Jordània és un país de l'Orient Pròxim en que el desert ocupa gran part del seu territori.
Però hi ha una part del país que fou una important ruta comercial en l'antiguitat i és la que acumula tots el llocs a visitar.
Alguns d'ells estan inclosos en la llista de Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO, com per exemple, Petra i l'àrea protegida del desert de Wadi Rum, entre d'altres.
Aquest viatge, del 23 al 29 de desembre de 2022, el vam fer una família de quatre persones, tots adults.
Tot el que vam visitar a Jordània ens va semblar fascinant o, si més no, sorprenent:
Del 23 al 29 de desembre de 2022.
A Jordània la moneda oficial és el dinar jordà (abreujada com JD i pronunciat com a «jaidee»). Hi ha bitllets d' 1, 5, 10, 20 i 50 JD. El dinar es divideix en 100 piastres de 1000 fils ("fills"). El fils és la unitat més utilitzada i normalment veureu els preus escrits com 4,750 (que són 4 JD i 750 fils).
Les botigues petites encara prefereixen el pagament en efectiu. I en els socs encara més. És convenient canviar moneda perquè en molts llocs no hi ha possibilitat de pagar en targeta o és més car. Però no canvieu diners a l'aeroport!. Hi ha cases de canvi arreu dels llocs turístics. Canvi oficial actualitzat: Eur -> JD
• Avió. Els vols d'anada i tornada entre Barcelona i Amman, via Roma, els vam fer amb les companyies aèries Italian Airways i Royal Jordanian.
El vol d'anada va sortir de de l'aeroport de Barcelona/El Prat a les 11:40 h. i va arribar a l'aeroport Roma Fiumicino a les 13:25 h. (durada del vol: 1 hora i 45 minuts), on vam fer una escala de 2 hores i 20 minuts.
El següent vol va sortir a les 15:50 h. i va arribar a l'aeroport Amman Queen Alia a les 21:15 h. hora local (+2 hores, durada del vol: 3 hores i 25 minuts)
A la tornada vam sortir de l'aeroport Amman Queen Alia a les 11:45 h. en un vol directe que va arribar a l'aeroport de Barcelona/El Prat les 14:45 h. hora local (-2 hores, durada del vol: 4 hores).
• Cotxe de lloguer. Per a moure'ns per Jordània vam llogar un cotxe. En total vam fer uns 900 km durant els set dies de viatge, sense comptar els trasllats a l'aeroport.
En qualsevol bon àpat a Jordània, i en general a tot l'Orient Pròxim, el primer que se serveix és el mezze, format per diversos plats d'aperitius freds, entre els quals es troba el ja popularitzat hummus de cigrons o el falafel, una mena de mandonguilla arrebossada i fregida, també a base de cigrons. Altres plats de la cuina jordana:
Quant a la beguda vam veure sempre aigua embotellada. No vam haver de comprar cap ampolla d'aigua, doncs utilitzàvem la que teníem en les habitacions dels hotels.
Es diu es que Jordània té 300 dies de sol a l'any i que és un país de clima temperat, amb dies secs i calorosos a l'estiu i parcialment freds i humits en l'època hivernal. Les.estacions de l'any que tenen més flux de turistes són primavera i tardor, aproximadament de març a maig i de setembre a novembre, ja que els dies són càlids, però no amb les calors extremes de l'estiu.
Així, durant la primavera i la tardor el clima és de dies càlids i nits fresques. Per això hi ha més visitants i és recomanable fer reserves per a visitar les zones turístiques de més rellevància (a més de tenir en compte que els preus poden ser una mica més alts que en temporades baixes).
La temporada de pluges arriba a finals de novembre i finalitza cap al mes de març. Alguns anys, durant l'hivern, es pot trobar neu a Petra, Amman i en zones de muntanya cap a occident, sobretot a finals i principis d'any.
Hi ha qui prefereix visitar el Mar Mort o el port d'Àqaba (Mar Roig) en aquesta època, perquè les temperatures són moderades i no tan caloroses com a l'estiu. Algunes temperatures mitjanes a l'hivern:
Coincidint amb la nostra visita a Petra van haver-hi unes pluges torrencials en la zona. Es veu que amb el canvi climàtic aquest tipus de fenòmens extrems es donen amb més freqüència també aquí.
Si bé les pluges d'enguany no van sen tan desastroses com les del 2018, que van deixar més de 100 persones mortes, si que van ser prou fortes com per a produir importants inundacions.
Nosaltres mateixos vam haver de ser rescatats des de la part alta de Petra. Podeu veure el nostre vídeo resum d'aquest rescat, així com vídeos de notícies de les TVs sobre aquestes inundacions.
La diferència entre l'hora local de Jordània i la de Barcelona és de +2 hores.
Compreu el Jordan Pass abans del viatge, doncs inclou quasi totes les entrades als llocs turístics del país i també el preu del visat si la vostra estada al país és superior a 3 nits i 4 dies.
Els preus de les diferents modalitats del Jordan Pass en el moment d'escriure aquesta guia són de 70, 75 i 80 JD, depenent de si penseu visitar Petra només un dia, dos dies consecutius o bé 3 dies consecutius respectivament.
A Jordània trobareu endolls dels tipus C, F i G. No cal portar un adaptador perquè els de tipus C i F són com els nostres.
Els nabateus, una tribu àrab, van aparèixer per primera vegada en el segle VI aC. al desert situat a l'est de Jordània i provenien del sud-est de la península Aràbiga. Es van establir primer a Petra i posteriorment van ampliar el seu territori cap a l'Horan i Llevant i finalment van anunciar Bosra com la seva capital.
Segons els registres històrics, els nabateus són descendents de Bnayut, fill d'Ismail bin Ibrahim. Ismail tenia dotze nois que formaven una tribu, la majoria dels quals es trobaven a Najad. El pare dels nabateus va romandre al mont Shammar, però es va veure obligat a córrer des de l'Ashurbanipal fins a Wadi Araba, entre el mar Mort i el golf d'Aqaba.
Durant el segle IV aC. els nabateus vivien com a nòmades en tendes de campanya, parlaven àrab, saquejaven vi i no tenien cap interès per l'agricultura, però al segle II es van convertir en una societat organitzada.
L'historiador grec Heròdot es va referir a la història nabatea en el seu escrit, on els nabateus van aparèixer el 312 aC i van pregar a Oratol.
A mesura que els nabateus creixien en poder i riquesa, van atreure l'atenció dels seus veïns del nord. El rei selèucida Antígon, que havia arribat al poder quan l'imperi d'Alexandre estava dividit, va atacar Petra l'any 312 aC. El seu exèrcit es va trobar amb relativament poca resistència i va poder saquejar la ciutat. La quantitat de botí era tan gran, però, que va alentir el seu viatge de tornada cap al nord i els nabateus van poder aniquilar-los al desert.
Els registres indiquen que els nabateus estaven ansiosos de mantenir-se en bones condicions amb els selèucides per tal de perpetuar les seves ambicions comercials. Al llarg de gran part del segle III aC, els Ptolemeus i Selèucidesvan lluitar pel control de Jordània, amb els selèucides sortint victoriosos l'any 198 aC. Els nabateus van romandre essencialment intactes i independents durant tot aquest període.
Tot i que els nabateus van resistir la conquesta militar, la cultura hel·lenística dels seus veïns els va influir molt. Les influències hel·lenístiques es poden veure en l'art i l'arquitectura nabatees, especialment en el moment en què el seu imperi s'estava expandint cap al nord, a Síria, aproximadament l'any 150 aC.
No obstant això, el creixent poder econòmic i polític dels nabateus va començar a preocupar els romans. El 65 aC, els romans van arribar a Damasc i van ordenar als nabateus que retiressin les seves forces. Dos anys més tard, Pompeu va enviar una força per paralitzar Petra. Però el rei nabateu Aretas III va derrotar les legions romanes o bé va pagar un tribut per mantenir la pau amb elles.
L'assassinat de Juli Cèsar, l'any 44 aC, va augurar un període de relativa anarquia per als romans a Jordània i els reis Parts de Pèrsia i Mesopotàmia van aprofitar la caòtica situació per atacar.
Els nabateus van cometre l'error d'enfrontar-se als Parts en la seva guerra amb els romans i, després de la derrota dels partisans, Petra va haver de pagar tribut a Roma. Quan es van quedar enrere en pagar aquest tribut, van ser envaïts dues vegades pel rei vassall romà Herodes el Gran. En el segon atac, l'any 31 aC, els romans van prendre el control d'una gran extensió de territori nabateu, incloses les lucratives rutes comercials del nord cap a Síria.
No obstant això, els nabateus van continuar prosperant durant un temps. El rei Aretas IV, que va governar del 9 aC al 40 aC, va construir una cadena d'assentaments al llarg de les rutes de caravanes per desenvolupar el pròsper comerç d'encens.
Els nabateus es van adonar del poder de Roma i, posteriorment, es van aliar amb els romans per sufocar la revolta jueva del 70 aC. No obstant això, només era qüestió de temps que Nabatea caigués sota domini romà directe. L'últim monarca nabateu, Rabbel II, va arribar a un acord amb els romans de que mentre ell estigués viu no ataquessin al regne nabateu i a canvi se'ls permetria entrar a viure-hi després de la mort del monarca.
L'any 106 aC, quan va morir el monarca, els romans van reclamar el regne nabateu i el van rebatejar com Aràbia Petrea. La ciutat de Petra va ser redissenyada segons els dissenys arquitectònics tradicionals romans i es va produir un període de relativa prosperitat sota la Pax Romana.
Els nabateus es van beneficiar durant un temps de la seva incorporació a les rutes comercials del Pròxim Orient romà i Petra podria haver crescut fins a hostatjar entre 20.000 i 30.000 persones durant el seu apogeu. No obstant això, el comerç es va fer menys rendible per als nabateus amb el canvi de rutes comercials a Palmira (Síria) i l'expansió del comerç marítim al voltant de la península Aràbiga.
En algun moment del temps, probablement durant el segle IV dC, els nabateus van abandonar la seva capital a Petra. Ningú sap realment per què. Sembla que la retirada va ser un procés sense presses i organitzat, ja que a Petra s'han desenterrat molt poques monedes de plata o possessions valuoses.
Primerament vam agafar un vol de la companyia ITA Airways des de l'aeroport de Barcelona/El Prat i que va sortir a les 11:40 del matí i va aterrar a l'aeroport Roma Fiumicino a les 13:25 h. (durada del vol: 1 hora i 45 minuts). En aquest aeroport vam fer una escala de 2 hores i 20 minuts.
El vol cap a Amman, amb Royal Jordanian, va sortir de Roma a les 15:50 h. i va arribar a l'aeroport Amman Queen Alia a les 21:15 h. hora local (+2 hores, durada del vol: 3 hores i 25 minuts).
En aquest mateix aeroport vam recollir el cotxe llogat i vam anar cap a l'hotel, a on vam arribar cap a les 22:00.
A primera hora del matí anem amb el cotxe fins a Jerash. Està a 50 km d'Amman, al voltant de 50 minuts. La zona arqueològica de Jerash té a l'hivern un horari de 08:00 a 16:00.
Gerasa és el nom de l'antiga ciutat de Jerash, una ciutat greco-romana que formava part de la Decàpolis i que és coneguda com la «Pompeia de l'Est» per la seva importància i el seu magnífic estat de conservació.
En ella podrem admirar entre d'altres: la Porta d'Adrià, l'Hipòdrom, els Teatres Nord i Sud, l'Àgora o fòrum amb la seva columnata completa, el Cardo Màxim, el Temple de Zeus o el d'Artemisa, entre d'altres.
Gerasa ha estat habitada per diferents civilitzacions des de fa més de 6.500 anys i és també la ciutat romana més ben conservada a l'Orient Mitjà, per la qual cosa competeix amb Petra en la llista de les destinacions preferides a visitar a Jordània.
Aquesta urbs, testimoni de la barreja del món grecoromà del Mediterrani i les antigues tradicions del món àrab, va ser una de les deu grans ciutats romanes de la zona oriental d'aquell imperi (la Decàpolis) i, avui dia, aquests sòls de l'època romana encara mostren les marques de la vida en el seu temps de glòria; marques d'antigues rodes de carros, l'impressionant Arc d'Adrià (construït per honorar la visita de l'emperador l'any 129 dC.), un circ-hipòdrom, el Fòrum amb forma oval i la germana columnata que l'envolta, entre moltes altres creacions arquitectòniques.
Gerasa va viure el seu temps de glòria sota el domini romà i va restar amagada durant segles sota la sorra del desert, fins que excavacions i restauracions (que es van iniciar fa més de 70 anys) van donar peu al descobriment d'aquesta joia del urbanisme antic i destí impressionant del nord-oest jordà.
Un cop feta la visita a Gerasa tornem cap al nostre hotel d'Amman, deixem el cotxe al pàrquing de l'hotel i agafem un taxi fins a la Ciutadella, doncs circular en cotxe pel centre d'Amman és un caos i no hi ha lloc per aparcar.
En la part antiga de la ciutat d'Amman destaca el lloc històric de la Ciutadella. El seu horari de visita és de 08:00 a 16:00 (de dissabte a dijous durant l'hivern).
Es el lloc de més interès turístic de la capital jordana i està situat al capdamunt del turó central, a 800 metres d'alçada.
La seva localització no és casual, ja que des d'aquí els seus pobladors controlaven el trànsit i la seguretat de la ciutat.
Aquesta antiga Acròpolis, amb edificis de l'època romana, bizantina i de períodes omeies, és un tresor de gran rellevància arqueològica que funciona com a museu a l'aire lliure i que complementa al Museu Arqueològic de Jordània, amb col·leccions d'objectes d'aquest i altres llocs històrics.
Dins i al voltant de la Ciutadella d'Amman destaquem els següents punts d'interès:
Avuii, amb el cotxe, anem fins Wadi Musa, on dormirem. Aquesta és la població més propera al lloc arqueològic de Petra. En total són uns 300 km, els quals suposen unes 5 hores de cotxe més altres 4 o 5 hores per a les visites en el trajecte.
De camí cap a Wadi Musa el primer lloc que visitem és Madaba, situat a 33 km (uns 45 minuts) d'Amman.
Van ser els mosaics els que van posar al mapa aquesta ciutat propera al Mont Nebo, ja que és la llar de moltes d'aquestes artesania fetes en pedra, de gran detall i antiguitat.
El més famós de tots ells, conegut com el Mapa de Madaba, és la representació cartogràfica més antiga de Jerusalem i Terra Santa que es conserva fins avui i data del s. VI de la nostra era.
El seu traç va ser fet amb dos milions de peces de rajoles per ubicar els principals llocs bíblics de Medi Orient i, tot i que un gran percentatge d'aquest mapa ha desaparegut. Originalment mesurava 15.6 x 6 metres i actualment es conserva una bona quarta part per veure.
Aquest famós mapa cobreix el sòl de l'església ortodoxa grega de Sant Jordi, al nord-est de la ciutat de Madaba.
Un mosaic encara més antic es troba en el Parc Arqueològic de Madaba (horari de visita de 08:00 a 16:00). Aquest altre mosaic data del segle I aC. Molt recomanable visitar l'església de la Mare de Déu dels Apòstols o el Museu Arqueològic de Madaba, on es pot veure l'increïble detall de flors, plantes, aus, animals i escenes de mitologia i de la vida diària en creacions de gran encant i dedicació.
La següent aturada fou en el Mont Nebo (Jabal Nibu), situat a 9 km de Madaba (uns 15 minuts en cotxe).
Es creu que el Mont Nebo és el lloc on Moisès va viure els seus últims dies i va veure la Terra Promesa. La primera església a Mont Nebo va ser construïda a finals del segle IV dC i marca la seva importància històrica a l'àrea. Segons les creences cristianes i islàmiques, Moisès va ser enterrat en algun lloc de la muntanya, tot i que el lloc exacte de l'enterrament no està especificat.
Des d'una plataforma davant l'església es pot veure un monument de bronze d'una serp en una creu que simbolitza la serp criada per Moisès al desert, així com la crucifixió de Jesucrist.
El Mont Nebo ofereix una vista fantàstica del Mar Mort, Cisjordània, Jericó, el riu Jordà i en un dia clar fins i tot Betlem i Jerusalem.
La visita al Mont Nebo suposa una mitja 1/2 hora de visita, ja que és un mirador i el lloc bíblic. L'entrada està inclosa en el Jordan Pass. Vam marxar d'aquí cap a les 11:45.
La següent visita fou el castell de Crac de Moab, ubicat en la població d'Al Karak, a 109 km del Mont Nebo (1 hora i 45 minuts en cotxe). L'horari de visita durant l'hivern és de 8:00 a 16:00 hores.
Des de l'antiga Ruta dels Reis cap a l'est o des del Mar Mort cap a l'oest, contemplar la sorprenent silueta d'aquesta ciutat i castell fortificats et farà comprendre a l'instant per què els destins dels reis i les nacions es van decidir aquí durant mil·lennis.
La ciutat està construïda sobre un altiplà triangular, amb el castell ubicat en la seva estreta punta sud.
El castell té uns 220 metres de llarg, 125 metres d' amplada a l' extrem nord i 40 metres d' amplada a l' extrem sud, on una estret vall aprofundit per una rasa el separa del turó contigu i molt més alt, una posició d'artilleria favorita del sultà Saladi.
Al llarg del castell, la maçoneria creuada fosca i de forma rústega és fàcil de distingir dels blocs finament elaborats de pedra calcària més lleugera i més suau utilitzada en el treball àrab posterior.
Des d'Al Karak fins a Wadi Musa hi ha un trajecte per carretera de 157 km, unes 2 hores de cotxe. L'hotel el teníem a cinc minuts del Centre de Visitants de Petra.
Passem tot el dia visitant Petra. L'horari de visita a l'hivern és de 06:00 a 16:00. De l'hotel al pàrquing de l'entrada de la zona arqueològica de Petra hi ha uns cinc minuts en cotxe.
No se sap amb precisió quan es va construir Petra, però la ciutat va començar a prosperar com a capital de l'Imperi Nabateu a partir del segle 1 aC, que es va enriquir amb el comerç d'encens, mirra i espècies.
Petra va ser annexionada més tard a l'Imperi Romà i va continuar prosperant fins que un gran terratrèmol, l'any 363 dC, va destruir gran part de la ciutat.
Aquest terratrèmol, combinat amb canvis en les rutes comercials, va acabar provocant la caiguda de la ciutat, que finalment va ser abandonada.
A mitjans del segle VII la ciutat de Petra sembla que ja estava en gran part deserta i a partir d'aquí es va perdre tota menció a ella, excepte per als beduïns locals de la zona.
L'any 1812 un explorador suís anomenat Johannes Burckhardt es va proposar «redescobrir» Petra. Es va disfressar d'àrab i va convèncer el seu guia beduí perquè el portés a la ciutat perduda.
Després d'això, Petra es va fer cada vegada més coneguda a Occident com una fascinant i bella ciutat antiga, i va començar a atraure visitants i continua fent-ho avui en dia.
Entrar a l'antiga ciutat ja és en si tota una experiència. Primerament cal recórrer el Siq, un quilòmetre de penya-segats que s'eleven fins als 80 metres d'alçada.
I al final d'aquest corredor hi ha la cara més famosa de Petra i el monument jordà més conegut a nivell mundial: el Tresor (Al-Khazneh), la tomba d'un important rei nabateu i exemple de l'enginyeria i inventiva d'aquesta antiga població. La seva immensa façana de 30 metres d'ample per 43 metres d'alt deixa atònit a qui es troba davant seu.
Centenars de tombes van ser excavades a la roca amb gravats que han sobreviscut per captivar qui s'atreveixi passar per les seves entrades, però Petra no és només un conjunt de sepulcres.
Un gran teatre d'estil romà segueix present a la ciutat, obeliscs, temples, altars per al sacrifici d'animals, avingudes amb enormes columnes i altres edificis, com el Monestir Deir (Ad Deir), on els nabateus van poder celebrar festes religioses i al qual s'arriba pujant 800 esglaons.
L'esforç de pujar fent senderisme fins al lloc on es troba el monestir val molt la pena.
A banda de veure una de les edificacions més belles de Petra, les vistes des del capdamunt de l'edifici del Monestir són incomparables (cal comptar uns 40 minuts per a pujar).
Avui ens desplacem fins al desert de Wadi Rum, però abans visitem l'anomenada Petita Petra, la qual era l'estació principal de les caravanes cap al regne nabateu. Es a 10 km de Wadi Musa (una 15 minuts en cotxe).
S'ingressa al lloc a través d'una estreta gola anomenada Siq Al-Barid, el «Siq fred». El nom es refereix a la circumstància que les parets altes eviten que la llum del sol entri a l'interior del canó i l'escalfi. Aquest Siq té una llargada de 350 metres i compta amb tres àrees més àmplies a l'interior.
Es creu que la Petita Petra era un important suburbi de Petra, el punt d'entrada i sortida de les rutes comercials cap al nord i el nord-oest de l'imperi nabateu. Aquí arribaven les caravanes del desert del Negev, de Gaza, Jerusalem, Egipte i de la costa mediterrània.
Igual que a Petra, els edificis aquí havien estat tallats en la pedra sorrenca i van ser utilitzats com a residències, magatzems i tombes, juntament amb canals d'aigua i cisternes. En un dels edificis es troben les restes de frescos pintats amb ocells, raïms i flors, que daten del segle I dC.
Ja amb el cotxe vam continuar el trajecte fins al desert de Wadi Rum, també conegut com la Vall de la Lluna.
Es troba a 105 km de Wadi Musa (1 hora i 45 minuts en cotxe).
L'entrada a la zona protegida de Wadi Rum està inclosa en el Jordan Pass i està oberta les 24 hores del dia.
L'allotjament que havíem escollit està ubicat dins de la zona protegida de Wadi Rum.
Quan arribem a la porta de visitants d'aquesta àrea protegida llavors hem d'aparcar el cotxe en un aparcament que hi ha aquí. Els del campament vindran a buscar-nos amb un 4x4.
I a l'arribada a l'allotjament teníem inclòs en el preu un tour pel desert en 4x4 d'aproximadament 4 hores.
L'àrea protegida coneguda de Wadi Rum forma part del desert d'Hisma del sud de Jordània. Amb una superfície de més de 72.000 Ha, aquest complex ecosistema d'extraordinària bellesa i amb una combinació geològica inigualable de formes i colors, a més de vestigis arqueològics que inclouen milers de petroglifs i inscripcions, és Patrimoni de la Humanitat des del 2011.
L'estrany paisatge de Wadi Rum dona la sensació de ser d'un altre món i ha esdevingut molt popular com a marc paisatgístic per a pel·lícules de ciència ficció i fantasia, com per exemple:
Des de Wadi Rum ens desplacem fins al Mar Mort (també Mar Morta en català), en un trajecte de 326 km (unes 4 hores 20 minuts en cotxe). Arribem abans de les 13:00 a la zona hotelera, doncs no hi ha població prop.
El Mar Mort és un llac hipersalí amb una alta concentració de sals que supera la de qualsevol altra mar o oceà.
Està situat uns 400 metres per sota del nivell del mar, essent un dels punts més baixos de la Terra.
La part nord d'aquest gran llac, on estem nosaltres, és on aquest és més gran i profund. Té una longitud d'uns 50 quilòmetres i arriba fins als 400 metres de profunditat.
La conca sud, d'altra banda, té una longitud de tan sols 11 quilòmetres i una profunditat de tan sols 4 metres.
L'únic riu que desemboca en aquest llac és el riu Jordà, essent l'únic afluent d'aigua continu que té aquest mar. Sol descarregar gran quantitat d'aigua dolça, sobretot en la conca nord.
Ens hi banyem... o més aviat flotem, doncs és impossible capbussar-se. I no és gens aconsellable fer-ho, per la sal!.
També ens enfanguem de fang negre, ric en minerals, per suavitzar la pell i revitalitzar el cos.
Tornem tots ben salats cap a Barcelona. L'aeroport Queen Alia està a 60 km del Mar Mort (1 hora en cotxe).
En aquest aeroport agafem un vol directe de la companyia Royal Jordanian que surt a les 11:45 h. i arriba a l'aeroport de Barcelona/El Prat les 14:45 h. hora local (-2 hores, amb una durada del vol de 4 hores.