot i que la recompensa durant la pujada són unes quantes vistes espectaculars.

El camí acaba en una esplanada davant la magnífica façana del Monestir, amb una certa semblança a la del Tresor, tot i que més gran (50 metres d'ample per 45 d'alt) i igualment impressionant.

Des de l'altre costat de l'esplanada podem contemplar sense pressa tota la majestuositat d'aquesta increible obra.

Caminant des d'aquí uns 500 metres en direcció nord-oest arribem a unes roques estratègicament situades des de les quals hi ha una vista panoràmica espectacular sobre les muntanyes circumdants.

Per la situació del sol és recomanable visitar el Monestir a la tarda, quan el sol ja va baixant, però en qualsevol cas no podem marxar de Petra sense pujar fins aquí.

Simfonia de colors i formes en las roques, Tombes Reals
Simfonia de colors i formes en las roques, Tombes Reals

El magnífic Teatre que podem veure avui dia és el resultat de l'ampliació que van dur a terme els romans en el s. II sobre un ja existent que havia estat construït pels nabateus uns dos segles abans, passant la seva capacitat de 3.000 a 8.500 places, tot i que també és cert que després va resultar seriosament danyat per un terratrèmol en el s. IV.

Entre el Tresor i el Teatre trobem l'anomenat Carrer de les Façanes, amb unes 40 tombes i cases construïdes també pels nabateus.

En venir de pas i estar més o menys al mateix nivell del carrer són les més fàcils d'explorar i algunes d'elles valen realment la pena.

Enfront del Teatre, excavades en una de les cares de la muntanya Umm al'Amr, destaquen les impressionants Tombes Reals, nom donat a un conjunt de panteons.

De sud a nord potser les més destacables són la Tomba Urn, la Tomba de Seda, la Tomba Coríntia i la Tomba Palau. Algunes d'elles mostren clares influències hel·lenístiques.

Si a tot això hi sumem la seva grandiositat, els colors de la roca (del rosat al blanc, passant pel groc) o la bellesa de l'entorn tenim un resultat que difícilment podrem descriure amb paraules (més que res perquè ja se'ns han acabat els adjectius superlatius per definir Petra).

A més, l'últim sol de la tarda sobre la façana rocosa de les Tombes Reals, vista des del Cardo Màxim, proporciona una imatge difícil d'oblidar per la intensitat del color vermellós de la roca i el joc d'ombres.

El Cardo Màxim o Carrer de les Columnes transcorre paral·lel a la llera seca del Wadi Musa i fou construït pels romans sobre un carrer nabateu.

A banda i banda queden algunes restes de les terrasses on s'assentaven els mercats i també el Palau Real.

Vsita sobre el Cardo Màxim i les Tombes Reals
Vsita sobre el Cardo Màxim i les Tombes Reals

El carrer acaba en la Porta de Temenos, la qual feia de frontera entre la zona comercial i la zona sagrada de la ciutat romana.

En el costat nord del Cardo està l'Església Bizantina, la qual atresora uns mosaics de l'època bizantina molt bonics i interessants.

No gaire lluny d'aquí està també el Temple del Lleó Alat, recentment excavat.

No hi ha gran cosa a veure-hi, però les vistes des d'aquí estan molt bé ja que es troba en un lloc elevat.

A l'altre costat del Cardo podem passejar per les excavacions, encara en curs, del Gran Temple, les quals permeten fer-se una idea aproximada de l'enormitat que devia tenir l'edifici original.

Just darrere de Qasr al-Bint hi ha un petit turó anomenat Al-Habis (Presó) on pujant per unes escales s'arriba a un petit museu que no té massa interès. En qualsevol cas val la pena pujar fins aquí per les vistes sobre el Cardo i el seu entorn, amb les Tombes Reals al fons.

Vista des de dalt sobre el Tresor
Vista des de dalt sobre el Tresor

Si disposeu de temps i ganes podreu gaudir d'una inèdita vista des de dalt sobre el Tresor seguint un sender anomenat Al-Khubtha i que molt poca gent fa per no estar indicat i pel seu relatiu nivell de dificultat.

Per trobar l'inici d'aquest sender cal situar-se en la part posterior de la Tomba Palau, d'on parteixen unes escales que pugen fins al cim de la muntanya Umm al'Amr, just damunt de les Tombes Reals. L'ascensió per les escales és cansada, però no és difícil.

En arribar a dalt s'acaben les escales i comença un camí, no sempre fàcil de seguir (cal anar buscant les petites piles de pedres), que baixa lleugerament per l'altre costat fins arribar a un penya-segat que dóna just sobre el buit en el que està situat el Tresor, obtenint així una curiosa i espectacular perspectiva zenital sobre ell.

Com que és més que probable que estiguem sols, des d'aquí només sentirem el ressò de les veus de la gent que està als peus del Tresor, uns 200 metres per sota nostre.

Cal anar amb compte i no fer un pas en fals o apropar-se massa al precipici per tal d'evitar una caiguda fatal.

Temps enrere sembla que aquest camí continuava cap avall i acabava davant del Tresor, però a causa dels despreniments de pedres ja no és possible baixar per aquí i cal tornar pel mateix camí, tot i que trobar el camí de tornada per tornar a les escales de baixada tampoc és una tasca fàcil.

Heu de comptar amb 1'5 hores, com a mínim, per fer aquest camí d'anada i tornada des de les Tombes Reals i gaudir una estona de la vista des de dalt.

Per altra banda, es va donar la circumstància fortuïta de que el matí del primer dia de la nostra visita a Petra va coincidir amb la visita privada a l'antiga ciutat nabatea del llavors primer ministre britànic Tony Blair i la seva esposa Cherie.

Tony Blair, família i acompanyants en la seva visita privada a Petra
Tony Blair, família i acompanyants en la seva visita privada a Petra

La veritat és que, fora de la curiositat de veure el desplegament de seguretat i la carpa que a corre cuita es va muntar al costat del Cardo Maximus per a ell i els seus acompanyants, a nosaltres no ens va suposar cap inconvenient i, fins i tot, ens vam poder acostar a ell sense que se'ns tiressin a sobre el personal de seguretat..


AQABA / WADI RUM

Com arribar-hi

Donat que la nostra idea era visitar el desert de Wadi Rum de camí a la ciutat d'Aqaba i ens va sorgir la possibilitat de compartir el viatge (i el seu cost) amb una altra parella de viatgers vam decidir organitzar-ho tot a través de l'agència Zaman Tours & Travel, amb una oficina en els baixos de l'hotel Silk Road, en el carrer Tourist de Wadi Musa.

Amb el manager de l'agència, Mr. Mohammed Harb Farajat, vam negociar tot el que volíem veure a Wadi Rum, així com les condicions i per descomptat el preu final.

Així vam contractar un vehicle per al desplaçament des de Wadi Musa fins a Wadi Rum, i un vehicle 4x4 per a una excursió d'unes 5 hores pel desert de Wadi Rum, després de la qual ens havia de portar fins a Aqaba (cada vehicle amb el seu corresponent conductor), el punt final del trajecte contractat.

El preu total negociat fou de 99 JD per a quatre persones (24'75 JD per persona), havent de pagar la meitat en el moment de la contractació i l'altra meitat en finalitzar el servei. Aquest preu incloïa també l'entrada a l'àrea protegida de Wadi Rum: 2 JD per persona i 5 JD per al vehicle.

La nostra valoració final del servei rebut per part d'aquesta agència respecte del preu pagat va ser molt bona.

El vehicle contractat ens va passar a buscar per l'hotel el dia i hora acordats i vam iniciar el viatge cap al sud per l'espectacular (per les vistes) carretera a Tayyibeh.

Després de 75 minuts de conducció vam aturar en les oficines del centre Ecotourism Project, en la petita població de Ar-Rashiddiyya, situada en la carretera de Ma'an a Aqaba.

Després d'un canvi de vehicle i de conductor vam marxar 15 minuts després en direcció al petit poble de Rum per iniciar aquí la ruta per la zona protegida del desert (veure Wadi Rum més avall per a més detalls).

Acabada l'excursió pel desert vam emprendre el camí cap a Aqaba en el mateix vehicle, a on vam arribar uns 40 minuts després, deixant-nos en el lloc de la ciutat que li vam indicar al conductor. Final dels serveis contractats.

Dormir i menjar

A Aqaba ens vam allotjar en el Red Sea Hotel, situat en un carreró paral·lel al carrer All-hammat al-tunisyya. Està força envellit i és una mica cutre, però l'habitació doble amb bany costa 10 JD, és tranquil, està ben situat i el mànager és simpàtic i servicial.

Prèviament havíem mirat el Dweikh Hotel, just al costat de l'anterior, però la relació qualitat-preu era pitjor i el noi de recepció era força antipàtic.

El restaurant National, en el carrer Zahran, és un lloc molt recomanable per menjar peix a preus molt raonables. Per la seva banda, el bar-restaurant Ali Baba, en el carrer All-hammat al-tunisyya, potser és més recomanable per prendre una beguda en un lloc agradable, perquè com a restaurant és car.

I un bon restaurant de menjar àrab és l'Abu Hmade, davant de l'hotel Aquamarina 2. I finalment una excel·lent gelateria és la Gelato Uno, en el carrer An-Nahda.

Coses a veure i fer

Patrimoni de la Humanitat DESERT DE WADI RUM. Aquesta vall desèrtica fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2011 i és, sens dubte, una de les grans atraccions de Jordània.

Es tracta d'un lloc realment fascinant, el paisatge del qual recorda a un paisatge lunar (o de Mart pel color vermell de la sorra), amb antigues lleres de rius, abruptes formacions rocoses i planes cobertes per sorra vermellosa.

Les capritxoses formes de la natura unides a uns colors certament increïbles i la sensació de solitud pròpia del desert fan que Wadi Rum sigui un lloc de visita ineludible per a qualsevol viatger que recorri el país.

Com que nosaltres ja havíem viscut en el passat l'experiència de passar una nit en el desert i, a més, no teníem ja més dies disponibles, vam decidir fer únicament l'excursió en 4x4 pel desert, però amb temps i ganes hi ha l'alternativa de poder contractar una excursió que inclogui passar la nit en tendes beduïnes, la qual cosa pot estar bé.

L'any 1998 la Royal Society for the Conservation of Nature (RSCN), societat que administra la zona de Wadi Rum, va establir l'Àrea Protegida de Wadi Rum amb l'objecte d'aconseguir l'equilibri entre el turisme i la protecció d'un ecosistema tan fràgil com aquest.

Al costat del pont rocós d'Umm Fruth (Wadi Rum)
Al costat del pont rocós d'Umm Fruth (Wadi Rum)

La nostra excursió a Wadi Rum es va iniciar en les oficines del centre Ecotourism Project d'Ar-Rashiddiyya (veure l'apartat Com arribar-hi més amunt), d'on vam sortir amb un vehicle 4x4 i amb un xofer-guia aprovat pel RSCN, tot això gestionat per la pròpia agència a la qual havíem contractat l'excursió.

De seguida vam agafar la carretera cap a Diseh, paral·lela a una línia de tren només per a mercaderies.

Uns 15 km més enllà ens vam desviar a la dreta per agafar la carretera a Rum, el petit poble que està en el cor de la zona protegida.

En passar pel nou Centre de Visitants, encara en construcció en les dates d'aquest viatge, vam deixar la carretera i ens vam endinsar en el desert pròpiament dit, circulant a partir d'aquest moment només sobre sorra i pista.

Primerament ens vam trobar davant nostre amb una enorme i curiosa formació rocosa anomenada Els Set Pilars de la Saviesa, coenguda amb aquest nom a partir del llibre del conegut militar, arqueòleg i escriptor britànic Thomas Edward Lawrence (o Lawrence d'Aràbia per als amics).

Més enllà vam aturar el vehicle per pujar a una gran duna de sorra i poder gaudir del paisatge desèrtic.

A uns 5 km d'aquí ens vam aturar novament al costat d'una gran roca pera veure inscripcions talmúdiques, una espècie de grafitti sobre la roca realitzats per camellers de la tribu Thamud d'Aràbia Saudita.

Després vam continuar circulant pel Wadi Umm al-Ishrin fins arribar a les ruïnes de la que fou la casa de Lawrence d'Aràbia, tot i que, sens dubte, el més interessant del lloc és la vista sobre elmar de sorra vermellosa del wadi.

D'aquí anàrem fins a gairebé l'extrem sud-est de l'àrea protegida per a veure el pont rocós de Burdah, un estret tros de roca en equilibri a 80 metres sobre el terra.

Després ens dirigim a l'oest pera veure el remot pont rocós de Umm Fruth, més petit que l'anterior. Aquí vam aturar-nos per a beure un te que ens preparà el nostre conductor-guia.

A continuació vam tornar cap al nord per anar fins al pont rocós de Wadak (Rakahbt al-Wadak).

Vista de Wadi Rum des de Rakahbt al-Wadak
Vista de Wadi Rum des de Rakahbt al-Wadak

Aquest pont és més fàcil d'escalar que els anteriors i, a més, el poc esforç que suposa pujar a ell es veu recompensat amb escreix per una vista que no es pot descriure amb paraules. Senj-sa-cio-nal!!.

Però per fer-se una idea és com una barreja d'un paisatge d'Arizona i el d'una foto enviada per una sonda des de la superfície de Mart.

Si haguéssim d'escollir el lloc preferit de Wadi Rum, nosaltres ens quedem amb aquest, tot i que hem de reconèixer que l'elecció no és gens fàcil.

Des d'aquí anem al proper Jebel Khazali per explorar un siq que s'interna uns 150 metres i que es pot explorar si l'aigua i les roques ho permeten.

En algunes de les parets d'aquest siq es poden veure més inscripcions talmúdicas en les parets rocoses.

Per acabar anàrem fins al peu de Jebel Rum, la muntanya més alta de Jordània, amb 1.754 metres, i així veure la modesta deu de Lawrence, les ruïnes d'un temple nabateu i més inscripcions nabatees i talmúdiques del s. II a.C., malgrat que tot això resulta poc atractiu en comparació de la resta d'atraccions de Wadi Rum.

Tot i que aquí hem descrit alguns dels punts més característics de Wadi Rum hem de dir que qualsevol racó de la zona té una bellesa excepcional. Una excursió molt, molt recomanable.

Per a fer la ruta anterior per l'àrea protegida vam necessitar gairebé 5 hores i vam recórrer uns 80 km.

Per visitar aquesta zona hi ha molt poques alternatives al vehicle 4x4. A peu només és possible visitar els voltants de Rum, que a més de ser costós en temps no ens permetria veure alguns dels llocs més interessants.

Una altra vista sobre Wadi Rum
Una altra vista sobre Wadi Rum

També és possible fer l'excursió en camell o cavall, més ecològica que en vehicle a motor, però també és força més lenta i amb preus similars al vehicle o fins i tot més cars si s'és un grup.

Arribar fins al poble de Rum en transport públic des d'altres llocs del país és possible, sobretot des d'Aqaba, la ciutat més propera.

Però això no és fàcil ni immediat, ja que Rum és un poble molt petit i els visitants de Wadi Rum ja solen portar contractat el seu vehicle.

Tot i així, si arribem a Rum amb transport públic i no tenim vehicle per a l'excursió llavors és possible contractar-lo en les oficines del RSCN, situades en el Government Rest House de Rum, o bé en el nou Centre de Visitants de Wadi Rum quan aquest sigui obert.

AQABA. Aquesta ciutat costanera no té gran cosa a veure, però ens venia de gust dedicar-li almenys unes hores per veure aquest port de mar, gaudir de la seva agradable climatologia i ambient relaxat, i tornar des d'aquí a la capital del país.

Aqaba està situada en el golf del mateix nom en el mar Roig, a 5 km de la frontera amb Israel i a 18 km de la d'Aràbia Saudita, i és una petita ciutat de pescadors.

Ja en temps dels romans, com ara, era un centre de descans a causa de les seves agradables temperatures (a l'hivern les temperatures diürnes difícilment baixen dels 20ºC).

Depilació amb fil en la barberia Al-Kamal
Depilació amb fil en la barberia Al-Kamal

Per aquesta raó i per tractar-se d'un port franc no és difícil trobar aquí turisme format per jordans del nord del país, saudites o, fins i tot, de l'est d'Europa.

Fora de la temporada hivernal també el busseig i algunes de les seves platges cap al sud són altres dels seus atractius.

La zona centre d'Aqaba, pels carrers Zahran i All-hammat al-tunisyya, sol estar molt concorreguda, especialment en caure el sol, ja que aquí està el mercat i també un gran nombre de botigues.

La barberia Al-Kamal Saloon del simpatiquíssim Mr. Nabil Al-Sose és un bon lloc per tallar-se el cabell o bé per a depilar-se el bigoti o les celles. La depilació la fan d'una forma molt hàbil amb fil de cotó de cosir, de tal forma que veure'ls treballar ja és en si mateix un espectacle.

La Corniche o carrer King Hussein ve a ser el passeig marítim que va paral·lel a la costa. Des d'aquí es pot veure el port, i també la població israeliana d'Eilat i l'egípcia de Taba a l'altre costat del golf.

Caminant per la Corniche cap al sud passem per davant dels banys turcs d'Aqaba, segons sembla força recomanables, tot i que en el moment de la nostra visita no disposaven de personal femení per atendre a les dones que ens acompanyaven.

En les restes del castell d'Aqaba
En les restes del castell d'Aqaba

Uns 500 metres més enllà s'arriba al castell d'Aqaba o Fort Mameluc, construït en el s. XVI.

Al costat del castell està el petit museu d'Aqaba, en la que fou la casa del besavi del rei jordà actual, amb monedes, relleus, ceràmiques, etc.

Tant el castell com el museu no són gran cosa, però tampoc estan malament. L'entrada conjunta als dos llocs costa 500 fils.

Caminant ara per la Corniche cap al nord passem pel costat d'algunes platges públiques, gens atractives, però curioses en poder veure l'abillament de bany excessivament recatat de les dones d'una família saudita.

En aquesta zona vam rebre milers d'ofertes per pujar a una embarcació glass-bottom que permet veure el fons marí, però el vidre era tan petit que no ens va convèncer ni tan sols pels 2 JD que ens demanaven.

De fet, si podeu veure l'aigua del mar en un lloc amb un mínim de fondària i des d'una certa alçada notareu fàcilment la transparència de l'aigua i, fins i tot, veureu multitud de peixos multicolors.

Abans d'arribar al luxós hotel Mövenpick trobareu les ruïnes d'Ayla, la vella Aqaba on va estar el port medieval.


AMMAN (II)

Com arribar-hi

Per al viatge des d'Aqaba fins Amman vam agafar un autobús de l'empresa International Trust Transport, les oficines de la qual estan al carrer An-Nahda. Hi ha diversos autobusos al dia, són molt còmodes i costen 4 JD. Si és possible és millor comprar els passatges el dia anterior.

La ruta seguida per aquest autobús passa per la Dead Sea Highway, més ràpida que la Desert Highway.

Pocs quilòmetres després de sortir d'Aqaba l'autobús es detingué en una duana (no oblidem que Aqaba és una zona especial lliure d'impostos) on s'hahavíem de baixar l'equipatge perquè fos revisat pels funcionaris, tot i que finalment els estrangers ens vam lliurar.

A continuació vam reprendre el viatge i durant una bona estona vam circular paral·lels a la propera frontera israeliana, on eren visibles les torres de vigilància.

També vam passar pel costat oest de la Reserva Natural de Dana i posteriorment vam vorejar de sud a nord tota la longitud del Mar Mort.

Després d'un plàcid viatge vam arribar a Amman quatre hores després de sortir d'Aqaba. L'autobús acabà el seu viatge davant l'oficina de la companyia Trust a Amman, molt propera al 7º Cercle i bastant lluny del centre.

Des d'aquí un taxi a l'hotel Al-Saraya, l'escollit per passar la darrera nit d'aquest viatge, costa 2 JD.

Dormir i menjar / Coses a veure i fer

Veure l'apartat Amman al principi d'aquesta mateixa guia.

I el viatge s'acaba ...

Donat que el nostre vol sortia molt aviat, a les 5:30 del matí, ens vam veure obligats a agafar un taxi que vam contractar la nit anterior en el propi hotel Al-Saraya.

Vam acordar un preu de 12 JD pel taxi a l'aeroport, preu a compartir amb una altra parella de viatgers. Vam necessitar només 45 minuts per arribar a la terminal de sortides de l'aeroport, ja que a aquesta hora els carrers d'Amman encara estaven deserts.

Després de facturar vam haver d'abonar 5 JD per persona en concepte de taxes de sortida.

Per a la tornada a casa teníem un vol d'Amman a Istanbul (1'5 hores) i un altre des d'Istanbul a Barcelona (3'5 hores), tots dos de la companyia turca Turkish Airlines.


Relat d'un viatge a Jerusalem i Betlem - Manel Cristóbal [2020]
Relat d'una escapada a Israel i Palestina - Antonia & Gerardo [2019]
Relat d'un viatge a Israel - Rafel Campoy [2008]
Diari de viatge a l’Orient Mitjà - Sandro Alarcón & Rosa Moreno [2007]
Relat d'un viatge a Jordània - Marta, Jordi & Josep [2005]
Viatge a Jordània - Víctor Bordás & Paquita Poch [2003]
Jordan travel information - Mini-guia online de Lonely Planet.
Ruth's Jordan - Una completíssima web sobre Jordània, amb molta informació per al viatger.
The Jerusalem travel site - La web oficial de l'Ajuntament de Jerusalem, amb informació turística.